Jordi Duran

Jo tinc una affaire pendent, m'haig de redimir per una causa i és que, com ja sabeu, fa un parell de setmanes dijos graus, dijos graus, sí, dijos graus, ho situo, eh, uigens? Jo estava fent de speaker, de presentador, al mercat de Provençals, concurs de truites, va venir com ràdio, amb el programa El Día, de Jordi Durant, connexió en directe, i jo per volar-me fer el graciós, per voler ser una mica així com, no sé, com enginyós, el missatge, el moment i tal, bueno, va passar això. Escolta, que estic sortint per la Magafonia, ara, és speaker. Clar, és la gràcia, perquè digueu que ve com ràdio. Ah, sí? Estem sent? Té a dir, Jordi, que m'ha dit on has deixat el gorila. Primer m'ha deixat descol·locada, però clar, fa referència a l'anunci. Ah, clar, el gorila que teniu al cotxe. El monàcum. El locotòrio, o no? El tenim al lavabo, tancat. Jo pensava que estava fatal, i vaig que veniu aquí amb els redactors. És que l'ocasió sovada, 14 en edició del concurs de truites aquí al mercat de Provençals... Per tant, el moment que hi és, aquest tio, que com ràdio... Com ràdio no està mai fatal. És un speaker del mercat, Jordi. Ah, ja. Que no ho sé, no et pots sentir. No ho sé, només em sent a mi, digues. El gorila. Perfecte. No, no, és en Jordi Duran, el presentador del programa, el dia de com ràdio. Bé, des que va passar això, doncs jo ni dormo, ni menjo, ni sopo, ni res, vaig malament, perquè tinc com una sensació interior, un mal al cos, un mal estar. I vaig pensar que l'única forma de solucionar això, potser era parlar amb el Jordi Duran, que el tenim al telèfon. Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bé, demano disculpes, abans de res. Com que no m'estranya. Ja, ja, ja. Duran espontanà pel món, així, no? Ja. Em sap greu, perquè saps, volia fer-me com el... Saps el típic gració? Gracieta, no? Sí, saps greu. Sabeu, mira, estic com ràdio, no sé què, doncs fem la gracieta, perdona la nota, saps? Ja. I no sé, vaig interrompre el programa i... No entenc que no hagi dormit, que m'han dit que ni menja... No, és que tinc... M'han trucat a casa teva. Ja, ja, ja, no me. És que la meva mare es preocupa, saps? Es preocupa, estava com... bueno, estic tocat, estic tocat, i la veritat és que no sé... És que no sé què dir-te, perquè ets un referent, per mi, saps? Per descontrar-te. Vull dir, el Jordi Coduran del dia, saps? Vull dir, el programa matinal de la com, saps? Ja, ja, ja. Vaig trucar, t'has disculpat, és que tinc molta feina i estava llegint un llibre, de baix de fa una entrevista. Ah, sí? Sí. Et prepares les entrevistes i tot? Bueno, de tant en tant, no? Em pensava que te les preparaven. Si continues amb el mateix pla. No, no, perdona, perdona, perdona. Tu ets per disculpart i a sobre. Ja, ja. És que no... No, perdona, perdona. És que passa que clar, jo anava dient no, és que com ràdio està fatal, i tothom sap que com ràdio està molt bé, no? Perdona, estem a punt de celebrar 15 anys de vida. Això t'anava a dir, la setmana que ve, ara en parlarem, una setmana fantàstica de la com, no? Després també em vaig ficar amb el vostre anunci, que és el goril aquell, que està... Exacte, un anunci fantàstic. També un anunci d'altra banda. El món de la publicitat. Jo crec que sí, jo crec que a partir d'ara, tots els anunci s'han d'anar per aquí, no? Llavors, clar, jo ficar-me i tal, i jo no sé si acceptes les meves disculpes o no, però... Les accepto, ei, no en parlem més. Les acceptes? Sí. Sí? Home, home, home! Jordi, gràcies. La penya del morro... Clar, és que m'has tret un pes de sobre, tio. Ostres, molt que t'ho agraeixo, eh? T'ho agraeixo molt. I mira, és més... Clar, no, no, és que t'ho agraeixo, perquè de veritat, aquí està malament, està malament. A més, et diré una cosa, perquè veigis que aquí anem de supermega, bon rotllo. Sí? Tinc una sorpresa per tu. Sí, sí, sí. Jo crec que la quin tipo de sorpresa? Clar, què? Quin tipo de sorpresa? Bueno, espera't, espera't, tranquil, tranquil. Tranquil, perquè tinc el telèfon, perquè això no és com ràdio, però també tenim les nostres corretes, els nostres canals, les nostres tecles, el nostre ordinador, les nostres musiquetes, i, bueno, tinc una persona al telèfon que t'estima molt. Ah, sí? Sí, sí, sí. Mira, a veure si la reconeixes per la seva veu. Hola, bona tarda. Hola, Jordi, com estàs? Maria Quintana. Sí, senyor, Maria Quintana, Maria Quintana. Sí, espera't, és la Maria Quintana que durant molts anys va estar treballant a la COP i, a més, continuar ràdio d'Esvern fent el programa de música Maria, bona tarda. Què tal, com estàs? Jo, francament, contentíssima de sentir-us a tots dos, però sobretot en Jordi meu. El Durant, no? Ara la Maria, durant molts anys, ha estat vinculada a la COP, era la primera... Bé, no és correcte, perquè primer, a l'entrada tal com entres, de mà dreta, hi ha seguretat, per entendre. Però immediatament ja trobaves la Maria, que veient de la cara ja sabia de quin peu calçaves, com venies el matí, si anaves bé, sempre una paraula amable, i una persona que et fas tema. A més, perdona, Maria, però tu no sembla que també col·laborades, col·laboraves gravant coses, no? Però tot en ell, a menys Jordi, feia... Quan ell va tenir un programa al migdia, feia un personatge histèric, que feia... Bueno, era un paper molt estripat, però que era molt divertit. Volia dir, deixar clar l'audiència, que he fet el paper de borde, perquè m'ho heu demanat. És veritat, és veritat, Jordi. Tens raó, tens raó. Molt amable, molt correcte. Escolta, molt que faci... Saps que aquí ens agrada una mica... Bueno... El xou, les mogudes. Jo acomiadlo a la Maria, continuo parlant amb el Jordi. Maria, moltes gràcies per haver... No dic una cosa, Jordi. Escolta, Jordi, aquesta setmana vindré, i espero una abraçada molt forta. I tant. La farem mutuament, Maria. Això sempre. Vinga, una abraçada i un petó. Molt fort. Molt fort. Gràcies, Maria. Gràcies a vosaltres. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Bueno... Jordi! Ja ens hem quedat tu i jo ara, eh? Sí, solet? Sí, estem més tranquil. Tranquil, tranquil, que hi haurà més sorpreses. Bàsicament perquè de recursos ja no en podem més. Tècnicament només tenim dos línies a telèfon. Saps? Fes una cosa, et deixa de disculpart. El dia que el món de la comunicació local deixi de demanar disculpes per treballar com treballa, que és tenir més idees que ningú, perquè els mitjans arriben fins on arriben, aquell dia hi sortirem guanyant tots plegats. T'ho dic perquè jo, per sort, perquè sempre m'envanto, vaig començar a la ràdio local del meu poble, de la meva ciutat, que és Badalona, i sempre hi havia aquella mena de desfici o de voluntat general de anar a fer el sal, a la gran capital, a anar a treballar a Barcelona. Jo sempre he dit el mateix. Si hagués tingut les opcions de treballar com a Barcelona a la ràdio de casa meva, jo m'hi hagués quedat, perquè la vocació és aquesta. De saber quin millor que un ciutadà d'un poble o d'una ciutat coneix l'entremat de allò que sobre el qual ha d'informar. I d'aquí la resta és tonteria i ganes de pensar que allà es fan les coses millor. Les coses fan bé o malament amb més o menys mitjans i punt. Per cert, a vegades tinc la sensació que no m'escolta ningú, Jordi. A tu et passa això, no? Que no t'escolta ningú. Sí, és que jo mai no em faig massa una idea d'aquí estar escoltant. El que passa és que com que et comencen a arribar a correus electrònics, habitualment, de la gent que et critica més que no passa, de la que triu les gràcies... Què dius ara? No fotis que la gent et escriu per dir-te coses que no li agraden? Home, sempre hi ha gent, no? Si hi haguessis d'estar pensant, i a més amb programes d'aquesta naturalesa informatius a primera hora, i després podran ser la resta del programa adreçats amb moltes capes que vagen amb interessos diferents, maneres de ser diferents les unes de les altres, sempre hi ha algú que es molesta, és que si no no podries dir res. Clar, és que és veritat. El programa del dia de com ràdio té com una mena... Ara ja comença amb l'entrevista sèrie, veus? Té com una mena d'evolució, perquè el començament és com això informatiu. Connecteu amb BTV, que et venen les càmeres allà, el locutori. Però he sentit que tu també en tens, no? Sí senyor, tenim una webcam, que veus? Exacte. Exacte. Això és una altra escala, una escala quantitativa, però la qualitat, tu saps com treballes, i la gent que t'escoltes saps si ha de valorar o no valorar la teva feina, no en funció dels mitjans que tens, sinó en funció de si el que fas està fet en dignitat amb una estedat i convents un nombre de persones que pot estar bé o malament en funció d'altres paràmetres que no tenen res a veure amb la qualitat, perquè tu quants anys portes a com radio? Quants anys porto? He tingut dues etapes. La primera fa... Doncs això, uns 13 anys deu fer, perquè la comia funcionava. Jo estava amb en Josep Cuní. Sí. Jo havia començat a radio i ciutat de Badalona, després vaig saltar a Catalunya Ràdio, vaig estar uns quants anys allà, i aleshores en Cuní, quan... va marxar per muntar un projecte, una productora, i aleshores vaig marxar amb ell, coordinant el seu programa, dels matins, i després feia aquest de 3 a 4 de la taula. Després vam marxar durant les quantes temporades a una catalana, fins que, finalment, em van fer l'ofer de fa... 4 anys, aquí a la comia, i vaig tornar. Per tant, seria... No sabria dir-te ara exactament el nombre total d'anys, però amb dues etapes, 10 ni 12 anys. I mi de fet, quan vaig tornar ara, em va semblar... va fer la feina aquella, perquè tu coneixes, tu estimes, saps la gent que hi ha, els esviscreixen professionalment al teu costat. Podries dir que no et passa com al Guardiola, una mica? Primer jugador, conec la cara, després, com a entrenador, ja va sobrat. No, sobrant, no el vaig mai. Qui em coneixa perfectament, i és una de les coses que reivindico, no vol fet de fer un programa als matins, pots pensar-te que pots anar pel món puntificant, o considerant que tu construeixes la teva realitat, i la resta del món s'hi afegeix, i això enriu les gràcies. S'ha de ser molt humil per damunt de tot, i qualsevol persona que hagi treballat amb mi, sabrà que t'ho estic dient d'acord i de veritat, perquè és que hi ha determinades actituds associades als directors presentadors dels programes de matins que no m'acaben de convèncer gaire, la veritat. Bé, tu has comentat un moment que fa com 12 anys que ja vas fer aquesta... vas entrenar la primera etapa de com, per tant, dels 15, vas estar al començament en diferents etapes, la com ha evolucionat molt, ha evolucionat molt o no? Des de fa 15 anys ja ara. Home, jo crec que sí, d'entrada. Parlen d'installacions, per exemple, que és una cosa que potser és el de menys, però jo crec que no hi ha millors estudis de ràdio. Jo et diria que l'estat espanyol, qui ha passat pels estudis actuals de la com, sap que d'entrada l'estudi U, el central, és Hollywood. Home, jo quan ho veig a la tele, veig una amplitud i un espai que dic, hosti, ja. No, no, està a la mar de bé. Ara veníem d'on veníem, perquè vam fer ràdio en un pis de la xample, que rebro cantonada amb gran via. Un pis que, perquè us en feu una idea, van haver de posar uns tensors, uns caples grusosíssims a la part del darrere, perquè no baixés avall, perquè no que hi hagués a plom, perquè és que allò era un... bueno, diria un cotxetiu, però clar, un pis d'aquests, en terra de mosaic, o sigui, un pis típic de la xample? Un pis típic de la xample i col·locant-se allà al mig, doncs dos estudis... també un estudi molt petit de gravacions, encara hi quedava una cuina, un lavabo d'aquells dels de tota la vida, per allà plantificats al mig, i una cosa, però clar, això genera un caldo de cultiu, de relacions humanes, de veure com la gent va creixent, de decorradisses, de fer periodisme d'aquell una mica del d'abans. Ara és periodisme declaratiu, que em dic jo, de declaracions, d'un a l'altre, abans potser es feia una mica més de carrer, no hi havia internet, ni les possibilitats d'interconnexió que hi ha ara, i potser m'ho miro una mica de malangia, perquè jo formo part més del... professionalment, del segle XX al segle XXI, tot això està canviant de marxes forçades. Que no tens Facebook? No. És que a mi aquests corrents de modes que generen, i vinga i viuen qui té més amics, a part que jo, per la tecnologia, que resulta més lamentable i desestrossa que hi ha al món. I suposo que és una excusa també, això que dic, que em fa ràbia d'aquesta història, perquè soc... la tecnologia i jo no som gaire bons amics. Per cert, com ràdio, va part darrere de RACU i Catalunya Ràdio, que estan disputant tota l'estona de lideratge, que cadascú diu que va al líder, que això és molt divertit, però el públic de com ràdio, quin és? És molt fidel. A mi el que m'empreny una mica és que, des del minut zero, com ràdio va ser interpretada com una mena d'intent, de buscar el contrapoder des de la Diputació de Barcelona, i això ens ha passat factura. Durant tota la nostra existència, sembla que hem de demanar perdó per qualsevol cosa que fem, per qualsevol iniciativa, per qualsevol programa, d'una explicació, sobretot, d'una manera molt honesta, molt professional, i que l'únic que vol és fer una bona ràdio amb aquest... amb aquest principi, que és fundacional, però que de mica en mica ha anat agafant força, i que crec que ens l'anem creient tots plegats, de servei al món local, no? Estem fent moltes reunions internes, hi ha molta reflexió, a voltant del que vull ser l'expertabredor, d'aquesta idea, que és la primigènia de la com, de servei al món local, i de repart-nos una realitat que més que menys acaba fent el mateix, i acaba... enfilat en una realitat oficial que retraten molts mitjans de la mateixa manera, i el nostre distintiu ha de ser, per la base, sense pressa, però sense pausa, no obsessionant-nos per les audiències, que de fet hi són, perquè les connexions que fem amb moltes emissores municipals, la molta gent que contacta amb nosaltres, fa difícil establir uns nivells d'audiència homologables de les altres emissores convencionals, no? Aquí sempre t'escoltem els... els bulletins, sobretot. Que és quan no surto, no? Que és quan connectem. Radidesberg, com moltes emissores locals, connecta amb la com els bulletins. Però això em sembla malament bé, i aquí em consideraria, des de l'interès de l'emissora entesa com a emissora convencional, que haurien de connectar, durant tot el programa, no, però tenir els seus programes de matí, els propis, o la tarda, els que defineixen la seva raó de ser, i els que han de ser seguits per les poblacions autòctunes, i els han de tenir perquè és així, i jo crec que els ajuntaments de totes aquestes poblacions volen, espero que vulguin més allà de quan s'acosten eleccions, que els seus ciutadans estiguin informats el millor possible pels professionals que millor els coneixen. Clar, per tant, tu intentes cada matí, el programa del dia, a la COP, una mica, trencar això, que ens comentaris per un moment, que Catalunya radio era és de la Generalitat, i que la COP és de la Diputació... No, trencar això, no. Jo l'únic intento és practicar el periodisme amb professionalitat, explicant les coses com són, aplicant el sentit comú. És evident que hi ha unes línies, tothom té les seves, tothom sap de quin peu calça l'altre, i per confegir-te un imatge del que passa al món, no pots casar ni amb una misora de ràdio, ni amb un diari, mala lligria, hem de veure diversos enfocs. Per nosaltres, la meva obsessió, els membres del meu equip, és aplicar la mesura possible el sentit comú, perquè a vegades ens enfiarem a la roda de l'actualitat, donant moltes coses percebudes, o donant importància a unes declaracions d'un polític que en respon un altre, i al capdavall t'atunes un moment i dius, i això d'un bé, i realment per què és així. I a partir d'aquí vas trobant les claus, i tal com les penses, doncs les vas esquitxant dins del discurs informatiu, i vas donant això, claus interpretatives del per què passen les coses. A mi em sembla que ara el que falta és una mica això, perquè internet ha posat a l'abast de tothom un debassari d'informació brutal, i el que falta ara és una mica de criteri per destriar el gra de la palla, una mica de... d'una sèrie de gent que són professionals perquè ens hem format per ser-ho, i per donar claus d'interpretació que no són millors, ni pitjors que d'altres, sinó que... I que més, estem senyits a un codi de ontològic i que fem les coses de manera determinada, perquè així ens ho marca la nostra professionalitat. I a mi, quan em posen el sac aquests de, ah, aquests són d'aquesta corda, o aquests, aquest és el mitjà de tal, o aquest és el mitjà de qual s'oblida moltes vegades, que hi ha uns professionals que la fan que per damunt de tot estan defensant la tasca periodística, que és la d'explicar les coses tal com passen i per què passen. Vull que m'emprenyem molt, a mi. Aquesta facilitat, a l'hora de penjar la tiqueta, uns i els altres, és una cosa que em... m'he posat a la nevia. Escolta, Jordi, què bé que parles, eh? No, no, no. T'estàs escoltant, saps? Hòstia, què bé que parles? Ara avui me'n dic que parlo massa, eh? Veus avui uns dels missatges que havia? Que parles massa, però escolta, és un locutor de ràdio també, vull dir. Què volen, què volen? No, però a vegades és veritat, jo he arribat a calcular-me, vaig escoltar una entrevista per curiositat i gairebé parlar a més que a l'entrevista. Clar, has de tenir en compte que he treballat amb Josep Cuní. Clar, és que el teu referent... La marca molt. Escolta, per ser parlant del Cuní, i a la tele tu no t'hi veus? No, no, jo vull mirar. Aquest matí, al començar el programa, m'ha vingut de gust, perquè em sembla que és de justícia, recordar aquells persones que... que han obert camí en això de la ràdio, com l'Hedet Pinto, i en Ricard Palmarola, no? Ah, sí. M'ha vingut de gust recordar-los com a animals radifònics que han sigut. Algú dirà, home, que quin tipus de programes és igual? Tothom fa el seu paper i aquí no es tracta de gustos personals ni de línies de l'una de l'altra. Però hi ha una sèrie de gent que s'ha estimat el vintjar, com em sembla que te l'estimes tu, no? Segurament et seria impossible pensar una vida professional fora de la ràdio. Però aquest és un mitjà que enganxa i hi ha una sèrie de gent entre les quals m'agrada comptar-m'hi que difícilment podríem concebre la nostra existència sense el mitjà radifònic. Home, mira, jo tinc una cosa. Jo tinc 27 anys i als 14 jo vaig entrar aquí a la ràdio. I clar, jo no puc deixar-ho això. Exacte. Estic enganxat. I ara veus que és un moment de la ràdio local. He fet... Veus? I això m'agrada. I ho has de proclamar als 40 anys i n'has d'estar orgullós. Soc un jo en quina ràdio n'has vist! No, teniu. La ràdio té alguna cosa que fa que algunes persones que ens eniquem a la comunicació no ho veiem com un sal intermedi per acabar la gran televisió. I he fet televisió alguna coseta de la qual no n'estic excepcionament orgullós. Què has fet? Que no ho sabem? És igual, no. Jordi, per favor, que et torna a interrompre la connexió d'amà on neu. Vaig fer algunes petites col·laboracions amb un programa de Josep Maria Vax, TV3, de l'estiu. No me'n recordo com es deia el programa, perquè he volgut oblidar-ho. Què dius ara? Però un de l'estiu. A l'estiu era. És igual. A l'estiu era el programa. Em feia molt mal fet. Què era molt mal fet? Em vaig a donar de més enllà, que el fes millor o a pitjor, perquè són consideracions personales que tampoc no venen massa a tothom. Però mai ens agradem. No, però el que costa va llogar les coses a la televisió. La ràdio és... No et diré que hi hagi molta inconsciència de segons qui que es col·loca davant d'un micro. Obre'm el micròfon. El micròfon. El micròfon. El micròfon. El micròfon. Parlar amb criteri. Parlar amb responsabilitat. Tenir no por el micròfon. Però molt respecte. Hi ha persones que t'estan escoltant, que estan seguint el que dius. I que se suposa que confien en tu. I tu estàs de pas a l'emissor on treballes. I el que no pots fer és dir la pitalla credibilitat. Perquè tu tinguis un xiroco i t'agafes la minga. No, però un moment. Deixem-ho acabar. Veus? Li dones la manga i t'agafa la minga. No, però això que et deia costa molt a la tele és que, clar, jo necessitava un aparell i vaig anar a comprar unes piles. Va caure una bronca, no? Que havia d'anar al departament, fer un full, omplir-lo, però havia d'anar a un altre departament. M'heu a regar. En canvi, aquí, connectes un telèfon i parlem de tot això, que tenim el Lluís, que ens va seguir el chat de la web-camp, perquè la gent encara, fins i tot, pot escriure coses. I dius... Quan has fet el teu Parlament, ens has convençut a tots. I després has fet un comentari que diu que se'n va per les branques. És l'últim comentari que ha fet el Lluís. Tinc una tendència natural. Hi ha un defecte que havia de tenir. Sí, home, clar. Jordi, desferà pot ser. No ho sé. No ho sé. Ho hem de deixar aquí perquè no tenim més temps. Ja, ja. Això és segur que no... Estarem 10 minuts en llargui quarter d'hora. He pensat, home, està parlant, es troba còmode, tiro. No et passa això, fas entrevistes, i dius que aquest tio està còmode i no tinc res més. Clar. És veritat que a vegades percebes això. La mateixa persona que després te'n refies. Una jo que t'han atrat. M'ac 방법. Ja ho he servit. Mai exposeu la plaça d'inesấy курte, una joqueta, un convidat. És un motor comedy, un roup independent del món. Potser pots seguir pel projecte... Ja està. Em sap greu, Jordi. Ha pres to tren el stock. Cada matí com ràdio... Parla weighted 15 anys? Fem alguna cosa espacial? Som com Radio Estava Fatal, ja ho deia jo, això. Fatal, no? No, és una cosa... A veure, no pots anar pel món fent grans celebracions. Em sembla que ningú no ho entendria. En mitjà de comunicació pública, és un exemple. Ara, això no vol dir que no ho puguem celebrar i recordar amb moltes ganes, amb molta alegria... I per què no, amb alguna dosi de nostàlgia, doncs, passatges, perquè ho recordarem, coses que han quedat tot enregistrats i ha hagut grans professionals que han passat per la com. Comidarem també les primeres veus i recordarem... Suposo que ens farem un fart de riure. Feu una calçotada, Jordi. Una calçotada? Sí, home, que funciona molt, això. A priori la gent diu, ah, però després queda molt bé. Perquè, clar, treu els companys de feina, de llocs sovint, i posar-los en situacions límits, com menjant calçots... Hi ha baralles per com fer la salsa i els incrediers... No, home, però no ho feu vosaltres, home, aneu a un restaurant. No, sí, home. Escolta, Jordi, que ara ve aquí els anjos notícies, ho hem de deixar moltes gràcies per haver-nos atès. I si alguna vegada torno a entrar a una connexió, o aneu a un lloc on estic fent d'espic, que era representador, ja m'identificaré. Molt bé. Jordi, gràcies. A vosaltres, que vagi molt bé, una mercada. Bona nit. Bé, nosaltres ho hem de deixar aquí, que vull estaríssim. De qui és el moment la Carme Verdoia amb les notícies de Sant Just? Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Always look on the bright side of life. Always look on the bright side of life. The bright side of life.