Los Martínez

... Avui, aquest matí, estava preparant el programa d'aquesta tarda la penya del morru, enviant mails, revent mails... I, de cop i volta, he rebut un mail que diu El show de siempre como nunca lo has visto. Bueno, y si no lo has visto, pues nunca, pues será todo muy nuevo. M'ha fet molt gràcia, he pensat, qui són aquests? Dones tracta de Los Martínez, l'Àlex i l'Alfonso, dos germans que demà, a les 10 de la nit, a l'Alexander Teatre, fan un espectacle únic i repetible. Fa dos anys que estan actuant a Barcelona, pel Teatre Neu, al Llentiol... Tenim l'Àlex al telèfon, perquè ens parli una mica més de qui són i què faran demà. Bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Molt bé, molt content que estiguis amb nosaltres. Molt content, nosaltres, estar parlant amb nosaltres. Ah, va, doncs, escolta, això ja... És la bomba. Sí, fantàstic. A veure, Àlex, espere'ns una mica, qui sou Los Martínez, perquè jo fins avui... Perdona'm, però no us coneixia. No, hi ha gent que dient que hi ha d'altres persones que els hi passen el mateix que tu, eh? Ah, sí? Que no ens coneixen, encara. Nosaltres som un duo còmic, que vam començar fa dos anys a fer un espectacle, i llavors som un espectacle que expliquem com ens hem fet famosos, no? Amb monòlegs i cançons, i tenim un humor així, una miqueta particular i una miqueta marrano, i estem una mica... una mica bojos. I, bueno, portem dos anys actuant, primer al Teatre Llentiol i després al Teatre Neu, de Barcelona, i ara ens volem celebrar aquests dos anys actuant d'una manera continua al Teatre Alexandre, no? Clar, per tant, és la mena de celebració d'aniversari, no? Exacte, això és una gran gada, una gran festa, que volem celebrar amb tots els nostres amics i fer un aforament de 380 persones, que és demà, i volem omplir-ho, que per ser-nos ràtres és molt, i fotre-li molta il·lusió, moltíssimes ganes, i sobretot triure molt, i passar-nos-ho molt bé, i has preveu que vindrà bastanta gent, i falta que vingui una miqueta més per acabar de reventar-lo, i ahí estamos, pues, con nuestras paridas, las nuestras cubertas, y dispuestos a pasar una... una molt bona estona, amb això. El Dani Flaco, Llucia Ferrer, el Miguel Noguera... Sí. També, entre molts noms, no? Sí, sí, això el defa Pons, en línia de la hipoteca, vindrà el Martí Pinyol, que és un monologuista que comença l'espectacle a ell, vindrà també hi haurà una conya d'un mac, vindrà el propietari Allentiól, també, que és un rus, que és un saco, i que serà això un festival. Et veig molt ambient aquí, com d'Allentiól, no? Molt de teatre així, com d'un mora alternatiu a Barcelona, no? Sí, sí, sí, clar, perquè és el que nosaltres tenim, per una banda amics de la música, i per altra banda, amics d'això, de l'humor alternatiu, com tu pots dir. No volia posar cap etiqueta, però no sabia com dir-li, l'humor d'Allentiól, que són així espectacles de molt petit format, una vegada a la setmana, allà al Raval, no? Això mateix, Allentiól va ser els primers que ens van donar l'oportunitat, perquè nosaltres fa dos anys, vam anar amb la nostra història, no teníem on actuar, i vam dir, ostres, Yuri, que és el propietari, nosaltres ens deixes presentar aquí la nostra història i tal, i va dir, vinga, a veure si m'agrada, i va agradar, i va estar allà d'on cent mesos fent la obra, i Allentiól, el que farà això, és apostar per formats nous, allà va començar el tricicle, va començar el Maclari, va començar Alberto, va començar la Lugènio, va actuar allà també. Home, és que l'espai d'Allentiól és un espai fantàstic i imprescindible a Barcelona, perquè tot i que és petit, i moltes vegades tampoc està en una off, està en una programació off dels espectacles comercials de la ciutat, és una sèrie perquè molts artistes i molts actors que volen començar i no saben on anar, sempre tenen les portes obertes. Això mateix, és un espai imprescindible, jo crec que és en Allentiól, moltíssima gent que avui dia li està funcionant molt bé el que estan fent, no haguéssim trobat un lloc on cultivar-ho, perquè tu quan et comences el que tens és una cosa que està bé, no la tens treballada perquè necessites un rodatge, i allà donen moltes vegades aquesta oportunitat, jo crec que haurien d'haver infinits més llantios i infinits més teatreneus, perquè l'oferta teatral i de comèdia, o el típic monologista o poqueta cosa més, trobes en aquest sentit. I a més, la cosa és que si funciona et quedes i si no, perquè no hi hagi públic, a la tercera o quarta setmana et fan fora. No es veuen bé així, eh? Els dos són seres humanos i nosaltres hem tingut també dies molt dolents, perquè ens han tocat també més que un Barça Madrid, que això és una gran putada. Si veus que s'ha de dir que en això, és a veure què dic, perquè hi ha un Barça Madrid et venen dues persones i dius, bueno, a luchar-lo, no? Escolta, i aquest espectacle, a veure, com l'heu plantejat durant aquests dos anys? Ha anat variant o sempre ha sigut el mateix? Ha anat canviant molt, aquest espectacle ha anat canviant molt. Nosaltres expliquem com 102 germans frics d'hospitalet aconseguim arribar a ser famosos, expliquem tot aquest procés i durant tot aquest procés, tota aquesta història ha anat canviant molt. És a dir, la gent que et ve i et veu és la que et diu que està funcionant i que no. Resulta que aquí no riuen això, s'ha de canviar. Ha anat canviant infinit. Jo crec que el tenim gravat. De fet, el primer espectacle que vam fer llantiol, de l'últim que hem fet el Teatre Neu fa una setmana, crec que no hi ha res a veure, una a l'altra. Continuar dins de posa bassos? Continuar dins de posa bassos, sí, sí. I què és el que es pot trobar a la gent? De què veu una mica l'espectacle, el contingut? El contingut és això, com dos germans frics arriben a ser famosos i ho expliquem amb monòlegs, amb unes històries molt surrealistes, que és la que ens han passat a la vida, d'alguna manera, i amb molts gags, molt riure, i sobretot cançons molt... molt, no sé, molt originals diria jo, què ets a dir? Cançons molt xules, que fem coreografies, que les teatres estan molt bé, estan molt pegadistes, i que són això, són 6 cançons, i monòleg, molt monòleg, molt humor, però un monòleg molt particular, que som un duo, o sigui, en quin moment trobarem un monologista estàndard, no? I aquests convidats que aparèixeran demà en aquesta funció especial dels dos anys de los Martínez, què és el que faran? Doncs aquests convidats apent, si veu un músic, com és el cas de Dani Flaco, de Rafa Pons, cantaran, si veu un humorista, farà les seves conyes de la pròpia nostra història, no? La idea és que ells facin despectacles, però després cobreu la guixeta, no? Exacte, és això, els Martínez amb frems, la gràcia és que els frems no cobrin absolutament res, i que nosaltres fem la gos. No, no, està molt bé. Que per a la gos estan los amigos, no? Home, faltaria més, no? Clar, més dos anys dius, també volem veure-ho, no, que també actuareu. Per cert, Belén Esteban, David Copperfield, Joaquín Sabina, també aparèixeran... Aquest, sí, és el que diem, que contarem amb la participació de tots els nostres amics, i amb l'absència d'entrar a altres, Belén Esteban, David Copperfield, Joaquín Sabina, i molts altres, no? És veritat, vull dir per sobre això, saps? Ah, vale, vale. També en contarem amb la ausència, està bé això. És que, clar, crec que ho m'ha apartat... Clar, clar, ets una extraveneixa. Clar, és una extraveneixa. Pensava que fèiem algunes invitations de la Belén Esteban, o alguna cançó dedicada a ella, o alguna cosa... No, no, no, no, no. He fet alguna convivència dedicada a la Belén Esteban, com a Nadal, eh? Però ara, en aquest espectacle, no hi haurà res. El tetreneu, per això, continueu, a part d'aquesta funció especial de demà, o no? Sí, sí, sí, bueno, ara mateix pararem, eh? Ara, després d'això, pararem, precisament, perquè després d'aquests dos anys i dues d'aquestes històries, pararem, i ara també tenim una notícia molt chula, que és que ja tenim... tenim manager, que és el Manel, de MPC Management. Home, mira, si és chula, que us ha trobat aquesta entrevista, vull dir? Afectivament, efectivament. I ara estem supercontents, no?, perquè, clar, se'ns obra un nou camí amb... Home, parlat. El camí, en aquest sentit, estem molt engrescat, i ara volem parar un mes per a veure si on dirigim totes les bales, no? Fantàstic, a més, el Manel porta altres representats, com el Guadoi, el Berto, no?, vull dir que... I el Berto, el Barro Carmona, la veritat és que per nosaltres... això ha estat una cosa que... que ens està fent moltíssima il·lusió formar part d'aquest... d'aquest arxiu d'artistes, no?, que té el Manel i d'aquesta manera de fer, i creiem que el nostre humor també encaixa molt bé en el seu propi... no, en aquest context, en aquest... en aquest humor, és a dir, que crec que... que és el nostre lloc i que, bueno, que estem molt il·lusionals, també, amb tot això. O sigui, que després de la mà, ens robarem uns quants gintònics, i parlarem els motors, un mes, per veure com acabem d'orientar-ho tot. Durant un mes, bevem gintònics, eh? No, no, un mes, dormim. Tots ens es fotrem la mà, eh?, demà, per la nit, quan acabem. I si algú val desistir-hi, què és el que ha de fer? Doncs mira, entra a los martines.net, i des de allà hi ha un link de compra d'entrades, al Teatre Alexandre, i reservar moltes entrades. Recumant-les reservar unes 3 entrades per persona. Això és per anar bé, no? Per anar bé. Has de comprar un estrès per tu, per estar ampli, sobretot. No, clar, perquè és que... ja saps que les botiques són molt estretes, del Teatre Alexandre, no? Tot és a comprar com un locos. Per cert, on està el Teatre Alexandre? Això és la Rambla Catalunya, i el Teatre Alexandre és la Rambla Catalunya. El que era en els cinemes alegrans... Això que anava a dir, clar, ara la de la dreta, no? Ara en cinemes i fa en teatre també. Que ja està actuant, de fet, al Berdo. Ah, està al Berdo? Està actuant, si vèiem d'allà, amb la proteòsis nefia, i mira, la gent del Teatre ens deixa en la sala, per fer això, no? De fet, va ser idea d'anar... també era la gent del Teatre Neu, que són els mateixos que el Teatre Alexandre, del Borja, que és el noi que ens va deixar entrar al Teatre Neu, i va estar amb friends i a celebrar-lo, no? I en estos estamos. Doncs, Àlex, moltíssima sort. Molta merda per demà, que us vagin molt bé, que assegueu, a més us ho passareu molt bé, perquè no ho hem dit tots, però veu que també hi haurà el Benito Cochambre, el Borja Rabanal, la Carme de Pen, el Dani Flago, com dit, el dosen, Gépto Vítir, el Mílio de Poteca, Gotxa Elérge, Joan Baranguer, el Llucia Ferrer, el Martín Piñol, el Miguel Novera, Rafa Pón... Bueno, un munt de persones, escolta, que estarà allà, que ho controla d'espectacle! Vino, vino hores, oi? No sabem, perquè no l'hem fet mai, però esperem que no molt, però, home, hora i tres quarts no ens la treu ningú, eh? Molt bé. I, a més, el peu l'hem posat a la tèc, perquè ningú hi ha... És que, claro, aquí tothom pot pagar el que val això, que són 7 euros, i venia a riure-les molt, ja ha passat una gran nit, i... Mira, jo... Jo no us conec, però crec que demà les pateixes seran molt xulo, no sé per què. Tinc aquesta sensació, saps? Moltíssima gràcies, que també vindràs, espero. Sí, també vindré, també ara he d'entrar a la web i que faré 4 o 5 entrades, però ni sols. Perfecte. Doncs, escolta, Àlex, moltíssimes gràcies, i que vagi molt bé demà i ens veurem per allà, doncs. Moltes gràcies i felicitats, que hem entrat també que el programa vostre ha rebut un premi. Sí senyor, sí senyor. A puta mare, moltes felicitats. Sí, sí, clar, tot s'enganxa, tu, vull dir. Ja seguiré la lucha. Molt bé, molt bé, gràcies, Àlex.