La penya del morro representa l'escena musical catalana amb el Martí Figuera. Una setmana més ens acompanya el Martí a la taula de música catalana. Martí, bona tarda. A la taula de música catalana. Sí, és com una mena... per no sempre dir l'escena musical catalana. M'agrada, sempre trobar nou vocabularia. En una taula sempre trobaràs els millors plats. Emotions fill your body Enjoy all the things you can do. Doncs van sortir ja fa més de deu anys i d'aquí dos anys em farà deu de l'exit més sonat de la seva carrera. Aquella que deia, no me n'hi ha més dolores, hi ha mamelola. I que, com a bon grup, per això s'ha pogut superar aquell èxit i crear-ne de nous, està tan de pastora. I ara presenten un nou disc que es diu Un Viaje en Nòria. Tenim en la sea cantant la Dolor Baltán al treball del telèfon. Bona tarda Dolor. Hola, bona tarda. Escolta, la preu pregunta és, estàs cansada? Encara recordin com la no me n'hi ha més dolores, hi ha mamelola? No. No, cada cop menys, això. És veritat. Ja no t'ho pregunten, perquè és el que deia, que heu superat amb escreja aquest èxit i, lògicament, hem tingut de molts altres coses que us poden recordar, també. Sí, no, perquè aquest és el referent, ho he de fer per molta gent que no... que segueix molt la radiofórmules, no? Però, bueno, si ja ets seguidor de pastora, això és com una anècdota. Perquè, pastora, podríem dir que és un grup que està mig camint a la radiofórmula? No, hem arribat a la radiofórmula. És de la radiofórmula. No ho sé, som un grup que sonem, on es deixen que l'important és que la teva música soni i ja està, no? Bé, parlem del nou disc, es diu Un Viaje en Nòria. Per què aquest títol? Doncs perquè... La veritat és que quan va acabar de fer-se el disc, perquè nosaltres mai anem com... mai planegem res, no? D'això ja d'això, o aquesta cançó farà-me així. Doncs quan va acabar, ja quan estàvem a l'estudi, ja, com molt clar, les cançons que hi havia, que entraven dintre del disc, era claríssim que ens havíem anat de la olla a nivell d'estils, no? Perquè ja que hi havia una cançó com una balada molt èpica, una cançó en plan metal, un altre dents i... I clar, això, i entre que el Pauet va començar la imatge amb Nòria Fòbica, però Nòria Fòbica ens semblava un títol molt... molt... com un agressiu, doncs vam dir que em van pensar, és que la gent nòria mola, perquè fas com un viatge realment per estils i també fas un recorregut emocional, no?, perquè hi ha cançons més optimistes i cançons més tristes i una mica així. I llavors et pots arribar a marejam, aquest dia, per exemple? Buscar els paralelismes? No, no. Jo amb una nòria no em marejam, em fa vertigen i jo crec que en algun moment hi ha alguna cançó que és un moment de vertigen, no? M'agrada molt la portada del disc. Que guai, li diré al Pauet. No, no, de veritat, eh?, és una portada molt xula, molt xula. Hi ha una solleressa de sol, en primer pla, que reflexa en una furgoneta marxant per la carretera una nòria que està pedalejada, mai més ben dit, per als pedals d'una bicicleta i a l'esquerra hi ha un omni. És molt xulo, és molt xulo. Hi ha com diferents transports, no?, és com... És veritat. I com la nòria no es mou, li vam posar els pedals, no? Escolta, i en quin moment del viatge estàs, tu, ara, de la teva vida? Pregunta, atenció, així com qui no vol la cosa. Aquesta pregunta és cuore, tothom. Hi ha grans ratons colorats, no? Sí, més quinteros. El Pedro Ruiz de la seva època. Sí, doncs estic de braç subidon, tio. Subidon, no? Sí. Estàs en un... podríem dir que en un viatge nòria seria com una mena de perpetro subidon, també? No, també hi ha un moment de bajó, no? A més, la nòria... És el que et van pujar, tio, que baixes. I el guai de baixar també és que només pots pujar. I, a més, la nòria és un viatge que acaba on has començat, també, no? O sigui, no... Sí, però cada volta et fa menys impressió, no et passa a tu, això. És veritat. És veritat, és veritat. Sí, és que té moltes relacions. En el fons sí que anem girant, eh, sí. Les lletres de pastora les compones tu, no, Dolor? Sí. Com ho fas, a l'hora de composar cada una? És diferent o tens un mètode ple estaulert? Bueno, no hi ha un mètode, però sí que és veritat que... No sé, a principi era com el que més sale, no? I ara, doncs, cada cop més era seure amb nòi i buscar les musses i tal. Però, per exemple, no escric mai una lletra. Sorgeixen cantant-les, no? Les vaig cantar, em veig cantar, em veig trobar en coses. I, al final, acabes... Quan acabo de dir-la, tio, tot això em passa. Tot això m'han explicat. Però, vamos, més o menys seria aquest el mètode. Què pretens dir en elles, amb aquestes lletres? O concretament, les lletres del disc que parlem? O potser no vols dir res o en concret i vols dir tot? No, no, no. No sé, no m'ho plantejo gaire. Jo crec que dintre de tot hi ha com un power molt de tirar pelante. Totes les lletres, al fondu, és una mica... O aquesta sol no està tan malament. Simplement no tenim molts referents de la soledat. Totes les referents que ens donen sempre és la família feliç. Aleshores, quan no tens aquesta cosa o no la trobes o és que no te l'has cregut, doncs has d'anar inventant-te. Jo crec que ho va fer una mica per aquí, no tinc ni idea. El Martí diu que les lletres tenen una mica cinematogràfic. Estàs d'acord amb això, no? És que no sé, és molt difícil parlar d'un mateix. Almenys per a mi. Potser sí, perquè com... No expliquen, realment, una cosa... És que tampoc són tan especials. També expliquen com un moment o com una emoció, i sí que és veritat que et dona una visió molt... d'una pel·li, de repentina, que se fué. A vegades se me quedaria així. A vegades la música de Taïman ajuda molt amb això, perquè és molt delicat, a la veritat, fer les bases i això. Bé, escolta'm, quins són els orígens per això de pastora? Que ja fa 10 anys, suposo, de la vostra primera èxit, de l'Ola i tal, però... No fa, no fotem, són 10 anys. 10 anys... El 2000 jo vaig conèixer el Caim. Exacte, sí. Vaig conèixer el Caim amb una espectacle de teatre que jo feia, amb una companyia que era el general d'elèctrica, i ell va venir a fer la banda segona, i ens vam conèixer allà, va haver-hi superbon rotllo, i res, així va començar tota la història. Però ell ja portaven, des del 96, 96, ja portaven aquest gran grup sense veu, amb música instrumental, i que havien fet un disc. I aquest, més o menys, és l'origen. Fins el 2004 no ens vam fer famosos per això de Maldona. I com ha evolucionat el grup? O segueu més o menys el mateix camí? Sí. Jo crec que sí que hem evolucionat. Sobretot en que cada cop hi ha més bon rotllo, hi ha més... Més que ara perquè ens coneixem, i no sé que hi ha una cosa molt anarquica en aquest sentit, que cadascú fa el que vol en la seva parcel·la, i si algú es fot a la parcel·la de l'altre, és perquè és evident que no va bé. És millor que sé que ens passa a tots tres, que cadascú n'haba un moment. I, bueno, no sé... Això seria el secret, jo crec, perquè cadascú tenim les feines molt limitades a quedar-ne a la seva part, i, a més, ens revenim molt bé. Aquesta part d'anarquia, de fer el que has col·lidoni la gana, independent, a tu et ve una mica marcat també de família, això? No, no. La meva família, amb el que fa tot, és una família molt normal, vamos, com l'ha de tothom, va molt bàsicament, portant molt així tothom, perquè, clar, comparant-me amb el que hi ha al Pauet, no té res a veure. No, clar, però jo crec que per això ho deia, entenc. Però sí, una família que porten 40 anys junts, i tot així, molt xulo, per mi, una infància superxula. Molt bé. Precisament els teus companys, tant el que hem com el Pauet, són fills del Pau Riba, el mític canteutor galàtic de la nova cançó catalana. Suposo que coneixes el Pau Riba, no? No, res, res. No ho coneixes? Sí, sí que el coneix. Ah, va bé. A més, a més, tenim el local d'assaig, el tenim a casa seu. Va bé, va bé. Que el veiem sovint. I què li sembla la música que feu? Està encantat? Jo crec que no li agrada. No ho sé. No fotis. No ho sé. Ho dic públicament, perquè ell li encanta crear aquesta polèmica. Clar. No ho sé, no és que no es fot gaire, la veritat és que passa bastant. Ell està per allà, treu a vegades per a l'ull, ens mira, i se'n tornarà. Per cert, per tornem al disc, al humvejè en Nòria, la Nòria Fòbica, hi ha la tornada, no? Que sembla realment com cabrejada enfadada. Com a cantant, cada cançó s'ha de trobar el seu to diferent. Com ho treballes, això? Perquè cada cançó neix d'una emoció. I aquest disc ho té bastanta mala hòstia. Jo crec que és molt empanyada. És que es nota, és empanyada, no? És empanyada amb el món. És ben empanyada, ben empanyada. Però què t'ha passat? La crisi, la crisi. No sé, coses que passen que, com diu, està, mira, de penya, que és això, no? Ja està. La cançó des del punt de la ràbia. Hi ha moments que sí que m'agrada. M'agraden gaire de t'enviar-ho tot a Pastafang, per dir-ho finament. Sí, sí, sí. No tot, però algunes coses o persones. Ja t'han de pastalar en el color. La teva, clar, m'imagino que la teva, basant d'interpretació, com a l'experiència com a actriu, t'ha ajudat moltíssim, no? M'agrada, per exemple, comentar, trobar la interpretació en cada cançó? O no? O has après més fent de... sent cantant? És que jo crec que cada cançó n'és d'una emoció. Si jo quan he escrit una cançó, quan es començo a composar, tinc un humor, hi ha dies que estic més guai, dies que estic trista, dies com la vida mateixa, no? El dia que estic de mala hòstia, em surt una cançó que ve... Nooo! I... i aleshores, lo de ser actriu m'ha ajudat molt a connectar amb una emoció i d'esquerda. Suposo que per això... Per això és d'això. ... Doncs en aquest disc també tenim una cançó que es diu Dolsos Somnis, que és una cançó en català. Cairà bé que d'algú en teniu una en català, oi? Si anem a mitat i mitat, jo diria. Hem fet com a... als imparts no hi ha cançó català, hi ha els parells, hi ha cançó en català. O sigui, a segon i al quart hi ha una cançó en català. I per què només una cançó en català? Perquè surt així. Bàsicament jo penso... No sé si penso en castellà, perquè ara ja ho tinc tot molt barrejat. Però sí que és veritat que domino més la llengua castellana. Faig menys falta d'ortografia. I en les hores amb el català em passa això, que com no el controlo, doncs no em deixo anar tant, saps? I el que passa és que sí que és veritat que... de tant en tant, et surt una en català, i si et surt, o dues. I a vegades hem inclús més, però, que acaba sent una del disc, però no per una qüestió d'idiòmens, sinó per una qüestió de cançó. O sigui, aquesta cançó és tan maca que l'hem de posar, no? I ja està. Escolta, per cert, que la Dolo, que ho hem comentat, és actriu, i actualment està a Infidels, interpretant el paper de la parella de l'Aina Clotet. Què tal, Dolo, a la sèrie? Bé, molt bé. Molt dur, perquè t'has de checar molt d'hora. I jo tota la vida estic fent rock'n'roll a les nits, i que copa aquest canvi d'horari, una mica... Clar, la disciplina... Passar de la vida buèmia, la disciplina... de ser actriu i marcar-te uns timings, a vegades potser és més dur, no? Sí, perquè clar, també havia fet molt la teatre, però el que ara també és de nit. O sigui que... Per la base d'aquest conflicte de llengües, que tenies en el català, dona molta canya amb el tema de les correctores lingüistes o no? Sí, però com jo... Jo faig una mica en Vic Daniela Díaz, la muela. Així es diu el personatge, eh? Sí, sí. Doncs ja hi jugava una mica, que fos una mica xarn, cernega o digali... Bilingüet. I si a mi em permeten, crec que un parell de bales a la setmana... Ah, sí? Clar, escoltant. Sí, perquè jo era d'acord i jo era d'acord. I jo no dic mai, anem aquí d'acord. Dius, vale, no? I sí, sí, és ho dic. Però la veritat és que a mi no m'ha agobiat molt, eh? A més, és que jo parlo molt bé en català. Està bé, no? També que TV3 faci les sèries i utilitza llenguatge que es fa servir al carrer? Sí, o més que sinó... Si un personatge és molt increïble, no? O sigui que et treballa amb un gimnàs, que fa la cambrera, que tal, i que digui, val, i de tant en tant, tampoc passa res, no? Però de coses més rares s'han vist a TV3, també, en aquest sentit. És veritat, però... Jo no puc parlar, jo només puc parlar d'infidel, i amb infidel hi havia una lingüista encantadora que te basculava, quan deia que no, que això no es podia dir, doncs no es podia dir. Has acabat ja el teu personatge de rodar-lo a la sèrie? Sí, fa molt, sí, sí. Hem acabat l'agost, ja ni me'n recordo. Però encara està matent, no? Sí, sí, sí, perquè es va gravar, però es va començar a metre el setembre. I... Hi ha noves temporades i tot... Jo no, jo, a veure, jo no ho sé. No t'han trucat, no t'han trucat, eh? A mi no m'han trucat, igual és que jo no surto més. Hòstia, home, això, trucar diagonal i preguntar-ho, trucar allà i dir, escolta, què hi ha de l'Omio? Sí, i jo diria que no, que no hi ha més temporades, que... Aquesta és l'última. Jo no estic allà al despatx, jo no sé què passa. Bueno, i llavors, què tenim així en cartera? Tens alguna cosa tant de tele o de cinem? La veritat és que no, la veritat és que... No tinc gaire temps, no... Pastor, ara mateix, em treu tope de temps, o sigui, sempre parlem de gires, ajos en músics, les promos... A més, és que quan cantes, és... O sigui, estàs 3 dies cantant, i jo crec que necessito dos per recuperar-me. Bueno, que... Perquè, clar, no és que només canvis, és que te'n vas a l'altra punta d'Espanya i tornes, sants, fas un to de la furgoneta, és molt difícil compaginar-ho, i per ara no, o sigui, ara mateix, jo em vull centrar en això, perquè quan em vaig fer infidels, i alhora vaig gravar al disco, va ser una bogeria que, bueno... No, no hay que repetir. Home, no es pot dir mai, però... O sigui, ho fes sabent el que sé, no? Però... Deixar-me la cinc de matina, m'adormir a les tres, estudiar els taxis... Bueno, jo recordo un mes bastant boig, sants. Molt bé. Per tant, podríem dir que Dolo Beltrán és més la cantant de pastora que no l'actriu d'infidels, o ets més cantant que no l'actriu, no? No ho sé, depèn. A veure, jo, on em sento lliure i faig el que em dona ganes de pastora, és això, és casa meva, tan clavíssim. De fet, ara... De fet, ara són coses que, si surten, em vols dir que m'encanta. Estan a Madrid, ara, de fet, no? No, estic a Barcelona. Estan a Barcelona? Sí. No, no, no, ho dic perquè el telèfon que ens han passat per trucar de contacte amb tu era un 91. Ja he pensat, mira... Sí, la discogràfica. Ja tot així. I esteu preparant, ja, la gira dels pels 5 mesos. Teniu ja molts bolos tancats? Com està la cosa? Doncs estem tancats, tancats. Hi ha coses, sí. Comencem el Palau de la Música al dia 4 de març. Perdona, perdona un moment. Deixem que et talli un moment perquè... comença el Palau de la Música d'Eunidor, no? Normalment els grups acaben el Palau de la Música. Ah, sí, acaben això. Nosaltres comencem, comencem. Després d'aquí ja ve el Sant Jordi, no? El diceu. No ho sé, és la presentació oficial del disc. És allà, hem fet una pregira que va durar 15 dies, ara, i ho hem tornat fa uns dies i tal. I ara estem cobrint, o sigui, tancant la gira del disc. I, bueno, hi ha bastantes coses. Des de Valladolid, passarem per la facta. A Barcelona també farem moltes coses. Facto ja. Tocarem a Figueres. Però, bueno, hi ha moltes coses, però, com firma de així, les anirem posant a la web. Perquè pastor és un grup més de... de recintes grans, no? De... d'estadis, no? És de... d'estadis o de Palau, o així més o menys grossos. No és de... de petits bars o aquestes coses més íntimes que es fan ara. La pregira l'hem fet abans. Ahà. Bones sales petites. De unes 300 persones a la mitja. I... A mi m'encanten aquests... aquests concerts. A nivell so i equip, no seran com amb una altra sala més gran i tal. Mm-hm. Però ens encanten. El que passa és que, clar, a Madrid es va quedar molta gent fora. I aleshores dius, és que hem de fer ja sales més grans, no? Però, bueno, d'estadis, hem fet algun, però no... Recites grans, em referia, sí, sí. Sí, doncs sí, sales una mica més grans. Depèn de la ciutat, també, i et dic, na Cosnes, a Madrid, a Barcelona, i l'Andrés Narcana, a Valladolid, no? El públic càmig, sí, és diferent, sempre. Doncs, Dolor, cantant de Pastora, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Descansa, que es presenten uns mesos mogudets pel que podem veure amb tot el que comporta una gira d'aquestes característiques com és el grup de Pastora. Moltes gràcies per haver-nos atès i que vagi molt bé. Una abraçada. Una abraçada, Dolor, moltes gràcies. Doncs, Martí, moltíssimes gràcies. La setmana que ve més música de la Sena Musical Catalana. Gràcies, Martí.