Joan Eloi

La penyada del Morro passa un dels músics més famosos de Catalunya. Ha estat el guitarrista de Joan Baptista Humet, ha publicat un sedent solitari i té un grup en Pere Verdegi, que són les Cortes Impossibles, i fins i tot alguna vegada he escoltat que el definien com l'Eric Clapton català, però des de fa 15 anys, i per això és el que m'has conegut, acompanya l'Andreu Bonafuente com a músic dels seus programes. Joan Eloi, bona tarda. Bona tarda. Benvingut al programa. T'ho estàs al davant dels programes de l'Andreu, des dels inicis, des del sense títol. Com vas conèixer el Bonafuente? Doncs L'Ukiguri portava un programa que es deia sense títol, i tenien un quintet de jazz, que era trompeta, saxo, contra baix bateria i piano, el mestre L'Ukiguri, i li va dir al L'Ukiguri, escolta, jo volia dir a un guitarrista, i el L'Ukiguri diu, home, jo estic tocant per les nits a un local amb el Joan Eloi, i l'Andreu no sé per què va dir, home, el mític Joan Eloi, encara li he de preguntar-lo al mític. Això ho va dir l'Andreu? Sí, dius, porta'l, porta'l. Jo, casualment, tocava amb el L'Ukig i pels matins m'agradava molt escoltar la ràdio, m'agradava molt escoltar la ràdio. A més, els programes són bons millor, però vull dir que escolto una ràdio sovint. El cotxe, o...? Sí, el cotxe a casa cuinant, i en aquella època, mira, cuinava bastant pels matins, feia coses de... feia de maluja, en casa, i m'agradava molt el programa aquell del terrat, i el pixador, i la padrina, i tot allò. I el mític, el perico, i el perico. I quan vaig conèixer el segon programa de sense títol, era setmanal, em vaig presentar allà, amb una guitarra de jazz, i va venir el Buenafuente, i em va dir, el mític, jo no l'he dit. El mític, Buenafuente, que m'ha dit que ella venia aquí, que s'ha de pagar alguna cosa per pagar-me. I em va dir, no, fins i tot cobraràs. I, costa, collonut, m'has trobat la guitarra de jazz, i era una guitarra de 175 Gibson, de Caixa Gran. I em va dir, sí, sí, però allò que volia un guitarrista és per què et posés pedals de distorsió, uau, ues, coses. A lo que tots els altres músics em foten una mala cara, perquè en Quintet, bàsicament, de jazz, jo vaig pensar, o porto el que em diu l'Andreu, o porto el que em diuen els músics amb mala cara. Vaig pensar aquí, a Gamana, sóc català fins a la mèdula, i vaig posar els pedals. I mira, fins avui. Els pedals què són, els pedals? Els pedals no és el que agafo jo per les mites, sinó que són uns pedals que... Per això es diuen pedals, perquè els apretes amb els peus, i et canvien el sol, fan efectes de distorsió, d'aguau, de delay, d'acordos, efectes que pots portar amb una guitarra. I això l'Andreu ho volia expressament. Sí, l'Andreu és molt guitarrer, ho dirà molt les guitarres. Després no és potser el millor que fa tocar la guitarra. He de dir que era l'umne meu. Escolta, això t'arriba a dir perquè et tinc entès que tu vas ser profe... Sí, he sigut l'únic professor que l'he aguantat. Escolta, si no sap tocar la guitarra, potser tens alguna cosa a veure. Sí, a mi em preocupa, la veritat. Però també tinc altres alumnes que han arribat a tocar collonudament bé, i aleshores dic que així ja no deu ser tan problema meu. Però tant mal l'alumne no deu ser, no? És molt anarquic. I aleshores la guitarra té una part de disfrut, allò que estàs tocant i tu passes molt bé, i ja, ja, ja... I l'altre té una part d'estudi, que has de fer escales, mecanismes, arpegis... I saltin banquis... I això és el que no té temps. No té temps. A mi em costa, imagina't, em dedico a la música, doncs si tu et dediques a fer premsa televisió i no ets músic, doncs a cara teu costa més. I quan eres profeta a l'Andreu amb guitarra, ell també et dibuixava, estava tocant la guitarra i amb no sé, amb el peu dibuixava alguna cosa? La culpa va ser d'un grup que es deia Enja Tudiré, que van venir al programa, que eren uns nois de Menorca, i que vivien a Girona. I jo, d'oci, donava a classe, que era el cantant aquest del Menorca Truaca, que també ha cantat sol. El Toni o el Pep, no? Jo ho menjava a drag, és un xoclam, sembla. Sí, el Toni xoclam. El guitarrista de Menorca, el cantant de Menorca, com es diu... El Quim, estem fatal. No, Quim, és igual. El cantant que era del cantant de Jadudiré. Ara ho buscaré, ara ho buscaré. Hòstia, que em perdoni, eh. I les hores van venir al programa i el Buenafuente els diu... Vosaltres sou jo qui em podria donar classes de guitarra, el que van fotre una cara d'estrenyats perquè el seu profer era el guitarrista del Buenafuente. I li van explicar i les hores diu... Cris Juanico. Cris Juanico, hòstia. Que després ell li ha fet que res solitari. Hi ha estat... Què és, etleta? Cris Juanico. Dius que ha fet la carrera en solitari. És que a mi em fa gràcia això, la gent que fa les carreres. En solitari. En solitari es poden fer tantes coses, dient-me que. Bé, llavors, comencem amb el Luki Guri. Luki Guri. Jo volia parlar, perquè anem per la rama, ja ho veig, que tothom són dispersos. La banda del Buenafuente és, potser, la banda de tele més llarga de la història. Perquè ja portes 15 anys amb ell. Sí, el que està clar és que l'Andreu, sempre en els seus programes... Els programes personals d'ell sempre ha tingut una banda. És una cosa que ha volgut. Des del primer moment jo em vaig entendre molt bé humanament. Tenim un sentit de l'humor bastant similar. A mi em fa gràcia, encara me'n fa. I jo us veu que també li faig gràcia. De dir que algunes tonteries i... Home, perdona, ara ets un dels personatges més de l'equip. A diferència de com vas començar, no? Sí, sí, home, clar. Fins i tot tens el Facebook, un grup creat que es diu Comentarios, frases ingenuoses i risa de Joan Eloi? No tinc ni puta idea d'arrer del Facebook, ni de no sé ni enviar-ho a una meia, ja t'ho dic ara. I de fet, també tens la peculiaritat al programa, que sempre rius quan ningú no riu. Moltes vegades la gent riu del teu riure. Recordes el moment que l'Andreu, als seus programes, va decidir posar-te un micròfon perquè tots poguéssim escoltar el teu riure? Sí. I per què? Va ser a la cosa nostra. A la cosa nostra vam fer una temporada, i ens van trucar de producció, dient que què faríem nosaltres per millorar el programa, cadascú que donés la seva opinió. Jo vaig dir que per millorar el programa, l'únic que teníem de fer era posar-li un sofà en el guitarrista, una tauleta, un sandre, perquè jo fumo i encara fumo. Per la tele no es pot fumar. I per la ràdio tampoc, però jo fumo. Vull dir, si em volen posar a la presó, jo fumo. I aleshores vaig dir això. I de l'o qual va acabar amb la cadira, va demanar el sofà. Sí, me'n recordo aquella imatge, eh? El sofà tot allà tirat com un... Ja vam començar la imatge del personatge, Joan Eloi. I van dir a Carri, o així, el Joan, li posem un... Perquè la gràcia, clar, això, jo ric quan la gent no riu, jo ric quan em passa pel... quan em fa gràcia, vull dir. Les coses normals no em fan gràcia. No... Em fan gràcia, potser, les coses més surrealistes. Una cosa menys... menys... Multitudinàries. Per a mi, un tio collonut és el Pepintre, i el coneix molt poca gent. Jo no ho conec. Doncs mira, tu estàs perdent. Pepintre, un monolidista genial. És una mica més surrealista, encara que faia mi no hi cansado. A mi m'agraden molt. I amb això, clar, ric, per què se sent? Perquè la gent no els hi fa gràcia o no ho entenen. A vegades també hi ha un problema d'entendre. Hi ha gent que és més limitada que una altra. Per l'humor, eh, i per altres coses. Escolta, les intervencions que fas són espontànies? O tu també tens dionistes? A mitges, a mitges. Hi ha algunes coses que són preparades, perquè és dintre d'un esquetx, i hi ha altres que no. Per això vaig amb un ping anillo, sí, un ping anillo. Em van fer dos ping anillos, els de Gae, que són molt bones persones. Són aquests de l'Ovida, no? Sí, em van fer uns ping anillos amb mollo de les orelles. Ah, sí? Sí, però em van posar un auricular de merda, dintre. Podien haver menys mollo i més... Saps allò? Em van posar un pacollonut i un pernil de merda. Això és el que em va passar. Què vol dir, que no arriba bé, la informació? Bueno, que per escoltar música hi ha auriculars que valen 10 euros i n'hi ha que valen 80. Si ho entenc bé, per l'orella dreta, reps, i els guionistes, i per l'esquerra, tu escoltes la banda. No, no, no, no, no, guionista, res. No, a les ores, per això t'explicava. Estic escoltant per una banda, i l'altre m'ho deixo destapat perquè tinc estallor, perquè l'endreu en qualsevol moment se'n pot girar i preguntar. Joan, quanta tiempo, Silvestre? 18, los ojos. I ja està, jo estic allà. Estàs a punt, no? Sí, a les ores, si tinc en aquell moment una sortida o corrent, la dic. I si no, també. A vegades, les que jo crec que no són o corrents, agraden més que les de corrents. Però això tampoc. I hi ha llibertat. Això també ho he de dir. No m'ha tallat mai l'endreu per dir... No diguis això, no fiquis amb un altre, no fiquis amb això. Només he tingut una vegada un problema quan estàvem a Antena 3, que vaig fer un comentari sobre el diari, que es diu la Razón, que ara ja puc dir que és un diari de merda. I què vas dir? Que em netejava el cul amb la Razón. En lo qual vam seguir el programa, però després vam veure que és que la Razón i Antena 3 és la mateixa empresa. I per això us veu deixar d'estar en Antena 3? No, no, no. Perquè a més l'endreu també parlava molt de Marina d'Or, ciutat de claustracions. Sí. I també era el millor sponsor d'Antena 3. Jo no sé per què hem marxat de TV3, no sé per què en Antena 3 ni sé per què estic a la sexta. A tu, que l'endreu agafa els bars. Sí, és una cosa que no estan les nostres ni mans, ni em sembla que tampoc tinc ganes de parlar amb senyors que vas deixar molt bé i parlen com si fóssim intel·ligents. Això és feina més de l'endreu i dels directius del Terrat. Jo treballo pel Terrat, que és una productora, i mira, des de l'any 94. Que, per cert, des que veu marxar de TV3, em sembla que esteu aquí al plató de Sant Just. Sí, senyor. Encara que estic en Antena 3 i per la sexta. Sí, això era un plató de publicitat de la Ruga, el Josep Lluís de Ruga, i després el Navan Llugan, fins que el Terrat el va comprar i van dir, saps què? Ja no anirem més als llocs. Que vinguin a buscar-nos. Hem muntat el plató, també. Es treballa molt millor, molt més a gust. I els dos ens fem el programa i l'entrequem fet. Sense... El paquet ha acabat, no? El paquet ha acabat. Termes de marketing. Per tant, tu vens a Sant Just cada dia? Jo vinc a Sant Just des de fa molt temps. I abans anava a TV3. El que passa és que a Sant Just no coneixes. Sé que hi ha gent viu... Perdó, al revés. Sé que hi ha molta gent molt humil, molt pobra. Aquí és el turó aquest del Morro. Sí, el Morro que tenen. El Morro que tenen. El Morro, el costat de la penya del Morro i tot això. Ja es veuen un sortit de cotxes d'aquests de dobrers. Cayanes i... Ja ho saps, aquí. La gent que viu allà a Can Mèlic és molt humil. I gent que parla en català o en castanyà, no? Però parlen com un problema, diria, aquí a la... No, que no. El que passa és que... Jo era l'Oi. El que passa és que aquí a Sant Just, la part que no és menys coneguda... Aquests són els interessants. Que són els altres. La part del centre. I a Walden també, vull dir. Walden Center. Conec, conec, conec. Perquè vaig tocar la boda del... del fill, del... Del meu fill? Del meu fill. Ah, sí? El Ricardito. El Ricardito que es va casar amb aquella noia, que era filla de... Xabelino. Sí, sí. Xabelino. No em sortia l'adjectiu. Filla de... Puntres, pantius, filla, Juli Iglesias... i de la germana de Lluís Pesley. I tu estaves a la banda de la boda. Sí. M'imagino que com a músic... Com a músic? Com a músic no té cap importància. Com a ser humà que volies anar a la festa va estar molt bé. Perquè aquell home prenia de tot abans de casar-se. I el que no prenia ens ho acabàvem nosaltres. Clar, que era fantàstic. A veure, perquè paral·lelament, a la feina estable que has tingut... el programa d'Albona Fuente, has tret un disc en solitari que és 40 anys, un dia. Ja fa molts anys. Has fet col·laboracions amb el trompetista David Pasteur. Això parles discogràficament. Sí, sí, sí. I ara estem amb el Pere Verdejí, amb el que es diu les cordes impossibles. I també estic amb un cantant que es diu Litus. El maleta de Pedres, que has col·laborat... I a partir d'ara... Sí, fem els directes i portem una mica la part musical del tema. Sí, el Joan Eloi de l'Abanda d'Albona Fuente t'ha obert més portes a l'hora de fer disc o col·laborar en el món professional? No, més aviat avall els angelos de gent estúpida. Ah, mira aquests... Una vegada estava amb un pap, el patmer d'Iterrània, estava aprenent una copa, i estava a la barra d'esquenes amb una altra gent que un deia... Mira, mira, estos tiosos de l'Albona Fuente que se cobran un... Parlo del sense títol. Cobra un milió de pel·les cada mes. I d'aquell moment em vaig girar. Perdona, dic, d'on tengo que ir a cobrar? Aquesta cantira que tu sabes perfectament, que cobro... I jo no... Aquí es va acabar la conversa dels titolets, aquests. No. Xas, què passa, que quan estàs amb un programa, estàs de dilluns a dijous, poca cosa més pots fer. És a dir, jo no me'n puc anar de gira amb el Serrat, però com ho demanés o qui fos. Però tu has plantejat alguna vegada, com per exemple el Pep Poblet, que se'n va anar amb el Bisbal? Bueno, allà està, sense el Bisbal i sense el... D'acord, el Pep Poblet va accedir a anar amb el Bisbal, a mi em sembla que allò no té casco. I ja està. Quan es va acabar el Bisbal ja no pot tornar. La feina està agafada, per entendre'ns. Tu no tens... no és com els funcionaris que demanes tres mesos o tres anys d'accidents i ja tornaré, no, perquè... De fet, si te'n vas, te'n vas. A més, em sembla molt bé. El Toni... El Toni Pagès, que estava de bateria, fa com he començat a tener tres, després de la primera temporada em va dir, escolti, és que jo crec que hauries d'anar i sortir i fer bolos i fer món, perquè toquen com toques bé... Vull dir, el vaig aconsellar personalment que sortís no per no tocar amb ell, sóc de 51 anys, està bé, estàs amb un programa fixe, i també tinc un collo plena amb fregoneta, fins a Guelba i Tornà, i si no es paguen boi... i si no, no es paguen tan bé. Clar, però tens aquesta comoditat. Aleshores, ara tens la costa de comoditat i, doncs, també he canviat jo, també, tampoc. Com diu el meu amic Pancho Barona, ja no cierro els bares, ja no he hagut tant d'excessos. Cada dia són més tristes les cançons d'amor. Escolta, per què els músics sempre teniu aquesta imatge? Per què és veritat? No, perquè la gent tampoc té més capacitat. L'inventiva i, aleshores, sempre hi ha etiquetes, com els informàtics, que són verges, és el mateix. Ja, però és que, a veure, Joan Aloi, tu potenciar aquesta imatge des del programa perquè el teu personatge, del Joan Aloi, a l'abans de la bona fuente és... Jo he begut això, jo em vull dir... Sí, però això ja és més part dels guionistes, que són els que no tenen ni idea de com sóc realitat. No ho saben, com ve, en veritat, i ja tenen la imatge feta i... No, durant un temps he de dir que jo he tingut una vida... una vida sacrificada, sacrificada de bars i de... i de nit, he tingut que oferi moltes nits al meu cos, a la ciència, i com a la ciència no venia, doncs l'oferia a les dones. A la primera que fa, sí. No, a la primera, no, ojalà. Perdó, perdó. Per això acabava tant tard, perquè ara és a la quarta, a la quinta. Però això a la vida també dona voltes i ja m'avorreixo. La veritat és que prefereixo... Ara estàs més calmat, en aquest sentit. Sí, però, clar, la fama queda. A mi que l'altre dia em vaig tenir la sort i la gran luxe de tocar amb el Sabina, el Palau Sant Jordi, i parlàvem al Camarino, no?, el que havíem sigut i no fui, tot allò. I, bueno, saps què passa? Que, si no hagués sigut, sí que m'emprenyaria. Però ja ho he fet. És l'edat. La meva àvia em pau descans i deia... Qui no la corre de soltero, la corre de caçador. Jo vaig tenir sort que la vaig córrer de soltero i de caçador. I ara, mira, faig com una vida de viudó, però sense estar amb viudat, vull dir, visc en parella. La mataré un dia d'aquests. Escolta, Joan, és un plaer parlar amb tu, perquè ja ha deixat estar d'aquí ons i d'històries. És aprendre per a sacar el guió. Te l'escrius tu, el guió? M'agradaria tenir-hi. Escriure-te la la pell i així no l'has de llançar. Només t'has de rentar un dia a la setmana. Te'n treus tots els guions de la setmana i tornes a omplir-te. Però jo crec que això... En ràdio, com que no es veu, m'he de m'estir llegint el braç, no? El que he de comentar a l'audiència és que és una llàstima que això sigui la ràdio, perquè aquest home és molt guapo, és un sex symbol de Sant Just. I és una llàstima que a vostès no puguin veure'l. Les cames famoses... Com que no són les cames més famoses de Sant Just. Escolta, Joan Eloi, una última pregunta. La majoria de... Com canvia de tema, tio? La majoria de musics que venen al programa, el vostre programa, es defen analogis cap a la banda. Cap a quina banda? Cap a la vostra. Ah, vale. Cap a la banda de la bona fuente. No us heu plantejat mai fer els bolos de la banda de la bona fuente amb el franc marcador i el cap de banda? Va venir un temps un intent. I aleshores teníem que demanar per mi s'entén a tres, una cosa de legalitat. I després aquella noia no va voler cantar-ho, la Bonica Grim... Saps què passa? Que també està bé. Nosaltres toquem 5 dies a les setmanes junts, no? I... No, 4, perdona, les junts, dimarts, dimeques, dijous... I aleshores els altres tres fèiem altres coses. Per mi és un plaer tocar-me el Peraverdegí, perquè la formació són dos violins, viola, violoncell, contravaig i guitarra, o tocar-me el litus. Si tot el dia estigués fent tocar-me el frango, o tocar-me aquests... I, a més, amb el Raül Patinyo, per exemple, que és el pianista, també soc sòsia, a part amb una productora fent música per audiovisuals... Jo crec que també una mica la diversitat està bé. Sempre fas el mateix. Tu també fas volos i eventos, deia, com a actor de teatre... També, també. Jo crec que això ens alimenta i tenim aquesta sort, i jo crec que no s'ha de deixar de passar. Pugueu fer diverses coses. I aleshores no ens hem plantejat la banda de... Vendria volos, això. Pel tema diners, vendria. Possiblement, sí, però... Jo com vaig a tocar, i molt agraït, la gent em coneix de l'Andreu. Et molesta que et diguin el guitarrista del Buena Fuent. Jo sempre he sigut el guitarrista d'alguien, però era el guitarrista del Joan Baptista Humet, del Joan Isac, de la Núria Feliu, de no sé què, de la Comrràdio, de... Bueno... I l'Eric Clapton Català? El Eric Clapton Català m'ho va treure el Toni Soler, un noi amb nas. Cada té un programa. Té dos, té dos programes, i ara tindrà un diari. Tindrà un diari, i molts calés deu tenir. Hòstia, Toni, 100, me n'alegro per tu, que hagis fet tants diners, i siguis tan multimillonari com el meu jefe. Bueno, ell va treure perquè tenia una pinta que semblava l'Eric Clapton, després em vaig engreixar i el cabrón del Clapton, no. Clar, no et va seguir, no et va seguir. Vaig tenir la sort de poder-lo conèixer, gràcies a un tècnic de Catalunya Ràdio, que es diu Miquel Boluda, i quan el vaig veure de prop, vaig pensar, tampoc, som tan iguals, i a més és bastant més gran que jo. I és més bo, o no? Bé, això no... Nosaltres no hi ha una competició d'aquí és més bo que aquí. A mi, diré, els guitarristes que m'agraden. Més bo, jo no conec el més bo, però, evidentment, si existeix, no sóc jo ni de llarg. I quins guitarristes t'agraden? Doncs Wes Montgomery, Jules Benson, Jim Hall, Paco de Lucía, Jeff Beck, Jou Satriani, Steve Locator, Jules Benson, ho he dit. Sí, sí. Pan Martino. Joan Garrober, gent... I Antonio García de Diego. Doncs... I Jordi Bonell. Moltes gràcies per haver vingut al programa. Moltes gràcies a vosaltres per haver-me convidat. I quan vulguis, ja saps que aquí tens canginestar, per aprendre alguna cosa... Escolta, aquí esteu com... Estem molt bé. Bé, estem molt bé. És d'Esvern, és d'Esvern, això. Hi ha una part que sí, però hi ha molta mita. Hi ha molta mita, igual que els músics, que veuen molt. Bueno, hi ha mites que són veritat i hi ha mites que són mentida. Sempre amagant-la. Hi ha alguna cosa veritat en tot, eh? Què hi ha de veritat amb el que cobres 10.000 euros a la setmana? Mira, jo crec que això serà una mica de mita. Una mica de mita? Una mica de mita. Una mica no, això és un mita absolut. Un mitot. A vosaltres. A vosaltres. A vosaltres.