Tomàs Molina

Avui ens ha vingut a visitar la ràdio L'Homa del Temps més famós de Catalunya. Ja porta 23 anys a TV3, i actualment és el cap de la meteorologia a Televisió de Catalunya. Tomàs Molina, bona tarda i benvingut al programa. Hola, bona tarda. I això crec que t'has passat una mica, però... No sé, Tomàs, però no presento, tendremos que parar el tiempo. Tu sabies que, de la feina, Esforç Azules, que és aquest grup de música, t'havien dedicat una cançó? Sí, la veritat és que em van trucar una mica abans de publicar-la, em van trucar a una productora i m'ha dit, fa res que et fem una cançó, i vaig dir... i resulta que m'han fet aquesta cançó. No m'heu sentit molt onorat, que me l'hagi fet. La lletra diu, no sé, Tomàs, però lo presento, tendremos que parar el tiempo. Perquè en realitat és la història d'una parella que tenen alguna dificultat, tenen problemes, i llavors és com si vulguessin maturar el temps, però aquest temps per poder-ho arreglar. No és tan que plogui o no plogui, sinó veure si poden fer les coses d'una altra manera, aquesta parelleta. A més, t'hauràs estat molt vinculat a la música sempre, no? Jo tenia... Sí, abans, jo tinc un passat. Jo crec que, com tothom a la vida, tots tenim passat. Doncs jo també tinc un passat, i en el meu cas, abans de ser home del temps era l'anima de infantil, anar a pels pobles amb un grup, i anàvem fent bolos, allò de cantant en Joan Patí com balla, i aquestes coses així. Amb la guitarra? Jo no, en aquest cas jo feia de cantar. De cantar? D'una idòria, no? I fins i tot vaig creure un disc, ara ho dius, també amb un altre grup que teníem un grup de música, tipo Folk, amb aquest... 5 cèntims d'or. Molt bé, el diria que sí, que era un informat. Doncs sí, sí, era un grup de Folk, i cantàvem 7, i també vam guanyar un concurs d'aquests que... de nous talents, saps? Que es deia 5 cèntims d'or, i mira, vam gravar una cançó d'un disc. I després va arribar el super-superman de TV3. Això ja és. Aquest és un d'aquests moments de la vida que dius, Molina, perquè ho has fet. Però és que sempre la meva mare sempre em deia, que a casa de queixi que és un artista, perquè canta, balla i ho fa tot, no? I a mi m'havia quedat aquesta influència materna, i vaig posar-me... potser vaig entregar-m'ho una mica massa. Però, vaja, va ser molt divertit, Tomàs. Va ser molt divertit, eh? La primera desofèia pensava, ai, Molina, on t'estàs posant? Ai, on t'estàs posant? Bé, escolta, com és una jornada laboral teva a la tele? Com comença el dia? Jo tinc una vida una mica apretada, ara, perquè com que faig dos programes, doncs és una mica apretadet. En general, arribo a mig matí, cap a les 12, cap a l'una, a la tele. Comencem a parlar de l'espai terra. Ja començo a fer metrologia, perquè després a la tarda se m'apreta tot molt, i llavors després de... vaig a dinar, perquè també ho fem, això, i després de dinar ja comencem a preparar el tema de l'espai terra. També faig els 3.24, perquè nosaltres hem fet actualitzacions del 3.24, i a les 8, de fet, ja pugen cap a dalt a fer el programa, baixo les 9, acabo de preparar el tema de metrologia, i vam el temps. Perquè com us ho dividiu, els meteoròlegs de TV3, aneu amb... No t'està vellant sols, en realitat, i no, som 5, però repartits a llarg del dia, perquè el primer l'Eloi, de fet ara, en francès, per exemple, que fa entre la setmana, doncs nosaltres entrem a dos quarts a sis del matí, vol dir que d'entrem dureta, i plega-les pràcticament a quarts a quarts de la tarda, és a dir, que fem uns jornades bastant llargues, i llavors també hi ha l'Eloi, que entra a les 7, i fa els matins fins al migdia també, i el cap de setmana. I llavors tenim un meti, actualment, que es dedica més a l'espai terra. I aquest és el que fa els reportatges amb helicòpter, per exemple, ara tenim Antoni Nadal, que és el que està fent els reportatges amb helicòpter, perquè per això no surt, però pel temps. A l'espai terra, te'l van donar, perquè et vas fer amic de la Mónica Tarribas, a la nit del dia? Jo no sé si me'l van donar, o gràcies a Déu, que me'l van donar, o mare de Déu, que me'l van donar. Seria una idea, eh? Per pesat. No, no, no, no. Jo penso que els del temps acostumem a tenir bastant bona entrada. La gent mira això de l'informació meteorològica. I via la possibilitat, va sortir diverses caramboles, a l'estil d'Avertis, que la Fundació Avertis i Avertis que volien participar d'un projecte com aquest i tal, i em van pensar a mi per liderar-ho, però no crec que jo no vaig estar a l'inici d'això. La idea no és meva, en aquest cas. La idea no va ser meva, sinó que va ser d'un projecte de la casa, i que van pensar que jo ho faria més o menys bé. Però és apretat, eh? Durant la tarda fer dos programes, un programa de 16 minuts, i el temps, i això, és apretat, i per tant, la feina ha seguitet. Clar, perquè si no m'equivoco, em sembla aquestes a dos quarts de nou, no?, a Espanya i Terra. Correcte. A les 9 comença el TN, i tu has entrat a 20 i 25. A i 30, o sigui, a i 34. A i 34, cada nit, concretament. Per fer el temps. Escolta, la pregunta que sempre suposo que t'han fet més d'una vegada, amb el Ramon Pellicé, què us dieu? El final del programa. El programa? Sí. En Ramon és un tio molt... Ramon i Raquel, tots dos, són supermacos, i superintel·ligents. Llavors, és d'aquella gent en la que sempre tens alguna cosa per parlar. És curiós, però és veritat, i pensa que parlem allà, no parlem de res, perquè que per fer són 10 segons, en total. Però sí que... No és que fem el pari pés, sinó que sí, que sí que diem coses, però no et sabria dir que diem, eh? Però no és fer com movir molts llavis, com si diguéssim, si no parles. Jo a vegades m'ho he pensat i, mira, fan veure que peten les xerrades, i potser es porten malament. No, bé, no. La veritat és que aquest equip del TN vespre, que nosaltres, els del temps, som una mica raravis, dintre de tot plegat, perquè som bitxos bastant estrany, els del temps, perquè tu pensa que la redacció és una gent que són periodistes, jo també sou periodista, de fet, de formació, i pifísic, però estem com... Som diferents, no? Som una mica raravis, però aquest equip del TN, del TN vespre, que és el migdia, perquè jo fa més anys que estic al TN vespre, doncs, d'una altra manera, ens entenem, tot, eh? Perquè la gent pensa només en un pallisser o la Raquel, però després hi ha tota la gent que fa l'equip, no? I la veritat és que estem bastant ben vinguts. Jo crec que el pallisser té ganes que arribi l'hora de parlar amb tu i dir-te dues coses... Saps com li diem? Com, xascarrillo. El xascarrillo? Xascarrillo. Però no és sempre el fet. Perquè també el que sí que està clar és que jo, si em deixo anar, a vegades puc ser perillós. I jo he de mantenir un cert control personal, perquè depèn... Clar, no podem oblidar que allò és un TN, un tal de notícies, que estem parlant de notícies, i que a vegades es mora gent, i que a vegades... Les coses són a vegades complexes, no? És que a vegades trobo a faltar una cervesa i unes patates. Veus? I, a vegades, a mi, si se'm deixa massa el xascarrillo meu, pot ser perillós, no? I, a vegades, intentem anar a dir ara de tant en tant xascarrillo i ara de tant en tant pregunta de previsió, però anar fent de tot. Però el que sí que la meva percepció és que la gent, el xascarrillo, mentre no el fem sempre i no ens extralimitem massa, però és un punt que... La meva percepció és que bastanta gent li agrada. Hi ha gent que no li agrada gens. No, és que fa uns anys això t'anava a dir. El TN, això, era com molt mal vist, no? M'han començat una mica els esports, a parlar entre ells, ha tornat una mica més distès de passar del bloc informatiu, el bloc esportiu, i ara ja s'ho sumeu als homes del temps, i altres informatius, que allò ja és la barra del bar. Altres TN, altres cadenes. Sí, altres informatius, altres cadenes. Nosaltres m'intentem mantenir, excepte a vegades, que és culpa meva que passo de xascarrillo, però m'intentem mantenir un cert nivell. Sobretot, de sobte, el que hem explicat en el TN. Si el TN ha estat distès i no hi ha hagut gran dificultat, llavors pot ser una miqueta més així. Escolta, és veritat que a vegades trucar la gent a la tele demana per tu directament o per qualsevol home del temps, per preguntar directament a vosaltres el temps que farà a un lloc que l'interessa? Sí, el que passa és que, per sort, no gaire. Però sí, sí. De fet, no hauria de dir-ho, però en realitat, si truques i demanes per mi, m'hi posaré jo. La gent es pensa que és com... no, és un telèfon. Tomàs, és el que vaig fer jo. Jo vaig trucar a la tele, volia entrevistar-te, amb el Tomàs Molina, si us plau. I em vaig posar jo. No té més... i si demanes per en Pallice, doncs hi usaran en Pallice. Sembla que tot sigui molt esotèric, però en realitat no, en realitat som... no estem allà. Sense poc equivocar-me, podria dir que la pregunta, quin temps farà demà, és la pregunta que més t'han fet a la teva vida. No. Jo crec que... no, no, no. Perquè primer, jo no tinc gaire vida exterior. Això també t'ho he de dir, clarament. Si n'és pel carrer més, però jo, en general, si així ho arribo allà a les 12 i me'n vaig a quants dones de la nit, doncs molta vida exterior no tingués. Per sort, els meus col·legues de la feina no m'han preguntat pel temps. Que sigui una miqueta, però no... Però el que sí que veus és que la gent tot pregunta, sinó que els del temps, en general, no jo, eh, sinó nosaltres, no sé, però hem aconseguit, com si fos una mica de... No sé conegut, sinó que la gent tens una certa sensació de pressis, eh, i això ho notes, ho notes amb vas pel carrer i la gent, això, que tenen notes com si fos una mica de la família. Encara que a vegades equivocueu en el pronòstic? No ens equivoc... Sí, home, clar, sempre ens equivocarem, però la veritat és que ens equivoquem poca. I que estaria avui en no volàtica, la tarda estaria més i que demà plourà. Home, tu vas... Llegit en una entrevista que et van fer, que a TV3 encerteu el 90% dels pronòstics que feu. Però això vol dir que un 10% fallem. Vull dir que també cal recordar-ho, això. Però, a més a més, saber si encertem o no encertem és bastant complicat, perquè primer, una cosa és que fallem o encertem el pronòstic. L'altra cosa és que el que entès la persona que ha mirat la tele sigui el mateix que nosaltres en dic, que són dues coses molt diferents. Per tant, la percepció de la gent sobre l'encert o l'error del pronòstic no té ni per què anar lligat a quin pronòstic hem dit, quin temps en dic que faria, saps què vull dir? A vegades tu dius, plourà el Pirineu, la gent en té, plourà Sant Joan d'Espi, plourà Sant Justes Bern, plourà... I... I què? Jo no he dit això, no? Jo dic que plouria el Pirineu, però si plourés Sant Justes Bern, no s'hauria dit, no? I amb el sector turístic, sempre hi ha hagut bona relació i bon rellot? No, depèn del dia, això. Depèn sobretot del cap de setmana, aquell complexe, però últimament ja no, últimament és que en realitat és que gairebé encertem sempre, és la veritat, o sigui, i a vegades fallem, i seguirem fallant a vegades, però fixa que a vegades ho posem una mica més difícil, també, perquè abans deien de mà a plourar i ara deien de mà al vespre plourar, i si plouen mitja tarda ja les hem dit, ja, em falla, no? Ara també ens posem, per exemple, també amb el temps de l'hivern, dir que aquest ivern serà fred, vull dir que ens compliquem la vida. Quan ja la fem millor, llavors busquem una cosa que sàpiguen fer pitjor. Per cert, fa unes setmanes, quan va venir el papa, va néixer ja aquí a la Sarada Família, va sortir una faceta seva, teva, privada, no? Doncs en seis roses, vols dir? Bueno, anem a parlar-hi, anem a parlar-hi, anem a parlar-hi, però vaja, no, no, sí, sí, mira, tu, un moment, damunt l'estaca, un bloc especialitzat en moda, digués que no n'aves ben vestit per l'ocasió, per rebre el seu pare. L'altre dia vaig estar amb la periodista que havia escrit això en el periódico, i em va dir que, digués, mira, et vaig escriure això, digués, mira, t'ha tocat a tu, perquè m'han fet escriure-m'hi això, i va anar a les roses i va pensar, mira, éste és la carga, saps? I em va tocar a mi. Però, no, en realitat, el que va passar, el que va passar, és que jo no anava amb les autoritats, no. El que passa és que com, clar, surts per la... Tu has dit, el forto 23 anys sortint, de fet, 24 gairebé ja, sortint per la tele, i això, doncs clar, fa que et conegui. I vam sortir del metro, allà, tatuant, vam anar entrant, i em tocava entrar per l'altra costat, i anava al fondo de l'església, que no et pensi, jo vaig estar al darrere, a la dreta. I, clar, no anàvem amb les autoritats, i, per tant, anar amb corbata tampoc ho trobava apropiat, si no també se'n veu massa, crec que el vermell també es veu molt, no ho sabia dir. Però a mi m'agrada, aquell xersei vermell. Però, bueno, vaig passar per dintre de... Vermella o violeta? És com un rosa... Rosa violeta, no? És un xersei molt, molt maco. Molt maco. És moda guardiola, eh? És una mica guardiola. Sí. És molt mala. És molt mala. I aquest moment històric, com el vas viure? Allà, a la Nou Central, sentat amb el... La primera cosa és que la Sagrada Família és brutal. Però brutal, eh? Ja ho he comparat en París. Tu, no sé si s'està mai a París. Però vas a París, la gent et diu, és molt maco, és molt maco, i arribes a París i és més maco del que t'havien dit. Doncs la Sagrada Família estic segur que és igual. És a dir, la gent diu, és molt maco, és brutal, és brutal. Arribes, entres, mires, i dius, hola! S'havien quedat curts. És que és brutal, per dintre, és brutal. I això és una. I després, jo ho sé, és que ara sembla que jo, a vegades ho dic, ara sembla que sigui més ganes de buscar notorietat. Dic que creus en Déu, que algun escritor dic que té relacions amb nenes petites, eh? Vull dir que a vegades dius, com pot ser que sembla més fort? Dic que sí, és que jo crec en Déu, i no sé, les lèsies, no sé. És veritat. I queda fatal, és que sembla que diguis una cosa que... Vaig fer una carta i tot, no? Tu m'has molest escriu sobre la... Hi ha un bloc de Catalunya cristians, bueno, sí. Però sí, que tampoc hauria de ser més transcendent, al cap i a la fi, sí, vaig a mi 6. No, esclar, no, esclar, m'ho faltaria més, no? És orgull, però és curiós, perquè surts moltes vegades. No orgull catòlic, normal seria la idea normal. I jo dic que per mi va ser un honor que vingués el papa aquí i vingués aquí per res en català. Fixa, van inaugurar una catadral allà a Los Angeles, i no hi van anar. I era molt més gran que aquesta catadral nostra, aquesta sagrada família nostra, no? I en canvi, qui sí que va venir? Doncs tu, és com el pare agrair-ho, és el tio que va venir, va parlar en català, no sé, jo ho agraeixo profundament. Ja que he sortit d'aquesta faceta de la privada, volia preguntar-te si no és contradictòric a un home de ciència, com tu, ets físic, que necessita una comprovació empírica de tot, no? Cregui amb Déu. No, i a més em va fer gràcies l'altre dia, perquè no sé si vas... el Déu ho explicava a l'espai terra, que estaven desenterrant en Ticobrai, que va ser un astronaut molt famós, que va permetre ajudar a fer les lleis de Kepler, és a dir, per calcular quina velocitat es mouen els planetes al voltant del sol. No sé, era... va ser un astronaut important en aquella època, i ja estava endarrat en una catadral, el catadral a Praga. Llavors, la ciència i la fe i l'església, això és una mena de mania que s'ha fet, que sempre han estat una cosa en contra de l'altra, no és veritat. Home, no tant de mania, perquè copèrnic, no? Però... Aquí era... no tinc aquí la d'exacte, però el van matar per... El van cremar, però van cremar molta gent. El que és veritat és que la història de la humanitat, va llarg de la història de la humanitat, i durant una època s'ha cremat a la gent i altres èpoques, no? Però el cremava l'església, que sí, però també es cremava la societat entre ella, que la societat era d'una mena de manera, i l'església no deixava de ser una part de la societat, és que no té més... i llavors, en aquella època feia, visc des d'ara sí, en aquell moment, posa el que es feia. No sé si m'estic explicant. Depèn de l'època, no? Clar, l'època, en aquella, agafaven la gent, la posaven a dintre d'una gàbia, i es deixaven que es morís allà, i la gent passaven por sota i diuen... Les copien, saps què vull dir? Però l'església sempre... sembla que a vegades va tard. Va tard, a l'hora de demanar perdó, i viu una mica el passat, o no? Pregunto, eh? Jo crec que la societat es mou, i va evolucionant, i al final... I quan em preguntes a gent de ciència, sempre comparo la fe a estimar. Per què m'estimo la meva dona? És molt guapa, sí. Si tu no t'ho hauries molt guapa, jo no trobo guapa, però... Home, ara tomàs, és la teva dona. Ja, però guapa, guapa, és molt guapa, però no el vull, és que se'n fa, és molt simpàtica, depèn del dia, això és que t'ho diré emperaçada. I és molt... no sé, però jo me l'estimo. Tinc un motiu, no ho sabria dir, però jo me l'estimo igualment, i soc de ciències. Bé, és la grandesa de l'ésser humà, eh?, que seria el punt 7, no? Sí, que fem les coses també perquè volem, no? Mira, ja per acabar, he posat el Facebook, que faríem l'entrevista, i he demanat algunes persones, que vulguis, no?, que et preguntés el que li deus la gana. Hi ha gent que és molt graciosa, i va amb mala fe, eh? Ja veig, ja veig. Aquestes preguntes? No, per exemple, per exemple, mira, no tinc per aquí... Ah, no, mira, ho tenia per aquí, diu... Una contí, es preguntava fins on et rentes la cara, o cosa... Si et reto la cara, que som la rana. No, fins on te la rentes? Ah, el cap amunt, ja t'entenc. A mi em treuen diners del sou, perquè gasto més maquillatge que la resta. I llavors m'ho han tret del salt, també, això. No, no és broma, han de posar un producte especial pels calvos. Ah, sí? Perquè, clar, quan que brillem, i a l'espai terra pitjor, perquè és un plató virtual, llavors, com que tinc molts focus des de dalt... A vegades, això. Que has notat, tu. No, que a vegades... Tu que has notat. No, no, no, digue'm que has notat. No, que hi ha com una... No, no, no, digue'm. Però hi ha una espurna, hi ha una espurna per... Una espurna, una espurna. No, perquè la de maquillatge ho fa molt bé, no? Ah, vale. Mira, l'Airis Osorio, per exemple, a pregunta, com us ho preneu això que, a vegades, últimament, no encerteu gaire? Qui ho ha dit, això? L'Airis Osorio. Qui és l'Airis Osorio? T'atxada, l'Airis fora. Després, a l'Anna Patrícia diu qui... No és veritat, quan en falla l'última vegada. L'Anna Patrícia Jiménez, quina època de l'any prefereixes? És que no... Estic pensant quan va ser l'última vegada que vaig fallar el temps i no ho recordo, t'ho dic de veritat. Que ens truqui, que ens tiqui... Que ens truqui, que ens truqui. Ja et passaré. Saps què de vegades dic? Quan algú fa comentaris aquests, a vegades, no arriben de comentaris aquests, com pot ser que ho feu tan malament i encara no hi feu? Encara hi sigueu, no? No, això no ho diuen. Com pot ser que ho feu tan malament? Perquè ho feu sempre tan malament, no es pot seguir més... I jo penso... Algú creu que si tan malament ho fessin, seguiríem sortint per la tele i seguiríem pronòstica en el temps? Si sempre fallés el temps, està clar que no... Segur, mai m'has venit, però mai plou a gust a tothom. I a vegades... No, jo crec que la gent... La meva percepció és com... com si, quan alguna vegada quan fallem el temps, és com si hi hagués 100 persones que dius que mira, per fi, la naturalesa s'ha revelat contra aquests que la volen domesticar. Això sí que hi ha una certa percepció que a vegades tinc, saps què vull dir? Ens creiem tant, tant, tant que podem amb la natura i la podem pronòsticar, que va bé que us faci de tant en tant un calbot, no? Mira, la Patrícia, com et deia, quina època de l'any prefereixes? Jo soc molt d'estiu, eh? Això ja és una cosa personal, m'agrada, la platja... La calor no em fa molt de mal, la meva dona, per exemple, l'estiu, la calor la mata. Però a mi no, a mi la calor m'està bé. I després, per acabar el Victor Murillo, pregunta si et fa gràcia la imitació del Polònia o ja n'estàs fins als nassos? És el primer dia que n'estava fins als nassos. Ha estat diria més des d'abans del primer dia. Vaig anar un dia al forn a Badalona i una noia... Una noia, un tio, un tio. Em diu, què et sembla això que sortiràs pel Polònia? Dic jo, no sortiré al Polònia i dic que sí, que no, que sí, que no. I tu com ho saps? Perquè la meva dona és la maquilladora i ja ha fet el personatge. Però com, jo no ho sabia, eh? I sí, sí, vaig sortir. I ja està. I m'agrada, no? M'agrada, eh? M'agrada que gens ni mica. Però, llavors, per què les presentes, les campanades? Però això, perquè és la meva feina, no s'hauria dit. No vol dir que l'odi ni que els paguem pel carrer ni res. El David Olivares, paura. És bon tio i és un xaval mamaco. Però això, no vol dir que m'agrada dir que em mimitin. Jo crec que li pregunto sempre a tothom. A tu t'agradaria que t'imitessin? És que a mi no me n'imiten mai. Però tu t'agradaria que t'imitessin? No ho sé. No ho sé, no, no. Clar, m'ho haig de pensar, perquè... Mira com ho eslama, mira com ho eslama. M'ho poso al nas perquè no ho sé. I si ho fes tot el rato i tal? Clar, m'imagino que no. Diuen que també la gent, quan t'imiten, és perquè ets una persona apreciada i estimada i amb carinyo, no? Ara ho has dit d'aquesta manera, perquè no pugui dir que no. No, no, no, no. Jo ho he sentit això. La gent que a vegades ho diu, és que a mi no m'importa i m'imitin, perquè també t'imiten amb carinyo i amb... Si fos una persona arrogan, no m'imitarien. Tot i que estic pensant que el Morinyo l'imiten. En tot cas, no em fa enfadar, però, si quan em pregunten si m'agrada, no m'agrada. No t'agrada? No m'agrada. Molt bé. Doncs, Tomàs, moltíssimes gràcies. Però ara hem quedat així molt negatiu. Digue-m'algú bo. Doncs escolta. Pregunta-m'algú per dir que sí que m'agrada. Doncs, per exemple... És cap de setmana, demà és cap de setmana. T'agrada molt, m'agrada molt els caps de setmana. Tot i que sigui ennoblat i plujós, aquest dissabte, s'ha d'anul·lar i ho veig. Què t'agrada més? Que faci molta calor o que faci molt fred? El que jo he pronosticat. Sempre, saps què vull dir? Són altres i en farà calor o faci calor? Són altres i en faci fred. Molt bé. Tomàs, moltes gràcies.