Esteve Rovira

Vostè va dirigir la sèrie més llarga que s'ha fet mai a TV3, el cor de la ciutat. També la telemobili se rellonga i es va emetre ahir l'últim capítol de la segona temporada que ha dirigit també la riera a TV3, que a més a més ha guanyat el premi a millor sèrie de ficció autonòmica per l'acadèmia de les ciències de la televisió. Esteve Rovira, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Molt bé, felicitats per aquest premi. Bé, no? El premi aquest que us han donat a millor sèrie de ficció autonòmica? Doncs sí, era molt content, perquè a més és un reconeixement de la professió, i a nivell estatal, normal ens ha fet molt contents i ens ha reconegut l'esforç que comporta fer una sèrie diària, un capítol diària, molt bé, molt content. Bé, com comentava, ahir va acabar la segona temporada de la riera. Quins us et quedes després del capítol d'ahir? Quins gusts, t'has dit, quins regusts? Sí, com et quedes? Doncs home, jo crec que amb molta satisfacció, bàsicament, perquè hem tornat la segona temporada amb una audiència altíssima, sobretot la que fa referència al món d'internet, que aquestes se'm es diuen compte, però cada dia té més importància. Crec que la gent va quedar satisfeta, potser alguns asseguts, per com van anar algunes de les trames, però en general crec que hem fet un telèfon final a la temporada, doncs una mica de luxe, no?, un telèfon de luxe, vull dir. Molt content, i si hem de pensar malament que ens van fer Sempol de Mar ahir, en aquest últim episodi, el programa especial que va ser a la ràdio, doncs fantàstic. Us ho preparen bé, això, eh? Bé, ens ho preparen bé, però sobretot el públic hi ha 1.200 persones, una cosa així, en aquell pavalló, tal com reben els actors i com viuen la sèrie, molt bé. Clar, respira una mica diferent el capítol, no? Sí, és alguna altra manera. I potser tens, a mi em va impressionar, perquè tens la percepció que estàs fent una cosa que arriba molt a la gent, i que la gent se la sent molt seva, no?, perquè normalment, quan fas una sèrie, la gent veu a casa i no tens aquestes reaccions del públic, però veure allà 1.200 persones, potser eren 1.300 assegudes, i tothom, si venen una pantalla gegant, impressiona una mica. Clar, potser aquest és un dels temes, no?, que la gent es fa seva la sèrie, i, clar, quan no li agrada, doncs és com se'n pipa més, encara, no? Sí, sí, sí, és veritat. Per cert, llegint el Twitter que comentaves amb el hashtag, finalriera, eh?, que es va fer els fòrums d'avui i tal, la gent esperava com una mica més de canya, no?, tens aquesta sensació, també? Bé, jo crec que la gent, m'està clar que sí, esperava més canya, volien més canya, però jo crec que el que esperaven és que algunes línies anessin en una altra direcció, no?, que és un sèrit molt de sentiments i així, no?, però no fan complir les previsions a que tothom volia que el Maribel i el Sergi quedessin junts, no?, i es tracta que des d'aquí, oi, des de la sèrie, hem d'escorprendre, per obrir noves línies, oi, a més, si acaba com acaba, és perquè hem de seguir un any més i hem de donar guerra, no?, les hores sempre hi ha opinions, és evident que... uns no esperaven que l'Estel estigués mort, els altres que no es casés el Maribel, etcètera, però és el que té, mai pots convèncer tothom i simplement el que fa és crear intenció i atenció perquè fes així. Clar, perquè és curiós, això, no?, perquè no pots acontentar mai a ningú, no?, perquè molta gent que potser s'ha queixat que volia un final més canyero, amb una mort, per exemple, no?, amb la que ens va tenir acostumats a la temporada passada, potser una altra gent s'hauria queixat que això no passa a la vida real, no? Sí, sí, mai tindràs que gent de ningú. El que s'ha de fer més enllà de les trames aerobantals que satisfaguin o no, és que el capítol sigui intent, que no obreixi, i que et vinguin ganes de seguir veient la sèrie. I crec que ahir el capítol va tenir gires molt interessants, per inesperats, i tot és milionable, segurament, però sobretot que ens ha pensat en una tercera temporada, plena, plena d'emoció. Clar, el triangle que comentaves, Maribel, Sergi, Carlos, finalment s'han casat contra tot pornòstic, pel penúltim capítol de temporada, la Maribel i el Carlos, però la pregunta és per què jogueu així amb el sentiment de la gent? Bueno, perquè simplement... No és això amb el sentiment de la gent, intentem ser coherents amb una història, quan desagaves la vida real ens diu que hi ha històries d'amor que són impossibles. És a dir, que el Romani Julieta, d'alguna manera, que mira, si fa anys que l'abastió roxa explica, és una parella que són condemnades a no estar junts mai, no? El tema és que el que sí podem dir és que això ha durat durant una temporada i mitja, i no seguirem per aquí l'any que ve, aquesta relació estarà consolidada entre la Maribel i el Carlos, i el Sergi tindrà unes altres línies que hem sataigat, i on hi sortà hi patir, no? Però és evident que sempre hi haurà aquesta atracció entre Sergi i Maribel. És una història d'amor d'aquestes no concloses que, per altra banda, la vida real n'està plena. Clar, aquí ve allò que la realitat sempre supera la ficció, no? És increïble. Sí, sí, sí, això se'ns dubta, se'ns dubta, i si no ha viscut històries d'aquestes, o aquesta gent, o un mateix, que passa que no les expliques. Clar, o les notícies, també apareixen casos que diuen, que és fort, i després veiem la Riera o una altra sèrie i no ens ho creiem. Mira, la meva mare és una gran seguidora de la sèrie, eh? I li he demanat que em passi algunes preguntes per fer-te, Esteve. Molt bé. Mira, sí. La primera pregunta que em diu, com és que la Mercè, la Núria i la Victòria, no tenen mitjona amb los riques que són? Jo sóc a dir que la Mercè, i ara mateix no en té, però la Núria en té a temps perduts, o temps frecial, diguéssim, però no perduts. I el que passa que a l'època de Grísi és a sap, això. I, a més, són del Morrofort, en la Mercè. Clar. La Mercè passa una mala època en el restaurant i han d'estalviar. M'han tingut, eh, a vegades, i una altra que podem pensar, que a la ferida hi ha moltes coses que són elíptiques. Jo crec que, en el fons, la Núria és flaquer, més enllà de que no l'hem vist gaire sovint, per ser una de les ferines, o tant li ve alguna persona a fer tres hores de la setmana per netejar la casa. Ah, val. Ho dic perquè fins i tot quan la Núria va quedar paralítica, el Lluís Soler feia el dinar i portava la casa, ell mateix, eh? Mm-hm, potser, potser. Però ara la crisi és així. Sí, és veritat, és veritat. Després, per exemple, parlem dels treballadors del restaurant. El Nil i l'Ona, que són els nets de la mestressa, el Joan i la Mireia, que són fills del flaquer, amics de la família, el Dani, que és el germà de la Maribel, l'Aixell, que és la Neboda, també hi treballa. Tothom entra per enxufe, en aquest restaurant? No. Ni sigui, no. Tothom entra per necessitats, no? Però jo crec que també hi ha d'alguna manera, totalment de per enxufe, no. Sí, depèn del principi. Podríem... Podria semblar que sí. Però jo crec que està ben jugat des d'aquí, perquè quan el Dani entra és perquè la Maribel ha escrit molt bé el que necessita, no?, però el Dani... No, no, crec que sí, per enxufe, però sí que teniu sempre bones relacions amb molts experiments proponents. Clar, m'estic adonant que potser són preguntes de cara al David Plana, no?, que és el director comentari de la sèrie, que jo tinc aquí, doncs li he de la meva mare i li he de fer il·lusió. Després d'una altra, la bodega de Can Riera. Diu allà, entre tothom, qui li dona la gana i s'emporta les ampolles que volen, sempre, no? Sí. No. T'ho vull endur la gana, no. Ara ja entra la gent de la cuina, o treballador, si actualment entra algú, és que té relació amb aquesta gent. Hi ha molt moviment en aquella bodega, eh? Sí, sí. I hi ha tant moviment en aquella bodega com perquè necessitem un lloc perquè els personatges puguin parlar de les seves coses íntimes i fer les seves coses íntimes amb un lloc íntim i no al mig del bar quan passen altres. Clar, exacte, exacte, exacte. Després diu, si l'Ona i el Nil tenen 22 anys, aproximadament, diu el Claudi n'hauria de tenir com a mínim uns 48, no? La Mercè, això és la meva mare calculant, eh? La Mercè el voltant del 70. Diu, com pot ser que una dona d'aquesta data es fiqui en els merders que es fica? Perquè és un tema de caràcter. Parlant de la Mercè, m'imagino. La Mercè en 50, i ara la Revoltosa en 60, 5, 70, serà igual. La Revoltosa, però crec que el Claudi els va tenir molts joves, perquè, de veritat, el que passa és que la Ona i el Nil no tenen 22 anys, en tenen 19, quan van començar la teníem 21, el Claudi en deu tenir 40 i llargs, i la Mercè, 60 llargs. En tot cas, és un problema de caràcter. La gent, si en 50 és autoritària, en 70 es segueixen. És veritat, és veritat. Després diu, la Maribel és l'Elisabeth Sallander catalana, que és la protagonista de les novel·les d'Estiglarsson? No, la Maribel és la Maribel de la Riera. El que sí que el director va demanar a l'actriu és poder ser un look que ens pogués semblar. De lluny, a l'Elisabeth, per la duresa del personatge de l'Elisabeth, perquè també aquella duresa la comparteix el personatge de la Maribel, però estan anys lluny un de l'altre. I després, una pregunta que també li preocupa molt la mare, és quan tornarà el Camell 189? El Camell 189 sembla que no tornarà de moment. Està molt bé allà on està, entre aquí. Perfecte, doncs ja li passaré la cinta. Però, escolta, ve-me a veure. Mai se sap, no? La vida dona moltes voltes. Sí, no, li passaré. Ara jo he pensat en un Camell que vam carregar-nos un tret i em sembla que tornem per un altre Camell. Sí, va. Mai se sap. Li demana que estigui tranquil·la. Sí, no, no, ja li passaré la cinta a la meva mare perquè no es preocupi. Escolta, bromes, a banda, parlem de la sèrie en general, perquè comparat amb el cor de la ciutat, l'altra sèrie que ja havies dirigit i que ha estat la més llarga de TV3, aquesta estava com més cuidada tècnicament, no? La llum, les localitzacions, era necessari fer aquest salt qualitatiu d'una sèrie a l'altra? Sí, sí, sí, sens dubte, sens dubte. A veure, no és que estigui més cuidada, és que el cor entre el cor i la riera hi ha 10 anys, diferència, i tècnicament s'ha fet una evolució, gegant. És un tema pressupostari, si hagués tingut el pressupost corresponent en el cor de la ciutat, ja haguéssim entrat tota aquesta tècnica fa 4 o 5 anys, però no el teníem, és que la TV decideix fer aquest pas a petició meva, a nivell visual, a nivell de rodatge i tal, perquè hem d'estar a l'alçada de la competència, bàsicament. I simplement vaig a dir que si cada episodio de la riera val gairebé un 40% més que un episodio de l'acord. A les ales també defèn del moment, si hem de competir amb la competència, a val de la competència, doncs hem d'estar a l'alçada. A mi història sempre hi ha més bat, no l'alçada per davant, però que calia una renovació, i crec que la riera l'espectador va passar avui. Clar, i en època de retallades i tot això, la direcció de TV3, quan va dir, és que serà un 40% més car que de capítol. Hem de pensar que la riera va néixer fa dos anys, encara no hi havia l'evolució de la crisi que hi ha, i és cert que ara aquest any, a més de febrer, la TV3 ens va demanar, ens va exigir una rebaixa important del pressupost, per poder complir les expectatives, i hem aconseguit també, hem rebaixat els diners substancialment, el cos de cada episodio, intentant que visualment això no es noti. El tema econòmic és una de les coses més complicades a aquesta temporada a l'idià? Sí, sense dubte, però no a la riera, sinó a la tele en general i al país en general. I els millors moments d'aquestes dues temporades, per tu, amb què et quedes d'aquests dos anys? Els millors moments, jo em quedo amb el primer episodi, i el primer episodi quan presentem tots els personatges d'aquesta família tan complicada i tan complexa, en què recordem en el Lluís que feia un regal de 40 aniversaris i tothom es va retratar ni a com era, i també l'episodi de l'any passat, en què la Mercè, per motius complicats, deixa morir el seu marit. El primer i l'últim de la primera temporada, no? El primer episodi i l'últim de la primera temporada. Pester, Esteve, tu com vas començar en tot aquest món de la realització, de la televisió, de les sèries? Jo vaig començar ja fa uns quants anys, jo era ajudant de direcció en cinem, havia fet els meus penítols amb super 8 mil·límetres, amb 100 mil·límetres, i vaig ser ajudant de direcció a Madrid amb algunes pel·lícules, però en l'any 89-90, vaig entrar en contractes d'aixiparò, i vaig ser ajudant a la televisió de Catalunya com a ajudant de realització d'un programa que es deia Mac Magazine amb la Maria Gorgas. I a partir d'aquí, vaig poder anar alçant amb altres programes com de realització deia amb el Club Superdres, quan es va crear aquest club, junta amb la Silvia Kers. Del Club Superdres, he passat a musicals i a teatres, he fet teatres i programes musicals. Vaig fer una sèrie amb el Jordi Falis que es deia El Joc de Viure. Sí, home, i tant. Del Joc de Viure, vaig passar a fer una situació a Nissaga de Poder durant uns mesos. De Nissaga de Poder em van oferir la direcció de l'abril d'ombres. Després, el cor de la ciutat, vaig fer una pausa en el cor per poder fer un projecte més personal, que era ser la llonga, i després em van oferir la riera. I bé, tota la vida professional, treballant en els dramàtics de TV3, què ha de tenir un bon col·laborot, una bona sèrie, perquè funcioni? Una bona sèrie ha de tenir els ingredients, necessaris que és una bona història, una història que interessa a l'espectador uns personatges ben sòlids, plens de conflicte, intern i extern, és a dir, conflictes amb un mateix, i conflictes amb els personatges que te l'envolten. I això està ben definit. Tenim una bona història, tenim uns conflictes ben potents. Ho has de menir amb un bon càsting, que no vol dir mediàtic, sinó els millors actors siguin coneguts o no a cada personatge. Una posada en escena, que arribi a sortendre, fins i tot en el mateix llunista, ara parlo ja de la feina de direcció. I, no deixar-te de uns bons caps aquí, perquè el vestuari sigui el millor perquè els personatges, els decorats siguin els millors perquè els personatges, el vestuari sigui el millor perquè hi ha història, etc. Jo havia escoltat que hi ha d'haver un o dos secrets, que no es desvellin fins al final de la sèrie, o al final de temporada, el secret dels col·laborats. Això és important, també? És relatiu. Ara jo crec que últimament, haver d'esperar un any per desvellar secrets, no és operatiu. Jo crec que les històries, les trames, han de durar el just perquè l'espectador no s'encanci. Aquesta que dius tu, amor, desamor, secrets, vacions, etc., sempre funcionaran, sempre. I, de fet, això es nodereixen les teleferies d'arreu del món. L'única diferència que intentem nosaltres és que, de tot això, hi hagi trames que impliquin certa siderització de l'espectador i m'obren una mica consciències. Ara, diria que a la hora, m'han tractat moltes pròleres, recordo la de la Paderàstia, del principi de la primera temporada. I també, per exemple, aquesta història dels dos mossents, que són dos mossents que pertanyen a alguna mateixa església catòlica, però amb dues visions molt diferents del catolicisme, i del cervell que fa l'església, com, com a exemple, també el tema de la musul·litat, no com a tal, de l'Oriol, sinó com s'accepta dins d'una família d'idees molt, molt ultraconservadores, com els flaquers. I trames que facin pensar una mica l'espectador. Com a director d'una sèrie com la Riera, estava pensant que tu coordines molts departaments com comentaves, el tema de guió, producció, càsting, etcètera, etcètera. Quina és el que t'agrada més o quina és el que... Mira, prefereixo fer això que un altre, no? Fa més il·lusió. No hi ha cap en especial, perquè l'èxit d'una sèrie rau en el fet que tots aquests departaments vagin agafats de la mà per aconseguir aquella història que escriu algú, que es reflecti en pantalla de la manera més intensa possible. Aleshores tots els departaments són importants, tots. Si n'hi ha algun que m'atregui més a d'altres, per viure d'alguna manera, seria el món del càsting que és molt interessant. Doncs que tots, tots, perquè un bon personatge si no està ben vestit, si no està ben pentinat, si els decorats no són els que toquen, si la llum no és la que és, no funcionarà, segur. Per cert, com ho repartiu i anem acabant la realització dels diferents capítols amb la sèrie? Quant a les dues sou? Són 5 directors, dels quals 4 estan fent els blocs semenals. Cada director fa un bloc de 5 episodis, de junts a divendres. I la meva feina, quan no estic davant, és supervisat tot això, fer els càstings, llegir-me els guions, reunir-me amb guionistes, en fi, portar una mica la coordinació de tot plegat. Bàsicament en què els 4 directors facin la mateixa sèrie. No en facin sèries diferents a nivell d'estil. Alguna vegada has dit que aquest capítol el vull dirigir o el vull fer jo perquè em fa una gràcia especial? Bé, l'any passat vaig fer el capítol especial i més que el fet que faci gràcia no, sinó el que fem al principi de temporada, és definir si en faig alguns i per què al principi de temporada ja ho definim. Aquesta vegada no he fet jo l'especial, i et dic que l'any que ve segurament el faré jo, però simplement també per donar un cop de mà al dia a dia de la sèrie, perquè vull tenir el contacte amb el plató, m'agrada molt els sudatges, m'agrada disfrutar de les renovacions dels episodis i vull fer més regularment. Clar, això no vols perdre-ho, no? No, no, la sèrie d'Espanya m'agrada, però el contacte amb el plató és molt intens i crear els capítols des de fer-ho és molt intens i molt xulo. Em sembla que era el Còpola o no sé què, un director de Hollywood que deia, m'agrada el olor de cable quemado a las 6 de la mañana. Segurament, segurament. Jo ho comparteixo, ho comparteixo. Doncs Esteve, moltes gràcies. Per cert, la temporada que ve serà l'última de la Riera? La temporada que ve serà la tercera. Ja, ja, no ho sabem, no ho sabem. Podria ser que n'hi hagués una altra, tot apenta com evolucioni l'audiència, les crames i les històries que tenim preparades per la tercera són igual o més potents que la segona i la primera, però al final tindrà l'última paraula a l'espector. Però diguem què és la tercera, la que ve. Doncs Esteve Robira, director de la Riera, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé i que passis un bon estiu, bona tarda. Moltes gràcies.