Àlan Fàbregas

6.43 de la tarda continuem el programa i avui passa per la penya del Morro, un veïc conegut, és Sant Justent, va estudiar direcció a l'escac, i últimament no para de treballar com a realitzador de televisió, el vam tenir com a realitzador, justament a d'Òpera en Texans del Canal 33, quan van guanyar el Premi Zapping, el millor espai cultural, i avui hem convidat per parlar del documental o l'Europa, i que es va metre fa uns dies a TV3. Alan Fàbregas, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi, com està? Hola, molt bé, molt bé, bona tarda. Abans de res, felicitats per la feina, perquè entre altres coses el documental va aconseguir 760.000 espectadors i un 23% d'audiència, que està molt, molt bé, que no sé si us esperàveu que liderés la franja del Prime Time a Catalunya. Bé, la veritat és que el documental de la volós ha costumat venir sempre molt àxits, i les expectatives eren altes. Té de la humilitat, però eren altes, i tant, tant, no ens esperàveu, però bé, vam acabar tots supercontent i supersatisfats, i tant, que sí. Aquest després no cobreu més, encara que hi hagi un bon audiència? No, la veritat és que per de gràcia no, no cobreu més, però és una bona idea, eh? O l'Europa és un documental on una trentena de persones reflexionen sobre el dret de l'autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya actualment. El documental que, per cert, amb la beua nof de la Xerrana, que durant molt de temps ha viscut a Guies en Just, començava d'aquesta manera. Pi Margal, el Miral, Prat de la Riva, Campó, Macià, companys, Terredelles, Pujol, Margal, Montilla, Artur Mas. Cada un i a la seva manera han pensat i han impulsat l'encaix Catalunya a Espanya. Des de fa 150 anys el catalanisme polític ho ha intentat tot, i la pregunta que s'haurà de formular és si ha fracassat el catalanisme o ha fracassat Espanya. Quina és la resposta que es dona des del documental? Aquesta pregunta inicial, ja, que si ha fracassat Espanya o ha fracassat el catalanisme? En aquest minut inicial el que està creix, que demostra clarament quina és la intenció o l'orientació del documental. Una opinió bastant ferma, això que el comentari que diu que Catalunya ha sigut bombardejar durant els últims 150 anys. L'argument que es dona és que avui en dia, quan la gent pregunta, tu ets independentista, tu ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets. De fet, els documentals de tu la gent no veig, no sé per què, però si t'hi ve tens com una aura de polèmica i de comentaris al voltant. Què et va dir, quan et va contactar amb tu, quina era la seva idea de projecte? La primera frase que em va dir va ser, perquè tu ets dels nostres, no? Si no ho veig, no sé si ens entendrem. Recorda una mica, Jaume Barbarà, quan el vam entrevistar aquí al programa, ara fa uns mesos, després de l'11 de setembre, que estava molt calent tot plegat, jo vaig trucar a TV3, dir que allà és el Jaume, em va passar amb ell, i dius, mires de sort de ràdio d'Esvern, i em diu, vosaltres aquí esteu per la independència? També és un freix d'aquelles, no? Si que hi ha la Dolors ja et va dir si eres dels seus, no? I a partir d'aquí, sí. No, no, a partir d'aquí, com m'ha anat tot plegat? Jo estava de vacances, em van trucar a la productora en primera part, em van dir que em va trucar aquest documental, el que és la Dolors, que és la posició de la teva Espanya, t'interessaria... Evidentment sí, em va fer una il·lusió brutal, fer un documental de la primera nit a partet, és una cosa que... Quan se vol, ho diria, que em va fer una il·lusió brutal, la veritat és que no m'ho esperava. Ells anaven anant a veure amb Taxants, molt bé, però això és un esleonet més, i la veritat que ja no m'esperava, m'agradava molt que em trucéssim per fer això. De fet, si vas acabar fent-lo i et van donar la feina, vol dir que sí, que eres un dels nostres, no? Evidentment, sí, sí, sóc un dels vostres, o ell, no sé... Sí, sí, sí, sí. Un de tots, no? No, el que... Volia preguntar-te, quan es va trigar a fer el documental? Sí. Nosaltres ja hem començat a treballar a l'octubre, en el que m'està un mes fent la preparació, que hi ha una decisió que no s'està fent. La situació, la dolors, tot el que és la narració no va ser clara, però sap quina intenció vol anar. Ella no s'amaga dir que no hi ha la contrarrèplica de la part oposada i tal. Ell sempre et diu el mateix. Els catalans no cal anar fora de Catalunya per fer aquest debat. és molt clar, i hem estat seren allà on podíem, en el meu cas, il·lustrar tota aquesta narració. De fet, la realització... la veu plantejava pel que hem vist al documental, no? Entrevista combinat amb imatges i paisatges de Catalunya. Sí, sí, sí. Això, també era una premisa que venia marcada de la direcció, perquè és el format que treballa sempre a la Dolors i està acostumat a fer-ho així. Tampoc no hi vaig ser cada cul, ni molt menys, i això va molt bé, és una opció documental, doncs vinguen davant. Dècla i il·lustració, dècla i il·lustració. I quan diu que la vol dir declaració, entrevistat... Declaració, perdona. No, per la gent que no ho sabia. Sí, sí. I el que vam intentar, vam intentar crear un discurs visual que reforçés la narració del contingut, no? Aleshores el que vam fer, ja havíem passat les línies. La primera línia era simplement un viatge per Catalunya, començàvem a Aigüestortes i anàvem aixant fins a Besambucalmar a Cap de Creus. Perdona, al dalt de l'Ebre. Farem un viatge per... L'últim dos minuts és un viatge per l'Ebre, fins a Besambucalmar, i, al mateix temps, anàvem fent petites metàfores visuals. Per exemple, quan estem a Aigüestortes, estem parlant de l'encaix Catalunya-Espanya, doncs es veu l'estany de la Ratera, les lasques que venien en aquell moment i tal, llavors es fa una mica de metàfora, després anem a Cap de Creus i estem parlant del concert econòmic i també fem... Bueno, ensenyem les raóques aquestes, faig de temps molt àrit, molt... molt fec, quan... Estem parlant amb l'Alan Fàbregas, horitzador Sant Justenc, del documental Hola a Europa, que ha respirat també molta tranquil·litat i calma, no, a través dels paisatges de la música. No sé si això estava buscat expressament, però anem-nos amb calma, això de la independència, o no? Bueno, més que calma, vam buscar un punt de positivisme, perquè d'acord amb el moment que teníem el documental, i ostres, sí que és veritat que totes les declaracions són positives, però dintre de la gran negativitat del tot plegat, és a dir, que estem fatal, però ens en sortirem, i ho fem endavant, i ho fem endavant, llavors... La veritat és que en la primera fase del muntatge nosaltres ho vam acompanyar més amb unes musiquetes una miqueta més, concordant amb el to dels entrevistats. Però quan després, quan vam acabar, ja ens havíem originat, portàvem 80 minuts, i hem dit això, li hem d'adonar un punt, i llavors vam canviar i vam proposar d'afliar una musiqueta, i tal, una miqueta més animadotes. Més animades, no? Perquè si no, allò ja... El ritme ja veixava pel seu propi... Que, de fet, tu veuràs estar a la gravació de tots els paisatges, per exemple, o... Sí, sí. Ah, sí? Sí, tant. Tu veuràs de tots? No, tot, no. Hi ha una sèrie d'imatges que són d'archius de TV3. Alguns de les imatges aèries són d'archius de TV3. D'archius de TV3. Sí, però la veritat és que són el 95%. Sí. I a les entrevistes també estaves tu? Sí, al 100%, a tot. El 100%, no? No, ho dic perquè, per exemple, ja... Saps que la gent, a la hora de... A Twitter, per exemple, van començar a comentar coses, com, per exemple, que això semblava més un altre programa d'aquests paisatges de Catalunya, o Catalunya des de l'aire, per exemple, també hi havia gent que comentava que no entenia com és que només de la trentena de persones, tres eren dones. Sí. Bueno, són una pregunta que sembla més al pèixer, que és el lloc de favorit que no un documental. Sí. Bueno, sí, ja ens esperàvem. Ja està bé. Hi ha gent que critica en plan negatiu, hi ha gent que critica en plan positiu, tot és vàlid, i és sort ella de crítica, i que el problema, vull dir, és una crítica correcta. Sí. I tampoc ets afortunada, és veritat, sí. Està retratat Catalunya, diferents llocs que estan sortides amb d'atius, i intentat fer de la millor manera possible que sigui bastant, doncs, fent-la llluir. Sí, a mi em va agradar, això també va opinió, pot agradar més o pot agradar menys, no? Exacte, pot agradar a menys. És una decisió de pressa, i... Sí, sí, i el tema que et vaig empletat, de la trentena de persones només tres fossin dones? Doncs mira, això és una decisió més acontiput de direcció, ja d'abri tot és que aquí ni pincso ni corto, per tant, no te la s'hi respondràs, Jordi. Alen, en aquesta línia, canviaries alguna cosa ara després d'haver fet el documental i haver-lo a més i tot? A veure, a la... Uf, ara... Aviam, sí que em diré alguna cosa. A mi concretament, bueno, a mi, particularment, perdona, llar del moment que l'ha format, se'n fa una mica pesat. Clar, clar, eh? És veritat que va... que comença bé, i tal, però, clar, tota l'estona que això va fer... És que, paisat de teresta imatge, teresta imatge, hi ha un moment que em dona la sensació que pel minut 50 ja estàs una mica... Bueno, que baixa una mica, que baixa una mica el ritme de tot plegat. Sí, bé, no hi ha sorpresa, no? Perquè és l'estructura A-B-A-B, del començament fins al final, no hi ha cap gir, no hi ha cap... Sergiament ja saps el que et trobaràs. M'ha agradat això, va tenir una molt bona audiència, com diem, amb un 23%. Ja hem d'anar acabant, però... Alen, no puc acabar l'entrevista sense comentar el que estàs treballant a Madrid. Perquè estàs amb un projecte totalment diferent, que no té res a veure ni amb òpera amb Texans, que comentàvem ni tampoc amb aquest documental de la Dolors Genoves de l'Europa, i és que estàs amb la nova temporada, realitzant la nova temporada de l'Àscar i Mario, a part de la sexta. Digues, digues, perdona. No, no, com està anant tot plegat i tal. És que és una mica curiós, he passat de fer una cosa de divulgació, un documental i ara pur d'entreteniment, no? Sí. Bueno, és una experiència més, de veritat. És dur, perquè és un reality, estem molt estrenaments, no roda en 24 hores, però sí, 14 cada dia. Sí. És el primer cop que em protegeixo amb gent d'aquesta èlite, per dir-ho així, de... Home, ells són uns stars, no? Tot arreu en banc. Tu difides que la gent els diu demana autòraf, a l'Àscar, a Mario... Jo estic al·lucinat, és a dir, sortint pel carrer, i no m'esperava, eh? I, bueno, és que no podem sortir al carrer, perquè la gent se'ns fila sobre. Se'ns fila sobre el nen. A mi, sobre meu, no, eh? Sobre dins. Sobre la... Particularment del Mario. I aviam, és una experiència nova, és molt dur, al·lucino bastant, perquè evidentment, en nivell d'idees i tal, doncs, teniu moltes discrepàncies, però està bé... Perdona, què vol dir que teniu discrepàncies? En nivell d'idees? En nivell d'idees, evidentment. En nivell de... bueno, de dilució, de malors... Ah, vol dir que tu en velles parlat, eh, de l'Europa, per exemple, i del clima polític de Catalunya, no? Constantment, però està molt bé, perquè se'n pot parlar perfectament, i sí, hem arret un punt que ens estàs tot el dia punxant una a l'altra, això està bé, vull dir, no hi ha cap problema. El problema és quan no se'n pot parlar, perquè està temat avui, i és massa gros, no, ni molt menys, ni molt menys. I ells estan com una cabra, i em fa massa molt bé. Això no és així, no? Crec que no vegi càmeres, es comporten igual, o no? No, no. Més. Més, encara? Més. El Mario, particularment, més. Està com una regalera. No ho senti, eh? Mira, el Mario, no, no, el Mario Bagridó, me'l vaig trobar ara per Sant Jordi, firmament llibres, que allò va ser una autèntica locura, eh? Vull dir que no sé, clar, que aquest home, bueno, viu... Com si fos una de les grans rastallars de la rock, i continuament amb les seves locures i amb les seves coses. Amb les seves coses, sí. Em sembla que no hi hagi endemà, no? A ell, potser a ell, sí. Sí, sí. En fi, doncs, ara ja no et preguntaré si sortiu de festa junts i coses d'aquestes, perquè també deuen ser... Com? Si sortiu de festa junts, alguna cosa, perquè això ja... Les festes d'aquest home també deuen ser... Cada dia, cada dia, hi ha una festa junts, cada dia, no? Jo estic treballant i ell també en el fons, en el fons també s'ho passa pipa, però cada dia ens fotem corgues, perquè és el rodatge, vamos. Clar, que per cert, aquest diumenge l'estrena a tercera temporada, em sembla, a MTV. Aquest diumenge l'estrena a MTV, correcte. I tu ja ho has realitzat, és el primer capítol? Ah, clar, que aquesta tercera temporada, sí. Les altres no les has fet jo, però aquesta sí. Doncs escolta, Alan, estarem atents, aquest diumenge a MTV a la nit. Que vagi molt bé... Esperem que no tingui tant d'audiència com el documental, si no anirem malament. Bueno, perquè aquestes coses és com... Què passa, no?, amb la tele, que vas... El problema és que ho dublaràs. Sí, bueno, no ho sé, no sé si dublarà, perquè 700.000 espectadors, 23% d'audiència... Clar, aquí a Catalunya veurem... ja compararem els diums. Alan, que vagi molt bé i enhorabona per la feina i per tot plegat, que com sempre, el Sant Justencs, quan fan coses ens agrada saber com estan i com els hi va tot. Alan, que vagi molt bé. I tant, i tant. Buenas tardes. Buenas tardes. Moltes gràcies.