Marc Homs - "Davant l'Empire"

... Avui a l'Apenya del Morro parlem d'una obra que es va estrenar la setmana passada al Teatre del Raval. Va guanyar el premi popular de la 17è mostra de Teatre de Barcelona i ha estat protagonista de per l'actor Marc Homs, que potser el recordareu pel seu paper a la sèrie Ben del Pla, i la Miriam Tortosa, que recentment ha fet un dels personatges de la Riera de TV3. L'obra es diu davant l'Empire i tracta de la relació que estableixen dos veïns que comparteixen tarrat amb vistes a l'Empire de Nova York. Per parlar-ne tenim el Marc Homs, el telèfon Marc. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Benvingut al programa. Abans de res, enhorabona per aquest premi popular de la mostra de Teatre, que jo no sé si us l'esperàveu quan vau començar el sasai just i tot plegat. Home, bé, va ser una sorpresa, però també vam aconseguir omplir la sala per la mostra de teatre i la veritat és que la gent va sortir bastant contenta. Jo crec que en el fons tampoc no és casualitat, perquè hem estat treballant durant molt de temps perquè davant l'Empire brillés, com havia de brillar. Perquè la mostra de teatre, per qui no ho sàpiga, com funciona? Bé, als últims anys es desenvolupa el Teatre del Raval. Anteriorment s'havia fet en altres espais de Barcelona, però ara ja fa, si no m'equivoca un parell d'anys, que es fa el Teatre del Raval i es organitza. I concretament aquest any, la metodologia era... Hi havia 15 obres seleccionades i hi havia una funció cada dia diferent d'una de les 15 obres. Llavors hi havia diversos premis, doncs hi havia un premi del jurat, el millor espectacle, i després també hi havia el premi del públic, que és el que vam guanyar nosaltres, en el qual el públic el sortia a l'espectacle, valorava una mica puntual a l'espectacle. I aquest va ser el que ens vam poder endur nosaltres. Home, aquest, no sé si per tu és el millor premi, el que realment vota la gent, el públic? Bé, no sé, el Teatre el fem perquè arribi el públic. D'alguna manera, jo penso que és un premi important i que hem de valorar molt. Com va començar aquest projecte davant l'Empire? Com va començar tot plegat? Bé, doncs això va començar amb la Mónica Ibar, la directora, i l'Octavi Gea, l'autor. Ells dos es coneixen de fatem, i bé, i llavors vam... m'ho va comentar, la Mónica Ibar, ens coneixem des de fatem, es va comentar que hi havia aquest projecte, que tenia aquest text que li rondava, i vam decidir, doncs, arrancar el projecte una mica els tres. I llavors va ser quan ens vam posar... vam intentar començar amb unes lectures dramatitzades, i intentar trobar algú que li pogués interessar, i finalment vam decidir embarcar-nos i muntar-ho. Llavors vam buscar un actriu, i vam contactar amb la Miriam Tortosa, que és una fantàstica actriu, i bé, doncs... vam començar els quatre a sejar, i llavors vam començar després a buscar, doncs, un escenògraf, l'Adrià Pina, que va ser una escenografia fantàstica, el David Munyitz, que ens ha fet, doncs, les músiques, el Sò i les llums, i el Victor Janestar, que ens ha fet un vestuari preciós, i una caracterització brutal, que fan que l'espectacle agafi molta volada, no? Bé, de fet, enhorabona ja només per aquesta iniciativa, perquè tal com estan les coses avui dia, embarcar-se en un projecte d'aquest tipus, sense saber què passarà, cap a on anirà... És tota una aventura, no? Bé, és una aventura, en aquests moments, que està tot tan complicat. Per això vam decidir començar el tema de les lectures dramatitzades, per intentar buscar gent interessada en el projecte, alguna sala que... Però sí que és veritat que avui en dia, amb la quantitat de companyies que es llencen, per sort, tenim moltes companyies que encara tenen ganes de crear coses, encara que no ens les deixin fer, llavors vam veure que la única manera de poder tirar-ne del projecte era muntar-ho, no? Llavors va sortir l'oportunitat de la mostra, que sí que és un aparador que et permet, doncs, anar evolucionant, vam poder presentar-ho a la mostra, i a partir de la mostra guanyar el premi, i el teatre del Raval també confia en nosaltres per programar-nos tot el mes d'abril. Bé, parlem de l'obra, perquè ella és perroquera, l'ha deixat el seu nòvio, tu és un escriptor, d'obres de teatre de Love Broadway, força enamoradis, i a partir d'aquí, l'espectador veu com va evolucionant aquesta relació de veïns que comparteixen tarrat amb vistes a l'Empire, i també amb una persona que és mitjamorosa, on els dos personatges es van trobant en diferents moments al llarg dels anys, però no sé si coincideres amb mi, és un tipus de relació d'aquelles llarges, que perduren en el temps, però que tampoc no s'acaben de trobar mai. Bé, bé, és això. Jo de fet sempre dic que a mi m'ha passat. A vegades en les relacions humanes, o inclús en les relacions més enllà d'una amistat, que hi ha una certa atracció entre dues persones, i a vegades que no saps per què, és impossible coincidir en el temps, i que en un està totalment entregat, l'altre de persona ja s'ha n'ha desit, i després canvien els papers. Bé, bé, és el que passa una mica a l'Empire, aquesta sensació que sempre es troben en moments diferents, però que la seva relació entre ells és imprescindible d'alguna manera, encara que sigui una amistat o una amistat molt forta, que d'alguna manera necessita l'un de l'altre per continuar endavant, a llarg del temps. I la teva experiència personal t'ha servit per fer el personatge? Jo penso que el text sempre ho comentava amb l'Octavi, amb l'Octavi G, que és l'autor. Potser la història no és especialment platenciosa, no t'està explicant un gran fet, està explicant les relacions humanes, i llavors està agafant un fragment temporal dels dos personatges. Sí que és veritat que a mi m'ha ajudat, i en molts moments, sobretot al principi, primer cop que la vaig llegir, ja vaig dir que aquest personatge té tantes coses de mi, que m'haig sentit plenament identificat. I després, amb el públic, quan surts, dius que hi ha moltes coses d'aquests personatges amb els quals m'identifico, i per això la gent, jo penso que surt més o menys contenta perquè sent plenament identificada en aquesta relació dels dos personatges. I no sé si en el teu cas aquesta relació llarga acaba més o menys bé o no, o aquest tipus de relacions ja és evident que ja no s'aguanten mai per enlloc. A veure, aquest tipus de relacions, al meu cas, van acabar bé perquè conservo l'amistat amb aquesta persona, i continuar sent, ben bé, com els hi passa, el boy a la jo, que són els dos personatges, una relació imprescindible. Encara que lleguessin moments que no et trobes, que no ens trobessin, hi ha aquesta sensació que va ser, o és, una relació especial i que ho seguirà sent al llarg del temps. Sí, de fet, hi ha moments com a espectador que dius, digueu-vos que us estimeu i feu vos nòvios ja, home, saltaries a l'escenari i diries, però digueu-vos-ho, perquè, clar, hi ha moments que passa. Hi ha gent que no és capaç de dir-ho. Hi ha gent que potser, i també, com la història està ubicada als anys 50, a Nova York, i jo no sé, les relacions abans no eren com sonar. És a dir, ara, en l'actualitat, no sé, a la gent jove tenim aquesta capacitat de poder dir, mira, hi ha això, o hi ha això altre. Però potser en aquella època no era així. Jo crec que hi havia una idea més romàntica, realment, de les coses. Sí, a mi em posaven nerviós com a espectador. Què passa, eh? Feu-me fer... Vés a l'ar. A més, també, una altra curiositat d'aquesta obra és que surteix un viatge per dues persones per anar a Nova York. Això explica molt bé, perquè com ho ha aconseguit? Entre els respectadors que hi vagin, surteix un viatge? Això és així, sí, sí, això ho hem hagut de lluitar moltíssim. Feia temps que pensàvem a veure quina manera, també, per poder treure més gent, perquè pogués gaudir de l'obra, i llavors ens va acudir, entre moltes altres coses, se'ns va acudir la vejanada i l'absurda idea, gairebé, de aconseguir algú que vulgués participar i col·laborar amb un viatge a Nova York. I què vau trobar, una agència de viatges o alguna cosa? Sí, la agència de viatges viatgi, que estan a Ronda de la Universitat, aquí a Barcelona, doncs des de l'inici van estar molt interessats, després de trucar a moltes agències, però des del primer moment viatgi va voler apostar per això, amb la col·laboració de TAP Portugal, que és l'agència que gestionaria els vols, l'empresa, l'aerolínia. L'aerolínia, sí. I va voler apostar perquè primera una idea completament nova, jo penso, potser ara m'equivoco, que no sé si s'havia fet mai en teatre, el fet de sortejar un viatge, com a mínim, fins a tan lluny... A mi no em sona, perdona, un viatge a Nova York... És una broma, no és nova. És que això té molt bona pinta i és molt seriós, no? Per tant, com funciona? La gent que compra l'entrada ja participa directament o com va? Mira, exactament. El que vam parlar és que ens agradaria que les dues persones, com és un viatge a Nova York per dues persones, volíem que les dues persones, que els hi toqués el viatge, vinguessin a veure l'obra, haguessin vist l'obra. Perquè jo m'imagino aquests dos espectadors que aniran a Nova York i pujaran al mirador de l'Empire State i ara en aquell moment, mira, estem aquí, gràcies a que un dia vam anar a veure aquella obra, que ens passarà de més o menys, però la vam voler junts i ara estem aquí... No dic des d'un punt de vista romàntic, poden ser dos amics, també. Però gràcies a anar a veure el teatre del Raval davant l'Empire, ara estem aquí a Nova York. I llavors d'aquesta idea, el que ens va fer és com fer que fessin dues persones que haguessin vingut de públic. I llavors el que fem és que dos entrades comprades per l'espectacle d'un número per entre els sortets. I llavors al final de cada... de cada passe, de cada funció, de cada dia es selecciona un finalista. Per tant, com tenim de moment programades quatre setmanes, doncs al cap de 16 funcions tindrem 16 finalistes i l'últim dia de funció entre els 16 finalistes estiguerà el guanyador del viatge. Oh, que de fet, i és un reclam ja publicitari molt interessant, no? Perquè avui en dia també s'han de fer aquest tipus de xarxa per atreure el públic al teatre. I tant, i tant. Ja sabem que la situació dels teatres està molt complicada. Des que ens han pujat l'Iva, la cultura s'està convertint, o volen convertir-la en un luxe. I penso que nosaltres, com a creadors, volem seguir treballant, volem seguir mostrant la nostra feina. I ens hem de reinventar també i buscar no les maneres de treure públic, perquè és evident que les últimes dades que hem sortit al públic segueix, després d'un temps que n'ha anat pujant, s'ha reduït dràsticament. I llavors, nosaltres tenim ganes de seguir oferint les nostres creacions i seguirem lluitant per fer-ho, encara que no ens ho deixin fer. Que és una mica el que expliqueu al final de la funció, llegint un manifest a favor de la cultura. Exacte, exacte, penso que és necessari. La cultura s'està començant a moure, hi ha diversos moviments, com Maria Roja, que tenen ganes de moure, de lluitar, perquè realment ens estan posant les coses molt difícils. I per molt que tinguis les ganes i l'empenso de voler-ho fer, si no t'ho deixen fer, al final això... Ho hem mobilitzat o acabarà fent una cosa disfressòria, no? Per cert, Marc, ja que tenim aquí per acabar, que tu va ser un dels personatges fixos a vent del pla, mítica sèrie de TV3, com recordes aquella època? Home, doncs... Va ser una experiència, pensava ser el meu primer personatge, diguéssim, una mica potent en l'àmbit audiovisual, i va ser una experiència superbonica, perquè, a veure, treballar amb monstres de l'escena catalana, com jo què sé, Mavilar Assau, Ramon Madaula, que em podries dir molts Pep Cruz, Boris Ruiz, és igual, un fotiner d'actors que són uns monstres, doncs et fa aprendre moltíssim, que jo estic acostumat a treballar en teatre i treballar en un altre mitjà també et dona moltíssima experiència. I la fama que de cop i volta la gent et comença a reconèixer pel carrer, què tal? Bé, a veure, és un dels efectes secundaris de treballar a la televisió, la televisió té molt de poder i la imatge et trau molt, i és una de les coses que has d'assumir. A mi personalment no em desagradava, soc una persona relativament sociable i m'agrada conèixer gent, però sempre qualsevol excusa és per conèixer algú o algú altre. Molt bé, doncs Marc, moltíssimes gràcies per haver-nos atès davant l'Empai en el Teatre del Raval. Em sembla que fins a finals d'abril teniu 3 setmanetes... Fins al dia 28 d'abril teniu 3, 4 setmanes per anar-hi i és possible que algun uient que ens estigui escoltant si va i compra l'entrada i veu l'obra, sigui qui se'n vagi a Nova York d'aquí unes setmanes o uns mesos, perquè això ho decideix ell, no? En teoria, sí, el que passa... Els vols són flexibles, però sí que hauríem de ser en temporada baixa, però ens aniríem quasi a finals d'any. Podrien això amb l'agència es pot parlar i acordar les tasques que l'espectador li ha més millor. A més, hi ha flexibilitat absoluta per anar-hi quan l'espectador vulgui. Fantàstic, sí, home. I tant, i tant, i tant. Fantàstic, Marc, moltíssimes gràcies. Bona tarda, Nora, bona per la feina. Moltes gràcies, bona tarda.