I continuem a la penya del Morro, parlem ara d'una activitat que tindrà lloc a aquest divendres, perquè la secció de Cultura de la Teneu de Sant Just organitza una tertúlia sobre els reptes polítics i econòmics actuals de l'Unió Europea. Cristina, que no s'ho ha de fer, no s'ho ha de fer, no s'ha de fer. I continuem a la penya del Morro, parlem ara d'una activitat que tindrà lloc a aquest divendres, per a l'Unió Europea. Cristina, que no són pocs. A més, serà amb Carles Prats, que és periodista de TV3, conductor del TN migdia i excorresponsal de Televisió de Catalunya a Brussel·les i París, una cara molt coneguda, penso, per als respectadors de TV3. Carles Prats, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Añores tu, la teva època de corresponsal, quan estaves a París o a Brussel·les? Doncs no et puc dir que no, que et quedo una mica així, que tinc un poquet. Quan has viscut fora uns anys, doncs sempre et quedo una mica a les ganes de tornar a marxar, estic molt bé a Catalunya ara, però sí que de tant en tant, quan hi ha una cinera, quan hi ha una cosa grossa, dius, m'agradaria fer allà. Jo, des de fora, ja et dic, no, no estic mai corresponsal, però tinc la sensació que ser corresponsal de TV3 és una mica que toqui la loteria, no? Perquè... vaja, estarà fora, vull dir, fas poques peces a la setmana, és la bona feina. Efectivament, és una gran feina. Això de que fas poques peces de la setmana no et discutiria. Diguem que fas més hores conventilador, perquè, com bé saps, a banda de les seves notícies, els corresponsals fan peces pel 3.24, que a me'n 24 hores al dia. En el moment que jo estava a Brussel·les i a París, hi havia el venit al dia i feien connexions a les 11 a 12 de la nit. És veritat. Després a les 8 del matí, els matins també demanen connexions, òbviament, no? I ho fas encantat, i és fantàstic. És, efectivament, una gran feina, però no pares, eh? I on et va sentir... Ho fas de gust, eh? On et va sentir més utilitzat pels diferents programes, d'informatius de TV3, a París o a Brussel·les? No, pels dos... A les dues destinacions, ens treballem moltíssim per tots els programes. Potser les temàtiques varien molt, òbviament, no? A París té una vessant cultural, una vessant social, una vessant política que, molt pròxima pels catalans, que ens interessa molt i, per tant, permet que facis molts temes. I Brussel·les, per la seva importància política econòmica, doncs també fa que no varis. I les temàtiques potser són diferents, però el volim de feina, si fa o no fa, no deixa de ser comparable. Portes, Carles, uns quants anys no aquí fent de corresponsal, però ara que estàs justament presentant el Telenotícies Mitjia TV3, què trobes que és més fàcil fer de corresponsal o de presentador del Telenotícies? Defend el dia, hi ha dies de tot. De fet, són coses diferents, òbviament, no? Afrontar una era directa cada dia amb una interna de temes molt diferents, molt diversos, amb connexions amb directes durant el Telenotícies, doncs té una complexitat tècnica, una complexitat de contingut, has estat el dia de tot, però no és el dia de tot. En canvi, quan estàs de corresponsal, no pares en un altre sentit, has de profundir molt més en els temes, reescar les notícies, anar a buscar-la a molts fons, i després de tot allò digerir-ho, intentar explicar-ho de manera que la gent m'entengui. Perquè, per exemple, la informació comunitària és molt tècnica, les unions dels consells de Ministres, el procés decisòria de l'Unió, com una direcció que ens passa des del debat i ens converteix a realitats, doncs passa molt de temps, no? I tu has de saber trobar les fases d'explicar-ho bé, m'està gaire la informació, i això també té una complexitat, no? Perquè tu, com a corresponsal a Brussel·les, t'assabentaves de les coses que passaven? Perquè, a vegades, costa saber què passa al Parlament Europeu? Costa saber des d'aquí, si és veritat, però si un vol, realment, podrien dir que des de Barcelona, que es poden saber moltes de les coses que passen a Brussel·les, tant al Parlament Europeu com a la resta d'institucions. Perquè, gràcies a les noves termologies, tu pots seguir directe el plenari del Parlament Europeu a través del web, pots veure que, quan la teva llengua val a dir que el català encara no és llengua oficial i, per tant, no en català, però sí que pots seguir amb la resta de 22 llengües en streaming, per exemple, tot el que és documentació oficial, està penjat al web ràpidament. Però, per tant, no és el que passa a Brussel·les. No és el que passa a Brussel·les. És el que passa a Brussel·les. És una cosa de les coses que em va sorprendre més de Brussel·les. L'agilitat a l'hora de transmetre la informació. El problema de Brussel·les no és tant en l'accés a la informació de les fonts sinó la quantitat, el volum de informació que hi ha. Perquè hi ha tants institucions, hi ha tants actors en joc. I les temàtiques són tan diverses que és allà on hi ha la feina dura d'interessar amb els ciutadans de tot el país. No sé si es produeix un efecte de boomerang, però hi ha tanta informació que al final no sé si tens la sensació que els ciutadans ja no els interessa el que s'explica des de Brussel·les. Potser és veritat que hi hagi un cert desinterès als ciutadans al que s'explica a Brussel·les, però no sé si és tant pel volum de informació, perquè en definitiva, al final, el que publica, la premsa aquí, jo penso personalment, és una opinió meva. Potser el desinterès rau, en el fet que són institucions que els ciutadans, per mi, per mal perceben com molt llunyanes, i les institucions que no sempre té la idea que hi ha una certa capacitat d'influència que emanen directament dels ciutadans, com és el que vol el Parlament Europeu, i no s'és prou conscient que el 80% de la legislació que nosaltres ens afecten en el dia a dia emanen justament de les institucions europees. Curiosament no en som consens, però en el nostre dia a dia gran part de tot allò que s'ha decidit políticament té una visió a Brussel·les. Sí, però em sembla que tu passaves millor cobrint a Sarkozy. Home, certament, jo vaig estar a París justament en l'ascensió de Sarkozy cap al poder. Quan Sarkozy era ministre de l'Interior, després va ser ministre d'Economia, després va ser president de l'OMP, i vaig marxar just quan estaven a punt de fer les eleccions, però després vaig tornar a fer les eleccions, i si que realment com a personatge polític és el que en recomana una bestia política que és molt interessant de seguir de prop, és aquelles persones que han escut per la política, han escut per la feina que va fer ara bé, és aquelles que genera passions, tan a favor com en contra, com a paridista com a observador és molt interessant viure una etapa d'aquestes, amb una d'aquestes persones, però, com es va veure, es va cremant. Aquesta sobre exposició mediàtica el va portar a un reputx per part dels ciutadans francesos. I el Sarkozy és tan baixet com sembla, o encara és més baixet? Home, és baixet. Sabeu que porta fins i tot alces aquests talons, una mica més alts a les sabates per dissimular-ho. T'hi vas fixar, tu, en algun meeting, en algun esdeveniment que hi havia ells, i portava alces o no? En realitat, jo no m'hi havia fixat específicament, fins que un dia me'n recordo que la premsa francesa em va fer molt de ressò i de fer algun tema, però no especialment, però sí que és veritat que és una persona amb la més baixeta, i, clar, que per donar-se més importància, doncs ho he intentat evitar i mostrar sempre, no? Per cert, parlant de les corresponsalies i tot plegat, els corresponsals, pobres, sou, o vaja, eres tu també, són carn de zàping, perquè hi ha moltes vegades, que no depenen d'ells, el retorn, que sigui la qüestió tècnica, etcètera. Tu recordes el teu primer directe com va ser? Doncs mira, sí que recordo el meu primer directe, i no va ser com a corresponsal, sinó que va ser com a enviat espacial. Va ser l'any 2000, i va ser a Islamabad, al Pakistan. De Unido, no? Però ja veig, sí, sí. Va ser i jo vaig arribar al Paquí, que a més em recordo molt bé, que el 2.000 és un any especial, el mes de setembre, molt especial, i vaig anar-hi el 19 de setembre, just després de calvar les tores bessones, vam enviar una equipa allà, i vaig a Tarrag, a Islamabad, en una ràpida a l'hotel on hi havia totes les instal·lacions els directes, i vaig ser un directe a Gorgència, i recordo que estava tremolant. Sí, no va fallar res, ni lo tècnicament. És curiós, perquè a vegades ho comentem, directes que fas des de l'altra punta del món, que sembla que hagi de ser tot molt complicat, que arribes allà amb molta dificultat, i que tots són problemes, i surten perfecte, més enllà de la teva neu, doncs estar més tens i més nerviós, i això, aquestes coses, a vegades passa. És veritat, després te'n vas a fer una connexió, sí, a Vic. Jo vaig fer una connexió, aquí estem a Sant Joan d'Espid, em vas a Sant Boi, i resulta que no falla per alguna raó ben tonta, no? Sí, sí, sí. Això a vegades passa, no? Us fa ràbia quan tu t'estàs equivocant o equivocant, no? Hi ha algun contratemps al directe, per exemple, ara que estàs al TN, i et treuen a l'APM, que em sembla que va sortir, no? La setmana passada, amb una informació d'última hora, que estaves llegint... Mira, jo, els problemes tècnics, les entrebancades que poden sortir amb un directe, és mala sort, és el que hi ha. Tu m'has de posar bona cara, dir-hi endavant, que no tens la teva remei, és la teva feina, estàs exposat, és veritat, tens una intimora, està mig completa, i mira, m'equivoco, doncs qui té bo, que s'equivoca, no passa res. A mi el que realment em fa molta ràbia és quan equivoquo una cosa que podia haver previst, podria haver llitat. Aquelles coses que dius, això no podia fallar. Aquí no la podien cagar, no? Una cosa tècnica, també. Una imponderable, doncs dir, mira, mala sort. El que fa més ràbia és quan és una cosa que els nostres... Però això ja ho sabíem abans que ens pugui passar. De fet, la Núria... Les persones se'n fa de molt, eh? Se'n fa de molt, sobretot amb mi mateix, eh? Aquells que estàs lagelant de bona estona. Exigent, no? De fet, la Núria Sola, la teva companya, la teva part tener dels mitjans informatius, bastant nosaltres aquí, a la penya del Morro, just ara fa un any, aproximadament, i ens va dir que ella, quan li surt alguna BF, o s'equivoca, pensa, ostres, en aquell moment, no? Tu també et passa i dius, ostres, tu, sé que això m'estic equivocant i encara em poso més nerviós, o ho controles? Bueno, depèn del dia a dia, en què realment intentes tirar endavant i dir-me'n que no ha sigut res, però ja dius que no saps per què molesta especialment haver-te equivocat i dir-te'n que t'encallis, i tant de dir des de realització per l'orellera, escolta, tira endavant, que no passa res. Clar, clar. Ara només una equivocació ben punta pot ser que resulti que després la resta el tenen o vagin bé. Clar, no sé si tens molta pressió saber que el tenen mig dia és l'informatiu amb més audiència de Catalunya. Home, al principi, el primer any ja és la quarta temporada, el primer any sí que realment tenia molt de respecte amb això i home, doncs certament, creu una certa inquietud, no? Ara, jo m'ho prenc al sentit que és una feina, hem de fer-ho el millor possible, ho dèiem als ciutadans, i si la fem bé, doncs tindrem la confiança als ciutadans. Si estem pensant en quanta gent ens mira, quanta gent ens deixa de mirar, no ens sortiràve la feina i no estarem pel que hem d'estar. No ho sé. De totes maneres... No pensaran tot això. De totes maneres, Carles, el primer any, suposo que els nervis eren inevitables, en principi. Tens alguna tècnica de relaxació o alguna cosa per... perquè sigui més fàcil? Realment, no especialment, eh? A vegades és allò... Tocar la calva del Tomàs Molina, per exemple. No. Nosaltres, de fet, estem en frances mòbils, i els dies, en Tomàs el veïn menys, però no li toco el cas. No, no, però vaig ser a l'hi donar sort. Tomàs Molina, que també va venir al programa, ens va dir que ell li posa més brillos que altres. A veure, sí. No, no, no. No, simplement allò abans de començar a respirar fons i vinga, endavant, que ens queda una hora, en què ens ha d'entrecomegir a espassar bé, hem de ser bona feina, i hem d'intentar explicar el millor possible les obrícies que tenim, no? Amb el Francesc Mauri, allò quan parleu, que allò també és molt comentat, eh? També és un clàssic dels TNs. De què parleu, quan la càmera s'allunya i esteu allà? A tu, a tu, a tu i avui, per exemple, que ens hem acomiadat i en avui tenen més informació, el 324, etcètera, etcètera, i no l'hem mencinat amb ell. I quan... i quan re, quan han sortit de plano, i han posat el pano general de la grua, li hem dit a un Francesc, avui, no se'n mencinari, perquè no li queda conyeta amb això. Cada dia parlem de tu i no t'hem dit res. El Tascarrillo, no, que diu el... Sí, però són coses que almenys jo, personalment, crec que tampoc val la pena, que sorti en directe. I quan fa més bon temps a la primavera a l'estiu, també fas com el Francino, que deien que anaven vermudes? No, nosaltres veus, amb els canvis de platós de ja fa uns anys i amb els vídeos... És veritat, que esteu drets, que es moria de trampa. Igualment, que ara que ho poguéssim, jo sóc molt fredolígui. I m'abrigo, no puc anar a patar amb el plató, perquè com que posen l'aire condicionat pels focus, és un dels que tenen molt fred, normalment. Molt bé, doncs, Carles, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Com diem, aquest divendres, a la set, estaràs a la Taneu de Sant Just, amb aquesta tertúlia, sobre els reptes polítics i econòmics actuals de l'Unió Europea. Que vagi molt bé i moltíssimes gràcies. Bona feina, Carles. I bona tarda. Gràcies, Carles. Us esperem.