Hotel Cochambre - Benito Inglada

Avui passa per l'Apenya del Morro, una formació musical que, pel meu gust, és una de les millors per no dir la millor banda per animar una bona festa major. Ja porten molts anys al dels escenaris, recorrent tot Catalunya i ja són un clàssic dels estius, dels bolos i de la festa. ¡Muy buenas noches a todos, amigas, amigos! Som-nos hotel Gochambre, un hotel que no tiene ninguna estrella. Pero por donde han pasado las mejores estrellas de la canción. Y nosotros, cargados de valor y de nostalgia, interpretamos las canciones de la gente que un día pasó por nuestro hotel. Pero por favor, que no nos invada la melancolía. Que no nos invada la melancolía. I avui parlem una estona amb l'ànima màter del grup, el líder espiritual de la banda, el concertge de l'Hotel Gochambre. Benito, Inglada, bona tarda. Hola, tarda, tothom. ¿Qué tal? ¿Cómo estás? Pues, mira, me agafas, corré en palcarre, con mi portal de ajés... Ya... Con mi traje de Superman, que yo le llamo, que es el que me hace convertir en ese alter ego de ese concert que ha cochabroso, que ha palcocha, que avui tenim un concert i, bueno, la oràgina estival. Ja, jo t'agraeixo molt que ens atenguis, perquè sé que no ets gaire amant i gaire adonat a les entrevistes, per tant, ja d'entrada, moltes gràcies. De fet, ara, com dius, esteu... Bé, vas cap a... Heu quedat ja, perquè teniu bolos a sal. Com viviu aquests moments, aquests de bolos que tants anys vosaltres i tu al capdavant, heu fet amb l'Hotel Gochambre? No, els moments d'ara mateix. Sempre amb nervis i empreses a última hora o què? Bueno, la qüestió és que, com que ja hem hagut una miqueta rudat, això ho deixem tot per última hora i, quan es drenem compte, ja tenim d'estar pràcticament al lloc. I són més els que apeteixen, els que estan allà, els regiors de cultura, els títols... I la gent que s'ha encadrit el concert, que no per nosaltres, no? Perquè, en el fons, ho tenim molt per la mà, però sempre hi ha els nervis de sempre, eh? Cap on vas, ara? Perquè és que et veig patint, et veig com concorrent. Mira, vaig córrer amb el carrer de Vilassà de Mar. Sí. Ara veuràs que de cop i volta agafo el cotxe... Bé. I, bueno, em posaré el mar o el llibre. Sí, home, sí. Me quedan dos punticos, que lo sepa, la dirección general y tráfico. Me quedan dos puntos. Ostres, Benito, no ho sé... Bueno, jo pensava que anaves amb furgonet, que et portaven i tal, no? Vas tu al bol o amb el cotxe, no? No, sempre anem tots pagats, eh? Jo també l'avui tinc on anirà el migdia, me n'he enradat... Ostres. ...con los carajillos. Sí. I, entonces, han tirado ya para allá. Bueno. Hacen dos puntes de dos punts. No pateixis, no pateixis, jo t'agraeixo que fem l'entrevista. No l'he agraeixida, sóc jo, eh? Escolta. No, no... Bueno, siempre lego mal jocito que está acá... Tiene su verborrea, tiene un lexico fluido, el chaval tiene sus estudios... Y para las entrevistas queda mucho mejor que yo. Sí, però tot i que el líder espiritual, com comentava el començament, tu vas formar i vas crear el cotxe hambre? Sí, yo he creado la historia que está... de estos cinco trabajadores que les han quitado el trabajo y que se bajaban a un hotel. Y, desde entonces, pues, una de sus propiaron, pues, cantan las canciones de la gente que se lo jugó en un hotel. I com van, això? A mi l'aventura va començar a funcionar aquesta bandita de canciones. Home, la veritat és que vosaltres porteu molts anys, no? No ho sé, més de... Onze, onze, vull dir-te. Onze anys. Tampoc són tants, perquè han passat molt suspir. De veritat és que, a vegades, quan ho dius, costa de deixar, però és que ha passat... Tant volen tot, que estic espantat, eh? Home, de fet, perdona, és que sóc una mica com l'Orquestra Plateria els anys 80, no? Sí, bueno, ells eren una mica a punt de referència d'esquena que ha de fer de música en directe, d'aconseguir tocar la falseta, vull dir. I, llavors, potser, no m'ho entenc. M'ho entenc... La seva història que té al cap, pensant que algun dia pots arribar a treballar una miqueta, que en mai serà el que som ara. Dintre del món d'hiyo, que és la versió, vull dir-te, no fem res més que canta cançó de més. Però ens ha desbordat. Per exemple, jo em trobo que per mi és un regal divino, poder viure d'això, saps? Home, de fet, des de fa un any, us patrocina, per exemple, cadena 100, a la vostra gira... A més, també, he obert una sala de concerts a Mataró. Esteu ara mateix en el millor moment de la banda del cotxambre? Jo crec que... Mira, estem en el meu moment i que em perdonin totes les componentes que han passat a través de los años de cotxambre, perquè estem molt feliços, perquè hem fet d'una pinya molt maca que... Si en algo sé... Si algo es la felicidad es trabajar amb 5 persones de cada veritat, per mi són una meravella. I és com anar a treballar amb gust. Que són col·legues que t'estimen, que veus que el problema s'assoluciona en una piscina. No hi hagi el segon, saps? I això, per mi és algo... No tiene precio. Lo hago gratis y hace falta. A mi me lo están pagando y cojo el dinero, ¿eh? Escolta, i quin és el secret per aguantar tants anys els escenaris, no perdre la il·lusió, aquesta energia, que transmateu als vostres concerts? Bueno, haver d'anar amb la fórmula... Jo crec que quan jo vaig muntar el cotxambre, jo era molt seguidor de la festa major, jo he sigut antiga o sanza, de los que cortejan todavía con mariachis. Llavors, a aquella època, ja m'ha agradat molt seguir les artistes, ja m'ha agradat molt la festa major. Que t'has posat manes llibres? No, no, no. És que t'ho hem perdut per un moment. Sí. I llavors vaig agafar una mica de furadat, i em pensava que l'Orquesta típica i tòpica n'encien a la sempre, i estaven, de debò, els grups que ho començaven a fer versions, però molt filadignes de... de lo que fins ara les fèren els cançons del rock'n'roll, i després estaven els grups que, emergents de l'època que funcionaven. Llavors vaig pensar en una cosa més divertida, que no m'ha gustat tant la cançó, però que crec que li podeu estar al públic, i emassava aquesta... en la nostra que tenim més. Aquesta idea va sortir la... És una altra cosa. Home, és que feu versions de tot tipus, de gènere, de cançons, d'avui, de fa 30 anys, també fins i tot heu fet concerts especials dedicats a Sabina, una època a Luz de Gas i tal. Però, tu, quines són les cançons que t'agrada més cantar, les que disfrutes més? Jo, com que hem fet de tot, de tot, de tot, absolutament, ja m'agrada més veure les cançons que de lego en hacer, i que canten mil muchachos, que no pas el que faig jo, eh, m'agrada molt sentir com canta el Josito, per exemple, o fa Berenday, o fa canto del loco, o fa... Submerday, o el Diego Marín sentir-lo cantar, que és un cantant excepcional, i més que sentir-me jo, eh, m'agrada més la part i ho escucheu ells, i de veritat. De fet, això és una de les coses que... Això ha canviat una mica el començament, que si ve cantaves totes, ara vas com de lagant, i vas, bueno, m'entén una mica... Si podria, ja, cobrar i ell els dejo ells, i no hi havia a mi casa... I això seria la hòstia, no? Sí, seria la bomba, ja. Vull dir que també aprens a administrar aquesta energia, perquè li fots canya, tu, eh, venida, també. Bueno, jo tinc una edat... que ja no és ni de merecer, eh, la que tengo, però, bueno, ahí estamos, eh, estamos en la lucha y... Y sí, yo vivo a tapar del mundo de la gente, que es que le digo, o sea. Y ahí se se planta en el mundo de Juvent de Van, y es una rasta en su mundo, y yo estoy encantado y fantástico. Mira, jo vaig tenir l'oportunitat d'anar l'altre dia a veure el concert que vau fer a la bonica població de Quarte, a 4 quilòmetres de Girona, i la veritat és que a la mitjana d'edat, a veure, hi havia gent de tot tipus, però hi havia gent molt jove, eh, que les cançons que canteu, potser no, sinó que es coneixien. Sí, molta gent, molta criatura. Molta gent són per jove, i jo crec que es para esta pariardera, i me la diuen com el Chiquiparco, i això es parant, eh, que el chico os atenderà, i me dejan a los más revoltosos, y a los ibellas caras, y yo de verdad, pero yo de verdad que lo acepto absolutamente, porque yo era uno de estos con dia de la pequeña jove, y aún de todos los que he visto en dia de 11 años portándose mal, no he visto ninguno que se ha portado más mal que yo. I quins grups anaves a veure els concerts de la festa major? No, la festa major, jo sóc de... de Vilafán Galvanades, i tothom que era la festa major d'aquells voltants, me les feia totes, i éramos de los que nacíamos con derradas, pero eran los grosos, ¿eh?, musicalmente, ¿eh? Compera, exemple, què feies? Què feies? Què feies? Hi ha alguna cosa grossa, però, bé, no, pues... bueno, ja me hi rompíem en plena... en pleno volo, y déjame la batería, déjame la batería... ¿Hòstia, què punqui, no? Una mica punqui, sí, sí, sí. I amagar... amagar instruments, i després no t'hi ha anat a tocar, i no estaven... no robar-los, sé que nosaltres no els han robat, de veritat. Hòstia. Si no amagar-los... on t'espanxaven els sofons, les trompetes... Aleshores, les escondíamos... Bé, les piades de crios, no? De sempre les sonars de la música, després ja m'ontestaven, no? Clar, home, sí, això ho salvaven. La cançó ha passat molt bé, i llavors dius... Hòstia, però si això pot ser que no facin nada, s'ho ha de defensar, que hi hagi, pedir coses i tal, i no, no, no... Home... Quan hi enganxen coses a l'escenari, sí que el millor... O sigui que molesta una miqueta, no? No cal, no cal. Ens ho respecten moltíssim. Això te n'ha de dir, perquè som molt respectats... També tant pel públic, no? Hòstia, té el cotxe, ha de veure... Sabeu animar una bona festa major? Sóc una mica, bueno, pel meu gust, ara mateix... Doncs una mica, doncs... L'emblema de banda... de festa major, i tal, amb tot el permís i respecte per les altres. Què és el que ha de tenir un bon concert de festa major per què funcioni? Veni tu? Ui, Benito, t'he perdut una mica, em sembla. Bueno, ara estic per la carretera que vull per matar-ho. Sí, vull per matar-ho, ara. Has entrat al cotxe, ja, no? Sí, sí, ha tingut... Benito ha entrat al cotxe, cuida-ho. Ojo, eh? Tens els manos llibres, no? Sí, sí, penses bé? Sí, et sento perfectament. Estarem tres minuts més, perquè hem de... No m'ha deixat, no sé com ho parlo. És la llei de Murphi, perquè no t'hem d'acabar el programa, vull dir. No tenim més temps. Però de totes formes, a preguntar-me, què és el que ha de tenir un bon concert de festa major per què funcioni? No és el que s'explicava, que la gent sempre ho dic i jo també es poso. Diuen que ho explico al final, que aviat hi hagués venidor, en som de pas i no som de guerra, que hi hagués venido a buscar amigos i no a buscar pelea. I la gent que venen els altres concerts venen tothom a intentar a fer l'amor i la guerra, vull dir, que venen a passar sobé, i a trobar en cada 15 concerts, una que viene a margar, la noia s'hi explica. Diuen que van tirant llocs i gent... Si ets a margar-vos, et veig a la puta casa, perquè aquí la gent ve de bon rotllo. I, generalment, la gent ve a passar-ho bé, sap la fórmula que tenim, sap que et porten molt bon rotllisme. I això és el que has de donar a la feina, crec, jo, eh? Va regegar cetes, però de més, ha intentat transmetre, dentro del gran berrismo. Estamos... que nos den a jodicaos, como gamberritos, portada, paz, armonía y fiesta. Clar, home, i tanta festa, perquè la gent es faci una idea, si no els heu vist mai, que, per cert, els podeu seguir-los, a hotelcoachambre.com, allà veieu la gent de concert de tot aquest estiu. Fins i tot canteu... Bueno, ara no, però ha fet versions de Bob Esponja, no? Bueno, estem al dia de tot, perquè, i més, el bateria i el Martín són pares de fa puquets, i estan con el Bob Esponja i nosaltres les sacamos punta todo. Sí, sí, sí. Quien quiere y temima, poco yo, quien te alegra, los días, poco yo... Eres los de los cabres. Escolta, no coneixia aquesta cançó, què és això? Bueno, es la cançó d'aquesta del curs i del Carlos Baute, eh? Ah, clar, és que... Fa que es la cançó de quien te quiere y temima, como yo, y entonces digo, esto es una cursilería, que soy que es una chica, y te... y corta contigo. Sí, però tu cantes, també. Cuidao. Sí, pero lo hacemos con el poco yo. Lo hacemos y lo convertimos en nana. Ah, vale, vale, vale. Como el poco yo... se puede digerir. Escolta, Carlos Baute, eh? Passat pel poco yo. Per cert, que ja per acabar, el guió, també, és molt xulo, està molt bé. Bé, entre cançó i cançó, està molt currat, no? Tot això t'ho prepares, m'imagino, també? Sí, bueno, hi ha moltes coses, també. S'os llegeixen a empreses, en escenari o se la ponen al jocito, me vienen a vejanadas... I és una miqueta pelupe, deia, no? A part de que som molt col·legues, tots tenen un enginy molt fàcil, tot d'allà d'altarrito, i això es converteix en una coctelera entre les cançons i entre... ironies i... i guisaries, doncs, que salen a les còsties cas. Sí, home. Que jo, l'altre dia, aquesta cançó, la vaig fer tota com l'altricicle. Mentre... Moltes vegades no fa, sí, sí. Benito, sí, sí, és un clàssic, no? És un clàssic. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per haver-nos atès. Que tinguis un bon volo avui a sal i tots els que teniu a l'estiu, perquè no pareu vosaltres, eh? La crisis, què crisis, no? Bueno, jo crec que dins de la crisi som un grup que porta gent als llocs, llavors ells també aprofiten per poder fer caixa, vendre totes les vostres recites, i creguis que no som un grup tan car per el que xerrarem, no?, en recometes, llavors, com que la gent vingui als concerts i els pobles estan contents, perquè... Bueno, s'han fet despeses, i tot és un ciclo que és encantable que això suceda, no? Un pliu, un pliu, sempre, un pliu, sempre. M'agrada, m'agrada que t'ho passi. Benito, inglades... Que t'ajuden i... i amb vosaltres sempre hi ha una mica de sort, i que dure. És que perdona, és que t'estava tallant i acomiadant ja, perquè és que si no em mataran els informatius, o sigui que ho hem de deixar. Moltes gràcies, Brito, inglades. A tu de veritat, eh? M'ho aneu així sempre, eh? Continues sempre. Va, tardes. Buenas tardes a tothom.