Manel - Arnau Vallvé

Jordi, t'aviso que avui no estic massa fi, ja t'aviso. Però per què, què passa? És que estic molt cansat. Però per què? Tinc una setmana molt dura. Què has fet, aquesta setmana? Porto dos nits sense dormir, tio. Per què? Des de fa una setmana que li dono voltes a l'entrevista d'avui... Home, Martí, ja sabem que l'entrevista Manel és molt important, però tampoc tu has de prendre-te'n a la valenta, no? És que no és això, no és per l'important que sigui, que sí que ho pot ser, és que simplement és que no sé què preguntar. Però, a veure, què vols dir que no saps què preguntar? Però si no han parat de parlar-ne durant tota la setmana i a tot arreu de Manel. Precisament per això, és que ja Déu n'està cansat de tantes entrevistes i de respondre sempre les mateixes preguntes. Però, a veure, Martí, pensa una cosa també, forma part de la seva feina, això. Arnau, va bé, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta, quantes entrevistes porteu ja a llarg de tota aquesta setmana a Manel? Ostres, no les he comptat, però Déu n'hi do. O sigui, no n'havia fet mai tanta, segur. Fer-la promo és el pitjor de treure un disc? Bueno, forma part, també, de tot això. Potser sí que és la part que menys ens agrada, perquè és la part que diguem que menys voluntàriament la fas i la fas més per perquè els experts diuen que s'ha de fer, diguem, però no, però és divertit també i ens hem passat bé, també. Escolta, ja posem els punts sobre les dits per no fer-nos reiteratius. Quina és la pregunta que et solen fer sempre? Hi ha unes quantes. Hi ha unes quantes. La típica és la... si les dic ara ja no me les fareu, no? No te les faré per no ser-les, saps? No puc més originar. Una molt típica és... i que hi ha hagut molta pressió per fer aquest disc, o què? És veritat. Després de l'èxit. També us preguntem molt, d'on ve Manel o ja no? Bueno, aquest com hi ha aquesta de baixat, ja. Doncs la fem. És que passa que no té cap mena d'història, perquè Manel, vull dir, no té cap... Així com els tenia a fond diuen que és el nom de la primera fan que teníem així. No, que es demana que tenim cap història que il·lustri el nom, però... Bàsicament va ser el Roger, guitarrista, que un bon dia va venir amb aquest nom, ens havien de presentar un concurs de maquetes, teníem poc temps, i allò, vinga, va, va, que vam de posar un nom, i va dir això, i... i on que ningú més tenia cap altra proposta, vam deixar Manel. I la història del grup, més que del nom, com comença tot? Doncs comença tot que el Guillem i el Roger havien feia uns mesos que havien començat a fer algunes cançons a casa, així, a l'ordinador i tal. I un dia ens vam trobar en un bar, que jo els coneixia perquè el germà petit del Guillem anava amb mi classe, i... i m'ho van dir i... i llavors vaig dir, hòstia, doncs deixeu-m'ho escoltar, ja tenia un petit estudi de gravació, i els vaig dir, va, si voleu, us agravo una mica bé i... i tal, i llavors, també, paral·lelament també van cridar el Martí perquè necessitaran un baixista per gravar-ho, i a partir d'aquí vam anar fent... ja directament ja ens vam quedar, i vam fer les restes de cançons, i ja està, i va anar tot molt bé. I aquí estem. Efectivament, aquesta setmana s'ha parlat molt de Manel, hi ha hagut comuna mena de saturació als mitjans. Us preocupa que això pugui fer un efecte contrari o no? No, el contrari, jo crec que és bo, que no tots els vots podem dir que tenen tanta gent que té interès en sentir el nou que estem fent. Home, sí que té tot, tenim component, però això és molt pessimista de pensar, però si hi ha tanta estot que et diu potser després de Seb, però jo crec que és al revés, és quan també gent estigui interessada millor i això vol dir que, com a mínim, hi haurà una certa gent que ho escoltarà, i això ja és bo. De fet, ara què dius això? Simplement un punt d'anècdota. M'ha fet molta gràcia, no sé si ara avui el que fem, que parlava de que fins i tot es va fer un grup al Facebook, que deia, que era molt impor que el nou des de Manel de Sevill. Sí, i el vam veure també així. Per cert, a l'hora de composar, us fixeu en uns grups en concret i penseu, mira, a nosaltres ens agradaria sonar com a tal, o aquest estil propi l'heu buscat per altres vies? Més que res, cada cançó suposo que mirem com li va bé la cançó que soni i anirem provant, mai tenim una direcció clara quan comencem a fer una cançó i també en funció de lo que parla i del que sigui. És una cançó molt trista. Potser intentes que no sigui molt afectada musicalment i que tingui un punt més alegre, i al contrari també. No sé, vas provant i també és una barreja dels gustos de tots quatre que els tenim bastant diferents que queda aquesta barreja. Però tampoc no tenim referents clars perquè cadascú té els seus i és allò, és una lluita que al final hem arribat a un consens. Per exemple, els teus, Arnau, quins són? Potser el més diferent de tots, perquè escolto Radiohead, per exemple, ho anava fa temps que no, però venia d'escoltar coses d'aquestes i també, des de Radiohead, fins a el que sé fins a música clàssica, vull dir que... És molt ampli, també tot. I algun grup català actual, t'agrada, en espais? Home, sí. De fet, m'ha començat a escoltar música en català, d'Arrel dels Antonia Font, dels Mixima, de molta gent que porta sent-ho molt abans que nosaltres. Per cert que, juntament amb un marang, l'aniversari, són les dues cançons que vau fer aparèixer, fa un parell de setmanes abans de sortir del disc. Per què aquestes dues cançons, en concret? Doncs la bossa era gaire premeditat. Ens proposaven que... A veure si podíem fer un avançament d'una cançó, ens deien que jo, hòstia, necessiteu que dieu quins els síngües, i no ho teníem clar amb el tema síngües, la més important, si una cançó, i vam dir, bueno, què fem? Una... Ai, em presentem dues o tres, ja fèiem dues, i mira, que siguin dues variades, que siguin una mica diferents entre elles, i no sé, i que també tinguessin un punt de ballable. Home, jo t'he de confessar que trobo molt encertades, aquestes dues, per posar-les d'entrada, per llançar-les a veure què tal, perquè també era una mica com una prova, a veure com ho revia el públic per no fer el disc de cop. Com, perdona? Que si el fet d'avançar dues cançons abans del disc, era com una mena de prova, per tastar a veure com reaccionaria el públic, perquè no vingués tot tant de cop, o no? Bueno, en el fons, la discografia ens va dir que anava bé, perquè no s'infonava la ràdio, i d'això, en realitat, ho vam fer perquè tenim moltes ganes de treure el disc hi ha, i no podem esperar més d'ensenyar alguna cosa d'aquest disc, perquè et van retreçar, per nosaltres haurien sortit bastant abans, però temes ja de fàbriques i aquestes coses, que costa que avancin, perquè és més tard, i vam dir de treure aquests tots per això, més que per cap altra cosa. Bé, parlem una mica del disc, escoltem la primera. Benvolgut, permet-me suposar que al meu grad no hem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Diuen que és una carta a l'anterior amant de la seva actual dona. És que una carta a l'anterior amant de la seva actual parella. Exacte. Jo no acabo de veure clar. Explica'ns-ho, com funciona, què explica aquesta història? Explica'l que diu, que tampoc té res amagat. No, és allò, una carta, o dirigir-te a l'anterior parella de la teva parella actual. És com... no que dirigit a ningú concret, sinó que és com un genèric, que tothom segurament pot dir que algun dia ha tingut un benvolgut. És una persona que està allà, que no saps mai, no l'has vist mai potser, o potser no t'has trobat mai amb ell, però l'has vist en molts llocs i constantment te'l recorden diverses coses que tenen a veure i és una sensació estranya que va venir de gust il·lustrar-ho en aquesta cançó. Més cares que dic això, perquè jo trobo que en tot el dia les lletres tenen un punt més de... com dir-ho, són més enrerebesades, les construccions de les històries, de les fases, personalment a mi em suposa un esforç molt més gran per entendre el que diu, les històries i tot això. No sé, que et sembla, el primer amb els professors europeus? Doncs no t'ho sabria dir, des de dintre no... Clar, a nosaltres també, com que les lletres són la majoria del Guillem, i més o menys, quan les va presentant, ja saps ben bé per on van els trets, perquè t'està explicant que vol fer una cançó d'això, i nosaltres sempre les hem entès, però sí que és veritat que ens han dit que... jo crec que és més que... que hi ha molt més de rotllo en aquest disc, que s'ha d'escoltar més la lletra, igual, perquè la lletra va molt més picada, si t'hi fixes en el llibre et veuràs que són lletres llargues, i moltes vegades això, el ritme, acabant les paraules, igual, és allò que t'has de concentrar més. Però no sé si fins a quin punt és més difícil d'entendre o no. I una altra curiositat és que no hi ha gaire tornades, no? Això també ens han dit, sí, però també és una cosa que ens anem amb la tarda, que la gent ens diu, no ha sigut cap decisió, tampoc. Posa per això també, perquè depèn de quina història li va bé que no hi hagi cap aturada al mig, diguem-ne, si hi hagués una història de seguida. Però, llavors, quina és el procés compositiu del grup? És a dir, primer arribant les lletres del Guillem, i després hi poseu entre tots quatre la música, o depèn de cada cançó, com funciona, Manel? Bueno, pot arribar una idea del Guillem, però que igual són 20 segons o potser només d'una tornada, o potser només d'un tros d'una estrofa, llavors, a partir d'aquí, anem dient la nostra, escolta, això podria ser una així, això podria ser una això, i trobem de gravar coses, que les cuques són seves, i l'altre l'hi fegeix, no sé què, i és molt léni, que va passant per molts punts, i anem bastant a poc a poc, nosaltres fent cançons. Una de les altres cançons del disc és com en Miquel i l'Olga tornen. Sabem que un dels vostres més admirats és a l'espal de Maceta, i amb aquesta cançó, precisament, l'heu fet d'una mena d'humanatge encobert. Explica'ns-ho. Doncs sí, bueno, a l'espal de Maceta, el José Juan, ja el vam gravar al meu estudi també, i, bueno, suposo per això, teníem molt al cap les seves cançons, i quan estàvem fent el disc, hi havia aquesta cançó que hem fet, i era una cançó que són una parella que anuncien el món, que tornen a estar junts, i teníem dubtes de si realment s'entendria la lletra i això, llavors li posem un títol que faci que s'entengui o aliada allò, i se'ls va acudir això, perquè l'escolt de Maceta té una cançó que es diu El Miquel, l'ha deixat l'Olga. Això va sortir, ara tot just fa quatre mesos, doncs mira, cap de quatre mesos el Miquel i l'Olga tornen. És divertit continuar la història d'altres cantants i cançons? Sí, ens va fer gràcia, no sé, i al final, doncs mira. I ahir ho va rebre bé, no? Sí, li vam consultar abans i sí, li va fer gràcia. I teniu constància que això ho hagin fet altres grups? És a dir, continuen la història d'un altre cançó, d'un altre autor? Hosti, no ho sé, però segurament sí, no crec que ens hauríem inventat res nou. Que a partir d'ara no sigui una constància i potser agafin un altre grup, no? No, el que dèiem l'altre dia és d'haver-hi el espal de Maceta fer una altra cançó que torni a separar un altre cop. Hòstia, això ja és un col·laborat ja, no? Sí, no? Sí, que li passa ara. O del primer disc, no? El bernat del primer disc, també, que pugui fer altres coses. Directament des d'aquí hi ha una proposta que espal de Maceta i Manel facin un disc conjunt en què els protagonistes siguin en un altre col·legat i ja està. Per exemple, és un... Una idea. És una idea per retenir en compte. Per cert, comenceu la gira a Reus, després veniu al Teatre Romea. Esteu assajant ja? O ja ho teniu tot a punt per començar la gira? Estem assajant aquesta setmana, però hem hagut de parar bastant perquè no hem tingut temps amb tot el tema d'entrevistes i això, però sí, sí, la setmana que véns, hi tornem a posar perquè tot just està vinent a l'altre i ja és el concert de Reus. Sí, sí. Tenim una mica verd, però aquesta setmana ho acabarem d'ajustar tot. Per cert, aquests concerts, com seran? Hi haurà cançons del primer disc, només d'aquest segon? Home, el gruix era del primer del segon disc. Sí, intentarem fer tot el segon disc i, a partir d'aquí, algunes cançons de l'altre també. Perquè, per exemple, tornareu a tocar el corran des de la parella Estable i fipolejar la gent. Aquesta és la única que sabem segur que no, perquè ja hem pensat que potser repetir un altre cop, això és preparat també. Bé. I que, bueno... Per cert, durant els últims temps, haurà fet ràbia que cada vegada que parlessin de la renovació a Guardiola, a les teles, us posaven a l'aigua. Sí, mira, m'ha hagut de viure amb això a tot l'any. No ho diries? No, no ho diria. No tenia res a veure amb nosaltres, això. Va ser una casualitat que la Guardiola estava allà i la gent no el puja, li va demanar que la renovés totes les maneres, crec que ja ho tenia bastant clar, que la renovaria en aquell moment. Són més amics de Guardiola últimament o no, parleu amb ell o no ho sé? No, no, no. Vam anar una vegada a la ciutat esportiva i ens vam saludar, però no ens hem vist més. No us ha dit res del segon dia? No, encara no. Bé, temps a temps. Per cert, també volem parlar... No les repassarem totes, perquè ja estem acabant l'entrevista, per tant, tranquil, Arnau. Però volem parlar d'un altre, que és la Déixa la Toni Déixa-la. Déixa-la Toni Déixa-la. No veus que no et convé, ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent. Eh, Arnau, com se us va codifè una venera? Què, perdona? Com se us va codifè una venera? Bueno, més que una venera, no sé, pensàvem fer una cançó així, com de Mariners, i crec que això és una cançó del Roger. Crec que ell escoltava cançons d'Irlandes, crec, de Mariners, i en aquella època li va venir la idea de fer això, de fer una cançó que és un narrador molt clar i que després hi hagi tot un grup de gent que reforça les trofes, que això és veu que es fa. I no sé, després al final també va sortir la idea que sortís d'un final més, que es convertís més a jazz i això, però no sé, era buscar aquest color una mica. Aquests cors, on són? Aquests cors són el mateix cor que va col·laborar amb nosaltres al Palau de la Música, que és un cor masculí, i es rehi vam anar a lograr un altre estudi, perquè no hi cabien, i és l'única cosa que hem hagut de sortir d'allà. És que a mi em sona una mica un rotllo venera i tal, i jo és que a mi directament m'ha portat a Calella de Palaforgei, i jo simplement... I per l'acordió, suposo? Per l'acordió, suposo. I l'acordió amb els cors, com un cor de Mariners... Perquè la cantada de veneres, no has sentit res d'anar a tocar allà? No, el que em diu. El que està a portbou és que jo veig un bolo... No, però ens agrada, eh? Ens hem mouat un cop que parats d'abandonar escenaris, on s'hagi feien de veneres, i ens ho ha passat molt bé, a mi em veien les. Aquesta venera queda molt bé, amb el deixar-la a Toni i deixar-la, és així com melangiosa, un trista, però preciosa, a l'hora, i amb aquest tema acabem, Arnau. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que us vagi molt i molt bé, i una abraçada molt forta. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. T'ha fet una mica de ràpid. T'ha fet una mica d'acord. Moltes gràcies. Moltes gràcies.