6 i 11 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro. La farola, la farola. La farola, la farola. Ens ocupem ara d'una activitat d'agenda, perquè dins de les festes de Tardó, de Sant Just, que ocuparan aquest cap de setmana, hi ha el que ve a la nostra població, hi ha el cor a llengua, i destaquem el concert que oferirà Miquel del Roig, aquest dissabte a la nit, si plou, a dins del Casal de Joves, i si no a la plaça Camuapa. Per qui no el conegui, Miquel del Roig és un fenòmet musical molt peculiar, perquè d'entrada fa un centenar de concerts l'any per tot Catalunya, que es diu Ràpid, ell solet la seva guitarra, i després, perquè està hora i mitja, dues hores, empalmand una cançó darrere un altre i canta de tot Manel, els pets, els amics de les arts, la farola, que ha tingut molt èxit, Lluís Llach... En fi, fins i tot, cantics colers. De fet, alguns t'anomenen el cantautot, Miquel del Roig. Bona tarda. Hola, bona tarda. D'on treus el teu repertori? No, de la tele, de les radios, de les revistes, dels diaris de la gent del poble. T'agrada que et diguin, en lloc del cantautot, el cantautot? Més o qual, més o qual, més o qual, sí. Perquè quan vas començar a tocar la guitarra? No, quan vaig començar als 18 anys tard. I quan primer feien ball, el tipic, no? En un grupet de música, que tenen 4 o 5, no sé, tenen cançons de l'hospital, de l'escríder, i feien ball, perquè fa uns dos anys que vaig ser a concert. De fet, tu tens cançons originals teves o el que fas tot som de... No, jo en tinc 50, que jo, a l'esgària, que passa que canto de més dos o tres, que no és, que m'ho diu la gent. Toca més totes les cançons, però no, no. Perquè, per exemple, aquesta que escoltem, que ha sigut un èxit increïble, la farola, que, com diu el de molta gent, n'has sentit a parlar, aquesta és teva o és una versió? Sí, sí, no, no, no. I ara fa 21 anys... Fa 21 anys la vas fer, i en aquell moment no va tenir el resoc atingut ara, no? No, no puc, no, aquí sí, al meu poble, al meu estrès, però ara, ara, sí. I, escolta, Miquel, la farola, o sigui, com et vas inspirar, amb una farola o com va anar, a veure? No, perquè aquí a la mella hi havia una meca de pescador, que es mort, que li dient que era petit, i era molt xistós. Era molt xistós, i, bueno, perquè tenia coses molt gracioses, per això també tenia la guitarra, elles, sense cordes, li dient que hi havia una altra, i ell feia una farola, una farola, una altra, i ella va dir-se, la farola, la farola, i sí, va ser. O sigui que, arrel d'aquest pescador, tu vas recollir una mica, eh? Sí, molt bé. Vaig ser preguntant a la gent gran, coses marineres, anècdotes i coses gracioses, i... Tu ets de la mella de mar, de les terres de l'Ebre. Sí, sí. I, vaja, tu que ha de sortir de capaç, has de fer uns quilòmetres importants, no? Tres hores, perquè sempre ens vaig demanar prudar, normalment, o a l'altre, a l'impollers, tot allò, a la rotxa, a la ballers... Cada setmana, tres hores, que sí. I després et quedes... Home, perquè tu fas molts bolos, eh? Et quedes a dormir per allà o torns amb cotxe? No, no, no, anem a vendre'ls als hotels, sempre anem a motels, a la mot senyora, eh?, i paguem 50 euros a l'hotel, i els costisòries... Home, estàs bé, 50 euros, estàs bé, estàs bé. Tu t'has fet ja tots els pobles de Catalunya? Home, quasi... Potser, potser, el que és la part nord-oest, és el que hi ha, crem, però és tot, eh? Sí, home, és que ja et dic que és un no parar. Com va començar aquest... una mica el fenomen, no? Fa 4 anys, sí, a Palamós, ara fa 11 anys, 12, a Palamós, i que l'hagis fas tot allà per Sant Joan, a partir d'allí, amb el boca a boca, vaig de fer en diverses coses, i ara veig, ja veig. He portat manager i tot això, però jo vaig anar a 4 anys o 5, i ja ho feia només 3 gastos. Per tant, tot va començar el festival aquest, o el bar de Palamós, tinc entès? A Sant Joan, a Palamós, sí. I després, a partir d'aquí, el boca a orella, i van a sortir, i fins de fer, com ara... A partir d'allí, mira, ja veig, ja veig que el segon va ser, potser, ser el ras, en aquest dia d'arro, girona, banyoles, bueno, i així, sí. I, a més, és que ara ha estat a les festes de Sants... D'on té la gràcia, ha estat a les dorses, a les de Sarrià, ara també, a l'escola de la TV, que s'ha maturat gent. Sí, sí, és veritat, és veritat. No pares, la gent la té molt de carinyo, o què, on tu notes? Sí, el meu, és la clau, el públic és la clau. I per què creus que agrades tant, i també amb molta gent jove, eh, atenció? Sí, no, gent jove i gran, també. I també gran, eh, així, de la morada, també, eh. De totes les edats, i tu, per què creus que és el secret? Perquè has vist-hi. A vosaltres, hi ha molt d'humor, hi ha molta festa, eh. Sí. De fet, tu has treballat tota la vida de mestre, em sembla? Sí, sí. I ara ja estàs jubilat, eh. Sí, he fet un any. I què tal, la jubilació, com la portes? Bé, bé, eh, molt bé. El que passa és que... Si vols fer de música, jo ara... No cobro la jubilació. Ja. Ah, clar, perquè... Per poder compaginar les dues feines, no? Sí, sí, no. I tu, que has sigut mestre tants anys a la mella de mar, per cert, quines matèries donaves? No, jo feia català, castellà i anglès, va ser castellà i anglès. Anglès, castellà, català i matemàtiques. I t'asseguro, t'asseguro que mireu que ja soc de la seva, eh. Perquè d'això que ara he caigut i he estrat el ministre. Jo feia igual, no? Estic igual, català que castellà. Igual, igual, igual, igual, igual. Tu dius això del que haig de ser el ministre que s'ha passat? Espanolitzant. Doncs el fet és perquè el meu, perquè és un dels dos d'aquestes dones que s'ha de ser, s'ha de ser complir i procurar fer castellà i català, i ella, aquí, per aquí dient-se que... A les coses catalunya... Ja, n'hi ha un par, n'hi ha. N'hi ha un par. De fet, tu creus que tenim una bona educació aquí a Catalunya? Sí, home. És cine, eh. Estic igual, perquè també és el mestre, i som complidors i fem de la feina, eh, els mestres. Que, per cert, ha comentat això del ministre Bers, que jo em sembla que tu segueixes molt l'actualitat, i... Sí, home, perquè és del Lloró. Era tots dins i cançoletes. Això t'anava a dir, perquè, per exemple, quan Maurínio li va posar el dit a l'ull a Tito Vilanova, tu hi ha la mateixa nit, perquè va ser el concert de sants que jo hi era, la mateixa nit ja vas cantar el meu petit quan balla, balla, amb el dit dit dit. O, per exemple, ara fa uns mesos amb el tema de la Casa de la Fants, del rei Joan Carles, a Botswana. Vas fer una adaptació... El culpatiel elefante que está tranquilo en Botswana. Sí, mira, tenim aquí un fragment de la cançó. A veure si la podem posar. El culpatiel elefante que está tranquilo en Botswana. El culpatiel elefante que está tranquilo en Botswana. Y viene un hijo de puta y le mete una bala y lo manda pa' barajas. Y viene un hijo de puta y le mete una bala y lo manda pa' barajas. Un elefante se valanteaba. Oh, gobeía. Fueron a llamar al rey de España. Miquel, perquè estava l'elefante que se balanceaba, però no sé què hi ha. Escolta, on escrius aquestes lletres que t'acudeixen? Com fas els links tan ràpids amb l'actualitat? Ràpid, però costa molt. Gosta el padre de Padre Ores, buscasa los detes, doyam trios, a vosotros que vayan y yo. A ver, escandillo. Vull que costa, costa. No, no. Però, al Нуche, sí... On hi ha el límit de la llibertat d'expressió i l'ofensa personal? Sí, aquí a Mmolpe que buscava molta tendència. Iceara ja ha arribat molt malament. Has tingut alguna vez algún problema per les lleis a cançons? No, algún geometric separado. A més, fas càntics colers, no? Sí. Si em dius que ets algú que m'ha dit que són fàcils o un pepero, que són fàcils, és... Però bé, no. Però no... No cal que ets d'ofició, és dir. Perquè a tots és impossible. Clar, però no ha anat a més, no? No has tingut cap problema, cap concert, ni res. Perquè, home, de fet, una de les claus també de Miquel del Roig, dels seus concerts, és que tu, Miquel, transmet una energia, un bon rotllo i un positivisme que tothom és que es contagia, i com a alguns concerts que haurien estat amb milers de persones allà, sembla mentida que, per dir-ho de forma vulgar, un tio amb una guitarra, sol, pugui aixecar totes les crits i cantis que genera, no? Jo, perquè m'estimo molt la gent que t'ho dic jo. És que és la clau. Sí, sí, no, no, no, que l'únic que ho diguis. La setmana passada, per cert, es va metre l'entrevista de Jair Domínguez, ara que parlàvem d'això del rei, no sé si t'has assabentat de la polèmica i de com va anar el programa del vestillari il·lustrat. Sí, sí, sí. I què opines de tot plegat? A mi, a mi, sí. Jo, per mi, què? És el que ho subava, però, per exemple, la gent que està molt fisciós, estan tots a la guai, a la mínima, però a molts no va ser tan fort, ni molt menys, eh? Perquè les setmanes, tots a la guai, que estan tots al tanto, i a la mínima és el que hem de dir, serà al tanto, serà al tanto. Seran en compte, no dius tu? Sí, sí. Perquè no pugui passar alguna cosa, tu, d'oci. Sí, sí. Per cert, aquest sentiment d'independència, que, a més, també, tu, als teus concerts, a la guitarra, em sembla, no?, que portes l'estelada amb una enganxina, i últimament també hem pogut veure estelades als teus concerts. Aquest sentiment que sembla ser que hagi sortit de l'armari de Catalunya durant aquestes últimes setmanes, que ara també afecta la gent dels nostres polítics, tu ja el notaves, aquest caldo de cultiu, per dir-ho d'alguna forma, des d'aquests fa 3 o 4 anys que vas fer embolos, o ha sigut un clic que ha aparegut els últims mesos? Això és d'ara, perquè abans no era tant. No era tant, home, jo abans no hi havia, perquè jo vençó bé, però ha sigut més de fa un any, que ara vas al concert, i quan portes el concert, tu anaves aquí, independentista, és de fa un any, encara no. Abans de començar el concert, la gent ja està cridant. Sí, sí. I cantes cançons de gaire independentista, puguem dir així el teu repertori, que has guanyat últimament, veient, per exemple, la manifestació de la Diada i tot plegat? Sí, ara sí, quan m'agafes un cop, però sí, també hi ha rotis, i és més diària. Sí, és que ara hem de ser aquí al bar, tranquil·lament, i no venen al cap, però sí, sí, n'hi ha. Diguem que... Tu com ho portes? Clar, són moltes cançons les que toques. No sé si has arribat a comptar-les a un concert. No, no, no, no. Moltíssimes. Potser són 100 o més. Què dius, 100? Més, moltíssimes, més. Però estaríem parlant... Pobrem, no sé, 500? No ho sé, tant es potser no ho sé. Home, però una erbaïda... Tu ho portes amb full, o com va, o com apropàs un concert? Bueno, jo, per tot dia, per tot apuntat, per el principal, no, jo, depèn de la gent, doncs faig... Depèn de la policia, doncs sempre puc canviar, no? Normalment faig sempre tres parts. Una part primera és que faig versions, això, i els sucesses del rei... No en fet, no? Sí. Després faig altra part, que és de música ja, de música del país, música del nostre poder, Antoni Afó, amb aquest espet, això, no? Les catarres... Sí, sí, que tu vas al dia de la música catalana de forma increïble, també, no? Avui mateix he fet aquesta de... Ja hem anat a fer espai, no sé si ho sé... Home, perdona, vols dir que a Sant Just serem els primers en escoltar... Sí, sí, sí, de bo. La versió de... La veritat, sí, sí, de bo, els primers. A veure, si la podem... sembla que la teníem per aquí. Mira, és aquesta, eh? Open Gangnam Style. Open Gangnam Style! Sí, sí, sí, i tu l'has posat en la lletra catalana? Algo, sí. Fem un mix, és a dir, poso el meu en català, viixo algo en coreà, i sí, una mica de càrrega. Tu ets que la setmana passada el Polònia va fer el Mass Style? Sí, de moment m'ho he dit. L'altre dia, l'altre dia que estàvem a Breda amb els catarres, que és que som... Som els catarres. Sí, som els catarres, sí. I escolta, Ari, què hi ha ara de moda? No sé, jo ara jo la moda, i em va dir... No ho sé, doncs no, no ho sé gaire. I ara s'ha entrat al YouTube, eh? I a l'altre dia, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Doncs escolta, és que clar, aquesta també és la gràcia, no? La gent també volen això, participa a ell, participa a ballar. Sí, que una mica, també, les cançons que estan de moda ara, perquè ell hagi tingut alguna declaració, no sé on, teva, on deies que hi ha molts cantants que s'equivoquen una mica, perquè el que fan és cantar el que ells volen, i tu el que dius és que no, que el que tu fas és cantar el que vol la gent. Clar, sí, és normal. I com vull cantar per mi, doncs mira, em quedo a casa, i aquí, a casa, me volen cantar el John Denver, i tot això, he lligat per mi solet. Sí, perquè tu què cantes quan estàs sol, quina música escoltes? Home, a mi m'agrada molt, com a compri, a casa, i el John Denver a mi m'encantava, m'encanta. M'encanta el Lluís Jack, i és molt escrit, jo no sé què em marxtroco, però jo m'agrada a mi la música anglèsa dels 60. Sí, però és clar, però això un cantó només per a mi. Sí, sí. No, quan estàs allà tranquil, no? I després, ja, quan tens els bolos i concerts, una altra cosa, estem parlant amb el Miquel del Roig, que per cert, abans hem comentat que eres mestre, no sé si ara els teus exalumnes et venien a veure, et venen a veure alguns concerts que fas... Sí, sempre, sempre, sempre. Sí, perquè és recordant de l'escola que jo també hi ha, amb la teva mosqueta, i tenen coses molt guapes. Perquè a l'escola també els hi cantaves, aquestes cançons? Sí, sí, sí. Quin curs feies a l'escola, de mestre? I quart. Tenien 80 anys, 9 o 10 anys. Clar, tenim por fer això amb el Miquel del Roig, potser els marca, no? Sí, sí. Molt bé. Doncs no, Miquel, veig que estàs així en un ambient... que estàs tranquil, m'ho imagino. Sí, sí, sí, estic al bar. Aquí, al bar, a la mella de mar, estàs fent una canya, no? Sí, sí. Has anat a pescar, avui, o no? No, no, no. I has anat a... Demà vas? Està molt bé. Està molt bé, avui. Està molt bé. Diu que els propers dies plaurà bastant sovint. Sí, sí, sí. Ara ho dèiem, que el dissabte, quan vinguis aquí... Jo ho he vist, jo ho he vist, bé, si hi ha locals... Si hi plou millor. Sí que hi ha locals, sí, que és el de joves, que en cas que plogui. Una altra curiositat que m'han comentat abans del Sergi, del que és el de joves, és que tu, als teus concerts, tens una clàusula, que diu que a partir de 3 quarts d'una ja no et toques. Sí, a mi perquè... A mi em tocaven sempre per a les altres dos anys, totes les quatre, i vaig de foto, eh. Jo soc gran i pintar, m'adormo. Sí, sí. I et fan cas, ara, o no? Algo, algo... I altres no. Qui no t'ha fet cas? On no et vam respectar? A mi l'ha demat, que a mi em fan sempre les quatre, i allà ho faig. Hi ha altres més. I després, una altra, que també he coincidit amb gent, que m'ha comentat coses de TVN i tot plegat, que mai trobes al lloc on s'ha de venir a tocar? Sí, jo els tinc molts, tot aquí, a Barcelona. Et perds molt? Terrible. No sé què em sembla, però... Però, escolta, no tens un GPS? Sí, sí que tinc, però no me'l poso. Clar, és que, Miquel, si no te'l poses... Sí. Potser te l'hauries de posar, no, per arribar al lloc. Perquè aquest dissabte no patim, que vindràs. No, però això és el que va a prop. Tenim entrada a TV3. És veritat, estem aquí, aquí davant, a la entrada de TV3, a Sant Just Desvern. M'imagino que, si no ho trobes, tu preguntes i sempre s'arriba. Sí, trobo, sempre sí, trobo. Si no, truques i ja està, molt bé. Doncs escolta, Miquel, no molestem més. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé el concert d'aquest dissabte. Allà hi serem, sigui a la plaça Camuà, per l'aire lliure o perquè plou a dins del casal de joves. I res, m'escoltarem, que ja tenim ganes, aquesta nova versió del Gangnam Style... Home, sí, home, per Miquel del Roig, que això serà aquest dissabte i potser... Perquè la gent també ho grava molt i ho penja al YouTube. T'ha n'has adonat d'això? Sí, sí, sí, molt bé. Et sembla bé que la gent penja els vídeos al YouTube? No és jo guà, no és jo guà. Cap problema. Home, és que n'hi ha algun que té bastants mires de visites. En fi, Miquel, que vagi bé, i en retrolem aquest dissabte aquí a Sant Just Desvern. Home, si te'n recordes, Miquel, i vols fer una salutació a l'escenari, a la gent de la penya del Morro... La gent de la penya del Morro, va bé. La gent de la penya del Morro de Ràdio Desvern. Fas una salutació, que estarem tots allà al concert. Vinga, promes, eh? Molt bé, molt bé, Miquel. Molt bé, Miquel. Que vagi bé, bona tarda. Adéu, adéu. I a la gent de la penya del Morro de Ràdio, que vagi bé, bona tarda. Després de cadascada, la barca del fiar ràdio, petit YouTube, que no pumes mentrestant desagotar. L'hi van dir al vespegueño i es goteu fumant, fumant. La farola, la farola. La farola, la farola. La farola, la farola. La farola, la farola. La farola. Un vespre va anar a l'església, busc en mosset agustí, aquí des del confaccionari, nitxafós, que és com estava, no ho veia per cap einfach, i quan va localitzar-lo, va esplamagar tras cantó aquí ja us ll triangoo. La farola, la farola, la farola, la farola, la farola, la farola, la farola, la farola, la farola. Digues-te l'edat que tiene, de seguida ser la doy, soy de la quinta de Momo. No rísim a teva con, no paigues tan la canada. Primo si hi hagi sense un temps clar, saps què diem a la cala des d'embrega i a xorrar. La farola, la farola, la farola, la farola, la farola, la farola, la farola, la farola. Tres coses tiene mi pueblo, que no las tiene Madrid. M'agrada la rosa en caldó, m'agrada la rosa i ja la xiquè que més m'agrada És la que tinc al costat, la parola, la farola, la farola, la farola La farola, la farola, la farola, la farola, la farola, la farola