Raquel Mateos

La informació de l'Espanyol a TV3 presenta que ha de ser mana al Hàctric Espanyol. I em sembla que és bastant perica. Raquel, Mateos, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Avui ens visita a la penya del Morro, una de les periodistes transportives que segueix la informació de l'Espanyol a TV3, presenta que ha de ser mana al Hàctric Espanyol, i em sembla que és bastant perica. Raquel, Mateos, bona tarda. Bona tarda. T'agraeixo molt que hagis molt bé. Gràcies, tu ets perico o col·ler? Jo sóc col·ler, jo sóc col·ler. Esportem-nos bé, d'aquesta entrevista. Jo espero que sí, perquè tu ets molt perica. Sí. Però vas al camp, et ve de família... Jo sóc sòcia, tenia una avi que era perico, el meu pare no va seguir el seu camí, però després de molt jovenet he tingut un noviet que em portava al camp de serriar i anava allà, i mira, d'allà va quedar el sentiment. O sigui, pel tema, si te'l vas lligar... No, jo no ho sabia, no. Home, pot ser, no? Ja no me'n recordo qui va lligar aquí en aquella època, perquè fa molt, però... Ho estem parlant del cap de serriar, no? Sí, ja fa molts anys, i tinc molta edat. No em preguntis l'edat, he passat. No, no ho faré, però entre l'avi i aquell noviet que tenies... Sí, sí, mira, em va traure molt el tema, el bon rotllo, la gent, una mica el fet de ser diferents, no? Però no et van dir que els pericos patien molt? Sí. Jo soc molt petit d'hora. Soc molt petit d'hora, molt sofridora, i ho porto molt bé, per això. Molt bé. Soc de les optimistes, per això, jo, que de pericos n'hi ha molts. Com estem amb aquest dragoncan, la muntanya russa... Ara sí, ara no, cap punt... Totes aquestes coses, jo soc de les optimistes. I ara l'optimisme per on passa? Perquè l'Espanyol va dir-ho bé, empatat a un punt... Vaja... Tens la clasificació, no? Un punt de 15. Dona-li la volta, sisplau, la clasificació. Ja, però així no ho fes. Això és una altra realitat, no? Sí, sí. No, jo crec que són circumstàncies. Li ha tocat viure això a l'Espanyol. Ja sabem que és un equip dels modestos, que estàs de la zona mitja, que de tant en tant pots treure el cap, i ja està cap allà dalt, i mira, ara ha tocat un nici dolent, però jo ja afirmo un nici dolent de la primera volta, i que gira la truita i després sigui bo. Vaja, ho espero, jo ho decidjo. Què li passa a l'Espanyol? Què li passa? L'hi passa moltes coses, i això necessitaria quatre programes teus. No, quanta programes no tenim, no? Però una mica sí, no? Tu que estàs a dins, estàs molt més a prop que nosaltres. Hi ha molta, molta cosa. Hi ha tema de gestió, de crisi econòmica, que no s'acaba d'arrancar. Hi ha un tema molt important d'haver desaprofitat a la primera decada del 2000, quan l'equip va guanyar dues copes del rei, va jugar a una final de la UEFA, va ser un moment en què s'hauria d'haver aprofitat, d'anar en cop de timur a la gestió, a la manera que es portava el club pel tema econòmic, i ara ha enxampat aquesta crisi a tothom. I, evidentment, els clubs de futbol no s'en escapen. L'Espanyol ha perdut socis, ha baixat moltíssim tot el tema de la captació als estats, i sobretot pels horaris, la gent i va menys, pels horaris del futbol, dels drets televisius, i, evidentment, tot això et marca en el teu projecte esportiu. I en aquest projecte esportiu cada vegada disposes de menys diners, cada any has de fer cada temporada un equip nou, amb baixes i altes, i, llavors, un entrenador, que en això té molt de mèrit Mauricio Pochino, de cada any cada estiu amb una pretemporada refer l'equip, fer l'engranatge als mecanismes, amb els nous que torni a funcionar l'equip. És una mica anar cada vegada, cada any, fer un equip nou, en lloc de tenir un projecte més a llarg termini, que el pots rodar un any, dos anys, s'acaba de coplar aquest equip i ja us pots aspirar una mica més a anar fent algun fitxatge d'aquests molt concrets que acabi de apuntar la qualitat de l'equip. Però té molt de mèrit el que s'està fent, i jo crec que això ha de tirar endavant. No, no, la veritat és que ets molt optimista. Ja ho veiem de totes formes. No sé si Pochetino es cansarà d'aquesta roda que cada any, com dius tu, sempre passa el mateix, no? Se'n van i ha de fer equip nou. Tu imagines que tu et diuen cada any que has de fer el programa, has de canviar totes les seccions del programa. L'has de fer tot de nou i això té un desgast. I m'imagino, doncs, que aquest desgaste, ell intentarà portar l'equilibre entre l'el·lusió i l'empènda que es necessita per portar tot això amb el desgast que suposa. I aquesta mateixa setmana ho ha dit, que ell segueix amb l'el·lusió. Jo crec que s'ha de tenir paciència. En un club com l'Espanyol és una cosa de la que pquem de no tenir, que és paciència. I en el cas de Mauricio Pochetino, jo crec que s'ha de deixar treballar amb calma, perquè ja hem vist coses molt bones, hem vist com juga l'equip, hem vist nous sistemes tàctics, i jo està posant en marxa tot això, i crec que en algun moment o altra arribarà la bona ratxa de resultats. La comandada Raquel Mateo es presenta el hat-trick espanyol. Si ho fessin a TV3 amb tants percent, quin tant percent creus que ocupa la informació del Barça a TV3? I quin tant percent creus que ocupa la de l'Espanyol? Que cregui jo? Sí, tothom. Creure suposo que és per percepcions. Per percepcions es parla molt del Barça, moltíssim més que de l'Espanyol, però això és per una qüestió social, de massa social, de seguiment sempre ha estat així. Sé que s'ha fet un estudi, però no recordo les dades, en percentatge que corroboren que això que es parli menys de l'Espanyol és una de les coses que a vegades TV3 és objecte de crítica, sobretot per la massa de seguidors de l'Espanyol. Però jo crec que això en els últims quatre anys, mira, aquesta és la cinquena temporada del hat-trick, ha millorat moltíssim amb el nou canal d'esports. Hi ha un programa que ja no és aquell gole-gole, en què es dedicaven 5 minuts per saber quina hora, perquè estàvem tres seves parlant del Barça i només 5 minuts de l'Espanyol, sinó que ara saben els dels seguidors que tenen un programa que cada temporada té més minuts, que hem fet programes vestidor de fins i tot d'una hora, que cada dia hi ha un espai d'informació en l'esport club, també ara des d'aquesta temporada, que en els telenotícies també és vell perquè hi hagi una mica d'informació, per tant, el desnivell sempre serà molt desigual, perquè fa el Barça i d'altres clubs esportius, l'Espanyol i d'altres esports, però el que fa a l'Espanyol s'està mirant només en el tema de minuts de dedicació, sinó també en com es tracta l'informació amb la sensibilitat que hi ha per tractar-la. Llavors, jo soc perica, però soc professional, soc periodista, i llavors no em puc posar com un juli gan a fer l'informació de l'Espanyol, però sempre es nota que traspua una mica la sensibilitat a l'hora de parlar-ne, i això s'està notant molt, tant a mi com a tota la secció d'Espanyol que fa informació. Per tant, tu, en aquest cas, està satisfeta amb la cuota que es parla de l'Espanyol als esports de TV3? Home, jo com a professional, sí, com a perica, m'agradaria que fes més coses, però ja es fan, fins i tot el futbol femení, partits de pre-tamporada, evidentment que es podrien fer més coses, però fer més coses també implica més recursos econòmics, i evidentment no es poden fer grans desplegaments, i això no només afecta l'Espanyol, sinó que afecta el cobriment d'altres esports, i s'han hagut de fer mans imànigues a aquesta temporada per totes les qüestions dels drets esportius perquè TV3 pugués oferir, informació i el resum dels partits s'està fent tot l'esforç possible, tan econòmic com de persones de recursos humans i de gent que s'hi dedica. I el canal esport 3, que finalment no desapareixerà, un rumor que hi havia també a la temporada passada, i finalment no sé com m'estou... Sí, però no crec, jo no estava preocupada, perquè de fet era una aposta de la casa, i molt gràcies a la feina que s'ha fet des del departament d'esports, ja la gent és molt multidisciplinar, fa moltes coses, i el canal era necessari una mica per vehicular totes aquestes energies i tots aquests continguts que no tenien sortida només amb un TN, no hi havia un efectivament, que tens allà un programa de referència ara per les nits amb el Lluís Canut, que jo he anat de Tartuc, allà, i m'he barallat amb alguns col·legues periodistes que fan informació del Barça, i allà s'ha fet la Ràdio en Colòs, una fórmula que ha tingut molt d'èxit, per tant, jo crec que el canal fa molt bona feina, i a més ara s'ha canviat una mica la programació, i es fan més documentals, temes de lleure, de natura, de salut, per tant, jo crec que jo no estava preocupada perquè pogués caure, sinó que tirarà endavant, i és més ara que canviarà la franja, per tant, que els espectadors estiguin atents perquè la TTS ha de recintonitzar un nou panorama i arribarà a més llocs. Estarà, per tant, pràcticament el 100% de la població que el rebràs, per tres que abans no hi era, i amb això també ho ha guanyat. Per cert, la majoria de companys periodistes esportius a TV3, m'imagino que són colers, és difícil ser perica, entre aquest ambient, hostil. Home, no sé dir-hi hostil, és com a qualsevol feina, aquí a la ràdio les veus quanta gent hi ha del Barça, quanta gent hi ha de l'Espanyol. Mira, de l'Espanyol, nosaltres tenim una a la terria esportiva, que és el Rafa Cano, i la resta... Ja està, totes les situacions són les mateixes. A mi aquesta pregunta me la fa una vegada, si és difícil, TV3, TV3. Diu, doncs, en qualsevol altra feina, que et trobes que arribes al dilluns i el típic comentariet, que sigui del partit, que sigui amb els meus amics, que tinc amics colers, que ara em deien, que és més fàcil que l'Espanyol baixi a segona i que tinguem la independència, sempre deia la típic que prometa. I dius, doncs, mira, serà més fàcil la independència. Home, veurem què passa, perquè aquest any hi ha l'Espanyola amb un punt, i les noves eleccions el 25 de novembre. Vull dir que a veure què serà abans, no? No ho sabem. En fi, per cert, jo et volia també parlar sobre els companys, perquè amb el Lluís Canut, que per cert viu aquí a Sant Just Desvern, com us porteu ara? Bé, què vol dir ara? Ah, però ja sé per a més. Un incident a la visió? Sí, perquè vaig a articular... Ja no cal que recordis. Unes imatges, no? No, recordis, per favor. El programa del Te Vista em sembla que era. Sí, sí, et sembla bé. I que tu com vas explotar una mica en directe, que xanta sobre els moments que es dedicava a l'Espanyol, i dient-hi el Lluís, què va passar? Res, que feien... bueno, saltaven xispes, com diuen, no? Però, mira, era clar, sempre parlàvem parlant de la Champions, i amb l'altre company, per exemple, el Darío Porre, sempre parlàvem de l'Albarça, del Madrid, i jo vaig voler, ja havia diversos dies seguits, que jo, quan deia alguna cosa de l'Espanyol, em deia, ah, t'he de caure-me a ca, ja no sé què, no? I aquell dia, doncs mira, ja em vaig afartar, i em vaig aixecar i els vaig aixecar ja per al Plantats, cosa que no hauria d'haver fet, evidentment, perquè després em van renyar moltíssim. Et van renyar els teus... Els jefes, esclar, això no es fa. Potser d'altres cadenes ho han vist. Però, mira, jo tinc aquest temperament, aquest avalament, ja em va agafar en aquell moment així, i ho vaig fer, i no hauria d'haver fet. Llavors, després, me m'he demanat disculpes, i jo vaig demanar disculpes als espectadors, perquè això no era pertinent. Però res, al marge de l'anecdota, tenim una excel·lent relació amb el Lluís, i ha anat al seu programa. Tens caràcter, eh, Raquel? Una mica. A vegades, sí. I el hat-trick espanyol, què és el que fas, concretament, tu, a parlar, presentar el programa? Doncs, de tot, perquè estem pendents durant la setmana, pendents de la actualitat, una mica planifiquem, a part del partit, altres continguts que puguem creure interessants, o, si ve un jugador, planteja de potser de fer un reportatge d'alguna cosa diferent, que vegi el jugador amb una altra situació. Per exemple, el dia que va venir el verdú, van dir, podem gravar-te un reportatge a casa teva amb els nens, i ens va dir que sí, vam acompanyar-lo a recollir unes fotos del Betet, de la nena, la vam acompanyar a casa, el vam veure com li donava de menjar, com recollia l'altra filla a l'escola, amb un ambient familiar, i és una manera diferent que també els espectadors coneguin el jugador més enllà del terreny de joc i dels entrenaments. Llavors, plantegem possibles continguts, en aquest cas, amb una entrevista, o parlem del futbol base, o quan ja portes una ratja, doncs analitzes aquelles ratges i planteges vídeos. Llavors, treballem els continguts davant mà, sempre depenent, evidentment, del partit, que és el gruix, i allà estem pendents de les imatges, quan va passar el partit decidim els vídeos, amb el sistema de la tele, una escaleta de continguts, anem fent els vídeos, entre tots els anem fent, el revisem, busquem dades, i llavors plantegem una mica el guió del programa per on podria anar, amb el David, el meu company, sempre ens parlem de les entrevistes, una mica ens repartim perquè sigui més dinàmic, i n'em presenten els vídeos. És una feina global, tots fem de tot, pensem els continguts i el David, però són les cares visibles que ho executem. Això és amb un partit que ja s'ha jugat, doncs és això, però per exemple, quan és justament que entrem i fem un vestidor, després del partit, és més improvisat. I ja tens, quan et donen pas del flash, interviu en aquell moment del protagonista, quan estàs veient el resum, que et surt l'entredador, fent la roda de premsa, i allà sí que has d'anar trampejant i fent-ho més allò que he de etxar. I és quan disfrutes més, tu? Sí, a mi m'agrada més improvisar. No anem amb pròmter, ni res, però sí que tens una idea del que ha passat, per on aniràs el teu discurs, per on faràs l'anàlisi. Nosaltres fem d'analitzar més. El David i jo després portem convidats, o portem el Dani Sulsona, que ens faci l'anàlisi del partit, o algun tertulíà, una mica, que ens faci una interpretació. A nosaltres, doncs, a mi m'agrada més allò de saber qui sortirà, qui no, una mica les reaccions immediatament del partit, i anar comentant la jugada que tens molt fresc. I saps que en aquell moment t'està mirant més gent, perquè justament acabar el partit ho has connectat, i estan pendents de que els ensenyes les imatges. I com repartiu la cuota de presentació amb el David Balaguer, per exemple? Això està parlat o...? Sí, ens ho repartim a parts iguals, de fer l'entrada, intervenir amb els dos, i després, més o menys, ens hem repartint els vídeos, per això que et dic una mica per donar una mica de ritme, evidentment, qualsevol sempre pot fer una punt, et pots fer una repregunta, però intentem que sigui una mica més o menys equilibrat. A vegades, des de fora, jo no el conec, el David Balaguer, però em sembla molt radical, com molt acceptiu. Sí, pot ser, això? O tinc una sensació equivocada? No ho sé, en vell li agrada força opinar, i jo crec que té unes opinions molt vàlides, i ell ho viu molt. Ell ho viu molt, aquesta any està més optimista, però jo li he vist patir moltíssim la primera... No ho sé, són pericos que descobriu la seva manera. Són igual de pericos els dos, però ell recorda la primera temporada que ens va tocar fer el programa, que encara estava l'Espanyol amb un juic, i que va ser aquell que va tenir tres entrenadors al Tintinmar, que va arribar al Pochitino, que va salvar l'equic que estava a 8 punts del descent. Jo recordo que va ser amb les escales, David, ja em perdonarà, i pràcticament amb aquesta metàfora perrossegança per les escales, dient com podem sortir a 8 punts i dir que no passa de res. No, però clar, llavors has de canviar aquest xip, i has de dir, bé, ets professional, t'has de reposar d'això, deixar els endiments i explicar-ho, sense estar alegre, perquè el perico que t'està veient, si és que t'està veient algun perico, que en aquell moment ja no vols saber res, que no pensi que estàs content, perquè no, i has de trobar aquell equilibri, no? Aquells moments van ser els pitjors, viscuts, durant aquests 4 o 5 anys del Jatric Espanyol? Sí, jo crec que sí, aquella temporada va ser la més dura, i la segona, també, quan van començar a cornellar per l'amor del Dani Hárquez, també va ser molt dur, no? I jo crec que a partir d'aquí hi ha hagut dues temporades, en què hi ha hagut dues primeres voltes, cada temporada dues voltes molt bones, i estem esperant amb delit que hi arribi una temporada boníssima per poder-ho explicar. Serà aquesta? Home, esperem que sí, sí, esperem que sí. Sí, ja sé que totes les registres i totes les dades... Però estàs borxant molt, eh? No, no, no, tu creus que... A veure, que guanyarà el Madrid la lliga aquesta any, també, una altra vegada. Tu creus que t'estic apretant molt en aquesta entrevista? Sí, perquè per l'altre no es veu la cara, però jo t'estic veient la cara. Perdona, estic somrient tota l'estona. Sí, que ja és un risc de punyetera. No, no, és veritat. Per cert, que la Raquel Mateos ha estat... Que això també és històric, no?, fent l'últim programa matinal de com ràdio de la seva història. Perquè com ràdio, com saps, ara es diu la xarxa, han canviat tota l'estructura i tot plegat, i durant aquest estiu vas estar fent el programa magazine cada matí. Què tal, l'experiència? Molt bona. No havia fet aquesta reflexió jo de que es posa un fet històric, però ara sí, me n'adono, que va ser l'últim magasi matinal. Sí, vam fer l'apartament de deu a una del migdia, el feia mai a la com, i va ser una experiència genial. 5 setmanes, impressionant, superintenses. No havia fet mai ràdio tant de seguir, tant de sores, que havia fet col·laboracions o transmissions de futbol, però ja fa molts anys, quan feia futbol territorial. I vaig gaudir moltíssim, era un programa que feia una barbaritat de continguts. Teníem cada dia molts guions, perquè era allò que, cada 15 minuts, canviaven de tema, i fer temes molt didàctics, de tota mena, m'ho vaig passar molt bé, era en pocs, però ens vam venir molt bé, tant el grup, les dues productores, i els dos redactors que hi havia, i molt bon rotllo. Hi havia superbon rotllo, i ens havíem acabat pujats a sobre de la taula d'aquells tuits. De l'estuïu, de la com. Jo havia agafat el micro, i l'àmbit havia sortit per la redacció, ja perseguint una coordinadora que no volia mai parlar ni sortir ni res. Què dius, ara? Ens havíem passat molt bé. Com que com ràdio ja sabíeu que anava a tancar, doncs era una mica com el que ets on deu, final. No, era el que ets on deu, final, era el bon rotllo de tots. I llavors vam potenciar molt també el programa a les xarxes socials. Tampoc no van donar gaire temps, però sí que vam veure que tenia molt potencial aquell programa de l'apartament, i ens vam passar molt bé. Per cert, fent un link en com ràdio, i amb l'espanyolisme, els periquitos, Sergi Mas, que el van fer fora la temporada passada, no li hagués tingut oportunitat de parlar amb ell sobre com va anar tot plegat. Jo crec que t'ho hauria d'explicar ell, no? Evidentment, és pel que ell va dir públicament, doncs estava decebut i sorprès per la situació. Em va saber greu, no tant per ell com que els periquos havien perdut un referent, també, per molts a la ràdio. Sí que ho era, molt referent a la ràdio pels periquos al Sergi Mas. I tot canvi en qualsevol mitja de comunicació té un efecte traumàtic per la gent que es queda enrere, perquè aquest canvi la gent que hi entra amb noves il·lusions i també ha de tenir l'oportunitat de fer ràdio, de fer programes i de que hi hagi aquest canvi, aquestes decisions. I amb el Sergi jo crec que s'ha perdut un punt tal de la com, però ara ja el veig que està col·laborant, que està raca, que va a la taula d'alt del canut, i està preparant algun projecte i alguna cosa així, per fer també alguna cosa a través d'internet a la visió, però ja no seré jo qui us expliqui res, però ell segueix sent igual de perico que sempre, per tant, alguna cosa o altra. I, a més, escriu també el Diari o la Grada, ara també els pericos tenen el Diari o la Grada els dissabtes i just després del partit que també hi col·laboren allà, o sigui que no està del tot desvinculat. Jo em passava que, sobretot amb el Rafa Cano, que és el nostre link que tenim amb el món perico, estava molt decebut perquè havia perdut això, i era una mica aquest sentiment. Ja per anar a acabar entre aquest... Tu te n'has fet esclar o desconec, imitació, el Cracòbia? Sí. Però has sortit dues vegades. No et va agradar gens. No et va agradar gens. La primera va sortir. Jo estava totalment a la cuina amb la tele, no sé què, i de sobte sento la sintonia del hat-trick i pensava que era el Barça, però escolto una veu que diu, els periquitos, no sé què, plena així i em giro i dic, no pot ser, i de seguida em va començar a sonar el telèfon, el meu germà, i la veritat és que de l'atac de riure que vaig tenir de veure'm allà en aquell moment amb el meu germà, a l'altra banda del telèfon, va ser bestial, perquè li van posar un nas de lloro amb aquella noia que m'imitava, tremendo, tremendo, una roba lletxíssima. Després van fer posar-hi una altra imitació, i jo també, que ja li van treure aquest nas, i ja va ser més ajustat, però el meu germà em deia, és que és igual, és que els gestos, és que... i jo vaig dir, bueno, és la gent de fora, no, la que et veu, a mi em va sorprendre molt, no m'ha agradat el nas de lloro, però va ser molt graciós. A veure, jo he de trencar una llança a favor teu, perquè no tens tant nas de lloro, no? No, tinc un nas de lloro. Segons el parcí, el que a mi no m'ha quedat a nosaltres. Que va, que va, que va. En fi, que la gent del teu voltant va dir que estava d'acord amb la imitació, i a tu no et va agradar gaire. No, sí que m'agrada. No em va agradar el nas de lloro, però sí que m'agrada la imitació, evidentment, que el Crecòvia t'imiti. Ostres, les dius... Carai. Està molt bé, està molt bé. Doncs, Raquel, t'agraeixo molt que hagis pogut venir fins aquí, fins a Radio Desvern per fer aquesta entrevista. Seguirem... Ja s'ha acabat? Ja hem estat més de 20 minuts. Què dius? Més de 20 minuts, hem estat... Raquel, moltíssimes gràcies per haver vingut. Ja quedarem un altre dia, o l'any que ve, per fer una temporada, per veure com m'ha anat això de l'Espanyol. Si no ha anat bé, no em truquis. No vindré, Jordi, ja t'ho dic ara. Recorre a tota la gent del Jatric Espanyol, el David, i que vagi molt bé. Toc, toc, toc, toc...