David Selvas

... Avui passa per la penya del Morro, un dels actors que més ha treballat en cinema i televisió al nostre país. Va començar a ni s'haga de poder i des de les hores no ha parat en sèries com Laverín, Dombres, De Moda, Àngels i Sants i moltes. De fet, ara el podem veure a la Riera de TV3, que, per cert, ha estat premiada com a millor sèrie de fissió autonòmica per l'acadèmia de la televisió. David Selves, bona tarda. Bona tarda. I felicitats per aquest premi. Gràcies. Què significa, pels actors i per l'equip de la Riera, aquest reconeixement? Home, sempre que tinguin un premi és una cosa bona i xula. Em representa, jo crec que una aposta, que és al principi, amb la Riera va tenir clar la seva, va tenir clar la direcció de TV3, els guionistes, el David, per fer una aposta de qualitat. Ja s'havia sabut que Catalunya podia fer ficció i podia aconseguir un producte bo de migdia. Vull dir que sabem que és una producció que és bastant ràpida, que a tret d'etra els límits que ha arribat a tenir una sèrie diària, però que es volia pujar la qualitat i una mica jo crec que això s'ha aconseguit. Quina diferència hi ha entre altres sèries així com diàries, per exemple, amb la Riera? Jo crec que, bàsicament, una part formal, que és la llum, és una sèrie on la llum es cuida una mica més, quan més ràpid has de rodar, menys et pots fixar amb la llum, i menys temps té l'il·luminador. Aquí hi ha un il·luminador, el Lluís, que cada sequència l'intenta cuidar dins dels tempos que comporta una sèrie diària. I l'altre potser és el guió, que s'ha fet una l'aposta, potser una mica més menys costumista, i s'ha anat a una baralla de gènere una mica més interessant. La llum del maresme, s'ha intentat reproduir la llum d'aquesta comarca. No, no, no, no vull això, vull dir que el cinema, el directe de llum, és una persona importantíssima, que cada pla no es cuida per la llum, amb una sèrie diària la llum no es pot cuidar gaire. Tots estiguem més guapos, els decorats brillin més, que estiguin més cuidats. És veritat que hi ha una fotografia, com dius tu, més acurada, que potser a vegades amb aquestes sèries diaris no donem temps a fer. Per cert, tu ets l'Ernest Guitart, a la Riera, que ara t'ha sortit com una mena de trauma de cop, David. Sí, ell li agafa un trauma. Tu sabies que això desconeixíem, que li feia embolic de petit a la seva dona, que s'advocada de defensar qui li tocava els nassos de petit. Tu sabies això, com vas començar la sèrie? O són coses d'aquestes que van sorgint espontàniament? Vam sorgint amb el temps, sí. I això, a vegades, tu com ho encaixes, com actor? És a dir, dius, home, dius, segur, és que avut abans potser hagués canviat alguna cosa, o no? No, perquè jo que sé si tothom et saia embolic de petit. I saps que vull dir que són coses que no tothom ensenya tot el rato el que havia passat, el que els traumes que té, vull dir, al revés, normalment un que té traumes a la setmana, vull dir, que no res. Jo crec que una mica els guionistes et donen la bestia, diuen quin paper tens d'interar el rol que estan buscant. El meu personatge, per exemple, és el personatge, diríem, el Gris, el personatge que creu en el que fa, que segueix la llei, que és tal com els altres volen que sigui, etcètera. I una mica aquest és la BC, i una persona que és així, i que no és extrovertida, que se risca, etcètera, ferien les coses d'una altra manera, i un personal que ja me'l van definir, i les coses que li vaig dir passant, és com la vida. És un personatge bo al teu, no? Ho dic perquè repassant els personatges que has anat fent, has anat com anant i tornant del costat d'obscur. És a dir, el primer fèlix monsolís de niçaga de poder, dolent. Després vas anar laberint d'ombres, amb el Guillem Pedrós, era bo. Àngels i sants, tornaves al costat d'obscur. En mar de fons, tornaves al bo, a ser rellonga dolent. Ara estàs en una època així, com bona de la teva vida, no? Bé. En funció d'aquest culte als personatges, això va com va? No, això va com va. Això va com va el que et donen, de com és el personatge. No té un motiu de ser. No, no hi ha cap motiu. Per exemple, parlàvem amb el Pere Arquillué, que ha sigut que el començament feia com personatges bons fa 10 anys, i ha anat d'arribant cap a personatges més dolents. Perquè esteu a haver tornat dolent, el Pere, ja està. No té voltant d'arribar, el Pere. Tu que estàs a aquella línia, dolent, bo? Encara em poden posar la gust i em preocuparan de tant en tant. De totes les sèries que has fet a TV3, quina és la que recordes amb més carinyo? Potser... No ho sé, potser ni saga, potser fer rellonga que avancem els temps, no es va fer una miniseria. Ara aquesta, l'Orient, ens estem passant bé. Què és el que valora? Com que no tinc gaire memòria, no vols que et tingui massa nostàlgia de res. Però les que potser t'amaguen més, el meu personatge era més... Tenia més su, quan tu passaves millor. Perdona que et contradegui, però jo crec que memòria en tensi molta, perquè cada dia estudiar-te 8, 9 sequències... Perdona, és que t'estem perdent una mica, David. Ah, sí? Sí, ara sí. Que sí, que sí. Jo sóc el mateix, l'Orient. Que si em diguessis que em digués la lletra que hem rodat aquests dies, ja no t'ho sabria dir. Tinc una memòria que se'n va molt ràpid amb ella. I com ho estudies? Quina és la teva mecànica a l'hora d'estudiar els guions i tot plegat? Quan anava a quart d'EDV, estudiant... A mi em va bastant bé reposar-ho. Vull dir, estudiar un rato, parar, si potser dormir-ho, d'un dia a l'altre, on hi ha una part de la lletra, com que es posa una mica més. A mi també la lletra no en tenia una mica la situació, jo entenc que em diuen bastant les rèpliques, però em sembla que tinc una solució en directe. És que crec que passa que estàvem per una mica la cobertura, ja sé que no et mouis, però perdiem una mica el senyal. Però vaja, a part de tele també has fet cine, com Pellis, com Carísias, Pau el Seixormà, últimament Trajo, Celda, 211... Has fet una pregunta que no t'han fet mai, on estàs més còmode, què t'agrada més? Per això t'ho dic. Amb coses bones. És igual. A mi m'agrada molt teatre, m'agrada molt assajar, pràcticament, però també m'agrada el cine per per altres coses, perquè si tens un bon il·luminador, tens un bon iot, etcètera, fer màgia amb cine és més fàcil que fer màgia amb teatre. En el fons és el motiu per què ens dediquem a això, per crear una il·lusió, perquè la gent s'oblidi, entre tots ens oblidem, i creem un moment diferent, un espai diferent, unes condicions diferents, i allò passi allà, que ve allà, i tu tornes a la teva vida normal. Això és el que enganxa, una mica la droga de l'art, de les primeres històries. Doncs depèn, una bona història, normalment, i igual has tingut coses amb teatre petitones, selectes petitíssimes, que han vist quatre, però que ja m'ho passa molt millor que no pas amb una pel·lícula... I quan reps un guió per primera vegada amb el personatge, et fas la primera lectura, què és amb el que et fixes més? Si m'agrada o no m'agrada la història. A mi és el més important. I a l'hora de treballar, els punts forts, emocions i tot això, o no? Jo crec que si l'experi està ben explicada i l'experi arriba, i t'enganxa, sobretot t'enganxa l'història, vol dir que allà hi ha material, i llavors ja és qüestió de treballar-ho amb el director, veure si no vol dir a ells, explicar-li com ho veus, quin arc creus que té el personatge... Jo crec que és el més secundari, ja és fer-ho. El material és el material que arriba, i si és bo, es poden fer moltes coses, i si no és bo, per moltes coses que faci es quedaran allà. No voldria acabar l'entrevista sense comentar aquesta cançó. David et sona?Sí. Quina és? El primer any, en sembla.No, aquesta és l'últim. El primer any era aquella, Billy de Vision and the Dancers. Clar, i la gent es preguntarà, i ara, per què posa les cançons de l'estrella d'Adam? Per què veig cervesa?Per què? No, a part d'això, perquè si no m'equivoco, tu ets el que la veu a no, al final, dius allò de mediterraniament. I, a més, ho has fet en les tres últimes campanyes amb els anuncis d'estrella d'Adam i tal? Sí, des que van canviar, van començar a fer això, buscaven algú que no fos doblador-doblador, sinó que tingués una cosa com menys impostada entre cometes. Ens hem posat d'acord, i fa tres anys que ho fem. I quin és l'anunci dels tres que t'agrada més? T'has fixat o no? Potser el primer, perquè era el més diferent. I aquest d'aquest any, a mi, molt, perquè jo el fa el Nadrià, i m'agrada molt, i em mola el bulli. Crec que la història és divertida, i potser conec més aquella zona de la Costa Brava que no fa els altres anys, que ensenyaven més a formantera o a Manolca. Tu també vas a rodar amb ells, a formantera?No. No, carinyo, vaig a rodar a la casa, en un estudi a doblatge, al dematí. Ho canvio diverses vegades, perquè sempre volen canviar les coses, a la gent, els publicistes, i provem-ho així, provem-ho així, i ja està. Però si només es diu una paraula, no? Una frase i una paraula. Una frase i una paraula per la versió llarga, potser. I cada tres estius ho graves o utilitzen el Mediterraniament de... No, no es grava cada any. Doncs, no és una curiositat. David, moltes gràcies per haver-nos atès. Felicitats per aquest premi, moltíssima sort. Serà certament que fa unes setmanes que la Riera també prorrogava una temporada més, no?Sí. Per tant, continua, i tot fantàstic. Molt bé. David, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i molta sort. A vosaltres, gràcies. La Peña del Morro, un programa molt peña i molt de morro.