Jordi Ríos

...m'ho faré. Avui passa per la penya del Morro, un dels imitadors més populars de Catalunya. Actualment fa de Pujol, Sergio Ramos o Cruyff, el Cracovia i de Ferran Monagal el Polònia. A més a més va presentar, juntament amb la Laya Ferreia, el Xavi Serrano fent de Guti les campanades 2010 de TV3. Jordi Ríos, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Molt bé, t'agraeixo que no en vis el Xavi Serrano, perquè m'atunteria que eres sorpresa, mitja Catalunya has oblidat d'ell. No, però feia de Guti allà fent de Queca Guti, una mica. Sí, sí, sí. Escolta, jo em pensava com molta gent que, fins a la poble de Segur, la conya també que va gravar amb el Pujol de veritat, apareixeria l'autèntic Pujol a les campanades i no va aparèixer. Estava previst i va passar alguna cosa última hora o no? No, no, està previst. Estava previst, està previst. I, de fet, més o menys, està bastant clar les promocions, així. El denúncies, així. Bueno, era el doble engany, però, bueno, el Twitter ja veia que no vindria, però, malgrat tot, molta gent s'ho va pensar. Jo m'ho pensava, com ha dit? Si marxeu a la poble de Segur, TV3, amb tota la maquinaria, unitats mòbils, etcètera, etcètera, i el Pujol l'autèntic no hi és. Bueno, el que passa és que ell està en l'entrenament l'endemà. Ah. Val, ja està. El guardiola els porta... És veritat, és veritat, és veritat. A les 11 o a les 12 del matí, que no els veu perdonar el guardiola l'entrenament de cap d'any. Escolta, bueno, el teu és una locura, Jordi. Sí. Sí, és així, perquè la gent et para pel carrer, et diuen el Pujol, etcètera. Escolta, estàs cansat, una mica, que et parin tant? O que la gent et faci... Quan et veuen pel carrer? No, al contrari. Perquè, a més, és una mica... l'equivalent a fer el teatre, a la xeverença amb el públic és d'aquesta manera, d'una d'una altra. Vull dir, el teatre sí que la vius i la sent i la notes, allà al plató, no al plató, estem tancats amb un fullo, gran, però és un fullo, fosc, i fem les nostres històries, però el vincle que tenim amb la gent és pel carrer, i, per tant, no em puc cansar ni molt menys. Per tant, la fama la portes bé? Sí, a més, això de la fama és algo tant a teri, i tant teòric, i tant mentida, que només ho pots portar bé. Home, jo dic que era una locura perquè me'n recordo quan vas anar vestit de pujol a la final de Roma, ara farà uns mesos, allò va ser un no parar, no? Sí, però clar, són circumstàncies. Clar, a la final de... a la final de Roma, al dia de la final, el vestit de pujol ets lògic que hi hagi, hi hagi bogeria. I no et vas atabalar aquell dia? Sí, home, clar, és que van ser setze hores de feina, i el final de la nit estava cansat, estava molt cansat. Setze hores de feina? Sí, clar, vam començar les vuit del matí amb aquella anze, i, clar, vam acabar, el març va acabar, ens hem viscut flautes al partit, a les 12, i després vam anar a la festa i va ser molt intens. Us va colar a la festa, finalment o no? No, no, no, sortosament, també. Per què? Perquè sí, perquè era una bogeria, després amb el pui, amb Carles Mouadigrius, que era... va ser molt bèstia. Va ser molt bèstia. Tens relació amb el pujol? Sí, sí, sí. Sortosament, sí, sí. Tenim molt bon rotllo. Però què aneu a fer, copes i coses així? Hòstia, n'ha dit molt forta, però no la diré. Per què? No, però hem anat a sopar, més d'un cop, hem anat al teatre per la meva nòvia, hem anat a algun entrant a veure'l. Sí, tenim... ens anem veient. Home, és curiós, això, no? Però és un cas estrany, què? És un cas, diria, excepcional, que l'imitat i l'imitador siguin amics. Sí, home, jo no diria tant... no em penjaria la categoria d'amic, però tenim molt bon rotllo. Home, jo no sé, tu conèixeràs millor que jo, segur, entre els imitadors del Cracovia, el Polònia i els seus imitats. Potser tu et tens la relació més estreta o hi ha algun altre, també, que se'n vagi de copes, no sé, però hi ha unes imitats. Ara no t'ho sabria dir, no t'ho sabria dir, la veritat, dels cafè amb el Cracovia no t'ho sabria dir. Sí, no és imitat i imitador, però sé que el Bruno Ara et porta molt bé amb el Gerard Piqué, perquè té una mica comú, em sembla. Sí, suposo que és... que no és molt comú, però està bé. Home, no t'ho dic perquè és que sempre he escoltat i és normalment no li agrada com els imiten. Vam tenir el Tomàs Molina que venia al programa fa unes setmanes i va dir que no li agradava, i que l'Oli Bares, no ells, sinó que la imitació que li feien, i que normalment no és usual, per això m'ha sobtat. Com funciona el Cracovia? Perquè els guions han d'anar molt ràpid, perquè només teniu un dia per al programa, ja que la lligues el cap de setmana, hi haurà unes xifres laborables del Dilluns per entendre'ns per fer-ho. Com funciona? Sí, els que van més de bòlit, en aquest sentit, mentida, m'ha de dir els que més, però realment anem tots de bòlit. Però els primers que van de bòlit són els guionistes. Els guionistes, Clànders, Ciureguions, el diumenge de la nit, la majoria de vegades, si el Barça juga el dissabte no és tan animal, però si jo les no del diumenge és bastant bèstia. Per tant, el Cracovia, els guionistes, sobretot, treballen dissabte i diumenge cap de setmana. Sí, hi ha guàrdies, hi ha guàrdies, diguéssim. I també graveu els dissabte o diumenges? No, gravem... Vendres el matí, fem gags a Temporals, i al Dilluns el matí fem actualitat. Escolta, en quin temps per cent els actors podeu retocar els guions? Afegiu algunes coses a vegades? Normalment estan molt ben escrites. És a dir, sempre estan molt ben escrites, sempre estan molt ben escrites, però normalment no fa falta afegir res. M'agrado, hi ha vegades que tenim alguna proposta i moltes vegades ens les compren. Quan no les compren, vol dir que no es l'accepten? No, perdona, és un terme que fem servir molt allà. Comprar és que t'accepten. Ah, ja entens que ens les compren, perdona. Ah, que us les compren, clar. Escolta, parlant de que tothom va de bòlit, he estat mira una mica la pàgina web de la Cracòbia, els teus personatges que imites, pitxelonso, carlespullol, curif, Sergio Ramos, pitxelonso, maquillatge, una hora 15 minuts, perruqueria 15 minuts, carlespullol, maquillatge, una hora 15 minuts, perruqueria 15 minuts, Sergio Ramos, una hora 15 minuts de maquillatge i perruqueria 15 minuts. No està actualitzat, eh? És que és un matot d'això, em dona 5 hores i mig de maquillatge i perruqueria. Llavors, clar, penso que si un dia de gravació has de fer tots aquests personatges, no sé com tu fas. No, no està actualitzat, perquè hem arribat a fer 3 personatges per jornada. Bueno, no et pensis, perquè es devem... 8, 9, 10, 12, 1, 2, 3, són 7 hores, no et pensis, no va tan desencaminat. Una hora 15 minuts per fer el pitxelonso. Sí, sí, perquè té un aspostís, diguéssim, i té faccions a la cara que no tinc i així... I així n'ha fet, no? Com, perdona? I així n'ha fet, i clar... I així n'ha fet, sí. Puyol, també, etcètera, etcètera. Has treballat al Jordi Rios, ara està amb el Gregòbia Triunfani i el Polònia, també fent de Monagal. Has treballat a programes, però, com o Mozaping, a Buenafuente, també, imitant el Líker Jiménez. Sempre has treballat d'imitador? A la televisió, a la televisió, majoritàriament sí. Tot i que vaig fer buqueria 3-5-7, que anava... de repórter de carrer, no? Sí, que anava jo, diguéssim. Els rambles, sí, sí. Escolta, i de qui has après més en aquesta faceta d'imitador? D'aquí. Sí. De quina persona? De quina persona? De quin imitador, dels que t'has envoltat a la teva vida professionalment, quan vas començar a Mozaping, després amb el Buenafuente, ara aquí al Cracòbia, has coincidit en molta gent, no? Sí, és que jo crec que... jo crec que s'aprèn de tots, de tots, de totes els companys que estic ara, de... al principi, de... És a dir, ningú t'ensenya a imitar, però a Bogus o no, després de tants anys, el que sí que t'ensenyen és el ritme televisiu, la meva companya m'ha ensenyat i estic aprenent un rigor professional, de, bueno, de ser una mica més meticulosa amb la teva feina, i jo soc molt despistat. Què vols dir, que vas... que et costa aprendre dels guions, per exemple? Bueno, això és una... una de les coses. A més, jo, des de... des de... al principi, doncs, al terrat, jo estic molt, molt, molt acostumat a... a treballar amb pròmter. Pròmter és aquella cosa que llegeixen els teus notícies. Sí, que està a la càmera, on pots llegir, en directament, sense haver de baixar la vista al full. Exacte. I estic molt acostumat a això, i aquí no s'hi treballa... no s'hi treballa massa, i els guions ens arriben... ens arriben, doncs, a última hora, o a primera hora, i, bueno, i al final, has d'aprendre de tothom i de tu mateix. I quines virtuts creus que ha de tenir un bon imitador? Quines virtuts? Sí. Que... Bueno, jo crec que... que... que, clar, és que hi ha imitadors, hi ha, diguéssim, actors, i tant uns com l'altre, el secret, diguéssim, molt gràcies, que s'hi semblin, però la clau és que facis riure. I, per tant... Encara que no s'assembli, el més important és fer riure. Encara que no s'assembli amb mi humitat. Per mi és imprescindible. Jo faig molts personatges que no s'hi semblen, no s'hi semblen gens, i... Com, per exemple, perquè jo em penso que és clar... El pitxel onçó, el pitxel onçó... El pitxel onçó, el pitxel onçó, el pitxel onçó... No s'hi sembla. No s'hi sembla gens. Deveu gens. Deveu gens. Que passa que de gestos intento que s'hi sembli, però... I, per exemple, el pitxel onçó, te'l van oferir des de la direcció del programa, que és el Pou Escrivant, que és el director de la Cracòbia, o vau fer un càsting, a veure qui podia imitar millor el pitxi. No, en aquest cas... En aquest cas me'l van oferir. Me'l van oferir, me'l van proposar, me'l van... Tu comenta, diguéssim. Moltes. Per cert, te n'ha de fer una pregunta, però ara... Ah, sí, ja me'n recordo. Perquè parlant del tema d'imitadors, que vam entrevistar el Toni Clapés fa uns mesos aquí al programa, també, que el més important per un imitador és l'ànima, és a dir, copiar l'ànima del personatge. Això també és important, m'ho imagino, no? Sí, segons per qui sí l'ànima, és a dir, clar, que és una cosa molt atèrica de l'ànima, però intentar copçar si... Sí, ja em diria l'Àngel, el sí, l'ànima. Clar, saber què diria el personatge, sense rió ni res, en diferents situacions, no? O sigui, què diria el personatge, per exemple, que li van donar la pilotadora, el pollol que estava allà, no? Per exemple, potser això és tenir clara l'ànima del personatge. No sé, estic filosofant aquí amb tu. Sí, el que passa és que tenim l'avantatge que sí que és cert, en certa mesura, sí que és cert, però que l'ànima, al final, ens la inventem nosaltres, que és aquesta la feina dels actors i dels imitadors, i és que traspassar la realitat i l'ànima de la inventes. És a dir, com diria el x personatge del Cracòbia, en aquella situació, i te vas dimentar, i sí que és cert que l'ànima de la inventes, perquè no saps com reaccionaria el pollol si se li menja a fer una ovella. Home, seria un drama nacional. Clar. Escolta, jo et vaig conèixer fent una animació al Club de Golf Sant Cogat, jo estava fent de policia britànic, el que es coneix com a Bobby, i de sobte et vaig veure aparèixer jugant a golf. Escolta, què té el golf que t'agrada tant i que t'atreu tant? És molt difícil de transmetre, és molt difícil de transmetre què té el golf, perquè jo com moltíssima gent no l'entenia, és una cosa molt des de fora, una cosa molt ridícula. Molt elitista, també, no? Sí, sí, és elitista, indubtablement elitista. I és qüestió, per mi va ser substituat del basc, que jo jugava al basc, i em vaig trencar els lligaments de les dues cames, va ser un substituat esportiu, i tècnicament és l'esport més complet que hi ha. A més, no fa falta saber-ne molt per passar-t'ho bé, i és molt adictiu, és molt que això faci, la gent que ho ha provat i no li agrada, no hi ha manera, i a l'inrevés, si ho proves, tens moltes opcions de que segueixis. Dius que és un esport molt complet, però soar, soar, no soes gaire, no? No, de fet, no jugues gens. De fet, jo quan fumava, fumava jugant. Vull dir que malament. Escolta, i va ser idea teva posar el cor i el Charlie fent l'apíleg del Crecòvia en un camp de golf? No, ni molt menys, però està ben trobat. Va ser casualitat, també? Sí, sí, sí. Doncs, escolta, Jordi, moltes gràcies per haver-nos atès. El futur de Jordi Rios continua lligat al Crecòvia aquesta temporada. Tornaria a sortir al carrer, ja que amb aquesta pregunta, com l'any passat, si, per exemple, arriba a la final a Londres, que és a Wembley, el Barça aquest any, com vas fer l'any passat o després d'aquelles 7 hores que comentàvem abans? Sí, i tant. Tornaries a fer, que problema. Doncs Jordi Rios, moltes gràcies i que vagi molt bé, una abraçada. Ara ho veuré.