A vegades per la teva vida passen gent que dius, hòstia, aquest paio és interessant, m'agrada com és i com parla. Són moments fugassos, que passen, però almenys màgic de tot és quan de cop i volta en una nit qualsevol et tornes a trobar amb aquesta pelsona. Això m'ha passat a mi el dissabte passat quan estava al bar de l'Eliogàbala, Gràcia, i em vaig sopar de cara amb el David Carabent, que és el cantant de Mishima, aquest que esteu escoltant de fons. Lògicament, i hem dit per una euforia un xic, no queda bé que ho digui, però un xic alcolitzada, em vaig llançar i li vaig demanar una entrevista, doncs, simplement, ja el tenim aquí, al travant del telèfon, perquè ens parli d'Ordre i Aventura, que és el nou dies de Mishima, que sortirà el 12 d'abril. Bona tarda, David. Hola, bona tarda. Com estem? Molt bé, estic aquí amb els nanos tu i m'he quedat sol, o sigui que si sentiu plors... Tranquil, però quants nanos són? 1, 2. 1, 2, home, d'una guarderia, quasi bé, no? De mi? Sí. Ostres, escolta, i per un músic, tenir nanos com ho portes? Perquè diguem que són professions com aquelles on... com l'adector, per exemple, que és complicat i difícil a vegades, no? Compassinar-ho? Home, vulguis que no, com que la major part de la vida el músic es fa els fets, presidents, el que vols que et doni, doncs puc estar cuidant el petit que té el més sis mesos, i pot portar l'altre a classe i anar-ho a buscar, o sigui que el vulguis que no, la realitat és més còmoda que res, no? Doncs res, tu, escolta'm, nosaltres anem parlant i si tu has d'atendre... Sí, escolta, exacte, David, el primer és el primer. Si algú m'he d'anar a donar allà a fer-li un nyi, vols que li posem una nana? O li vols que li has de cantar una nana també, vull dir, no passa res. Mentre no ens pensis... De fet, seria fins i tot millor que els hi cantessis una nana en directe des de la ràdio. Rodifòricament seria molt divertit. Sí, seria genial. David Gerabend, de Mixima, canta una nana als seus fills, seria el titular. Bueno, ja tot arribarà. A veure, Martí, ens comentaves que estan a punt de treure un nou disc, que és l'altra aventura, què coneixem de moment d'aquest disc? De moment coneixem dos singles, que és el tot Torna a començar, i com abans, que estan penjats al Maís Pais, és així, oi? Sí. Molt bé. I què ens podem trobar més? Què ens pots explicar més de la resta del disc que trobarem? Home, és un disc... és un disc amb 10 cançons. Jo crec que va passant la línia del set tota la vida, però crec que aprofundim, diguéssim, en els ensarcs que teníem el set tota la vida, bàsicament. No, que és l'Avena de Càdiz, a gravar amb el Paco Loco, que és el productor. I a nivell compositiu, jo crec que sí que hi ha alguns... sí que sempre hi ha alguns riscos, no?, perquè jo crec que pot menjar en nivell particular, en nivell personal, parlo per primera vegada, coses que no sabem bé què són, no?, fins ara sempre que escrivia cançons, que escrivia sobre coses immediates, coses que... o bé m'havien passat o coses de les que podia parlar, una certa seguretat. I ara, jo crec que m'he aventurat una mica, a parlar de coses com la fe, o com... com un cert... una certa espiritualitat. Coses més abstractes, no tan cotidianes. Exacte, exacte. T'han vingut donades pels fills, o no? Sí, sí, sí, sí, bastant, bastant, perquè quan tens el primer fill, almenys, s' desperta moltes coses. Bé, molts temes que havien abandonat durant temps, per exemple, començar a llegir llibertes de divulgació científica, coses que no havien fet en la vida. Roger Duarte potser, eh?, dir aquestes coses. No, del potser encara no, però a baix, coses d'aquest estil, i també vol dir que no, d'història de les religions, i que és així, no?, jo no soc una persona religiosa, més aviat el contrari, però sí que m'interessa, no?, el fenomen de l'altre. Com més sàpigues... com més sàpigues més, suposo que a mi jo podràs parlar de les teves opinions, i jo he avui dit a l'entret, que sembla que m'ha semblat molt... Vaig tenir la sort de coincidir amb tu, quan vaig estar a un estil treballant en una ràdio, i tu també feies una secció, no?, i ja t'ho dic d'entrada, que em va semblar un tio molt interessant, que s'havies parlat i defensat... Ara, Martí, perdona, quina ràdio, quina ràdio? Bé, no, no, si vols més en la història... Tu veus David, no? Va, va, va, va. A quina ràdio, Martí? Ara, comparat amb Radiesberg... Quina ràdio? Per favor, quina ràdio? Raku, Raku. Ara està Raku, fet una secció. No, no, no, jo vaig estar a l'equip del vi alliu d'estiu, en un punt d'estiu, i ja està. Ah, el David col·laborava, no? I el David feia una secció. I què tal al món de la ràdio, David? És una, jo volia dir que no també he estat treballant durant molts anys en televisió, i la ràdio m'ha costat endavinar que eren les seves especificitats, però, per les teves, són molt xules. Jo ja he estat de... No és alguna persona gaire càpia. Però sí que he col·laborat amb un parell o 30 programes, fer alguna secció musical o intervenir en alguna tertúlia. Però, ai, no, no... No és potser algun dia... No ho sé, no ho sé, no ho sé. Crec que reclama més atenció de la caparenta, no? És bé, això és veritat, això t'ho puc dir. A la set del matí que estem aquí preparant el programa i l'entrevista, David. Clar, clar, i el... El visió, evidentment, també és una feinada, però, clar, tenim de la teva visió de pensar-la sent brossa, la ràdio serà més fàcil perquè no hi ha... perquè no hi ha imatges, ja t'està ouvint una part del procés, que és bastant... bastant empipador, i en aquest cas, doncs, treballant en ràdio em vaig adonar que hi havia altres components que es encarregaven de fer-te les seves jornades llarges, no? Perdona, David, però tens una veu potent, vull dir que... És molt radifònica, és una mica... Constantino Romero, caravent. Podria ser, però, a veure... Per ara ja m'he intentat la música així. I, de moment, la veritat és que us en sortiu, com els teus companys de grup, us en sortiu molt bé. I ara presenteu el quart disco i ordre i aventura. És el cinquè. El cinquè, perdona, perdona, és el cinquè. Collisament, a mi em dóna impressió, ordre i aventura em sonen com a conceptes contràries. És que hi ha ordres en l'aventura? Home, jo crec que més que conceptes contràries, són d'un aspecte... Podria ser un ying i un yang, tot allò que diuen les cultures d'aquestes. Però no, l'ordre i l'aventura... Home, jo vaig treure d'una entrevista que vaig fer el Menotti, el que és el Luis Menotti, l'entrenador de futbol, i ell em citava Borges, el Jorge Luis Borges, l'escriptor argentí i amor, escriptor i poeta. I és que el Borges deia que la literatura era ordre i aventura, en el sentit que una de... per escriure, una de conèixer una mica la història de la literatura, ha de vellegir, ha de guaiar unes normes, a l'hora d'afrontar un text, i a l'hora, doncs, un cop hi ha domines, i fa, no fa, totes aquestes normes, doncs s'ha d'aixana, i llavors aquí hi ha l'aventura. I el Menotti s'ho aplicava a això, el futbol, a l'escriptor argentí del Barça, d'un Barça que jugava al Marabona. Doncs que havia d'haver-hi ordre en l'equip, perquè algú es pogués aventurar i sorprendre tothom canvien les normes. Home, ara passa amb el Messi, això, no? Exacte. I el Messi s'aventura a fer el cafè. Exacte. I en cas del pop, que és un format musical, doncs amb unes coordenades, amb uns arquetips, diguéssim, que són gairebé eterns, que es passadeixen, que són des de sempre, no? Les cançons que ens hem cantat als usos, si fa no fa, ho veixen des que fa molts anys les mateixes regles, això, la tornada, la estrofa, que és el 22 minuts i mig. A-B-B-A, B-A, B-B. Exacte. I llavors, igualment, tu també aquí li has de portar una vivència, una manera de... no sé, una cosa que sigui més aventurosa, més aventurosa. I per mi, doncs, combinava els dos aspectes, i per això vaig trobar que era molt aventur. De duim que el nom del disc, per tant, l'has posat tu i no hi ha cap mena de problema per la resta de components? No, clar, home, a llarg del procés de gravació d'un disc que és bastant llarg, és un any, dos anys, i ara ja em van apareixent diversos de títols, i aquest va ser un d'ells, i és el que va trobar més quòrum dins del club. Escolta'm, abans has parlat una mica de... que l'ordre d'aventura segueix una mica l'estela del set de tota la vida, que és el anterior disc. De tot una manera, tu ens podies dir una mica quina és l'evolució que es marca en aquest disc, quan al conjunt de la teva carrera, suposo que, lògicament, vosaltres vam començar a cantar amb anglès, després ho vam passar al català, tot grup creix madura, no? I a veure, en quin procés us trobeu ara? En quin procés? Home, doncs, jo crec que és una mica la consolidació del... ja et dic, el sexis que vam tenir amb el set de la vida, no? A veure, ens vam començar a donar a conèixer per molta gent que no ens coneixia, i jo crec que havíem de consolidar això, no? També la posta que havíem fet d'Anacadis, conèixer un producte nou, treballar... treballar d'una manera molt peculiar, perquè, per evolucionar, sempre havíem gravat els discos al llarg de tot un any, i combinàvem la gravació amb les nostres vies cotidianes, no? Heu seguit amb el Paco Loco, amb aquest disc, també? Sí, i llavors, per això, anar a treballar volia implicar sempre que et preparis molt més el disc, perquè allà tens 15 dies, una cosa així, i ho has adonat tot bastant, bastant a Pamaget, no? I el que vam fer... i el que vam fer... i anar-nos bé, al funcionar-nos amb el set de la vida, doncs vam dir, tu que me'n repeteix, molt bé. Molt bé. I lògicament, suposo que et sents molt orgullós del resultat final, no? Sí, sí, sí, jo crec que és el millor discos de mi. Clar, això és la meva feina, trobar que cada disc que fem doncs és el millor, no? Estem parlant amb el David Carabent, un dels components de Mixima, un dels grups més populars i coneguts a la cançó i la sena música del català, actualment. M'imagino que veu tenir un començament, com tothom, lògicament, com vencer aquells inicis, que què recordes de tot allò? Molt bé, doncs, simplement era més joves, i potser tenien més orgies i vols, però jo crec que sempre hem tingut un convenciment tot el membre del grup, que estàvem aquí per ser obra, i que en el procés ens ho passàvem tan bé que això que el públic arribaria, no?, i que l'èxit i l'accés a un grup de públic més ampli, doncs ja aniria a arribar en poc a poc si nosaltres enteníem el màxim, jo crec que ho vam anar fent, i per això a poc a poc anem trobant més públic, no? Però clar, això com comença? Tu per l'únic anunci, jo què sé, per un dia, el Loco dels 90, un cantant buscabanda. No, no, no, va ser... Jo treballava, havia treballat en un bar que deia Barcelona Ruj, a Barcelona era un bar que ja anava molta gent, molt interessant en la música, en la música més moderna o més de més en guarda. Al final, als 80, al principi dels 90, i allà, doncs, i vaig acabar treballant, i també vaig acabar treballant en l'Òscar Daniello, que havia fet de dir jo que ja discotec, que és així, i ens vam conèixer allà, i jo just acabava de futurar un grup amb un amic francès, però ell tornava a França a viure, i allò m'havia quedat una mica penjat, i ells, i l'Òscar Daniello, acabava de coplar una caixa de ritmes, i vam dir, Òscar, anem un dia, i escolta, i et porto les cançons que tinc fetes amb la guitarra, i anem amb aquesta ritme. Curiosament ara es menciona, t'has anomenat el nom d'Òscar Daniello, que, juntament amb el Dani Acedo, han hagut de deixar la banda, fa els casos mesos, ha hagut els seus compromisos amb una altra banda, que és de la feina i les flores azules. Com ha anat el comiat, el seu dur? Molt bé, no, home, clar, és sempre... és trist, perquè, ostres, hem compartit moltíssimes experiències, ho hem passat molt bé, ho seguim passant molt bé, i sap greu, però clar, era gairebé impossible que poguéssim compaginar les dues coses, perquè volia que els dos discos surten, si fa no fa el mateix més, crec que el seu ha de sortir amb greu, i el nostre surt el 12 d'abril, i llavors, clar, això vol dir que la Gira ha anat a coincidir, i com saps, els grups toquen els caps de setmana, i no, hi ha dos, tres dies de repartir-se, saps? Això és fàcil agarreglar-se, fer una gira conjunta, i apa, no? Sí, però volgui ser el mercat d'afectòria, que en taranques d'allà és tot l'estat, i nosaltres ja sortim limitats pel tipus de fitòfit que ha reduclam en el català, no? Vau posar-li Mishima al grup, pel poeta i pensador japonès, el Yukio Mishima, que per cert es va acabar fent el jaraquiri desanimat per com evolucionava la societat japonesa. Era un pla que ja tenia cert des de feia, no sé quant d'any. No té res a veure que estigués desanimat amb la societat japonesa? Sí, ho estava, el que passa és que ell volia posar-ne fent, d'una manera dramàtica, precisament, aquest descontent i el fet de no estar d'acord amb com estaven anant les coses. I vau escollir el nom de Mishima, perquè vosaltres esteu descontents amb la societat catalana? No, però sí, perquè, si t'hi fixes, amb Mishima hi ha bastantes coses, que ja em van posar Mishima, perquè sonava bé i jo hi heu descrito que l'havia llegit molt. Mishima, Mishima. I sona bé, és fàcil de recordar. És veritat, sona bé. I llavors, doncs, per això vam posar-la. El que passa és que després, si et pares a mirar, alguns tres de Mishima a mi m'agrada, precisament també perquè era una persona que davant del caos emocional en el que es trobava i tal, doncs apostava l'ordre en la verdad. Els japonesos ja ho tenen, això. L'ordre, el control, de clar. Són tanta gent que ho porten controlat o noi. Aquí no sé com ho hem de fer. Sí, per llavors podríem dir que el nom d'ordre i aventura és finalment el nom que més escau al grup de Mishima. És possible, és possible. Sí, perquè mai hem amagat el compromís amb la cançó pop tradicional. És a dir, no som un grup que hagi anat mai d'experimentar o que vulgui innovar fonamentalment, no? Si no, la nostra preocupació és fer bé un format que funciona bé i que ens interessa i fer-lo de la manera... Si vols innovadora i si vols... És molt moderna, però no... Però mai pertedre a trencar amb una cosa que porta a ser que funciona, no? És molt grand, no? Estem sentint, de fons, una de les cançons del set de la vida. El temple. Sí. I, bueno, el que es pot deduir, sobretot un dels valors de la banda de Mishima, sobretot, a part de musicalment, pot ser molt bons, els valors principal, crec jo, sobretot estan les seies lletres, que són competits poemes. Tu no ets el lletrista de totes, no? Mm-hm. Suposo una activitat literària bastant activa. T'has plantejat algun cop d'escriure algun llibre? Sí, sí. A mi m'agrada bastant escriure. El que passa és que això també reclamant una tensió, diguéssim, és agüist de la tensió de reclamar això. I llavors, doncs, ho he postergat algun dia, algun dia suposo que m'hi posaré, però vaig escrivint, vaig escrivint, i, per tant, a la llarga suposo que acabaré recullint tot el que vaig escrivint. Diguessim que tens un calaix enorme ple d'esquerits, no? Sí, de coses, perquè pensa que per escriure, almenys el procés que faig jo per escriure cançons, vaig escrivint altres coses al voltant, i llavors, moltes vegades, aquestes altres coses poden convertir, o podrien convertir-se en textos literaris. I quan escrius, penses en el format d'una cançó, o és després que ha d'adaptar la música a la lletra? Clar, per molts plans, que una persona faci l'hora d'escriure una cançó quan t'hi poses, ara veuré un component jo crec, una mica irracional, una mica espontani, una mica... Diguessim, no codificat, no? El que passa és que abans de posar-te en aquesta situació i d'escriure la cançó, sí que t'has documentat, has llegit, has escrit, sobre un tema que t'interessa. David, si el teu fill reclama atenció... No, no, tranquil, tranquil, ja el tio aquí. D'acord, no? Primer és el primer. I això, doncs... Sí, sí que he escrit lateralment coses que no són directament cançons, no? Molt bé, escolta, m'has set tota la vida, el anterior disc, com m'havíem dit, a veure un música, un poema de Joan Maragall. En aquest disc, o alguna altra poeta celebre? No, no, en aquest disc només hem fet cançons originals, diguéssim. Molt bé, com a poeta celebre ja té bastes tu mateix, no? No, no, jo considero que el que fem nosaltres no... No són poesia ni poema, sinó que són cançons. És un gerenci, doncs, prevoig gent. El que passa és que, evidentment, d'un respecte a la poesia, crec que és molt més difícil si la poesia ja ha escrit una cançó. Vaja, suposo que sí. Per mi, ja t'ho dic, a Mishima sóc una mica el paradigma del grup modernillo per excel·lència, no? Per exemple, fins i tot, vareu posar música a la careta del programa de televisió més modern, de l'anima del 33, no? Què s'ha posat per vosaltres, aquesta etiqueta, o, no ho sé, una mica aquesta aura que teniu? No ho sé, home. Has de pensar que és l'ànima quins demana. Nosaltres he de fer la música fins i tot. El programa de, no ho sé, el que fos... El TN, el TN. El TN. Sí, el TN, el Teotícies Vespre, per exemple, amb el Pellice. També l'hauríem fet, el que passa és clar que llavors ja saps perfectament que no te'l demanaran, que sigui més com a Mishima, no? Home, doncs el tiquet és de modernos. Mira, no sé, n'hi ha pitjors de tiquetes, tu. Vull dir, sí, sí. Home, jo penso que mentre siguis sempre amb respecte i no sigui amb un to despertiu, escolta. I segons què vol dir, no? És a dir, si vol dir que estem el dia del que passa al món i que intentem estar alçada del que s'està fent, doncs benvinguda a sigui. Si vol dir que som una colla de, no sé, de snops o de repellents, que només escoltem coses modernes, o sigui que vol dir... Aquest top ajuratiu en el que s'intenta identificar uns trets externs amb una classe social o així, llavors l'estudiament no estaríem d'acord, perquè són tots molt diversos que venim d'origen molt disparos i a més a més ens interessa en coses que no són necessàriament modernes. Exacte. Jo, com suposo, és que vosaltres lògicament en sabeu molt de música i en sabeu molt de música des dels anys 70 fins als grups punters que surten actualment i que potser no estan parlant de música d'aquí, sinó que potser estan parlant de grups certament a més a pobre residual, digue-li el que vulguis, però d'Amèrica o de Gran Bretanya. I vosaltres, com a música, suposo que la vostra obligació també serà una mica esponges, no? Clar, és el dia del que passa. Però el que passa és que tampoc és una obligació, és un plaer. És que si t'interessa és com si t'agrada el cine o si t'agrada la llibertat. Doncs ara saber què s'està fent i qui ho està fent i com ho està fent. Hi ha quines coses tu podries trobar al teu camí i trobes que... Si poden, perquè t'agraden. I vosaltres trobem les maneres de dir les coses. Estem parlant amb el David Carabén, de Mishima, en aquesta entrevista. T'agraïm molt el temps que ens està sedint. Ja anem acabant, abans acabava, per ells de preguntes. Per exemple, a tarda més tocan directe o el moment de composar i gravar és el preferit per tu? M'agraden bastant les dues coses. Composar, gravar potser no tant m'agrada, perquè hi ha una certa tensió i hi ha una certa responsabilitat trobes d'un micro i saps que allò és per sempre, allò doncs és una mica emprenyador. Però l'hora de la composició és un moment que el trobo fantàstic. És molt... M'agrada molt, hi ha el de l'Àlica també, l'Àlica, doncs és emocionant i compartir les coses amb el públic directament, precisament en aquestes composicions que s'està fent a casa, doncs és fantàstic. I com ets tu del de l'escenari? Si no és molt a molt públic o et dediques a tocar i ja està, com va, això? No ho sé, depèn del dia, suposo. Depèn del dia, doncs hi ha dies que... que sí que veus que el públic està més receptiu i tu també estàs de més bon humor, no ho sé. I llavors doncs parles més amb el públic i en dies que no. El públic és fred, o tu, o tu no has tingut una mala nit. I llavors tot i tot ho fred ets tu, no? Sí que hi ha de tot. Però jo crec que el Mishima també és un grup que la... Qui va veure sap que vas escoltar, no? Vull dir, no és un grup... No és el pàquito al xocolatero, diguéssim, mai de festa, no, saps? Vull dir que hi vas a veure un rollo que és el rollo de Mishima i que és un... A més jo crec que és una cosa molt... No pots dir que Mishima sigui fred, sinó que el contrari, és un rollo molt càlid. Si teniu el mòbic o elms, que no passa sempre, no?, en que això quedi, en que això estigui per sobre de les més circumstàncies personals. I llavors no planteges com en la teva carrera, com estaràs dintre de 5 o 10 anys, no? No, no, no. Jo crec que l'objectiu és el que estem aconseguint poc a poc, és anar fent obra, que és fer obra, que és trobar una manera de dir les coses, no? Molt bé. Teniu preparada ja la gira? Sí, sí, ja hi ha uns quants concerts tancats. I per on us deixareu, cabra? Ara tot, Barcelona toquarem... Tenim la presentació, sobretot, al 2 de juny, que és a la Polo, el festival de guitarra, i abans d'això toquarem bastants llocs, a la bossa de pàgina My Space, estan detallats tots. Molt bé, molt bé. I caurà algun festival? Roi o Popap? Sí, crec que Popap s'està parlant, s'està parlant. No s'està tancat tampoc, però s'està parlant, segurament. El MySpace, de MySpace és MySpace.com, barra Intomixima, que per cert no sé si ho sabies, però hi ha un... Ah, no, no, perdona, res, m'he confós, m'he confós. M'he confós en una altra història, perquè pensava que hi havia un altre My Space, que és de Intomixima, amb dos As, i que està ocupat per un altre grup, però sóc jo molt mirat malament. Doncs, David, moltes gràcies per haver-nos atès. Si voleu més informació, els concerts, el 9 d'abril, Manresa, el 16 de Terrassa, el 23% Jordi, el Festival Escena, Barcelona, i un munt d'acordes que la podeu veure a MySpace.com, barra Intomixima. Moltes gràcies. Doncs, David, escolta'm, moltes gràcies per atendre'm, sobretot, i sobretot, molta força, d'acord? Moltes gràcies.