Joan Lluís Bozzo

Són una de les companyies teatrals més importants del nostre país. Ja porten més de 35 anys d'alt dels escenaris, combinant més d'una vintena de musicals amb sèries de televisió. El Mikado, Maricel, el recent estrenat Cop de Rock o Europa, o la memòria dels cargols, són alguns dels títols de l'univers de la companyia de Goll de Gom. Avui passa per l'Apenya del Morro el seu director, Joan Lluís Botzo. Bona tarda. Bona tarda. Què queda de tenir un musical perquè funcioni i sigui un èxit? Comencem amb la pregunta del Millo, eh? Amic meu, si això ho sabés algú, seria molt fàcil fer un musical que tingués èxit, però no hi ha fórmules, o si n'hi ha, ningú les coneix, perquè... et pots donar un enxurt en qualsevol moment. Pensaves que una cosa funcionaria perfectament, després no funciona. Pensaves que això no agradaria, després resulta que és el que més agrada. O sigui, estem en una professió que és tan difícil de lligar a unes normes que ni tan sols no podem dir aquella norma d'en català, no ha de dir la feina, fer treballar molt, llevar-se molt d'hora, allò que diu el Guardiola i tot allò. Tampoc no és una norma que t'asseguri l'èxit, eh? De tots els musicals que heu fet de Goll de Gom, quin és el que t'ha sorprès més? Això no m'esperava i aquest va funcionar i va ser una sorpresa molt agradable. No, no, és que jo sempre treballo amb la il·lusió de què funcionava mai, de que cada musical que faig o cada obra de teatre, o cada sèrie de televisió, cada capítol que faig de cada sèrie, que és una sèrie de televisió. Jo m'ajugo a la vida i penso que és el millor que sé fer. I repassem, frases per frases, com a, per com a, fins a elegant totes les voltes possibles. Per tant, l'èxit no em sorprèn mai, en el que sí, perquè jo és el que buscava. Doncs fem al revés la pregunta. Què és el que et va decepció una així que recordis? O una altra que és més sonat que hem tingut nosaltres, era un muntatge que jo crec que era molt estimable, amb una proposta sèrie que va estar en potent, que era que l'arquesta era l'acompanyar, o sigui, els músics que trobaven els instruments eren a la vegada els actors que feien la funció, i crec que la proposta era molt divertida, però no és l'espectacle que més malament ens ha anat besots. I què va passar? En aquests casos sempre és la culpa del públic o...? La culpa no. El públic no se va sentir matret, no culpa que aneu, no? Si no has lograt captar l'interès del públic, doncs no és culpa seva. No és culpa de ningú, tampoc és culpa de teva. El que pensaves que estava bé i que... I no t'ho haig de dir. Desitjat, doncs... La por s'acaba el món. Hi ha més endagoll de gom, més un fet, no? No sé, porteu més de 20, una vintena de musicals, increïble. Parlem de cop de rock, l'últim, el teatre Victòria, que és on... sento una veu per aquí, eh? És un meu nen que t'he fet mesos, i és una veu de mala por, no sé què li passa. Que estic parlant per la radio o això? Si l'has de tendre, ten-lo, eh? No sé què li falta alguna cosa... No, estem aquí, estem amb una receta d'en Barla. Estic prenent un cafè amb zero, ella està asseguda en el seu cotxet, i no sé què li passa, que vol que li faci cas i li estic fent cas, ara... Home, ara em sento fatal, perquè veig que estic aquí... No, està tot bé, eh? Fetal, estem a gust, estem parlant, no? Si vol dir alguna cosa, passa-li el telèfon. Va bé, sí. Em sembla que té som. Em sembla que el tio té una mica de som, perquè es va arrascar en els ulls, i això de voler dir que ara que seguirem endavant amb el passeig, li cantes tu? Jo li canto amb ell. No, no, no, no, amb ell no li canto res. Jo cantant, aleshores tenim el plaer amb ell, si em poso a cantar, la criatura se m'espanta ja per tota la vida. És curiós, eh? Sí, m'hi he cantat. Però és curiós, no? Dirigint ens musicals, i no has aparegut mai ni has fet classes de can? No, perquè jo dirigeixo més la part dramatòrgica escènica i dels actors, i sempre tinc un director musical en aquest cas, en aquest cas són els germans ten, són els esquitens, que són uns fiers amb l'especte de la música, perquè jo, home, amb els anys se't van quedant coses, i vas coneixent una mica les veus, i una mica vas coneixent els recursos, però jo no m'atreviria en absoluta, dirigeixo musicalment un espectacle, però, bueno, n'he de ventros, o sigui, n'he de lluny. I d'on va néixer la passió de fer musicals? Perquè tu ets un home de teatre, de fet, no? Sí, bueno, un musical és una part del teatre, tampoc és una cosa que quede gaire lluny del teatre. No va ser una cosa gens mai premeditada, m'entens? No va ser una cosa de, i ara ens hem de dedicar, ara farem musicals, a partir d'ara farem musicals. Va ser que ara em feia en Tabiana, en Tabiana tenia música d'en Jaume Cisa, això va agradar molt les cançons aquelles, ens va agradar repetir, ens va agradar aprovar, vas fent un pas darrere d'un altre, i després, quan t'ho veus amb la distància, dius, carai, doncs hem quedat un ventros, però no és que hi hagués una idea premeditada, una cosa t'ha anat duent a un altre. També de vegades hem fet coses a la tele, no són musicals, les que fem, i també hem fet alguna obra de teatre, com, per exemple, el Pic Malió, com, per exemple, el Llibertí, que jo vaig dirigir amb en Ramon Madaula, com jo havia dirigit amb Rolianes, en Flaviar, amb espectacles que no són absolut musicals, no és només una obligació que m'imposen. Ara que comentaré això del Rolianes, em sembla que refereixerà l'espectacle nobler en classe de l'any 1900... Nobler en classe, això era un espectacle de Goll de Gom, que era el primer espectacle que va fer de Goll de Gom, i hi havia els Rolianes, que d'aquí ens han fet Mèxic, i després ens han fet Junts en Tariana, però després, quan el Rolianes hi ha com a monologuistes, la independentitzar, això és un espectacle que veia sin palabras. Per cert, el Rolianes, de fet, l'última vegada que va estar en companyia, va ser amb de Goll de Gom, després ja va iniciar la seva carrera en solitari. Tant dura era la vida en companyia, o què? No, no, no. El que passa és que ell cantava molt la seva... anirem a seguir en seu camí, això. Jo tenia molt clar que ell volia seguir, però ell tenia una gràcia enorme, fent els seus monòlegs, fent els seus nomarets, i fent les seves coses, i després de sempre que les havia fet, i ja quan vam acabar en Tariana, va fer moltes funcions, ell va dir que ell volia iniciar una carrera en solitari, això era l'any 80 o, perquè aquest està plorant tot el reto. Sí, ja ho veig, eh. A pares dels Rolianis, pots aplorar? No, aquest ja no el va conèixer, a veure aquestes mesos, i els Rolianes ja fa més temps que ens va deixar. Te'n recordes, diuen, encara, o què? Ah, era el meu millor mig. Era el meu millor mig, és una pèrdua quan perso el teu millor mig, i ja no el recuperes, són coses que no... no són recuperables. Va, parlem de Cop de Roc, el teatre a Victòria, és un musical que repassa molts dels èxits del Roc català dels 90. Tu l'has dirigit, a més a més també, l'has escrit, com va sortir la idea? És una proposta que es van fer de la gent de Sabadell que ho produeixen l'espectacle. I a mi em va semblar que era una idea molt bona, que era una idea, realment, que s'havia de treballar, i vaig començar a preparar un guió, una escaleta, unes idees, uns personatges... d'aquí fa dos anys, eh, i m'hi ha estat dos anys. Clar, que entre ells han fet la seva temporada amb la família, que també m'han parat, en un moment. Però, bueno, m'agradaria que estiguessis tan lent d'anar assimilant les cançons, d'anar destilant una història en què es poguéssim anar encrostant aquestes cançons, i ha sigut molt agradable, perquè el procés de treballar amb la companyia ha sigut fantàstic, he trobat una gent, uns actors i creus... Molts joves, no? Alguns havien participat en algun anterior musical, com el Què? Sí, sí, com qui dius? Com el Què? Mareona Castillo i Roger Verguesa, que són els protagonistes, també eren els protagonistes, o eren personatges importants en el Què? I ha estat, realment, al costat d'Evilsson, un veterano com Llorenza Maria, no? Ha estat molt agradable treballar, hem treballat tots amb una dosi d'il·lusió, de passió, d'emoció, molt gran, i, vaja, em sembla que això es pot veure clarament en el escenari, però es farà clar que destila la emoció pel rock català. Per què els musicals, els ballerins i els cantants sempre són tan guapos i tan guapes? Hi ha un... Hi ha un motiu, o no? Bueno... Jo, la veritat, no he parat... molta tensió amb l'Agua Pesa, diria, de la ballesa, no? La qualitat en el actor, que em sembla... A la zona de figura de formant, i a la zona de persona desagradable. Però avui en un musical... Sí, és guapo, sempre és molt millor, evidentment, i guapa. Però no és una cosa que a mi em tregui molt la son. No t'ho dic perquè no s'acostumen a veure llexos, no, fent musicals? Sí. Ara sí, comences a dir noms, clar, potser... Clar, potser quedaria malament, perquè per tu ho saps. Per cert, quantes cançons vas haver d'oveu arribar a escoltar per escollir... Vaig fer-ho al YouTube, no saps com, molt, molt. Finalment han quedat 56 fragments, no són cançons senceres, lògicament. Són 56 temes dels que es toquen a Caltarroc, sí. Perquè, a més, ets a dir que estan molt ventriades, per tant, felicitats per aquesta part, i van molt bé a la història que t'expliquen. Sembla que ets tinguin utilitzades, fins i tot la del rock, fins i tot el que parla de rock. Sí, sí. El truco és que... Les cançons han entrat, perquè la història les demanava. No he fet mai el revés, no he fet mai la història de dir que sàpiga que és de cançó, costi el que costi. Que, aleshores, és quan el pèl queda forçat, no? Aquí anàvem fent la història, que saps que té dues parts, la primera part, el 1992, i la segona, el 2004. Aleshores, el fil de la història, del que els anava passant els personatges, anaven arribant les cançons. Clar, perquè, de fet, hi ha musicals, tens raó, que intenten també, que fa, per exemple, un grup que es nota molt, i està com... Allà hem portat amb calçador, que dius... Es nota molt, molt, i allò són entrar... Vull dir, ja veurà, el pont entre... dir-li, aquí, cançó, és sempre el taló d'aquell, és dels musicals, i s'ha de... molt ben lligat, eh? S'ha de lligar molt bé com es passa, vol dir, perquè... perquè... perquè no molesti, perquè no quedi... perquè no quedi malament, veus? Ara, ja fa uns anys, sembla que s'hagin posat com més de moda els musicals, no? Sobretot arreu també de l'aparició d'empreses, com... però vosaltres, clar, us dediqueu des de fa més de 30 anys. En què hem canviat els musicals ara, comparat amb els que fèieu abans? Nosaltres no han canviat gaire. El que passa és que ara, doncs, hi ha aquestes multinacionals que... que importen musicals de franquícia, grans èxits, altra banda, magníficament muntats, eh? Vull dir que no estic sense crítica, però, vull dir, que són musicals ja sobradament probats, que té els més agables, i els veig ara, i em va impactar l'any 85, són musicals que els envies milions de persones, i, aleshores, són franquícies que es donen, que la gestionen acompanyat, diguem-ho, que té el Disney, que és el que està estant, és d'arreu del món, i que, aleshores, quan veuen que un lloc, hi ha mercat, presenten el seu musical perfectament photocopiat de com és l'original, no? Heu notat... Les persones responsables, jo, a mi de la coreografia, una reproducció exacta del musical, i així el públic del darrere del món, doncs, el poder. És el mateix que nosaltres no té res a veure. Clar, clar, ha estat... ha suposat un sobre esforç, ha sigut més dura la competència des de fa uns anys en sa? Bueno, sí, també la legada, doncs, ha fet que hi ha... que surguessin molts músics, que surguessin molts actors, molts coreòdres, molta gent molt preparada. Sí, tot és... de una part, direm d'aquest, fan més la competència, té unes de part, doncs, que també creen molta més afició, no?, com més oferta hi ha gent. No n'està clar, està clar. El fet de fer músics en català, ha estat un hàndic per això, o no? A l'hora de ser bonic. Està quedant una mica t'ha reconat, perquè en Agaro, el català, en el cinema, mira sort, cara pa negra, igual ens pots representar en els Òscars, que això serà una gran empenta, no? Però... les multinacionals del cinema i les multinacionals dels musicals són perfectes, que venen permanenables a l'especte del català. Ells ho fan, el que ells hi surten, és plenament més bo, més comercialment bo, per tant, fan tot en català, i el públic d'aquí no sembla que això li importi molt, per tant, no sé, quan nosaltres pleguem, sí, molta gent ha de dir que ara el musical en català és sincerament soroll. Home, de fet, vosaltres sou un pes el musical en català, en el nostre país... Sí, però és que en aquest moment hi ha 8 musicals a Barcelona, en Cartell, i... i els altres 7 són a Catalunya. Això es fa sentir malament, o és una pressió afegida? A mi em fa sentir fatal. A mi em fa sentir fatal, perquè veig que el català està perdent terreny a marxar esforçades. Clar, perquè tu es pensa que si nosaltres no ho fem, com deies ara mateix, potser... No ho farà, no? No, perquè, a més, és que això, el públic sembla que li és igual, va ser com el cinema. Cinema, la gent ja ha interioritzat, que el van haver d'encastallar, que els han castallat, i ja està, i s'ha acabat l'història, no? I això ja ho trobo, realment, molt fort. Per cert, és veritat que vosaltres durant el llarg de la vostra... de Goll de Gom, heu rebut moltes subvencions a la Generalitat? Demà. Moltes subvencions a la Generalitat. Hem rebut subvencions, però moltes, com a depèn de on te posis, moltes o poques, no han estat mai en teatre públic amb els pressupostos subvencionats. Hem tingut unes ajudes, hem tingut un concert, que se'n diu... Home, si que vau estar al Teatre Nacional en Maricel, ara a la reposició, no? Sí, sí, això va ser una coproducció. Sí, sí, hem fet dos coproduccions amb el Teatre Nacional, una va ser la reposició a Maricel i l'altra va ser a l'home. Això ha txacat en polles a la professió i en veges... En polles? Això ha txacat en polles o en veges a la professió. El fet de dir, mira, que la Generalitat ha d'estar o coproduccions amb el TNC, quan no tenien prou... El TNC fa una para de fer coproduccions. M'hi diuen, hagi fet dos coproduccions amb la Goll de Gom. M'has de tirar, que és una mica... una mica poc. Tu vols... No crec que això generi cap mena de problema. I quan a les subvencions les companyies històriques, com els comedians, com nosaltres, com la fora, hem tingut uns concerts econòmics, però una cosa bastant moda esteta, a veure amb el que et pugui tenir, però suposo un tèdor públic. Ja per anar acabant, perquè no et volem molestar més, com va el nen, bé o no? Bueno, està bastant caixós. Ai, pobre. La rassa legal seria estar passejant per a les hores dels distreus, però s'ha caigut aquí, aquí... Ja acabem, no et preocupis. M'agradaria que va parlant de tele, perquè tu has fet series mítiques, com a Europa, després o a Espanya, la memòria dels cargols, i després, ara a la Sara de Família, que ara estem atent la segona temporada. Com definiries el segell de Goll de Gom a la televisió? Té algun paral·lelisme amb el musical, també o no? La fórmula que em pren és Ironia i Tandresa a la vegada. Aquesta és la nostra, jo crec que és el nostre segell. Feu uns quions, fer-nos històries iròniques, i a la vegada, tractant-les amb... tractant les situacions i els personatges amb Tandresa. Home, la primera sèrie que vau fer, o Europa, que va ser tot un èxit, no sé si encara la gent t'ho recorda amb carinyo o no, però vaja, això ja ha passat a la història de TV3, l'Europa, no? Totalment, és. Mira, aquest matí, precisament, em preguntaven, una pregunta que em fan molt sovint, perquè no es troben a l'esnec, que m'ho pregunten molt això, perquè no la sedità, és que no és nostre. Aquestes series són de propietat única i exclusiva de TV3. Vull dir que nosaltres no ho hem proposat, però no s'han animat mai a fer-ho, perquè és una cosa que hi ha tic, aquest matí mateix, uns amics m'estaven vient i anaven a una tràdia de TV3, i a la sortida, llavors de rècord, escolta, com podríem fer per aconseguir l'Europa, no? Parlàvem de la mònica d'arribes, que facin la temporada amb DVDs i extras. Ens va intentar fer això amb cargols, la memòria dels cargols, ho tenia que fer a l'Encyclopedia Catalana, i després de l'enteràndria. Van fer una estrella marcat i van... marcar la conclusió del que tenia comercial. El projecte, quan ja estàvem, semblava que anava, que es feien, es van fer uns festivals, amb l'Israel de Catalunya, explicava la manera dels cargols, amb el capítol corresponent a cada vesicle, i tal, i semblava una idea, prou interessant. Però, finalment, aquests els que havien d'invertir els calés, van concedir que no seria un bon negoci. Perquè el fet que hagis fet TV, és per després poder pagar els musicals, o no te res a veure? Bueno, perquè si hem fet TV, no existiríem, com a companya de teatre. Això, absolutament, això és una anàlisi contable, ho heu deixat claríssim. Nosaltres hem viscut en part, de forma molt important, gràcies als travessats de TV que han fet. Curiós, eh? Curiós i una dada així interessant. Doncs, Lluís, no et molestem més. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi bé la passejada, ara sí. Això, esperem moltíssimes gràcies, Joan Lluís Botxo, director de Goll de Bom. Un abraçat molt fort.