Patrícia Font - Polseres Vermelles

M'agradaria que tinguéssim l'encarregada d'encarregar algunes d'aquestes capítols d'aquesta segona temporada que s'està matant a TV3 de pulseres vermelles, com el que es va metre, justament ahir, per exemple. De fet, el d'ahir va ser un capítol important, perquè per una banda ens vam assabentar que el Llaó se li ha complicat encara més el càncer, i ara només té un 3% de possibilitats de sobreviure. I, a més a més, se li apareix com una mena d'Àngel al final del capítol, un Àngel de la Guarda, que li ofereix l'oportunitat de viure la seva vida com si no tingués càncer. Què passaria si el Llaó no hagués tingut el càncer com seria la seva vida? Patrícia Font, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Benvinguda al programa, Patrícia. Ens fa molta il·lusió que estiguis aquí. De fet, el capítol d'ahir potser és un d'aquests capítols que marquen temporades, no? Sí, bastant especial, sobretot, per aquest gir final tan important de repèn el 3% és un cop molt fort per Llaó i per tothom. De fet, no sé si vosaltres llegiu els comentaris de la gent al Facebook o via Twitter. Tu llegeixes, i com ho portes? Perquè a vegades diuen que és millor no fer-ho, perquè clar, la gent també opina de moltes coses i tan diverses, com ho portes tot plegat? És que a mi m'agrada molt llegir-ho, perquè ho trobo molt divertit, veus la gent el que pensa, hi ha coses que vas no t'esperes, a vegades sí, però és molt interessant, tant si són bons com dolents. La sèrie de fet està dirigida pel Pau Freixa i té algun realitzador, els directors de capítols per d'ell, i allà comenteu el que diu la gent, feu cas o no gaire, els negatius us afecten, els comentaris negatius? No, en general, jo puc parlar només per mi en aquest tema, la veritat és que ara que ja els estem amaten, ja no estem tots junts al rodatge, ja no ho podem comentar. Però jo crec que en general sí que els mirem, potser jo més, no ho sé, però no, els comentaris negatius, en el fons, moltes vegades t'ajuden a veure què no funciona i potser intentar corregir-los. Mira, si et sembla, escoltem aquest moment tan important del capítol d'ahir, quan en Lleó li comenten els metges que el seu càncer se li ha complicat. No ha baixat de mida, el càncer és de fetge. Diríem que ha augmentat i que ha passat a una fase difícil de controlar. Què vol dir una fase difícil de controlar? Vam aprofitar el TAC per estudiar altres zones adjacents. I què vols dir amb altres zones adjacents? Altres zones del cos. No ho sé, però quines zones del cos ens estem preparant? De l'estómac i del testicle esquerre. S'estès a dues zones més. Però el Lleó tractarem. És el mateix tipus de tumor, això és bo. El tinc a tres zones del cos. Per drets collons. No crec. Intentarem que no perdis cap part del fetge ni de l'estómac ni dels testicles. Encara queden moltes proves per fer. I amb una barreixa... Potser que perdim collons, sí o no? Pot passar. Es pot tenir només un testicle i fer una vida sexual perfectament com si en tinguessis dos. Ah, sí? Tu que ens entens? Una o dos? No, no, no, que m'ho digui. És que m'ho diuen tan confiat que sembla que em tingui un. Tens un colló o en tens dos? Eh? Quants en tens? O no tens ous? Contesta'm que t'estic dient una pregunta hòstia! Em tinc dos. Doncs no em diguis que es pot fer una vida igual amb un colló hòstia! No m'ho diguis! A veure... Si tot l'infern de químio, de ràdio i d'operacions que hem pogut fer funciona bé? Quines són les meves possibilitats de sobreviure? És difícil de dir-ho. Depèn de... Doctora, quines són les meves possibilitats de sobreviure? Un 3% més o menys. Un 3%? Aquest és el moment, ahir, a totes les llars catalanes amb la llagrimeta. Aquest és el super moment, sí. A mi sempre em toca. Mira que l'he vist moltes vegades. El trobo... A mi m'encanta aquesta sequència. De fet, aquesta sequència, no sé si li vau dedicar més temps a preparar-la. Sabíeu que era una de les sequències importants d'aquesta segona temporada? De pulseres o no? Sí, home, de cara al que és dintre del capítol, sobretot, jo almenys la tenia molt present com una sequència que s'havia de fer bé i amb temps, però en el fons es va rodar amb el temps que es feia per una mica per mitjana, igual que les que teníem per resta de la sèrie, i res especial, el que passa és que sí que aquí a l'Àlex, potser li vaig demanar més de la normal, potser. Què vol dir més de normal? Més repetició de les sequències o més assajos? En realitat, recordo que a la toma de l'Àlex l'hem fet 3 vegades, per tant no és molta repetició, és basicament normal, però més de parlar amb ell per preparar la sequència, perquè estigués més en situació, i el que sí que recordo com anècdota que vam fer va ser que les dues primeres tomes eren bones, i jo ja l'hi vaig dir, ja les tenim, però ara m'agradaria que fessis una cara, i li vaig dir, literalment que s'ha d'anés l'olla, directament. Fes el que vulguis, l'hi vaig dir crida, plora, em fa de fer el que vulguis, que és igual, si no val, ja tinc l'anterior, i ara verà què surt. I veu escolti la tercera? I la que hi ha muntada, és la tercera, que és la que està... Per mi està brutal. Clar, de fet, jo també volia preguntar que aquests actors, que són joves, crec que no han passat situacions com les que reflexen els seus personatges a la sèrie, i això comentaves ara que, des d'una base de direcció, com, què els diu els actors, es prepara alguna manera, no ho sé, han tingut experiència amb gent que ha tingut càncer? Ells, experiència amb gent que han tingut càncer, sí que ja des de la primera temporada van tenir assessorament amb algun malalt que havia passat per malalties semblants, o inclús també la RIM, per exemple, aquesta temporada amb el tema de càncer del pit, però no és una cosa que estigui present al rodatge, constantment. És més de preparació, i el que sí que hi ha una feina molt important en aquest tema és amb les coachs que tenim de la sèrie, que, bueno, que, bàsicament, preparen des de zero les sequències amb els nens, tant pel text com per l'actuació, de manera que quan arribem a rodar, com que és un ritme de rodatge, molt, molt ràpid, ja tenim tot això fet. Per què, quantes sequències rodeu el dia, o quan estava en rodatge, feiau? Jo diria, més que sequències, la mitjana seria unes deu pagines al dia, que tant poden ser set sequències, com vuit, depèn de la llargària. Per què, com es prepara un capítol de pulseres vermelles? Des del començament, que escriu al guió, fins al final, per exemple, el d'ahir que se met per televisió, quin és el procés? El procés, doncs, quan arriba al guió, quan arriba al guió, te l'estudies per veure, per fer-te una mica, a veure, com t'emprintes això? Per tant, primer s'escriu al guió de temporada sencera, no? Sí, estan escrites tots els guiós de temporada, quan comencem a preparar la sèrie, que això no vol dir que no vagin canviant, igualment, a mi de que l'anem fent, i anem modificant, i canviant, i surten idees, i entreiem, i és tot un procés molt viu. El que a mi, en el meu cas, com a directora d'un capítol concret, quan agafes el que et toca, el parles amb el Pau, que és el director de la sèrie, amb el guionista, etcètera, de l'estudi es ve per fer-lo, per intentar fer-lo el millor possible. Clar, clar. I quin és el procés, doncs, després, ja, a l'hora de rodar-te, és una mica, doncs, vinga, tot bé. Per exemple, cada capítol, quants dies comporta de rodatge? Doncs ara mateix no me'n recordo. Crec que potser eren set o així. Una setmana per capítol. O sis, eh, potser. I després s'ha d'amuntar, m'hi imagino. Sí, muntat, xapar. El que passa és que és difícil fer una mitja, perquè els vam rodar tots barrejats, eh. És a dir, no tots barrejats a l'hora, però gairebé. I a mi de que es complicava el rodatge, que avançava el rodatge també s'anava complicant més. No és allò que diguéssim, aquesta setmana rodo aquest capítol, no, no. Avui rodo, el dos, el quatre i el set, i demà el tres i el vuit, així. Per tant, potser estem veient, clar, els respecteuses de casa, veuen un capítol, potser, coses que s'han rodat amb setmanes de diferència. I tant, sí, sí, sí. De fet, clar, de fet, el final d'ahir, per exemple, veiem que allà ho es mira al mirall i té cabell. És veritat? De repente. Això quan ho hem rodat, doncs, al principi. És la planificació, no? Del rodatge i tot plegat. De fet, voldria parlar també de la realització, perquè és una realització, no sé, pel meu gust, a veure què opines, molt americana, amb diferents cançons, en cada capítol, com si fossin videoclips. Això ha sigut també la tònica general de la sèrie, des del capítol número 1 de la primera temporada. Ja estava planejat abans, va ser idea del Pau, per la realització, venia de guió. Jo crec que és una mica seguir l'estil del Pau, el que ell, des de la primera temporada, ja va establir, tant també amb el tipus de música, com el de realització, i el que hem fet a aquesta segona temporada és seguir. La mateixa guia. Clar, perquè tu has dirigit alguns capítols d'aquesta segona temporada de Pulseres vermelles, en sembla que 3 o 4, més o menys. A la primera temporada no van estar dirigint cap capítol. No. I què feies a la sèrie? Estaves a la sèrie per això? Estava a la sèrie, sí, d'escript. Escript? Sí. I vas passar a l'escript directora. Sí. I com va anar, aquest cavi? Perquè, home, en principi és una història interessant. Sí, és interessant, no és normal. Doncs perquè el... Que permetem que digui i acoti que l'escript, perquè si algun uent que no ho sàpiga, és la persona que s'encarrega de la claqueta i d'apuntar una mica les secuències, les preses que es fan i tot plegat, o no? A veure, sí, la claqueta no la faig jo. El que diu l'escript és quin pla no toca i s'ha d'escriure la claqueta. Però, bueno, això és una mica una mica res. En realitat el que fa és, com canto el que tu dius, els partes que van cap als montadors. Clar, perquè quan arribes a la muntatge, sàpiga en quina secu... Agarriba tant de material, que allò d'abri un ordre, és la persona d'escript, eh, que posa... Quants presos hi ha, i quina... Què ha passat, i quines són bones, i què no, i tot allò. I després el que porta és la continuïtat. I com vas passar a d'escript a directora de les seves propostes vermelles? Doncs perquè va ser idea del Pau. El mateix no... A mi no... Em va donar la sorpresa un dia per l'altre, sense haver-me avisat ni que ho estava pensant. Senzillament, de decidir aquesta segona temporada, comptar amb dues directores noves, que eren per un cantor la Marta Paisa, que era la seva jovent de direcció de la primera temporada, i jo també de l'escript de la primera temporada, i donar-los l'oportunitat de les dues de començar per aquí. I com vas encara aquesta seva temporada? Eh, clar, no és el mateix anar a un rodatge, no? Com a escript que sent la directora d'un capítol, no? Vull dir, és com allò agafar el timó de la nau de pulsades vermelles. És totalment diferent. I, a més, amb l'èxit que havia tingut durant la primera temporada, senties pressió, no? Com ho vas viure els primers dies? Senz la pressió de saber que és una sèrie molt esperada, la segona temporada, que ja en fa dos anys que et dic ara volen veure, saps que hi ha molta expectativa per perdre-ho tot arreu, i sents la pressió de més afegida, que és la teva primera vegada, amb aquesta gran responsabilitat. La primera vegada que dirigeixes alguna cosa, tu, Patri? Jo havia fet direcció a l'Escat, i havia fet curmatratges, per nivell professional, no. Era el primer. I, bueno, al principi... Al principi, i al final, he sigut molt emocionant tot el procés. Jo, com ho he encarat, doncs, amb moltes ganes, molta energia, i també molta por, però tires endavant i te'n surts. Algú moment difícil del rodatge d'aquesta segona temporada que et toqués viure i vas dir, aquí no sé com ens en sortirem, però mira, ho tirarem endavant, eh? No. Així, un sol, no, és que cada dia era una batalla molt important, perquè és el que et dic que el ritme de rodatge era tan ràpid que era constantment un repte a arribar, a fer el que havies de fer en un dia i amb la qualitat que tenia que estar. No, en realitat, no hi ha un dia especial que sigui rures. Jo ho tinc tot ara mateix, que amb el temps que ha passat, talament com una experiència molt bona, molt difícil, però molt bona. De fet, encara ara esteu muntant o ja heu acabat del muntatge dels capítols? Mira, avui, per exemple, tanquem el capítol 13. No, ja està tancat de muntatge, però les quatre coses de postpo que s'han de fer a posteriori i ja s'han de capartir mitres. Fa un moment que comentaves que hi havia molta gent que estava esperant aquesta segona temporada de porceres vermelles i et sembla llegir alguns comentaris que han aparegut avui del capítol d'ahir, de tot plegat. Per exemple, la Mònica Ramírez, que diu pobre, lleó, però estic amb molts espectadors i fans. Aquesta sèrie m'agrada perquè, per mala sort, expressa la realitat de molts joves que han de ser molt més fàcils, que aquest últim capítol i els que ve se'n va del guió de la sèrie. Massa fantasia, si us plau, que recuperi el lleó. Clar, això també va a gustos de la gent, no? Sí, però a mi, per exemple, ja vaig veure molts comentaris pensant això de massa irreal o massa fantasia per al final aquest de l'Àngel. Però és que el que jo penso és que porceres des del capítol l'1, ah, el capítol l'1, també d'avui, hi havia fantasia, hi havia un nen en com a una piscina. Que parlava amb el Toni i fantasia. Potser has n'hi ha hagut sempre, en realitat. Potser en aquesta segona temporada ha entrat més tard del normal, però no crec que estiguem sortint tan de to. Però, bueno, és que, clar, és un gir tan important que et trobaràs, gent que l'hi gradigen, que no és normal. El Cristian, un amic, per exemple, ha dit l'argument i ja m'he pareut molt forçada al principi d'aquesta segona temporada i encuentro que la sèrie s'està desviant molt de lo que era la primera. Tendría que buscar otro argumento. La sèrie, pese a esto, encuentro que está bien, pero no tanto como antes. ¿Algún comentari? Llavors, l'hi agrada o no? Home, el diu que potser l'hi agrada més, perquè jo entenc, eh? La primera temporada que s'agora. Hi ha molta gent que diu que en aquesta segona temporada hi ha hagut més drama. Hi ha més drama. A veure, el que passa és que la gent que esperava que la que fos com la primera temporada no l'hi agraden perquè hi ha un canvi de to important, els nens ja no són nens, ara són adolescents i no pot seguir explicant trames de nens petits. Té que canviar i són més madurs i per tant també els arguments són més de madurs i les trames. Si la gent prefereix la primera temporada o la segona, bueno, és que havia de tenir una evolució, això. Clar, no ens podem estancar, no? Això clar, parlant de sèries i de tot plegat, que a més a més els americans també en saben molt, no? De tot això. Sí que és veritat que les temporades van canviant i que l'aire que ha tingut la temporada potser la segona temporada no té res a veure, perquè tot evoluciona, no? Exacte. Si et pares a pensar d'últimes dines, ara el lleó amb 18 anys fent el que feia la primera temporada, no ens ho creuria. No pot ser. Després la Montser Rubira diu, crec que l'Àngel, que és la part de la fantasia de la sèrie, que és aquest personatge que li ofereix el lleó de viure, que ja veurem el segon capítol de què passa, perquè molta gent diu, no, serà un somni, serà veritat, a partir d'ara la sèrie ja canviarà del tot. Tu no pot dir res, no? De què passarà a partir d'aquí? No, no pot dir res. Diu, crec que l'Àngel és la part de fantasia de la sèrie, ja que també la veuen nens i és bonic que no només vegin desgràcies. La nova vida del lleó, una manera de fer-li veure que tot ja està malalt, té gent que l'estima molt, tot i que crec que no és real, és una visió de la fantasia que té la sèrie. Diu, o el 3% de les possibilitats que té de viure, la crua realitat. Un dia tens càncer a la cama i els mesos les tens a diverses parts del cos. El càncer és així, la vida és així, feia aquesta reflexió. Déu-n'hi-do. Bé, són alguns comentaris de gent que ha anat opinant el Facebook de pulsades vermelles, perquè això també ha sigut un fenomen a Twitter, Facebook, arriben molts comentaris, no? I hi ha molt de... molt de feedbacks. Acabem ja, Patri, hi haurà tercera temporada de pulsades vermelles? Eh, no ho sé. No ho sabem? No ho sabem, ho sento. No ho puc dir perquè no ho sé. Però hi ha negociacions, banca a mi... Tot el que et puc dir és que no ho sé. No ho sé. Però, per exemple, que això també és important, a l'hora d'establir noves temporades a les sèries, i a més com estan les coses actualment, com ha anat l'Audiència aquesta segona temporada? Estan molt bé. Estan funcionant superbé, fins a... de fet, crec que no sé quina és la mitjana, però hem començat amb un 25, després va... crec que va anar un 23, no me'n recordo. Els números han anat, potser, a partir del tercer quart, o cinquè, bueno, fent una mica de més de muntanya russa, però estem molt contents. Splash, famosos a l'aigua, als rillons a la nit. Sí, ens està passant una mica de tot. Ahir vau tenir la Bíblia... La Bíblia i Gladiator, també. Gladiator. I de fet, ahir vam fer un 16%, així. 17,2%. La Bíblia o un 22%. Exacte, de fet, ahir va ser el capítol de menys d'Audiència. Fa ràbia, això, que és el capítol, potser, per d'argument més important de temporada, tingui menys d'Audiència, a part de que l'hagis dirigit tu, eh? Bé, no, més que ràbia, fa pena, perquè, en concret, justament perquè el vaig dirigir jo, li tenia molt carinyo, i li tinc molt carinyo, i crec que és molt capítol, li fa pena que vegi menys gent, no? Sí, però jo crec que la gent el veurà igual, eh? Sí. Bé, bàsicament, perquè hi ha altres a la carta... Es pot veure, i tant. Pots veure, segur que el veurà, ho veurà. Jo crec que en aquest sentit, avui en dia, a veure, les Audiències són molt relatives, les de la tele. Doncs Patrícia Font, directora de capítols de sabat amb pura de polseres vermelles, moltíssimes gràcies per haver vingut fins al programa i fins a Sant Just, i que vagi molt bé. Per cert, tens algun projecte tu, personal, a part de polseres? Sí, jo estic escrivint. Ja m'agradaria fer alguna coseta, però no hi ha res que tinc encara. Molt bé, doncs, Patrícia Font, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Moltes gràcies a tu per invitar-me. Si ve de res. Torno a l'altra copa a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella, escoltant la teva veu baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi i vaig prometre vendre el reta a partir d'aquell instant. Respira, espera, et chequen sense pressa. Respira, refesta la vida.