Manel Fuentes

Fins i tot ha doblat alguna pel·lícula i actualment dirigeix i presenta el Book Insignia de Catalunya Ràdio als Matins. Manel Fuentes, bona tarda. Bona tarda, com esteu? Molt bé, molt content de parlar amb tu. Perquè abans de tot això, tu vas començar aquí a Ràdio d'Esber, no? Què recordes d'aquella època? Home, sempre ho explico. Jo sempre dic que vaig aprendre a fer ràdio aquí. Hi havia un noi que ja era gran en aquell moment que li deien Carlitos. Home, encara hi era. Encara li deien Carlitos. Encara li deien Carlitos, ja té 50 anys. Doncs recordo que això, molt pocs mitjans, el que miràvem de fer és acuditjar l'enginy. Aleshores, doncs, ens buscàvem la vida, buscàvem entrevistes que semblaven impossibles, però que finalment hi havia alguns dirigents que ens donaven, algun dia havíem sortit fins i tot al diari, fent el programa que fèiem aquí a Ràdio d'Esber. I jo crec que a banda del molt bon ambient va ser una gran escola. El Carlitos, que va ser abans, quan li dic que t'entrevistava, m'ha donat records per tu, o sigui, que t'els transmeto. I l'Arribarola i el Carles Prades, que era el director a les hores. És a dir, que tinc molt bon record d'aquella època que passàvem aquí a Can Ginestar. Per cert, corre un vídeo per l'emissora, Manen. No, no me'n parlis, no me'n parlis, que va haver-hi una festa de... No sé si de Nadal o de... Deixa'm explicar als ugells, que se't deuen a tu també l'actual cap d'informatius de com radio i l'Emilius Casocchio, vestits de dona i ballant. Alguna cosa a dir sobre aquest tema? Home, que jo soc la més guapa de les tres. Home, ha sigut una carta de pressió perquè poguessis accedir a fer l'entrevista, perquè li vaig posar el Manel. Si no, ho penjarem al YouTube i aquí el tenim. Pensa que a partir d'avui t'ho reclamaran ja amb força. No, no, espero que no, espero que no. Per cert, tu aquí a la ràdio què feies, més o menys? Jo vaig començar els dissabtes al matí, amb un programa que justament feia l'Emilius Casocchio i també hi havia la Maica Duenyes, i començava a fer un personatge que es deia el Sant Justicier. I després d'aquell espai d'humor, els dilluns a la nit van començar a fer un programa a magazine, que es deia Mano a Mano, i aquí és on vam començar a fer no només paròdies, també hi havia muntatges musicals, hi havia entrevistes... Una mica la llavor de coses que després he pogut fer a la ràdio. I després d'aquí vas saltar a una ràdio més gran, no? Després d'aquí crec que vam anar a Radio Milamar, i després de Radio Milamar a Catalunya Ràdio. Amb alguna pregunta més i tota la pesca? Sí senyor, amb el futbol del Pujol, i després ja amb els problemes domèstics, i ara amb el matí. Escolta, tu buscaves fer els matins a Catalunya Ràdio o com et va arribar la proposta? No, la veritat és que no, perquè això de llevar-me a les quatre no forma part de les meves prioritats vitals, però la ràdio estava en un moment complicat, va venir l'oferta i semblava que tampoc no hi havia molta alternativa, era una època difícil, no tothom s'atrevia a agafar aquest repte en aquell moment, i jo vaig creure que hi havia un punt de responsabilitat que m'estimava a la casa, que hi havia format part durant anys, que era el moment que em cridaven a fer això, i crec que en una època de la vida estàs a posar una mica el servei, i és en l'època que estic. Durant els primers mesos vas haver de demostrar més que algun altre periodista pel teu passat en el camp de l'entreteniment, vas haver de lluitar contra aquesta imatge que teníem en el Fuentes fins a les hores o no? No, per favor, jo penso que la imatge que tenies és boníssima, i que m'ajuden molt, tothom pot treballar durant 10 anys en programes d'entreteniment amb més el nivell, cosa que jo ja havia fet, que era important era sumar registres però no lluitar contra o voler-ne amb algú, aquest registre és molt potent i no tothom el pot lluir, de manera que ha agraït que hi hagués aquesta connexió amb el públic, amb espectacles teatrals, amb programes d'entreteniment com la Notícia Fantasia i companyia, amb cròniques marcianes, amb el Caiga que encaiga, jo penso que ho han sigut programes de referència, amb moltes situacions que hi ha molt de temps, i a la ràdio jo també feia ràdio d'humors, de manera que aquest perfil ja havia de ser, i al mateix temps n'havíem d'ensenyar un altre que jo ja sabia que tenia, que és el perfil netament periodístic, que és la formació que tinc, per tant es tractava de fer un escriptiu superior, d'ensenyar una part de mi que potser altra gent no coneixia, però no ha de canviar res. Depèn de l'hora, el programa et poses una jaqueta més d'informació, més sèria, i després una altra, una mica més d'humor. Va així, farà el clic ràpid, el canvi? Sí, si li vols dir una jaqueta, jo crec que és una bona imatge, perquè al final qui va dintre la jaqueta és sempre el mateix. Pot canviar el registre, però l'honestadat o la valentia d'exposició és la mateixa quan fas una broma i imites algú i resaltes alguna virtut, alguna carencia que tu consideres, de manera que te l'estàs jugant, per mi aquesta persona actua d'aquesta manera, és la mateixa valentia que després has de demostrar en un espai d'opinió, i la mateixa perícia que has de demostrar quan està fent una entrevista neta més informativa. De manera que sí, que potser canvia la jaqueta, però qui va dintre és el mateix i li ha de sentar igual de bé a totes les hores del matí. I a quina part del matí t'agrada més portar la jaqueta? La que m'ho passo millor és a partir de les 11, que és la jaqueta que ja portava des de feia temps, i almenys on ja relaxa, els continguts són més humorístics. La part dels problemes domèstics, no? La part dels problemes domèstics és una mica el meu fill directe, en aquest cas el matí és un fill adoptat, que ha canviat de posar-hi la nostra llavor, de portar-li coses que li vagin bé, de transformar algunes de les estructures, però el domèstic sí que és on venim directament, de manera que és un moment de gran divertiment. Allà es continua fent imitacions de personatges i és on tu passes millor. Bé, m'ho passo bé tot arreu. Llevar-me a les quatre per començar a disfrutar les 11, seria molt mal negoci, però aquesta és la part que ja em puc relaxar més. I el pitjor de fer un programa al matí és llevar-se tant d'hora? El pitjor és que no saps mai quan s'acaba, i també és el millor. Al final segueixes el pols del propi país, passa qualsevol cosa, sona un telèfon, hi ha algú que reclamo una resposta, tu ho has de donar, i has de preparar la millor manera de l'explicar-ho a la gent. L'endemà al matí. Per tant, no hi ha horaris, no és només que llevis a les quatre, sinó que entres un personal de la nit o les 10 o a les 11, i donaries resposta. És dormir por, que es penca molt, que ho busqueixi per alguna cosa, però també és una feina apassionant. Jo crec que el moment en què estem vivint de gran incertesa en tots els àmbits, polític, econòmic, etcètera, fa que el periodisme encara sigui una feina més apassionant. El programa, com funciona? Com es prepara un programa d'aquestes característiques? Bueno, mai us en falto tot, no? Cada dia intentes aportar alguna cosa nova, cada dia intentes millorar alguna petita peça que penses que encara grinyola, de manera que estàs en constant evolució. La preparació ordinària, quan acabem viats hi posem per l'endemà, però hem d'estar suficientment oberts que tot pugui canviar. Catalunya Ràdio, depèn de la Generalitat de Catalunya, t'has sentit pressionat políticament alguna vegada? A veure, tothom vol influir en el producte que tu fas. L'important de les persions és que tu no sabeixis elles, i llavors sí que et puc dir que no és ni un milímetre la meva manera d'entendre la feina. Cap dia, dels que m'he llevat a les quatre per fer el matí. Ho dic perquè, per exemple, l'any passat, una sessió de control parlamentari de la Corpo, de la Corporació Catalana, de mitjans audiovisuals, una diputada de convergència, va intentar qüestionar la teva feina al front del programa, als matins de Catalunya Ràdio, les preocupacions d'aquesta diputada de convergent, que és Maricell Borràs, anaven adreçades a una suposada devaluació de la imatge i la marca de Catalunya Ràdio, pel fet que no va sortir així, i ho hagi complementat el teu treball en una cadena de televisió privada. La polèmica és antiga i tampoc no vull forgar en això. A més a més, crec que amb la Borràs compartim poble d'estigüets, que ens abraçarem sense problemes, però crec que està amb un error, jo vinc de la televisió d'entreteniment i aquesta no penso que anuncia ni mai. I justament perquè vinc d'aquesta televisió i algú pensava que podria donar el perfil per fer el matí, però no em posa el cas de l'An. I va votar a favor tots els ulls del Parlament, també el seu, de manera que em salava una polèmica estèria que potser es podia anar a aquell moment a d'altres consideracions que no les que es deien, i si podíem el matí, per això en aquell moment no ho vaig fer. Però a la vaja, sostinc que aquest perfil també d'enterteiner o de còmic, que no penso anuncia amb ell, per més que els polítics ho diuen, en totes coses, perquè el meu contracte m'ho permet. O sigui que quan hi hagi una bona oferta, m'has contemporària, diguin el que diguin, passi que el que passi, caigui, caigui, caigui. Caigui, caigui, caigui, eh? Sí. Escolta, fer el matí de Catalunya ràdio i un programa de tele és incompatible? No. No, és evident que no. Per cert, tornaràs a la tele? Si la proposta és bona sí. El que passa és que vivim una d'èpoques, no només de pressupostos baixos, sinó de propostes baixes, o de perfil baix. Aleshores, jo crec que quan algú hi faci una aposta, com Déu mana, allà hi serem, mentre tant no m'interessa gaire el que m'arriba i el que proposen. Per cert, hem d'Audiències. Felicitats. Molt gràcies. Perquè ha sortit el baròmetre de la comunicació, sí. Líders, el matí de Catalunya ràdio, amb 424.000 llents. Moltes gràcies. Aquesta setmana, i l'última onada de la IJM, l'últim trimestre del 2010, també us donaven el matí 353.000 llents, d'uní de la diferència. T'agraeixo molt que et quedessis per la molèstia de mirar la IJM i de mirar el baròmetre, perquè des que estem al catalan del matí, tots els IJM's i tots els baròmetres, ens fan líders, però en canvi llegeixen segons quines coses, però si un mira i es documenta bé com és el teu cas, diu les coses tal com són. Sí, el que passa és que sense donar-li un valor més que el que té a les audiències no és el valor principal per mi, per mi la qualitat és la qualitat del programa, però si hem de parlar d'Audiències, està bé dir-ho com estan les coses. Si en aquest cas ens són favorables, estic molt content que ens ho recordis. El que passa és que a vegades, amb això de les audiències, em recorda com els polítics han dit electoral, que tothom guanya. Si tu les mires, no tothom guanya. Hi ha un que en té més i un que en té menys. I el que en té més és el que guanya. Mira, l'altre dia vam entrevistar el Jordi Basté, que també el vam tenir aquí al programa, i ell ens deia que efectivament Catalunya Radio, quan diu que són líders té raó, però que quan recull diu que hora a hora té més ullens que el matí de set em sembla que és a onze o a doze, també és veritat. Això són excuses de mal pagador. El programa de quina hora a quina hora va. I el programa s'ha de mirar com un tot. A la segona part, jo li faig un parcial de 3 a 0, però ha perdut 6 a 3, no? Si el resultat de 6 a 3, qui ha guanyat? Escolta, el Basté... És clar, no? Escolta, Marèl, tu escolta el Basté a vegades o...? No, aquella hora treballo. Treballes, eh? Molt bé. Doncs per cert, el... Això no treu que siguem amics i que hi hagi bona relació, em sembla un molt bon periodista. Això no té res a veure amb l'altre. Doncs escolta, Marèl, jo t'agraeixo molt, que he estat una estona aquí amb nosaltres al programa. Tu creus que amb el canvi de govern, perquè sempre que hi ha canvis de govern, el que depèn publicament, sempre com trontolla, tothom està nerviós, creus que al matí de Catalunya Radio tu continuaràs amb el canvi de govern? Tinc la veritat, és una cosa que no preocupa en el més mínim. És a dir, si resulta que per un canvi de govern hi ha un canvi de projecte, ho hauran d'explicar per què, i si no, doncs voldrà dir que anem bé. Jo estic content amb els resultats, amb el producte, i amb com ens va. Però sincerament, si m'hagués de preocupar el que pensa un tercer, no estaria fent bé la meva feina, però ara treballo, com per a sobre, que vagi a fer el que vulgui. Per cert, Manel, aquí al programa, juntament amb la redacció d'esports de la Vall d'Avers, estem buscant aquí, en lloc de Sant Just, celebraríem els títols del Barça. Que en Gina està segur. Que en Gina està, eh? Sí, sí, sí. Tu propones que en Gina està? Que el pati de baix és sensacional. Allà, a les moreres, no? Allà, allà. Allà, propones tu celebrar els títols del Barça. Manel, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que es vagi molt bé, un abraçament. Moltes gràcies. Moltes gràcies.