Els Amics de les Arts - Joan Enric Barceló

Busca el centre dins del teu cap Potser hi trobaràs Un lloc on jugar Passa-li que mai no ho faries Però ara tot se't capgira La por desapareix Aquesta és la versió que els amics de les arts han fet d'una cançó d'oasis dels germans Gallagher per la Marató d'en Guany, de TV3, sota el títol No miris enrere. Tenim el Joan Enric Barceló, veu-hi... Vaja, el mà a l'ànima dels amics de les arts al telèfon. Joan Enric, bona tarda. Bé, molt bé. Això t'anima? No, això és un quadre. No, però tu sempre estàs com a líder, no? No, la gràcia dels amics de les arts és que... És com un grup amb quatre caps, i és el que ens agrada una mica potenciar. Això de la Marató, com ha anat? Us encarreguen ells aquesta cançó? O escolliu la Cusbe de Guus a vosaltres? No, només aquesta cançó hi ha un moment que et contacti i et diuen que si vols col·laborar, evidentment és una cosa que dius que sí, perquè és molt important, i la repercussió és molt gran, i el que puguis cosa bona amb la teva música és el màxim que pots aspirar, com a músic. Llavors vam dir que sí. De fet, arreglem moltes propostes de col·laborar i tot, i si no la fem totes és perquè no agrades, no fem la vaste. Ens vam comunicar això i ens en deixàvem les cançons, hi havia tres o quatre i vam dir, això és el que ens agrada més. Clar, molta gent us demana favors com aquests o tres històries, perquè sou el grup, reval·lació, ja el consolidadíssim del 2010. Me'n recordo que parlàvem ara fa un any, Joan Enric, agoràvem un molt bon any abans, fins i tot, dels premis, enterroc, etcètera, etcètera. Com heu viscut aquest 2010, els amics de les arts, amb tants concerts, a tot arreu, mediàticament a primera fila? Doncs intentant una mica adaptar-nos a el que ens ha vingut, que ha sigut, com dius, una cosa molt forta i molt intensa, al principi, doncs, compaginar amb encara les nostres feines que teníem de la meva professora, de l'Eduard també. Durant una època de l'any, conviure amb dues coses molt potents, que és una feina de vuit hores al dia i els amics de les arts que m'ocupaven cada cop més. Per sort, a partir del juliol, hi ha la cosa, que ens va poder deixar la feina i vam poder dedicar-nos a treballar només pels amics de les arts. I ha sigut un any ple de, bé, et dic, més de 100 concerts, vuit dinar a tot arreu, al país valencià, a les balears, ara amb una proposta de coses per a Europa que podem fer. Vuit dies és un any millorable, és un any que l'hem gaudit moltíssim i ara tenim ganes de tornant-nos a tancar una mica per crear noves cançons i preparar una cosa nova de cara al següent disc. Joan Enric, esteu en Fire, realment esteu allà d'Als, al panorama musical català. És una mica com l'any del triplet o del sextet del Barça, no? Sí, per un altre sí. M'haig de dir que ja no podem demanar més. No sé, som un org que tenim un privilegi molt gran, que és vendre discos, tenir concerts, que la gent vingui als concerts i que puguis fer les paraules de la música i que s'enplenin i estiguin plens quan falten dos mesos per tocar-hi. Vull dir, és evident que seria molt egoista que demaneixin més coses de les que ens han passat ja de per si. Mira, jo t'agraeixo molt que hagis... et tens una estona per uns minuts la trucada del programa, perquè, de fet, no pareu que àdia esteu amb històries. Quan no graveu el nou videoclip de Jean-Luc, esteu assajant per la mare a to. Vull dir, que àdia els amics de les arts a tope. Aquest nou videoclip que vau acabar de gravar ahir, no? Sí, ben netes. El nostre part, sí, llavors hi ha una part que... no són els protagonistes en aquest videoclip. Hi ha una noia que fan els personatges centrals, i ells encara avui gravaven un altre dia més. N'altres van fer la nostra intervenció, la van gravar tot ahir. Escolta, això és un canvi, no?, perquè fins ara els videoclips, la web més o menys també la portàveu vosaltres, a partir d'ara ja es comencen a fer les coses, no?, això ja és un canvi de xip. No, no, no, perquè la web l'emportant de nosaltres, el que és important, el Facebook, el Twitter, tot està fet casualment des dels nostres dinadors, des de casa nostra. Els clips els havien fet fins ara, sí, i el que passa és que va cap dels 4, vull dir, és realitzador, ni has estudiat cine, ni res d'això. Simplement tenim una afició molt gran pel món del vídeo, i fins ara teníem temps i podíem dedicar, podíem pensar-los, editar-los, i tot. Ara estem en un punt que necessitem de lega coses. Com vam fer el dia per les fotografies, del disc, vam dir, no les fem nosaltres, diem ocuposfacional, i va venir i li vaig fer vedo, les va fer, i van quedar fantàstiques. Doncs vam decidir que era el moment de delegar per millorar, però no per dir, no volem cuidar-nos en més, perquè hem estat molt a sort del procés creatiu, hem estat decidint també coses, inclús planos, vull dir que estem allà sobre, però deixem a gent que és experta i entesa, diguéssim, que s'hi dediqui a fons. Per cert, teniu molts fans a les zones mediàtiques, un dels que sobre surt més és el Jordi Basté, de RACU. Escolta, què li heu donat al Basté, perquè us tracti tan bé sempre? No sé què li heu donat, però jo només penjò el Jordi Basté, perquè jo i els amics només podem tenir cap pergòs d'agraïment, perquè sempre des del principi va pensar en nosaltres, ens ha convidat moltes vegades en el seu programa, i quan sortim al Monaracu, la nostra web té un pic de visita espectacular, el MySpace, tot això ho no tem molt, i sabem que ell i només ell, sinó que el seu equip, són gent ben regulat, i ho esperem eternament agredits, perquè sabem que el que està passant, en part, és gràcies a ell i a la gent de RACU. Per cert, en un parell de mesos, com comentaves abans, poseu una mena de punt i seguid, aquest cicle de concert, del Bet en Breakfast d'aquest 2010, ofereu el Palau de la Música, entrades esgotadíssimes, veu haver d'obrir un altre dia de concert, després què fareu? Després farem unes vacances, de les 3 setmanes, para una miqueta, tocar terra, i pensar en els noves coses que et dic, el nou projecte, el nou disc, idees d'una petita gira per ciutats europees, hi ha moltes coses que diguessin que penjen, i que serà el moment per concretar-les, sempre també pensant ja, amb el nou disc, que tenim ganes de fer tancades creatives, d'anar-nos allò a la muntanya, 4 o 5 dies tots, i només pensar amb les cançons, amb la música, i amb les lletres, i no sé, i començar a donar forma a un nou disc, que no en tinc idea de quan arribarà, sincerament, però que molta ganes de construir. Joan Enric, et veig més medú, més ben posat, més responsable, que l'última vegada que van parlar, si una mica a fons... Vam parlar pel canís en derrot, no? No, abans, abans, abans, van parlar el mes de desembre, just d'avui hi havia unes primeres entrevistes que vas fer, abans de la boràgina aquella mediàtica, la setmana mediàtica del mes de desembre, de l'any passat, a començament de desembre, vam estar parlant, i la veritat és que allò era... altres mateixes, una euforia, estem en una boràgina, i ara ja, com més calmat, estàs més tranquil, hi ha una mica assumint, i assumint ja tot el que ha passat, i tot el que us vindrà que s'ha de continuar així, i treballant, el que havia de fer, m'imagino que aquest és l'èxit, no parar i estar sempre fent coses, i treballant com els amics. Doncs Joan Enric, molts gràcies, no et volem molestar més, que vas molt atabalat, estàs a punt d'entresejar la cançó, cantareu en directe la marató aquest diumenge, no? Aquest diumenge. El Alberto va allà presentar el programa, i tal. No aneu a agafar telèfons? Perdona? No aneu a agafar telèfons, a despenjar telèfons? No, no, no, però farem-lo de la cançó, i jugarem a futbol, també. El matí aneu allò, el partit dels famosos? El partit de la marató, sí. És la primera vegada que hi vaig, Joan Enric? Sí. Perquè no saben que soc una mica dolent. Em fa més bo que jo. En Fran, jo la millor. Llavors jo... Home, escolta. I ara no se'l podria posar. Passa'm al Ferran Piquet. No, no, està conduint, està conduint. Però juguem al partit de la marató, i estarem bo que podrem. Ja veurem el que passa. I ja veurem el resum del hat-trick-barça, que aquests sempre fan resum del partit de la marató a la nit. Què dius? Si home, i tant, sempre fan resum. Quina vergonya. En Joan Enric, tu què jugues, tu? Jo sempre jugava de l'entècia entre xupons, d'aquells que es posa... Quan jugues al col·le no hi ha fora de joc, llavors et pots posar per allà dalt, no has de patir pels defenses i tot, i sempre passeu-me la passeu malament. En Ferran és un tio més de construcció de joc, més al mig del camp, de repartir. Jo sóc el que intenta rematar-les. Tu ets més vine i ell és més xavi, no? Jo sóc més col·leferina, i ell és més xavi. Molt bé. Doncs escolta, entrena, entreneu-du, perquè si fa temps que no fas esport, a vegades pots portar tirons musculars i lesions i coses. Sí, doncs sí, perquè porto uns dies na na corra per no fer gaire... No fer gaire onota, saps? Joan Enric, moltes gràcies, la veritat, que vagi molt bé i un plaer tornar a parlar amb tu. D'aquí un any ja tornarà a parlar i veurem a veure que des de Londres es treu a Londres o al Gulló. No, des de Girona, des de Barcelona, tranquil. Quan triem el disco nou, en podem tornar a parlar. I tant, ho farem, ho farem. Gràcies, Joan Enric, una abraçada. Bona tarda. Des d'allà et faré una gran revolució. Perquè tu em vas dir que el cap neix el poder. Vine amb mi, que ja ha arribat l'estil. Algú es mente d'una tirada i que el seu pare ja està en un lloc. La mena de la història moderna, els galagers doiesis de l'any 1995, van col·locar el número 1 de les llistes britàniques. Una cançó que portava la seva devoció per l'univers Beatles, més enllà de la cadència malòdica. A Don't Look Back in Angel i sentíem començaré una revolució des del meu llit en referència a la performance que a 25 anys abans i sota uns llençols havíem protagonitzat Joan Iyoko. I l'ambient més gran és el costelle amb el organisme d'器 brace, etc. On esta cançó temabal és una vesga que ho posa un aglomeraci. L' Bronco de l'avi smoked de la Mínoti Pau. Una mon לשona nova útila. Un útila que films處 per l'arquip humana català relateurei al pericari de Bartata, seriga l'nings terminalsa κι logo, fa egèr pels rítmuls, i també... dia i nit també. Però si us plau que la teva vida no soni a banda roquera o et perdràs molts moments. Des del llit faré una gran revolució perquè tu em vas dir que el cap neix el poder mira amb mi que ja ha arribat l'estiu surt d'aquí o et cremaràs canvi el rostre, canvi el gest a mi mai més em trencaràs el to però la sàlia ho té clar es pot esperar perquè sap que ja està se'l fot, se'l perdut però no em diguis enrere no em diguis enrere no em diguis enrere no em diguis enrere