Josep Pedrerol

I avui passa per la penya del Morrú, el director del programa de futbol, líder de les nits televisives. Parlem de Punto Pelota, el programa que es fa inter-economia, que fa un parell d'anys amb Josep Pedrizol al capdavant. Josep, bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, molt content que estiguis al programa. Tenia ganes de parlar amb tu, perquè jo soc un gran fan de Punto Pelota, eh, Josep? I per què? Per què? Per què? No ho sé. No ho sé, però... No, no estem trobant de veritat molta gent. Saps què? El que m'agrada més de tot és quan algú em diu que no m'agrada el futbol i veig Punto Pelota. M'entens que també passa molt, això. Aquest és el problema que tinc, que no sé per què, i parlo una estona amb ell i m'explica el tema. A veure, com comença Punto Pelota? Com es va originar? Bé, són casualitats, també. Nosaltres vam començar a Ràdio Intre-Economia fa 7 anys. Érem qui era, Damian, González, Cirolòped, Ramos, Marcos i jo. Va començar una mena de tertúlia a la ràdio, mentre feia un combatible això amb Canal Plus, quan jo estava al Plus, el dia després. Aleshores, aquí vam passar la història del funcionar i d'aquí hi va arribar una oferta de Punto Ràdio. I vam estar a Punto Ràdio fent aquest experiment, que es deia el mirador més o menys a la ràdio. I era una tertúlia, també, que era com que durava d'hora i mitja, i que era una mica la colla, aquesta, no? Si més no, a la majoria sí que érem els de la ràdio. I vam acabar el projecte Punto Ràdio, i aleshores, a mi se'n va acudir i vaig pensar, això funcionaria bé de televisió, no? Funcionaria bé de televisió. I a més, molta gent em deia, però a les 12 de la nit a la tele sí és l'hora de la ràdio. Per què a televisió ha de funcionar, això? Per què? Però sí, jo crec que nosaltres, al final, el que fem és un programa de ràdio i amb imatges. I que la gent, el Late Night aquest, jo crec que s'ha ampliat una mica, abans acabava la gent a dormir a les 12, i ara jo noto que la gent va dormir a la una, a dos quarts a dues, i em va semblar que aquest projecte, que això que fèiem a la ràdio, traslladat a televisió, podria funcionar bé, no? Però hi ha un punt de màgia que es crea, i que jo em pensava que seria un tema molt més llarg, no?, perquè la TET no estava instal·lada fa dos anys, i que seria molt més l'Enny i havíem de treballar molt més. I, a més, amb una cosa molt, molt evident, nosaltres no tenim mitjans de comunicació com diaris, que ens facin una promoció o ràdio, sinó que era que la gent, mica en mica, ho anés comunicant una a l'altra, no? I això, i internet, està la clau, perquè la gent hagi conegut el programa i hi haganxat, no? Abans d'intereconomia i comparejant en punt de ràdio, va estar Canal Plus, a Televisió Espanyola, no?, en club de futbol, i hi ha molta diferència, com es tracta la informació esportiva en una cadena i una altra? Evidentment, de Canal Plus a intereconomia, sí, però per qüestió de mitjans, no?, quan nosaltres fem el dia després, el dia després era tot imatges. Tenia l'avantatge de tenir els drets al futbol, poder tenir càmeres a tots els estadis de la primera divisió, de la segona divisió, per fer el que l'ojo no ve, imatges curioses. Aquesta avantatge, quan arribem a intereconomia, jo plantegiu. Aquell hem de posar imaginació, imaginació i debat, perquè no podem competir amb imatges. Nosaltres tenim una desvantatge, tenim la televisió, del futbol, però si tenim el resum, si el tenim. Aleshores, hem de posar més imaginació i, evidentment, oferir una cosa diferent. Nosaltres no podem fer aquí el dia després. Clar, i quan dius imaginació... I tothom podria fer la tertulia que fem nosaltres. Quan dius imaginació, refereixes, per exemple, allò de la Síndria, l'arquitecte i el Punto de Fuga, Siro abandonant el plató, enfrentant reporters com el Morales i el Kim, de la pròpia programa, tot això és espectacle per enganxar més a l'espectador o què? Jo crec que són... que són locures, que surten atrantant. L'Obo Carrasco em truca la tarda, aquella que havia de venir ell, després d'aquella entrada famosa d'Unfalusi, i em diu... Eh, Josep, estic... Estic comprant-ho una sandia i no sabia molt bé per què. Dic, ja veuràs tu, t'ho vull explicar, i unes botes de... I unes botes. Aleshores, ell se li ha acut que aquesta manera de senificar molt bé la televisió, el que és una entrada de futbol, no? Una entrada així dura com la que va ser aquella que volíem a senificar. Però, dir-hi, això va sorgir. És que hem de fer locures. No. Però ens podem permetre el luxe d'inventar coses, d'aprovar el que ens vingui de gust, de tenir el que et deia abans de... Aquesta cartulla de tot arreu es pot fer? Segurament no. Però per què? Perquè aquí pot venir gent de la cadena Cer, de la Coppe, de l'As, de Marca, de Tele5... De Marca, també? De Marca, també? De Marca, també. De Marca poden venir. Altra cosa és que ells vulguin venir, eh? Ho dic perquè hi ha el nou canal que ha aparegut ara, també, i que també volia preguntar-te... Què que opines, no? Que ara tots els programes portius... Vagin enfocats a ser una mica el que és punta pelota, no? També, a la nit, hi ha ha aparegut dos o tres. Jo ho entenc, eh? A més, quan va acabar la temporada passada, jo vaig parlar en una direcció de la casa, i ells hi vaig dir... Hem de tenir en compte que l'any que ve hi haurà... d'una tertulia d'esports, com la nostra, i no hi haurà tres o quatre a la vegada. A Jupà, a la nivell nacional, n'hi ha tres, ara, però a Catalunya n'hi ha tres o quatre. Hi ha dues, hi ha dues més. El marge del que és la televisió, a nivell nacional, cada comunitat té els seus programes locals, també. Dos o tres tertulis similars a la de punta pelota, no? Però això em semblava que era evident. Tampoc, sí, això és la demostració que el programa funciona. Em sembla bé, ja hi comptàvem, això. Jo tinc una cosa, jo prefereixo... Jo recordo el que em feia el dia antes, que se metia als dissabtes a dos quarts de tres, que competíem amb el Simpson d'Antena 3. Això sí que és fumut. A veure, competim un programa d'esports, em pots lluitar amb les condicions similars, no? Però competir amb dibuixos i animats és molt difícil, no? Aleshores, jo prefereixo competir amb un programa d'esports, una tertulia esportiva que no passa amb els Simpson. Escolta, Pedrerol, has tingut ofertes d'altres televisions mentre has fet punta pelota, aquest estiu? Sí, aquest estiu ha estat molt, molt, molt... Ha estat molt heavy, sí. Però tampoc queda lleig que ho digui jo, però sí, ha estat molt heavy i, per tant, molt motivant, no? M'he dit molt, molt bé. Ha estat molt bé. Hi ha hagut tres, tres, tres mitjans de comunicació. I per què continues a inter-economia? No ho sé. No, perquè és una raó molt senzilla, perquè jo quan aquí, quan vaig venir aquí, em van donar l'oportunitat fa dos anys, van apostar per mi sense saber que això seria un èxit, no? Jo sé que ho estan fidel amb aquestes coses. Necessitava que aquesta casa fessin un esforç que ha fet, perquè us hi vaig dir, hem de fer un esforç econòmic aquí, perquè hi haurà molta més competència. Per tant, hem de tenir, per exemple, coses tan senzilles com una unitat mòbil a disposició, per estar en directe si passa qualsevol cosa, a Madrid, a Barcelona o a qualsevol lloc a Espanya, i tenir càmeres per cobrir els demaniments, la porten, si fa, no sé què, una raó de premsa. Si el Rossell estàm... Hem de tenir mitjans, el mar és la primera generació, mitjans per fer coses, no? Això, i tot i que econòmicament perdi amb respecte, sobretot a una altra empresa, la fidelitat sí que hi conto. Fidelitat i llibertat per fer el programa que em ve de gust, i no depèn de que ningú truqui per dir, que el diari m'interessa més que surti aquest diari i no fa l'altre. Comparteixes la línia ideològica de la cadena? No sé quina és, no la conec. Home, hi ha molta gent que pensa que és un grup mediàtic de dretes, inclús d'extrema dreta. Sí, jo que em dic soc, jo soc a polític, vull dir, no, és un sinó més aquest... L'empresa presumeix de ser orgullosos de ser de dretes, vull dir, que és la línia editorial. Jo, sempre l'altre dia, quan jo vaig negociar al contracte que t'estiu, em deia el president de la casa Jularis, em deia Josep, alguna vez te he dicho yo si tienes que decir algo en un sentido o en otro, lo digo, no, yo por eso estoy aquí. Doncs aquests dies, resum, no tinc per què compartir la línia editorial de la casa en absolut, no tinc per què fer-ho. Perquè l'altre dia, per exemple, el debat... Jo quedo en los libertades de 12 de la nit, dues i mitja de la matinada, i la tinc absolutament. La resta, jo crec que estic d'acord, i coses que no estic en absolut d'acord. No, ho dic perquè l'altre dia, per exemple, el tema del debat de la llengua catalana, a la roda de premsa de la selecció espanyola, el piquet, es va parlar tranquil·lament del tema que Escova i el que li donava la gana, que també... És així. Això és el bo que tenim. M'ha dit la Carme Barceló, que una mica criticava Sergio Ramos, que quan va a l'estació de l'Ave a Tocha, a Madrid es va trobar algú que amb alguns que la van insultar, doncs et pots trobar amb això, però gent que no entén el debat n'hi ha tot arreu, no? Aquí no tinc mai una trucada. Disculpe'm en aquest sentit o l'altre. M'ha semblat que tampoc va ser el piquet que va comportar de manera fantàstica, i si entenem... Jo he treballat o mitjà com a la cadena Cera, a Ràdio Barcelona, i jo recordo que un jugador parlàvem català, i jo li deia després que el vam fer-me una frase en castellà, que ho necessito per la cadena. Si no entenem això, no entenem res, no? L'ho fem més natural, el que és les llengües, i defensen que ha d'escopar-li com li vingui de gust. I Sergio Ramos també et dic que tampoc ho ha fet amb mala fe, perquè no podem demanar que tothom entengui amb aquest tema de la diversitat lingüística, i la gent que potser no ho entén, i s'hauria d'explicar, no? Escolta, sí, sí, i tant. I a més, a Madrid també, no? Escolta, canviem de tema. De quin equipets? Em fa mandra dir-ho. No m'ho crec. No ho he dit mai. I la gent diu... Si te nota mucho de que equipo eres, o se'n nota massa, si la gent no et dic que se'n nota molt, és que ja ho sabrà. I per contradir, per dir el que la gent pensa em fa mandra, també. Jo entenc que el periodisme ha canviat molt. I que ara un periodista pot dir tranquil·lament de quin equip és. Però jo, doncs, sóc treballescola. A mi no em ve de gust dir-ho, no? No em ve de gust. I hi ha un moment, també, que un canvia la perspectiva de les coses. Jo sóc molt dels meus amics. Jo, si sóc amic de Guardiola, vull que el vas fer bé. Si sóc amic de Sergio Ramos, vull que ho faci molt bé. No ho sé, m'entens? Sóc més dels amics que no pas dels equips. Escolta, com és una jornada de treball teva? Doncs s'hauria dit. Suposo que una jornada, si ens agrada. I tu saps, si ens agrada el periodisme, és tenir el telèfon 24 hores, no? Pendent de tot. Faig molt de... Quan vaig a viatges, sobretot a molts països, faig molt sàpiga televisió per aprendre coses que fan, quin debat, quin tipus d'informació, un reportatge que han fet i m'agraden com posen les lletres, per exemple, audio estic aprenent constantment de la televisió fora d'Espanya. A quina hora arribes a la tele? A la tele estic a la 5 de la tarda. 5, 2, 4, 6. Fins a les 3 de la matinada, 3, 3 i algo, que és quan sortim aquí, després de fer la xerrada. Vull dir, acabem a les 2, 4, 3 i fem una xerrada, doncs mitja horeta, i llavors jo m'adormo, cap allà a les 4, 4, 2, 4, 5, la matinada, que és quan aconsegueixo dormir, no? Llavors, depèn, tinc trucades, cap allà a les 10, jo tinc una trucada. Em llevo a les 8 del matí, perquè em sona aquest... Quan arribo a un correu electrònic, em arriba sempre al correu de les audiències de les 8 del matí. És veritat. Ets un malalt d'audiències, també? Sí, sí. En platejo sóc un malalt a anar a les audiències molt bé. Seria fòmuts fent un malalt... És veritat. Però sí que ho sóc una mica. I a més, també em donen les comunitats. I per exemple, hi ha dies que dic... I per què a Catalunya hem fet una audiència baixa, i a Madrid hem fet una audiència brutal, no? Aquest tipus de coses, per què passen aquestes coses? M'agrada molt analitzar això. Durant una setmana, m'agrada veure quina és l'aprovació de les autonòmiques. Què he fet TV3 a Catalunya, per exemple, o el Canal 33? No sé per què ens falla. Va tenir una explicació lògica. Però sí que hi ha temes que poden interessar, per exemple, l'aliminació del Barça davant l'Íntegre, va ser el rècord de punt de baló de Madrid. Però l'aliminació del Madrid, davant l'Olympic de Marsella, va ser el rècord a Catalunya. I el Barça va ser el rècord de punt de baló de Madrid. Veig que s'ha de fer la pausa de la TV3 amb un 6.5%. Hi ha coses que són molt evidents. La gent el col·le vol veure la cara de romfeiro quan el Madrid perd, no? I el Madrid que vol veure la cara de la Carme Arceló, o la Cobera, o el Quim Domènec... Quan el Barça per també, no? Hi ha jocs aquests que els coneixem. Per tant, veig que dorn poques hores, eh? No, no, però jo m'he tret l'audiència i em torna al llit. Ah, va, va, no, no, perquè clar, és que, si no... doncs 4 hores i mig, les 4 hores en 3 i mig, pèlgem els audients i llavors dormen sobre les... que balla a les 11, em llevo, que balla a les 10 i 11. Escolta, creus que Punto Pelota podria ser el sálvame dels programes esportius? A mi ho diuen molt. Ho diuen molt, sobretot, els crítics de Punto Pelota diuen que... Escolta, el Punto Pelota és com el sálvame, és com el sálvame. Jo dic una cosa, nosaltres vam començar abans que sálvame, no? Abans que sálvame, per tant, diria, potser és que el sálvame és el Punto Pelota del cor, no? Seria potser el revés. Ara, què passa? Que el sálvame és un mal programa? No ho sé. Si té un 18% o 19% d'audiència, vol dir que alguna cosa t'han fet bé. Jo no soc massa... Aquests que van d'intel·lectuals per la vida i de fer el periodisme per l'elit, no? Jo feia un periodisme per la gent, tu, que l'agrada, que vol n'adormir amb un somriure, que s'ho passa bé i que el que volem és traslladar una tertúlia que fa una cafetaria amb informació, una tertúlia propera. Tu, propera i plural. Aleshores, que em diguis el sálvame, potser s'assembla bastant. Vull dir, ell diu que... T'agrada, tu, sálvame? És Belén Esteban, el Roncero, no sé què. Potser sí que els personatges són personatges, els que tenim a Punto Pelota. I això sí que és bastant similar amb sálvame. Nosaltres hi havia, abans, eren periodistes, que ara són personatges, i així. T'agrada sálvame? Ho veus? Ho segueixes? Si segueixes sálvame. El veig jo a dius. Sí, si el segueixes. No, però sobretot perquè l'horari m'agafa treballant, no? Però alguna vegada, el sálvame de lux, aquest... El veig, el veig, el veig, el veig. I a coses se'n pot aprendre d'aquests programes, sí. Escolta, no parlo de contingut, parlo de realització. Jo crec que algun dels meus programes que s'ha fet els últims anys és tot el tomate, i jo del tomate ja he après molt del tomate, i, al dia després, el qui participa t'activament. El tomate és dels programes millors realitzats que veig els últims anys. El tomate utilitza una cosa que també utilitza Punto Pelota, que és el tema del gancho. Exacte, sí. El govern utilitza el gancho sempre, permanentment. Vull dir, ha de ser un gancho permanent. I una mica, si està copiat el tomate, et reconec. Vull dir, una mica, el traslladar el tomate... Un programa, sobretot, hem d'habitar, que la gent digui, hòstia, l'una n'ha explicat el més important, i per què han d'aguantar fins més tard, no? Vull dir, entenem que... Desmolem que la gent aguanti fins al final, no? Però clar, aquesta, a vegades... Vull dir, però sí que aguanti fins al final. L'emoció s'ha d'anar venent durant tot el programa. Sí, però aquesta expectativa, no?, que es crea... Penses que pot ser contraproduent, o no? És a dir, en breves momentos, vamos a verlo en un momento, no sé què, i al final arriba i dius, per això m'ha quedat a les dues de la madrugada? Saps què vull dir-te o no? Pots passar, a vegades. Crees molt d'expectació i, al final, ho estic per això. M'han enganyat. Hem d'intentar crear expectació, sí, però de veritat pensem que la cosa és interessant. Ara puc entendre que, a vegades, ho estic per això, no valia la pena. Potser que, a vegades, hi hagi un desencant. Ara dic si això convertim en... Si enganyem a la gent, no ens creurà. No ens creurà. I hem d'evitar, jo ho dic sempre. No ens passem de la ratlla, no? A vegades pot estar el risc, aquest de... Doncs que també depèn del que una notícia m'ho li pot semblar molt interessant, i a una altra li sembla que n'ha d'agafar importància. Ara, potser que, a vegades, haguem passat per allò, no dic enganyat, però que hem exagerat una mica la seguretat, i potser això hem d'evitar-ho. Està parlant amb la gent que no ho sàpiga, el Josep Pedrerol, que és el director de Punto Pelota. El fet d'umplir 30 pàgines diàries d'informació esportiva o d'altres regimits, en el teu cas, de programa de tele cada dia, parlant de futbol, obliga el periodista esportiu a generar un debat que, en realitat, el carrer no existeix? Jo crec que és impossible umplir 30 pàgines d'informació. Diguem-ne que d'aquestes 30 pàgines segurament hi ha dos d'informació, i 28 són d'acompanyament, d'opinió, d'estadística, i d'un programa de televisió, és una mica el mateix. Vull dir, nosaltres som un programa d'entreteniment, som un show televisiu que parla d'esports, però informació com a tal, informació la durem, però vull la informació, és dir que Ronaldo fitxarà pel Real Madrid, per exemple. Doncs bé, de partir d'aquí ha generat tot un moviment, i no hem d'imposar l'imaginació. Jo crec que el debat hem d'intentar quina és alguna frase, alguna expressió, l'abraçada d'ETO amb Guardiola té debat. Té debat. Té un debat de mitjora com va tenir l'altre dia? No ho sé si té un debat de mitjora, però té un debat. Vull dir, després de la bronca d'ETO amb Guardiola, que també l'avantatge que tenim és que aquí tenim diferents periodistes, i que t'escute la seva informació sobre què va passar realment amb Guardiola i Etó, i amb el feeling, aquest o la falta de feeling. Nosaltres hem d'estar vivos i també hem d'esperar el debat. No ho sé, jo crec que qui aconsegueix obrir un debat que arribi a la gent és qui guanya. I crec que nosaltres tenim competència amb altres programes de televisió, però hem aconseguit que el debat de Punto Belota sigui després del debat del carrer. I quan aconsegueixer això és que estem encertant. Quan acabo el programa, m'ha dit que vols dir que aquest debat ha enganxat a la gent. Sempre m'ho pregunto. Hem enganxat amb la gent? Com no. La gran pregunta, que li ha fet un debat sobre l'abraçada d'ETO i Guardiola, per exemple, no? Sí. No, que li ha fet un debat sobre l'abraçada, sobre l'abraçada, i que li ha anat un psicòleg i un psiquiatre, com hem anat, el que ens expliquin de veritat, que ja els hi sembla aquesta abraçada. Això ho penses de veritat, eh, tu? Això ho penses de veritat, tu, que li ha... Sí que li ha, sí. Sí que li ha, sí que li ha, home, és una mica... No, no. Però em sembla que un psicòleg que es perds, analitzar els comportaments no verbals, em sembla que per què no? Ens pot donar un punt de vista? No pateixis pel temps, perquè estarem 3 minuts més, vale? Sí, perquè sé que estàs molt ocupat. Que va, que va. Et donaré els noms d'alguns col·laboradors teus. Sí. M'agradaria que me'ls definissis amb una frase, amb una... Ciro López. Passió. Tomar Ronceró. Diria que un periodista mal tractat injustament. Lobo Carrasco. Un ex futbolista... i entrenador que per sí és un gran comunicador. Loco Gatti. Segurament el personatge que diu més veritat de tota l'equip, no? De tota l'equip. Jorge de Alessandro. Jo li dic que a vegades no el suporto. L'estimo molt i a vegades no puc amb ell. A vegades no puc amb ell. És segurament dels entrenadors millor preparats que he conegut mai. Un professor de futbol. Carme Barceló. Periodista... Alagant... Casta. Casta total. I Cristina Cobero. Paridista... 100%. I, a més, una persona que dona bon rotllo sempre. L'optimisme total. No s'ha posat gelosa, no? Carme Barceló aquest any? Perquè ha vingut Cristina Cobero? Jo vaig preguntar abans del nou fitxatge. Vaig parlar amb ella. Vaig parlar amb la Carme i la Carme. M'ha dit que és el millor fitxatge possible. A més, té una bona relació amb ella. I jo recordo que les veig conèixer junts. Quan anàvem al Camp Nou, jo anava primer per la sèrie. Després per Canal Plus. I coincidíem a la llonja sempre. Carme Barceló i Cristina Cobero. Carme Barceló ho va descobrir per fer ràdio. No n'havia fet mai de ràdio ni televisió. És una cosa fantàstica. I, sobretot, el que hem aconseguit aquí és un respecte brutal i una admiració de tots els companys. Perquè és difícil. És una equipe de 30 persones a aquests moments. I que estiguem tots bé. I que no hi hagi gelos ni mal rotllos. La Carme Barceló va ser la primera que em va dir. Fixa-la ja, a la Cristina Cobero. Per cert, quan t'has equivocat o has dit alguna cosa imporcident, has demanat perdó i has lamentat les teves paraules. Per cert, això mai. Jo crec que t'on re molt. Tots val si un es disculpa després. És a dir, tu pots dir el que et doni la gana perquè saps que després et pots disculpar? No, jo espero no disculpar-me més vegades. Vull dir, on s'ha de disculpar quan veu que s'ha equivocat, quan has d'anar a comptar. Jo crec que la gent no t'ha de perdonar el 100%, però potser si et pot perdonar almenys un 10% de perdó et pot donar. Sobretot, ja no pel que dius, sinó perquè, si jo vinc de... Jo, com creixia professionalment aquesta professió, no m'agradaven les garras que hi havia entre mitjans, que es produïen, entrar a la Sèrica, OPE o Antena 3, i no sé què. I llavors, a l'Obo Carles, que em diuen una cosa que sempre recordo, ja em diu, no olvides que la gent que se quiera costar con una sonrisa y punto pelota se lo da. I a vegades que m'he equivocat, jo tinc un punt d'histèria en directe, soc allò molt exigent i no tinc un guió, tinc els temes que hem de tractar i més o menys amb una idea, però molt que vagin, però estic imprevisible al programa. Llavors, faca'm, aquesta frescura, aquesta no... aquesta no... Aquest no guió, tots que a vegades un es mogui pel debat i pel follot del debat i caigui a la trampa. Jo, el que he dit és demanar perdó quan he caigut a la trampa, d'utilitzar el mitjà de comunicació per fotre-me amb algú. Llavors, m'he equivocat. I no és demanar perdó per sentir-me més a gust o millor, és demanar perdó perquè ho sento així, i que em serveixi demanar perdó per no tornar a repetir-ho. Però jo crec que no hem d'utilitzar un micròfon, envortar un micròfon per insultar ningú, no? Criticar-s'hi, la crítica positiva sí, per insultar. Em sembla que és... No podem tenir tota la gent del carrer, en aquest avantatge que tenim nosaltres, més no ens poden contestar. Soc un... ja abusat de la prepotència a vegades, no? Doncs, Josep, t'agraeixo molt que t'hagis passat una estona pel programa. Sé que em vas molt ocupat, reparen cada dia el punto pelota, que, per cert, et trobo a faltar periodistes del Barça, eh? Home, hem millorat aquesta any, eh? Hem millorat perquè hem portat la Cristina Covero, però poca cosa més. No, i també Josep Lluís Carazo...Sí, és veritat. Bueno, l'Obo Carles, que no és periodista del Barça, millor que ningú, d'Alesandro, no és periodista de defensa del Barça, millor que ningú. Aquesta any hem afegit més presència d'aquí en Domènec, i Cristina Covero i Josep Lluís Carazo, de moment. No, però hem de millorar més, encara. Que continui la línia s'endén. Sí, el final serà 5-1. Perfecte. Home, escolta, Josep, moltíssimes gràcies. Una abraçada molt forta. Adéu-te, home. Adéu-te.