I continuem a la penya del Morro a la ràdio d'Esvern. Mireu, estima, Juyens, us explicaré una història. Fa uns dies el meu amic Ivan em va comentar que tenia un problema i vaig dir, home, si la podem ajudar alguna forma, que vingui a la ràdio. Ivan, bona tarda. Bona tarda, Jordi, jo t'ho agraeixo molt, perquè realment estem una mica conflictuats. Ella està molt amoïnada i jo, sobretot per empatia amb ella, també, perquè realment són aquestes coses que passen avui en dia de vegades i no saps què fer-ne i estem una mica amb un cul de sac. Jo ja saps que tot el que necessites el programa també a la teva disposició. Ella és la Berenis, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Com estàs? Bé, estic bé, més o menys bé, sí, sí, sí. Vull dir que em fa una mica així com de cosa a explicar-ho, no? No, però ja que estem aquí, jo crec que és una bona cosa que aprofitem aquesta oportunitat per veure si... El potent d'escoltar algú ja et pot ajudar. Exacte. Jo necessito que algú m'ajudi, perquè potser algú li ha passat una situació similar i realment meniria de puta mare algun tipus de consell que pogués dur a terme o, si no, d'alguna manera igual, tant de vol, Simón... Bueno, ara els explicarem amb ells, però tant de vol... Sí, què ha passat, Berenis? Ara t'ho explico, però vull dir-te que tant de vol, els Simóns tiques a escoltar ara mateix aquesta ràdio, que algú li pogués dir... Bueno, a escoltar ara t'ho explico, Jordi, també, no? Perdona, eh? Sí, no, no, no. Bueno, jo tinc un amic, però és un amic molt col·lamic. Sí, exacte. Berenis, la meva amiga te'n deixa anar-se una mica... per les branques, ara. No és un amic, és un ex-nòvio. Un ex-nòvio? És que estic fins als... O sigui, perdó, vull dir, perdó. Ja sé que tal i qualsevol s'ha de ser educat a la ràdio, però és que estic fins als d'allò, si m'entens o no, d'aquí tothom, no, un moment, Beren. Però què passa? No, vull dir que tothom... Jordi vol posar tiquetes a tots. Si li vull dir ex-nòvio, perquè tothom es quedi tranquil, tothom s'havia d'anar amb ex-nòvio. Això ho dic només, jo no vull ofertre ningú. Dic només perquè definés la relació... Vam estar junts. Per tant, tens un problema amb un ex-nòvio, perquè els ullens també sàpiguen per on anem. Perquè tot deu subir aquí, vinga, va, ex-nòvio, ex-nòvio. I què passa, veure Berenís? Què passa? Doncs que ara resulta que porta... mig any, no? Que, bueno, que ha decidit no sortir de casa. Però és que no sortir de casa... O sigui, literalment no sortir de casa, no? Un rotllo d'un xiqui comori d'aquests, no? Però que no surt de casa... No surt de casa seva, Jordi, no surt de casa seva. No surt de casa seva. Doncs que no només això, sinó que a part, té un veí, el té un veí, el que és el seruc, no? Sí, sí, el seruc de vegades em compra... No vull parlar d'això. D'acord. Bueno, jo sí que vull parlar d'això. Aleshores, el seruc és el seu veí, i és la persona que li va comprar totes les coses. O sigui, us podeu imaginar, no va al súper, no va a la caixa... No, sí, no va, no surt al carrer. No surt al carrer, només... Ell fa cosa de... Perquè això va començar una mica com tal, no? I aleshores, fa cosa d'uns mesos, portava cosa de dos mesos, o així... Jo li vaig preguntar, però era tio, què passa, no? O sigui, què està passant, però ell no m'ho va explicar del tot, no? Ja. I ell em va dir que revesites a vegades, alguna xurri, o què? Tu saps algú, dir? Jo... Tu tampoc el vas a veure. Jo no el vaig a veure, perquè tinc molta feina, ja ho saps, i perquè, a més a més, ell tampoc sembla que vulgui... Tinc una que vulgui canviar la seva situació, ell tampoc... I jo el conec al simó per tu. Berenis, però tant és. Però què té, agorafòbia o alguna cosa per l'estiu? No, no, no. A mi això m'és molt dur de dir, no? I la gent no el vull que es pensi tampoc que sóc amb així, com de... de creguda, o jo, com li vulguis dir, no? Però... Jo crec que ha quedat molt malament de la ruptura, no? De la nostra ruptura. Escolta, estic pensant, un moment i... No, és veritat. Però a mi em sembla molt de greu, perquè jo li... Perdó, digues, digues. No, anava a dir que ell no surt de casa, però estava pensant jo ara, ell de telèfon a casa, no? És a dir, potser no sé si el podem... No sé el podem trucar. No sé si el podem trucar amb el Simo. T'heu de trucar amb el Simo? Sí, però jo no parlaré, o què? Parleu vosaltres, i si de casa se's parlo jo... Però què li diem? Passa'm el telèfon i ara la Maria de producció truca. Algú de veritat, ullens, perdó, davant de fer noticada. Necessito que algú, ullens, s'ha de passar d'algú similar, i em poden donar algun consell, de veritat. Sí, ja, el Twitter de la penya del Morro, la penya del Morroarrobagymail.com... Us dic en sèrio, sisplau. Estic superoberta, perquè he fet mil coses, de veritat, gent, sapigueu que jo no el tinc abandonat, jo el vaig a veure, m'obra la porta, de moment m'obra la porta, però no hi ha resposta. Sí, que la qüestió... S'està perdent, s'està perdent. El que volem és que surti, no? Que surti de casa per fer-ho, que visqui la vida exterior. Em sembla que ja el tenim el telèfon. Estic fent coses per viure. També m'he separat de llui. També tinc les meves coses. Hola, bona tarda. Amb el Simo, sisplau. Hola. Me mal? Amb el Simo, sisplau. Hola, bona tarda. Hola. Hola, mama. Simo. Vaig a la música. És que no en tenim fill. Ostres. Hola, bona tarda. La pitjola que em pensàvem. Què ets, el Simo? Hola, un moment. Sí. Joder. Ara, mama. No, no sóc la teva mama. Sóc el Jordi Domènec de la penya del Morro. T'estem trucant en directe des de ràdio d'Esvern, perquè bé, ens han informat que fan... Jordi Domènec, és igual. Ens han informat que fan mesos que no... que no surten a casa, no? I volíem saber com estaves, primer de tot. Adéu, adéu, adéu. Qui ets, tu? Jordi, què? Domènec? Qui ets? Jordi Domènec de la penya del Morro de ràdio d'Esvern. Jo... La penya del Morro. Què passa? És que he mort. Estic menjat morros. Simo, Simo, Simo. Simo, Simo, soc l'Ivan. Soc l'Ivan, el col·lega de la Berenisa. Home, Ivan, tio, què passa, tio? Bé, bé. Què passa amb la penya del Morro? No, no, que estic aquí amb la Berenisa, que et diria alguna cosa, que estem trucant per veure si podem convèncer-te a sortir de casa. Simo, estic aquí, Simo. Simo. Hola, Simo. Simo. Hola. Què és pres? Què és pres? Morro. Ah... Escolta'm una cosa. Això és molt violent, Jordi, per mi ho sento. Sí. Jo l'espero que no hi hagi conseqüències i demà puguem fer programa també tranquil·lament. Jo he fet el programa de la penya del Morro. Sí que ha tardat 5 a 7. Escolta'm, no... Simo. Simo, no... I una cosa és que... No, tinc por de rebre represàlies. Em sembla que acabarem aquí la trucada, perquè no sé si això és patològic o... És que no ho sé. Jo crec que està passant molt malament. Ja, però escolta, Ivan, això no m'havies dit tu a mi. Jo no era conscient de que estava sortint la influència de l'estup efeins. Simo, per favor. Com estàs? Bé. Jo estic molt bé, Simo. Ara podries que no véns. Simo, jo estic molt bé, però... Ja, escolta, tinc... tinc... Bé, no, és igual. No falta que vinguis. Pots... No, que tinc... Res, ja t'ho diré. Jo us dic una cosa. M'estic sentint molt incòmode, eh? Sí. Simo, també un abraçament fort, Ivan. Estem aquí, eh? Estem aquí els teus amics, pel que vulguis. Ivan, tio. Ei, sento moltes veus. Com parleu els tres, a la vegada? Jo és que pateixo pel millor de feina, ja us ho dic ara. Perquè això no és així espatulògic. Perdona, Jordi, perdona. I hem quedat, vull dir, una ràdio pública, aquesta. Tere, et recordes d'aquesta cançó? Bé, amics i amigues, tot el que ha passat aquí a la ràdio i a la penya del Morro és mentida, sí. És que hem recreat, gràcies a la col·laboració de l'Anna L'Arcón i l'Ivan Morales i també del Xavi Saez, el que passa a l'obra ser d'un lugar que està representant fins al 24 de febrer, a l'Espai La Seca, allà al carrer Flassadés, al costat del passeig del Born. En fi, nois, moltes gràcies, primer de tot, per col·laborar. A tu, a tu. Gràcies, Jordi, gràcies. Sí, sí, boníssim, boníssim. En fi, comencem una mica parlant de l'obra. Es va estrenar la setmana passada i, de fet, l'obra que has escrit tu, Ivan, i que, a més a més, també l'has dirigit, parla de la relació d'una X parella, no? Com va sortir l'idea? Doncs l'idea va sortir d'això, de pensar... arribar a la conclusió que tenim moltes X parelles, tinc una mica de dir que té més X parelles que no pas parelles de tingut, i... Com s'entén, això. Doncs això s'entén vivint-lo. Ja, curiós. I llavors, llavors, hi ha moltes històries, moltes pel·lícules sobre la parella, però no hi ha tantes històries sobre què fem amb la gent que ens hem estimat i que ens estimem, però que ja no podem tenir el llit. Clar, quina relació s'ha de mantenir? Un cop s'acaba una relació tan intensa de parella, d'anys, d'al costat, perquè no tothom es parla després, no? No tothom, la amistat depèn amb qui s'acabes ve malament. Anna, tu què opines? Jo què opino, l'Anna, què opines? L'Anna... No, ara ja m'he descobert. Jo què sé, que opino, jo opino que no sé. Cada cas és diferent i que... Anem a fer-ho una mica, no? Però vull dir que és un temazo, perquè tu tens allà el teu X, i és veritat que l'has estimat molt o que encara l'estimes molt, és molt important el que li van. Quan de cop ja no hi ha llit. O sigui, aquest factor desapareix. Ni llit ni esmorzar. Aleshores que ens queda, tampoc serà una mica l'uso. Jo no et sé donar la resposta tan de bo. Doncs que això passa, eh? Hi ha moltes ex parelles que fan vida de parella, però no tenen sexe. Són molt amics. Sí, és molt curiós. Jo tinc una mica deia que ho havia de ser amb la seva nòvia, però acabaven d'entrar viure en el pis i que volien conviure junts. I de fet, ara estic menjant una altra, que un viu porta 6 mesos conviure en la seva ex nòvia i dormen junts i tot, però no són parelles. Crec que seria molt interessant venir a veure aquesta funció, potser amb la teva ex parella. Ostres, sí. Seria un exercici meravellós. De fet, aquesta obra de teatre que estem parlant avui i que ho comenem molt des de la penya del Morro, és una obra que té moltes coses diferents amb el teatre, més o menys, que es pot trobar avui en dia. Per exemple, el fet de mirar i parlar directament a l'espectador, mirar els ulls, això fa que estigui molt viu. És un dels espectadors més vius que jo he vist últimament. Això va sortir als assajos o tu tenies molt clar des del començament? Aquesta obra és el resultat d'una sèrie d'accidents. Si vols que... Aquest ha sigut un d'ells. El que sí que es tenia molt clar és que ens agrada la experiència teatral aprofitar-la al màxim. I una de les coses que té al teatre és que estàs allà amb l'actor quan ets un espectador. I això és una cosa on encara no ens ha guanyat la partida ni l'internet, ni el cine, ni la tele, ni res. És una cosa que sembla molt simple, però no els efectes especials. El teatre són l'actor. I que estigui allà amb tu. Això en teatre és com en el cine veure Jurassic Park. Podríem aprofitar això al màxim. Ana, com ho vius tu, com actriu? No sé si en principi hi ha cada funció és diferent, però en aquesta encara més. Sí, en aquesta molt. Cada funció és molt diferent. Perquè el públic realment, clar, ja no només el públic. Sempre, evidentment, el sense respira tal qual està allà. No això passa sempre, però és que en aquest cas és que conviu amb nosaltres. O sigui, som els dos actors, el Xavi, jo i el públic. És que el públic és un acto més, no? Sí, és un acto més. I aleshores, segons, clar, quines mirades reps, perquè tu estàs llences coses també amb una mirada. Et pot condicionar una mica, però per això és bàsic que amb el Xavi ho parlàvem, la concentració. Perquè si no pots, és fàcil també marxar, i tampoc pots marxar, saps? O sigui que has de treballar amb l'altre, tot i que amb el públic, però sense perdre aquest fil de concentració que és la història en si. Home, és molt interessant, el fet teatral del aquí i ara, i això està viu i ja està passant. Home, ara, tu ho has dit, ara. Escrivien a un col·leg, alguna cosa que estava així, em deia, fixa't, amb el Ricard Tercer, que el monòleg comença dient ara. I era com, no? Now is the winter of discontent. Of this glorious summer. Molt bé. Fixa't el Shakespeare, ja ho sabia, això. Ara, en el teatre, no hi ha res més puderós que l'ara. I tu comences una obra i dius ara, i si o si has de ser allà. El que diuen l'Anna és molt interessant, perquè realment el que passa és que durant una hora i vint tens dues actes que estan ara, i que no pots fugir d'aquest ara, i tu com a públic formes part també d'aquest ara. Els que hem fet teatre sabem que la teva feina depèn molt del teu company, doncs en aquest cas, el company de l'Anna i del Xavi també és el públic, i això fa que cada funció sigui molt diferent. Evidentment, perquè són energies diferents, és una cosa molt increïble. En fi, m'agradaria parlar també de l'espai, que és la seca, aquest nou brosa, podríem dir, què tal, perquè és un espai petit, no és convencional. Sí. Estem en una sala d'aquest espai, hi ha una sala més gran, nosaltres vam decidir, vam optar per quedar-nos en aquest espai, que serà el futur bar. Vull dir, doncs sí, sí, sí. Sona bé, no? Sí, això ens agrada nosaltres. D'entrada, la clau de l'espectacle i el que volem mantenir sempre és aquest format del públic entre nosaltres. Llavors, aquest espai ens donava aquesta possibilitat. Clar, vam entrar i té la, perquè és un espai no molt gran, absolutament diàfan, però llavors, a partir d'aquí, ens vam encarregar com de... De convertir-lo en casa nostra. En casa nostra, i realment, és casa del Simó. Per cert, aquest espectacle ja es va estrenar l'any passat a la Caldera, de Gràcia, ha costat molt portar-lo al brosa. En general, costa estrenar a Barcelona? Portar-lo al brosa no ha costat, perquè els del brosa s'han portat meravellosament amb nosaltres i ens han obert... Ens han agraït molt. Sí, sí, han sigut uns senyors amb nosaltres, i això, estem molt agraïts. Realment, és curiós, eh? Costa més fer teatre allò que vinc del cine. També han canviat les tornes ara al cine, però, o sigui, per el fet senzill, que és el teatre, que és un escenari i uns actors, és sorprenentment difícil, de vegades, trencar certs camins. Però també això ens agrada, i és part de la nostra proposta, trencar un cert camins, potser, més establerts, i de sobte dir, no, no, és que podem fer una funció com a nosaltres ens agrada, amb un espai que no és el clàssic, no? I suposo que això, que tot el que val la pena costa una mica, però estem tan a gust, som tan feliços fent això, que exerna com gusto, no pica. Sí, és molt interessant aquesta reflexió que fas. En el sentit del teatre és tan simple, com una persona que fa una cosa i l'altra ho mira, no necessita la tècnica de les càmeres i les llums del cinema, però, en canvi, és molt complicat, estrenar i fer teatre a Barcelona, per què creieu que passa, Anna? A més que tu també tens una experiència teatral a Barcelona, amb molts espais alternatius, com l'Ivanoff i tot això. Jo penso que costa, perquè estem en moments, però ja fa uns anys, que la gent té molta por a arriscar, al risc, que aleshores prefereixen quedar-se amb propostes que ja estaven per on aniran, que no obri les portes les noves possibilitats que poden néixer. Jo crec que això, ara que és un moment de canvi de estructures que tot està cayent en molts àmbits, té un costat positiu, que és el moment de realment, ja que les coses estan cayent, d'entrar amb molta força, d'ocupar espais... Potser encara no... Sí, ara està passant una cosa molt interessant, que és que, de sobte, dins del teatre del Raval, que s'està omplint. Un teatre que fa uns mesos la gent no anava ni de conya, o vaig anar l'altre dia a veure dos punquets i un vespí. Estava plena. I això a mi em sembla molt interessant, està dient... Amb això, amb aquests gestos, està dient que busca històries. I ja... No li importa tan certes estructures que potser abans li importaven més, no? I això, jo crec que és superpositiu. Hi ha un grup de gent, ara, molt tarogeni fent coses, no? Teatrealment. Molt interessants de diferents tipus, diferents colors, però que estan allà picant pedra, picant pedra, i això, doncs, clar, ara és un moment en el qual tot és tan difícil que el que... Això demucratitza una mica, no? Perquè si piques pedra, doncs piques pedra. Tant fa d'on vinguis o d'on no vinguis, no? Estem parlant amb l'Ivan Morales, director i autor del CD, un lugar interpretat parlant a l'Arcon i el Xavi Said. Tornem un moment a l'obra, perquè a mi m'agradaria saber què us comenta la gent. Per exemple, hi ha el hashtag postfunció, que en parlàvem fa un moment, molt curiosa, el Twitter, on jo personalment no ho sabia, però ja m'hi fixaré a les nits, no? I tot de la nit, quan acaben les funcions de Barcelona, està a patar el hashtag postfunció. La gent comenta coses, però també per Twitter us fan arribar els comentaris, perquè ara ja, amb el tema de la comunicació, tot està molt obert. Què diu? La gent ha de ser d'un lugar. Diuen coses molt maques. La veritat és que jo és amb l'obra que he sentit coses més boniques. Vull dir, de totes les obres que he fet, té alguna cosa que sobra que la gent li toca, no sé, com el cor. Saps? I de cop, sobren. O sigui, igual que han rebut un acte teatral on han estat molt a gust, després, ells tenen ganes, també, de dir-se de tu. Ostres, no sé què, a mi tal, a mi qual. I també una cosa que últimament m'han dit, que em va agradar molt, que deien... Ostres, que fort, perquè veig aquestes confluctuacions que porten aquests dos personatges, que estan allà, que es perden, que tal, tal, tal... I és molt còmic des de fora. I a l'hora és molt tràgic per a qui ho viu, però crec que tots que retraten, com un moment vital, d'ara mateix. Però és molt curiós, i molta gent, això també, per la gent que ho veu, li dona un punt de lleugeresa, de dir, és veritat, tu, què passados que som, com ens perdem, i en realitat... És una cosa de l'Ivan, que la gent es veu reflectida i veu molt el dia a dia, el teclat ha escrit tu. Sí, però no és cosa dels actors, és cosa de tot l'equip que ha aconseguit, que aquí... Tu vas a veure la funció, i tu veus aquí el Xavi posant tota la seva ànima, i llavors, això durant una hora i quart, és molt potent, i llavors, clar, és el que també parlàvem abans, no hi ha escapatòria, com estan allà, s'han de mullar, com estan allà, i tenen el públic a un centímetre, o ni tan sols això, s'han de mullar, llavors estan... Hi ha un punt d'una estadat, que hem fet tots, que sí que estan al text, però també estan amb la feina, que hem fet des d'un principi, tots, també inclòs l'equip, la direcció, la persona, la gent que està portant la web, la Marina, el Joan, que em va ajudar amb el text. Tothom ha fet un exercici aquí, el Juanjo, si podíem estar... Us recordo que veieu la pàgina web, sedulogar.com, ja estem tots. A veure, és de molt bé, la fotografia genial, del Carter. Això és un curro de la Marina Raurell i del Joan Bacardi, que som acorrat. Doncs això, que tu, que és una obra que la gent... A tots hem fet un exercici d'un estadat, d'un dels nous, i també intentant riure'ns de nosaltres mateixos. Llavors, la gent, quan surt de la funció, a mi m'agrada, el que més valoro és quan em trobo... Doncs això, que la gent et diu, em pregunto, seré jo igual que el Simó? O tal, això no m'ha agradat, perquè jo en l'amor no hi crec tant. Jo el meu ex, hosties, que jo ara que m'he separat, o jo quan no sé què, i la gent t'expliques. Estaràs fent això, no sóc jo de cas, el meu ex que fa temps que no ho veig. Segur que hi han trucades. En fi, Anna Largon, Iván Morales, moltes gràcies. A tota la companyia, ser d'un lugar, no us ho perdeu de veritat a l'espai, la Seca, fins al 24 de febrer a Barcelona. Bona tarda. Fins ara al graphic.