Són una guitarra i el solet no vol sortir. Probablement no vivim en els millors del món, ni segurament en els millors dels països, ni tampoc en els millors dels pobles o ciutats, perquè Coi és la nostra terra i tampoc bona. Com per dolenta, ens la fem nostre i la defencem. Aquest podria ser probablement un dels missatges de fons d'un dels artistes musicals de casa nostra, més reconegut per la crítica, i que ja fa uns mesos, com he dit abans, ha publicat el seu nou disc, Viatge Montserrat. Estic de dalt l'irònic Quimi Portet, que avui passa per avui. Parla, penya, morro. Bona tarda, Quimi. Hola, bona tarda. Bona tarda, Quimi Portet, un plaer tenir-te avui al programa. La veritat és que el comentari es fa un moment que estaves al mig del carrer, no? Bueno, sí, ara sóc aquí, a un passo que toquem avui, a la prova de sol, i si entro dintre hi ha molts sorolls, i si surto fora hi ha molts cotxes, però sí que volem anar fent una combinació entre cotxes i sorolls. Bé, vas fer anar passant dins i no passen fora, eh? Exacte. Per tant, estàs a mig de les proves de sol? Sí. Un home com tu, que n'ha fet ja tantes de proves de sol, què és el que creus fonamental que no pot faltar en unes proves de sol? Aviam, molt de proves això els fa per qüestions purament tècniques. Nosaltres, realment, el material el que n'hi hem assajat és assajadíssim, perquè portem... estem girant des de fa... ja des del setembre, però a cada lloc que vas, doncs l'equip es munta diferent, perquè és una mica diferent i s'ha de fer una prova de sol, una part de la nostra professió que s'ha de fer. Per veure que tot lo que està endullat funciona bé i... Sí, veus com és el sol, que el tècnic es familiaritza amb la mezcla i amb el tipus de sol de cada vocal. Tens alguna cançó o alguna cosa que sempre facis a la prova de sol? Sempre fem les mateixes de la prova de sol. Fem dues cançonetes i després, per acabar la prova de sol, fem la primera cançó que toquem durant el show. Així es queda tot per paradet, ja per quan ha entès la gent, doncs que la primera cançó ja està muntada. Quines són aquestes dues cançons? Ara no me'n recordo. Una, esperem, espera, de... La primera és... o sigui, flors i violes, i després la última que fem és pastorar-me entre els vídeos, que solem com en sol concert amb aquesta, i al mig em fem una altra, però no me'n recordo quin és, en aquest moment. Molt bé. Escolta'm, tu fa uns mesos estret del viatge Montserrat, exactament què va ser? Setembre que el vas treure o abans? El setembre, sí. El setembre va sortir. Perfecte. Primera pregunta, per què el nom de viatge Montserrat? A mi em sona com una mena de... com retirada, com si haguessis arribat al cim, perquè a Catalunya hi ha com més amunt de Montserrat, que és com el símbol per excel·lència, que et queda el canigó. I què et sembla el que et sembla el que et sembla el que et sembla? La veritat és que quan fas un disc, ja has de posar un títol, si no li haguessis de posar títols, seria fantàstic, perquè així m'escolvia aquestes preguntes, i li vaig posar aquest títol, simplement. No hi vaig pensar gaire més, el vaig trobar superdiverrit i simpàtic, i li vaig posar aquest títol. Hi ha una cançó que es diu viatge Montserrat i feia gràcia. És una cançó que aviam. És un títol que sembla molt nostrat i molt convallat, perquè hi ha títols una mica estrembòtics on dels discos, que no tingués un títol estrembòtic, que tenia certa gràcia, i ara ho vaig fer sense pensar-ho gaire, i ja està, que vaig fer i aprendre el sac. Títols com, ok, sobre pedres, la terra és plana, els dimarts i els divendres, viatge Montserrat entra dins aquesta rareza de títol, que no sé si per Montserrat, pel tema dels omnis, o què? No, Montserrat és un nom de dona, bàsicament. La cançó parlava d'una dona, sí. Molt bé. I llavors, viatge Montserrat, què aporta aquest nou dia dins la teva carrera? Si és que aporta algú, on ho veu, el so, estravet, un altre tipus de so, què podries dir tu? A veure, a mi em sembla que les carreres d'un personatge només es veuen des de fora del personatge. Des de dintre del personatge no es veu cap carrera d'una vida, i no sé què m'aporta. Això ho van dir els meus psicòlegs, la meva sogra, o algú que visqui a fora meu. Vaig fer discos, vaig fer cançons, i és un compèndi més de cançons meves, que a mi m'agraden, sinó no m'atreviria a treure el ni a fer propaganda, i no puc avaluar-lo més enllà d'això. La gent es poden dir la seva, i dir que és més bo, que és més dolent, que és més lletx, que és més pop, que és més poc, que és menys pop, paraules d'aquestes modernes que jo no entenc. Això era un problema al IEM. Això és la meva professió, m'encanta fer-la, el tric al carrer em poso a fer propaganda i a fer concert, i estic més content que unes pasques. Després hi ha vestir això en tota una sèrie de raonaments filòsofics, o anàlisi, i tot això, hi ha gent que s'hi dedica, i que, si guanyo la vida jo, faig cançons. Escolta'm, dius que et diu, no sé, que abans es menciona la sogra. Què et pot dir, la sogra? La sogra de fortanament sempre estan contentes, no sé si el que ens entra guapo i simpàtic, i hem brullat com jo, en el cas que guapo, guapo, no ho sé, però la sogra de fortanament sempre està contenta. La gent que està en el teu voltant, normalment, per dolent que siguis, sempre tenen una... són comprensius, perquè hi ha artistes que són espantosos, molt poquesceptables, i sempre tenen el voltant gent que els agrada. Tenim la sort que la música és una experiència subjectiva, i que cada u la viu a la seva manera, i que artistes que tu ets, hi ha gent que els troba fantàstics, i al revés, hi ha artistes que tu trobes molt bons, i que et trobaries les seves cançons, les trobes la quintessència de la motivitat, i hi ha gent que no els agrada gens. Llavors, davant d'això, una persona que porten tant d'anys en aquest planeta, jo vaig a la meva, i m'encanta, i vius amb esportivitat, tot això. Sí, sí, no, no. Els principis, de qui m'he portat, que han quedat claríssims, per cert, a tu quins grups t'agraden, o quins músics t'agraden? A mi m'agrada músics. Quan era jove, m'agradaven tots, i després, a partir dels 40 anys, em van començar a deixar d'agradar, i ara ja no m'agrada cap. Ningú, ni si quanti en català, ni en castellà, ni en anglès, ni en francès. A mi m'agrada el silenci, directament. És l'únic que m'agrada, el silenci absolut i total. Després, òbviament, professionalment, valora de tots els companys i els estimes de tots. Però allò dius, no, m'agrada molt això. No, no m'agrada res. M'agrada el silenci, que calli tothom. Això ho dius de veritat, o és allò que... No, no, és allò que... O és allò que... Políticament, per no dir ningú, ni un més que l'altre. No, digue-m'ho un dia a l'altre. T'ho he dit sincerament, que et mires a tothom que has de dir que has de dir a la professió i sents una solidaritat i un carinyo per a tothom. Això t'ho dic des del primer fins a l'última vegada en català, en castellà o en bermènia, en tothom. Però després, posar-se a discos i tot això, no, tinc coses més importants que fer a la vida, d'escoltar discos. És certament que diguis això perquè paral·lelament, lògicament, la teva faceta de creador, de música i de portes els teus propis discos, ets productor, també, que has ajudat a gent tan important com Adrià Puntí, com Albert Pla, com el Gerard Quintana, vull dir clar, si llavors tu ajudes en aquestes personalitats, aquests músics, vol dir que en certament et t'agraden la seva música. M'encanta la seva música, però mai, mai m'agafo un disc, i me sento el sovall molt escoltu, perquè em passo hores i hores amb ells a l'estudir fent aquests discos. Clar, i amb ensoficients. No només les escoltes, sinó que hi toco, la guitarra, hi toco els bars, les mèsclos, les discoteixo amb ells, m'encanten, i no estic dient que no m'agraden, sinó que no forma part del meu lleure la música. La música és la meva professió i m'he dedicat d'una manera professional, i després la meva lleure la dic com és el silenci que la música. Claríssim, claríssim. Jo m'imagino el Kimi passejant, per exemple. Potser això? En el teu lleure? Passejar? No, no és el que era passejador. Jo faig el que puc, el meu lleure, com tu sol, no passa res. Molt bé. Escolta'm, fem un repasset del viatge Montserrat, perquè tenim la cançó de Homes i Dones del Cap dret, en què adaptes la història del pat ofet barrejant-lo en certa manera amb l'O de la Pàtria d'Arribau en uns versos que surten. És així? Aviam, no he llegit mai l'O de la Pàtria. El pat ofet sí que l'he llegit, però no he llegit mai, és difícil que pugui barrejar-ho. Si tu ho dius, potser sí. O sigui, tu no ets conscient? No ho series, això? No, no era conscient. Jo canto a la meva terra, canto als meus muntanyes d'això, però suposo que és una cosa que ha fet tothom en tota l'Esterre del Món i en tots els idiomes, i és molt fàcil que ho hagin fet per fer-los el món. I, en aquest cas, ve fet de petit Arribau. Però, sobretot, això de barrejar-ho en el pat ofet, és divertit, coses que ens venen de la infantesa, les retesas escolàtiques, com grava l'escaleta, les homes i dones del cap dret, això d'una col, la panxa del bau, coses que portem clavades a els cromosomes. Però la lletra, diguéssim, com els reverts folos que no del pat ofet. És una sèrie de coses que són... són com fosques, no? Per exemple, des d'una dèdia servei, la meva terra és com un parrac grapejat, un país vençut pel davant i pel darrere, de trotinada dignitat. Estàs molt cabrejat, o què? No, això és una observació empirita. Jo no faig cap valoració si me n'enmiro i dic el que veig ja està. Jo no soc un analista, ni un polític, ni un filòsof, no soc una persona que va pel món i mira les coses. A través de les organitzacions i mira el seu país i veu el que és i el descriu i ja està. No s'ha de ser gaire intel·ligent per això. S'ha de ser bastant ruc per trobar-ho bonic, sí que s'ha de ser ruc, però per trobar-ho lleig només s'ha de mirar una mica. Estem parlant amb el Kimi Portet, avui a l'Apenya del Morro, cosa que li agraïm molt, ni que sigui via telefònica, perquè, a més, està enmig de les proves de so d'aquest concert que farà avui, que, per cert, on estàs, Kimi? Avui sóc a Lloret. Lloret de Mar? Sí. Lloret de dalt, no? Lloret de muntanya. Lloret de munt. Lloret de tardanya. Amb el seu... Acabada, però, que ha trigat fa uns mesos, però que està fent gira ara mateix, viatja a Montserrat, i el primer tema és aquest, que és una instrumental música per cremar autobusos. Un titó ben bonic i ben simpàtic, una cançó de mort. Quan estàs content, content, doncs és capaç de fer coses molt importants a la vida. Marc, hi ha una mica la teva visió radical, no? Sí, marxaria una mica el que és legal en els florets, però, bueno, si estàs molt enamorat, te'l pots cremar autobús. Clar, home, és bé. Advertim el jovent, que ens escolti, doncs que està prohibit, eh? Que està absolutament prohibit, però, bueno, si ho fas, ens hi ha coses seva. És la sensació, una mica, de quan un està enamorat, que, com diu el Kimi, és capaç de fer qualsevol bestiesa, qualsevol tonteria, i té l'energia per fer tot. Home, creus que l'amor mou al món? No sé si mou al món, però és caríssim l'amor. És caríssim, sí, sí. Això sí que ho té, oi? Hòstia, això són paraules sàvies, eh? Realment, Kimi, escolta, que abans parlàvem de la teva faceta, com a productor, jo és que tinc molta curiositat. Quina és la feina d'un productor? Per exemple, tu com a productor pots dir-li a l'artista en qüestió que el que vol composar és una merda, o al contrari, fins i tot dir-li que és extraordinari? Jo no puc fer això, perquè per començar, jo sempre he treballat amb persones que et miro. Des del punt que he treballat, tu has dit abans exactament els que he treballat, que són l'Adrià Ponti, l'Albert Pla i el Gerard Quintana, són persones que m'enfronto a la seva feina des d'un punt de... Primer, des d'una miestat personal i segona, des d'una admiració que a la seva feina. Jo soc allà per col·laborant, que el disc surti el millor possible, partint de la vaja, que és el seu disc, i el fa les coses que et pregunten. En cada artista fa coses diferents, quan fas de productor. Jo he dit molts cops i sembla broma, però és veritat que fer de productor un dia pot ser passar el moxo per l'estúdio o passar l'esperadora, un altre dia pot ser tocar el baix tot el dia, un altre dia pot ser anar a comprar un empollatge amb països, pot ser en milions de coses, ajudar el cantant amb una park, que la composició està una mica nebulosa, potser en milions de coses... És la idea, és una idea per fer-me una mica el xulo. Toco bastant d'instruments i he estat molt temps a l'estudi, em serveixo per moltíssimes coses, però no hi ha una idea preconcebuda mai del que vaig a fer l'estudi. Ni sóc la persona que té la última paraula, sobretot, perquè si hi ha una paraula que és millor que la meva, he de saber acceptar-ho i valorar-la jo, que vull, com a artistes que el disco que diu el millor que pugui quedar. I per això treballo amb aquests artistes que tenen moltíssim. És que parla molt bé el Quimi Portet, eh? Sí, encara... i callo millor, encara. Podries estar escoltant i estaria estant escoltant-lo. Està molt de veritat, no? No, de veritat. Parles bé, parles bé, Quimi. Moltes gràcies. Tu ets la més bona persona. Però sols ho sembla, no t'enganys, Quimi. La teva sogra ha fet xor, veus? Molt bé, perfecte. Té un jet no molt simpàtic. No en tinc. Bueno, no en tens, doncs quan en tinguis, és una sogra afortunada. Molt bé, Quimi, ja em guardaré aquest tall, i me'l posaré davant d'adormir cada nit. Me'l posaré directament. Sí, sí, ho faré, ho faré. Escolta'm, per curiositat, a veure, quin és el teu procés de creació? O sigui, mai deixes de composar, o sempre hi ha un temps que dius, va, ara toca anar pensant músiques, o un altre temps que dius, però ara tocaria pensar en lletres, o ho fas tot junt. Aviam, jo, per exemple, jo només faig un disc quan faig un disc. O sigui, jo no composo els ocells, ni la carretera, ni anar pel món, mai, mai a la vida. Quan dic ara fer un disc, me'n vaig a l'estudi i faig un disc, i realment composo la part de la lletra i la música. La música, per mi, és un joc, és una part absolutament lúdica de la creació d'un disc, en el qual jugo amb els instruments, em toco bastant, cap extraordinàriament bé, però em toco bastant. Llavors em poso a jugar amb aquests instruments, fins que tinc una sèrie de material sonor que jo considero acceptable, i llavors hi canto a sobre, i després hi poso les lletres. Però són processos separats, en un moment. O sigui, la primera part és molt, molt lúdica, molt poc seriosa, per entendre'ns, molt infantil, i el disc, a mesura que el procés va avançant, es va carregant de seriositat, a mesura que van apareixent les sílabes, les lletres, la veu, i, finalment, els textos acabats, es va carregant de seriositat el disc. Però comença sempre com una cosa molt lúdica i molt jovenera. Vull dir, com t'endeixo l'optimisme i l'alegria, i aquesta és la meva energia, no, l'estudi l'únic que tinc. Més d'una vegada em sembla que has comentat que, a l'hora de composar, primer fas la melodia, la música, i després a sobre, bueno, posa la lletra que vagi bé, vull dir. Sí, poso els lletres que jo al final de tot, jo. Primer canto la cançó així, amb un xubi-duvi, uonga-unga, això és mític i famósíssim del Quimi, no? Això vol dir que la lletra és el de menys i que per si... No, això vol dir que la lletra és la més important, per això t'arrotaran a fer-la. La música és una joquina, és algo absurdament abstracte i és una secretió emocional, pura i dura. La lletra requereix una concentració, una concentració si se'n permet, intel·lectual, i un cert rigor. Fins i tot pot arribar el meu rigor intel·lectual. Però, bueno, sí, la careix una molt més esforça d'una lletra que fa una música, en el meu cas, almenys. Molt bé, molt bé. A mi, un dels temes que més m'agraden, que em faria il·lusió que hi hagi uns acords, és el track número 8, que és el Dorm. Una cançó ben bonica, sí. Una cançó preciosa, amb un gran videoclip. És dolça, no? És dolça. Sí, és com una mena de nana, no? És com una nagermilla. Sembla de veritat. Sembla de veritat. Prova rima al nostre hivern, i algú en déu despista. Bé, ara, amb què ha creat aquest clima cal i tal... Bé, potser un tema, no sé si és de mal rotllo o no, és que no ho sé, vull dir, parlo de totalment de desconeixença. Tu, com a qui m'hi portet, o sigui, et formes part d'un dels grups més mítics del papa espanyol, que és l'últim o la fila, que això és negable. La separació amb l'últim o la fila va ser traumàtica o alguna cosa? No, no, no, no. No hi ha més del domini públic, a més. Hem de parar en un moment en què ja portàvem un pilot de discos, a dalt de tot, i funcionant molt bé. I em sembla que les nostres carreres posteriors han demostrat que tots dos teníem ganes de fer el que hem anat fent, i aquí estem. Jo penso que els 40 anys o 40 i pico anys és normal que els ucs se separin. La joventut i l'adolacència que t'endeixen el treball amb grup, i després parants més grans, sents més confortable a tothom, sents més confortable treballant en solidaritat. Hi ha gent que també hi ha excepcions en aquesta regla, però en general em sembla que es funciona millor així. Continues tenint relació amb el Manolo? Sí, molt de menys que abans, però sí. Hem passat 16 anys fent el pallós junts per tots aquests morts. Òbviament una persona així se'n descapa el riure quan ens laiem. Clar, un moment no me'n faltaria. Escolta, el 11 de març es va fer el concert en honor al desapregut. M'agradaria. Allà vaig veure el Manolo. Ens hem retratat junts i tot. En que vau tocar tots dos, però en principi ens hem acabat de tocar per separat. Per separat, sí. A mi m'agrada que toquem per separat, i a mi em sembla que ell també. A mi m'agrada que toquem per separat. A mi m'agrada que toquem per separat. A mi m'agrada que toquem per separat, que quedem més camouflage. Em sembla que l'important d'aquella ballada era, recordar el Marc Grau, tots els artistes que eren allà, els Tets, el Jair Quintana, el Jordi Batista, moltíssima gent que hi havia allà. Em sembla que l'important és passar per allà fent el que estàs fent tu. No intenta fer xorrades ni captar la tensió de la gent amb coses alienes al moment. No em va dir que era una cosa natural i tan estelar i tot això, que fa una mica d'angunia. Sí, potser, impactant i emocionant de la nit, va ser quan els dos fills van tocar junts. Qui? Quan els dos fills del grau van estar tocando junts. El Marc, el Marquet, va estar tocando tota la nit, va tocar ell amb el seu conjunt, que es diu En los rotos, va convidar el seu germà Joan, que va ser el Marc Junior i el Joan Grau. Amb els pecs va fer el solo que feia el seu pare. Exactament. Home, hi toca per un tubo, eh? Sí, sí, sí. Hi ha futur, no? Sí, sí. Les rotos, l'hem entrevistat. El Marc toca per un tubo i el Joanet també toca per un tubo. És més tembre, però toca per un tubo. Series capaç de produir algun disc? No, fa molt de mà. Jo sóc més d'anar al cine, diguem-ne. Escolta, Quimi, que t'han de dir que has de penjar alguna cosa. Sí, hauria d'anar-me'n a treballar. Per què? Perquè podem estar mirant tothom amb una cara. És que ho està pensant, perquè estem d'encomodes parlant amb tu. No tindré temps de trucar-me, ni totes aquestes coses que fem als artistes. S'han apil·lut una edat tota la feina. Has de baixar un to, no? Bé, baixar un to i he de... Va, va, Toni, el Fidel. Doncs escolta, Quimi, moltes gràcies. Estàvem d'anar-vos parlant amb tu. El temps s'ha ensenat i... Només recordar-nos que demà serem el tèprez juventud de l'Hospitalet. Ho sabem. Algú d'aquí de Sant Just Desdair que vulgui anar a l'Hospitalet vellant-ho gran amb acció, amb actiu, i no som tan guapos com som volem, però som resultons i trempats. Molt bé, Quimi. Una última cosa, Quimi. Volia desitjar molta sort, i el 17 de febrer que s'entraven els premis de la música, homes de dones de cap dret, que estan nominades amb millor cançó en català. Perdona'm, perdona'm. Està millor nominat al disc, a millor disc pop de l'any. A millor disc pop de l'any. En català gastarà i totes les llengües ve l'estado. Molt bé, Quimi. Algú es devia despistar per allà. Algú es devia equivocar. És la realitat, estem nominats a les dues coses. Millor cançó en català, barra valencià, no? I millor disc de pop estatal, diguem-ne. Molt bé, doncs bé. Quimi, moltes gràcies per haver-te donat a vosaltres. Que vagi bé i acaben les proves de so, que si no et mataran. Vinga, saludos. Bé, Quimi Portet, eh? Aquí a la penya de morro de so, doncs, tio. Déu-n'hi-do, eh? M'ha semblat, clar, s'ha de tenir més temps, perquè si no, jo hauria estat parlant... Ho he pensat, té un moment que dic estític. Crec que l'hem penjat a les proves de so. Segurament el Portet deu estar allà, com és normal, treballant. I hem portat 20 minuts d'entrevista, i he pensat que no ho volem abusar. Li he dit, escolta, Quimi. Saps el que passa? Jo, quan passen aquestes coses, encara li dono més valor a la persona i al músic en qüestió. Perquè és ella que dius, home, amb tots els respectes, no altres som una ràdio petita, perquè fem les coses molt ben fetes, o almenys ho intentem. Molt bé, Martí, ben dit, Martí. I clar, aquest home ja està per... Ja ho ha fet tot, o li ha quedat... Que ha fet moltes coses i li ha quedat poc per fer, potser. Van al club. Exacte. Vol dir que... A partir de llavors ja vas cap a baix. No, no, el club, ara el divendres és una petranya, no? El club d'Albert Om. Que no ens escoltin aquí ni el Coral ni l'Esparta Parana. No passa res, encara que estiguem a prop, ja ho hem dit. No, Martí... Vols que truquem o no? Truquem. Truquem a TV3. Truquem a TV3, va. I què dic? No ho sé. Que passin amb el club. No, no, no. Que es passin en directe amb divendres. Escolta, jo tinc l'amafluixa de trucar aquests dies a la ràdio, no paro de trucar. Què? Truquem a TV3. I què preguntem? Digue'ls que m'han entrevistat en Quimi Portet. Que se'ls interessaria. Que nosaltres els hi portem. Que tenim el telèfon del Quimi Portet, què se'l volen? Exacte. M'hi sembla una mica... Ja que t'ho vas a TV3, t'ho puc preguntar important. Ah, Martín, no podem trucar a TV3 per preguntar coses. No, no, no, no. Vop el Manetes o l'esponja. Sempre és molt més important que Quimi Portet. Per cert, tu qui prefereixes? Vop el Manetes o l'esponja? Vop. Vop. Vop. Vop què? Ja, però digues quin. A veure, Martín, per un moment, jo et pregunto. Vop l'esponja o l'esponja. Vop, vop. A mi no m'agrada. Quan em dutxo, no m'agrada fregar-me amb la mà. Jo prefereixo l'esponja. Però què estàs dient? No ho entens. Quan et dutxo, no t'agrada fregar-te amb la mà. A veure, no siguis malpantxat, per favor. Jo ho acabo de dir tu. Jo no he dit res de tot això. El que vull dir és que jo sóc més d'esponja. Ah, vop és poca, ara! Vop el Manetes! Vop el Manetes! Vop el Manetes! Vop el Manetes! Vop el Manetes! Vop el Manetes! Perfecte, doncs, el Martí, que passa... ...a Angruxí. Angruxí. Doncs els que voten, el vop és ponja. Que ja som uns cuants, eh? Per tant, ja sabeu què prefereu. Vop és ponja o vop el Manetes? Teniu un mail, radiodesvernarrobajimeil.com, en aquest concurs, que ja fa uns dies que portem a la penya del Morro, dius que donarem els guanyadors. De moment hi ha uns quants participants. Si vosaltres voleu fer-ho, només cal que ho truqueu. 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1... 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1... I us passem aquí en... Jo prefereu vop espanja i vop el Manetes. I per què? Doncs hi ha un mail, a radiodesvernarrobajimeil.com, eh? Puc introduir un nou debat? No m'ha acabat aquest debat i he vols fer un altre debat? No, no. Jo te'l llenço tu, i per si el vols recollir algun altre dia. Digues. Campeones o vola de drac. Ja és generacional. És generacional. Camis, que és que vop el vops. No pateixis. Campeones vol dir Oliver i Benji. Oliver i Benji o vola de drac. Jo crec que guanya pergolajada. Vola de drac, probablement, però... Jo crec que sí, vola de drac, no? Sí, sí, sí. Mira, hòstia. Home, vola de drac? Pergolajada tot i que... Després de vop esponjo, vop el Manetes, anem fent estadístiques. La penya del Morro i les estadístiques des d'ara fins al juny. Cada setmana tenim una nova. Que em dic una altra. Magnum o Simon i Simon? Magnum. No sé quin era, jo. No saps quin era, home, sí. Aquells que eren dos, que anaven amb sombreros vaqueros i tal. Oh, magnum. Estava a Hawaii. Hi ha una trucada, no? A la de Higgins. Bé, doncs... Són altres estadístiques, Martí. Ja les farem. Vola de drac o vola de drac, me la punto. Ja la farem quan acabem aquesta, perquè l'acabem el 5 de febrer, que és divendres que ve, i ja pel 12 o 19 de febrer ja pregunten... De moment tenim que vop el esponja va guanyant amb dos punts de diferència a vop el Manetes. Dos punts? Dos punts de té 8 vots i vop el Manetes en té 6. A veure, s'ha d'apartar, s'ha d'apartar aquí. Bé, eh... Tu escoltes aquest soroll? Sí. Què era aquest soroll? És una manera de certificar-te alguna cosa, dintre d'un ordinador. Carles? Seran quimi. Tu escoltes aquest soroll? I ara no, no? I ara? És la tarja 2. Ho sabíem, això, o no? I ara, quan la puges, sense cap mena d'àudio... Té com una... Hi ha una vella a dins de la tarja 2. Hi ha una vella, sí, sí. Hi ha una vella a dins de la tarja 2. Està d'arribar Carles Hernández. Què rius? Què dius? Què fas? Que això no és un... Carles, s'ajopeix. S'ajup, espera't. S'ajup. Era l'oficial de la ràdio? Exacte. Espera't. Continua al so, eh? Continua al so. Bé, estem solucionant aquests problemes tècnics... Aquí en directe? En directe, és el que hi ha. Podem comentar, és com una mena de retransmissió. Espera't un moment, que parli l'home. Carles. És un soroll de quarta dimensió. D'acord. Això en argot tècnic, explica'ns un argot normal. Això en argot normal vol dir que un divendres a la tarda, com a bon funcionari, que no se li posen. Això allà passava, eh? Ah, sí. Allà passava aquest so, és un rotllo de treblant. Això ja passava, eh? Però no volia dir res, però no m'ho gastar. Sí, senyor, sí, senyor. Doncs malament estriant de la tarda. Sí, sí, sí. Fins i tot. Bé, s'ho ha de buscar, un bé. I si m'ho fem? Potser si m'ho fas, l'això? Insacticida? Insacticida, parlar d'ella? Potser sí. Has de conviar al Martí, però... Per sempre? No, no, no. Moltes gràcies, Martí. Moltes gràcies. Moltes de res. Tot el que tornis. Res, un cantat, sí que em podré. La setmana que ve, los rotos, no? Bueno, los rotos o los arreglaos, no sé. Los desgracios. És el grup del fill, del Marc Grau, no? Marc Juniors. Que ens ha recomanat el Kim i Portet, que l'hem entrevistat a la primera hora de la penya del Morro. Ara a la segona, parlarem amb el Casal de Joves. Moltes gràcies, moltes gràcies.