La Iaia

La penya del morro representa l'escena musical catalana amb el Martí Figueres. Bona tarda Martí, què tal com està? Hola! Hola! Hola! Hola! Vaja, avui ens fa una que no tenim gaire temps, per tant, anem al gra. Aquí entrevistarem avui. Avui tenim l'Ernès Cruzats, que és el cantant de la iaia. I que van guanyar l'últim sona, no? Exacte, tu. Doncs ara el truquem i parlem amb ell, Miguel. Com saps de veure'm? M'ha segut el sofà, tothom obligat a anar a treballar. Primer l'escola va estudiar per cel, però jo a l'escola jo no sóc el que jo vull ser. Avui tornem a tenir visita telefònica, però una visita molt especial. Tenim probablement una de les veus que més se'n sent i se'n sentirà parlar. Es tracta d'Ernès Cruzats, que és el cantant de la iaia. Els flamants guanyen dos del zona nou, que és probablement el concurs de talents musicals més mediàtic de casa nostra. Tenen carrers sols una amaceta, que és igual el meu vaixell, però veus crítiques ja parlant de la iaia, com un dels projectes musicals més potents pel próximo 2011. Per tant, bona tarda, Ernest. Bona tarda. Com estem? Què tal? Beno, eh? Sí, sí. Us fa por el que vindrà a partir d'ara? Us dic perquè, normalment, els ubs que guanyen el zona nou es converteixen amb el grup d'evaluació del 2011, de l'any següent a Catalunya. Com ho esteu vivint tot plegat? Bueno, això que dius del que pot ser que faci por el que ve és una visió que crec que és molt interessant, perquè a l'entrada, després del son de nou, tothom diu que treus molt bé, molt bé, moltes felicitats, quina sort, quina sort. Però això hi és. Passa que el contrapun a tot això és que també hi ha una responsabilitat perquè s'espera un treball, un treball que tingui una certa cobertat, que s'haig de dir parlar, vull dir que una mica de pressió, i almenys sí que l'estem notant, però, bueno, et quedem per aquí. Parlant dels inicis, segons vaig sentir en una entrevista, que et comencen un portal en el juny del 2009. Què va passar en aquest portal? Bé, això va anar així, mira, jo, grava sol, jo, diguéssim, amb guitarra veu, i no havia fet mai cap concert, diguéssim, i ser el primer sempre és el que fa una mica d'un cert respecte, i em vaig trobar el preixidor de jugant tu, David, en un bar de nit, tots es fan concerts equivics, i hem estat parlant, i em va convèncer a que fes el meu primer concert. D'entrada, jo estava com una mica recelosa, i encara n'està punt, encara les cançons, bueno, a casa que no fons mai acabaries d'estar serat i fet del tot. I em va animar, em va animar, i sí, em vaig estrenar un juny, el juny del 2009, el portal de Casa Comella, que és un espai absolutament informal, és un portal d'una casa, diguéssim, senyorial, una entrada amb unes escales de pedra, no es capçalen, ni cap espai acondicionant de concert, ni res. I aquí anàvem solitari, diguéssim, i llavors, després, parlant d'aquí, em vaig presentar a vi, que en un concurs, el Vic Sona, i el Vic Sona, llavors, em va permetre, poder-me registrar la primera màqueta, perquè el vas guanyar al concurs, del meu aixell, sí, exacte, i llavors, vaig incorporar a la banda, ja, diguéssim, algunes cançons vaig ser solitari, per la gran majoria ja em contravaig, i bateria. O sigui, tu quan vas participar al Vic Sona, anaves per sol, no tenies la banda? No, jo el Vic Sona el vaig ser solitari, sí, sí. Sí, sí, i el Vic Sona era el Julio, era just un mes després d'haver fet el primer concert, aquí a casa Comenya, i va ser, bueno, és que en el fons, tota la història de la iaia ha estat molt convulsa i molt ràpid, perquè jo... Sí, la veritat és que és una bona inclusió, sí. Fa un any i mig, vaig fer una concert, vull dir que és una cosa molt ràpida. I la iaia, d'on surt el nom? De qui és la teva iaia, o de qui és la iaia? Sí, bueno, jo, mira, ara mateix, estic parlant des de casa de la meva iaia, que és molt curiositat. Els viatges sempre vinguen a dinar i perquè aquí tinc una relació molt... S'han de cuidar les iaies, s'han de cuidar. Molt bonica, no. I així, diguéssim, per una banda, és un homenatge amb ella, però no és només això, la idea de la iaia la sorgir, no sé com a ganes de cridar una mica l'atenció, de jugar una mica amb el joc de conceptes, de gent jove fent música, entre cometa gent formal i nova, darrere d'un nom com la iaia, no? Que xoc una mica els conceptes i cridi com aquesta dissonància, que d'entrada em sonava com interessant, no sé, que cridi aquesta espècie de situa una mica i poder fer que recordis una mica més el nom, no sé. Com es diu la teva iaia? Rosé. Rosé, eh? I la Rosé no ha participat mai en cap concert o en algun videoclip? No. I què en pensa? Els concerts que ve, sempre són més especials, perquè jo tinc allà al costat i es creva amb una relació, perquè jo li dic coses i ella llavors... Hauríeu de fer un videoclip amb ella o alguna cosa per l'estona. Clar. Sí, no sé, podríem fer... Passa que, sobre el concepte de la iaia, però bueno, això ja és a gust del consumidor, diguéssim, eh? No sé, jo he cregut que, o sigui, anar donant voltes sobre el mateix, a vegades és una mica retratiu i a la punja és una mica obvi, no? O sigui, per exemple, en tot l'art del primer disc, pràcticament no hi ha cap imatge de iaies, ni fent ganchet, ni bastons, o sigui... Una cosa és la iaia i l'altra és que, diguéssim, vagis revolcant sobre el concepte una i altra vegada, jo crec que al final això s'acabaria fent una miqueta pesat. I per això no tenim cap videoclip, diguéssim, que sortim diferents de iaies, ni agir cap iaia, ni tot. Entenc que podem fer moltes altres coses, no? És veritat, de fet, ara, quan estic pensant, la majoria de grups, per no dir tots els grups, poques referències fan el seu nom, no? Es diuen així, de vegades de forma casual, de vegades de forma anecdòtica, però ja està, és un nom per saber qui són... Però nosaltres, personalment, clar, jo he cregut que era una espècie de... com de cul de sac conceptual, o sigui, si ens diem la iaia i anem donant voltes sobre la iaia i el portàvem, el diríem, quan és una iaia i el diríem... Aquesta era la iaia, sí que era el cap. Home, però això sí que hi ha una cançó que encara... és encara més un homenatge més declarat, que és la que sentíem, que és la joves i la meva iaia. Sí, sí, sí. El joves i la meva iaia és un homenatge, diguéssim, literalment és un homenatge declarat, passa que té una doble lectura, una és aquesta, diguéssim, el joc aquest, l'atabresa, del personatge aquest clàssic, i l'altra és una espècie de crítica social, una mica, no? El fet de renunciar el que hauria de ser, el que hauria de fer, el comportament esperat meu, i dir, no, passa de tot perquè ja ho sé, ja està. Les lletres totes són teves? Sí, sí, sí. De fet, faig lletra i melodia i tot, sí, sí. En el primer dia és que és tot meu. Molt bé, i... I les lletres, quines històries expliques? Quines històries ens hi trobem en el nou vaixell? En el meu vaixell, la primera és aquesta, que els explicava, la segona, és una que també va molt lligada, a la meva infantesa, i també hi surt la iaia, i surten els meus pares, i surten experiències que quan eren petits, i molt igual pot ser un retrat de la meva generació, diguéssim, jo soc del 86, doncs més o menys entenc que, més o menys les experiències que jo estic allà són potser un retrat de les experiències que ha tingut la gent de la meva generació, quan són més petits. I aquí hi ha la cançó del Gelat, que aquí, diguéssim, és una cançó, bàsicament, de les enganyes moroses i de l'amor, pasta que filtrat pel concepte del Gelat, que és un punt com més fresco, una mica distès, i pot ser un punt original, llavors hi ha la manera del modern, que parla sobre l'estètica dels moderns, una mica, i com l'estètica relacionada amb una certa ètica, i aquestes coses. Curiosament aquesta de la manera modern, vaig sentir que és un... Com ho dic? És un balset peruar? Sí, és un balset peruar. Perquè jo quan la vaig escriure tampoc ho sabia. Jo vaig escriure la cançó i li vaig fer una altra manera, perquè em sonava que el ritme que portava era com de manera. I llavors vaig estar parlant amb un músic, un professional, una persona... Bueno, una especialista, i em va dir, no, no, això és un balset peruar. Perquè el ritme que fa servir, doncs... Passa que jo li he mantingut la manera, i sempre serà la manera. Molt bé, i escolta'm una cosa, el meu vaixell... Sí. ...m'ho no podem aconseguir. Com, com, com? Com el podem aconseguir, està tendes? No, el meu vaixell, mira, no sé si per gràcia, per desgràcia, em dic el que s'ha aconseguit. Hi havia 500 escòpies... Vaja... ...que, diguéssim, entraven en el premi que vam acudir, el Dixona, i es va acabar. Per tant, ha quedat com una peça de... De col·leccionista, no? Sí, de col·leccionista o nostàlgica, no sé. I si algú us vol escoltar, què ha de fer? Ara mateix, l'única manera que hi ha és... A MySpace, és l'única manera, és l'única vida. No esteu... Estem pensant, no sé si de... O de penjar tot aquest treball a internet... Spotify, no? El Spotify no sé exactament com es fa per formar-ne part, perquè crec que abans de constituir, no sé, ho ha de fer, ho ha de tramitar amb una empresa, o no sé... Una ego espogràfica, no? No sé si ha de ser una discogràfica. Crec que no, o sigui, pot gestionar una empresa que no necessàriament sigui una discogràfica. Això és una de les grans sòls, perquè si només les discogràfiques podessin posar la música a la Spotify, al final els rups només anirien a les discogràfiques, perquè els interessos surten a la Spotify. I em consta que hi ha empreses, diguéssim, de manejament 2.0 i de coses digitals, que estan treballant en la línia aquesta, de que et fan el servei digital i et posen a Spotify i et posen allà. Per cert, haver guanyat l'últim sonar nou, us haurà moltíssimes portes, no? M'imagino de cara a discogràfiques o a fer el primer disc. Ja esteu treballant en això? Sí, sí, sí, estem... Jo ja estic... El procés de... de aconseguir més cançons, de, bueno, buscar una altra solidaritat, una solidaritat que al màxim de 40, no sé, ha de fer discos que siguin una miqueta conceptuals, que les cançons tinguin un servei al conductor, que no siguin una cosa tan molt dispersa, no? Per tant, ara esteu en aquest procés d'escriure cançons, composar-les, també buscar la melodia que prenguin, achacar-les, després les gravareu en un estudi, m'ho imagino, i després traieu aquest primer disc, sabeu més o menys quan serà, o encara estan molt a les bessaroles? Mira, amb aquestes coses, que la pisc pessoal enllarga més del compte, en principi està previst que gravem sobre l'abril, i el disc podria sortir, crec, a mitjans d'octubre o sis. D'octubre, d'Eunidón, un anyet. Sí, mira, aquest any, els Main, crec que l'entret fa un desert. Perdona, els Main, els de l'any passat. Els Main, sí, els van tenir aquí. Crec que l'entret ara, el novembre. Sí, sí. Van estar just aquí amb nosaltres. Dos setmanes. Sí, sí, sí. Doncs, no sé, els tempos són aquestes. I durant aquest temps, faràs bolos també en directe, o t'entranes només en la creació d'aquest primer disc? Sí, no, fem uns quants bolos. Jo volia, bueno, de fet, hi ha una noia que ens porta el tema del manejament i això. Jo li vaig dir, hòstia, almenys que ens quedin un parell o tres de mesos, nets de bolos, nets de tot, per poder-nos centrar, exclusivament, en el disc. Va ser que ha estat sortint coses i coses, i al final la gent estarà més plena, poder una mica més plena, no ho sé. Perquè, clar, a mi em sembla inevitable, una mica que sigui això, amb la volada que té el Zona 9, fa uns anys que dona molt de prestigi. Clar, perquè a partir de... jo crec que a partir de quan el Zona 9, realment, s'ha fet un premi imadiàtic en el qual tots aquests que han estat premiats tenen importància a partir de Manel, amb la impressió. Jo el tema dels Manel, els bols Zona 9 sempre s'apunten al gol, perquè els Manel van sortir d'aquí. D'acord, però els Manel tampoc el van guanyar el Zona 9. I els amics de l'Ajuntament tampoc el van guanyar. Hi ha molts grups que l'han guanyat i que ni tu ni jo ens hauríem de dir quins. Vull dir que el Zona 9, com neguen els Main, tampoc és una barata màgica. No és una barata màgica. És una barata de forma brutal. Randa guanyar el Zona 9 ens han sortit les milions de coses, les milions d'ofertes, les milions d'entrevistes. Les visites a Maies Pays es disparen, el Facebook també es truquen de tot arreu. Però no crec que sigui condició de res. És una barata de forma que està molt bé, que ajuda moltíssim. Però a partir d'aquí, no sé, és una pedra del Canipa, una pedreta, de les moltes que hi ha. No vull dir, no només amb el Zona 9, ja aconseguirem arribar... Aquesta clàssica ara us queda molt de treball, molt de corrupció, perquè tot això ara s'ha de plasmar, s'ha de veure, i jo no sé si tens por, que si hem calculat que l'octubre del 2011 surt el primer disc, d'aquí el 2000 al que surti el disc, i la gent s'ha oblidat de la iaia. I això és així. Això ja és una mica l'estapègia comercial. No sé exactament, i això també ho vaig estar pensant. Ara que hi ha algú que li ha intentat de gravar el màxim d'aviat i treure el disc hi ha, no sé, en principi la nostra idea principal és que per l'estiu pogués estar llest. Aquests processos tenen la part gràfica, llavors les còpies, la distribució, les gràfiques... És una mica... Estem parlant amb l'Ernest Cruzat, avui, a la Sena Musical Catalana, que és un dels líders d'Alba Matter, de la banda La iaia, que va guanyar l'últim Sona Nou. Martí, un parell o tres més de preguntes per acabar? Sí, com sempre, parlant de etiquetes. Dieu que la iaia sona a folca anglosaxó hi ha cançó d'autor amb tocs mediterranis. Ah, mare. És això, una barreja entre Simon i Garfunke, l'Himàrià del Mar Bonet, potser? Doncs mira, no et diré que no. Tot i que pugui semblar molt eclectic a la cosa. No sé, jo tinc, bàsicament, les més influències són de la música anglosaxona. Soc fanàtic, per exemple, de nubes, per exemple, com els oexpitges, com els Henman Dion, com els Beirut, com els Millions, com la Lorena. Coa, plàstics, violents, Jonathan Richmond, Peter Domeny, etc. Va ser que la nostra forma d'expressar-nos és amb català i no ho seria fer d'una altra manera, perquè si tinc ganes de transmetre coses, em trobo a la cèl·l·l·li, i em trobo a la cèl·l·li, que em trobo a la cèl·l·li. El meu mètode és utilitzar la llengua que més pròptica, que més pròpia, que més autèntica, i que, per tant, no sé, tocava un punt més com de sinceritat. La combinació que ha d'anar a la cèl·l·li de Simon i Garfunke i l'Himàrià del Mar Bonet, doncs mira, perquè la música, la traductora del sol, es produeix la anderer Music teraz, unacą un ínt пос i no una granaintedura, i per tant, en literелей, les reaccions, les lletres... Vou des dins d'una circumstància brutal, i d tutorial, utilitzem aquests inputs, però el filtrem per la nostra manera de ser, que no później da ranya y catalana que és molt català, és més que mediterrania, és molt català. És més català poder, sí, sí. És inevitable, quan escrius, és molt complicat escapar de com ets i del que t'ha passat, i de les teves vivències. Si no és que no sé aquesta idea d'explicar, no sé com és la vida del Japó, saps? I que, inevitablement, acabes tornant a un jo català, diguéssim. No ho sé. Doncs amb la iaia tu escolta amb un grup que sona molt bé, que sonaran fins i tot molt bé, dintre d'un any, jo crec que segurament no pararem d'escoltar-los. Aquest de fer, jo no sé on ningú perdo a Can Cells, però que no es perdi, una mica això. La imatge, una mica que no es dilueixi i es perdi amb aquest plàxim any, i anar fent volos, anar fent concerts, no sé... Sí, s'ha de fer projectes. No sé, ara hem fet, per exemple, si busqueu el Facebook de la iaia, ahir vam publicar un vídeo, una espècie de Takeaway Show, que és un directe en un got informal, les que l'han posat de moda uns francesos de la Blovete. Ah, molt bé. I anar triant continguts d'aquests, anar fent concerts i tal, i crec que s'han agrandit una mica la màxima que es pugui, aquesta pilota, i veurem si podem arribar a la creució del disc amb certes expectatives. Doncs Arnesio Cruzat, de la iaia, moltes gràcies per haver-nos atès. Aquest és el pervic, tot bé? Sí, fa bastant fred, però... Un últim acusat, oi, que el gener us veiem per Barcelona. Sí, el gener estem a l'Iliogàbil, crec que el dia 11 o 12 de gener. Ara no t'ho sabria dir exactament. Perfecte, qualsevol dubte, si no, Maispace o si no, la web de la iaia. Maispace o la pròpia web, sí. Maispace.com va ara a la iaia? A la iaia Música. Arnes, gràcies, que vagi bona tarda. Bé, molta força. Música. Però tu no entens que jo vull ser diferent, i m'aconsella sobre com vestir. Martí, aquest és l'últim que dèiem, no? Jo vull ser la meva iaia. Molt bé. Doncs escolta, Martí, perfecte. Per cert que ara ara ja hem penjat amb l'Arnes, però m'ha demanat quan l'entrevista aquesta se la penjarem a algun lloc o tal. La penjarem. On la penjarem, Martí? Diga-ho, digue-ho. Diga-ho, no penjarem això. El bloc. El bloc de la teva tenia amor. El teu bloc de música. El meu bloc. Ho penjarem a MFM, strikesagain.blogspot.com. M, F, M. strikesagain.blogspot.com. Martí, moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.