Òscar Andreu

És Déu Òscar Andreu.Òscar Andreu, amb sona. Exacte.Sí. I, a més, podíem conèixer com també com a... Justo.Ah, sí? O... Mohamed Jordi. Clar que sí, és clar que sí. Soc el Mohamed Jordi, que tal com esteu? Sí.És veritat, sí. I com a Justo Moreno, també, no?Exacte. Bé, ara mateix tenim a Martí Figueras que acaba d'arribar a Radio de Verne. En Martí entrevistarà a l'Òscar Andreu de la banda municipal del Poll Nord. És així, Martí?És assint. Perfecte, sí. Ja tenim situat a l'Òscar Andreu, que fa cada dia el matí al programa de la competència, no? Exacte.Molt bé. I què fa? Té una banda municipal, dius? Sí, bueno, es fa en dia així, no? La banda municipal, però no de Gràcia ni de les Corts, ni tan sols de Catalunya, sinó encara més i uni, sinó encara més i uni, és la banda municipal del Poll Nord. ... Todos hemos tenido veinte años o todos íbamos a triunfar y mírame, mírate, mílanos. La penita quedamos. Yo llevaba una espada encendida en una mano de un lírio blanco en la otra. I aquest que canta és ell, l'Òscar Andreu. Sí, és l'Òscar Andreu, sí. I, bueno, com m'ho dèiem, avui passa per l'Apenya del Morro, és una de les veus més reconegudes actualment dins del panorama ràdio i fònic català, i, bueno, principalment ara no l'entrevistem sols per la seva feina al mitjà, sinó per ser el cantant de les bandes de present i futur més brillants del pop indie. Almenys sembla que diuen això a la crítica especialitzada. Es tracta del l'Òscar Andreu, de la banda municipal del Poll Nord que és com neia, una de les veus a la competència de recor. Bona tarda, Òscar. Hola, bona tarda.Bona tarda. Benvingut al programa. Què tal? Com estàs? Bé, molt bé. Us altre? Bé, escolti, que t'hem tallat el rotllo del cap de setmana, perquè, clar, deus treballar els matins i divendres tardes, cap de setmana hi ha les canses, no? No, no, no, jo no descanso mai. A sencer?No, no, no, no ho he tallat re. Tot cas tampoc us ho diria per antena, eh? Per què no? Home, escolti, la sinceritat, part de ben de tot. O ets d'aquells que, bueno, una mentirijilla no passa res? No, no, no, sempre mentint, eh? Sempre mentint, no?Sí, però mentint. Home, s'arriba lluny? Bueno, el que podries és que això que acabo de dir sigui una mentida. Ah, també. Aleshores ja l'hem cagat. Bucle temporal, no?Exacte. És veritat, crec que haurem explotant. No sé com acabarà l'entrevista. Bé, Martí, tu mateix. Escolta, Òscar, la ràdio i els guions per Polònia i Cregòvia són feina i la banda és un hobby? No, tot és feina. Des del punt de vista del respecte. Si la pregunta és si em plantejo el grup com un hobby, no exactament. No és com anar a fer spinning o anar al gimnàs o fer vaixells amb escuradents. Amb tots els respectes per la gent que fa vaixells amb escuradents, si és que això existeix? Jo crec que sí. Suposo que algun fanàtic i s'ho deu prendre. El secret de família a l'avi feia... Va fer l'estació amb escuradents.Exacte. Va morir, clar, és veritat. Era l'últim. Però vaixells... Ara que ho penso, fer vaixells amb escuradents no té gaire sentit. En tot cas, si més no jo... El que sé de la resta, ens ho prenem molt seriosament. Que no vol dir el seu torn, que la gent que faci un hobby no s'ho prengui seriosament. En tot cas, ens ho prenem pràcticament com una... Estem entrant com una manera de volcler un altre cop. Anem al gra. O sigui, d'on surt la banda municipal del Polo Norte? Com va sorgir la idea? La idea va ser que hi hagués moltes ganes de tornar a tocar. Nosaltres havíem tocat quan vivíem a Terrassa. Des dels 16 anys teníem un grup. I quan vam arribar als 22, 23, el vam deixar. I 5 o 6 anys més tard li va entrar el coquet. Les ganes de tornar a tocar i m'ho va comentar. I hauríem de tornar a fer cançons i totes aquelles coses que... I jo li vaig dir que... Però un nenit que estàvem veient un concert amb el que... Acabaria sent l'altre guitarre compositor del grup de Dimas Rodríguez. Vam coincidir tots 3, ens va agradar molt el concert. I vam dir... Fem-ho i ens hi vam posar. Aquesta energia? Aquesta energia, amb el que teníem dues guitarres i tres veus. No sé si amb una energia sempre molt controlada. No sé per què ho deies, l'energia. Home, el fem-ho. Ah, sí, fem-ho, fem-ho. Si ho penses gaire, ara tampoc és només fer... És que t'has d'implicar molt, són dies que has d'invertir moltes hores. Has d'invertir diners, hores, temps, sacrificar moltes coses. I si no ho fas d'una manera, diguem, fem-ho ja. Si tu planteges i t'ho replanteixes massa, crec que no s'ha acabat fent mai. Sembla una tonteria, però no ho és. Fem-ho, fem-ho. No, no, les coses s'han de fer. És que clar, si fets i no paraules. Aquest no estic, tu. Sí, sí. Que polític, tu. Sí, no veieu. Escolta'm, el nom... vull dir, a veure... M'heu pensat, som una banda. Ens podíem anar a banda municipal, però no vam fer la banda municipal que estigui fullit de la Roca. Us en veuen al Polo Norte. Per què? Què té al Polo Norte? Té al Polo Norte que no està constituït com a país. I, per tant, no té el dolent que pot tenir un país a canvi té un clima de merda, una meteorologia, com ja s'ha hagut. És això que no podíem posar a la banda municipal d'aquesta fullit de la Roca, perquè probablement ja banda. Volíem ser una banda d'un lloc independent que no depèn de gaire. Ni de gaire. Ni... vull dir que no et demanen un... No et va venir el nenuc a l'esquimal a reclamar drets ni res. No vindran perquè són gent que prou de feina tenen a passar l'hivern. Clar, és veritat. L'aviork potser... Sí, sí, exacte, l'aviork. És l'única, molt bé. És l'única esquimala, que com a esquimala també està molt bé, però els respectes cap al poble esquimal. Sempre estàs demanant respectes, no? Després hi ha els escuradents, ara pel poble esquimal. És una persona molt respectuosa, Òscar. Sí, és que no tinc una altra cosa, vull dir, no. I més per aquesta gent, són minories. La gent que fa coses amb els escuradents i els esquimals són minories. Clar, perquè trobem un esquimal que faci un iglo d'escuradents. Això ja deu ser... Sí, sí, sí. D'això ja deu ser impossible. I se li deu podrir tota la fusta allà dalt, no ho sé. Sí, sí, és veritat. Humitats, va. Escolta, em fa un petit repàs a la curta però intensa carrera que al moment porteu la banda. Que comença amb un èpec, es diu, el idos despidiendo de todo, i que, per exemple, de causar bastanta sensació en la crítica especialitzada, va començar a conrear els vostres grups de fans. Després heu publicat la millor hora per a despertar-se. Exactament quan fa que l'heu publicat, perquè no em queda clar. Sí, ja fa un any, sí, és qüestió de mesos... Ja fa un any. Ja fa un any, oi? Sí, i la data per qui ara no t'ho sabria dir, no sabia per què va resudir, ja és anys, és una cosa... Estàs fatal, Òscar, estàs fatal, eh? Perdona, però estàs fatal, em sembla, eh? Potser això. Anem trempajant, eh? Sí, sí. M'he trucat simulant tot el que puc. Però què et passa? Estàs una malarratxa o alguna cosa? Avui fa sol, no sé, és primavera. Vinga, Òscar, va, anima't, va. Anem per l'Òscar Andreu, que s'anima una mica, va, Òscar. Bravo, bravo, bravo! Òscar, Òscar! Molt bé, estàs fent molta companyia, eh? No, això és tracte.Sí, que efectivament, efectivament. Fa... no sé, aquí el disc, la Caratula, l'heu de venir... No sé si el vam treure per... La presentació l'hi vam fer el 23F, em penso. Ah, està bé, eh? Res a veure. No demanaré cap respecte pels culpistes, com et pots imaginar. No, va.Ah, i era això. Recordo que un dia d'aquests una femèrides... i el 23 de febrer de l'any passat el treiem, diguem-ne, a la lloc. Mm-hm. Dic que sí, fa un any i dos mesos, bé. Molt bé, i com va, com està funcionant? Bé, bé, en principi... les 2.000 lliscats còpies que vam fer s'han venut i s'han repartit, ja han desaparegut, ja està funcionant per internet, el pots baixar... De fet, és el que ho fet, oi? Sí, sí, sí, perquè l'espot i feina ho hi és. Sí, sí que hi és, home.Sí, sí que hi és, home. Perdó, és que segueixo els consells de l'Òscar, que és anar mentint i dir el primer que et passa pel cap. Perdona, Òscar.No, no, no. És el vol, eh, Jordi? El titular és aquest, jo m'he quedat amb això. Per arribar a l'èxit s'ha de mentir. Jo no dic això, el que em titular treus tu. Bueno, el que em dóna la gana, una mica. Ah, va, va, va.No s'ha de mentir. No, no, no, no. Perdona, eh, perdona, per aquest error... Estic com s'ha posat, eh, quan diu... No està l'espot i feia l'espot i feia i sí que hi és. Sí que hi és, que sí que està, que el vaig penjar jo. Home, perquè no, que curiós, això no ho veig. Jo no sé com van aquestes coses. Això és un quart de discogràfica, jo crec, Òscar. A vegades queda una mica lluny, això. El que passa és que has tocat un tema, precisament de que la banda municipal de Polo Norte no té discogràfica. Ah.Clar, com funciona? Com ha tirat endavant un projecte que... que reivindico i recalco que funciona tan bé, sense discogràfica. Sense discogràfica, és que no serveixen per res. Ah.Això seria escolar. Amb totes les respectes per les discogràfiques? No, no, no.Tampoc, eh. Ni els colpistes ni les discogràfiques es mereixen respectar. O estem posant mateix nivell al tejero, o que... Que el discogràfica.Sí, sí, sí. És que estem traient una escolta que...Fantàstic. Que acaba de dinar, aquesta ofensa. Què és això?Una mala digestió. Bé, bé, bé. No t'explico. Per gravar el disc ens ho vam fer nosaltres, és el que es diu autodició. I així no hem de donar explicacions a ningú. Això és el que, bàsicament, és la música independent. No he de donar explicacions perquè tothom fas tu, o he de donar molt poques perquè no és una multinacional i bla, bla, bla. No et demanen res. Demanes tu, demanes tu mateix. I després, a l'hora de distribució, o sigui que tenim una discogràfica, que en aquest cas només fa de distribuidora, que és Tismeli. D'acord? Que són els mateixos distribuidors, si no m'equivoquo, de Manel, del... del Miquel Oliver, etcètera, etcètera. Molt bé, molt bé, molt bé. Nosaltres hem enganxat un temps, ara, que això de les discogràfiques, ni tan sols sabem com funcionen, i aquesta feina ja la sabem fer nosaltres. El que nosaltres no tenim força per fer és distribuir el disc físicament. Cosa que tampoc s'acaba, vull dir, això de distribuir el disc físic, és una cosa que també està a les cavalles. Vull dir, estem molt a prop de... molt a prop, no. La gent salvaixa, hi ha molta gent que paga, hi ha molta gent que no paga, i a altres maneres s'ha de repensar. De fet, la filosofia de viure de concerts i de volos, no? Sí. Però com podràs comprovar, tampoc és una cosa espectacular, eh. Tampoc hi ha tantes sales disposades a pagar un mínim queig, o els volos, o el mercen d'atge, i això sí que es requereix, sobretot posar-se a l'espió de la mercastafució, que requereix invertir molt més temps del que hi ha invertit en la banda. Llavors, els beneficis d'on es treuen, si... Pràcticament. Una mica de vendes del disc, i tenint en compte que nosaltres hem estat els que hem gravat, ens hem mogut, hem fet la producció del disc i tota la mandanga, i això es repercuteix en el nostre favor, a alguna manera. I la satisfacció de la feina ben feta? Sí, bueno, tant de bo, no ho sé. En tot cas, de la feina feta, i que no es de donar gaire explicació. I que anava a dir, doncs, d'això, i sí, dels volos, també. I pràcticament el que ens dona és per fer la gravació del seu disc, que és el que estem a punt de fer, i algun videoclip i alguna moguda, pràcticament, re, vull dir. No ens guanyaríem la vida ni molt menys amb la pública. Molt bé, estic atar a un dels temes més importants, que és el futur immediat de la banda. A veure, jo vaig quedar molt sorprès quan em vaig entrar de que, malgrat vosaltres ara no tenia una discogràfica... que us ajudi econòmicament o el que sigui, al pròxim disc, o sigui, a l'agost, estareu tres setmanes agravant el segon disc, agrenada a l'estudis de, perdona, el Paco Loco, si no m'equivoquo. El Paco Loco, la Maria...Exacte. Digues-li tontos. És com a productor de moda, des de fa uns quants anys, a tot l'estat espanyol. Sí. O sigui, jo tinc molta qualitat, com funciona això? Vull dir, sinó que vosaltres tenim una discogràfica darrere. Vosaltres simplement teniu el nom, o sigui, la banda municipal de Pala Norte. Com s'entera el Paco Loco de que existiu? Us proposa, ei, de gravar el segon disc? Vosaltres que la aneu a buscar? Sí, és exactament així. Som nosaltres que ens reunim un dia, que plantejem com ha d'anar a fer una mica de planic de reunió, com es fa a tots els llocs. És a dir, què volem fer? Què volem dir? On volem anar? On Mishima, el disc? I en reu nimi, decidim que tenim moltes ganes, que ens agradaria molt que ho fes al Paco, el segon disc, el Paco Loco. Es diu així, Paco Loco? Es diu així, sí. Senyor Loco. Senyor Loco, eh? Senyor, i senyora de Loco, és la seva dona aquesta. És molt interessant si busqueu-hi algun reportatge, per aquí penjat per internet, de com treballa. Com si tal, que estan a punt de treure disc. Sí, l'hora d'aventure. Ens vam tenir la setmana passada aquí. On tothom, ara? O sigui, el telèfon, per nosaltres, i va bé Mishima. I és molt probable que físicament estiguin aquí. És que compartim el local d'assaig. Ah! On esteu? Al carrer, a un carrer de Gràcia. Un carrer de Gràcia, no el diem, perquè a veure si tots els fan... Vam anar a un mússi pel que anireu. El fan de Goya, ahir de Goya, la merda. Ah! Els fan de Mishima. I... És un local molt musical. És el que té a ser... Un local d'assaig. Bé, hem vist els que... Ara estàs vist amb el nou volcà, no? Sí, sí. Mishima, etcètera, etcètera. Molt bé, que de clar que s'ha d'anar al carrer Velázquez. Exacte, ja està, molt bé. Escolta, consideres que són la nova sensació del pop indí. T'hi sents còmode o tan rius, quan et diuen aquestes coses? Me'n riu, perquè no és veritat. No, però no t'has riuat, eh? No, per dintre, sempre per dintre. Ah, val, val, val. Em respecteï per dins. Molt bé. Perquè hi ha... podria dir 200.000 grups que van avançar a nosaltres. Amb una... 100 onès. 100 onès, pots dir, 200.000 grups. 200.000 grups. Tenim fins a 6, eh? Sí, sí, imaginat. I ja pots anar començant, si vols, eh? Està bé, està bé. Hi ha molta gent que està fent música molt xula, que realment són moltes sensacions. Si coneixeu el... Parlo només del pop amb castellà, per exemple, eh? El pop amb català també és que... Mira, està a punt de treure disc, el Roger Mas... Ja no com a nova sensació predescomptat, el Mishima. El Nacho Humberta ha tret disc també molt interessant. Hi ha la gent com Pony Bravo, hi ha la gent lliguda de Pony Bravo, que són els fiera, no sé... Hòstia, com es diuen, de la brigada, que han tret un disc que és al·lucinant. Els Manel, que treuran un segon disc, segurament serà al·lucinant. Ah, sí? ¿Saps algun el disc de Manel? No, no se sap res. Tampoc es pot dir que seixen també el mateix local que nosaltres. Ah, val. Hi ha un moment, ara mateix, que hi hagi com una evolució, la sena musical catalana, que hem passat dels cantants i els rups cantant en anglès, a fer-ho ja en català i també en castellà, però d'aquí, no? Va a èpoques, clar, hem viscut el rock dels 90, va haver-hi un desmarcatge al començament de la dècada, i ara torna a haver-hi una altra situació en el mapa musical català. I a fer-ho en català d'una manera desacomplexada totalment, i més enllà de qualsevol reivindicació, una situació política, eh? És a dir, el coincideix molt als 90, aquella generació dels pets, o pa de cabres, han traït l'exambusto i tal. Jo crec que aquí, en aquesta nova generació, hi ha un plus, alguna cosa que va més enllà d'aquella generació, i que la connecta molt amb una altra generació també molt desacomplexada, que és la gent com Riva, Cisa, Màquines, Rons i companyia. Sí, sí, perquè potser la diferència és que s'ha etiquetada molt, o es relacionada molt amb el regga dels 90, amb la política catalana, potser, no? Sí. I potser, com que aquests no tenen res a veure, és així. En coincideix molt, coincideix molt també amb l'entrada de pasta, amb les subvencions, que si no es gestiona molt bé això de les subvencions, sempre acaba dibuixant un panorama una mica... En quins usats, eh? I ara la gent és que... no ho sé, és molt estrany. Jo no tinc res en compte, o sigui, anar als concerts amb banderes a reivindicar... Ara ja no cal reivindicar res, no cal reivindicar la llengua. Ja ho tenim, ja ho hem assumit, això, ja està. Ja ho tenim, i el nivell és que és altíssim. És a dir, no sé, l'últim vis de l'abrigada, per exemple, no? La gent que no pots anar on sigui amb aquesta música, i és una música que no la llegeixes en clau de català, o castellà, o anglès, és bona i, pràcticament, d'una manera objectiva. Per risc, això comporta aquesta emparranda de música. Potser, sense la feina feta, als anys 90, per part de l'administració, no haguéssim arribat aquest punt. No sé, pregunto, és una cosa que... No m'ho he plantejat. Per això ens ho plantejem tots. No podem fer la prova, no podem fer un tall als anys 90, però abans, quan no hi havia subvencions i tot això, la cosa també funcionava bé. És veritat. Tenim discos, mítics... Suposo que també coincideix en un moment, també, de molta ferrescència de voler fer coses, eh? Parlo dels primers moments de la transició, i veníem d'on veníem, eh? Suposo que és això. El Martí Pau ha preparat com quatre pàgines de preguntes. No m'ha pensat ni a la segona. Ja, a la segona. Escolta'm, a veure, qui escriu les lletres? I qui no posa la música al grup? O ho feu tots emplegats? Això, mira, depèn de la cançó. Al primer disc, per exemple, jo et vaig escriure... unes quantes, però és que també les has escriu al Juanpe, al Juanpe González, que és guitarra, veu i compositor, i al Dímar Rodríguez. Bàsicament, entre nosaltres tres, ens fem música lletra, però després les aportacions... tant de la teclista, de l'Ari Fleck, com del baixista, del Jota Moragas, o del que ens va fer de productor, que és l'Oriol de Balanzó, o el bateria, que és el Marto Reyll. Vull dir, tots anem a portar. Tenim una manera molt... ja molt ben engreixada de treballar tots plegats, i d'anar portant cadascú el seu, i després d'arroldir, dir si això no funciona, ens posem bastant d'acord. Hi ha molta sintonia entre tots els membres del grup. Perdó, o sigui que aneu escrivint... Bueno, escolta'm... Tinc una idea per fer una cançó, tal, no sé què, i mira, tinc un vers, però no sé com s'ha de dir. I llavors, entre tots, s'adiu? No, exacte. Això passa a algun cop, però molt de tant en tant. Moltes vegades, per exemple, explico, arriba el Juan Peca, està tota la setmana treballant en una cançó, i jo, mira, tinc aquesta lletra i aquesta música. Una qüestió molt senzilla, perquè es veu i guitarra, i aleshores ens anem tots afegint, discutim a algun punt molt concret de dir-ho, si ho diríem per aquí, com pot funcionar, aquesta paraula, si la mou és una mica i tal, són petits retocs, i la qüestió és anar afegint, si cal afegir, i fer-ho d'una manera consensuada. I, sobretot, qui té l'última paraula moltes vegades, és la persona que ha portat la cançó i que se la coneix, perquè ha anat tota la setmana treballant sobre aquesta cançó. En el meu cas, que només, diguem, toco l'instrument que seria la veu, només una mica més difícil, però treballo molt, diguem, teta-teta amb el Juan Pe, ell posa la música i, quan tinc una lletra, doncs anem pisant tots dos del fil. Mm-hm. A veure, la banda, parla, també, sobretot, un concret en una cançó, parla molt de la generació, la que pertanyeu, no? I es nota, com deia, amb todos hemos tenido 20 años, que és la cançó que hem posat al principi, analitzant la lletra, una mica, diuen, todos hemos tenido 20 años, todos íbamos a triomfar, y mireme, mirete, mirenos, la penita quedamos. Amb una mala època, a l'adolescència, o què? No. Bueno, això seria, en tot cas, ja posa... Posa l'adolescència. Ja són les escurrialles de l'adolescència. Però sí que és mirar-ho des d'una certa distància, i una distància amb una mica de ferro, també una mica de conya, perquè el vers que ve després és... Clar. I ja ha acabat tot el sentit, tot el sentit, el que he sentit abans. Sí. Van al complement de una mica i diuen, sí, ara... Ara que tenim 35 anys, tenim una visió dels 20 anys, que és simplement... Vam voler fer un petit esbós caricaturitzat d'aquells 20 anys que ens volien menjar al món, i no van exactament així. Clar. Per cert, ara no volia fer cala pota, però tu, Òscar, vas estar a Ràdio Barcelona, amb el Toni Marín, el que fas aquesta nit. I tant. Perquè és que ara he fet un comunament de fleix, un rotllo lost, tenia un raó al començament, que vam explotar-me tots, perquè ell analitzava cançons i les lletres... Un plàumor del fari i coses així. Mira, però aquí no sé què i tal. I ara t'estan analitzant la teva lletra de cançó. Pensaves que arribaria a algun punt de teva vida que et passés això? No, però sí que quan escric alguna lletra, són conscients que jo mateix me la podria destrossar i em podria esclatar la cara. Òscar, tens una totalitat interna important. Pot ser, això? Qualitat interna? Sí. Estàs escrivint i penses que allò t'ho podies destrossar? Home, sí, això és autocrítica. Això és autocrítica, no és realitat. Com que jo no en tinc. No és bipolaritat. Volia preguntar-lo de forma fina. En tot cas, no està diagnosticat, encara. Perdona, perdona. Vull dir que no... Acaba clar. Vosaltres, quan acabeu el programa, no penseu com ha anat avui o com ho han fet o què podria millorar o, saps, qüestions de qualsevol qüestió, de ritme, de tempo, de, hòstia, això que he dit, potser ho podria haver dit d'una altra manera, o potser millor no haver-ho dit. Va haver, bàsicament, això el que em passa quan escriu una cançó o quan parlo per qualsevol lloc. Si ets sincer, vull dir, jo crec que... Tots els que ens he d'anar ho intentem, de dir-nos als mitjans de comunicació... Ens passa constantment, això, sincerament. Una qüestió de pudor i que, si reflexiones una mica, vam a la ràdio perquè no tenen dones, però de tant en tant sí que ens hauria de dir que tenim un micro que hi ha gent que ens està escoltant, no? I això, quan arribes a casa, dius, hòstia, què he dit i que hauré dit alguna tonteria... Sí, però potser també és la gràcia de la ràdio, d'una parida la soltes, vull dir, la tele, sí que tot va guionitzat, és un treball una mica més lent, però la ràdio, potser era aquesta, no, l'espontaneitat. Sí, l'immediat... No requereix el procés, és molt més... És molt més ràpid, no t'has de parar a muntar un vídeo... O no sé... Són dos llenguatges diferents, el de la ràdio i la televisió. Bé, Òscar, perquè ja estem a punt d'acabar, proposem un joc de la mà del Martí Figueres. Martí, tu mateix. Seguint amb la història, aquesta, de la posta de la ciència, ha pesat en la cançó de tothom, hem tingut 20 anys, volem fer un joc, és a dir, volem saber quins eren els hits que sonaven a les ràdios, exactament fa 15 anys, perquè tu en tens 35 i fa 15 anys en tenies 20, mal, i... 15, perdona, eh? Si fa 20 anys tenia 20 anys, 15, si en tens 35... No, no, sí, sí, ara en tinc 35 i fa 15 anys, almenys en 1995 en tenia 20 anys, que és que tothom us tenia 20 anys. Queda clar. Ui, ui, ui... M'he marejat, tio, ara torno. Acabarem explotant tots. Sí, sí, la veritat. Una concentració en neurones permetre quadrat... Bueno, la teva, la meva... Bueno, jo crec que ens guanya a l'Òscar, ara... Va, va, va! Tu veuràs això, que ha d'hi vendre, això, Òscar, que ha d'hi vendre. A veure, volem saber quins eren els hits que sonaven a les ràdios, al 1995, i, per exemple, quins aquests es veïat més. Si no n'hi ha cap, digue-ho i digues quins veïaves tu. Per exemple, hit número 1. Tenim aquest. Perdó, pregunta. Ella ha d'encertar quin és, o no? Ja ho dic jo. Suposo que ho sabràs, no? Sí, si m'ho dius encara...Vale. És el Ganses Parada i és el Cúlio. Sí, però...Quina opinió et mereix? Sí. 1995, això. Dèiem internet. A vegades internet no t'enfina més. Jo crec que això és final dels 80, eh?No. Mentes peligroses és de mitjans al 90, segur. De quin segle estem parlant, del segle XX, no?Cúlio. Això no ho ballava, recordo.No ballava. No ballava. Però no era, diguem, de la meva corda i em costa molt ballar determinades coses i en concret aquests tipus de música. Passem a un altre.Agarrau, no? A veure...A veure aquesta. Que ets d'acord, Paco de Lucía. Bueno, un clàssic, no? Aquest em pesa com es deia... Brian Adams. Adams, sí, sí. Brian Adams. Aquest... El sort, no? Directament. Un idòquin recull, no? Vull ser poca més trista de la història de la música. Bueno, ens alegrem una mica amb el tercer dèiem. Això sí. És que porto un moment. El ritme falla, perquè jo clico a l'espotifà i doble clic, i triga com dos segons, ho dic. Ja t'han tancat tota l'aplicació. Sí, sí, imagina't. A veure, tira, va. Ara. Aquesta... Quina opinió et mereix? Ja té un altre flow. És més de estar amb el cubat a la mà i mover el peu dret. El peu dret, només, eh?Iren aquest. Aquest era un tio, una mica estremòtic, que es feia a Dixagui, no sé si et sona. No.No. El pel nom, no, la cançó sí, que després la van cremar... Sí, muntes, no, sí. I l'última... Acabem amb aquesta tortura. Acabem amb la tortura, per favor. Estan a punt de treure un single, eh? No fotis, blur, sí, eh? Sí, sí, blur, treu un single. Sí, sí, això és interessant, tu. I ara se'ls poden portar, també, aquí. Sí, sí. Són bellíssimes persones, són molt persones i molt campetxant, no? Sí, són molt directe, i, a més, també entrarien en... en el que és aquesta secció, que és l'escena musical catalana, no? Exacte. Entren al perfil, és el que buscaven. En Deimón Álvar, de Mont, no? De Mont. Sí, sí. A la Rambla de Barcelona, amb una bossa de Yonki, entrant al Cosmos, al Cosmos no sé si el coneixeu, a la... Al Cosmocaixa, al Cosmocaixa. No, a la Rambla de Cosmocaixa, no, eh? No, no té res a veure. És un lloc d'un hotel, crec que, i a baixar a un bar... Amb llumetes vermelles... Depèn de l'hora... Hi ha molt de moviment. Depèn de l'hora que tenen i les llumetes. Hi ha molts estrangers, que passen per allà, suposo que està bé de preu i tot això, i tenien concert a Barcelona. Farà la quita. Doncs això, al 15 o sense anys, estava allà asseguts, i vaig dir, hòstia, no m'ho puc creure, és de Deimón Álvar. I em va dir, dius què, dius, sí. I el tio a mi d'aquest estava apropant, i efectivament era de Deimón Álvar, que havia anat a un pa aquí a comprar unes lleunes, les portaven una bossa i se n'anava cap a l'habitació. I tenien concert. Després vam comprovar que aquella nit hi havia concert dels blurs. I la... Aneu-t'ho de trista. Sí, acaba l'entrevista d'una anècdota de blurs. Martí, ho hem de seguir. Sí, sí. Moltes gràcies, Òscar. M'agradaria fer-te un parell de preguntes a la ràdio, però, bueno... Escolta'm, estàs aquí per parlar del grup, no? També? Com vulgueu, jo m'he de mòmí públic. Moltes gràcies, Òscar. Una abraçada. Una abraçada a don Pacó, gràcies. Moltes gràcies.