Sergi Mas

Avui al programa parlem amb una persona que ja porta molts anys... als mitjans de comunicació i ha fet de tot el que coneixereu en seguida. Sergi Mas, bona tarda. Hola, Jordi, bona tarda. Què tal, com estàs? Bé, bé, bé, bé, a punt de dinar. A quina hora dines, tu? Depèn del dia. Hi ha dies que din a hora de belgas i ara menys el campings, a dir, 12 a 31, depèn de com estigui l'esquerra del programa, hi ha dies que dino ara, hi ha dies que ni dino, i hi ha dies que faig un brenar dinar directament. No és el més aconsellable, però és el que toca, que és d'any, ja està. Falta pocs minuts per arribar a dos quarts de 6 de la tarda. Li pregunto què ha dinat el Sergi, perquè, com ja sabeu, presenta el programa esportiu com ràdio, què has dinat, de dos quarts de 3 a 4 de la tarda, i que, a més a més, aquí a ràdio d'Esvern, et posem cada migdia. Escolta, com va sorgir la idea del programa, del què has dinat? Doncs això va ser una proposta del director, Francesc Triola, per què em va fer fa dos anys. Quan s'acabi la tèmpora farà 3. De fer un programa d'esports a la com, d'una de la meva vinculació, ja, des de fa temps, al món esportiu, doncs, bueno, em venia molt de gust. I, d'una cosa que sabíem, que l'altra programa seria aquesta, jo vaig entendre que una bona fórmula per que els programes acabin arrelant és posar-li una frase que més o menys molta gent sap o fa habitualment que és... Ei, què has dinat? Has dinat? Anem a dinar? Ja està. I sota aquests paràmetres sobre aquestes paraules, construï un títol d'un programa. Bueno, la hora és la que és, i més o menys... És una de les preguntes que acostumo a fer, acostumo a fer a les pedales, a les persones que entren en antena. Normalment a tothom, no? Sí, sí, sí, depèn de com t'atengui, depèn de com estigui. Depèn, depèn, depèn, perquè jo soc molt... molt poc amant i molt poc seguidor de les gravacions. Mira que això ara és en directe, ara són les 5 i 27 més o menys, Jordi. Sí. Més o menys, doncs quan em vas dir, potser podien gravar, si et va millor, bueno, jo entenc que tot el que sigui directe és directe, i especialment a l'arradi de la tele, perquè ho dius i ja ho has dit. Després et podràs empanar dius, però com a mínim ja ho has dit, i t'evites problemes de no, això està muntat, no perquè van fer la gravació de l'entrevista i ho vau aprofitar per retallar-la, i la frase no se'n... No, escolta, el que dius ho estàs dient. Seria de CNN+, companys que ara tenen problemes, per cert, està passant, ho estàs viendo, doncs això igual, estàs parlant, doncs ho estan escutxant. L'estàs veient, exacte. Per cert, que el directe també té un plus, no?, o que... La curiositat. Clar, clar, i que el gravat no té, però també té com aquelles papallones a l'estòpic, no?, que això està... no, no, no, no, ja vol tan rera. És a dir, la sensació que tu tens, tu i jo pactem que aquesta entrevista, doncs, la fem avui en directe, a partir de la 5.20, 5.25, d'acord? Tu imagina que jo no truco avui, perquè s'ha mobilitat, no m'ha passat mai, eh?, però perquè s'ha mobilitat, o perquè, bueno, jo que sé, puc tenir un incident amb jo que sé, amb un vianant, amb la moto, el que sí, i ja se pot passar, però, si no, tu dius, ostres, et deixo amb voles, clar, és que la sensació de dir... Ai, ai, ai, sí, sí, tinc 5 entrevistes en directe, i em poden fallar les 5, perquè les 5 persones es poden dir. Sí, sí, Jordi, em truca, em truca, i al final no truca si no hi és, salta la bústia, té un risc, però té aquella sensació de poder parlar de coses que ara estan passant, i d'ampliar el programa, no sé, jo per... el meu moviment és molt més per sensacions que no per estats, i, en aquest cas, sempre, sempre, sempre, sempre directe, és que és un bon prot, bueno, doncs, escolta, si ell està dirant aquella hora i jo... És que hi ha un jugador espanyol que vol, o d'Eres Barça, que vol fer missdiada, i per això no... Bueno, escolta, si vol fer missdiada, que la faci, però no, és que un protagonista no té per què decidir si jo li haig de gravar o no, jo decideixo el programa, i decideixo que es directe, que no pot entrar mala sort un altre dia, ja està. Escolta, com vas a notar que fas programa d'hora i mitja cada dia, eh, Sergi? Para? Parla, perquè t'enrolles molt com jo. Sí, això és un defecte, que passen els anys, filimeu i no acabo de reclar les entrevistes, m'enrollo massa, i no... He vist algunes fotos de tu fent el programa, concretament les del Jaume Arrores que feies allà, i m'has sorprès que no portes els auriculars normals, sinó que t'escoltes per una ràdio petita de FM, no? Què passa, que els auriculars, de com ràdio, no funcionen o què? Jo m'ha funcionat perfectament, i a més a més, s'ha dit de mitjans tècnics, a com ràdio, som una emissora extraordinària, extraordinària, tècnicament. Però, en aquest cas, tu saps que, ostres, pegedistes, logotors, bueno, persones tots tenim moltes manies, unes manietes, i jo, com molta gent, doncs tinc la mania de que no detenia el cap i llura, de que els auriculars no em pesin. Tant és així que aquesta és una fotografia que em van fer ahir, quan parlàvem Jaume Arrores, a l'estudi número de com ràdio, però hi ha altres dies que jo faig el programa d'empeus, amb un microcasc, amb un microauriculars, i 15 metres de cable, i així tinc l'oportunitat de moure'm i caminar per l'estudi. No tinc, és a dir, això que diem abans, perquè la ràdio es va inventar així, que un tio va dir, aquí posarem un micròfon i aquí parlarà la persona. Bueno, però si jo tinc ganes, tu, quan estàs parlant amb la gent, t'estàs trastorn clavat al mateix lloc, oi que de vegades t'ajudes per sarta, per exemple, si cosa que a mi m'ajuda molt, moure't, fer un gest, posar-te de genolls, caminar tres pasos, és això, quan nosaltres parlem pel mòbil des de casa, que no pares, a mi em passa, eh, no pares de moure't cap aquí, cap allà, des d'una habitació, no sé què, pa, pa... Aquest moviment que de vegades, o moltes vegades, t'ajudes per sarta, doncs jo el vull també, si el senyor que va inventar la ràdio va dir, no parlarà des d'aquí, i el tècnic estarà allà, perquè els aparells que m'aneguen estaran allà, però ho he hagut tot perquè des d'aquí. T'agradaria tenir un cable de 100 metres, per exemple, per anar per tothom per la ràdio i sortir al carrer, sinó al programa? Sí, podria ser, podria ser. Igual, això és innecessari, perquè per això es fa en un cil·là ampli fila mòbil, però jo t'he dit que hi ha dies que faci el programa d'empeus, posem el micro-casc i... amb un cable de 15 metres. Escolta. Quan he convidat, que has d'ahir, doncs ja el faig tranquil·lament, i de debò que m'ajuda molt, m'ajuda molt, perquè vaig caminant, m'acosto a la taula, m'acosto al control, en parlo d'esquena, en poso de genolls, m'assec... Bueno, és un element més, és un element més. Sergi, és veritat que a primeres del Barça fa molts anys i després et desfeparico? No, no. Aquestes són llegendes que es van explicant, ja saps que les llegendes urbanes són molt maques, i a més a més tinc testimonis, jo durant molts anys, ja que jo estic una mica atarisme, perquè jo he durat molts anys, però és veritat que he lligat el meu projecte professional, ha produït relacions molt directament amb Barça, tant sigui a la ràdio com a la tele, el Força Barça, és veritat, i és veritat que he cantat molts vols del Barça, molts, molts, a mi m'interessa va cantar, però puc posar testimonis a l'Alfons, a l'Albus, al Cárdenas, al Xavi Martín, que imitava extraordinàriament el colíf, allò és el primer, al Jorge Salvador, s'ha de dir, moltíssima gent que jo, sempre que feia els partits del Barça, coincidia amb l'Espanyol amb una orella, tenia l'oricular de l'Espanyol, de la regrafa, de l'Espanyol, és a dir, jo vaig ser soci de l'Espanyol quan era petit, tinc record de pericors, que passa que és veritat que tu estàs a Ràdio Madrid, i el Jordi ja és del Madrid, no és obligatori, no és obligatori, no és obligatori que de vegades aprofites un fet puntual, com vas al Centenari per dir que li van sortir de l'armari, dius, escolta, però sí, què passa, què? Allà hi ha algun problema o no? Escolta, estàs d'acord amb el Potsitino, que, des dels mitjans de comunicació català, en general es tracta malament a l'Espanyol? Sí, clar, no parla per com a ràdio, perquè des de la comia saps que tractem de forma igual, no amb els espanyols, sinó igual, a l'Espanyol que el Barça el Barça l'Espanyol. Però quan tu dius... Avui l'Espanyol d'aquí dues hores comença a dir la transmissió per com a ràdio del partit de l'Espanyol, però és veritat que, bueno, agafant-los diaris, Jordi, són 26 pàgines de Barça, 24, després venen dues del Madrid, vaig a repetir, després venen dues del Madrid, i després dues de l'Espanyol. Però tu no creus que això és normal quan té el club que té més socis i seguidors, és el Barça que a l'Espanyol? Per exemple, quan l'Espanyol va baixar a segona, els del Palamós, que també jugaven en aquella divisió, es queixaven que no rebien el mateix tracte que a l'Espanyol, però també és normal perquè l'Espanyol, lògicament, té més seguidors que el Palamós. Jo el que vaig, jo el que em queixo és... que la proporció no és la correcta, és a dir, aquí estem parlant d'un 95 a 5, clar, per proporcions, ja no parlo d'esports com gimnàstica o queipatins, és a dir, que van directament a una columna diària quan surten, i ja està, per mi també és una mica injust, perquè, a faltar, agafes els diaris fa anys, i d'octubre que han canviat molt els temps, abans, qualsevol esportista de piravuisme, no sé què, Mariano Aro, el corredor, era portada i es veien igualment, eh? És veient igualment tu. Penses que la gent t'afam, t'agana, t'han necessitat de saber coses del Barça, si la meitat és publicitat, si la meitat són informació de les penyes. És a dir, el que és de informació pura i dura és molt poca, eh? Però, a dir que jo el que em queixo és la proporció, que algun dia, algun dia, la notícia de portada podria ser l'Espanyol, una mica més gran que la del Barça. Si no ho fan, per alguna cosa serà, també és veritat. Perquè hi ha més seguidors del Barça que de l'Espanyol. I crec que hi ha més l'actors, no? Sí, però amb una proporció tan gran, i a més, si tu estàs fent un diari, un diari què és? Un lloc on es publica la informació de diària. D'acord? Sí. Demà la notícia... la notícia quina serà el diari? Que serà el brindis de Rossell, 16 amb bona i 2010? No. A partir de l'Espanyol, no. A Barcelona, a Catalunya, la notícia del dia quina serà? El partit de l'Espanyol, els banzararis avui? O el brindis de Rossell, una evidència per altra banda, dient... Bones festes, o no. I què ve a fer l'Ai, demà? Demà ve a fer l'Ai a Barcelona. Bueno, pues vale un raconet, però demà hi hauràs com l'Espanyol, hi hauràs com va a un quadre d'una cantonada del diari, de la portada del diari. Per mi això és injust. Podem aconseguir que el programa que faig és un programa de ràdio perico o no? No, no, no. Allò que dius pericolàndia, estem a pericolàndia. No, pericolàndia, perquè jo... És re... jo he tractat aquesta mena de terme quan diuen... Escolta, això és pericolàndia, perquè semblem 4... Semblem 4 gats, amb una gàbia. Tu vas al diari Estadins, són 4 gats. Tu agafes diaris i tot el consum que hi ha perico i no són 4 gats. Però bueno, sí que és veritat que... que... que costa molt, sota aquest paraigua blaurana, d'excel·lència, de joc, de perciupós, de història, de títol... Vale, vale, vale. Doncs costa molt treure el caporro. Treure molt, costa molt. Home, de fet, el que has dinat és un referent pel món perico, i això ho saps i és així. Jordi, això ve des de la igualtat. És a dir, jo escolto problemes de ràdio que van molt millor d'audiència que el del Barça, per tant de vegades se dius... Ai, que el meu, molt millor, que de vegades dius... Hòstia, doncs és per plantejar-t'ho. Possiblement ho planteji. Jo el que vull fer és informació. I jo el que no vull fer mai és amagar-me. S'ha d'explicar el perico, es diu, i ja està. I jo crec que és la millor forma d'entrar la gent a Josef Andre Morena, que és líder a la ràdio espanyola des de fa 20 anys. No s'ha amagat mai, que és de la Leti. I no ha de ser d'equip que guanya més, que és del Madrid. Escolta, ningú li diu... És colxonero, què has... No, no, fa molts anys que és líder, aquest home. Per tant, aquells periodistes... Els periodistes que diuen que no volen dir els seus colors són uns hipòcrites o falsa modèstia o què? Bueno, jo no vull insultar, però jo crec que no és cert. Dedicar-te això i no tenir colors és impossible, és impossible. Això de no, jo a mi m'agrada el deport, i jo ho veig amb el que... Escolta, tu tota la vida has tingut uns colors, o si no, els tens ara, perquè et dediques, i és evident perquè hi ha jugadors, equips, clubs, per si tens que t'acaben caient millor. I tu hi haurà un moment que veient un partit i dius, va, va, va, i es veurà clarament l'equip del que tu acabes perdent. Per tant, això de que no hi ha colors, i el que jo penso que és per si judicial és amagar-se. Tu no pots amagar-te, home, tu no pots. Sergi, l'Espanyol està fent una gran campanya, jo crec que sobretot pel furtí, que representa acornallar el Prat, entre altres coses, però tu creus que aquest any s'aconseguirà la classificació de la Champions? Mira, ara fa 3 anys, el dia de reis, aproximadament, l'Espanyol va guanyar 3 a 0 al Villarreal, i l'Espanyol estava en zona de Champions. Va ser guanyar aquell partit, que l'heu entrevistat més a més, guanyar aquell partit i des de llavors va pedra tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot, i vam arribar, a filó de lligar, bueno, amb una situació agònica, agònica, i ningú es explicava què passava. Bueno, però és que passa, tampoc no passa res. No passa res que la bola no entra, i quan la bola no entra, el cap mana molt, i com que el cap mana molt, no t'hauries de fer un passi, a deu metres, perquè saps que la cagaràs, i com que no ho fas, agafes la bola i la perds. I això és tan senzill com això. Per tant, jo no s'havia dit de tant de bo, eh? És una de les Champions, però també és veritat que han vingut aquí equips, que no són els de primera, primera, primera, primera fila. Ha vingut els bars a Tampam, amb la propietat de venir. València, Vilarreal, Aledico de Madrid, Sevilla... Bueno, Vilbao, s'ha dit que han de venir... En guanyat a la para més baixa, però sí que, bueno, en guanyat a equips que no són de la classe alta, alta, alta, alta. Per cert que... Sí, veurem què és el que passa. Per cert, el programa de ràdio sempre el comences amb una petita editorial, no? Un mini monòleg en clau d'humor, podríem dir, on dones el teu punt de vista de l'actualitat esportiva. L'altre dia, dilluns, jo després de l'1 a 5 del Barça a l'Espanyol, no vas dir res d'aquest fet a la editorial del programa. No? No, vas parlar del Morinho, sobretot. Això és perquè no estàs d'humor? No, no, no, no. Doncs mira, això... Va bé que m'ho diguis, perquè de vegades pensem que hi ha decisions que són molt unipersonals o molt piramidades, que acaben, des de la part més alta de la piràmide, com una cota d'aigua, pam, pam, pam, i arrosseguen, qualsevol opinió, i no és veritat, perquè amb el consell que fem cada dia, les 10 i mitja, el programa encara que no ho sembli, jo crec que sí, que és una mica, es prepara i té uns convidats, i té un guió, i té coses preparadetes, és hora i mitja, no és... Anem a trucar, a veure qui surt. I amb això també es contempla el monòleg del principi. I aquell dia, el dia 1, el David s'havia jugat el 17, i el Mauriño havia esclatat amb aquelles declaracions, el dia 1 menja, a les 11 de la nit, quan va dir allò dels 13 punts. Clar, les tertúries anaven tan carregades, anava l'ambient tan calent, que van dir... El tema del dia és això, i sí que és veritat que la resta del programa, fora del monòleg del principi, sí que vaig comentar-hi molt, i a més a més, reconeixent vàries vegades, avui dijous, avui dimecres, ho he donat a fer, reconeixent vàries vegades la superioritat manifestada al Barça. Tu saps com és la gent, l'estàs esperant, aquell moment, per escoltar què deies, de l'U a 5. No, però saps què vaig fer? Bueno, vaig passar trucades. Dic, va, vinga, mitja oreta de trucades. I si hi ha riu, no ha arribat allà, encara estarien passant trucades, saps? No, no, que la gent de Barça em deia, gràcies per reconèixer la superioritat, escolta molt bé la trànsit, i tal, i tal... Em vas quedar com qui és fot una ducha calenta, quan fa fred al carrer, dius, ostres, què bé que ho he dit, que bé que ho he fet, he obert telèfons, perquè la gent digui el que li dono la gana, ja està. Bé, canviem de tema. Deixem que et feliciti pel monòleg del Montella que vas fer la setmana passada al Polònia. Gràcies. Començant de Montella ja que van fent de tu mateix. Em consta que, a més a més, has rebut moltíssimes felicitacions. Sí, sí, sí. Jo et vaig veure emocionat al final, no? Què et passava pel cap? Bueno, moltes coses, moltes coses. Com a mínim, vaig voler ficar cullada d'aquest guió, que és avió en què era l'últim monòleg, l'últim monòleg de Montilla. Aviam, és l'últim monòleg. No vol dir que Montilla no es furti mai més al personatge Montilla, no es furti mai més al Polònia. De fet, crec que demà hi ha algunes furpuresa, fins i tot, no? Però sí que és veritat que aquesta mena de bíblia, o de carta de presentació que té al Polònia, de que el president fa el monòleg, el president de Davó, el monòleg del final del programa, doncs el seu dia el va fer mal a gall, jo l'he fet durant 4 anys i ara hi toca el Bruno Oro fent d'arturmàs. Sí que era un moment complicat, especial, perquè tothom sabia que sí que és veritat que era l'última vegada que jo deia allò de catalans, catalanes, i s'aixecava la bandera. I sí que podré dir jo que hi havia, més que tensió, hi havia molta, molta, molta, i puc dir moltes vegades juntes, molta emoció al plató on es van registrar. Jo vaig demanar només fer-ho a la primera, i que, si m'equivocava, amb alguna paraula, cosa també, per cert, força fàcil, doncs que no t'hagessin millor de nostre. S'ha dit, aviat, en lloc d'aviam, bueno, no parem, saps? I puc assegurar que hi ha fotografies d'aquestes que fan pel Mekinof, que hi ha un parell d'aquestes molt evutives de la gent, mirant de perfil la realització en directe del monòleg, i la gent molt emocionada. Les cares aquelles són d'emoció. Es notava, Sergi, una curiositat, pels monòlegs aquest del president Montilla que feies, utilitzaves telepròmter? Sí. A més, crec que, més enllà d'agrair, a l'ara president sortint al José Montilla, haver fet el que heu fet en una telepública durant aquests anys, era més, jo ho vaig entendre, un missatge pel futur president, Artur Mas, que no es carregui el Polònia, aquesta llibertat que heu tingut durant aquests quatre anys. Bueno, és una lectura, és una lectura que no està molt lluny de la intenció. La intenció del programa és fer riure. I això per començar. Que hem estat francament bé perquè és el nostre ofici, perquè la gent ens ha respost, perquè el Polònia, per molt que sigui, és a dir, si no et veuen, durant dos dies, eh, ja està. I tampoc estem en una situació ara ni molt menys amb el nou govern que ha sortit demà, entenc, de dir, cuidar-ho d'exigir, escolta, escolta, són artistes, són guionistes, són periodistes, són actors, actrius... I fer un programa de tele que, per sort, comença a creure els dits d'èxit i la gent s'ho mira, i molt. Que després que descofes la seva valoració de... És que és un referent per la política catalana, és que els nens coneixen els polítics, gràcies a tal, és que jo crec que les bufetades estan mal repartides. Això ja és secundari. El programa vol fer riure i estar fet per uns elements que jo crec d'una qualitat professional altíssima a tots els nivells. A nivell de vestuari, a nivell de maquillatge, és boníssim. A nivell de guió, compres, és a dir, està molt bé. I queda lleig que jo ho digui. Això, a més a més, és propi que ho digui un actriu, un actor que fan teatre quan ve a Barcelona presentar la seva obra. La obra és meravellosa, és molt gràcia. Un futbolista, un escritor, no diu que el llibre és més bo. He fet un llibre que la gent se l'ha patit. No, no, i un futbolista tampoc surt d'una roda. He fet unes jugades oi tan bones, això, un actriu, ho diu. Jo no, jo entenc que... No et diré, perquè amb el tema de les imitacions, ara tenim el Carcòbia o el Polònia, però tu ja vas ser pioner juntament amb l'Arús, a la ràdio primer i després a la tele, no? Tu que has treballat en aquestes dues èpoques de programes d'imitacions, primer el Força Barça, ara el Polònia, etcètera, etcètera, hi ha molta diferència entre l'un i l'altre? Sí, sí, sí, sí. Mira que en Força Barça el fèiem combinat un espai de ràdio, que es deia Arús Colleig i els de Matins, i el fèiem combinat amb un espai de tele d'un excita claperador, a la primera cadena de TVE, això obligava a viatjar a Madrid dos dies a la setmana, a fer els partits del Barça, a més a més, a matinar cada dia a les 5 per fer un programa despertador que tenia molt d'èxit, primer a Catalunya després a tota Espanya, com a l'Arús Colleig, i després ens obligava a fer, perquè també ho passaven bé a la ràdio, i ho vam traslladar de la tele, i ens van comprar la idea de TVE, i després TV3, a fer el Força Barça tele, i això, lògicament, ens obligava a fer els guions, que era una cosa extraordinària, però de la que nosaltres en teníem, a tuallons de paper, que és el dillor del mes, i és un capítol número 2, del tualló de paper que fèiem servir l'Alfons Arús i jo, fent guions, escoltant-la, la sort aquí, pim-pam, pim-pam, va, no n'hi ha, fem un gac, quin gac potser, no n'hi ha tota la calçada, va, explica't el sacudit, aquest, aquest, aquest, vinga, va bé, ja està, ni situacions, ni llum, ni tal, tot era croma, i tira que te vas paltant la situació, i la gravació ara és molt més còmode, molt més, sobretot molt més bona, perquè hi ha un nivell de exigència molt gran, començant per guionistes, ara hi ha 7, 8, 10 guionistes, abans, no? És que no hi havia guionistes. Després vas marxar de l'equip de l'Arús, uns anys més tard, encara tens relació amb l'Alfons? Mira, van quedar la setmana passada. Van quedar la setmana passada. I després a la tele vas tornar com a col·laborador de la cosa nostra, amb alguna fuente, jo volia preguntar, i amb això que hauria l'entrevista, va ser difícil el canvi de passar a ser un col·laborador del programa, una secció que va triomfar molt, superpopular, que m'encantava, a presentar el relleu de la cosa nostra amb el fent amics, portant el late night, substituint l'entreu? Sí, va ser una situació al principi molt desagradable, perquè hi havia un contracte amb TV3 que s'havia d'acabar el mes de juny, i la baixa mèdica del bona fuente ens va obligar a haver de parir un programa en 3 setmanes, parir un programa. La voluntat nostra era que no s'assemblés gens a la cosa nostra, jo crec que per a qui ens vam equivocar, se'n va dir les coses clarament, la van cagar molt, i... però a la vegada això ens va servir per... On va servir, de forma egoista, per aprendre molta televisió, molta tensió del directe, molt viure tot un dia a la tele, molt fer entrevistes, després ho puc aplicar o no. Això ja depèn de cadascú, però jo em vaig aprendre molt de fer televisió, i tornaria a fer un fenàmixer, sense dubte, sense dubte, perquè és un tipus de producte on hi era una estrella, una tensió molt llaminera, a la vegada, que fa mal, però t'agrada, no? Aleshores, jo me'n estiguin sent penedit, i els programes no s'assemblaven en res. La única cosa que teníem era el mateix número de guionistes, perquè era el mateix equip que la cosa nostra. L'únic que tota la pantalla, totes les pantalles, eren diferents. I ara mateix...Molt content d'aquella etapa. Perdona, saps dir que et talli, però ara mateix... Estàs buscant això o no? Porta un programa diari a la tele, que ha estat etapa al Polònia? Bueno, bueno... No vas molt desencaminat, no vas molt desencaminat, però tampoc, jo crec que és bo, jo crec que tampoc és bo... Acaba un programa i començava una altra ja de seguida, saps? Jo crec que hem de donar temps al temps, és que la gent s'oblid una mica de tu, si surts algun dia, sí, mira, ja ha sortit, perquè demà ha sortit al Polònia, bueno, que d'allà no marxava, em surt, o no. Però jo crec que és bo, com a mínim, deixar un mínim, un parèntesi de 3 mesos, perquè la gent s'oblidi i crida una mica més l'atenció. Doncs, Sergi, estarem atents, no sé què és el que passa. Moltíssimes gràcies per haver estat una estona a la penya del Morro i una abraçada molt forta. Moltes gràcies, Sergi.