Avui, a la penya del Morro, ens visita una de les veus femenines més conegudes de Catalunya. Ha fet molts anuncis i falques i la podem escoltar cada setmana posant la beua nova al programa Cinema 3 del canal 33 i a la ràdio, cada dia, al programa Líder de les tardes de Catalunya, al versió RAC 1. Montse Llossà, bona tarda. Com estem? Bona tarda. Oh, Montse! Quina veu, eh? La gent es reconeix quan vas a comprar el pa o en jocs públics a vegades, o no? M'han passat coses molt curioses. Això fa com un... no ho sé, que potser dos mesos. Jo soc de reus i, clar, sovint agafo l'autopista i vaig agafar reus i pago i m'agrada molt pagar, perquè és molt econòmic, saps? Na reus i tal. Doncs, aleshores, em paro un dia que, més a més, no sé per què vaig haver de parar-me el manual, que normalment ho faig a la màquina. I li dono la tercera tanquill senyor i jo segueixo parlant al cotxe, que li deia sí, perquè tant, no sé què... I el senyor em diu, em feu riure molt que de tarda, eh? Ah, sí, directament, no? Tu prometo. Jo me'l miro i dic... però, com m'has conegut, diuen, ah, per favor, és que els escolto cada dia i tinc la veu ja molt integrada i us he sentit molt. Dic, doncs que no em puc creure, que m'hagi sentit des de la finestreta del cotxe i dic, és que no m'ho puc creure. I m'ha passat a vegades al taxi, per exemple, que et diuen, ah, aquesta veu, i et reconeixen, en un restaurant l'altre dia també, no? Demano i em diu, perdona, puc fer una pregunta. Tu ets la del versió, tu ets la del cinema 3. I em va fer tot un recorregut que dic, no em puc creure, que la gent et segueixi d'aquesta manera. És que no n'ets tan conscient, no? Però és que jo crec que tens una veu, un timbre molt característic, molt amable, també, molt simpàtic. Que bé, que bé, gràcies. Com definiries a tu timbre de veu? Home, doncs, clar, és que això va de fer un altre, és molt complicat, perquè justament és una cosa que demano molts meus alumnes, que defineixin timbres de veu. No ho sé, el meu jo crec que no és una veu especialment aguda, penso que és, no ho sé, una textura mitja, no? I que pot fer uns greus amables, com tu deies, i que pot arribar a ser una veu amurosida. Oh, és que em passaria estona escoltant-te. Fas alguna cosa per cuidar la veu, tu? Més que fer coses és no fer-ne, no? Intento no espatllar-la. Fa 15 dies vaig anar a un divendres al cine, a més a més és curiós. Vaig anar a veure Contagion, un divendres a Sitges, i a partir d'aquell moment, surto del cine, em quedo ronca durant una setmana. No sé per què, no vaig estar encostipada, ni vaig estar re, vaig quedar amb una veu absolutament ronca, i em feia patir molt perquè no deixo de treballar, no? Per l'aire condicionat del cine? No ho sé, casualitat, segur que era un virus, i justament va ser el dia que vaig al cine. Contagi o més? Exacte, exacte, és tot. Però que al cine hi vaig molt, que no és això. I, a més, sempre porto jaqueta, perquè, per cert, és una crida que vull fer els cines de Catalunya, que fa molt de fred a l'estiu, els cines. Sí, és veritat, és veritat. Si ha d'anar amb doble jaqueta. Doncs no ho sé, em vaig quedar ronca, i aleshores és el que fas. Durant aquella setmana, cuidar-te més, a banda del medicament típic que et puguis prendre d'antinflamatori, doncs sí, fer-te les herbetes per la funia. Hi ha unes herbes que venen, en herbularis concretament... Vaja, jo crec que és a molts, però l'herbulari del cel, per exemple, a Barcelona, fan unes herbes que ells mateixos ja et fan una mescla de diferents herbes, aleshores tota la causa a casa, i la deixes uns minuts massaran i te la veus, i és una mica per fer gàrgares, i després l'altre mig got te la veus. I de veritat que va molt bé, molt bé, aquestes herbetes. Jo he escoltat mel amb llimona, pròpolis, les pastilletes de pròpolis. Es diu eríssim una de les herbes, i a la nit, quan em passa això, dormo amb l'humidificador aquell de Canalla. Ah, sí? I això va molt bé per hidratar-te'n, i fer bàfus i tot això va molt bé. Si jo em volgués dedicar a fer veus anòf, quin consell em donaries? Així em donarà l'e, eh? Doncs primer... La persona amb tanta experiència com tu, no? Sí. Vaja, jo penso que primer ets professional, no? Tu de la ràdio? És a dir, això ja ho tenim. Sí. Tu ho saps, posa veus i tal. Sí, però no parlo de menys concret, eh? Parlo en general, quins consells donaries a l'hora de... Per exemple, el Jordi Boixaderes ens va explicar que era molt important la respiració. Ah, sí, clar. Si vols que et digui coses tècniques, el més important del món és la respiració i la postura. La postura? Home, i tant, això és la base de les meves classes. Respiració i postura són els trets fonamentals i els piles fonamentals on se sustenta una bona veu i una bona edicció i una gestió de l'aire més fàcil, no? Això d'una banda, això és molt tècnic, perquè s'ha de prendre. S'ha de prendre i, a més a més, canvia molt la veu en funció de com estàs asseguda i com, si ho fas dreta, dreta, no? A banda d'això, tindrem en compte que siguis el més natural possible i el més important de tot a la vida, com tot, és que et creguis el que estàs fent. Si et creus el que estàs dient, els que t'escoltem també ens ho creurem i no fer cantarelles i tota la sèrie de coses. Les classes que dius que fas és perquè ets logopeda. Sí. Què fa a un logopeda? Moltes coses, perquè els logopedes nosaltres estudiem una carrera i a partir d'aquí et pots especialitzar, et pots especialitzar amb problemes de canalla, probablement d'islàlies, canalla i no canalla, perquè hi ha persones grans que també els passa. És a dir, un error en la pronúncia de diferents fonemes, pot ser la R, la S, la L, la L, la Palatal i tal. En general, sí. Parlem fatal en general o no? No, hi ha de tot. Hi ha de tot. Tu què vols dir, professionals o en general? La gent, la gent al carrer. Tens consulta, tu, per exemple? No, no tinc consulta. El logopedes és un terepeuta de la parla i de la veu. Això ja ho tenim. Llavors hi pot haver problemes neurològics, que també és una altra partat. A mi, jo m'he dedicat especialment en la veu. I en la veu professional. I si he tingut consulta en alguns moments, he estat persones que es dediquen als mitjans de comunicació. El que jo faig, bàsicament, és dono classes a l'Universitat Ramon Llull, persones que estan a tercer i quart. Fins ara feia quart de periodisme, ara estic fent tercer, persones que es van dedicar als mitjans. Les hores fem classes de locució, sobretot, i fem una entrada teòrica i després ens diquem molt a la pràctica. M'havies preguntat una altra cosa sobre el logopede i... Què fa un logopede? Què fa? Doncs això, això. És terepeuta. Primer passa per, evidentment, un metge que sigui, o funiatre, o torrinor, oringòleg. Mira, a veure quin és el problema que poden tenir aquestes persones. I les hores tucen una terepeuta, els que fas és una rehabilitació. O a prèvia, també a l'intervenció. Una persona que, per exemple, té nòdules el que sigui. Un intentes corregir després de l'operació. Exacte. S'ha de diagnosticar i, normalment, en les nòdules, el que es fa és, primer, un treball prèvi a la intervenció, i és que s'ha d'intervenir i, si no, es treballa justament això. La respiració, la postura, la forma de parlar... Clar, per no forçar, no? Exacte. En fi, parlem de ràdio. Tu com vas començar en aquest mitjà? Jo vaig començar molt joveneta. Vaig començar reus. Vaig començar amb una radiopirata, com molta gent comença. Ah, sí? Una radiopirata? Sí, home, i tant. Una radiopirata que hi havia en un pis. Una radiopirata que havien muntat quatre col·legues. I jo era molt joveneta. Fem molta il·lusió. Sempre m'havia agradat això dels micròfons i la ràdio. I vaig anar un dia i vaig dir-me m'agradaria fer coses aquí. I dient, ah, doncs, vina, vina, i mira com ho fem i tal, i fent uns programes que el sentíem quatre persones. Però què feies tu, la radiopirata, aquesta radiopirata? I llavors vaig començar a anar i em van dir, ah, doncs, si vols presentar música, hi deia, doncs, presentaré música i anaves dissabtes, en penso, d'un parell d'hores. I pagava, eh? Pagaves per anar? Jo pagava per treballar a la ràdio. No està tan lluny de la realitat i d'avui en dia, com la que en alguna missora d'algun barri de Barcelona, si vols fer programa, també has de pagar. Aquí tenim la sort que no. Tothom qui ve té programa i no ha de pagar. D'aquí vaig passar a Radio Reus i posteriorment, de fer diferents programes, des de presentar música, fer programes nocturnos, fer un programa de migdia, els dissabtes. I diferents coses. I de Reus vaig saltar a Barcelona, primer vaig anar a Cadena Catalana i Cadena Catalana va ser absorvida per Radio Barcelona de la CER. Vaig treballar molts anys a Radio Barcelona, de Radio Barcelona... Què feies a Radio Barcelona? A Radio Barcelona vaig fer diverses coses. Radio tràfic, que va ser quan ens van absorbir, que era una radiofòrmula masclada amb informació del trànsit. Per tant, vens del món de radiofòrmula, podríem dir. Sí, potser de les primeres coses que vaig fer va ser radiofòrmula i programa d'Iemna Dona Mitjana, a Radio Reus. I a Radio Barcelona també una mica això, no? I combinava amb un altre programa que es deia Can Piquipu i posteriorment que es feia un magasin dissabtes i diumenges. Els estius també vaig fer programes... La Ràdio El Sol, també la Clàssica Radio El Sol, també l'havia fet. I tant, i tant. Diferents coses. A partir d'aquí salto, em penso que devia ser el 90 i poc. Vaig treballar un parell o tres d'anys a la Cope. A les hores... A la Cope també, a la Cope també. A la Cope vaig fer també el programa de migdia i unes col·laboracions amb un programa de tarda. Sí, sí. I també, perdona, i també vaig fer Radio Fórmula que deia. És que no has parat, tu. Sí, sí, sí. Ara, jo crec que estic en un dels millors moments i em sento molt satisfeta i orgullosa, de veritat. Com vas conèixer el Toni Clapés? A Radio Barcelona. Ja coneixíem de Radio Barcelona. Perquè ja estava col·laborant al terrat, no? Al terrat, també em va salvar... Exacte, exacte. Ens vam conèixer allà. I he estat una trajectòria que sempre ens hem anat veient o ens hem anat coincidint. I un dia me'n recordo que ens vam trobar a Catalunya Radio i em diu, escolta, és que jo tinc moltes ganes que vinguis al programa, però hem de buscar, hem de buscar què, com tal, no? I vam dir, sí, sí, hem de parlar-ne. I al cap d'un temps em van trucar i em van oferir d'incorporar-me al versió. De fet, vas estar l'últim any que ho comentaves abans entre Catalunya Radio, que va estar el Toni Clapés i el versió i tal. Què recordes aquella última temporada? Què feies allà? Jo hi feia, mira, un dia recordo que estava dinant amb una amiga meva i em truca, i em truca el Jaume Nolla. I em diu, escolta, també ens coneixem molt perquè ell és de la zona i també hi havíem trobat junts a Radio Reus. Sí, sí, sí, a Bellana Connection a tope aquí, no? Bé, no seríem nosaltres precisament els que són més de la Bellana, eh? N'hi ha que us són més, però sí. Ell i jo, ell i jo havíem coincidit a Radio Reus, total. Que em diu, escolta'm una cosa, és que et volíem oferir una feina i tal i hem pensat que el Francesc Corteu és guionista, el Francesc Corteu, no? Sí. Em diu, i hem pensat que volíem fer un cara a cara. Llavors el Francesc Corteu és fric i hem pensat en una persona fric i hem pensat en tu. Ah, molt bonic. Aquesta va ser la proposta de feina que em van fer, no? Que bonic. I jo li vaig dir, ah, doncs sí, encantada. Total, que demontia, ens posem per conèixer-nos una mica amb el Francesc Corteu, tal, fem un pilot i això va funcionar molt bé. I a partir de llavors, els dilluns, jo anava al versió, els dilluns a la 5 de la tarda, i fem un cara a cara amb el Francesc Corteu. Val. Un cara a cara d'un tema d'actualitat, eh? Sí, sí, sí. Qualsevol cosa, els nens han de portar uniforme a l'escola, serveix d'alguna cosa que es faci volte ciclista, o el papa tan gran, o hauríem de buscar papes més joves, és a dir, coses d'aquest tipus, no? I llavors ell era sempre molt més extremista, molt més políticament incorrecte, i jo em mantenia més o menys en la tònica més majoritària. El que passa és que ens enganxàvem, era molt divertit i, a més, la gent trucava i també entrava en discussió amb nosaltres. Va ser l'últim any de Catalunya Radio. Aleshores... Molta pena no us va fer anar a marxar. Com que m'havia incorporat l'últim any, no vaig viure ben bé, i només hi anava un dia. No vas viure la història com va passar, no? No, només sé que un dia el Toni em va dir... Escolta, l'any que ve creuem la Diagonal. Vens amb nosaltres i li veig que m'ha encantada la vida. I, a més, va ser... Jo aquell any em vaig quedar fent l'estiu amb el Roger Jové a Catalunya Radio, sabent que, quan acabéssim, jo me n'anava racó. Era tot molt estranya. Tu ho vas dir, o Catalunya Radio? No, que anaves. Ja se sabia, no? Ja plegàvem i ja se sabia, era molt estranya, es troba en una empresa en què s'acaba l'últim dia d'agost, marxem. Clar, clar, no l'últim dia d'agost, el primer de setembre? Sí, sí, és que jo vaig plegar un divendres de Catalunya Radio i vaig entrar dilluns al racó. Que curiós, eh? Molt estrany. I a més, a fer el mateix producte. I llavors, sí, que llavors ja m'hi vaig incorporar tot el dia. Tot el dia no, perdona, m'hi vaig incorporar cada dia al versió. I ja, des de llavors, fins ara. A quina hora arribes a la ràdio, tu? Jo soc de les persones, jo soc del Torno de Tarda, per entendre'ns. Jo hi entro quarts de tres de la Tarda, perquè soc d'antena, soc bàsicament persona d'antena, llavors entro una hora i mig abans, més o menys, del programa, em llegeixo tots els guions del programa i si s'ha de portar alguna cosa, s'hi aporta, no? Soc de les darreres. Per tant, tu quan arribes ja està més o menys... Ja està tot, sí, sí, sí. S'estan acabant de polir quatre coses, però, vaja, pràcticament ja està tot, perquè tots els guionistes, producció, Toni, entren a dos quarts de deu del matí, nou, dos quarts de deu. Aleshores es fa la reunió, a més o menys, es tanca en tots els temes del dia i també es parla dels temes que es faran els propers dies i es tanca també els gags, el guió, tot. I a partir d'aquell moment es comença a treballar pam, pam, pam, fins l'hora del programa. Quina diries que és la telefunció, el programa, del versió? A veure, i t'ho dic també pel que sento que diuen, és una funció d'entretar nom a allà dins, de vegades reivindicar... La fibra femenina, no? Una veu femenina d'entretar tanta masculina, no? Exacte. I denunciar la injustícia. Denunciar la injustícia? Dels missògens, hi ha missògens, el senyor Marcellís, no missògens, eh, perdona, eh. No cal que et digui el senyor Ganyelles, el senyor Vullgas. O sigui, alerta, em trobar-te allà al mig, aquí hi ha dones que em diuen, és que nena... Te'n mirem, perquè, clar... Ets la única representant allà al mig. Però ens ho passem molt bé. I, a més a més, jo estic continuament enganxada a les xarxes, és a dir, el correu del programa, el Facebook, el Twitter i qualsevol cosa que pugui anar sorgint, no? I aquest riure que acabem d'escoltar ara, que fins i tot tens un grup al Facebook, ens agrada el riure de... O jo també estic enamorat del riure de la Llussa. A tu quines coses et fan riure? On sé? Jo em pensava que no massa, que no massa coses, perquè vaig al cine i no em fa riure tot, no? Em fan riure... Perquè rius molt el programa. És difícil. Tu passes molt bé, no? Molt, perquè coincidim molt amb el tipus d'humor, saps? I això és un gran avantatge. Coincidim molt perquè és un tipus d'humor, la gent que escolta el versió ja ho sap, és un tipus d'humor molt... molt irònic, molt satíric, molt de vegades de... Saps? No és superficial, sinó que l'has de buscar una mica. I, a més allà, munteu com uns shows, també, que sembla com una mena de petit teatre, un bo de vil, ara entre un, ara entre l'altre, sembla com una mica la cubana de referents amb totes de personatges. Sí, perquè hi ha molts personatges, la gent es desdobla, i són molts més dels que semblem ser. Tot i que, a veure, som 5 o 6 en antena, permanentment és 3 hores, i quan entra algun convidat s'espanta, perquè ens veu allà tanta gent, bueno, què em fareu aquí, no? I, a més a més, es surt del guió, i de vegades hi ha moments molt brillants, surten coses espontànies. I a mi em fa molta gràcia el versió, en sèrio, vull dir, m'ho passo molt bé, i no és gens forçat, sinó que tot el que és ric, ric de veritat. Quines són les teves imitacions del crud, del morilla, dels imitadors que hi ha allà preferides, les que més t'agraden? No les millor, eh? No, no, no, no. Jo, amb les que m'ho passo més bé, són el Mestre Carrasas, em fa riure molt, i, a més, em fa molta gràcia com canta, m'agrada molt el Vicenç Martí, és un home que aixeca... Passions. Passions. A molts ho ha dit, eh? Fa molta gràcia. Molt fria aquesta home, no? Molt. El senyor Canyelles m'encanta. L'olio cruda l'imbà a la olla, directament, amb el Vicenç Martí, perquè, clar, és una cosa increïble. El Mago em fa riure molt, també. No, però el Vicenç és un personatge desequilibrat i boig, i penso que és interessantíssim el binòmic que fa amb el senyor Marcelí. No tindria el pes que té, no? Era esquizofrènic, allò. Totalment. És el gat negre, jo soc del gat negre. Tu ets el gat negre. Molta gent ho som. Per cert, el Mago és feliç. Com està aquesta home, ara? No sabem, perquè no... Perquè anem perdent la pista, no? És com el Guadiana? No, no, bé, no, bé. Fa molt de temps que ja no ho ve. Se'n fa de vosaltres, o alguna cosa? Va dir unes coses bastant inapropiades al programa, i des d'aquell moment creiem que no va ser el porto que continués. Què va dir? És que m'ho has perdut? Hi ha molta gent que ho pregunta. Va fer exaltacions... al franquisme. Ah, sí? Bé, tampoc és cap notícia, eh? Em sorprèn, no ho sabia. Ah, sí? Sí. Bueno, et sorprèn. Et sorprèn? Sí, sí, no, no, no. Va plaudir los bombarderos i una sèrie de coses. Bé, el Mago feliç ja tenia un punt que a vegades, no? Sí, sí. Perquè tenia el punt aquest que vosaltres també... es tiràveu, seguiu la conya, i fins aquí un punt de realitat, era ficció, no? No, no, jo penso que és realitat. Ell sap jugar. Ell sap jugar. El que passa és que ja li ha passat en diverses emissores. Hi ha moments que se li en va. Com ràdio va muntar una, també, amb el Cuní. Exacte, amb el Cuní. Fem la famosa frase que ha après a la història, fills de puta, socialistes. Exacte. A vegades nosaltres creiem que s'havia arribat fins a un punt, i no, i s'ha passat de frenada, i ara s'està passant de frenada amb una altra emissora, i li deixen fer, doncs... De tots els entrevistats que heu tingut el programa, perquè hem tingut molts, clar, un programa diari, que és el que t'ha caigut millor, el recordes? Home, és que són moltíssims, és que són moltíssims, i no et puc dir a qui m'ha caigut millor. Ui, és molt complicat, eh? Per cert, doncs et sembla. Montse, a tu no t'agradaria fer un programa de ràdio propi? Saps... En els últims anys he descobert el plaer de treballar en un equip com aquest, en què hi ha tantíssima complicitat, en què ens ho passem també, que treballem junts, i hi ha un engranatge que funciona tan bé, que em sento molt còmode formant part d'un equip com aquest, i ens entenem molt bé. I no m'ho plantejo, perquè entre altres coses, clar, en faig moltes de coses, i treballo a diferents llocs, i estic molt còmode aquí. Clar, potser si fessis un programa propi, hauries de deixar altres coses... Exacte, em requeriria molt més temps, i a veure que aquí hi ha el temps que inverteixo, són unes quantes hores, eh, cada dia, però és clar, quan el fas tu, sí que recau tota la responsabilitat sobre teu, i convé que hi dediquis molt més temps. I ara hi estic molt còmode, el versió, ens ho passem molt bé, i crec que ens entenem molt bé. Per cert, una d'aquestes coses, és haver posat la beua nof algun Normigues Blanques, a Tele5. Això és col·laborar també amb la televisura? Això és treballar i... És la pregunta polèmica de l'entrevista? No, no. No, és una cosa que t'ofereixen un dia, et diuen, escolta'm, que t'oferim per un programa a Tele5, i tal, de fer unes veus, i tu immediatament el que penses és, home, pagarà't bé, no ens enganyem, és el que pensem tots, quan t'ofereixen aquest tipus de feines, i finalment resulta que ni paguen tan bé, ni era tan poca feina. Ja, o sigui que allà està. És el mateix que et dilem que et pots presentar, si algun dia et diuen, o no, si t'ho han dit, que et posa la veu a un partit polític, a una campanya electoral... Si no ho faig, no ho faig. No ho fas, no? No, en principi no. Crec que és millor que no m'impliqui. M'han demanat alguna publicitat, més que publicitat campanya, i ho he fet perquè he cregut que no era el que em tocava fer de mullar-me ni posicionar-me, i tampoc faig altres coses com publicitats de pobles on es fan correbous, per exemple, o com el tracten animals. És el teu granet de sorra, no? Sí, sí, sí. I ja, per què t'agradaria fer tele? Depèn. Sí, seria divertit, però depèn de què. No, com en tot. Depèn de què. Hauríem de veure, no? Tele vols dir tu pantalla? Tu pantalla o col·laboradora d'un programa? Sí, sí, però depèn. No sé, per dir un el primer que ha vingut al cap. Depèn de què fos, i depèn de què, i aportant-hi què, no? T'ho han oferit alguna vegada? Jo he fet, jo he treballat a la cosa nostra, la primera temporada de la cosa nostra de l'Andreu Gunafuent a TV3. Allà hi vaig ser la primera temporada, he fet reportatges al carrer i tot això. N'he fet de tele, però també n'he fet a Canal Reus, que estava fent un programa allà, i això. M'ho he passat bé i m'ha agradat, però és que és com tots, saps? Depèn del producte. No es pot dir sempre, mira, vull fer això, però és com si... No, s'ha de fer el que tu creguis. Per exemple, ara estic també posant veu, sobretot a les entrevistes, que s'han de doblar a redes amb el punxet. És veritat? I m'agrada, perquè també considero, la meva mare sempre deia, estava molt orgullosa. Sí, és que la meva filla posa veus, fa coses tal. I ho fa tot en programes molt dignes. No ho fa en programes d'aquests. Que te n'has de vergonyir, entre cometes. I he fet una petita incursió que no me n'avergonyeixo gens. He de fer l'ormigues blanques, considero que hi ha coses molt pitjors. Però penso que tampoc s'ha compensat, com s'hauria d'haver compensat. De fet, a més, en redes deus aprendre moltíssim. Sí, però no et creguis, no et queda tot el que fas, perquè és complicadíssim, i m'agradaria molt, que han registrat tot el que llegeixo, però és complicadíssim. És interessant, per això. Doncs Montse Llossà, moltíssimes gràcies per haver passat pel programa, que vagi molt bé, i et seguirem escoltant a la ràdio, a les metres, a redes i a totes les veus i fa el que has fet pel món. Jo me n'alegro moltíssim, i un petó i un abraçat a tots els oients de la ràdio, i quan vulguis, ens tornem a veure, que m'ho he passat molt bé, estic encantada. Fantàstic, gràcies. Moltes gràcies.