Toni Clapés

Ara, estimats juguents, us explicaré una història. Mireu, l'altre dia vaig anar al Camp Nou a veure el Barça Málaga, faltaven pocs minuts per començar el partit, i de cop i volta sento darrere meu una veu que més familiar. Dico, estic dic, aquesta veu, aquesta veu em sona molt. Em giro i, efectivament, era ell, un dels grans locutors de Catalunya. Dico, estic dic, no puc deixar passar l'oportunitat. I a la mitja part, jo, clar, jo tota la primera part patint, dic, estic dic, com li dic, a la mitja part veig que es posa dret, però que no se'n va del lloc, suposo que per estirar les cames... I penso, aquesta és la meva. Vaig seco, em giro i li dic, hola Toni, em dic Jordi, faig un programa de ràdio i m'agradaria entrevistar-te. Sí, tal com sona. Ella em mira amb una cara de... Qui cony és aquest tio, em dona a sortir d'aquest paio, i, clar, també per altra banda normal, no? T'estàs tothom tranquil, veient el partit, et surt un... Hola Toni, et vull entrevistar, i sabeu que és el més fort de tot això? Que em diu que sí, i que el truqui, i tal. Toni Clapés, bona tarda. Bona tarda, què tal? Hola, Toni. Com que no, perdona. Jo conec més d'un que ho he intentat, i s'ha riscat molt, això. No amb tu, no amb tu. Vol dir que... D'altres potser sí, jo no tinc problemes. Mira, la primera pregunta va per aquí. La fama, com la portes? T'agrada que la gent es reconegui, et molesta o...? No, no molesta. A mi m'agrada. Comentim, coneguin i això no tinc cap problema. L'únic, a vegades em disgusta una mica, si et confonen per una altra. Però t'ha passat? Sí, però passa vegades que et confonen pel Toni Soler, o per un programa, o et comenten coses, fins i tot a Nova York em van confondre un Antoni Bassas. Doncs clar, aquesta gent va una mica rara. Home, sí, la veritat és que sí, per cert que... Primer s'ho prens de conya, però arribarà un moment que dius... Si no ho té clar... No cal anar preguntant a la gent clar. No cal anar fent el comentari de... Ah, foteu molt bé, Polònia, eh? Clar, sí. Et segueixo molt, m'agrada molt quan surts per la tele. Diuen que us he divertit. Això és així, eh? Allò que dius que vol entrar en matèria, vol saludar, però dius, saludes, però no saps gent bé, no? És clar, dius, és clar, és com parar... Els pares que van en fills, utilitzen el fill... Ah, com arma roja, dius. Saps qui és aquest? Aquest és el que surts per la tele, que fa el Polònia, que surten... No, senyor, és el Soler, s'equivoca. Com sempre diuen que no saps això, que és normal, que és lògic. Clar, jo l'altre dia estava al Barça, et sento darrere, i clar, com que anaves fent els teus comentaris, per mi és com si et portés recus, ets? Dic, hòstia, mira, el clapés que va comentant les coses. Bueno, ja sabem que has fet molta tele, però avui m'agradaria parlar de la teva vessant radiofònica, Toni, perquè has fet els mil programes, jo fa un parell de setmanes aquí a recu. Vas començar, però, al món de la radiofèndia, radiofòrmula a radiominuto, posant... Com anava això, a veure, explica'm. No, era una misura, una misura que feia radiofòrmula, que feien... la fórmula era disconotícia, disconotícia, i jo vaig entrar el que era... Podies entrar a fer informatius o podies entrar a posar discos, i jo vaig entrar, diguéssim, a posar discos, i a partir d'aquí, a banda de posar discos, el de tant en tant, com que en aquestes cases petites fas de tot, al final també acabaves fent una mica d'informatius, i feies una mica de tot. La feies tu? No, la selecció musical. Era una ràdiofòrmula. Això vol dir que la fórmula... És una fórmula magistral de posar discos que les discogràfiques paguen perquè sonin. Ah, per això es diu ràdiofòrmula. Exacte. És una ràdiofòrmula que anava amb una fórmula, amb una mena de formatge horari, que era superminuto, ABCD, superminuto, ABC... No, superminuto... A veure, que recordi, superminuto, ABCD, superminuto. Quan dic superminuto, vull dir que anava un disc d'éssit. Que anava amb el calaix de superminuto, que n'hi havia menys, per tant, sonaven més vegades. Sí. ABCD, i llavors hi havia superminuto, ABC... E. No sé per què, el D, hi havia un moment que s'ho va saltar. Sempre hi ha un número que falla. S'ho va saltar l'últim disc. Clar, clar. I quant temps vas estar a ràdio minuto? Doncs 4 anys del... del 86, més o menys fins al 90, fins al 89, 90. Que ha desaparegut anar a ràdio minuto. Perdona, 84, m'he equivocat. 85, 85, 88... I pico, que sí que me'n vaig anar. Les portes, les porto fatal. No passa res. Jo també tinc algunes per aquí, que he tret a la Wikipedia. Però, bueno, imagino que a la Wikipedia... Bueno, no ho sé. No, la Wikipedia me la vaig estar mirant i... Què? Diria que pràcticament perfecta. Ah, val, perfecte. Si no han inclòs alguna rada per fer-te equivocar... Sí. Això passa, eh? Hi ha gent cabroneta que va canviant les coses. Vull el claper, l'entrevista el Jordi... Ah, exacte. Ja ho posaré, això. Home, que em diu el Quim Monzó, ja ho poso a la Wikipedia, perquè em vaig encarregar de canviar-ho jo mateixa i la nit. Exacte. Ja és una miqueta, aquest, la cosa. Bé, després te'n vas anar amb el Bonafuente, a ràdio Barcelona, al programa del Tarrat. Després d'un parc per arribar-se d'un any, vaig anar per la primera cadena diàl, tot el que de dir, i allà vaig conèixer en aquest gas un cap de programes que... que va fer com una mica de pont entre jo i el Bonafuente, i aleshores sé quan el Andreu va venir d'arreus i va coincidir en el programa del Tarrat de Ràdio. Els primers anys del Tarrat, després ja vas estar amb el Sardà a la Ventana... La Ventana, correcte. I a partir del 97, aquí ja agafa el fort, comences ja el versió. Primer original a Catalunya Ràdio, i a partir del 2005 més o menys, fins ara, R1. Exacte. El versió original, com es crea, com neix aquest programa, que ja porta 13 temporades, i que és líder de les tardes a la Ràdio Catalunya? Doncs, primer d'una manera una mica incipient, perquè a veure tampoc tens massa clar que vol fer un programa... Primer anàvem fent una hora de 6 a 7, i era una hora que anàvem en la redira de la Montse Bonet. Ens sembla que era el Montse Bonet. I era un programa una mica de... Neus Bonet o Montse Bonet? Neus Bonet, correcte. Era un programa una mica resum del que fèiem durant la tarda, del que havia passat el dia, no? Jo feia més imitacions, feia més gags, i el senyor Marcelin, que ara no sé pràcticament la seva participació era incipient. A partir d'aquí, mira, allò que vam anar fent, vam anar fent programes, i el programa es va anar desenvolupant. Primer vam fer dos anys de dues hores, i després ens vam donar el projecte de fer 3 hores a Catalunya Ràdio. I aleshores sí que amb les 3 hores de Catalunya Ràdio podem dir que el projecte es va acabar de consolidar del tot. Clar, estàs 8 anys a Catalunya Ràdio, i després de si deixes marxar. No només a una altra ràdio, sinó que amb el mateix programa, amb el mateix equip, hi ha la competència directa, Toni. A veure, expliquem això. No, doncs un teu programa, quan aquest programa no acaba d'interessar en aquest cas la direcció d'aquell moment, doncs te'n vas amb una altra de lloc, quan et volen, és molt fàcil. Home, jo en aquell moment me'n recordo, que va ser com... Hòstia, que fort, no? El programa Toni Clapés se'n va de Catalunya Ràdio a recuperar. És veritat, això? No ho sabem? Sí, sí, no, a veure. A veure, es van donar, jo estava a gust a Catalunya Ràdio, i a cap problema, el que passa és que en el darrer any es van donar tot un seguit de circumstàncies, que es van barrejar, i no va ser un fet concret, sinó una suma de coses, que finalment va fer que et decidís a canviar, no? Si tu estàs bé en un lloc, no te'n vas. Això és com la parella. Si tu estàs bé en la parella, no em busques voltes. Si fallen coses, les coses que fallen a casa les busques fora. Home, alguna cosa passa a Catalunya Ràdio, perquè primer el Basté, després tu, últimament, el Montzó. Bueno, el Basté... L'heurís de preguntar amb ell, no és el meu cas, no? Però diria que el desacord era per una qüestió de paper dels esports a Catalunya Ràdio. En el meu cas, jo crec que va ser una suma, una suma de coses més que de Catalunya Ràdio en global de la corporació en aquella època, no? Tant de TV3 com de Catalunya Ràdio, com d'algunes opcions de la direcció, amb les quals jo no hi estava massa d'acord. Ja està, a tu fora, i ja està. Després, de fet, has continuat leader a les tardes per Catalunya Ràdio, és curiós, perquè han passat gairebé un programa per temporada, que se'ls ha anat carregant Xavier Gracet, Llucia Ferrer, l'haig passat la Marta Lónsson, la Flora Saurà i la Miriam Forster, la Silvia Coppolo. A tu, com et fa sentir això? Jo no. Mira, jo miro el meu. A mi el que fa la resta... Jo sempre faig una mena d'espionatge industrial quan comencen els altres. Això ho faig cada temporada. Això ho fa la fórmula Uta, també ho fa, això. Sí, mira, és que apliques coses... És que tot està relacionat amb una sinerge, aquí, de conceptes? No, però és veritat. Tu has de saber què fa la competència. Perquè quan comença la temporada, faig un seguiment, si no la gent del meu equip, el que fa la competència, això ho fem durant pràcticament un mes, i quan ja tens un mes ja tens més o menys, ja saps el que fa. T'ha enviat la Montse Lluçà per Catalunya Ràdio, amb una gabardina i una... No, això és molt fàcil. Agafes escoltes o baixes el poc, ja està. És veritat. Molt senzill. I fins i tot jo també escolto, no? I aleshores, no saps una mica quin és l'estil, el que fan, i ja està. I a partir d'aquí, tu potencies, el que creus que és de potenciar en el programa, que els d'altres no fan. I ja està. I jo sempre el que sí la meva exigència i el meu objectiu és de mantenir el nivell en el meu programa, independentment del que facin la resta. Ho faig amb Catalunya Ràdio, ho faig amb la Nierga, ho faig amb l'Autero, vull dir, que cada comença més temporada fem una mica de seguiment del que fan per saber el que estan fent. M'imagino que també ho hauràs fet amb el nostre programa, la penya del Morro a Ràdio d'Esvern. El vostre també. Aquest també el tenim controlat. Només que tinguis un productor, ja és molt més que nosaltres. Per tant, ho tens fàcil. No cal un més. Amb un dia ja veus com va la cosa. No, no, sí, no ho cal que m'ho expliquis. Jo que diuen que en totes... Mira, totes pars... totes parts cucinaves. Això mateix. Per cert, com comentàvem, portes ja 13 anys de líder, l'última onada de l'EGAMA, també et dona, l'últim trimestre del 2009, et fa por perdre aquest lideratge o no? Home, sí. És el que fa que mantinguis l'exigència. Vull dir, està clar. Vull dir... O sigui, quan un cop ets líder, doncs has de mantenir lideratge i això t'exigeix molt més. Hi ha una dita que és més difícil mantenir-te, i al revés, més difícil mantenir-te que arribant, no? Clar, això t'exigeix més i cada dia t'apretes més el teu equip i cada dia t'apretes més a tu mateix per mantenir-te... per mantenir lideratge. Si un dia el perdut, doncs mira, doncs l'haurem perdut. Això és la vida. Vull dir, tard o d'hora passarà, o el perdré o plegaré o s'acabarà el versió. Això t'anava a dir perquè recentment en una entrevista que he vist a un blog del Ori Vedders, que ho tinc per aquí, dius que és possible que el versió només continuï un any més. Dius que tens ganes de fer altres coses. Sí. Quines coses? No, ningú, d'altres. D'altres? D'altres que no puc ara avançar. No es pot explicar? No, tampoc, no ho sé. Ara mateix, si en dius, què vols fer? Què faràs? No, vull dir que no ho sé. Vull fer altres coses... Què faràs? Esperaràs com el Ferran Adrià? Què faràs? Muntar la fundació, no? Aquí el problema és que jo no puc estar dos anys pensant què faré i muntar una fundació perquè, aleshores, em veuràs muntant la fundació a la presó per empagament. Però la fundació, Maribel. Exacte. Això veig difícil. No, però sí que tinc ganes... A veure, jo crec... No és que creguis, tinc ganes de fer altres coses. Sí, tinc ganes d'involucrar-me amb projectes nous i amb reptes nous. I crec que està arribant la seva fill. Pot ser que s'acabi aquesta temporada o pot ser que s'acabi l'acabem, no ho sé, però... Home, mira, en aquesta... No li donen molta més volada. M'equivoco i al final estic... Fins com mori com el Luis de l'Holmo, no? Però, en principi, no s'ha de dir a la intenció. Que s'ha mort, el Luis de l'Holmo? No, però vull dir que... Que el Luis de l'Holmo dona la sensació que no s'ha de morir de la llengua i que no s'ha de morir de la llengua. Que mal rotllo, és veritat. És veritat, això passa. Clar, quanta gent ha mort treballant. No, mira, perdona, s'ha d'anar molt lluny. Fa dues setmanes, o d'ed pinto, perdona. Bueno, però d'ed pinto pobra, en pau descansi, i nosaltres li teníem molt de carinyo. Ens vam assabentar de quasi de rebot que havia caigut malalta i, escolta, sense pràcticament... Després es van dir que estaven coma i de cop i volta s'ha mort, no? I l'ed pinto estava treballant, eh? Sí, per això et dic que l'ed pinto està fent el programa aquell a 25 televisió que encara estava enactiu, vull dir que és veritat. Vull dir que és veritat, vull dir que és veritat. D'aquí un any o dos vull plegar del versió. I, al millor, d'aquí 40 em dius... Vols que et passi una gravació? Doncs mira, no la passa. Per cert, tema l'ed pinto, que vosaltres el programa la invitàveu, com portem el tema aquest? M'imagino que... Bueno, ara no ho fem, l'imitació. No, clar. Ja estàs. No, ara que un de moment està, diguéssim, no la farem. Ni la fem, ni de moment la farem. Més enllà, no sé, potser com a un homenatge, o potser un dia determinat, però quan hi ha un limitat, una persona que imitem i es mora, per respecte, no la fem, no? És diferent un personatge, un personatge d'uns gil, o personatges d'aquests... Que em traspassat, o fer-li ràdio de la fuente, que en un moment determinat, per fer una recreació, doncs els utilitzes. Però l'Audet era com una col·laboradora per ser en un programa... Era continuant, l'Oriol Cruz, allà, sempre la traia quan... Exacte, no té cap sentit. Per cert, parlem de la sintonia del versió recor, perquè jo tinc un dubte històric, ja podria dir, de la sintonia, escoltem-la, i després en parlem. 6, 5, 4, 3, 2, 1... A veure, Toni, això m'imagino que és un compte enrere. És un compte enrere, rus. A rus? Sí. No tens misteri. Hòstia, jo em pensava que seria no, perquè és una cosa que... És un compte enrere del cos monàutic. Ja, per entrar ja a l'hòrbita del versió, no? Exacte, és dels cos monaltes russos. Hi ha els astronautes i els cos monaltes. Ah, sí? Són els americans, nosaltres ens hem de cantar més pel cos monalta. Home, diuen que l'enginyeria russa és la que dura més. Home, escolti, els americans ja l'han tornat a fer cuets com els russos, perquè els seus... Per això t'ho dic? Ja estan a milaixades, m'entusiasmen, però clar, són més perillosos que... Home, sí, sí. Perdona, jo tinc més d'un col·leg que es va comprar una rentadora russa. Sí. I en què la dura? Ja. Fa 20 anys que se la va comprar, saps? Clar, clar. Imagina't. El rellotge russos, escolta. Clar, home. Són per tota la vida. Deixa't estar de rotges suïsos, eh. Què va, què va? El russos, escolta, vinga, el que falli falta. Escolta, per cert, no et vull detenir més, perquè... És que vull parlar de les imitacions, també. Per pregunta. Perquè el programa tens molt bons imitadors que fins i tot després han triomfat a la tele. Però, clar, s'han format primer amb tu. Costa trobar bons imitadors avui en dia, perquè jo a vegades tinc la sensació que escolto programes de ràdio, també, i que penso... Aquesta imitació, o sigui, no sé si m'estan prenent el pèl, si ells es pensen que ho estan imitant, de veritat, o què passa? No, a veure, primer, costa trobar bons imitadors. Això estic d'acord. Però jo crec que el que costa més és que l'imitador es posi en la pell de la persona que imita. Això sí que hi ha vegades que és el que costa més. Perquè jo crec que tu pots defensar una imitació, tot i que no la facis del tot bé. La imitació pot colar o te la pots... O sigui, et pot fer gràcia perquè tu fas una caricatura d'aquell personatge. La veu sortirà millor o pitjor, però la caricatura t'arriba, no? L'opitjor, jo crec, o el que falta o el que costa és trobar persones que imiten i que es foten, es creuen el personatge, i aleshores, quan fan el personatge, diuen coses que aquell personatge diria però que no s'atreveix a dir, no? Jo crec que aquest és el... Agafar l'essència del personatge, potser. Clar, o sigui, jo més que la imitació en sí, que sí, ui, s'assembla molt o no s'assembla menys. Això és un primer pas, eh? Perquè si no s'assembla gent, ja anem malament perquè has d'estar paramentament dient de qui es tracta. Però un cop tens una imitació que, si sembla, té el tic i té la manera de fer, sí que, aleshores, has de potenciar el que diu que tingui gràcia. O sigui, que, a més, sigui el personatge i que digui coses que, normalment, aquell personatge no diria, o passar-lo de voltes perquè tingui gràcia. Perquè, per exemple, hi ha personatges que, per molt, que tu facis, per exemple, la Belén Esteban. Si tu fas la imitació de la Belén Esteban, clar, la Belén Esteban és tan surrealista, ja, que, com no facis una Belén Esteban, no sé, ja... O sigui, o et fas tot el contrari que sigui una tia supereducada i que la fas de classe alta i d'això, o sigui, no hi ha la realitat superior a la ficció. Clar, perquè és que ella mateixa sembla que hi ha una imitació, de ella mateixa, ja. Per molt que tu limitis a la Belén Esteban, que fa gràcia, clar, riu, un punt que diu, no, és que el que diu la Belén Esteban supere qualsevol imitació, i això, a vegades, passa amb altres imitacions. I estic d'acord amb tu que, a veure, costa de vegades trobar... Jo crec que, per exemple, aquí a la ràdio, hi ha moltes cintes i molts TDs i tal de gent qui imita. I imita amb bé, però un cop estan... O sigui, a vegades, fins i tot, venen a col·laborar el programa i els tens el programa i treballen, no desenvolupen el personatge, perquè només es queden amb la imitació de la veu, però no amb el que diu aquell personatge, saps? Clar, s'ha de tenir una mica d'improvització en aquest sentit, no? Exacte, i quan improvisa, suposem, que això és una cosa, per exemple, que el feia extraordinàriament bé, doncs, per exemple, el P-plassa, o el feia extraordinàriament bé l'espin, o el feia extraordinàriament bé ho fa, per exemple, l'ull o el cruz, i hi ha gent que ha anat al programa que no han acabat d'agafar això, és a dir, d'invoir-se del personatge i dir coses d'aquell personatge, saps? Per cert, que tu, d'imitacions, compaten quan va començar fa 13 anys el versió, que de vegades n'has fet menys? Menys, bueno, també perquè arriba un moment que tampoc arribes a tot, per exemple, si has estat pel guió, has d'estar pel que han de dir els personatges qui imiten, i sobre... A veure, jo tant en tant em faig alguna, però... Però, clar, no, jo no m'hi dedico tant, no? Potser em sortiria més a compte dedicar-me a imitar, sortir al Polònia i no tindria tants molts de caps, però bé, això són plats de ja veig d'un altre. Et fa ràbia, per ser quan veus... Quan feu un esquetge a la ràdio i després el veus al Polònia o al Cracòvia? Igual, exacte? No, és... bueno, mira, es considero que és un homenatge que en fan, i... no, no em fa ràbia. Bueno, una cosa és el mitjà de la ràdio i una altra cosa el de la tele. Aquesta reflexió que fas tu, ets la única persona que veig que s'han adonat, cosa que em sorprèn, perquè és un comentari que a vegades té mala redacció. Hòstia, mira, i van fer això. Però, normalment, la gent no s'ha d'anar d'anar això. I, personalment, la veritat, com que nosaltres ja ho hem fet, és que, si ho fan ells, doncs... doncs mira, perfecte, tu. És una idea doblement reaprofitada. Has estat fent un curt d'antelocutors de ràdio? Com? No? Què he estat fent un curt d'alocutors de ràdio? Sí, amb segreta audiovisual i la Ramon Llull. Però això, em vaig fer un... i ho vaig fer l'any passat. Ah, dissabtes el matí, una classe. Un dissabte el matí. Ah. Vaig fer una classe, un dissabte el matí, de l'any passat. Ah, d'acord. D'acord, d'acord. No, no, perquè he estat buscant informació al Google i m'ha sortit Toni Clapés... Se m'ha demanat... Se m'ha demanat... Se m'ha demanat... Se m'ha demanat, se m'ha dit. No, se m'ha demanat si podia fer un dia, una xerrada del que era el magazine de Tarda, aquí a la Llull, amb unes classes, amb una mena de màster que feien. I què vas dir, així ho aprenc una mica també? No, doncs mira, vaig agafar... No, no, m'interessa. No, vaig explicar el funcionament de com treballem, la mecànica de la nostra dia a dia, i a partir d'aquí, doncs... vaig fer la classe, vaig demanar la gent que em fes una mica d'escaleta i que fessin una mica el que seria per ells a la tarda de 4.7, com el distribuirien, que farien. I a partir d'aquí, veig ben contrastar idees. I vas estar corregint i tot, o no? Bueno, no me lo corregin. Comentant, no, comentant, però va ser molt interessant, eh? Ah, molt bé. Perquè hi havia coses que hi havia l'únic que en un principi dius, hòstia, un va, aquest tio. I després, me'n van amb ells, al final dius, hòstia, doncs no és tan mala idea, no? Vull dir que hi ha molta gent amb talent. Escolta, i quin consell donaries per fer un bon programa de ràdio professional del mitjà? Ui, consells... No, no, no, mira... Perdona, mira, vas guanyar el premi Radio Asociació de Catalunya com a millor professional de ràdio l'any 2008, per alguna cosa, te'l devrien donar, no? Mira, jo... no, jo... Mira, jo consells no en dono. Jo l'únic que dic sempre és primer, que la vida has de tenir cops de sort, i jo crec que n'hi he tingut, perquè has de coincidir amb gent que en aquell moment posi per tu i que cregui amb tu i que et doni l'oportunitat, això per començar. La segona, feina, les diades de pencar, aquí no regalan res, si això d'arribar les dues de la tarda i anar a fer el programa les quatre, això et surt bé tres dies, el quart, se't veu el llautó, per tant, feina. Aquí no ara entres a la ràdio, tu, Toni? A dos quarts o deu. Caram, vas? Sí, sí. De un i dos. I després què tens? Dos hores. El primer, eh? Que consti. El primer de l'equip. Sí, i l'últim anant a marxar, vull dir, que... Però... i què fas, aquella? Què fas, aquella hora? Què faig a dos quarts o deu? Doncs mira, obrir l'ordinador, començar a mirar diaris, apuntar totes les dices del dia, començar a repassar les previsions del dia, i a partir d'aquí es van afegir els altres, perquè a dos quarts, doncs, fem la reunió d'equip, i jo ja vaig amb material avançat i més o menys ja sé per on vull anar. Va, s'ha anat una mica... No pots arribar a la reunió? Bueno, vull que ja. Això, no és aquest, el teu estil, no? Això d'arribar i dir, a veure... Bé, arribes cinc minuts tard a la reunió d'escaleta del dia, no? A veure, com ho tenim, això? Avui... Expliqueu-me. De què es parla, avui, no? Doncs res, Toni, moltes gràcies per haver-nos atès, felicitats per aquests mil programes del versió, i que vagi molt bé i continuï sent un èxit, tot això. Moltes gràcies, i gràcies a tu personalment per la invitació i la trucada. Que vagi bé, Toni. Molt bé, ens veiem al Barça. Sí, sí.