Muchachito Bombo Inferno - Jairo

Dos quarts de 6 de la tarda, con tu la mala pañada del Morro Martí. Tinc una bona notícia i una mala notícia. La bona notícia és que tenim el Jairo al telèfon. Sí senyor. Jairo, de muchachito. Bona tarda. Jairo? Espera. No, no, no em sembla bé. Jairo, Jairo. Jairo? Bueno, espera. Sembla que no em senten. No, no em tinc. Jo el sento ell, però ell a mi em sembla que no em sent. És com... És curiós, no? No, ja he passat mai, això. Realisme. He de tenir el telèfon a la mà. És el Jairo del muchachito bombo inferno. Bueno, si no em sent... Jairo? Jairo? Jairo? No, no m'acaba de sentir. Bueno, farem una cosa. Penjo, penjo un telèfon. El que passa és que la bona notícia és que teníem el Jairo, però tenim una mala notícia. I és que no ens pot atendre fins a les 6 i 10 una cosa així, m'has dit. T'explico, t'explico per què. No és això. No, diu que està fent... Dónde va Caraguapa. Diu que acaba d'arribar a l'hotel ara mateix i que no ha dinat. I que vol menjar alguna cosa. Llavors li he dit... Bueno, et podem trucar a la 6 i 10 per fer l'entrevista a Muchachito? Diu, sí que jo, que m'agràs un favor, vinga, no sé què. Llavors què fem? El truquem a la 6 i 10, no? Sí o no? Sí o no? 6 i 12 de la tarda, comencem aquesta segona hora del programa. Que tal, benvinguts a tots i totes. Estem a Ràdio d'Esvern, a la penya del Morro. Des del Rastudis Centrals, Can Ginestar, el vell mig de Sant Jus, hem atent per tot el Baix Llobregat, el nou 8.ufm, i a través de ràdio d'Esvern.com a tot el món, què tal? Bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda. Us explico què és el que ha passat, per si no heu escoltat la primera on el programa. Teníem el Martí Figueres, Martí, bona tarda. Ei, què tal? Bona tarda. Que, doncs, com cada setmana, en el seu espai de la Sena Musical Catalana, ens porta un grup, avui tocava Muchachito, Bonvo Inferno, i és per això Inferno, no és inferno, eh? Inferno. És per això, perquè hem trobat el Jairo, cap a dos quarts de sis, una cosa així, que és quan teníem pacte d'entrevista, i dius, ai, lo siento, que es el Muchachito, dius, però és que encara no he comidat nada. I dius, bueno, pues tranquilo, no sufres, te da bien que te llevas el meme, os sale a 6 y 10. Vale, os lo agradezco, gracias, no sé qué. L'acabo de trucar, hem canviat tot el contingut que teníem del programa, de les 6 i 10, que era connectant amb el que és el de joves, per aquella hora, i viceversa, vale? Llavors, l'he trucat ara fa dos minuts, abans de començar a parlar amb vosaltres, i a Martí, i la història està que dius, llámame en 5 minuts, que me quedan dos bocados. Bueno... De fet, a veure, no em dius llámame en 5 minuts, dius que estic comiendo, dius que me sabe mal, que quieres que lo hagamos dentro de 20 minutos, y hago el espacio que tenía previsto de hacer, a las 6.40, lo hago ahora, a las 6.10, que es al cinema, amb l'elicaptabila, amb les estrenes de cine, i dius, no, no, no, no hace falta, por un momento, porque voy a hablar con Martí Figueras, que es quien lleva la sección de todo lo que sería, la escena musical catalana, en el cual tu estàs invitado hoy viernes, y entonces... Espera un momento. Llavors, aquí, quan ja visc el dia de parlar amb tu, no sé si s'ha cagat o alguna cosa, i ha dit que no calia que el truquessin d'aquí dos minuts. Vale. Vale? Però, graeixo, que a les 7 ja està un altre jo. A les 7? Home! Ja sabia jo que alguna cosa en la va bé. Bueno, clar, això l'he trucat a la... Bueno, és que ja l'he... Tóquen els de marxar, a les 6.30 o així, llavors, no? Ah, ja està aquí al costat i vinc en cotxe, però avui... Ja està aquí al costat? Bueno, a les 6. Si comença mai 40 malament. Bé, doncs què et sembla si escoltem el primer tema del seu últim disc i de si hueltes la noig de los gatos, mentre... Per reenganyar-nos, fem una mica de temps, fem una mica de temps, mentre està menjant el bocata... Nosaltres fem un mas, també. Tothom... T'han berenat. N'has portat a la letra? Sí, eh. Doncs, escolta, treu-les aquí i que ara fem una. Ara que hem d'escriure-la. Ah, oi, oi, eh. Si, si, 17 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro a Radio d'Esvern. Com dèiem, escoltant de fons... la noig de los gatos, de l'últim disc de Muchachito Bonbo Infierno i de... I, avui, atenció, perquè en Martí, bona tarda, tinc una bona notícia i és que tenim el Muchachito, el Jairo, el telèfon. Sí, senyor. Senyor. Jairo, bona tarda. Bona tarda, com estàs? Bona tarda, bé, bé, estem molt bé. Content de saludar-te. Has menjat bé? Sí, sí, bueno, saps que això de la música és el que té, tio, que estem a la carretera a totes les zones i avui m'ha explicat una miqueta de pèrdu, una miqueta de temps, i no havia menjat res, i aquí m'ha menjat un bucata a la mar de bé. Home, clar, jo he pensat, home, que tampoc no cal que sigui la ciutat de tarda i el pobre Jairo, que el Muchachito, no hagi menjat en casa. Vull dir que menjo una mica... D'aquest menjar l'entrapar per curiositat? No, la vol que això, sí. La vol que això, eh. No, contidiano, contidiano. És que mai arribo a l'hora, tio. No sé com ho fa, però no mai arribo a l'hora. Bueno, això ja passa, no? Falta una mica de temps, a vegades. Sí, sí. Si dinéssim més temps, jo crec que viuríem millor. El tio que va inventar les 24 hores, eh, aquest tio, és per... bueno... Sí, sí, l'Aureo de penja. Bé, tenim el Jairo del Muchachito Martí. A veure, presenta'ns el com de humana. Qui és? Sí, a veure, bueno, estàvem parlant amb una de les figures de la música. Rumbera, flamenquillo, ja no sé ni com definir-la, el seu estil, no? Està parlant de Jairo Pereira, que és altra menc conegut com a Muchachito Bombo Enfierno. És un músic fet al carrer, un home virtuós de la guitarra i del bombo. Un monstre del de la senyora. Jo, com fan d'ell, l'he vist com 3 o 4 cops, i m'encanten els seus directes. I ja porta 3 discos amb la seva fantàstica banda. Com m'havies dit a principis, la banda és Muchachito Bombo Enfierno. Precisament fa pocs dies que ha publicat el seu últim treball, que és I Desi Vueltes, on segueix el seu ritme a mig camí entre la Rumba i el Swing. M'has sument assassí, no? Entre la Rumba i el Swing, tu, estil, o Muchachito? Home, moltes gràcies per aquesta presentació, tio, lo de la figura ja la tinc una miqueta més perduda, perquè saps l'edat i aquestes coses, no? Ja sóc una miqueta més de figura. Però, bueno, de bon humor i de morru, no en falta tan poc, també sóc de la penya del morru. A Jair et de la penya del morru, no? Sí, jo també sóc de la penya del morru. Sí, família, crec que sí. Home, s'ha de tenir morru i cara dura a la vida, perquè si no, a vegades no serà millor. Si no la hi ha gent, bueno, tu saps, no? Mira que governa, que ve que fan, no? Que morro, tenen. No, és veritat, s'ha de tenir molt morro a vegades, no? Per dir les coses que es diuen. I sabem que no ho compliràs, és que això no hi ha més cara dura que un polític, que un polític. No tots, eh? No tots, però alguns. Són les que fan més promoció, saps? Sí, sí. Del programa. Està tot del món, són la promoció del món. Escolta, i tu, quan vas començar, ja tenies morro o va ser després amb el temps? Sí, no, si ara estic, a veure si aprendo un poquito a tocar i a cantar. Si morro, no me faltan mai, però... Com vas començar, muchachito? Bueno, vaig començar d'una forma... al Cisain, la meva mare escoltava molt a Pérez i a Gato Pérez, i per mi Pérez era el meu espid, el Man Saps, que va ser. La Pérez i la flipava, i al Cisain volia tindre una guitarra i un barret com el del Gato. I llavors, sempre, la meva mare m'ho diu, que no sabia parlar i volia una guitarra, no? I després, al Parbulari, ja volia tindre una banda del rock and roll, perquè m'agradava el rock and roll, quan era bastant petit, també, perquè escoltaven, també era un rock and roll a casa. I, bueno, ja sóc, pues... Vaig estar 10 anys allà amb el trimelón, que era una formació de Santa Coloma, d'un sóc jo, i, bueno, eren companys de carretera i de penúria, i va ser a la meva escola, no? I després, quan vaig acabar això, vaig estar 4 anys al Barretu, i a les tavernetes, que em van donar la vida, no? I em van donar la possibilitat... Estàs fent un repàs de la teva carrera massa ràpid, perquè ja vull aprofundir una mica en tots els estats, des del pas de trimelón, fins a la teva expedició... Escolta, Martí, que el Jair o faci el repàs de la carrera el ràpid que vulgui. Tu digues, Martí, tu què vols saber? És que em deu la impressió que el Jair és un tio que viu ràpid, no? No ho sé. Tu vi bé ràpid, no, Jair? Sí, bueno, però em cuido també, eh? També? Sí, una miqueta s'ha de cuidar un, eh? Perquè, bueno, s'ha de viure perquè, si no vius, no fas cançons. El que fem cançons tenim que viure, si no, ja en diràs, no? Però, bueno, també s'ha de cuidar un... Quan ja portes dues setmanes sense dormir, ja has de dormir un dia. Home, això és obvi. Això és obvi. En el meu cas, si no dormo... És la forma de cuidar-te, no? Sí, és la fórmula que recomano. Si estàs tres o quatre dies sense dormir, dormi ja a la tercera o quarta. Sí, ja veuràs, si ho proves, ja veuràs com ho senten. Bueno, el cos, de fosa, però, uf! El cos ho agraeix, després de tres dies sense dormir, dormi algun. Sí, sí, algun dia, algun dia. Està clar, està clar. Tu ets a màxim exponent de la vida canalla, no? No, hi ha uns quants, eh? Hi ha uns quants. La meva xicota, a més a més, em diu... que estic més maco quan no dormo. Ah! Llavors, bueno, ho faig seriosament, no? Això deu ser que arronques, llavors, no? Ah! Puc ser això. Escolta, a mi, don Sural, sobrananda, muchachito. ¿Cómo, cómo? ¿De dónde sale el mote de muchachito? Ah, pues, això era un personatge que feia mà a la tímera, que feia com un espectacle, també, de malabar, que, bueno, estaban bollos. I, llavors, jo feia un personatge que cantava unes rancheras, i sortia jo d'Efrasati i deia... Allí anem, muchachito, pendejo. Llavors, m'arrancaven quatre pèls del pit, que tinc molt pèls. Ah, està bé, això. T'arrancaves de veritat o era 13, jo? No, no, els cabrós m'arrancaven de veritat, tio. Cada vegada que sortia, em feien ras, i jo deia... Ai, jo sóc reia, eh? Escolta, que tens el tors molt pelut perquè si no hi ha la segona actuació... Sí, sí, tinc més cabell al cos que al cap. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Nombre de... Perquè jo... ¿Quien feli un pecho, oi, ja? Bueno, això és una imatge per alvidar. Digue'm-ho a l'Osollente. No, ho dic perquè jo, per exemple, ja, si cada vegada que sortia... de fer un espectacle, m'han d'arranque els pèls del pit, amb dos funcions, ja ho tenen fet, això. Hauríem de tornar a recollir-ho i enganxar un cel o un altre cop. Bueno, això era... almenys com podia passar, perquè cantava entre dos ganivets, que feien així malabar-se amb ganivets... Ah! La que és que no corten, però sí que punxen. Gràcies. Però, muchachito, però no en tocaves. El Circo Monumental o...? No, allà on trucàvem, eren com l'equip A. Allà on trucàvem, anàvem. Això és Trimelon de Naranjos, explícame la història. Com ho n'ha fet, això, i què és, exactament? Bueno, pues això era uns companys d'allà de Santa Coloma, que enjustaven allà al parc, i feien cançons, i feien moltes versions de Pérez, de Quico Veneno, i així, bueno, era com la penya del barri, que sempre estava al carrer, tocant, no, dia tras día. Llavors van començar a fer una temporada, allò de passar al barrer, anaven cap a París, que allà passava molt bé i ens sentíem com si fossin lliures, i després també feien la costa. Bueno, mica en mica van començar a tocar els barretus, i van fer una movida sense vulguer, també de molta gent, de una banda muntumbrosa, i volia tindre també, veia la història més global, com que és molt semblant al que és el bombo-inferno, perquè, Trimelon també feia totes les seves coses i tal, i va ser molt dolent també per la nostra salut i la nostra economia, però també va ser la nostra escola, i d'allà, a sortir gent molt maca, com el Melón Maguilas, que segueixi tocant, o gent com el Manel Ico, que va estar allà amb el Kinkibit, o Electroputas, que és també de Donato Noferatu, que era el baixista, i això, les coses no s'acaben mai, són ramificacions que van traient les coses i la gent que sempre t'acabes tornant a trobar, i és una cosa maca, no? Ara, a un nen fet també el llist de la noia, bueno, de Lídia Siguertas, aquest útil llist, també hem fet el llist de Melón Maguilas, que és el meu company, aquest llist, que era també compositor de Trimeló, i va estar allà d'Uain Sam, de germans, quan fas un grup, et torna a família de cop. Suposo que això també és el que dona el carrer, no? Quan tu et passes anys i anys a la teva joventut, posant en París, Barcelona, Lloret de Mar, anant togant, anant fent actuacions i tal, coneixes molta gent com tu, i després, però és com la gran família, no? La vida que anava al carrer crea aquests lligams, no? Bueno, és una vida pirata, com diu Tonio Carotone, que és molt bé. És una vida pirata i és una vida molt del company, no? I això passa amb en Jenny, i en Ken també, trobàs que no vols tornar a veure mai més, que trobàs de les dues coses, no? Però el que fa il·lusió és la que estic parlant, les altres són coses que passen a la vida, que si es pugui, s'inhibita millor. Per cert, quan començaves, amb els teus lligents, que comentes al carrer, no? M'imagino que t'imaginaves poc, que per exemple, un dia s'anessis a programes de televisió, d'envit nacional, com em van poder veure el Bonafuente tocat, i a l'entrevista, perquè per cert, bon rotllo, no? Amb el Bonafuente o no? Bueno, l'Andreu és un tio molt especial, i que els músics no tan sols nosaltres, tothom que va per allà li agraeixa el treball que fa per la música, perquè la música a la televisió cada vegada té menys espai, no? Llavors, quan trobàs un tio que té tan de tirada i fa un programa tan bo, que nosaltres veiem el programa, normalment, si no tenim treball, i doncs que doni tan de bola i tracti amb tan de carinyo, bueno, no a nosaltres, a la música en general, però a nosaltres, bueno, només es pot dir coses bones, no? L'Andreu es va com arribar a padrenar, no?, en cert moment? No, perquè ell és un tio que és molt, molt generós, no? I el tio no fa les coses per padrir, fa les coses que ajuda la gent, o porta la gent que creu que és molt a veure, i això posa d'agrair, no? Però ell passa de tot, això de padrinos, i jo crec que està molt bé, no?, perquè quan tu fas alguna cosa per un altre, no fas per un... Saps? Tot el contrari, no?, i l'Andreu és molt elegan, és un tio molt elegan, no fa per això, fa per la seva passió a la música, no?, i a la nostra casa també la pintura que el tio és un gran aficionat. Però bueno, que és això, que si tots els programes fossin així, ho veurem, la música aniria molt millor. Per cert, l'èxit és això? És sortir a una tele d'àmbit nacional, i veure que es triomfa en aquest sentit? No, l'èxit no és això. Jo mira quan ja, després del trimelon i la època que era tan dolenta, que vaig passar just a l'acabar, pensava que no tenia ni futur ni portes obertes, havia trucat a totes les portes, de fet m'havien trencat un contracte, i em van dir que no tenia gens de futur a la música, a la meva forma de pensar. I, bueno, jo pensava que això no interessava a ningú, no?, i vaig deixar de perseguir el somni de viura de la música, i la viura de la música d'en allò sol als varets, no?, i en aquell camí em vaig trobar el bombo infierno, em van donar ganes de tornar a fer un projecte amb llen i de carretera i això, i s'ha de transformar en una cosa, perquè portes incansi i estem molt a gust tot, no?, però que no... Si far les coses per els planes, els planes se'ls poden anar per l'altra banda. I llavors, no sé, per mi ha sigut una sorpresa, però crec que l'èxit no és això, surti a la tele. Jo faia el mateix que faia abans, no?, i abans no era ni el moment, ni jo tenia la cosa madura al meu cap, no?, i llavors... Suposo que també va estar ni... no un cop de sort, perquè va ser la sort que discussa la busca, però, si no m'equivoco, un dels teus padrins, al principi, per ajudar a crear la banda de bombo infierno, va ser el Joan Garriga, de la troba confusa així? Sí, Joan, és una altra que sí, sí, podíem dir així, però que és una altra que també, que si tu truces al Joan i el Joan t'estima, fa les coses sense voler aparèixer ni res, no?, però, bueno, en aquest projecte sempre hem mirat el Joan Garriga, perquè el Joan Garriga ha fet una lavó per la música en català, supergrant, perquè és una música en català de Brital, i que tu vas a Burgos i escoltes el Dominguez amb un bar, i això és molt gran, no?, perquè la història de la... també surti cap a fora, i sense aquesta història tan polititzada que va ser el rock català i que va tendre moltes portes tancades, perquè hi havia molts projectes, però ningú... Bueno, no sé, això tampoc és futil, però no que ningú té res, però que el projecte de Joan Garriga molt sincer, molt de veritat, és una cosa que te l'escoltes, i que l'han escoltada reu del món, i jo crec que ha fet un bon treball, i que, bueno, és un tio que quan l'hem trucat, doncs el tio s'ha ajudat sempre, al primer moment, o sigui, teníem un durut, no podien fer res, i el Joan va portar-hi un portàtil que va gravar ja totes cançons, que van fer una maqueta, que la van fer a la casa meva, un disc perdís, i així va ser el començament del bombo inferno, i després quan van gravar, van trucar a Joan Garriga al primer disc, i van trucar també a Joan Garriga al segon disc, sempre a Joan Garriga el truquem, perquè, bueno, l'envirem molt. Per cert, alguna vegada, eh, muchachito, us heu plantejat cantar en català? Bueno, saps què passa, que jo parlo molt malament, tant en català com en castellà. No és veritat, això, eh? Molt malament, després em poso... Bueno, no sé explicar-me molt bé, quan parlo. Perdona, perdona, però jo t'entenc perfectament, eh? Portes 20 minuts per anar en català, i... Jo t'entenc perfectament, ja t'ho dic, avui no sé aquests complexes d'on venen, muchachito. Bueno, pues, com tu saps, jo sóc la altra... Dic que el Chiquichac saps... No et saps la xefa, bueno, parlo una miqueta, sí, com parlo, però, bueno, ja fica... frases, ja fico, eh? Alguna frase, ja fico, eh? Sí, no? Sí, m'agrada, m'agrada a mi també. Home, és que tens un accent molt particular i molt peculiar, i això es pot aprofitar en alguna cançó, alguna tornada, alguna temilla, no?, perquè... Doncs no dic que no, no dic que no. És que no... vull dir que... ets molt autèntic, muchachito, i tot el que fas és... es veu que és autèntic, i es veu que, doncs, ets tu i ets inimitable, no?, en aquest sentit, és una cosa autèntica, bueno. Home, moltes gràcies, vosaltres, que em planteu molt bé. No, no, no, és veritat, és veritat. Jo, si no ho pensés, no ho diria. És la veritat, és un reflex de debat i de música, tot el com ets tu, de alegre, vull reflexionar-te de música. Escolta, em vull parlar del disc, d'ara, de l'Ides i Vueltes. Val. Què hi ha, de nou, en aquest disc, no?, vull dir. És la mateixa evolució de muchachito, bon bon fier, no ha canviat en alguna cosa. Bueno, el disc és que vivim nosaltres, de la època que vivim, però és una època molt, molt distinta a la que nosaltres hem crescut, que som la gent... Suposo que vosaltres és una de la mateixa generació, que jo, per les veus que escolto, no ho veig, però crec que vosaltres sou de la mateixa generació que jo. Tu quants anys tens, muchachito? Jo, a la 18. 18, vale, per si... Nosaltres també tenim 18, efectivament, som de la mateixa. Sí, sí. Clar, clar, aquest tio són joves, bueno, nosaltres tenim un futú que no veig. Escolta, nos vamos a comer el futuro. Ya veo, ya veo, ya veo. Bueno, pues eso, ¿no?, que... que... nada, que él... ¿Qué te estaba hablando, tio? De un feicio. El disco, del disco. Em quedo en veleçau, escuchant-te. Ah, sí, sí, perdona, no de menjati, no dormim molt bé, però, bueno, estic a la meva fase, ja saps de composició. Para el segundo disc, ya. Bueno, pues que eso, que... Els discos que nosaltres vivim, la generació que ens ha tocat, ja som una mostra del que la gent veurà, del moment que viu la gent que ho grava, i, bueno, nosaltres, pues, som una família nombrosa, som molt de gent, llavors, la diferència és que aquest disc, hem agafat un garatge i ens hem ficat allà, mil hores per... per... per... per triar les cançons, però, bueno, ha sigut una mica diferent als altres discos que anàvem amb estudis, que el primer, van tenir les ordres de Ferru també, al Tomàs Arroyos, que era de color humano, ja estava a Dominguez, també, i també a Malmar Parrot, que el Malmar Parrot és un crac, i, bueno, van tenir les ordres de gravar allà, el segon també va ser molt complicat per temes de salut, i de tal i qual, i de moviment. I aquest tercer, doncs, en Burgos, feia una cosa que la primera història que teníem que fer eren cançons, no? I després, ja, intentant no m'agraden massa d'aquí per cap allà, per gravar això, sinó, eh, tio, vina, què dius que et va bé, no? Tant el dia, va, fem-ho, va! I una cosa més immediata, no?, que buscàvem això, no?, un disc més immediat, que nosaltres ens fessin allà, i que, bueno, que el primer pas que és que està jo sola amb la policia, jo sóc també d'aigües, no?, del que volia dir, i tal i qual, i jo em queden molt aigües, no? Sé la gent com ho rebrà, i els companys, jo et diré que, bueno, han treballat a 300%, i, bueno... Això de la gent com ho rebrà, ho esteu veient en aquests dies de gira i de concerts? Avui, per exemple, ens sembla que esteu a llegida? Sí, esteu a llegida. Som un lomo con queso muy bueno. Va, ja s'ha de saber que el lomo de queso... Donde esteu, el lomo de queso... El lomo con queso de llegida... Escolta, tu. El lomo con queso y el garotín de llegida. Ah, ahí está, ahí está. Aquests temes els aneu incorporant, no?, m'imagino, a la gira i els concerts, i la gent respon bé, no?, i la gent està entregada amb vosaltres. Pues sí, tío, estaba una miqueta así asustada, porque tú sabes, cuando me han pasado un disc nuevo... La música no te asegura un lloc al cel, una parcela, no? Això és que cada any que fas un disc, comences un altre cop de cero, no? Perquè això sempre passa, sempre passa. Sempre hi ha algú que agradarà, no agradarà, vull dir. Ah, clar, no, estia, la gent, clar, això és com... com explicar una que ve molt bo, no? Bueno, per tota la banda, quan treu el primer disc, és una carpeta de molts anys que ningú volia, doncs, clar, alguna bona de bé, no? Com a això, va, però escolta, és que jo... Mira, no t'ho he preguntat abans per educació, però he pensat que la gent que et va tancar les portes en el seu moment, doncs, quan tu vas anar a picar les discogràfiques, la veritat és que ara es deuen estar tallant les benes, es deuen estar orcando, o tirant-se dels cabells a les discogràfiques, perquè la veritat tenia molt poc ull musical. Bueno, uno también sabe lo que pasa, que yo... bueno, pues también fa... me preocupo molt de cómo es la dinámica, de cómo está la gent, a vegades, más que de la música, ¿no? Y si yo trenco una acorda, yo continuo la cançó, no pararía porque se ha trancado una acorda, ¿no? Hasta que no acabé la cançó, no cambio la guitarra, porque me importa más el baile de la gente que se ve en aquel momento y el ritmo, ¿no?, de la història en sí, la dinámica que podeu tenir, que sueni molt afinat i molt bé, ¿no? I, a vosaltres, també l'equilibri de la banda faig també de dues menes, perquè hi ha gent molt de conservatori i hi ha gent també molt de carrer. I a vosaltres, en el bombo infierno, és una cosa molt rara, igual que hi ha gent de Madrid i gent de Barcelona. Sí.Sí, sí, sí. I també, bueno, ja... els bombo infierno són tanta gent que hi ha gent de tot, no? No és avorrint part, no?, i després, bueno, que és... Això seria impossible, mare de mare.Quants músics sou, en total? Bueno, som Déu Música amb el Santos, que el contem com saps que el Santos és el pintor nostre, no? El Santos és el mal de música, des de sempre. És un tio que viu per la música, és una apassionant, no? Hei pintat la música, no?Sí. El tio va ballant, va pintant, s'ho passa de puta mare, i, bueno, també és el amic meu des de la infància, que també és un plaer, tindrà l'alcustat, no? Però, bueno, la majoria també que veient que tinc també per l'alcustat són gent que conec des que eren petits, no? I així hem fet també l'oficina i hem fet la part més lìcada de la història, i llavors, doncs, bueno, som 20 persones, no? Clar. A mi, abans d'acabar, perquè el Montxecito, que l'has tallat en les febles de so, pobra, ha menjat un bocat, vol descansar una estona, el Martí, proposa un joc per tu, no?, Martí? Un petit joc.A veure.A veure. Martí, molt bé, molt bé. A veure, vinga, posa música de joc, no sé, preci just o alguna cosa així. Home, escolta, tu demanes molt, eh, però... Bé, bé, bé, bé. Vinga.Aquesta. Vinga.Sí, senyores, ja estem aquí. Bienvenidos, esto es el juego de Montxecito. Ah, Montxecito, tu no sols un crac composant cançons i tocar-les, sinó que, al més, fas versions espectaculars. Per exemple, has fet versions de Calamaro, de María del Monte, o, per exemple, l'Americano de Renato Corazoni. En aquest últim dia, també, tens una versió del Téquier o Morir, de Francis Cabrel, que és brutal, de aquesta. Va, versions espectaculars, no? És molt xula, aquesta cançó. A mi l'original m'agrada molt, i aquesta versió em sembla de cuino, de la veritat. Moltes gràcies, home. M'ha dit una vegada que l'encantava com destuïa les cançons. Què ho va dir, això? El Quico Vereno, m'encanta com ho destrossen les cançons. Però veia ben rotllo, veia ben rotllo, home, veia ben rotllo. No, no, el Quico, de vegades, estic tocant cançons seva i em diu... I tu com la toca? Jo la toco la cançó, com jo la toco, i clar, són quatre acords de menys. I de punts o vi més ràpid. Déu-n'hi-do. El joc, quin és, Martí? El joc. Tornem al joc. O sigui, com que fots una especialista en composar versions, nosaltres, des de la penya del mort, volem proposar un repte. Val? Sí. Volem proposar-te, posem que tres cançons i donem temps, perquè versionis algun dia en directe. Volem? Sí. A veure, primera cançó. Aquesta ja la faig. Aquesta ja no foti. Toma! Toma! Això vol dir... Sí, sí, la de... Bueno, final camp. Final camp. Home, això vol dir que, escolta, Martí, no n'haves encampinat. Si tu veies que el motocito podia fer-ho, jo ho he fet. Però faia capela. Sí, eh? Sí, i se la dico al tito, le digo, tito, tito, tito, tito, tito. I el presento així, no? Sí, sí, sí. S'aguanta, va, s'aguanta, va. A veure aquesta. A veure, vinga. No ho sé. Aquesta també la fas o no? No, no, no. Feia el sol solet. Ah, sol solet? Bé, no? Sol solet, vine a m'aveur. Sol solet, que et tinc fred. Sol solet, modern fuckers, sol solet, que et tinc fred. Molt bé. Escolta, el tema Motherfucker és el que m'ha agradat més, eh? Sí, sí, que és una miqueta, sí, perquè és un altre acte, i hay que combinar, perquè s'ha quedat una cançó molt suave, doncs Motherfucker, i és que no té idioma, però no sap què et dirien, i ja està, no passa res. Ja està. I després tenim una última, no, Martín? Sí. Si el Spotify li dona la gana, ho escoltarem, i si no... És un repte hi haig un Google, eh? Ah, mira, ara, a veure... Espera, perquè estan venent... Jo això no sé si ho vaig tant, eh, pel Montecito, tu, veus? Aquesta, que tendria que fer-la amb un corset o alguna cosa així, eh? Clar, molt. Ja que veis que tenen aquestes dones que no puc, però aquestes coses... Veus? Jo també, jo també heu dut molt. Montecito... Aquesta és massa moderna per mi. Moltes gràcies, Montecito, moltes gràcies per haver-nos atès, i que vagi molt bé el concert d'aquesta nit, fins sempre. Moltes gràcies, nano, una abraçada per a ti, Martí, i al Jordi també, i a tots els suyents, visca la penya. Salut! Bona tarda! Bona tarda, força!