Segurament molts dels que ens esteu escoltant ara mateix, només sentint aquests primers acords, us sona aquest tema, no? Els llums s'han apagat, han entrat el pastís. Algú m'ha fotut la cartera. Quina merda! Ara tindré que renovar el DNI, les tarjetes, el carnet no pot sopar fresc. Què hi farem? No res. Ara han tret els regals. El carnet no pot sopar fresc. El carnet no pot sopar fresc. Què hi farem? No res. Ara han tret els regals. I ara, com t'has fet gran, t'has reglat unes calces de la carna. Per fer gest la tieta, la de Sant Carlos de la Ràpida, que a partir dels 20 s'anarà pensant en la terra i amb l'àmbit. Us pensàveu que era Manel? Doncs no, són el grup Gabriel, que des de finals d'agost... Bé, vam fer una petita revolució al Twitter fent aquest feig de Twitter, perudiant les cançons de Manel, on tothom podia enviar les lletres i on tothom podia versionar de forma queixón d'ironica i amb humor una de les revolucions i revelacions del pob català dels últims anys al panorama musical del nostre país. És per això que vam dir... Home, comencem a apanyar el Morro. Hem de trucar el grup Gabriel. A veure com va anar tot això. El Pep Planoles, el telèfon Pep. Bona tarda. Molt bona tarda. Què tal, home? Pep Planoles. Com va tot? Molt bé, molt bé. Aquí que estic amb un campanar, sí, no entenc una estrella per aquí. Sí? On estàs, ara mateix? Doncs ara mateix estic aquí, ara el meu poble, jo sóc de sigueres, i res, ara estava aquí, ara el campanar, mirant, perquè no hi ha molta cobertura, dic, però deixem agafar el lloc més alt, i així podem parlar. Perquè tu ets el que... A veure, no sé per un convenceu, perquè hi ha moltes preguntes. Tu ets el que pots la veu, el videoclip Compleaños, que és la paròdia de l'aniversari dels Manel, i que es va estrenar a l'1 de setembre. Ets el que cantes? Exacte, sóc jo mateix. Com va sortir la idea? La idea va començar amb més que tot per passar-ho bé, per divertir-nos, som quals de persones, i vam dir, bé, saps què? És estiu, és agost. Anem-ho a passar-nos-ho bé. Us avorria una mica, figueres, no? Bueno, mira, sí, suposo. Si una fa tantes remuntanes, suposo que llavors... No diré jo si senten més. Perquè a figueres, sí, a l'agost, què es fa a figueres, en general? Que es fa, bueno, morir-se de calor, bàsicament. I si no et moris de calor, suposo anar cap a la platja o... A mirar turistes allà et sentessin algun reconec de sorra per estar-hi. Perquè quina relació teniu entre vosaltres, els que heu creat el grup Gabriel, el Twitter? Doncs, bàsicament, ens coneixem d'època universitària, i, bueno, som... Coincidim amb humor, amb la forma de veure les coses, de entendre la societat... Vaja, també, de tenir una base catalanista... I, bueno, tot això hem dit, bé, saps què? Anem a passar-nos-ho bé, anem a moure una mica el Twitter, a moure una mica la xarxa social... I, res, i aquesta és la versió oficial. Tot i que n'hi ha una d'altres més fosques, d'aquesta, potser no sé si es podria comentar. Un altre Twitter per odiar en cançons de Manel? No, no, la versió... Hi ha una altra versió més fosca, de per què es va, que... Ah, sí? No, jo tinc una pregunta. Primer, què vau estudiar tots plegats? Doncs una mica de tot, una mica de tot. Hem estudiat la Universitat de la Calla, que diuen. Però, a veure, home, Pep, volem saber què passa, que voleu mantenir l'anonimat o què? No, bé, no, no és tan l'anonimat, però sí que hem estudiat molt anul. Des de... Màrias coses, des de alguns han estudiat art, alguns han estudiat música, i alguns han estudiat informàtica, però, bé, aquests que eren una borritxat, són els nens que van saltar primer. Però està bé perquè entre tots els complementem, no? Els informàtics creen el Twitter i estan pendents de la xarxa, els músics, m'imagino, que són els que van crear el videoclip, tu, poses la veu, els altres, doncs, no? Els artistes fan el logo, no? Ja és això, no? Quina és la perfosca perquè es va crear el grup Gabriel, que té tallat? Home, aviam, jo... Suposo que això hi queden entre nosaltres, vull dir que no se sàpigues de por gaire. Tranquil, que és la penya del Morro, no ens escolta ningú. A veure, esperem que no, però vull dir, esperem que tots els uïns sàpiguen aguatar el secret. Jo he treballat de moltes coses, no? I en una època, bueno, fa uns mesos, aquí a la justa, aquí a la fruitera del Portús, em dedicava a fer contraband de pernils. Què dius, ara? Però que en què es porta això, eh? En què es porta això? Sí, tant. Els senceros no s'has passat el que ha pagat per fer un bon pernil. Hi ha una font de violí, dins que em van atrapar els Mossos Esquadra. Sí. I, clar, em van dir, aviam, què fas amb una font de violí? Jo dic, hòstia, i el primer que em va sortir va ser dir, tinc un grup, tinc un grup de música. I, clar, després de l'esquadra, em van fotre càmeres a casa, els veia allà amb una furgoneta, espiam, i així, i vaig dir, tu, no que era capa també remei, doncs que feu el grup. Sí, però, escolta, anava a dir, era paletilla, no? Era paletilla, no? Estava allà una mica escurat, no? Perquè, clar, en una capçada d'aquestes de... Si fos un contrabaix, no? Potser sí, i cap més. I llavors, apareixeu allà al mig de finals d'agost, es comença a crear com una expectació, no? De fet, la gràcia del Twitter és que et faci cas o et retuïtegi gent que porta molts seguidors, no? Quina estratègia veu seguir, perquè el retuïtegi és, no sé, quin monzó, o alguna d'aquestes persones que té tan fòlgues al Twitter? Doncs la veritat és que la vam seguir gairebé capa de estratègia. Bàsicament, vam començar de zero i vam començar a fer ritmes. Fem versos, al principi sí que hem fet alguns que... Potser, per ahir, algú li sonava a algun altre grup. Ara no em vindria al cap el nom de l'altre, però bàsicament, el 90% són independents. Són versos independents que parlen de qualsevol cosa, que es poden robar al dia a dia, a la societat catalana i així. I la gent li va començar a fer gràcia, ens van començar els divendres allò que fan de seguir-ho, aquesta gent. El follow Friday, què es diu, el LFAF, no? Sí, LFAF. Follow Figueres, no? També una mica? Sí, però no són pas tots de Figueres, eh? Ah, que consti. També n'hi ha de Barcelona i de Vic. Ah, molt bé, esteu repartits per la geografia catalana? Sí, i tant. I llavors van... i res, i a partir d'aquí, no sé què, es van retuïtejant i gent com l'Etengeis Domingues, en... d'això, en Quim Morales, i així, una mica en mica, després de si va fer en Quim Montzó, que sempre ens pica la cresta per qüestions d'ortografia, però, bueno... És el vostre corrector lingüístic, podríem dir, no? Sí, sí, és una mica el pare lingual que hi ha, lingüístic, perdó. Ara, aquí, em trucaria a la cresta, al de cop. Una curiositat, Pep, tu segueixes al Quim Montzó, m'imagino que sí. Tens activat el seu retuït, o no? Sí, els he tingut activats. Els he tingut activats, no, d'acord, d'acord. Perquè hi ha tipus de persones que segueixen al Quim Montzó amb els retuïts activats o amb els retuïts sense activar. Perquè, a vegades... Aquesta és una de les frases que surten al tema de... de compliance. Sí senyor, sí senyor, sí senyor. Parlem de la cançó. La veu tenir... la veu tenir feta... en feia dies? O va ser això, pim-pam-pum? No, la cançó la vam estar fent bastants dies, i una i una altra vegada, i restringent cap aquí, cap allà, perquè creix tot, més o menys, un homogèni i pugués reflectir una mica el que volia. Fèu-nos d'escriure un compliance com pot ser a qualsevol casa d'algú, ja sigui des de la part exterior, com la part interior que no es veu. Això parlem de les intencions que porta el pare, des de les intencions que porta el protagonista, etcètera. Vau tenir la sensació després d'estrenar-lo? És que veu crear molta expectativa, no? Sí, molta. Molt expectativa, i això, a vegades, jugar a la contra, no? Veu tenir la sensació que va decepcionar a més gent de la qual us esperàveu? Doncs mira, a nivell de números, diguéssim, de dades, va funcionar així. La vam posar, vam rebre moltes felicitacions, també molta gent que ens deien que no ens ha agradat perquè tenim una altra expectativa, però per sort ningú va criticar i planta. I no ens agrada música, no ens agrada l'humor, no ens agrada el tal. No, simplement ells s'hi havien imaginat una altra cosa. Clar, sempre em respecta i tal, no? Sí, al final del dia, però resulta que potser hi havia 50 persones que ens havien deixat de seguir, però en teníem un 175 més. Per tant... Sí, sí, ja ho veig, és allò, no? Per fer-me... Clar, això, jo no soc un estudiós en mà, que tingui estratègies de comunicació i arribar, i tal. O això tampoc, eh? No, però això és una dada significativa, no? Perquè és allò que parlin malament, que parlin de mi encara que parlin malament, no? Perquè també pot generar aquest efecte de boomerang, mai més ben dit, en aquest sentit. I, a més, van ser nosaltres els primers sorpresos, perquè amb 24 hores vam aconseguir arribar, com a alabora, de les 30 mil reproduccions de complets que fins i tot i YouTube ens va enviar una condecoració que donen ells de ser els 300 músics de l'estat espanyol més escoltats de la setmana de l'1 al 7 de setembre. Una mica com els Manel, com van ser número 1 de vendes a Espanya, no? O sigui, ja aneu seguint la paròdia fins a aquest límit. Per cert, ha tingut 2.000 seguidors al Twitter, aproximadament. Quin és el futur del grup Gabriel? Fareu més coses, això... la broma s'acaba aquí, perquè ara ja torneu a la feina i els estudis i tot plegat. Què passarà en els propers mesos o setmanes? No, al contrari, o sigui, amb alquilipèzis, suposo, que sempre hi haurà gent que ara sí m'escolten, dient, no, per favor, no més, però, bueno... En tot cas, ja estem preparant la següent cançó, que segurament l'estrenarem a la primera setmana d'octubre o segona. Vull dir, ja el Twitter, això, o no? Ho vam comentar un dia, però no hi havien dades. Ai, per... el dia que havíem... Més o menys primícia, eh? Primícia, primera setmana d'octubre. Va, fem una primícia de la penya del Morro. Molt bé. Jo ara puc avançar el títol, també. Potser algú li recorda alguna cosa, no ho sé, que ja ben cornut. Ben cornut. Ah, ben cornut, eh? Començaràs així? Sí. Ben cornut. Doncs estarem atents. Sí, sí, Pep, estarem atents. Ja hem tret d'una exclusiva que no sé si ho havíeu dit alguna vegada, perquè, escolta, també s'entrecava el temps. Però, vaja, ja traiem això. Però, Pep, gràcies per haver-nos atès. Hem de connectar amb les notícies de les 6, que vagi molt bé. Ja, i tenim un minut. I després direu-vos que continuem tenint el Pep al telèfon, Pep. Bona tarda. Bona tarda, altre cop. Sí, això d'anar a dir, bona tarda, altre cop. Tenim Morro, però no tant com per tallar les notícies de la cop. Espera'ns que un puro que ne cagues. Escolta, teniu uns versos preparats del grup Gabriel, que ens feia molta il·lusió, que ho recuperem ara tot seguit. Tu diràs, Pep? Doncs sí, una de les coses que, bueno, que per ahir ens ha fet més coneguts, no?, en el vi a internet, vi a Twitter, ha sigut els versos que hem escrit. Llavors, per això, he preparat un delicat especialment per a vosaltres. Per la penya del Morro? Exacte. Doncs vinc a va, el Pep del grup Gabriel, que ens dedica aquest vers a la penya del Morro. Un moment històric del programa. Pep, quan vulguis. No hi haurà música, però, bueno, endavant. Diu, més entretinguts que una partida de pescaminas, i rius tan o més que fumant un porro de 5 a 7 a ràdio d'Esvern, la penya del Morro. Oh! Escolta, m'ha agradat molt això, eh, Pep? M'ha agradat molt, aquí, el programa.Moltes gràcies. Sí, moltes gràcies. Oh! La veritat és que no ens cap la camisa al cos. L'ha agradat molt. Són les grups de la penya del Morro, saps? Sí, que els ja ha agradat. Què us ha agradat? Té, noies, vinga, nimbus! L'ha agradat molt. Sempre que és un altre èxit de la penya del Morro. Pep, moltes gràcies per haver-nos atès per la teva simpatia, el teu bon humor. I a tu anem a parlar, la primera setmana d'octubre, amb la primícia aquesta que ens heu donat, amb el tema Bencornut, eh? D'acord, i tots els uents, dir-li, que, bueno, si ens volen seguir, és Twitter.com, barra, grup Gabriel. Perfecte. A més, passarà una bona estona. Segur que us s'ho passarà bé llegint els tweets d'aquestes versions paròdies de Manel. Que vagi molt bé, Pep, bona tarda, gràcies per atendre'ns. Adéu, adéu, adéu.