Marta Buchaca

I és que avui passa per l'Apenya del Morro, una de les guionistes de la Riera de TV3, que ha dirigit i ha escrit un obra de teatre, Litus, i que es representa aquests dies, es pot veure a l'espai lliure del teatre lliure, de fet, fins al 29 de setembre. Marta Butxaca, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, com estàs? Bé, molt bé. Avui dilluns... Molt descansada, perquè ja hem estrenat. És veritat. Tots les maneres, aquesta és un obra que ja la vau estrenar a la sala Flyher, em sembla que a la primavera. Hi ha molta diferència d'haver l'estrenat a part dels canvis d'actors que ara en parlarem, a la Flyher que a l'espai lliure? No, a nivell artístic és el mateix. A més, és d'un espai molt petit que és a la sala Flyher, a l'espai lliure, que és com un pas natural, que no es de canviar res, perquè és la mateixa proximitat, però amb una mica més d'aire, diguéssim. Però la substitució dels dos actors d'antan i poc temps per assajar va ser una mica salvatge, però la veritat és que ho fan molt bé. Vull dir, estic molt contenta, ens hem pagat un corró bastant important. Tenies por de perdre aquella màgia que s'havia aconseguit amb els 5 actors, també, que estan fantàstics, a la Flyher? Sí, home, clar, sempre tens por quan canvies d'espais i quan canvies d'actors, doncs sempre fa respecte, però jo he fet el Sergi Torrefilla i la Ser Spiegel, que es conec molt i treballa molt bé, i sabia que no em fallaríem, diguéssim, però sobretot el canvi d'espai, més que canviar d'actors, eh? Perquè la Flyher era molt petita, molt íntim, i fa por perdre això, però ara veient la reacció del públic, el teatre lliure no es perd gens. De fet, és el que comentàvem, la sala Flyher és una sala molt petita, que està al barri de Sants. Vas escriure l'Ithos pensant en aquest espai tan proper o no? Sí, de fet, l'Ithos va escriure, tenia com la mitat escrita, i no sé si el Jordi Casanova se'n va dir que tenia un furat a la sala, o jo li vaig dir, escolta, l'haurien de fer la teva sala, però van a com molt lligat i llavors ja vaig escriure a tota l'altra mitat, sabent que la faria ja. Seria que seria per un espai molt petit, això sí, i molt proper. Vull dir, en l'espai lliure també no es perd l'essència de l'obra, no? Perquè és una obra que s'ha de veure de prop, que és la gràcia. De fet, parlem una mica de l'obra, uns amics es troben per sopar més hores més tard, d'haver-se mort una mica comoda tot, de fet, és germà d'un d'ells. Està basada en fets reals? No, la veritat és que no. És a dir, a mi no se m'ha suicidat cap amic proper, si aquesta és la pregunta, però sí que, diguéssim, que tinc experiències personals amb algú que s'ha mort de la disceranat, no vols dir de la disceranat. Sí que en tinc, i llavors sí que... Així crec que es nota que saps que és perdre algú, i que saps que es passen dol, i això, jo crec que a la escritura del text es veu. I aquesta buidó, quan algú ens deixa i mor, és quasi ben impossible d'omplir. No sé si escrivint és una bona teràpia? Sí, escrivint és bona teràpia per tot, també. Escrivint és bona teràpia per quan estàs depre. M'ha dit, hi ha moment que es parla perquè es va suicidar i tot. Hi ha motius que segurament jo alguna vegada he pensat de quan estàs molt trist i ho veus tot negre, i avui tenim aquesta cosa, que quan estem feliços són molt feliços, però, de vegades, quan estem tristos, veiem tot que... O sigui, quan et poses a analitzar la vida on així, fredament, no trobes sentit a res, diguéssim. I, a mi, una mica el que em dona sentit és posar-me a escriure. O sigui, és el que em fa, i, bueno, vinga. T'he sentit un obra com a mínim a mi, això em fa bé, no? Em treu l'anxiadat. I què sents, quan llegeixes coses com butxaca, dirigeix els actors amb tanta eficàcia, que en alguns moments és fàcil d'oblidar que el que veiem no és la vida sinó teatre? No, doncs molt satisfacció, sobretot, perquè no sempre passa. O sigui, realment aquesta obra, jo he estrenat... Són les cinc obres més. I jo, evident que és la que ha anat millor. A més, es nota molt. O sigui, l'altre dia vaig anar, que estava quasi ple de l'espai lliure, la gent no m'ha una ceia veient l'obra, saps? És molt difícil. I després reaccionen, aplaudeixen molt, els agraden molt. Vull dir que es nota que hi ha algo que connecta, no? Vull dir que més que els crítics que hem vingut seguint i hem vingut tota la gent que fa tuits ara, que és una obogeria, és una obogeria que la gent surt de l'obra i et fa com una miniaclítica en 180 caràcters, no? Sí, 140, de fet, però... 140, bueno, això... De totes formes, tu també utilitzes el Twitter, amb el hashtag postfunció, per exemple? No, però postfunció. Jo, de veritat, és que sóc més bo ayer que no de posar coses. Ara que tinc l'obra, sí, que faig molts retuits de comentaris positius, o, escolta, algun anunci o el que sigui. Però, sobretot, sóc d'anar-ho mirant, perquè, a més, és molt bono, clar, és que és molt pràctic. I quan tens alguna obra, és molt... molt bèstia, això, que surten de l'obra i te la comenten. Ja trobes els comentaris allà i, per sort, amb aquestes són sempre positius. El que passa és que això te n'ha de comentar. Rarament, també s'ha vist, a Twitter, comentaris d'obres de la Cartellera de Barcelona negatius, no? Perquè per escriure coses negatives, potser la gent no escriu res. Home, no, jo sí que n'he vist, eh? Ah, sí? Sí. Ah, sí? Val, val, val. Sí, d'avorrida, o no sé què, o estar bé, però feia el text, o i tant. Si per no és el cas de Litus, eh? No, Litus no ha passat, per sort. I sí que és veritat que la gent t'an deixa a escriure quant de ganes de ser positiu, per sort. Per cert, sí, sí, no, que no m'ha comentat que, a part d'escriure, també he dirigit l'obra, quina és el teu llibre d'estil, a l'hora de dirigir? Com dirigeixes tu? Jo dirigeixo des de naturalitat. O sigui, en aquest cas, són uns amics des de la relació molt pròxima amb l'actor, des de la naturalitat, des de... El que et deia, des de, no sé, d'una comunicació que l'actor pugui entendre i d'entendre coses molt bàsiques, no? No diria que no, lliure d'estil, no ho sé. No ho dic perquè no sé si has anat canviant, perquè tu també has estrenat el versos teatre, ara ho comentàvem, eh? A l'Ave, aquest també un parell de cops, el T6... Ha anat canviant la teva perspectiva des de la primera obra fins ara? Sí, home, les dues primeres no les vaig dirigir jo, per exemple. Jo al principi era molt reticent a dirigir. I després em vaig adonar que per mi dirigir és acabar el text, no? I vull dir que és com... Si no, per mi no dirigir l'obra és com donar responsabilitat del final a un altre, no? I em sembla molt injust tant per mi com per l'altre. Una cosa que ara, de moment, no m'interessa gaire. I no, clar, evidentment, he pres, vaig començar el primer que vaig dirigir, era... Les nenes no havien de jugar futbol, que eren oblats els personatges, petites, després el nacional era, a mi no em digués, amor, que eren nou personatges, era una comèdia molt boja, hi havia música... Vull dir que era més un espectacle. I aquesta torna a ser una cosa molt íntima de 5 actors, de cuidar sobretot la interpretació, no? Vull dir, si aneu al llibre, veureu que hi ha un menjador i ja està. O sigui, no hi ha un canvi de llum en tota l'obra, és realment un temps, un espai i ja està, o sigui, el que compta són els texis i els actors. De fet, tot passa en el mateix temps i en el mateix espai, del començament fins al final, com si fos la mateixa vida real. T'havies plantejat des d'un començament així, o t'ho vas trobar? No, des del principi era com el repte de fer això, de fer un obra seguida sense pauses, sense foscos, sense elipsis de temps i sense res. Era una cosa que havia intentat amb les nenes no li han de jugar futbol, que era gairebé tota seguida, però feia un parell de l'ipsis molt petits, de 5 o 10 minuts. I aquí, realment, és una tarda, comença una festa i des de l'inici fins al final, no? T'has plantejat, després d'aquestes 5 o 6 obres que ja has escrit, has dirigit algunes formar una companyia de teatre pròpia, amb alguns actors que siguin de la companyia? Bueno, d'alguna manera, sí que el pròxim espectacle, diguéssim que jo crec que el produiré jo, perquè em vas evolucionant i també em vas adonant que està bé tenir el control, tu, de les coses, de vegades. I sobretot ara, com que tampoc no hi ha diners, doncs és una mica el mateix. I més que companyia, per exemple, amb el Borges Pinyols, he treballat molt, amb la Sara Espíguole he treballat molt. O sigui, més que fem una companyia i sempre seguim nosaltres, i m'agrada treballar amb gent que conec i amb la que he treballat. Sempre, per exemple, era mal David Bardaguer que no havia treballat, però segur que torno a treballar amb ell. Perquè, a més, és molt més fàcil quan algú ja et coneix, quan saps els defectes i les virtuts, i saps què diu això, però, a més, amb un actor és important conèixer. Conèixer com treballa, no? I també és important conèixer-te com treballes tu. Estàs ja preparant el següent text teatral? Sí, en principi, al juny estrenem un musical a la seca, que es diu les dones que agraden als homes, i... I, bueno, estic una mica amb això. És diferent escriure un musical? Mira, la veritat és que no he escrit mai un musical. Però el meu repte és escriure un musical com si fos una obra de teatre normal. És a dir, que no per això... O sigui, no tinguis contingut dramàtic, saps? Està clar, per cert, i és molt diferent escriure teatre, descriure sequències per la tele? Home, és diferent, perquè jo soc dialogista. A mi la història em ve donada. Jo faig només els diàlegs, bueno, només, que és bastant. Però diguéssim que jo no m'invento el que passa. En aquest sentit és molt diferent, però un cop dialogues, per mi és el mateix. O sigui, ser conscient que, evidentment, és una altra mitjana, però el llenguatge que utilitjo és el mateix que utilitjo les meves obra de teatre. Per això m'agrada tant la Riera, diguéssim, perquè parlen normal. Com la gent del carrer, això, jo crec que està bé, i que el públic ho agraeix, no? A veure, parlem de la Riera, perquè tu ets guionista, com has comentat dialogues, és a dir, que el que et donen és una mica el que passa en aquella secuència o escena, i tu li has de posar les paraules i el que diuen els personatges. Com treballeu els guionistes de la Riera? Doncs hi ha un equip d'escalatistes, llavors hi ha el David Plana, que coordina la sèrie, que coordina els guions, hi ha un equip que ha fet la Bíblia, que la Bíblia és l'argument de tota la temporada, llavors els escalatistes, a partir de la Bíblia, decideixen què passa cada setmana, quins passos ha de fer cada personatge, i què ha de passar cada dia, i llavors a partir d'això, després fan cadascú, fa un escalet o dues, i llavors les revisen amb el David, el David està a la reunió, els guions i tot, el David coordina tot, el David coordina escaletes, diàlegs, producció, és el que controla tota la sèrie, no és una idea original seva també, i és el que acaba controlant-ho tot, i després aquestes escaletes passen als dialogistes, que som 6, i cada dialogista fa un capítol de la setmana, però és que hi ha un capítol sencer, i després això passa a producció, als actors, fins que ho veieu vosaltres. Arriba i acaba amb atenció, no? Per cert, jo volia preguntar-te, si és veritat que aquesta temporada, pel tema de pressupost, temes retallades i tot plegat, heu d'allargar els diàlegs de les secuències, perquè no poden citar tants actors a la setmana, no poden fer tants exteriors, s'allarga tot una mica més? No, tenim menys secuències, això sí que és veritat, no tenim tantes com al principi de la temporada, però en principi no. No se n'ha dit res d'allargar, ni res d'això. En principi la sèrie té la mateixa durada, sí que hi ha menys secuències, però la veritat és que jo no me n'has... O sigui, a nivell de guió, no... El tempo d'una sèrie com la Riera, que és diari, s'estira tot molt en el temps. Això també és un element bàsic dels col·laborats, bàsicament. Sí, però, precisament, amb la Riera crec que no ho fem. És a dir, les trames no duren sis mesos, no és allò de qui és el dolent o qui ha matat, no sé què és. És una sèrie molt customista, en aquest sentit. De coses petites, de personatges complexes... No és un col·laborat, no és un... Jo no el considero col·laborat, perquè crec que no és. És una sèrie customista d'una família de problemes, de coses més petites, no? I tu, quan estaràs escrivint els diàlegs dels personatges, també ho vius intensament, com algun navegat que ha vist algun making-of d'alguns guionistes que estan allà discutint-se gairebé amb els personatges que tenen a la pantalla de l'ordinador o no? Clar, nosaltres treballem a casa sols. Com que no discuteixis amb tu sol, els dialogistes. Les calatistes sí que reuneixen, però vull dir, que em puc barallar amb l'ordinador, com a molt. I és difícil trobar... Ha anat trobant sempre com, no sé, noves expressions, o no caure en els mateixos... Com dir-ho, en els mateixos llocs, sempre, de guió, o no? O ja et va sortir en sol, això, Marta? Home, no, a veure, clar, t'hi dediques temps, vull dir, no sé com... Evidentment ho fas, ho revides, després hi ha revisions, i en principi tots som... Fa molts anys que ens hi dediquem tots, i aleshores no, no sé. No és una complicació, diguéssim. I la gent quan necessita que hi hagi unista d'arriera, et falla molt, què passarà? Sí, però jo sempre dic que no me'n recordo. I és veritat, tinc molt poca memòria, i llavors en parlem de coses, que he escrit fa tres mesos o fa dos, i sempre dic que no me'n recordo. És una cosa que funciona molt. Perquè a més trobo que és molt avorrit. Si és una sèrie, la divertida és que no diguin el que passarà. No, no, tens tota la raó del món. En fi, Marta, gràcies per haver-nos atès. Ja sabeu que, si us ve de gust, podeu anar a veure Litus, que jo us la recomano molt, personalment, perquè trobo que el text és molt bo, i a més a més també... Hi ha una gran feina darrere amb els actors que la componen, fins al 29 de setembre, a l'espai lliure del teatre lliure, que, a més a més, també és una programació... poc habitual, no, en el teatre? Perquè em sembla que esteu de dilluns a dissabte, o alguna cosa per l'estiu? Sí, fem dimecres dijous, diuen res i dissabte, i a les res diumenges no hi ha funció, i hi ha funció dilluns. Que és a los horaris que es fa a la sala flyhard i al lliure, diguéssim, que fem els mateixos horaris. Vull dir que avui dilluns hi ha funció, per exemple. Però està molt bé, perquè com que el dilluns és el dia que normalment es fa festa en la professió teatral... Clar, també és perquè la professió pugui anar al teatre, no? No anem a veure res mai. Potser es pot anar a veure la professió, fins i tot, la gent que vol sortir dilluns, perquè... Sí, també hi ha molt poca oferta dilluns de fer coses i està bé. Molt bé. Doncs Marta, doncs això, que vagi molt bé i molta sort amb aquest musical que ja es preveu en Candeletes, eh? Moltes gràcies. Adéu, Jordi, bona tarda. Que vagi bé, bona tarda.