Marta Armengou - "La Cartellera de BTV"

Mireu, fa temps que volíem parlar amb algú del programa La Cartallera de BTV i tenim la Marta Armangou, que és la seva directora al telèfon. Marta, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda Marta, bona tarda, he vingut al programa. Sí, jo diria que és un dels programes aquest que dirigeixes, més crítics de cinema que ja ara mateix a la tele actualment, se met els divendres a les 9 a BTV. És un programa de cinema diferent, amb un esperit crític important. Quina és l'editorial del programa? De fet, la idea, quan ens vam plantejar el programa, era fer un programa de cinema buscant un segill més aviat personal. Llavors, el tret més diferencial que buscàvem era poder fer crítica de cinema prou en televisió. I llavors, el que vam fer, tenint en compte els altres programes, que d'alguna manera els agafen sempre com una mica de referència, era anar a buscar alguna cosa que ens diferencies una mica de la resta, i el que volíem era fer això, crítica de cinema en televisió. I, bàsicament, el que fem és això, intentar anar molt a fons a l'hora de realitzar una pel·lícula. Foteu molt tecant, perquè, sí, sense anar més lluny, la setmana passada es va estrenar l'última pel·li del Garci, per exemple, Holmes i Watson, Madrid Days, i vosaltres, al vostre programa, deiau això. Els dos actors fan el que poden per mantenir, en un nivell digne, uns personatges estranyíssims, descolocats, encarcarats, avorrits i que avorreixen i que, sortint, reciten més que parlen. Holmes i Watson, Madrid Days, és una pel·lícula antiga, absurdament lenta en moltes de les seves escenes, a mig camí entre la literatura recitada i el teatre filmat. Vol crear una aventura per a Holmes, sense aventura, i està plena de reflexions passades de moda i pretencioses. Els personatges sobreactuen, i les subtrames no porten enlloc. Potser les intencions eren bones, i potser es podria haver fet una obra curiosa o simpàtica, però ha resultat un producte clarament fallit. Desitgem que algun dia torni el Garci dels inicis o de les bones adaptacions literàries. Déu-n'hi-do, no? Em sembla que no tornarà, perquè de fet em sembla que pel que he llegit és una pel·lícula. No sé si és veritat o no. Aquesta potser és la teva pel·lícula del Garci. Sí, ell deia que segurament sí. La veritat és que si ha de seguir fent aquest cinema, potser sí que s'ho hauria de replantejar. Però he dit que la gent moltes vegades es queda amb la part de que furem molta canya. Quan sonava de fer, com si diguéssim, sí, però que quan també ens agrada molt una pel·lícula, o que no ens agrada, que ens agrada molt un cop més. Som els primers que la posem pels nobles i que ens encanta. Tenim un mal pel·lícula i el que volem és veure bones pel·lícules. Vol dir que et dic pels nobles. Aquestes crítiques, les recenyes per a les pel·lícules? Són un perfil bastant tot terreny. Ara mateix fem el programa amb dues persones, que és una mitèria, perquè són dues persones fent un programa d'una receminal, del Ruy Ruiz i jo mateixa, i diuen que fem allò que se'n diu totes les papers de Talauca. Nosaltres mateixos assistim als passis de les pel·lícules, veiem les pel·lícules, nosaltres mateixos som els que fem els textos i les crítiques, que ens dividim les pel·lícules i més o menys meitat i meitat. I a partir d'aquí, és qüestió de fer una crítica... Sempre volem fer una crítica que sigui constructiva, és a dir, no es tracta de destrossar per destrossar. És a dir, si una pel·lícula ens ha agradat o no ens ha agradat, es tracta de dir per què no ens ha agradat o per què sí. Si explica els motius, què és el que fa, del què no falla... No és allò de dir, direm-la per terra, no. O sigui, la idea és que la gent tingui clar perquè decidim dir que, realment, aquella pel·lícula és on ho bona i els perqués. Home, aquesta és la grandesa, una mica, també, del programa, no? És això que dius tu. Expliques el per què, també. Té un punt instructiu per la gent que tampoc no conegui gaire com funciona el cinema, no? Moltes vegades es donen molts apunts de com és la fotografia... Sí, la idea d'aquesta és analitzar-la bastant a fons, sense mai destripar-les i mai, mai, vull dir, això sobretot, és a dir, que la gent, si veu la peça i entri no no ganes de veure'l, o sigui, una mica d'aquest el missatge, en plan... En funció del que diuen, crec que val la pena o potser m'ho estalviu, però sempre, doncs, això, intentant analitzar-la, doncs, amb bastants elements, sense tampoc anar de molt experts, perquè, a veure, sí que són crítics, però vull dir tampoc cal, de vegades, tampoc donar-li sons i tot això, sinó amb un llenguatge que sigui bastant accessible i que pugui entendre tant el que és cinètic i que li agrada molt el cinema com per les persones que, justament, no en saben o que els agrada el cinema, però tampoc no hi entenen, per dir-ho d'alguna manera, o sigui, que podem arribar a un públic molt lent. Veieu totes les pel·lícules que restrenen a la setmana? La veritat és que pràcticament sí, i si alguna no la veiem és perquè no hem fet passi a Barcelona, que, per desgràcia, cada vegada sol ser més habitual, i depèn de com les distribuidores pensen que el millor no val la pena, o que els resulta massacar, o que són produccions molt petites, i que llavors no s'ho poden permetre, llavors, en alguns casos et fan arribar al DVD, perquè la puguis veure a casa o alguna cosa, i en alguns casos no. En els casos que hem pogut veure, llavors, normalment, en parlem, però no podem entrar gaire a fons. També comentaves que hi ha pel·lícules que us agraden molt. Per exemple, últimament, n'has vist alguna cartellera que recomanis? A veure, ja tot just després de l'estiu, se suposa que ara comencen, en teoria, entrar coses més o menys gona. Aquesta setmana, per exemple, curiosament, no hi ha gaire estrenes, que no és massa habitual, tampoc, perquè estem amb un... normalment amb una mitja de veu, 12 pel·lícules gairebé per setmana. Aquesta, realment, n'hi ha molt poques, però sí que no t'estraquem, que sempre t'estraquem com l'estrena de la setmana, que nosaltres, pels motius que sigui, doncs ens ha agradat més. I aquesta setmana, potser ens quedem amb el nombre, aquesta producció francesa que ve d'una obra de teatre que hi ha a França i a París, va tenir realment molt èxit, i els mateixos autors i directors que la van portar al teatre la porten al cinema. És veritat que és una proposta que no defugi això del teatre, i no deixa de ser una mica teatre filmat, però se la reconeix que el guió és excel·lent. I els actors estan realment... És una mica en la línia, potser, d'un dia salvatge, del Polanski, que també s'hauria fet l'obra. Una mica va per aquí la història, que també, amb l'excusa d'una cosa, es van destapant i van començant a sortir allò, com si així, amb tots els de l'exbrut, d'això. És realment una pel·lícula molt recomanable, i el que té és que és molt divertida, cosa que és difícil de trobar una bona comèdia, i aquí, realment, jo vaig riure moltíssim, i és difícil trobar una pel·lícula bona, que a més a més et faci riure. Home, doncs l'apuntem, eh? L'apuntem, aquesta. Bé, les pel·lícules també volia preguntar, que directament ja et porten la etiqueta comercial, aquestes ja les estroseu ja, l'entrada, no? No, no, no, no, no, no té per què, no té per què. Una pel·lícula pot ser molt comercial, i realment doncs tots funcionarà pel que és, també. De vegades una pel·lícula pot ser molt comercial, però pot estar bé, també n'hi ha, pot ser molt entretingut, de vegades és allò que de vegades ets conscient, que la pel·lícula que estàs veient no és gran cosa, però, a lo millor, t'ho has passat bé, veient, l'abítica. Intenta sempre buscar la part positiva, ni que sigui cada vegada la part positiva d'una pel·lícula molt dolenta, que a lo millor aprens que allò no és el que s'hauria de fer, no? Però que intenta sempre buscar el danto positiu de les coses. Però no carregar per carregar, intentar tampoc tenir prejudicis. És difícil de vegades, però, a veure, no allò per dir, mira, aquesta pel·lícula costa tants billons o sota, i, normalment, sempre la gent té més o menys filies i fòbies, intentar sortir als prejudicis i sempre intentar ser positius. I sempre hem de pensar que aquella pel·lícula ens ha d'estar bé, que ens ha d'agradar, que és el que de fet el que voldríem ara. Sí, és així o no, però també en pel·lícules comercials bones. Això hem de trencar una llança que no des del cinema comercial és dolent, com no tot el cinema d'autor és bo. Em sembla que, però, que no s'expansoren gaires coses positives, d'un remake que es va estrenar la setmana passada també, que és Dret, del jutge Dret, i que el vostre programa deiau això. Dret és una pel·lícula d'acció sense interès per explorar el món futur ni per parlar-nos del sentit de la justícia, ni, tan sols, per fer un avadi-múbic mínimament interessant. No li interessa res més que no siguin les explosions i els trets. La història, per la seva banda, és d'allò més simple. L'actor protagonista porta tota la pel·lícula al cas posat i la seva actitud neutra i excessivament seriosa el podríem fer passar perfectament per un robot. És un personatge desagradable sense cap interès. La seva companya, que té habilitats telepàtiques, tampoc no està preu-explotada. Així, ens trobem davant d'un subproducte d'avorrit que ofereix, tan sols, una escena d'acció re a l'altra. Jo no sé, Marta, si alguna... En poses només a les pel·lícules que la gent fa a la mena. És veritat, sembla un món legal, que només posa els tals que li donen la gana. No, tens raó, que no només així. És una llàstima per això de dret, perquè realment jo crec que el que li falla sobretot són diverses coses, però sobretot és el guió. O sigui, el guió és molt escamàtic, és una idea massa simple, i és una llàstima perquè realment, a part de que el protagonista, si realment tens ganes que al final es traguis, que li vegi la cara perquè es fa potser un... És un personatge que llavors no pot tenir carisma, no pot produir massa empatia. Però és el problema de dir-ho, la idea és tan, tan, tan, tan simple, i és una llàstima, perquè visualment, i a nivell d'efectes especials, i està molt, molt currada, i realment, en aquest sentit, realment té coses molt, molt bones. A nivell visualament va sorprendre, i és una llàstima que diguis, que no hagin aprofundit i hagin buscat una història una mica més treballada, que no una idea tan simple, que realment no dona gaire venir per un cur. Tens raó, perquè els dos tals que t'hem posat són de crítiques negatives, de pel·lícules que no us han agradat, però jo també et dic una cosa, jo soc molt fan d'esperar en aquestes crítiques, també quan veig el vostre programa. És conscient que hi ha molta gent que espera veure quina és la pel·lícula que no us ha agradat, no? Sí, això també t'he de dir que ens ho diu molt. A la pel·lícula, a la pel·lícula, a la pel·lícula, a la pel·lícula, a la pel·lícula, perquè us heu parlat, i que normalment sempre la gent es diu, esclar, com us heu parlat? Sí, però aquella mateixa setmana el millor, ostres, hem deixat una pel·lícula, però... Això és supergré, i amb la part negativa, no? Sí, perquè potser és sorprenent, veure tanta sinceritat en un programa de televisió de cinema. Sí, perquè normalment no és habitual. Sí que és més habitual en la premsa escrita, i ens expliquin només la sinòpsia. Hi ha molts altres programes que ho fan, i nosaltres volem anar més enllà i fer crítiques de cinema, que segurament molts altres no fan, i en aquest sentit, doncs sí. Es tracta d'això, que quan jo, quan vull llegir, llegeixo una crítica de cinema al diari o alguna cosa, vull que quan acabi de llegir, la saber. Si li ha agradat o no, doncs aquí igual, que aquí és i clar, perquè aquestes crítiques cada vegada, quan la llegeix, no entenc res, o quan van fer la lliçó magistral d'aquelles, que dius molt bé, està molt bé, però si en saps molt, però et quedes igual, o al revés, cadàs la dius i dius... La llegeixes i dius que li ha agradat o no li ha agradat, perquè no m'ha quedat clar. Això, no, volem ser realment molt clars i molt sincers en tot, i sabem que de vegades la gent pot jo no compartir, i és la nostra opinió, i, com sempre, hi ha opinions per tots els ufis, i és la nostra, i sempre són molt discutibles, naturalment. No, en aquest sentit, doncs... La gent pot estar o no d'acord, però com a mínim, almenys de baix, de l'humor, doncs que a la manera que la gent... Doncs, d'alguna manera, tampoc no quedi com una cosa molt seriosa o molt d'això, sinó que també pugui, ni que sigui, somriure una mica. Jo crec que es nota que sou uns caixendus, els que feu el programa. Estem parlant amb la Marta Armangó, que és la directora d'aquest programa de cinema, la cartallera de BTB, que potser alguna vegada l'heu enganxat. Tanta sinceritat, alguna vegada us ha provocat alguna queixa d'alguna distribuidora, d'alguna productora? No, la veritat és que no hi han de sorprèn, perquè sabem de moltíssima gent que li ha passat. Sabem de moltíssima gent que sí que ens ha comentat que el zona determinada és prística o alguna altra mitjana, després d'aquesta persona, doncs, o l'ha trucat... O sé que en casos, definir tot de gent que l'ha trucat dient a la revista o al fons que treballa, que sí, esclar, que l'acomiadessin. O casos en què gent que ha trucat dient, bueno, què passa? Per què m'has deixat així? Nosaltres ho han pensat alguna vegada que ens ho podria passar, però la veritat és que no ens ha passat mai. Potser perquè és això. En el fons encara que deixem malament una pel·lícula, donem les nostres raons i sempre sent molt correctes. O sigui, el que no farem mai és faltar, respecte de ningú, ni insultar, ni tot això, vull dir, naturalment, sempre sent molt correctes. I suposo que el millor, doncs, potser que sigui que ens han sentit i no els hi ha agradat, però pensen que, bueno, tot depèn. S'ha d'acceptar les crítiques bones. I la veritat és que hi ha molta gent en aquest món que no les accepteix, perquè realment, hi ha gent que ha deixat de parlar de determinades persones, perquè li ha omplit el publicat. Sí, sí, sí, això és el passat. A nosaltres no, i tu vam pujar perquè no ens passi, perquè no ens agradaria. Per què on ens fa que ja feu la cartallera BTV? La cartallera BTV fa bastant d'anys que funciona. Em sembla que són en tot el set. Jo no hi estic des del principi. Jo m'hi vaig incorporar fa més o menys tres anys i mig, quan el programa va passar de mitja hora de durada a una hora. Aleshores, el programa, a part de que durava molt menys, potser no tenia aquest format que té ara, no? Que vull dir, entrem molt més a fons en les pel·lícules, i a més a més ens permet, de vegades, fer un especial, d'un determinat director, d'un determinat gènere, o vull dir que no només ens descentrem amb les estrenes, que és la part cruixuda del programa, sinó que tenim altres seccions. També parlem de novetats de DVD. També tenim una secció que és l'agenda, on es parla de diferents d'altres propostes de cinema, fora del que és la cartallera convencional. Hi ha festivals de cinema, mostres, diferents d'instituts francès o Casamèrica, o diferents festivals de pornatratges que pugui fer, que llavors donem entrada a tota aquesta altra secció, després també tenim una altra, en què un director que ens parla d'una pel·lícula que l'hagi marcat profundament i ens explica quina és aquesta pel·lícula i per què. Vull dir, la idea és, no només repassar les novetats, que és el més important, sinó també parlar d'altres coses i d'altres propostes. Per cert, BTV és la televisió local de Catalunya més gran, també amb més pressupost. La segona, fins l'any passat, era... Vaja, me l'haurà de televisió hospitalet. En algun moment, els treballadors de BTV, heu patit pel tancament o per les grans retallades de BTV? Sí, sí, sí. La veritat és que l'ha d'empatir molt. Des que va començar la crisi, que anany aquí el pressupost de la televisió s'ha anat retallant, i sabem que aquest any tornarà a haver-hi una altra retallada important, no sabem encara com es vectorarà quins programes o qui en resultarà afectat i de quina manera, però ara, fins al setembre, a principis d'octubre, s'ha de donar més o menys el nou pressupost, i s'ha de veure com repercutirà i de quina manera. Nosaltres, de moment, tenim garantit fins al desembre, però la prova de foc està més enllà d'això, de cara a l'any que ve. A vosaltres, més retallat, no sé, si sou dos... És el que diem. Si sou dos, només. Nosaltres ens han retallat tant que, si ens retallem més, suposo que ja hem retallat directament el programa, perquè és que, a més, ja no hi poden fer. De fet, realment, hem de dir que són moltes hores que dediquem. Sort que ens agrada i que realment ens apassiona, i podem treballar del que ens agrada, i realment ens apassiona el cinema, tant al regú com a mi, i gràcies a això, perquè dediquem moltes hores de la setmana a fer el programa, perquè jo et dic dues persones. Mira, ara m'agafa que no tinc la part aquí, però l'Àngel Carles continua sent el director de BTV. Ho dic perquè és Sant Justenc, i va venir ara fa un any i mig, aquí, al programa, i ens va comentar que el que fan, també, és agafar molts vecaris. Sí, de fet, nosaltres ara en tenim un, perquè fa temps que ens ho hem plantejat i tal, perquè realment ens necessitàvem un reforç, abans érem més gent, i com que ara, doncs, necessitàvem realment un cop d'anar a algú que tingués, doncs, també, una bona motivació, ganes de treballar, sabem que no cobraria per aquesta feina, i, bueno, també t'he de dir que no és fàcil a trobar una persona així. Clar, sí, sí, sí, està clar. En fi, doncs, Marta Armangou, felicitats per la feina de la cartellera. Aquí som molt fans del programa. Ens alegrem que ens digueu això, perquè ens està molt content. És veritat, de cara a divendres, a les 9, a BTV, un programa, jo crec que molt interessant, i el que li dona una volta més les pel·lícules, i també s'ha aprenent molt, mirant el programa. En fi, Marta, que vagi molt bé i que tingui alguna bona tarda. Molt, molt bé, moltes gràcies, i que sapigueu que també ens podeu seguir pel Facebook, si ens voleu veure-ho, ens podeu veure a través d'internet, a través de la pàgina de BTV.cat, si busc en la cartellera, si no podeu veure el programa en el seu moment, o el voleu veure en qualsevol altre moment, o el que sigui, sempre us queda la possibilitat d'advertir-ho a través de la web. Moltes gràcies, Marta. Bona tarda. Moltes gràcies per veure'ls, adéu.