JOKEBOX - Kotoc Produccions

Fins i tot estan preparant una pel·li, tot en el gènere de l'animació. Han treballat fent campanyes per la sexta, com la de la fórmula 1 del 2009, per televisió de Catalunya, fent els separadors de TV3, aquells tres animats que són les cortinetes, entre els programes de TV3 i de TV3. Fins i tot estan preparant una pel·li per a l'animació de TV3. Fins i tot estan preparant una pel·li per a l'animació de TV3. Fins i tot estan preparant una pel·li per a la fórmula 1 del 2009, per a TV3. Fins i tot estan preparant una pel·li per a les cortinetes, entre els programes i publicitat, i també fent animacions per Canal Plus o Turquis i Islands, entre altres. A més, tenen projectes propis, com FanTristics, GPS Stories, l'Alan o la recent sèrie Peradults, estrenada a TV3, Jowbox. Rubén Córdoba, Freddy Córdoba i Roger Córdoba, molt bona tarda. Hola, hola. Bé, molt contents que estigueu aquí amb nosaltres a la penya del Morro. Podríem dir que vosaltres sou una mica els píxar catalans? Bueno, això ens l'han dit a un cop, ja, no? Bueno... És massa, és massa. És massa, no? Perquè una de les premieses que tenim, o de les il·lusions és que sempre sigui... jo tinc l'essència de la petita empresa, no?, o d'algú molt familiar, amb molt bon rotllo entre la gent que treballa, molt ben connectat, i que quan es fa la cosa molt gran, cada cop és més difícil, però a nivell de qualitat i tal, evidentment, que... Bueno, el píxar està allà i fa notes és un referent, un referent. Cocó en va començar tot plegat, perquè vosaltres sou germans, amb el món de l'animació tot plegat, per què us vols de cantar per l'animació i no per una altra genera més convencional del món audiovisual? Bueno, en part, també, perquè els tres venim de tres rames diferents, jo crec que des de petit ens dedicàvem una mica el mateix, però realment a nivell professional vam començar per diferents vies. Sí, el Roger, per exemple, ve del cinema, d'estudiar cinema i màxa i só, jo vinc del disseny, el pla de dic portar tota la vida dedicant-se a l'animació i al 3D en general. Jo crec que el 3D, el que ens ofereix és la possibilitat de tenir un control absolut nostre. I quan fa cinema gravat, o qualsevol altra cosa, depèn molt d'allò en dels mitjans. En canvi, amb l'animació, avui en dia, sobretot amb l'animació 3D, tu pots fer-ho tot amb un ordinador, no? Llavors, jo crec que això és el que ens ha permès evolucionar i poder dir, oi, no tenim límits per explicar res, què vols explicar? Jo soc el primer que m'ha atratxat amb el Rubén, era amb Extraterrestre, jo amb uns bitxos poligonals, el que sí, llavors... I plastelina, molt, això, amb diferents tècniques, també. És un món sense límits que el tens a casa teva. Clar, mai més ben dit, de fet, no? Perquè no sé si el fet de ser germans teniu els ordinadors a casa i l'estudi allà al començament, i els vostres pares què deien? Bueno, tot va començar, realment, a les parets de casa. I les primeres gronques allà, ara amb el temps, han confiat una mica més que això ens portaria a algun lloc i llavors ens van comprar màquines i no, realment, les compartíem. Sí. Sí, sí. Igual que la consola, que és allò, dos mandos, tres persones, que han de compartir, doncs ens ho diuen al mateix, una estona de cadascunia està. Per això, totes les bronques ja les vam tenir a casa i un cop a l'estudi, com que cada un tenia la seva màquina, ho hem portat bastant bé. I el fet de ser germans ha facilitat la feina o tanta confiança arriba a un punt que ja fa fàstic? No, jo crec que la confiança en aquest aspecte sempre va bé, no? Encara que l'altre et digui això és una merda, però, com a mínim, t'ho està dient i l'input t'arriba bastant ràpid. Però té un procés, eh, de prenentatge, també, de trobar un equilibri entre això que diu el Rogena, que diria que és una merda, però també està bé, interpretar a quin grau de mar dusuitat. Jo crec que, a més que la merda, suma, sobretot, per la parbona. Moltes vegades estic... No hi ha por a transmetre el que t'està passant pel cap a l'altre. Que et penso que moltes vegades és molt difícil sumar... per dir-hi una manera de coneixement o sumar intel·ligència, perquè, normalment, hi ha molts piques o... Hòstia, no, aquest diu una cosa, jo vull fer el meu i tal. Que a mi el fet de ser germans, jo crec que... Hòstia, tenim tots els referències amb els que hem crescut iguals, tenim una manera de pensar molt, molt, molt similar, i això fa que, realment, els tres caps sumin, que és el que és difícil amb les persones. Que, normalment, dius, és que tinc dos persones a treballar molt alguna cosa, i dues persones no treballen el doble. Ni tres persones no treballen el tipus. I, moltes vegades, dues persones treballen menys, perquè es porten malament. Llavors, ser germans, jo crec que sumen aquest sentit. Quan ens porteu a Kotoc? Doncs ara, cinc i mig. No, no. Entre cinc o sis. De tots els projectes que... Es poden trobar també a la vostra pàgina web, i tot plegat, i jo, repes d'alguns, el començament d'entrevista, de quin esteu més orgullós? Bueno, hi ha diferents aspectes. Sí, potser el que ens va donar més a conèixer dintre del mercat és el que vam fer i també una miqueta el que ha mercat la tipologia de projectes que ens han vingut després, que és el de l'eurocopa del 2008 per 4. Diguéssim, jo va ser una cosa que va ser molt mediàtica. Inclus, una de les peces va ser passada durant el minut de més audiència, de la història de la televisió. Quina era? La victòria de la selecció. Teníem preparada una peça per si perdien, però efectivament va sortir de la victòria, finalment. Sí, i clar, va ser un minut on tota Espanya estava mirant la tele com mai s'havia vist des del 23. A part, sortim nosaltres en aquella peça. Molt multiplicats per milions. Com era aquella peça per la gent que se'n recorda? Era en Iker Casillas i Torres tornant de la batalla, i oferint la victòria a tots els fans, que eren nosaltres multiplicats. Aquestes peces d'aquesta promo es basaven en ells, amb unes armadures robòtiques, transformants Iron Man, i tancàvem amb aquesta peça. I després ja va arribar la sexta, amb la fórmula... Vull dir, la gent es pensava que havia fet una empresa de fora, i no, no, ho heu fet vosaltres. Sí, sí. I així una miqueta... Això del culo veu culoquiero, una cadena veu que la competència ho fa, també vol algo similar, però variant. A nosaltres ens donen moltes possibilitats d'anar canviant del registre. Després ve també Televisió Espanyola, que també, més pel concepte de la que sigui fet en 3D, crec que és que volen explicar més coses amb les promes, i és més narratiu. És la de les Champions, que són com uns guerreros, uns gladiadors, una cosa... En aquest cas, amb la Champions i Televisió Espanyola, hem volgut arribar més lluny, i no només deixar-ho amb promo, sino que junten amb ells de la mà. Estem generant que això de desafiar els Champions sigui una marca global, en què entra un videojoc, que és el nostre primer projecte de videojoc a Kotoc, també ja està funcionant molt bé. Les promocions per televisió, estem produint ja, dintre de Kotoc, que serà una sèrie basada en aquest món de... aquesta mena de futbol fantàstic, aventures, màgia... Amb un target més infantil. Amb un target més juvenil, sí. Parlem de Joubox. Vosaltres, si fins a quin temps per cent la feina que heu fet i que es veu al final, és vostra. Què heu fet? Que l'escuda vosaltres. Això és meu, no? Sabem que els guions són dels Òscars, però què heu fet? Aquí entra la part del guió, des que hem creat visualment tot aquest món, li hem donat vida, d'alguna forma. Nosaltres també hem aportat la part de guió visual que no ve en el guió escrit. D'una vida aquests personatges al crear aquest món, hem intentat aportar gag a tot el que hem fet. Que tingui una gràcia visual. Més que imagina's com que tot ha sortit d'una mena, d'una mena i s'han anat desenvolupant coses, ha sigut una mica el que deia Alfred i ha patit escala abans d'aquesta suma de menys. Hem partit d'uns guions, d'uns mestres del guió, com són els Òscars, i els altres guions són el Guillem II i el Thomas Fuentes. I després està el Roger i Alfreda Ric, que a nivell de direcció li han aportat mil històries de gags d'animació gestuals, com de muntatge. I per la part que em toca a mi, és la disseny de personatges i del món. En general, l'estètica de... Sense oblidar-nos dels animadors. Cada animador que ha agafat cada un dels esquejos li ha aportat molt a nivell narratiu, inclús. Diguéssim que, de partida, quan vam generar el pilot, sí que els tres ens entravem amb aquestes tres coses que hem dit en muntatge, animació i art. Però un cop ja s'està fent la producció i tenim una equip radera d'unes 45, 50 persones que hem tingut allà d'estui. Llavors, clar, cadascú s'ha d'estar més de legat en dirigint i fent, també perquè és una cosa que tenim. Ens mai deixarem la màquina, segurament. Però, clar, radera de l'art, hi ha molta gent. Després, modelant més coses, generant més coses noves. Animadors que han seguit una miqueta que els va donar, es reuneixen cada setmana. Modaladors, també. És un treball molt de família, però cada està molt ben conjuntat. Una cosa que potser té vegades passades a perseure, però molt important, i és que una de les coses que sobretot hem fet des de Quattro, que a part de nivell artístic, hem de nombrar sobretot el David i la Vanessa, que també són veïns de Sant Jordi, però no han pogut venir. I família, també. I tota la part de producció. Que hem fet, que està molt ben fet, sinó que l'hem aconseguit fer. I això vol dir que, pràcticament, el 80% del finançament l'hem aportat nosaltres, amb la nostra feina i amb els nostres diners de com a còtoc. I és això, que còtoc no és només una productora guai de creativitat, sinó que hem tingut la força i la capacitat de xarcar aquesta sèrie, i que es pogués fer. I sobretot, que es pogués fer en temps de crisi. De fet, tu, Freddy, el dia de la prestrena, el cinema Jorgell, que ens posarem ara a explicar tots els hàntics, els inconvenients que hem tingut, però que heu tingut uns quants, no? Per exemple, el que et vingui al cap. Aquí pensàvem que no sortiria el projecte. Va, et vull comentar unes coses curioses, com per exemple, tu pensa que fa dos anys i mig que vam començar l'episodi Usur Vinladen, i la setmana anterior vam haver de canviar el text, perquè Vinladen es presentava i li deia amb Josema, que era una broma, i això se va haver de canviar per... Sí, igual que sortirà l'episodi 5 o 6, i tens coses d'aquestes, que ha passat tant de temps que succeixen moltes coses que diuen, mena meva, no estem ficant, i això no sortirà, això no acabarà, o el que sigui. Però també suposo que el mes de marc va ser quan va estar allà a la crisi. M'agraden recordos que estàvem agafant al debat allò un avió cap a Can's, que fèiem un dels festivals de compraventa de sèries, i allò encara no estava acabat de finançar del tot, havíem començat pilot i tot això, i estem d'en cap allà, i l'embròders ha fet, no sé quina història, que va ser l'inici de la crisi bèstia, va ser arribar el mercat, ningú comprava res, ningú. No es venia ni es comprava cap sèrie, va ser arribar allà. Aquesta sensació va ser molt reiterada, el Fred i el David, s'anaven al mercat, una fira, i quan tornaven, sempre els inputs eren aquests, que tothom li ha encantat la sèrie, però de moment ningú pot fotre ni un duro. Llavors és el que deia que això... o aquí a Petxugamos, en casa, o res. De fet, és el primer moment que heu pensat que Jowbox era un projecte per vendre a l'estranger. Sí, totalment. És una de les pràctiques. I per què això? És molt senzill, vull dir, quan més clients tingui, doncs més pots vendre i més pots arriscar. I per què hem de limitar algú fet aquí a casa nostra? Perquè ho hem de limitar només al mercat quan més gent pot disfrutar de què produeix. Bàsicament, jo crec que també l'hem fet, com l'hem fet amb l'amor que l'hem fet, perquè és un producte que nosaltres el consumiríem. I llavors, indirectament, és un producte que és universal, que no té perquè tenir una catalanitat o tenir valors únicament de casa, sinó que ser algun més universal. Jo crec que hi ha una part catalana que és la de la qualitat. La qualitat fa aquest producte universal. Està intrínsec, això. La imprenta catalana que té aquest producte és que està ben fet. Corrar i currar, estimant. Per cert, què tal els Òscars, l'Òscar Andreu, l'Òscar Dalmau? Com s'han portat? Magnífic, uns mes de la família. Uns bojos menys, sí. No teniu por que sonés massa a la competència, potser perquè el fet de fer les veus, i perdés una mica d'authenticitat al joc box? Sí, crec que si de fet ells sempre ho diuen, que l'audiència de la competència és bastant fidel i bastant dràstica. Si fan a ells algú volen trobar-se a la competència, i en canvi, aquí hem fet alguna cosa que potser ha evolucionat més. Sí, d'alguna forma s'ha d'entendre com dos productes molt diferents. Crec que comparteixin alguns matisos. Però jo crec que la imprenta d'ells estan els dos, evidentment. Incluso això és una cosa que ens estem trobant. Els que són fans d'autrances de competència, alguns es poden sentir inclús violats. L'enrocita no me l'imagina així, o el poquita no me l'imagina així. I ells, què opinen de vosaltres? Doncs deures de pregunta amb ells, no? Òscar Andreu, bona tarda. Bona tarda. Andrius. Que són el present i el futur de l'animació en aquest país. Tu sé què és maco. Tinc 5 anys, quan encara aquests senyors no tenien ni barba. Exacte, això s'ha de marcar. Van venir a buscar-nos quan només fèiem dibuixets de casa. Que era bé. Això com va començar això a Jocbox? Va ser tu i l'Òscar amb guions i va buscar algú? O es van venir a buscar ells? Què va passar? Nosaltres fa 5 anys o així vam conèixer Alfredi, el germà gran, Alfredi Córdoba. Ja em fa més, eh? Em fa més, em fa més. Deu fer 7, com a mínim. Com passa el temps? Jo veureu vosaltres quan passa dels 30 anys, com passa tots ràpids. Jo moro demà. A l'Òscar i jo treballem plegats a TV3 i veiem que era un tio resolutiu, ràpid, amb el que teníem, una connexió bestial. I un dia, amb l'Òscar i jo, tant que ens estàvem independitzant i que volíem fer algun projecte plegat, vam anar a veure Alfredi i li vam explicar que teníem el cap fer una història amb esquetsos i animació i tal, i com a Alfredi està tan boig com nosaltres, es va dir que endavant. Va ser així, fa 5 anys. I fins ara. Que duri. Que duri, que duri. Segur una temporada. Una altra, a les que calguin. A muerte, a fuego. Va ser, germans, corda, perquè els dic així, per no dir-vos el nom que escull. Però l'Òscar Andreu i el Dalmau van fer amb bauetes, també, durant tota l'estona, a la seva vida, o no, s'ho reserven només? Jo crec que les bauetes és només un dels recursos, perquè de bogeries entreuen bastantes més. Sí. Amb ells, per la nit, es pot convertir en un espectacle. Sí, però a que no fem veus, això és de... Bueno... Després de la tercera serveja, jo crec que alguna surt. Mira, és que ho estan desmentint. No, jo no veig. Que no veig, no. Jo sí que veig. Per cert, gràcies per entrar a l'Òscar, que no ho sabíeu vosaltres, aprofito també per felicitar-vos, perquè no pareu que dia la competència ha recu provant també la competència en color. Avui, televisió, que vau fer unes audiències espectaculars. Ara, amb Jocbox. És el millor moment de la vostra vida professional, dels Òscars? De la vida professional, no sé. Jo crec que el millor moment arribarà quan fem un mes de curro i 11 de vacances. Per mi això és l'èxit. Crec que no, suspiro que no és el millor moment. I no esteu preparant algun projecte nou, que se'l foqui així, un mes treballant i 11 de vacances? Això no es pot dir, perquè ja saps que es gafen les coses. Sempre tenim coses que siguin rondant, com Jocbox, per exemple, que és una cosa que la teníem des que vivíem junts, que vivíem plegats amb l'Òscar, després de la universitat. Són coses que van madurant i van fermentant. I quan ja estan fermentades i pots fer el vi, el fas. Alguna cosa tenim, bàsicament. Tenim alguna cosa, bé, doncs que demana'm això. Per cert, ha sigut com una mena de part, no? Perquè després de 3, 4 anys, secretisme absolut, molt poca gent havia vist alguna cosa, tant vosaltres Córdova com vosaltres Òscars. I de cop i volta, no fa ni 7 dies que ja s'ha estrenat, el gran públic ho ha vist, s'ho ha fet seu. Què tal aquests dies? Com es porteu? Doncs molt bé, sobretot després d'això, després de 5 anys de feina i que ha estat una feina, de picar a pedra amb alegria i felicitat, però després de 5 anys, veure finalment que té una projecció, publicar la nostra feina, i quan dic la nostra dic tothom, la de Quator, la nostra, els d'Audio, vull dir, hi ha un fotiment de gent implicant aquest projecte. Doncs veure que el nen ha sortit, ha sortit ja amb 5 anys, vull dir que està a punt de fer l'Emili, 5 anys l'Emili, està molt bé i et deixa molt tranquil. Sobretot perquè saps que has fet la feina i que l'has fet el millor que sabies i que podies i que el producte en sí està collonut. Suposo que no està gaire bé que jo ho digui, però si no m'ho dic jo, si no ens ho diem, ens estimem el nostre fill. Exacte. Jo crec que també és la il·lusió d'haver-ho parit i tal, però encara queda com aquesta sensació, encara de... No preocupació, però sí que es mereix una tensió ara més que mai. Ara és l'empatit i l'hem de mimar, l'hem de cuidar i que el vegin ben maco. Sí, d'això sí, l'hem de portar al Pediatra. Exacte, exacte. Va formar part de la paternitat. Ja veig que esteu madurant, eh. M'agrada. Òscar, no et molestem més. Gràcies per haver entrat a l'Apenya del Morro, que vagi bé i felicitats i records a l'Òscar Dalmau i a tota la gent de la competència. Bona tarda. Per cert, Rubén, tu comentes que has fet el disseny de personatges. Amb què t'has inspirat? Bueno, mira, tot parte... La idea bàsica és, una miqueta, primer de tot, ser cuarent amb l'humor de la sèrie, que és una cosa que ja hem dit varios cops, que és agafar el lletxisme i la brutícia humana, general, i intentar fer d'allò alguna cosa digna de riure o simpàtica. Això, diguéssim, és la idea bàsica. La bellesa de la lletgesa. Exacte, es podria dir algo així. Alletjisme, lletjisme. I, llavors, tècnicament, el procediment ha sigut primer fer una adaptació de l'Òscar, d'Andreu i del Dalmau, amb unes línies molt bàsiques, més rollo, per veure dones podien treure la part característica. Llavors, d'allò, que sortia un dibuixet maco, anem a embrutar-ho, col·laix, a sobre, que és la tècnica que treballa l'error voluntàriament. Llavors, tenim una textura que és realment lletxa, però a l'hora que la projectem a sobre d'un volum més bàsic, d'en 3D, un volum més tendre, li podem dir, és quan es genera aquests bitxos, que al final és una cosa que t'acabes trobant, tu no saps què et trobes, que vas a por allò. Us imaginaveu que seria així fa 3 o 4 anys? El resultat final que sàpiga més els capítols de primera temporada? Teníem una idea, però jo crec que el dia que el vam veure... El cinema és espectacular veure-ho, com ho vam veure, però que nosaltres que anem amb l'últim analític, no deixem de veure coses al set en gran, que, hòstia, allà, es veu una rosa, a la tele jo crec que sí, que jo em vaig portar una il·lusió superbèstia de... A part, TV3 la va metre pel canal l'ACD, i jo crec que es va anul·lar bastant de calitats. Es veu una qualitat brutal. Quan es triguen a fer cada capítol? Més o menys un mes, una miqueta més. Un mes cada capítol? Sí, això només és la part de producció. Fins que el comencen amb guió, i fins que s'acaba l'editatge, potser passen dos mesos tranquil·lament. Les feines es solapan, i no pot dir exactament només si el temps ja s'ha triat. Pensant també en el treball dels modeladors, els texturadors, tot el treball d'àudio, previ que hi ha de gravar les veus, un cop hem fet l'animació, torna a l'estudi d'àudio, on s'ha acabat de refinar... Des de zero, fins que s'acaba un episodi, poden passar dos mesos tranquil·lament. No vol dir que sigui proporcional que es solapa. Tots els capítols de la primera temporada, que quan ens n'hi ha, per cert? 13. M'imagino que estan ja acabats i... No. Estem acabant de finalitzar el 13, que són 13 episodis, i estem treballant... El número mal dito. Està molt treballant d'anàl·l·lo. Fins a quin punt encara esteu acabant de perfeccionar, per posar-ne una mica a l'etge, perquè aquest món de l'animació, a mi queda molt lluny, i quan parleu de 50 animadors, què fan tantes persones? Nosaltres treballem amb frames per segon, imagina't els animadors. Frames per segon. Cada segon té 25 frames, i els animadors treballen amb aquesta base. I es treu el dia, inclús. És la nostra mesura bastant estandard. I a quants frames es treuen al dia? Doncs una persona pot arribar a fer... La qualitat que estem fent era uns 250 frames al dia. Que això correspon a quants segons? Deus segons. De fet, en cinema, una sessió de rodatge de 10 o 12 hores, em sembla que són, no sé si era un minut o 50 o 60 segons, la producció vàlida, rodant 12 hores. Per tant, també és una feina meticulosa, aquesta, la d'anima. Ja per anar acabant, nois, estem avui amb el Roger Alfredi i el Rubén Córdoba de Cotoc Productions. Quins projectes teniu així, que es pugui explicar? Perquè hem vist que a la web, a exemple, teniu una pel·li, que esteu intentant també... Jo soc molt supersticiós, i ho preferia no parlar d'això, perquè precisament estem a punt de tenir notícies. Ah, un service. M'agradaria explicar un dels objectius, que nosaltres ens encantaria poder portar a la productora qui s'enjust. Són 40 persones que estan treballant allà, dels quals el núcle bàsic que seria amb la Vila Vanessa i nosaltres tres, som veïns d'aquí s'enjust de tota la vida. On està la productora, ara? A la plaça Molina, que és vius tan malament, més o menys. I la veritat que nosaltres ens encantaria poder tornar aquí i tenir-la aquí, sobre què ens hi n'està, una cosa així, no? O l'Ajuntament. Jo crec que és molt positiu, perquè tornar aquí al poble, per la gent artística, és bastant brutal, poder treballar en un lloc així. Parlem amb la Gina Pau, regitora de comunicació i tot això. Tenen contactes, a partir d'ara. Moltes gràcies per haver vingut al programa. Tot un honor i un plaer. Quan ens vam avantar a la penya del Morro, que vosaltres eren d'aquí s'enjust, i amb cotó... Jocbox, ara és quan han de venir el Roger, el Fredi i el Rubén. Aquí t'amo. Moltes gràcies.