Pere Arquillué

...m'agradaria fer-ho. Avui passarà per la penya del Morro un dels grans actors d'aquest país, i que fa pocs dies ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura en la categoria de teatre, i que se li concedirà el proper 2 d'abril en un acte que tindrà lloc al Palau de la Música. Pere Arquilloé, bona tarda i moltíssimes felicitats per aquest Premi. Bona tarda i moltes gràcies. Aquest és un d'aquests Premis que molt nerviós no deus estar perquè ja saps què te'l donaran, no? Sí, bueno, és el que té una mica. I no estàs nerviós mai, en tot cas, quan et truquen per dir que l'has rebut, perquè tampoc és un premi que t'hi presentis, ni és un premi que t'hi presenti ningú, és un premi que el dono en jurat. Per tant, no és un premi que hi pensis. És molt gratificant que l'onim, perquè és el reconeixement de tot un país, i hi ha hagut molta reacció, sincerament. Però ja et dic nervis, nervis, no. Què et va passar pel cap quan et van dir que te l'havien concedit? Perdona? Què et va passar pel cap quan et van dir que t'havien donat aquest premi? No el sé, home, al primer moment és d'incredibilitat, perquè no dius res, ja no pot ser que... Hi ha molta gent que penso que ha estat en aquest país, que es mereix un premi com aquest, no? I a tu, doncs, sempre genera això. La veritat és que encara em costa fer-me encarrar, ara, una mica, vull dir que... Però... molt il·lusió. Home, ja està anant pensant, perquè el 2 d'abril, i aquest acte, el Palau de la Música, tens pensat que diràs, ja? No, no ho sé, que és sincer, i suposo que agraïa tot el que ha fet possible, doncs això no hem fet possible aquest premi, que hi ha el premi MC, que pugui fer aquesta obra cada setmana, el Flirer Mordet de Salve de Aquest, que és pel que m'han donat el premi. I no ho sé, doncs, no ho sé, dedicar-lo, com sempre, a la gent propera. No et van el tema de premis i reconeixements? Si en van o no en van, dius. Sí. Jo no és una cosa que no hi conto, perquè no s'hi ha de comptar mai, i penso que no es pot treballar pensant en els premis, però sempre és agradable, si aquí, que no, doncs, mentirà. Però si això del rebre i de parlar i tot això, és una cosa que em costa més, perquè no ho sembla, o tinc un punt imit important. Però ja et dic que, en principi, estic molt, molt content. Hem de pensar que això, almenys, per mi, d'en un cert senz el que he estat fent aquests últims anys, en cert sentit, i és molt agradable, sincerament. Segons el jurat ha estat premiat, perquè has aconseguit a germanar uns registres de gesti paraula impressionants, paraules textuals del jurat, de l'obra de... no? Què opines d'això? Sí, això és clar. Jo, quan ho faig, ho faig, i no me n'aconsegueixo. Són criteris, una mica subjectius, i el que sí que... Estic molt content que ho hagin valorat d'aquesta manera, perquè jo t'ho explicaré i t'ho diré molt clar. Perdona un moment, que... Mira, jo també... Perdona, que acabo de saludar. Aquí saludaves. T'han reconegut pel carrer? El Salvador Sostres, que passava per aquí ara mateix. El Salvador Sostres passava per aquí ara mateix? Ara mateix, ara mateix passava per aquí. I això que et deia, doncs, que nosaltres ho vam fer per intentar provar coses noves, per poder experimentar coses noves, era un text que és arriscat, i l'aposta que vam fer també era de risc. Per tant, si hem premiat una cosa que més a més és arriscada, doncs millor que millor, no? Encara fot més content, això. L'obra és primer amor de Samuel Beckett. Es va poder veure la Villa Roel durant el grec de l'any passat. Vas fer alguna cosa diferent a l'hora de preparar aquest monòleg? No, bueno, sí. Vaig fer una cosa bastant diferent del que és el seu habitual, i es va llogar a dos directors a l'hora, quan normalment se'n lloga un. Vaig llogar un mica de llogar. Vull dir, són amics. Més que directes, també són amics. El Gorris, ja. I amb l'Àlex Uller, que és un dels membres importantíssims de la fura dels baus. Aquest trio, la de l'À, que podríem dir, que d'entrada no és una manera habitual de treballar, ha donat uns furits collonuts. I a mi, l'important era... Per què fèiem això? Per què volíem fer això? Era per provar coses noves, per provar registres nous, per agafar un petit punt de risc important a la cartellera aquí a Barcelona, i sembla que tot això ha donat els seus furits, no? Escolta, quin és el teu metge de treball en general en teatre? Què és el primer que fas quan reps el text? Això va canviant molt amb els anys, això va canviant molt amb els projectes, depèn d'on arribi, d'aquí arribi, de part de arribi. Jo a mi m'agrada molt treballar amb amics, ara, si puc. Després de tants anys de treballar, jo he fet molts amics aquí, des d'aquesta feina, i, clar, si depèn d'aquí arriba un text o una proposta, doncs no t'ho mires amb uns ruts, amb uns altres. Això d'entrada. És evident que compta moltíssim la peça, la peça teatral, l'autor... Llavors hi ha el context, el marc, on no, això s'ha de fer. De fet, s'ha de fer un teatre gran, un teatre petit. És una sèrie de factors que fan el que, al final, penses que pot ser un projecte interessant de tirar endavant o no. I un cop acceptes, què és el que fas amb el personatge? Com el treballes? També depèn de cada projecte, de cada peça, de cada concepte, en el fons. Hi ha peces que demanen un tipus de treball, i hi ha uns altres que demanen altres tipus de treball. Jo vaig ser en una metodologia pròpia, això és evident, vull dir, això que no me que intento xupar amb el màxim, tant de l'autor com de la direcció del que sigui davant el que vulgui explicar o la manera que vulgui explicar. I llavors, això, un text et demanarà una qüestió més física, un altre et demanarà... Està més tranquil, respirar d'una manera, respirar d'una altra. I vas intentant, doncs, acostar-te a això, a la idea del direcció i del text. Per tant, no segueixes sempre un mateix mètode, ni molt menys en totes les obres. De totes els personatges de teatre que has interpretat, de quin guardes un especial record? Sí, és que, com deia l'auto aquell, tots són fills meus, no? Llavors, clar que n'hi ha que sempre tens una tirada pel resultat que ha tingut, perquè ha sigut molt ben entès o molt ben rebut. A vegades, perquè t'has passat molt bé preparant-lo, vull dir que n'hi ha que guardes, per exemple, i no tinc un record que en cap estic fent, però vull dir que el procés, per exemple, ha sigut molt apassionant, i llavors hi ha obres que en tinc records fantàstics de la gran filla del mar que vam fer a l'any 91. Que et van donar premi i millor octor. Sí, que em van donar premi i millor octor per allò, de l'any aquí a Catalunya. Però, per exemple, llavors, el primer important, que jo feia una mica aquí a la ciutat, tenir mig professional, i va ser tot un recorregut emocional brutal, no? O, no ho sé, l'únic d'Àngels d'Àngels d'Amèrica. No ho sé, et dic personatis que venen al cap, però que n'hi ha bastants records que tinc un bon record. I suposo que n'hi ha bastants perquè tinc la sort, la punya i la sort de poder treballar molt. Tu has treballat moltíssim, tant en tele, eh, i que ara en parlarem també en teatre. Per cert, que durant molts anys has estat vinculat a la companyia del teatre lliure, o on has fet moltíssimes obres també de teatre allà? Sí, a més, ja va ser una experiència importantíssima per mi. I per què vas marxar del lliure? Vaig marxar perquè vam acabar amb un cicle amb l'Àlex Rigó, la que va ser el director, l'Àlex acaba aquest any, i a fa uns 3 anys que vaig deixar la companyia, i era una mica la idea, estar uns 4 anys, jo també tenia ganes d'anar a provar altres coses a fora, de fer altres tipus de treball, va començar a ser una mena de divertiment allò, de girar 3 dies i 5 a casa, i va acabar sent 12 a fora i 12 a casa. Va ser dur, tot i que molt, molt, molt gratificant. A molts nivells, vull dir, tant a nivell de treinament personal, a nivell d'un entrenament continu, penso que portàvem 5 o 5 obres a la vegada amb català i castellà, vull dir, vull fer un Ricard Tercer amb català, re, o sigui, demà feies un Julissesa de Sevilla amb castellà. Quina bogeria, no? Sí, però això per un cantor va ser... És una bogeria per donar un treinament molt important. Això és un entrenament personal absolutament brutal, a més feig que portes el nom del lliure per tot arreu, vull dir que la qualitat ha d'estar garantida sempre. I després, per què? M'ha permès conèixer molta gent a Europa, moltes maneres de treballar diferents. Hem estat molt per Alemanya, hem estat per Itàlia, hem estat per França, hem estat... Hòstia, hem estat a mitja Europa, a mitja Europa. I això també ha fet que jo pogués veure maneres de fer molt diferents, i jo penso que m'han enriquit molt, que n'aporten molt. Com a la meva manera de fer. Bé, parlant de televisió, perquè has anat compaginant la teva activitat teatral amb la tele, que també n'has fet moltíssima, com diem, vas entrar per la porta gran, jo crec, fent un protagonista, el del Comte Arnau a la miniseria Arnau. Ha canviat molt la manera de fer les sèries, de fer les ficcions de TV de fa 15 anys amb les d'avui en dia? Sí, jo penso que ha canviat a tots nivells, ha canviat. Ha canviat a un nivell econòmic, bàsicament, que abans es podien fer produccions, també, a més a costades del que em tendríem per cinema. I llavors ha canviat una altra vegada, perquè ara et ha tornat a canviar i la televisió està agafant un nivell de risc i de qualitat que moltes vegades trobaran a faltar al cinema. Ha anat fent com uns toms, això de la televisió, ha passat amb una època una mica obscura, a finals dels 90, i jo penso que ara tornarà a ser un moment important per la televisió. No només a produccions americanes, o a produccions anglèses, o a produccions europees, sinó a les produccions que es fan aquí, eh? Després vas passar per Laura, on feies d'advocat, anaves fent personatges simpàtics, alguna aparició, també, recordo, a Jetlag, però de cop arriba com una mena de canvi i comences a fer personatges dolents, primer a Mar de Fons i ara a la Riera. Què que passa, que ja et vas cansar de fer de bo o...? No, que l'edat, això ho fa l'edat, això. Jo penso que això ho fa l'edat. Ja ho sé, perquè en un moment que has de fer, el que abans em deien els galans, les grans joves, personatges més bons i no sé per què, però d'uns anys cap aquí, m'han començat a donar personatges més foscuts, que també t'haig de dir que són bastant més divertits a interpretar. Això t'ha d'anar a dir, perquè sempre diuen, no?, que els personatges fer de dolents sempre motiva, no? És un tòpic, però és cert. És cert que és bastant més divertit a interpretar. Jo vaig tenir el plaer de compartir un parell de sequències amb tu a la sèrie de Mar de Fons, on recordo que vas fer que m'apallis, eh? I el diu bé. És que no és collonut, això. La vida real no pots fer-ho, no? No, la vida real no, per això et dic que és collonut. La veritat és que, clar, treballant, jo vaig viure de prop, ets un mestre. Com ho fas per estudiar-te tants guions cada dia? Perquè, a més, la tele té un ritme partiginós. Amb el tema de la televisió també hi tinc un trein important. Són molts anys fent. Per exemple, quan vaig estar a la companyia de dir-ho, em vaig poder permetre, no sé si et diuen a l'UXA, però de poder estar els 4 o 5 anys només fent d'allò sol, i no venen de combinant la televisió. La televisió també demana molt entrenament, demana trèning, i aquests aquí ones de televisió volen moltes regles, són una cosa molt fresca, molt dinàmica, molt natural, molt directa, no? I acabes, suposo, aprenent això. Jo tinc una bona facilitat, perquè tinc bona memòria. I les seqüències de la televisió les entro molt ràpidament. Si canvis en una frase del Guió... M'ha dit matí que les haig de gravar moltes vegades, doncs jo el poto moltes miro i les tiro. El mateix matí? Sí, a vegades, sí. O sigui, hores abans de rodar la seqüència, et mires la seqüència una vegada mentre estàs per allà amb vestida? Sí, sí, per allà, sí, a vegades, entre seqüències i conseqüències. Sí, però bé, aviam, això no em vull... És que no és que sigui una cosa ni bona, ni dolenta. És a tren i que agafes tenir un àbit, eh, amb això. Si potser varia una mica la frase del Guió original, no passa res, tampoc. Sí, però bàsicament miro dissabt el que hi has fet. A més, tu al rodatge es vas per feina, deixem que t'ho digui, perquè jo recordo alguna vegada, foten cany a l'equip, que aquest passava que no gravava, i tal. Clar, això ho pots fer perquè ets el Pere Arquillüet, no? Perquè ho faig jo i arriben de mi. No ho sé, això també són els anys, ho he passat molt, moltes hores. I moltes hores conèixer molt els equips, també. I llavors, una qüestió personal, que a mi m'agrada molt la perfeina, i no en cantar-m'hi. Exacte, la frase era... Què passa, aquí? Què passa amb la llum, no? I vas... Sí, un coll passa, aquí, et prem ara. Aquesta, aquesta frase. Acabem parlant ja de la tele, perquè ara et podem veure la Riera, de TV3, fas el personatge del Claudi Guitart, un home amb visiós, sense escrupos. Últimament estàs una mica més tranquil. Quan et para la gent pel carrer, perquè m'imagino que et deuen parar, què et diuen, què et comenta la gent? Bé, la gent ha canviat molt, també, amb aquest aspecte. Quan es va fer el poble nou, aquí, que la gent pagava, amb el bolso, pobre d'entrada i carrer d'ondos, això ha canviat molt. I ara la gent ha agafat una distància amb els foters que interpretes. I, a més a més, aquest, el Claudi, és una mica un catxondo, i la gent li agrada, aquest tipus de personatges ha entrat molt bé. Però, molt positiu, vull dir, que no, queixo gent. Tampoc sóc una persona que a mi em diuen grans coses pel carrer, perquè no... Ja et dic que vaig molt per feina. No t'ho n'has de peure. Però ja et dic que, quan em diuen alguna cosa, se'l sé. Molt bé, doncs, Pere, t'agraeixo molt, que hagis estat una estona amb nosaltres. Moltíssimes gràcies i de nou, moltíssimes felicitats per aquest premi nacional de Cultura, que d'aquí un parell o tres de setmanes acolliràs al Palau de la Música el 2 d'abril amb l'acte i tota la pernafernalia, no, particularia que té aquests actes. Pere, moltíssimes gràcies, que vagi bé. Moltes gràcies, un abraçada a tots i a tu particularment. Gràcies, Pere. Adéu.