Estúpidah Èrikah - Lluís Bòria

La penya del Morro representa l'escena musical catalana amb el Martí Figueres. Vinc i no hi arribem al punt de les 6 de la tarda. Tenim com cada setmana el Martí Figueres, aquí a l'Estudio Número de la Ràdio, amb el seu espai de l'escena musical catalana. Martí, bona tarda, què tal? Com estàs? Ei, ei, ei, ei, ei, ei. Com veig tot? Ei, ei, ei. Com és que lo soc jo? Com estàs, Martí? Molt bé. Hòstia, de collons, amb aquest solet, avui tu, que va en febrer, ha arribat a la primadera. Avui qui tenim a més a l'Estudio, aquí a la ràdio? Avui tenim un fantàstic cantant que es diu Lluís Bòria, que és el cantant d'Estopiderica. I a dredons de sucre, vols sense motor, i un mur de vidre sense mala intenció i els Àngels Riuan, i els Àngels Riuan, així, el fasti perenes o miratge curiós, la pena màxima títol d'una cançó i els Àngels Riuan, i els Àngels Riuan, així, per segueixes esperances com si fos impastanagues, la meitat de la meitat d'una meitat que mai s'acaba i els Àngels Riuan, però a vegades ploren així. Ja, ja, ja, ja, ja. Doncs ho quedem, avui presentem una nova perla música al català. Ja fa uns mesos que una mica em va insistir que havia d'escoltar un urquestet en estupiderica, i la veritat és que mai me'n recordava fer-ho, que aquestes coses de la vida que tens molta música i no... Tu tens una gent molt apretada i tot el que sabem que no arriba mai enlloc. Exacte. Però, finalment, el meu amic va prendre la decisió dràstica de passar-me un link directament perquè em descarregués el CD. Vaig dir a favor seu que un cop el vaig tenir descarregat, vaig borrar l'arxiu perquè el qualsevol altre abuserat no fes igual que jo. No s'ha d'impulsar el pirateig, tampoc, no en principi. Molt bé, Martí, m'encanta aquesta introducció d'entrevista. Exacte. Està molt bé, està molt bé. Si en cas, hi ha el Spotify, ja està bé per fer una mica de pirateig, però legalment parlant. Per tornar-me el tema, com he dit, és la trobada música catalana de gran qualitat, i darrere el projecte de l'estupiderica està el Lluís Bòria, que és el seu cantant. Bona tarda, Lluís. Hola, què tal, com estem? Bona tarda. Benvingut al programa, estem molt contents que estiguis aquí. Ens han comentat que t'ha costat una mica, no? Trobar la ràdio? Sí, ens ha costat una miqueta. Bueno, hi ha obres aquí a la nacional, i ha sigut un pèl complicat, però hem arribat, hem arribat. Hem arribat, i ben contents, escolta'm. Tu sabies quan vas d'iniciar el projecte, que posant un nom com el d'estupiderica, acabaries sucident en debat, i que cada entrevista et faria la mateixa pregunta? No vaig posar jo el nom del grup. No? I de fet ens el va posar una noia de més, el nom. Ahà. Vale. Què significa estupiderica? Exacte, la pregunta és què significa estupiderica? La pregunta del tribunal. Qui és estupiderica? No és ningú, estupiderica. Érica és un nom germànic que significa la que sempre arregnarà, i llavors aquest joc amb l'estupidesa sempre arregnarà en aquest món. Però no hi ha cap estúpida, no hi ha cap? No hi ha cap. No hi ha cap. No hi ha cap. No hi ha cap. No, no. No hi ha cap. Erika, no hi ha Erika. Erika, sí. El Martí ha començat parlant sobre aquest tema de les descarregades a través d'Internet i tot plegat. Vosaltres com ho porteu? Esteu a favor? Que la gent es pugui descarregar de forma gratuïta la música? De fet esteu a l'espotify? No ho sé. Sí, l'espotify és un lloc... Internet és un lloc fantàstic per donar-te conèixer. Després la gent que vol comprar discos els compra igual. Jo crec que sí. No hi ha problema, no? No, no, no. Perquè hi ha gent que sí, descarrega música però va als concerts. També troba gent que descarrega música i no va als concerts. I hi ha gent que compra discos i a més també va als concerts. No, és un... Per nosaltres és una eina fantàstica per donar-nos a conèixer. Perquè sí, perquè és que entres a casa de la gent i això fa uns anys era impensable per un grup petit com nosaltres. Així que sí, endavant, descarregues-ho i si el voleu comprar, comprar-lo. Està clar que internet és el que... Vaja, amb les setmanes tècniques però el que fa anys era la televisió, no? Vull dir, m'agrada internet, ja, ja, tot. I arribes fins i tot, arriba més. Sí, clar... És com és concret, no? Passes a ser-t'ho, no? Una mica el periodista i el crític de tu mateix. Pots buscar-te tu la música i després decideixes si comprar-la o no. Jo crec que molta gent que... A la gent que li apassiona la música descarrega com tothom. Tots ho fem, jo descarrego música i a partir d'allà trio el que vull comprar. Clar, és això. Amb molts els que descarreguen o descarreguem després tampoc no arribem a tenir la possibilitat o no volem comprar el disco perquè tothom... Vull dir, si els tenim descarregats. Però, bueno, aquest és un altre tema. Lògicament, després, el fet que vosaltres, com a grup, heu de quedar l'atenció perquè es compri el CD, també. És una mica mal format del CD, en el qual, per exemple, vostre és un CD molt maco, un format digipac, té unes il·lustracions molt maques. Com va anar el tema aquest? O sigui, a l'hora de decidir una mica el design del CD, com va anar? Bueno, una mica, també, partint d'això, de que la gent pirateja. A l'hora de comprar, compro edicions maques. De fet, només compro un vinil. Si el grup no ha dit en vinil, jo no compro el disc. I llavors sí que em toca piratejar-lo. Descomprar en pocs discos? No, pots comprar molts discos, ara, en vinil. El vinil torna. És una gran frase. El vinil torna. Jo crec que el vinil ha tornat ja... Sí, tant. De fet, nosaltres el farem, l'edició en vinil, molts grups aquí catalans tenen i grups nacionals, fora gairebé tothom. L'últim disc, en vinil, que t'has comprat? El de Bigot. Ahà, mira, molt bo, molt bo. Per a conèixer, ja el tenen vinil. Sí, sí, sí. Molt bé, què et va passar pel cap, el primer cop que em van dir que el grup d'estupideri que sonava com a Maldita Nerea. No sé si d'algun cop t'ho aniria. Ah, el de un nom. Sí, ens ho han comentat alguna vegada. Bueno... En fi... Ja està. Parlem del grup. No, no, cada un pot dir el que vulgui. Com va començar l'aventura d'estupideri? Doncs jo estava vivint a Londres i vaig començar a escriure allà algunes cançons, vaig tornar, vaig tornar a marxar, i quan ja vaig decidir que tornava a quedar-me aquí, vaig contactar amb la gent que ja havia tocat, de fet. Després més endavant ha anat entrant gent i sortir-ne, i ara estem amb aquesta formació de 6, però això va ser un començar a fer cançons i llavors ensenyar-los a la gent amb la que volia treballar. Aquest és el primer. Tot això fa dos anys, tres. Sí, nosaltres sempre ens posem la data del 17 de gener, del 2009, que és quan jo ja feia una setmana que estava aquí, vaig dir, ara em quedo ja. I és aquesta data. I allà, aquí és on vaig començar, amb el sona 9. Però les cançons les vas composar a partir del 17 de gener d'aquell any? No, però hi havia algunes que no. No sé, per exemple, cançons com la primavera Samers i Fits, ja la tenia feta, cançó número 1. Estava feta perquè és la número 1. I com era la primera, sí. No, i després això vas creixent i vas buscant el teu lloc musicalment. I quina és el teu lloc musicalment, parlant? Estem parlant de tiquetes, no? Suposo. Magnífices de tiquetes. Folkpop en català, podríem dir-ho? Jo no crec ni que fem folk ni... Sí, ni que fem 100% folk ni que fem 100% pop. Jo crec que estem en un rock suau i a vegades sí, tirem una ral més de casa, com podria ser un tema com Iturralde, no un 3x4 amb una lletra com molt d'aquí, ha fet parlar de la Barça, és una cançó, no? I després tenim aquest punt així més... més metafòric com la princesa, i llavors sí ens haurà de donar-li toc més rockero, més animat. Jo crec que seria això, folkpop, folk, t'agrada? M'agrada, m'agrada el tema. Home, el que és curiós és que en el vostre majispes o en el vostre notes de premsa sempre has de parlar... Ens assemblem a tal, tal, tal grup, tal grup, tal grup, tal grup... Fugim de etiquetes, no? Vull dir, si vols saber què són les tòpiques, escolten-nos, però jo el que sí que puc dir és quines són els meus gustos musicals. No és una mica això, no? Podríem dir-ho? Nick Cave. Nick Cave. Nick Cave, m'encanta. T'encanta. Mike Apegin són també... Mike Apegin són és molt gran. Sí, aquest tipus... la setmana d'hora de fer música, m'agrada fer música... Potser estic parlant massa, però per què es recordi? M'agrada aquesta gent. El Nick Cave és una persona que sempre treu bona música. Radiohead és un grup que mira d'avançar-se, de fer un pas endavant sempre. Nick Harvey, Mike Apegin són, Wilco, Lamb Shop, Nick Drake, aquest Fire, són bandes... que realment tenen un missatge i que diuen alguna cosa sèria. Després hi ha gruts festius, no m'incloiria aquí. Estem parlant amb Lluís Bòria, que és el cantant del grup estupideri, que li vam demanar que si ens podia venir, quan vingués el programa, a tocar alguna cançó en directe, i en tindrem la sort d'escoltar una cançó, no? No, finalment... Ah, sí? Perdó, perdó. Doncs farem la final, la d'Hitorral de González, no? Això mateix. I, a més, tens la guitarra per aquí i tot plegat, doncs escolta, com vulguis, la podem fer, no? Per favor. Una cançó en directe, Lluís es treuen els auriculars. Estan cap a l'escenari de l'estudi. Estàs pujant a l'estudi, ara, a l'escenari? Aquest moment. A l'escenari de Radio Esben. Ja estàs aquí. Ara està l'estudi. Endavant. En Ramon ha sigut sòcia amb dreta seient des dels cinc anys, i l'Antonias sempre hi anava amb l'avi Miquel. Han passat per l'escorz el camp nou, han comprat una tele en color. Han menjat arrosc cada dia esperant que els temps fossin millors. Ja l'atja a la ramble i quan ella es despistava, ella apareixia amb un ram de flors. Són dos joves que ja fa molts anys, omplien les seves, no s'estor. Un trem dia de tard els tornava a casa després del futbol. Els problemes d'acord en Ramon van amb taxicost en un ronyó. Però recorda petons i mirades en un embalat de canet de mar, els gols d'encovala piromusicals. Matins a l'església, mocadors al camí, quan duien els nens, que ja s'han fet grans. Una lluna de mel vora al mar. I a nostre senyor li demanen que se l'endurí a ella primer, que ja es queda ell passant els dies més tristurs. Ara que amb su habitat l'aprèn de la seva petita mà, es pregunta si ella també està pensant, que el millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat. Van a buscar els nens a l'escola. En Jordi i la jove treballen fins tard. La Cristina doblín va marxar amb un pigat després d'un estiu plegat. Aquest Barça és de po i el Madrid punxa, tener i fer. Golden i esta Obama calçots que va per tothom. En Ramon és un fan del Pujol, d'en Xavi, la norma doval. I l'Antonio plora la mort a la guerra del seu germà gran. Però recorda el desig i rialles en un embalat de canet de mar, quin home en Miguel i focs artificials. Estrelles de cinebronxadors al parc i quan duien els nens que ja s'han fet grans. Una lluna de mel vora al mar. I el nostre senyor li demana que s'endurri el seu home primer, que ja es queda ella passant els dies més tristos. Ara que en su habitat l'aprèn de la seva petita mà, les preguntes i ell també està pensant que el millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat. I tu i jo, que som joves i ens queden uns anys, potser si és tonteria creure que també estàs pensant que el millor de ser al Barça és ser-ho al teu costat. Gràcies. Saps qui va ser l'àrbitre de l'últim Barça a Madrid? Ja el vam posar. Us coneixeu? Sí, ens va contactar. Vaig estar fent uns concerts al País Basc i algú d'hauria contactat amb ell, o es coneixia, a més van tocar Bilbao, ell és de Bilbao, de fet. I un dia obro el correu i torna el de González, mail. Ell va contestar i la vacilada és molt bona. No sé qui ets, però que no, que no, que t'ho doy el meu telèfon. I vam estar parlant, que moltíssimes gràcies, que ricasco... Estava supercontent de la cançó. És un tio molt cachondo. Sí, sí, és molt de la broma. De fet, deia això. M'he fet il·lusió, perquè no diuen coses boniques de mi. Mi nombre, una cançó, me ha hecho mucha ilusión. Com es va acudir la idea de fer una cançó de l'Hitoral de González? De fer la cançó parla de l'Antonio El Ramon, és una història d'amor de dues persones que es coneixen. I Reels em va semblar maco posar-los en la situació aquesta del Barça. Es coneixen al camp. Sí, jo soc soci. El meu pare m'hi portava de petit, el meu avi també hi anava, tractant aquestes coses. I a l'hora del títol, semblava massa evident donar-li el millor de ser al Barça ser el teu costat. I vaig pensar, els noms d'arbis, normalment, són molt curiosos tots. És veritat? M'he joto-hàbila. És veritat. Tens un com compostos i altres o 4 o 6 noms. I l'Hitoral de González. Aquesta és la història del títol, no té més. Només tenim un minut malauradament per nosaltres, però ja que estem amb aquesta cançó, una cançó que ha tingut història, perquè us l'han posat fins i tot el hat-trick Barça. Sí, l'està al hat-trick, sí, sí. I què tal, el concurs aquest? Et va saber alguna cosa? És un concurs o no? No, només sortia... Va sonar. Vam fer un concurs amb pan de cançons al Barça, no. Tenia entes, això. Només va sonar com a... Sí, jo diria que sí. Va, va, va. Per acabar, on no es poden venir a veure en directe en el pròxim concert que feu? Doncs el pròxim estem aquí, de Sant Felud del Llobregat. Home, a què costat? La sala als Pagesos, es diu, en format acústic. Després tornem a l'abril i a la banda Sencera. I després estem a Breda, el festival de l'Opatium, Sant Josecs, Pau Vellvé... La web? Web? Web. Sí, bueno, Facebook, Twitter, ens trobareu a tot arreu. Bé, doncs l'hòstia de l'Èrica. Lluís, moltíssimes per venir. A vosaltres. Moltes gràcies.