La penya del Morro presenta l'escena musical catalana amb el Martí Figueiras. Martí Figueiras, bona tarda. Ei, què tal, com estem? Molt bé, mira aquí, a punt de la setmana, allà. Bé, tranquil. Tranquil, eh, jo l'heig de veure. Sí, és el que té. Que guai, que vinguíssim per divendres, jo. Sí, la des que sí, eh. Per cert, t'has de felicitar perquè últimament sempre portes els artistes i convidats aquí al programa en directe a cosa que és... Bueno, jo crec que els hem de felicitar, eh, és que facin l'esforç, per veritat. Ara parlem amb ell i li agrairem en persona el fet de venir aquí a Sant Just. Avui qui portes? Doncs noi, avui he decidit portar a la radio un cantautor. Què et sembla? Ah, un cantautor, home, em sembla fantàstic. És una bona època per recuperar la figura del cantautor, no? Aquell cantautor combatent, perquè la seva veu pugui denunciar les injustícies socials que patim tots, no? El tipic... No, no, no, no, no, no, no, no... Bueno, tampoc... no sé, jo, eh, si tampoc seria aquest tipus de cantautor... Paco Ibáñez, ben ben no seria. Ben, és igual, tampoc no cal ser Paco Ibáñez, perquè sigui un cantautor compromès, indignat... No, sí, jo no dic... I fa els capitalisme, fa... Que sí, que no digui que sigui un compromès indignat i tot això que dius, però que digui que musicalment té un altre estir, probablement. Aquestes incògnites, no sé, qui és? L'estat de Joan Colomoc, que és un músic, un cantant de correculum bastant extents, i que ara presenta i presenta, perquè de fet, m'han sacumentat abans que ja està planxat i que pràcticament ja està arribat, ja, els... a Can Becore disc, i que és el seu segon disc en solidari, que ha estat de del producte anterior Bruto Volumen 1. Bona tarda, Joan. Bona tarda. Joan, gràcies per venir al programa. Què passa, que et diuen que ets un cantautor convencional, no? Convencional? És un cantautor protesta? Bueno, no sé, s'ha escrit en alguns puestos, i, home, la veritat és que nosaltres venim del punk, i de realment d'un món dillor bastant reivindicatiu, però, clar, no sé si és ben bé això de cantautor protesta. Per tu t'hi consideres cantautor o... És que ben bé, no sé què vol dir això, si vol dir que faig cançons i les cantes, doncs sí, està clar. Ara presentes producte interior Bruto, que m'escoltàvem fa un moment de què va aquest disc. Doncs el disc, bueno, són cançons, música, lletres, les lletres són una mica xunges, perquè no se'm dona gaire bé, perquè és veritat que aquest disc, potser la temàtica és més homogènia i és bastant crítica amb l'estatus quo actual del món. Has notat algun dia la plaça Catalunya? Doncs... no em fa vergonya dir que no. No per què? No perquè no l'hagi volgut, sinó perquè realment porto uns dies de bolí. Per què et fa vergonya dir que no? Tinc gent que està molt orgullosa de no haver anat mai. No, a mi m'agradaria fer alguna cosa per apujar... Pots anar a cantar allà un paio de cançons? Sí, segur. Perquè el Paco Ibañez, que justament en parlàvem fa un moment ara, tot i que ell és una dedicció... Va anar l'altre dia? Va anar al Dumanjani, va anar al Dumanjani. Per tant, tu en Joan Colomo pot anar, perquè no... Parlem també del productor interior brut que trauràs ara, però vans has tingut el contratador pronòstico, que va ser el teu primer disc, que va tenir una resposta molt bona. Et va sorprendre? Sí, sí, sí, sí. Perquè, com ja deia amb el títol del disc, em va sorprendre només el fet de treure el disc. Tot allò de la més per res m'ho esperava, i sí, ha sigut una sorpresa grata. Perdona, la meva franquesa, però és que una cosa que no entenc, em dóna la sensació que no et valores massa. Vull dir, la crítica diu que ho fas bé, que... Tu què saps? Però què saps? Dóna la sensació que no ho sé. No, la veritat, no em valoro massa, però estic conscient que ho faig tot a mitges i ho faig tot bastant malament, i jo crec que és així, i si hi ha gent que creu el contrari, és lliure de la final que vulgui. Joan, però això és un personatge que tens, no? Sí, en la veritat, a dintre meu m'estimo, m'estimo molt, Toni. Estic convençut que soc el millor. Clar, Joan, és que si no, el paguem o no? És que si no ho sé, si vols que et donem una abraçada, tu et dones una abraçada. No, però sí que és veritat que és això. També potser no sé, perquè és difícil de valorar-se un mateix. Jo veig el que fa la gent al voltant i me n'adono que la gent té molt més talent i moltes més coses que jo no tinc, crec. Parlem de la composició de les lletres. Com ho fas a l'hora d'escriure? Jo pateixo molt i ho faig en l'últim moment. Home, és una tècnica bastant... És una cosa que surt molt de dins, perquè en l'últim moment necessito una lletra per n'agravar i és el que surt. No estic mai content amb el resultat final, però és així. Tu, per exemple, en aquest segon dia hi ha un mateix tema i alguna cosa que diguis que guanyes a tot? Sí, el que et deia del... El títol ja va una mica per aquí. És un concepte econòmic, podríem dir. Hi ha alguns temes que parlen del sistema, de com tots som una part de la maquinària... I això, no sé... Encara no he fet gaire entrevistes sobre aquest disc, i encara no tinc res a estudiar. Segemos, segemos. Què has volgut dir amb aquest disc? Què és el que no t'agrada? Quan veig a Catalunya Ràdio... No, després el que passa és que vas a llocs que la gent ja ha fet unes reflexions, que ni tu t'imaginaves, i llavors d'allà és on treus les idees... Ah, això és l'amba! Ara ens està vendre aquí... No, però sí que és veritat que hi ha gent que li dona moltes més voltes que les que li dones tu a l'hora de fer una cançó, i jo escric el que em suren a l'últim moment. Això passa molt, no? Moltes vegades, a l'hora d'escriure o composar, escriu una mica el primer que et ve i tal, i després la gent li troba que s'ho fa a seu, és una mica també la gràcia a tot plegat. No, i veient-ho des d'un altre punt de vista, li troba coses que tu no les havies vist. Escolta'm, aquest és el volumen U, producte interior bruto volumen U, hi haurà volumen 2. No, això va ser... vaig negrevar el novembre, i quan vam gravar 12 temes, i llavors me'n vaig adonar que tenia 12 més, i llavors a l'abril ja vaig agafar data en un altre estudi, i no era una cosa premeditada d'abans, va ser... Sí, llavors m'espero molt de temps que aquests temes ja es queden com ells, i llavors em va acudir això, fer-me per fàsticules en un any, traiem ara un, i d'aquí a l'octubre, al novembre, així sortirà el volumen 2. Ja veieu que el Joan és un noi molt humil, molt tímid, aquest és quan tenim el que et transmet. Ens ha portat la guitarra per tocar algun tema, cosa que li agraïm molt, i com vulguis, podem fer un tema en directe, no, Joan? Vale, estupendo. Estàs més a gust, potser, tocant i cantant, que no passa amb una entrevista? Eh... No, no, però... No és el que passa una mala estona, Joan. Avui és que et porto un refredat, i com una ressaca, i tot clar, que ni parlant ni tocant, no sé... S'està de tu. Dopla a Mery, per haver vingut fins aquí, es fan estona amb nosaltres a la penya del Morruf. Aquest tema ens tocaràs? Bueno, és el que costumo tocar últimament, així, en aquests... Tinguis dos. Que es diu Màgic, i la toco bàsicament perquè és de les més senzilles, i és la que de moment em surt. Seria el single, podríem dir, del disc? No tens pensat single? No, perquè el primer vam fer com un lançament així, d'un altre tema que es diu World Mord, que és el que ha sortit així, com a single. I llavors hi ha un altre castellà, que també ha sigut com a single, que és el Fénel Agne. Però, bueno, no és cap d'aquestes dues. Màgic. Doncs, Joan, quan vulguis en directe, Joan Coloma, aquí amb el Màgic, a la penya del Morruf, a Ràdio de Don. Treu amb voreres, pujant el tren, sense el que esperes quan parla. La gent és Màgic, és meravellós, que ens manteixin així. Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç. Màgic, és meravellós, que ens manteixin així. Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç. Màgic, és meravellós, que ens manteixin així. Màgic, és meravellós, que ens manteixin així. És Màgic, és meravellós, que ens manteixin així. Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç. No vull pas la veritat, no vull pas la veritat, no vull pas la veritat, vull ser feliç. Sí senyor Joan Colomo, en directe a la penya del Morro, moltíssimes, moltíssimes gràcies Joan, per aquest tema màgic que a mi personalment m'ha encantat i t'agraeixo aquest regal que t'has fet aquí a Ràdio d'Esber. Per cert, s'ha proposit com un moment molt màgic també, no dic per això. Ho dic perquè semblava que tinguessis coros. Sí, t'ho juro, potser ha sigut una sensació meva com estranya, però hi ha hagut un moment que no sé si, per la guitarra, o el mateix t'has dit tu. Això un amic meu ja fa temps que va descobrir que és el tritono, que li deia que quan tenia tan fotut el coll, que li surten tres tons a l'hora de fer. No, per això no ho has fet tu. No, no ha sigut això. No, no, no, no, no. Jo prefereixo d'altra cosa, de veritat, he sigut com una cosa. Potser no, potser sóc jo que... Ja repassaré la cinta, veus? Escolta, també, en Antena. Molt bé, escolta'm, part de Joan Coloma, és un tio que, com m'he dit al principi, tens un curriculum molt extens. Primer, tu et vins a Sant Soloni, des d'allà, tot va començar amb un grup que és d'allà, Feidún. Que n'ha quedat de Feidún? Bueno, al diumenge tenim un assaig, perquè toquem vidreres, i fa com un any, anem fent concerts així espuràdicament, un a l'any, perquè mai ens hem acabat de disoldre, però tampoc estem actius, estem allà en un punt desconegut, però no, te s'ha de dir que va començar bastant abans de que Feidún, però sí que és veritat que Feidún és el més antic que encara existeix, això. I després de Feidún, o al mateix temps, també vas a enjagar amb l'Èric Fuentes i la resta de la banda, el Jean Fonishit Simpatí, que de unidor. Això també va ser bastant post... En Feidún m'he començat el 99, així, i jo vaig entrar amb en Finis als últims quatre anys de la banda, el 2006 o algo així. I l'any passat es va acabar aquesta aventura? I l'any passat es va acabar, sí. I bé? Sí, ha fet canvis, i això és interessant, ha canviat projectes, projectes nous, i això una mica. Et trobes a faltar una mica l'amor d'aquesta, perquè és molt ràdicament diferent de tu com a Joan Colmó? Sí, home, sí. Anàvem allà a tocar ben i càssim, era brutal. Era una mica de rock'n'roll, estava molt bé. Es troba a faltar. Preparant l'altre costat, m'agrada molt això d'anar a tocar un lot, i no tindrà que anar a Cádiz, que al final la furgoneta cansa una mica. Però després hi ha l'anyures, és el que té. A més, tot molt, perquè estàs amb molts grups, també que, per exemple, la celula dormiente, que acabes de completar el vostre últim disc, Pòstumo, no pares. La veritat és que si massa coses, estic a punt d'entrar en una crisi, és bastant sèria, perquè no pares d'emmargar-te amb coses, perquè més allà dels tres grups, sempre t'emmerdes en altres coses, i és bastant d'això, però és la feina. Vius d'això, de música? Malvisc. La teva intenció, però, quina és? És a mig termini ser Joan Colomo i amb els teus disc, o continuar amb aquestes col·laboracions amb altres grups? Col·laboracions, la celula del dormiente, és pràcticament un altre projectat teu amb una altra banda. No, la història, el que passa que és això, en el món en el que vivim, en què tens que buscar-te la vida per pagar el lloguer, al final és una mica trist, però has d'anar buscant coses que es repercuteixen monetàriament, econòmicament. Llavors, a l'igual, deixes de banda coses que potser és el que més t'interessaria fer a nivell artístic o creatiu. Però ja tens per tot, i a més es dona la casualitat que el que dona diners també és una cosa que realment m'agrada. De moment, per això estàs satisfet en tots els projectes que estàs dient. Per tant, vaig dir que vas com... Per on va venir, vas fent, les músiques les compons i les escrius a l'últim dia abans de gravar... Bueno, hi ha una cosa clara que és això, que la música no para de rejar, que és lo important. I llavors, sempre veig que penso que al cap de dos mesos m'hauré d'anar a currar al súper, perquè sempre baixi, rollo dos mesos vista, que dius, mira, d'aquí aquests dos mesos sembla que... i vaig fent, ni de moment vaig tirant, però clar, això no està gens clar. I els dos propers mesos, l'estiu, com es presenta? Doncs es presenta bastant mogudet. Ara, bueno, a part d'un concert, que això amb els diferents grups, amb CIDU, amb objectes estrany, ara comencem a fer el disco dels cirles que graven ara, tinc un altre nano que va gravar un disque i el tinc a ajudar... És com a productor, de un i dos. I llavors, això, anar fent concerts, ara tinc una mudança i tinc que acabar, encara, el volument dos del productor interior, que falta gravar les veus i això, anar fent. No te'n faltarà. Escolta, a mi, jo vull apuntar una cosa, sobretot quan el John Colomo es gaudeix molt escoltant-lo en el format disc o jovinil o el que sigui, però quan el veus tocan en directe és un espectacle. Jo tinc entès que hi ha un John Colomo en solitari i un John Colomo en banda. Jo he vist el John Colomo en solitari i és molt divertit. Ets un showman, tu, i tu vas a fer el show. No ho busc, no és que ho busqui, és el rollo de quan vas sola amb una guitarra i intentes fer alguna cosa perquè la gent no s'avorreixi, perquè pots canta molt bé, pots tocar molt bé, però una hora d'un tio amb una guitarra pot ser un infern. I llavors quan vaig jo sol és això, i tu tira més pel rollo humorístic i que la gent participi i una mica això, més que la part musical, que també hi és, però... És un monòleg amb música, llavors. Sí, el que passa és que també és espontani i improvisat i és això que a vegades no tens el dia i també pot ser horrorós i no tens molta gràcia, em perdó. No t'espartegem mai el fet de fer com un espectacle atencat, és a dir, em combinant... Perdria molta gràcia. L'humor i la música, per exemple, el teatre neu cada setmana i estar-te allà un dia a setmana, per exemple. Això de fer de resident en algun lloc, això és el meu somni. O sigui, anar a cada dijous de la setmana a un garito sense guió també. Per preparat. Ah, no va de clar improvisant. Clar, perquè cada dia la gràcia d'això del rollo que t'he improvisat és que cada dia és diferent, no? Coneixer el teatre neu de Barcelona? Em sembla de nom, però no... Funcionen molt així. Són espectacles d'un dia a la setmana i llavors estan dos ales una gran i una baix, que ja està al costat d'un bar, més petiteta i tal, i la veritat és que funcionen molt així. Jo et veig molt, per fi... Doncs sí, a mi alguna cosa així del rollo que significa... Ja t'ho buscarem, ja t'ho buscarem. Ja t'ho buscarem, ja t'ho buscarem una comissió, Joan. Tots sortim, d'on estem? Hem d'anar acabant, Martí. Sí, sí, sí, que ho deixem aquí. Joan, moltíssimes gràcies per haver vingut. A més, tu dius que vius a Sant Saloni? Bueno, ara visc el Raval. Em queda una mica més a prop. Una mica diferència, també, no? Entre Sant Saloni i el Raval? Sí, totalment, sí. No sé, inclús des del color de la pell, hi ha moltes distàncies. Sí, sí, no, no, clar. Que sortiràs cates aquí, no? No entenc els ocells, no? Bueno, les gavines, sí, foten un escàndol, perquè a Sant Saloni no entenim. Un altre tipus de fauna, no? Més el vaig a, potser, el Raval, que no passa a Sant Saloni. Puc fer-ne una? Puc fer-ne una última? No, no, no. Volos, no puc preguntar-li quins són els volos? Sí, va, vinga, ràpid. Vinga, avui amb la Cèl·lula del Muc. La setmana que ve... amb ullet, amb ullet. Amb ullet, amb Juan Colomo? Amb Juan Colomo. L'altre anem a prop de la Bisbal, un festival, bueno... Tens algun May Space? Sí, es pot mirar May Space, que busquin el nom a l'internet, segur que li pareix. Mayspace.com barra i a Juan Colomo busquen així, no? Molt bé, doncs gràcies per haver vingut. Martí, fins la setmana que ve. Molt bé.