Raquel Aturia - "Parla per Parlar"

I continuem a la penya del Morro de ràdio d'Esvern. Gràcies, Cristina. Ara que no tenim res preparat perquè he refallat una secció, perquè no fem allò que fem a vegades, parlar per parlar. Sí, a mi m'agrada. Sí, et sembla que ho fem? Escolta, posa la sintonia del parla para. Hola. Bona nit. Bé, bona tarda. Més ben dit. Si ens esteu escoltant i voleu contactar amb nosaltres per explicar-nos qualsevol història que us preocupi... 9. 3. 3. 7. 2. 3. 6. 6. Pujo la música, saps? El telèfon que us escolta. Clar, perquè aquesta hora de la tarda, de fet, no esteu sols. Ara... Sembla una mica la música per si algú que vol trucar, saps? És una bona sària, la veu, Jordi? Sí, clar, és molt important. Bé, sembla que mira, tenim una primera trucada. Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem? Si no et fa res, m'estimaria més, mantenir-me l'anonimat. Ah, d'acord, doncs... Que tinc un problema que em preocupa molt. M'estimaria més que la gent no m'identifiqués. Ah. Sí. Què et passa? Vaig al revés del món, saps? Treballo de nit, intento dormir de dia, els veïns et molesten... No saps quan et despertessis d'esmorzar, dinar, sopar o que has de fer... Perdona, perdona. Dius que treballes de nit. Sí, sí, sí. Fins a quina hora treballes? Depèn del dia. Fins quarts a cinc, segur, normalment fins a les 6, 7. I això t'inquieta molt perquè, clar, t'estorn els horaris, no? Clar, quan arribo a casa ja pràcticament ha sortit el sol, el cost s'ha activat, costa més dormir... Un drama. Un drama canviat. Sí. I, sobretot, els veïns. Sí? Això és un gran drama. Escolta, una cosa. Cristina, aquesta veu no et sona, tu. Una mica. Ara que ho dius... Perdona, una cosa. Ja sé que no has volgut donar el teu nom i tot això, però tu treballes a la ràdio. Podria fer... Perdona, una cosa. A més, que és riure, eh. Tu no és la Raquel Atúria de parlar per parlar. Però, Jordi, t'he dit que m'han tanyat l'anònima. Escolta, però sí la Raquel! Oh! Raquel, bona tarda! Hola, bona tarda. Gràcies per participar en aquesta broma, eh, que he fet per començar el programa. Efectivament, la Raquel Atúria del programa, per parlar de ràdio Barcelona, que en moltes nits té, en molts ullents, enganxat amb les vostres històries. Gràcies, eh, per accedir a aquesta intro, perquè, per cert, això és veritat, per no? Tu, amb el tema d'horaris, estàs fatal, o què? Ha estat terapèutic, per mi. La catàlar, sí, m'ha agradat. El poder express a la fi, que et veïn tot i si dormi, és, bueno, és complicat, passi, aquestes coses. Però bé, bé, ho portem amb molta alegria. Ja he fet temps que volíem parlar amb tu sobre el parlar per parlar, programa mític, també, de ràdio Barcelona, que no és l'Hablar por hablar, no? No. L'Hablar por hablar és la versió que es fa des de Madrid, que també s'escolta Catalunya i Andorra. Nosaltres només sortim per Catalunya i Andorra a IFM. I aleshores, aquí a Catalunya, a través d'una mitja, o a través d'Internet o de TVT, qui vulgui pot escoltar l'Hablar por hablar. A mi em sembla que és diferent, perquè aquí una mica es dona temps de la trucada, el que considerem un portó. I després, i això una vegada, parlant amb l'Andreu Bonafuente, ho comentàvem, que les particularitats regionals, imagines tot aquest debat que hi ha hagut últimament sobre Catalunya, independència i demés, ens ha ocupat moltes matinades i hauria estat, potser, més complicat donar-li aquest espai, vull mesurar les meves paraules, eh, a nivell nacional. No, tens raó, aquí hi ha una sensibilitat que potser altres parts d'Espanya, i és que, per cert, com deien el programa, parleu de tot, no?, perquè la gent truca i no sé si hi ha algun tipus de filtre a les trucades. Bé, hi ha dos productors, que són l'Adrià i l'Albert, aquest any, i que, evidentment, ells agafen les trucades abans, perquè materialment seria impossible. Penseu que som tres a l'equip, no tenim tècnics, fem nosaltres, i aleshores és com tot molt... és un programa molt cuidat, molt mimat, molt des de... I ells el que fan és escoltar el Lluïen, parlen amb ell, i, aleshores, quan es pot, se'l truca i participa, el filtre que hi ha. Com es prepara el programa? Tu qui no arribes a la ràdio, com ho feu? Ai... Això no ho sabies, no ho escaps, eh? No, mira, nosaltres arribem entre les 11, les 12 de la nit, depèn del dia de vegades, una mica abans. I, aleshores, el que fem és mirar-nos, evidentment, tot l'última premsa, i, a més, en l'està molt el dia, començar a preparar, per exemple, els resums o programes especials que puguem fer, s'editen les trucades que considerem importants del dia anterior, són trucades, potser, imaginats de 20 minuts o de 10 minuts, o de vegades de mitjora, i les deixem en un minut, dos, per poder fer la presentació, el resum. No, jo t'ho preguntava, perquè a vegades hi ha gent que pensa que els programes d'aquest tipus no cal en preparació, perquè tu estàs davant del micròfon i parles en trucades. A mi m'han dit més una vegada que si, mentre parlàveu els dients, m'estava fent les ungles. No és veritat. Sí, aquesta és una altra rumborologia de la professió, no? És una gent urbana, no fem cas. No fem cas, no? I també hi ha altres programes, no sé si és segur que no, però que també comenten que, per exemple, quan en programes de trucades, el tècnic va a la seva, com dius, tu i Joan, Joan a la Palabrada, dos ambiants a WhatsApps. En el meu cas, com que el tècnic sóc jo, no és... no, no. Jo faig de tècnic, em registro que arriben els ullets, i portem un control bastant estructurat de les trucades molt important, perquè després això, doncs, a lo millor, que en d'any decidim fer un resum de les històries de l'any, necessitem tenir temàticament ordenat tot o fer seguiments de, no sé, històries que comencen, em penso que ja aviat farem cinc anys en antena, i, clar, hi ha gent que t'està trucant des del principi, hi ha hagut una mica l'evolució de la seva història quan et trocava el principi, molt preocupat, perquè no ho sé, he imaginat un problema amb la seva parella, després es divorcien, després entrem de pressió, conec una altra persona, tot l'evolució és molt interessant. Clar, és que tu ets com de la família, Raquel. Bueno, a mi sempre em diuen, me'n vaig a dormir amb tu, o la meva parella és que me'n dormim tu, o no sé què, la típica broma, no? I jo sempre dic, respon, això, quina pena que s'adormin amb mi, no? Ja sé que no es mantinguin despertins a quarts de cinc a càrrecs. Perdona, però aquesta veu dolça, sensual, altres seves de matinada... Escolta, és un plaer, eh? La conec, Jordi, que l'has sentit més d'una vegada. Home, evidentment, és un molt fàcil. Jo he vist molt bé, quan has fet la introducció... No, això era una conya, una conya marinera, això. Bueno, Raquel, que va, per favor, de totes formes, jo volia preguntar-te si tu entrenes la veu d'alguna manera, prens, no sé, llimona amb mel, abans de començar, per tenir aquesta veu malosa? No, la veu també és una altra gran hàndica, però ve de sèrie, això és com és. El que sí que faig és intentar estar relaxada. No pren cafès, però perquè la perci del cafè no m'agrada. I durant el programa, tinc un parell d'infusions, un parell de tasques d'infusió allà per anar fent... Bueno, és... una mica et posen a l'an teva espai. Sé, per exemple, que la Macarena, que és qui ho presenta des de Madrid, tu fa mal llum tancat, jo no, jo faig de mal llum obert, però clar, per també, per una qüestió pràctica, perquè tinc una taula de so i... La Macarena, atenció a la dada, la Macarena ho fa amb llum tancat, no? És curiós, això, perquè creu una mica més d'intimitat o què? Suposo que sí, clar, va molt al tema mental. Ja. Pensa que, en realitat, les meves... les meves quartes dues de la matinada, o les quatre, són per tu, per exemple, les set de la tarda, perquè el teu cos va diferent. I aleshores has de baixar revolucions, l'espit, aquest que tens, i sobretot vosaltres, que sou gent de ràdio, sabeu que, quan un obre el micro, per més temps que faci que fa ràdio, sempre tens aquell coquet i... Sí, perquè, a més, la ràdio a la nit té un altre ritme, és màgica, és més lenta, que en canvi, a la tarda o el matí, ja dic una altra cosa, els problemes d'espartador, però clar, tu, a la nit, no? La nit és màgica per tu? Sí, tan caüés, i tant. Sí, sí, absolutament. I, a més, és això, que es crea que microclim aquest espai, que ja convida a confessar-te una mica, no? A mi m'agrada. Per cert, Raquel, una pregunta. A quins ingredients creus tu que ha de tenir una presentadora d'aquest tipus de programa? Paciència. Sobretot, no? Sobretot. S'ha d'escoltar actives molt important, s'ha d'escoltar i no precipitar-te amb les preguntes, i molt de respecte perluyent. I empatia una mica, no? Exactament, sí, sí, el més important. No jutjar, en aquest espai en concret, el més important és no jutjar. Per tant, empatitzar, respectar i deixar parlar, fins allà on la persona vulgui entrar. A mi m'agrada molt els... Mm-hm, què fas? De debò, tu. Això també és un clàssic. Home... Mira, si ara estem entre col·legues, ja sabeu com va el tècnic i tal, jo, clar, com que estic enregistrant la trucada, t'endeixo a baixar el micròfon, perquè, si no, es capta absolutament tot. I a vegades, l'ullent, la dificultat que té, no tenir la persona al davant, quan me tens una conversa, és que no saps si t'estàs escoltant. Aquesta manera de sentir és... perquè ell sàpiga que l'estic escoltant i que estic molt conscient del que m'està explicant. I, bueno, que et surt, de vegades és que simplement no saps... Què dir? Perquè t'estan explicant una cosa tan dura, que estàs processant, o no? N'estàs al teu temps, també, per païro i fas. Com en una conversa normal. Què passa, que en aquest context, doncs sempre... Bueno, suposo que és una marca de la casa, no? Clar, i després, també, els silenci són molt importants, no? Perquè hi ha moments, a vegades, no hi ha d'atenció, però aguantes molt, Raquel, no sé com ho fas. Els silenci es pesen, i és el que us comento, quan hi ha un munt d'informació que ens arriba per via no-verbal, que quan una està mantenint una conversa cara a cara, doncs des de l'expressió dels ulls, com gesticula, o, de vegades, veus que el que t'està dient verbalment i el que està comunicant amb el cos és contrari, no? L'exemple típic, una persona que està plorant i diu, no, no, estic bé, home, no estàs bé perquè estàs plorant. Clar, clar, i després, clar, és una mica... Tots aquests d'informació, quan tens la conversa per telèfon, no la tens. Aleshores, els silenci són brutals, perquè moltes vegades porten missatges molt contundents, no? De fet, quan una persona t'explica històries molt fortes, sobre, no sé, fins i tot, intents de suicidis, malaltia, o quan se t'explomen el telèfon i comencen a plorar, tu gairebé ets com una psicòloga en aquell moment, no? Jo ho passo malament, eh? Jo ho passo malament, no. Vull que, per això, intento que la persona se serem, i el meu paper crec que és també ajudar a reflexionar, és a dir, a posar en perspectiva el que t'està passant. En el moment que algú ho verbalitza, i és un gran què, perquè ja està assumint que allà hi ha un problema no resolt, que és dels problemes, que també tenim trucades alegres i trucades de crítica social i sobrepolítica, no? Però, en el cas dels problemes, abans deia, tu Cristina lo d'empatitzar és superimportant, i si algú t'ho estarien, evidentment, des de fora sempre es veuen les coses diferents, i intentar ser una mica escèptic, perquè la persona pugui, també, això objectiu al que li està passant. No dic del problema. Exactament, sí, separar-se d'or, amb perspectiva. Perquè t'hauria de fer alguna prova per parlar o com va anar? A veure, jo... Hi havia diverses candidats, segons en Vendí o diversos... No sé si hi havia algun candidat, també. Però jo ja treballava a Ràdio Barcelona, ja fa 9 anys que treballo aquí, i ja havia fet Fórmula Arial, havia fet Fórmula 40, i abans havia estat a Flaj i Faema, i aleshores, sobretot a Dial i a Flaj, tenies païs de trucades, després presentàvem un programa que era el repàs de la llista, i a Dial presentava quan vaig començar un programa que es deia Desmarcat, que ja no existeix, que era també de nit, però més aviat, de 9 a 12 de la nit, i era de trucades, la gent trucava i li deia que era una cançó a la meva parella, o vull que li facis una trucada sorpresa, per dir-li que és superimportant per mi. Res a veure amb el parlar per parlar, em sembla? No, però sí que hi havia el tema de les trucades, i aleshores, com que jo... Una cosa és fer re, una altra cosa és obrir línies, i que et surti i el que et surti. No saps mai quan una persona està mantent aquest dia. I aquest vegatge ja el tenia. A part, la formació, jo soc educadora social, tinc una base de psicologia... Una mica... que van considerar que pel meu perfil em captivava. Ah, veus? Veus? Aquí ja hem olorat alguna cosa, eh? De fet, fa un moment apuntaves que no sé si hi havia algun candidat. Home, jo crec que aquest programa... No sé si alguna va fer-te alguna veu masculina. A veure, el nostre cas, sí, a nivell de Barcelona. Fa un parell d'anys que vaig en malaltia i em va substituir un dels productors. Sí, home, jo no tinc res en contra, del productor, que segur que ho va fer... Faltes-te que bé, però, escolta, on hi hagi una veu femenina... El parlar per parlar, que es tragui la resta, és la meva opinió. Bueno, és que t'endima associar nit, veu dolça, veu de noia, tal... Però també... bueno, hi ha programes amb un altre perfil diferent, però en aquests moments, en la mateixa franja horària... Bé, no faré propaganda, no? I, a més, amb el mateix perfil, tot i que allà sí que es mullen, hi ha un home que porta molts anys presentant un programa amb el seu propi estil. Sí, sí, sí, no, no, clar, de fet, ja qui pensa que aquests programes funcionen, perquè com que truca la gent o hi ha gent que té problemes, ho explica, és una manera, també, pels clients, de dir, mira, hi ha gent que està pitjor que jo. Tu això també ho comparteixes o no? Ajudar, relativitzar. A mi, quan jo l'escoltava, el parlar, quan era adolescent, de fet, el primer dia que vaig trobar-me amb la Gemma Nierga a Ràdio Barcelona, vaig posar-me a tremolar, no? Vaig treure el passadís, me'n recordo perfectament, dels passadissos, de la redacció cap al lavabo, que és un passadís estret, i va ser com un... és ella! Sí, doncs mira, ara... Clar, i ara et troba ella, no?, i dius, ets tu! Sí, no, bueno, no, que va, el que passa que ara... et converses alguna vegada i així, però és el teu ídol i la persona per qui t'ho has sentit, amora la ràdio, trobar-te, i, a més a més, que et donin l'oportunitat de fer el que t'ho escoltaves, imagina't, quan em va passar, no m'ho creia. Que bo, que bo, i llavors tu també ho pines, això, que relativitza, no?, el fet d'escoltar... Exacte, sí, un dels objectius que tenia el programa, aleshores, quan me'n mantenies conversa, d'hora de preparar el parlar, m'havia perdut, has fet més de reconduir-me, em passa com a les ullens. Resulta que era aquest, que encara no havia esclatat la crisi, la veritat és que al llarg d'aquests 5 anys les històries han evolucionat molt, però sí que era ajudar la gent a relativitzar, fer una mica de coach, que la gent es fes preguntes sobre allò que li preocupés, o la seva vida, i pogués posar-ho en perspectiva. I també, a la resta de ullens, de vegades tens algú tan dents que mai no has tret i sents algú que li està passant el mateix, i dius, ara, ara és la meva. Molta gent et truca i diu, no he participat mai, però aquesta noia i dir-li que és una teràpia agrupal. I tant, i tant, és que també som una mica... també una mica molt xafarders i ullers, bueno, ullers, no? En aquest cas, però, clar, tot això també ajuda. Bé, doncs, Raquel, Cristina, vols oferir alguna cosa? Sí, volia preguntar-te, Raquel, com és estar per les nits a la ràdio? Perquè suposo que a banda del noi de seguretat no hi haurà moltes persones, no? És tranquil·líssim, aquest any, a més a més, trobem a faltar l'agent d'Aciamanes de Nosvamos, perquè abans entravem pràcticament a la vegada, i nosaltres anàvem a les tuits de segona redacció, de vegades baixaven a baix i feien... Ara no, ara estem sols els tres amb el vigilan de seguretat. Molt bé, i en el cas de ràdio Barcelona, bueno, la cadena, no, en sí, a Caracàs, número 6, doncs, el Jordi et comentava abans, que era una mica màgica, les nits allà, jo et pregunto si són màgiques per altres motius que poden succeir els passadissos. Si tu saps alguna cosa d'això. Ara m'havia descolocat. Hi ha moltes llegendes urbanes sobre això, també. Són els passadissos de ràdio Barcelona. Què passa? Però què passa? Sabeu què em passa, que jo alguna vegada, per antena ho he dit, i ara faig servir una paraula que queda lleig, però soc una cagona. I jo també. Aquests temes em fan una por, i, aleshores, sí que tenim... dos ullents en concret que són superfans dels fenòmens paranormals, i sempre ens estan explicant investigacions que fan, i psicofonies... I, aleshores, jo em tens, oi? Deixem-ho, Raquel, que li expliqui una mica el Jordi, perquè no ho sap i s'ha trobat així. Què hi ha, el fantasme del senyor Torreski? Em va arribar que es veu que abans, antigament, on hi és ara l'edifici de ràdio Barcelona, doncs hi havia una casa senyor real, i va morir una nena petita. Llavors, a la primera planta, que és on estan els informatius i espòs, de vegades n'hi ha llibres que es mouen del lloc, i succeixen coses estranyes. Veig que la llegenda passa de generació en generació. Sí, perquè fins i tot a mi m'ha arribat. Tu Cristina va estar a ràdio Barcelona... Sí, i un dia les dues de la matinada, i em va fer una miqueta de por. Oh, que fort, bé. Doncs clar, no m'estranya que faci el programa amb la llum oberta. Jo la perspectiva que tinc és la dels productors, els tinc davant, així que no em plantejo més. Alguna vegada abans, quan estava i el que us deia, que era de nou a 11 hores, sí que no quedava ningú a la... Tu, Cristina, us sabràs, el control central és com una nau, no? El voltant del control central surten tots els estudis, i, a més, són tot pridrieres, i baixava el vigilan de seguretat de torn, tancava tots els llums, i quan havies de sortir tot allò a les fosces, tots els vidres, que et vas reflectir a tot arreu, amb els llums oberts de les taules de so, que tenen llums amb vermell, amb verta... Allò sí que era... Home, és que ràdio Barcelona va ser la primera ràdio de l'estat. A jota, no sé, 14 o 1, no? Maria Sabatés, que va inaugurar l'any 23 o 24, i s'ha fet molta ràdio i molt bona ràdio durant moltíssims anys, i, clar, hi ha els esperits dels locutors, dels anys 50 i 60, no? No sé, però sí que la llege d'aquesta de la noia o de la senyora, a mi també me l'havien explicat, que es passeja per la planta dels estudis i per la redacció. Bueno, jo ja m'he cagat una mica allà, eh? Sí que... Raquel, t'agraïm molt que ens hagis atès, que vagi molt bé i que, de nit, el parlar per parlar a ràdio Barcelona, i en hora bona per la feina, perquè a part del que hem parlat, també acompanyeu a moltíssima gent que està sola, i la ràdio fa companyia, més que mai es fa realitat, amb la Raquel Atúria i el parlar per parlar. Raquel, bona tarda, gràcies. Ah, i treballi molt bé.