Raydibaum

La penya del Morro presenta l'escena musical catalana amb el Martí Figueras. 5.40 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, ràdio d'Esberna, 8.1 de la F.A.M. atent a tot el Baix Llobrecat, part del Barcelona, és com cada setmana a l'escena musical catalana, tenim el Martí Figueras, Martí, bona tarda. Hola, canal, bona tarda. Com a tots. Molt bé. A més a més, avui hem convidats en directe aquí a l'estudi, no? Sí, sí, molt bé. Pots fer tota la vida. Doncs estem escoltant de fons, una de les cançons del nou disc, de Ray de Baum, que és un grup que ja porta l'escena 4 discos, dos són en anglès i dos en català. I aquest que estem sentint és el quart, que és el disc que viu per fi potser demà. Ja ho dic des d'aquí, que és un discasso. Molt bé. I com esteu sentint, la meva dreta tinc el Valet Nieto, que és el cantant del Ray de Baum, i a la meva escara tinc el Ricard Moner, percusionista i multi-instrumentalista, deixem-ho així. Bona tarda, com esteu? Bona tarda. Bé, molt bé. Molt bé, molt content. Nosaltres també, molt contents que heu vingut a la vida, i molt... Escolta, com va començar aquesta història? Una pregunta que m'imagino a veure respostes alguna vegada, però sempre obligatòria, no? Bueno, quina història, per què? La vostra, la vostra. De Ray de Baum. Sí, de la veritat o la que ens hi plantem? La que queda bé o...? La que queda bé, la inventada, la que té més... Bueno, sempre havíem penjat, no? No, no. Això és més o menys cap al 2000, una mica abans, el Dan, que és el baixista, i jo, que soc el bateria, sortíem d'una banda que, en el seu moment, va tenir bastant ressò, que es deia From Head to Tow. Llavors ell i jo vam fer molt amistat, i vam dir que el proper projecte havíem d'estar plegats fent música. I al cap del temps vam trobar el Valen, allà mateix dels locals, molt endogàmics, però la música és així, i després ja es va incorporar el Pep a l'altra guitarra, i darrerament ja fa dos anys hi ha algú, el Ramon a les tecles. I llavors, llavors, podeu publicar el vostre primer EP, després dels treballs, els primers treballs vam ser amb anglès, i després ja, el 2008, veu canviar chip, i veu publicar el manual de gènere catastròfic. Correcte. Exacte. I per què aquest canvi? O sigui, era de l'anglès, el català. Doncs en una cosa que teníem pensat des de feia temps fer, perquè era aquella cosa, aquella cosa, aquell cuquet que tens a dintre, i després d'acabar el Biggest Box, diguem-ne, fins i tot ho vam pensar en el Biggest Box, que potser era massa tard, com ja l'estàvem fent, i ja se'ns va acudir aquesta idea de, eh, podríem fer un català, però ja era una mica com per suïcidar-se en aquell moment, no es podia fer. Però vam decidir que en el proper estaria bé, i vam començar amb allò amb un granet de sorra, que seria que vam fer la versió d'una cançó de l'Adrià Puntí, i això va ajudar, sobretot, en el meu cas, perquè jo venia a cantar amb anglès, de provar cantant català, veure què tal funcionava, i realment ens va agradar, i vam decidir, que sí, que ens tiraríem a la piscina, i provar de fer-ho en català. No, molt bé. És que ho sabem, perquè... Home, jo crec que actualment, vull dir, tant fa català, castellà, en anglès, entre la música soni bé, això ja està bé, però, clar, sempre és millor, no? Per tant, no sembla una mica de què parla el grup, les inquietuds. Per tant, de què es parla, en aquest disc? Per fer... Per fer, potser, demà. Doncs, a veure, molta gent diu que no, és molt positiu, molt lluminós i tal, però el Dan, que no hi és aquí, el Dan sempre diu, no, és esperançador. El títol ho explica molt bé. És un disc que diu, potser, potser, demà. O sigui, és allò... Sí, per fi, arriba el demà, però potser no. És una sensació de que esperes que les coses, en l'endemà, estiguin millor, però, bueno, no ho saps ben bé. Seria aquest concepte de... tenir l'esperança que, el dia següent, les coses vagin millor. I com espereu que sigui el vostre demà? Vinga, Rica, no sé... No, el nostre demà és que ens segueixin de centreure discos. Exacte. I tocan pels llocs. No, la veritat és que la gent està tenint molt bona rebuda d'aquest disc, i, bueno, és allò que, a vegades, costa... costa sintonitzar amb la gent, no? Llavors, tu pots estar llotant, llotant cada dia i cada any, i arriba un moment en què tot sembla que flueixi sol, no? I jo crec que estem en aquest punt. I ho venim buscant, bueno, ho venim buscant. Diguéssim que hem posat l'il·lusió des del moment que van començar a composar aquest disc i fer les lletres. És una mica com quan tu estàs trist i tal, vols posar-te content i el sol fet de riure, encara que al principi sigui més forçat o que tingui una feina, al final acaba s'estan content, no? És una cosa així, no? L'il·lusió et porta una resposta, una resposta de la gent. I, bueno, en aquest sentit, això estem veient que hi ha molt bona rebuda. I és just el missatge del disc. És l'il·lusió, l'esperança, la certesa, aquesta una mica condicionada, no? Veig que casualment porteu una guitarra i un cajón. Sí, hòstia. Això és casual, eh? Ricard, fixa't. Hòstia, si estic... Què és aquesta caixa? Escolta, perquè no toca una mica en directe. Jo tinc una guitarra a les mans, però no la sé tocar. I a més no t'acordes. No t'acordes. És el que havíem pactat, o sigui, no? No hi ha bocata, oi? No hi ha bocata, oi. Llavors farem un esforç. Què toquereu? Una cançó que es diu Alphabet, que és el single del disc per fer, potser, demà. I, a veure... Format acústic, du o guitarra, veu... Fussion, fussion. Perquè qui us fa el grup? Un component, només? 3, 3. Ah, 3. 3 components, eh? Sí, falta 3. Sí, sí, som una petita mostra. És una demo, no? M'hi han dit, però no feu molt malament. No, el tema que toquerem podeu també veure el videoclip que està al YouTube, que és el primer videoclip que han fet, que estem molt, molt, molt contentos. El Paul Fuentes. Ah, sí? Sí, el Paul Fuentes. Com es diu? El videoclip, eh? Alphabet. Alphabet. Molt bé. Vinga. Molt bé. Tota el que sentim té un nom. Tota el que tenim tu i jo. Però si ho amaguem a dins, potser oblidarem qui som. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. Tota el que té tu i jo. Alphabet. Emocions. Saps canviar el meu món. I sabrem on estem, descriurem qui som. Alphabet. Emocions. Saps canviar el meu món. Tota el que sentim té un nom. Tota el que té tu i jo. Tota el que té tu i jo. Molt bé. Gràcies per vendre'ns aquesta cançó en directe. Molt bonic. Alphabet. M'ha costat. T'ho agraeixo. La veritat és que no ho sé. És de les cançons que crec que vam coincidir el 5. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. La veritat és que la lletra m'agrada molt. És això que creiem més amb la feina del dia a dia que sembla molt romàntic. Creiem que totes les coses que puja relativament ràpid, també cauen relativament ràpid. La música la us hem més per una realització personal. És terapèutic. M'entendràs perfectament. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. Moltes gràcies per haver vingut. M'agrada molt.