Pep Bras

Així es va celebrar la cinquena edició dels Premis Gaudí, una frase que no s'ha dit mai, la festa del cinema català, i avui tothom coincideix a dir que, per fi, s'ha tingut una gala com Déu mana. Com sabeu, la va presentar l'Andreu Bonafuente, però el que potser no sabeu tan estimats jugents és qui hi havia darrere del guió. Porta 16 anys escrivint pel terrat, primer a la ràdio i després a la televisió, i aquesta vegada s'han carregat de coordinar el guió de la gala dels Premis Gaudí que es van celebrar ahir al Barcelona Teatre Musical. Pep Bràs, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, què tal? Ho hem vingut al programa. A veure, com es prepara una gala d'aquestes característiques? Doncs primer de tot que la gent quedarà molt parada dedicant-hi molt de temps. Ahir de cop i volta me'n vaig a donar que portàvem preparant-la des del setembre, a la qual cosa s'acaba i dius, ostres, i què s'ha de dar a la meva vida a partir d'ara i t'agafa el baixot, però amb molt de temps, molt de temps, i anar canviant coses, i anar fent coses. Quants guionistes has hagut? A veure, molts, perquè tothom anava feixint la seva cosa, i el coordinador el que ha de fer és anar agafant idees al vol. Per destacar allò, els papers principals, jo diria que l'Andreu, en primer lloc, la Rosa Gaulucha, que és la co-directora, Junto a l'Andreu, David Escardó, Eva Marsegué i un servidor, diria, i després tota la gent que s'hi anava feixint sobre la marxa. Bé, doncs, Nora, bona per la feina, perquè a més a més avui tothom coincideix, ha sigut la millor gala de les 5 edicions que porta els premis Gaudí, perquè, a més, Cristina, les gales també són difícils d'escriure. Jo suposo que a banda de ser difícils d'escriure, també han de ser difícils de presentar-les, bàsicament perquè aplatea a les gent que estan nervioses per saber si rebran el premi o no. I tot això a banda, moltes gales sabem que es fan una mica eternes i no acostumen a acabar mai. Com es planteja tot això a l'hora de crear-la? Sí, la gala és un gènere en sí mateix, com el cinema policia, el de terror. Aleshores, teníem l'experiència de les golles, que van fer una mica d'ediccions amb l'Andreu, i també van funcionar molt bé. I ja havíem passat aquesta fase de dir, ostres, hi ha 20, 22, 23, 24 premis, hi ha un senyor es coagrairan, i això deprimés terrenyament com a guionista, dius, fotrant un rotllo, i es tracta d'intentar oblidar-te en tu en primer lloc, perquè després de la platessa no oblidin. A veure, això existeix, no ho pots tocar, i per tant, el que has d'intentar fer en el temps restant és una gala curta, perquè hi ha les cagades. Si dius que l'Andreu només sorti dues vegades, perquè si sumes tots els temps dels agraïments, la gala ja dura massa, i dius, no, al revés. El que has de fer és que la gira estigui esperant que hi hagi una mica d'aixou entre agraïment i agraïment. Perquè, a més, el públic de les gales, com diu la Cristina, és el pitjor públic de tots, com aquest qui diu, no? Sí, i després en aquesta gala hi havia un altre problema fonamental, que és el clima general de la qual partia. Primera, perquè a la gala anterior, no van anar del tot bé com havia d'anar, amb algunes declaracions que potser no van ajudar, que aquesta gala partís bé, i a sobre, en el context polític i social que estem vivint tots, que semblava que si l'Andreu no sortia amb una instal·lada i cremant tot el sistema polític, que li dirien, ostres, que ha fluixet, i dius, no, i tampoc és això. Una gala és un espai per divertir-se, i ja has de compaginar les dues coses. Alguns moments divertits de la gala d'ahir, com dius, la pel·li sense iva del començament, per exemple, la irrupció del minut 17-14, fent conya una mica també de nosaltres, que això és el que ha de ser. La nova categoria d'actor terciari, o sí, que ells vol celebrar també entre la gent, o que l'Andreu surtis al carrer a veure què feia la gent que no mirava la tele als afores del Barcelona Teatre Musical, que per cert, una pregunta, Pep, la dona que algú es va trobar amb ella, allò estava preparat, podia haver sigut qualsevol... Això hi ha molta gent, m'han arribat a dir, per internet avui, m'han arribat a dir, hòstia, és la teva mare, oi? O sigui que hi ha gent que agafa unes paranoies, l'Andreu volia sortir, fer la sortida, i jo us diré que vam estar planificant el moviment de la càmera, això és l'únic que estava preparat. Vam estar planificant per on passaria la càmera, perquè a veure, hi ha un senyor monestèdic, amb el millor resultat que no es podia fer, perquè es matava l'intent de sortir per la porta. I el dia abans, el moment que va sortir, no una, jo estava fora congelant-me, perquè m'havia descuidat la gorra. Doncs el dia abans, no una, van passar 3 senyores amb gos. Què dius, ara? 3. No de dades tan avançades, però 3 senyores amb gos. Vull dir que... a veure... Però estava preparat que, per exemple, alguna senyora amb gos, en 3 o algú, perquè clar, quan va entrar, hi havia un premi per d'una, la vam sonoritzar, perquè tothom la pogués escoltar i posar un micròfon, però si està preparat... Però els tècnics d'això, a veure, són molt bons, també, eh? I ràpids, no? A veure, evidentment sabien que l'Andreu sortiria i que enganxaria algú. Va, això. Aleshores hi ha un senyor, un tècnic d'això, que hem micropreparat per posar-li. La premissa era agafar algú de fora, però no saps qui, eh? No, que l'Andreu enganxaria algú per ensenyar-li la barraqueta, sí, això sí, la dona aquella boníssima, eh? Depèn de com fos el personatge, també et diré que el millor no li hauria deixat entregar el premi, també. Vull dir que hi ha una gran dosi d'improvisació fins a cert punt. El que no pot fer l'Andreu és sortir al carrer i trobar-se amb un carrer que no hauria estat mai, evidentment. Clar. Vull dir, algunes quatre sí que es preparen. Que, per cert, tot això de la improvisació, dius que porteu un preparant la gala des de la setembre, hi ha molt de marge per això, per el tema de la improvisació, o que l'Andreu, en aquell moment, a part de llegir el teleprompter, digui la seva. Tu com vas viure la gala, tu? L'Andreu és l'Andreu. És que cada vegada que em fan aquesta pregunta, jo flipo, perquè és evident. Vull dir, l'Andreu, 5 minuts abans de la gala, dius que acabo de pensar una cosa. Andreu, un moment, és que no és ara. Ah, vale, vale. Doncs no, no preocupis, ja ho diré. Vull dir, l'Andreu és així. No, clar, i els sobres va ser del dia abans, també, no? Vull que també vegi un comentari sobre els sobres de Rajoy. Clar, l'actualitat va remol. Vull dir, encara que la gala portem mesos preparant-la, vull dir, evidentment, si l'Andreu o es fica dins d'una cúpula i no parla de res el que passa al món, és que la gala ha d'estar mantena posada. I tu, com vas viure la gala i jo, on estaves? Jo vaig estar quasi quasi tota la gala, darrere bambalines. O sigui, on t'estan preparats els entregadors per sortir amb un monitor que estava, que veia que anava seguint la gala pel monitor, anava apuntant cosetes, i el tros del Twitter, mirant quins Twitters, i anaven enviant la gent i coses d'aquestes. I com es diu la gala, el backstage? Perquè, clar, imagino que allò deu ser un caos de gent, persones amb un llavall silenci... Jo et confessaré que aquesta vegada m'he divertit més per l'exemple amb els boies, que vaig estar amb una furgoneta 3 sota 0 amb el Toni Garrido, que era el que posava els comentaris. Els ofus. I ja estaven allà, amb ell passant-li papers amb informació dels guanyadors que guanyaven, i allò va ser una mica més trist. Aquesta vegada, com a mínim, veus actors i actrius dos coses. És clar. I vas demanar fotografia amb algú o no? No, no costumo fer aquestes coses. Només vaig tenir un atac de fan, jo, en tota la meva vida, i d'ec tenia més de 23 anys. Una vegada, el Festival de Cans, quan feia un programa que es deia de cine, amb els germans coin que presentàvem Barton Fink. Per cert, Pep, una pregunta. Va sortir tot com m'estava planejat, més o menys, o valver-hi alguna cosa que va canviar radicalment, que no s'esperava? Jo, en el suplement de la Vanguardi, una setmana abans, vaig escriure un article que deia la gala somiada, i era una esperança que teníem tots que després de tant de preparar-ho, sortís com volíem, i jo deia, tant de bo ha sortit la gala que hem somiat, i la que ens ve de gust. I en aquests moments, me l'he de tornar a veure en calma, també t'ho diré, perquè el millor ara em passo el risc i no m'agrada, però per allò que l'hem tot, l'equip i tot, anem a acabar molt satisfets tots. Bé, doncs una bona, perquè a més a més suposo que avui també us han arribat felicitacions de tot arreu, no? Ja hi he de la nit... Estem molt contents, sí, tothom felicitant-nos, i després la gent va respondre, és la gala més vista de la història, vull dir que això també és important en televisió, vulguis o no, ho hem plantejat des del principi com un programa de televisió, de segrets per fer una gala divertida, i la gent va respondre, vull dir, un 18% d'audiència, des d'un quart doncs és la gala més... és el programa més vis a Catalunya, la qual cosa és impossible no estar content. Que per cert, ja que tenim aquí, no podem deixar passar l'oportunitat de comandar, que tu vas formar part del mític programa del Tarrat de Radio Barcelona, que una mica és on va començar tot plegat, i hem agafat un parell de fragments d'aquella època. La reició, no? El primer on li recordaves a la ja... bueno, desapareguda Mariló Casals, que us venia a tirar les cartes, si hi havia encertat o no, que tu és la persona que passaves una mica de revista, i després un fragment de la presentació del Tarrat del Dissalta. Va, escoltem-ho. Vas dir que el temps s'estabilitzaria i no plauria torrancialment. Hi ha una encomendant en aquell programa, que en afecta, sí. Per qui Catalunya o no?No, no va plorar torrancialment. A Catalunya es va quedar incomunicada, però també està venint el més important dels últims 10 anys, però no va ploure. A mi m'ha preguntat per la pluja.No, molt bé, molt bé. Ploure, ploure. Va ser bé, va anar va, va fer-ne tot. Camions volen, camions volen. Ploure, ploure, ploure. Ja hem escoltat les notícies. En aquests moments, a Ràdio Barcelona 2 i a Ràdio Manresa comença el resum del Tarrat. Gràcies, gràcies. Però no m'aplaudeixin, amics. No, aplaudeixin a Pep Bràs, que a peròs expressa de la direcció del Tarrat ha vingut especialment des de Premià de Mar per apresentar fins a les dues el resum del Tarrat. Endavant, Pep Bràs. Gràcies, gràcies. Estic emocionant. No m'esperava, no m'esperava això. Gràcies, gràcies. Pep, quan escoltes això, què et del cap? Doncs una de les èpoques més divertides des que hem de dir-ho en aquest món. A l'època del Tarrat a Ràdio em va arribar a fer sang en els genolls, perquè hi havia una moqueta que era molt dura i queia a terra rient i de debò no és cap metàfora. Vaig caure una vegada i em vaig fer sang, vaig fer un trau i continuava rient com una idiota. Ho recordava molt de carinyo, per mi ja ho he dit més una vegada, un dels millors programes de ràdio que he hagut mai, el Tarrat de les Tantacions, les aventures del Jaio Perico, històries, exemplars contals, tot estava allà de guionista, que des de llavors, sempre al costat de l'Andreu, en tots els programes de tele, la teva aventura amb el Tarrat, que com més continua, com una mica el cap visible dels guionistes de la factoria. Intento que el visible no ser-ho. Perquè de guionista i visible, són dos conceptes que no van gaire lligats i a mi em està bé. Jo sóc un tio que es lleva molt d'hora, com aquell altre que em va copiar la frase, i crec que ja està. No es deixa de veure, és veritat, perquè circulen rumors sobre la teva vida, que no surts de casa mai, que sempre estàs... No, soc embolicat amb una pell d'aixar i menjo ossos de rata, és la veritat. Gràcies, gran guionista, però no surts mai, sempre està allà a casa, enviar els guions... No me vaja a les reunions, però tot és per mi. No, intento socialitzar-me, quan diguis 70 anys he de discoteque, segur. Ah, d'acord. Per cert, ja per anar acabant, ara l'Andreu no fa programa de tele, però hi ha rumors que el situen a TV3 a partir del marx. Què ens saps de tot això, tu? Ahir va acabar l'agala presidament deixant una tarjeta allà a la vista. Vull trucar, clar que en la tarjeta si us fixeu no hi havia el telèfon. Però bueno, l'Andreu ja... Si vols realitar-lo, calia el telèfon i trobes el seu telèfon. Segur, segur, segur. Vols dir que és una pista, allò, una pista? No, jo crec que era un indirecte. No ens vol dir res, no? Perquè, clar, tots deu saber coses. No, amb la vida professional i privada de l'Andreu no m'hi fico, només en la vida sexual i prou. Doncs per la data de vida professional, que siguis més genocatífica, faràs... Tens algun projecte entre amants, d'aquí poc? A veure, jo... L'any anterior ha sigut un any, que ha sigut mig any escrivint una nova novel·la, que ara estic intentant trobar nòvies, també deixant la tarjeta també a la catifa. Atenció, perquè sempre es busca editorial, també. Sí, també deixant la tarjeta, terra. Diguem-ho clar. Tinc la gent treballant-hi, vull dir que no, van sortint cosetes. Molt bé. I van ser 6 mesos de submergit en el 1900, perquè és una novel·la d'època. Em llevava el matí, em ficava la pell de xaim, i després l'altre mig any, pràcticament, està a la gala dels gaudis, en la qual cosa, a partir d'ara, tampoc sabré molt què fer, no ho sé. El millor surt amb una gavardina, i pot que res, sense res, m'he d'estotar, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no m'ho he plantejat. No ens ho vol dir, eh? No ens ho vol dir res, o com són les coses de la tele, eh? No digueu res, perquè i tal. Bueno, en fi, Pep, moltíssimes gràcies, en hora bona, i que continueu al terrat, com sempre, fent-nos riure, i amb aquesta simpatia natural i nata, que teniu tots. Moltes gràcies, Pep, moltes gràcies.