Com deiem el Sabrina, que ja el tenim aquí amb el Martí. A veure, qui passa, avui, pels estudis de la ràdio? Bueno, avui passa pels estudis de Sant Josep d'Esber, un paio a la mar de simbàtic, un tio amb... Gràcies. Per favor, no em talleu, em fa molta ràbia que em tallin les introduccions. Ja ho sap, Jordi. No, però jo soc molt educat i m'has dit que soc i jo t'ho agraeixo. No, no, no, faig bé, Sabrina, faig bé. És que abans sabonada comença aquí, però no sabem fins on acabarà. Però gràcies per tota la vegada. Bueno, bueno, bueno. No, a veure, la cosa és que és un tio molt simbàtic, un tio que pots patar de riure, tant des de l'altre d'un escenari com fent unes vires. És un tio molt proper. I, a més a més, té la gràcia de ser bon músic, a més a més. I que ja costa, a vegades, ser bon músic, no? A més a més, a part de tenir conya, és bon músic. Com deiem, està clar el Sabrina del Diablo, i és un cantautor capaç de fer una versió, per exemple, dels de jú, que són, a més, els de jo que l'original, un fierebaja. Bona tarda, sobrino. Molt bona tarda, estic estuporfacto. Estuporfacto. Quines coses has dit? Soc bon músic, jo. Ostres. Bé, bueno, no sé. Jo no em considero bon músic. Jo em considero un escriptor de cançons que m'he envoltat de bons músics, això sí, no? Però jo, realment, com que jo ens quedéssim músic, era escriptor. I a què pas? Que sempre ha sigut un fan del rock, i intento que els meus discurs sonin a rock. Però, oi, si em dius bon músic, doncs jo, ostres, contentíssim. Això vol dir que algú ha après aquests anys, no? Per a tu ets a estudiar música, a estudiar... No, jo no llegeixo partitures. I tot i així he composat 170 cançons. Però, bueno, no és el primer cas de la història. El Paul McCartney, després de composar totes les millors cançons que et seva, els Beatles, va prendre el sulfetx amb 45 anys. Però el Paul McCartney, tu veig que hi ha una llegenda que diu que està mort. Sí, està mort. Per tant, potser era el segon Paul McCartney, que clar, no en sabia, i va prendre després. De fet, sóc jo, Paul McCartney. Jo vaig néixer l'any que va morir, realment, Paul McCartney. Jo sóc una rancarnació. Ja m'ho pensava. Però no tan... no tan lluny, eh? Jo sóc més l'Enon. No, però... els cabells, els rínxols... Escolta, a la colla, ara sí que he de dir una tira del Paul McCartney. Per cert, una pregunta que ho hem fet mai. D'on ve el nom de sobrino del diablo? Gràcies. Gràcies per l'originalitat. Bueno, jo volia dir-me la oreja de Van Gogh, però ja estava agafat. I després vaig agafar el canto del loco i també estava agafat. I després el xueño de Morfeo i també. I aleshores dic, bueno, jo tinc que respectar aquesta estructura sintàctica, que és el no sé què de no sé quantos, no? El determinant sustantiu més complement del nom. I el sobrino del diablo no estava agafat. ¿El último? De la fila, per exemple. El mecánico del swing. I dic, doncs jo agafaré aquesta estructura sintàctica, que fa que funcionis, que triomfis. Tot s'han triomfat menys jo, però... No és veritat, això, no és veritat, perquè véns amb un dis sota el braç, no? Sí, amb un llas 6 discos, tinc ja, vull dir. No heu triomfat a escala mundial, ja t'ho dic, però, home, si per viure de la música des de fa 8 anys sense fer res més, es pot dir que això és triomfat, o sigui, triomfat de la hòstia, sí. Però tu ets professor. Era professor. Era, ja no ets. Bueno, un professor sempre és professor. Mm-hm. Deep insight. Però ja no exergeixo... Hòstia, aquest verb xunguíssim, és que jo soc de filogia espanyola. Exergeix... Exergeix bubca. Jo era professor i, de fet, ho aprofito molt, els concerts. Tinc una tendència molt pedagògica, explica les cançons, abans de començar a posar la gent a cantar... Només et falta una pissarra, no? A vegades la faig servir. De fet, a BTV ho feia servir quan feia el comentari de cançons. I ara faig molts volos a instis, biblioteques, entre cívics, llocs on a vegades porto la pissarra i l'utilitzo, i jo que sé, explico la història i la literatura en nou cançons, per exemple. Per tant, és un tio que té molta paciència, no?, pel tema de la docència, que rima. Doncs una rima perfecta, eh? Sí. Doncs sí i no. O sigui, jo tinc paciència perquè aquesta feina has de tenir-ne. Però també és veritat que a vegades tinc una mala bòstia quan hi ha algú que està parlant el faig que allà molt ràpid, no? A més d'una vegada me m'ho he pegat, també, a tu dintre. No ha arribat la sang del riu. Però ho has deixat a caure, així com si res. Dius que, com fas els teus volos a l'institut, expliques la història de música en nou cançons. De la literatura, més difícil, encara. Des d'Homero, o sigui, Homer, fins a Tolkien. No tots els actors que agafen futbols grans, no?, Shakespeare, Cervantes... Però són cançons teves, improvisades. Sí, són cançons meves, que totes tenen algun punt en comú amb una obra literària famosa. I aleshores, entre millor els nanos i entre millor, perquè estan cantant cançons, els faig cantar més. Divertides, mínimament satíriques, humorístiques, el meu estil, diguem. I de pas... No, tampoc, tampoc, no. Tant folqui, no. I de pas, sí, aprenen quatre cosetes sobre literatura, que també està bé. Doncs ara estem escoltant de fons el dia de perdre la dignitat, que és l'últim disc Estret, perquè aquest títol és que es perdut la dignitat, ja definitivament, o com va sortir? M'ha de posar títols una mica estrambòtics, sempre que puc. I, en aquest cas, no és que sigui autobiogràfic. No ho és. Més o més hi havia el concepte de perdre la dignitat, que ho trobo atractiu, perquè jo quasi sempre escric cançons sobre perdadors, no? Perdadors, antiherois, lucers, segons dons. Que jo trobo que són personatges que tenen molt més encant, que no pas escriure-li. Jo no faria com el Melendi fer-li una cançó a final de l'onçó. Però aquí està el Berlusconi a la portada. Clar, però aquest està perquè va perdre la dignitat quan la màxima tartalla li va partir la cara, fent una cosa que mitja Europa volia fer i no s'atrevia... La mitja només? Sí, posem mitja, va. També té amics, el Berlusconi, encara que se'm li manté. I, ostres, jo m'haig sentit tan content quan vaig veure que un tio li trencava la cara a un dels tios més festigosos de la història d'Europa, els últims 30 anys, i em va fer molta il·lusió. I després no va ser idea meva posar-lo a la portada, però el Gerard Joan, que és el tio que va fer el disseny, va sentir el disc abans de fer res, i sentint les cançons, com que hi ha una que em fico amb Berlusconi, va fer un col·laix i va ficar el Berlusconi a la portada, i a mi em va semblar bé i allà es va quedar. A més, també, a l'interior, la botella, no? La nabotella, l'altre, el nivell lent... Gallardón, rosa d'Espanya, la d'Espanya profunda, sí. És un CD carregat d'èxit, ja. Només ja neix amb l'èxit de la portada. Que, per cert, físicament feia temps que no veieu un CD. Fes la veritat és aquesta. No, però m'agrada molt el format que té, així, amb les punts de rodona. Això és un format nou. Això es diu Jwellbox. És un format que han fet ara de CD, que és de plàstic, dur, però no tenia arestes, que és així com dius tu, rodonit. És molt més guai el tacte, té una cosa per obrir un press, que tu pressiones i sobra. És igual de baratuc, un CD normal, i, per tant, molt més baratuc que un Digipac, que va de moda últimament, que és molt guai el Digipac, l'Escartró, però el Digipac és caríssim, va del doble. Jo no podia permetre meditar 1.000 Digipacs, i, en canvi, he fet 1.000 Jwellbox d'aquests que està de puta mare. És una caràtula com més iPhone. Només moderna, més iPhone. És més seny guai. És més agradable. Sí, sí, sí. Està bé, està bé, deixem-ho així. Ha estat un tema tan bé amb el tema de l'Albert Lusconi, que és fots bastant de canya, no? Bueno, amb tots. Si tinc tendència a la gent fer cançons d'amor i de desamor, i jo no em faig d'això. Cançons d'amor no faig perquè no es poden fer, això no existeix. Totes les cançons que fan són de desamor, no són d'amor. No hi ha cap que digui que l'amor és de puta madre, no. Totes és, tu m'equires menys que jo a tu. I, aleshores, els 90 de les cançons que fan són de desamor. I per què la gent no fa cançons d'amor? La gent, quan té amor, el que fa és follar. És quan no té amor, que és a dir, que fa cançons, no? Per veure si pot tornar a follar. Un escriu més, i això ens sabràs més que ningú, quan l'han deixat o està fatal, que més que quan està enamorat. Segurament. Jo el que passa és que no és el meu cas perquè jo escric sempre. Jo no faig cançons d'amor ni de desamor, sinó que faig cançons a peregrines absurdes, sobre el Gordo de Seben, o Silo Berlusconi, doncs més igual jo les puc fer quan em venen, més igual que jo estic i trist, que content. Sí que és veritat que tinc moltes cançons que són un punt una rebecaria, en el sentit que estic cabrejat amb una cosa d'actualitat o alguna cosa social o política, i l'espurna aquesta fa que faci una cançó, tot i que després la cançó parlo de moltes altres coses, però si hi ha vegades l'espurna que ens sent la creativitat de dir que estic cabrejat i en comptes de cabrejar-me i fer una cançó protesta, el que faig és una cançó satírica, divertida, per posar una mica en ridícul. Una mica és la idea de per la dignitat, que la pot perdre qualsevol. Fins i tot, tinc més podereus d'Europa, que Silvio Berlusconi, de la Pern, no? Mira, per exemple, tenim, escoltant de fons, el fitcampeador en el planeta Les Símios, on critiques a un personatge que, a més, ja és difunt, parlant de Charlton Heston. O sigui, ja no tens respecte ni pels morts, directament. Clar que no. Només faltaria. Quan mor algú, resulta que és molt més bo, no és amor. Si era un cabron, era un cabron. Ara, últimament, a tots els humanatges a Samarang, la gent s'ho oblidava d'aquella frase de Samarang meravellosa, que està documentada de la Sameroteca. Quan Samarang va dir Francisco Franco, és el millor governant que ha tingut a Espanya. Resulta que Samarang era un demòcrata de tota la vida i va fer moltes coses per Catalunya i pels llocs olímpics. Només un tio que mori no el fa millor. I només fa que estigui mort. No el fa millor. En aquest cas, Charles Heston era un personatge bastant detestable, perquè era un gran actor. Això encara fa més ràbia, perquè si és un gran actor, et fa ràbia que sigui tan mala persona. I era un tio que era president de l'Associació Nacional d'Amics del Rifle. No oblidem que és una cosa ultrafaixista dels Estats Units, que estan sempre amb la segona esmena de Constitució Americana, que tot americà té dret a portar pistoles a sobre, saps? Sí, una veritat. Però clar, això tampoc m'imagino que no justificar el fet... Amb què s'ha fet de vegades? Programes del cor, amb el tema dels morts, de rebuscar la merda i escapar una miqueta. Jo la cançó la vaig fer abans que morís. Ah! Sí, un any abans, la vaig fer. El que passa és que li he gravat ara. No fa tant que va morir el Charles Heston, de fet. No sé si l'estiu farà un any o alguna cosa així. Jo, em sembla que li quedaven uns 6 mesos quan vaig morir, quan jo la vaig fer. Ja estava viejuno, clar, evidentment. Però, bueno, també el Fraga fa 20 anys que s'està morint. No cairà si a breva. Està a fer una cançó perquè s'acabi de... Fes una cançó i el quedes 6 mesos. I passarà, sí, digues que tinc puders. Ah, pots fer-ho, això, pots fer-ho. No me n'he de pitonir, això. Escolta'm, així com va aparèixer el Charles Heston, també en una cançó parlaves de Whitney Houston. Sí. Una cançó que es diu Whitney Houston, tenemos un problema. No parlo d'ell exactament, també és un acudit. És l'acudit de Whitney Houston, tenim un problema. Parlo d'un personatge que podria ser ella, que és les ties o tios, o els cantants en general, que tenen aquesta manera d'utilitzar la música com un mitjà i no com una fi. És a dir, m'explico. Aquesta gent que només vol la música per poder lluir la veu, per poder fer gorgoritos, i si pot ser per fer-se milionari, no? I cantar davant de la Jatset, i cantar per... jo què sé. Jo penso que la música és una fi, si mateixa, no és un mitjà, i jo faig música perquè m'agrada molt la música. I a sobre, visc d'això, doncs estic molt content, no? Però hi ha un problema d'aquesta generació de triomfitos i de gent de reality shows, que es prenen la música com un mitjà per ser famós o ric, i això crec que és un gran error. Sobrino, perquè si no se'ns tira el temps a sobre, veig que has portat una guitarra o casualitat, i no sé si podríem tocar algun temilla. Està pactat, això, no? Està pactat, ja. Perfecte. Perfecte. Notarà el Sobrino que puja a l'escenari de la penya del Morro. Això és un privilegi, és que estic emocionat. Un moment històric de ràdio d'Esvern. Sobrino, què ens aleitaràs? Vaig al track 2 del disc, que per sort no l'heu ficat encara, que és el punto hipòlico. Faràs play, va? Vols que te'l posi? No, no. Lo que no se sentirà és la ve del general Quintana, perquè no està aquí, però la gent vol sentir la ve del general Quintana i la guitarra lògica del Kimi Purtet en una altra, que compila el disc i ja està. Ah, ja està. Ah, ja està. Hay que hacerse rico con la música. Sobrino al diablo, directe a la penya del Morro. Este cançó és Políglota. Está en castellà català, Galego, usquera, alemanya, inglés. Les diu el punto hipolíglota. La gent pensa, ¿por qué no usas el francés en una canción sobre sexo? Sobrino. Todo el mundo sabe lo que es un francés. Un francés es un ciclista que no gana el tour desde el 85. Si decirte le basura es un pleonasmo, más nos vale apagarla y gozar de un buen orgasmo. Cuando creas que tu vida no tiene sentido, más te vale joder bien que estar bien jodido. Cuando el cura te decía que eso era pecado, era por envidia y porque iba mal follado. Si las bestias lo hacen solo cuando están en celo, es un modo bestial de tocar el cielo. Punto gine italiano en català punge. Punto gen castellano y en Galego también. G puntua en usquera, dasge punim doge en la lengua de Shakespeare. Le llamamos G-Point o G-Spot. Como en esas pelis de idiotas adolescentes por el sexo de aproximas a lo trascendente. Es un hobby sano y también entretenido. Se conoce gente y además es divertido. Citando a Fray Luis que era fraile pero majo, follaba al rey Rodrigo a la orilla del Tajo. En el sexo y en la guerra todo está permitido. En el lecho no hay soldado desconocido. Bueno, a veces sí. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. Una noche que consiste en poner hasta el culo de alcohol. No te acuerdas de nada al día siguiente. Estás en el momento minoso de despertarte. No sé si el sexo va bé o no. Me encuentro al pastor alemán que está rebuscando entre la basura. Con lo borracho que iba a ir, lo mismo me lo he follado. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. El sexo va bé o no. El sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no. No sé si el sexo va bé o no.