Bernat Muñoz

Cristina, tu vas al teatre sovint alguna vegada... Sí, alguna vegada. Avui coneixes el teatre Llentiol de Barcelona. Avui parlem d'aquest petit teatre, un teatre històric de la ciutat, situat al costat de la Rambla del Raval. És un cafè teatre per qui no hagi estat mai, petitet, molt, molt, no, és mític, ja, de Barcelona, on han passat una barbaritat d'actors i espectacles d'un dels més de 30 anys que porta a funcionar aquesta petita sala de Barcelona. Avui parlem d'una companyia, que amb el Leónic, que ha tingut un encartell, un obra, durant tres temporades, amb molt d'èxit, que es tracta del divan, i que, a més a més, també estan fent duplet a aquestes setmanes, perquè tenen una segona, que és no entiendo lo que me dices. Tenim el seu director, el telèfon, que és el Bernat Munoz, Bernat, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Bernat, benvingut al programa. Per cert, m'han dit que estàs al metro de Barcelona? Sí, sí, però, bueno, estic intentant reuicar-me de moment que no hi hagi problema de cobertura. A quina para d'estats, perquè depèn de quina... entre Rocafor i Espanya, a vegades es perd la cobertura, no sé... No, estic al club, i ara mateix sí que el vestigulo, i jo crec que no volen ni el problema. Ha esperat un moment per atendre les coses que t'agraïm. Això d'estar 3 anys amb la mateixa obra del Llentiol, el divan, és com una mena de rècord, no? Una cosa única, quasi. Home, jo tinc que sí. No he vingut al Targuí, no he de mirar-ho. No, és que en principi... poques hores han aguantat tant de temps, sí que és veritat. Home, esteu un dia a la setmana, però hi ha molts espectacles que no han durat d'això en... Bueno, ni de conya, no? I tant, i tant. Tu quin creus que ha sigut una mica la clau de... el divan? Home, la clau per aguantar 3 anys és que ens ha vingut gent. Tots per descomptat. Sí. És un humor bastant fred, que és una obra que la gent es pot sentir i s'ha d'identificar amb algun dels seus personatges, amb les coses que els hi passen. I jo crec que és una mica d'això. En fet, és una comèdia divertida, també molt actual, molt de les coses que ens poden passar al costelol, no? El divan tracta del que els hi passen als pacients d'una consulta psicològica, no? Ah, clar, sí, són 4 pacients que... Estem en una psicòloga de 4 pacients nous, i, bueno, a la real de les coses que aquesta psicòloga va sentint, comença a relacionar els pacients entre ells. De fet, també comentàvem que esteu no entiendo lo que me dices, que això també ha de portar dos obres, no?, al llan tiól. Clar, imagino que esteu en dies diferents, no? De fet, esteu al dilluns amb el divan i al dijous amb el... no entiendo lo que me dices. Com va sortir, sí, aquesta segona obra? Bé, va ser quan nosaltres vam despertar dos anys i mig amb el divan, vam pensar que potser ja també tocava fer un petit canvi, i vam proposar el teatre, que, en aquest cas, escriveu un text nou, i similar, una miqueta a l'altre, quan ha contingut, també és una comèdia molt esbujeradeta, i els vam proposar, doncs, escolta'm, mira. Et sembla bé que muntem una nova obra i fem com una mica de camí natural d'acompanyia, és la dica, sí, i endavant. De fet, al llan tiól, mira, per exemple, l'Eli Capdevila, aquí a la webcam i el chat de Radioesben.com, ens diu, al llan tiól, si no el coneixeu en Neu i... Escolta, que al llan tiól... m'està tota la vida, estarà també tota la vida, no?, perquè sembla que... Bé, no ho sé, però què té el llan tiól, d'espacial? Tu que ja estàs afincat allà fa 3 anys, com ja després del lliure i el segon amo, sí. Doncs mira, el llan tiól, clar, és una sala que té el tren... que ha fet 31 anys, justament ara... Nosaltres, quan es fan el divendres, m'han compliat l'altre 30 aniversari. I, bueno, és una sala d'aquestes emblemàtiques de Barcelona, que encara hi ha gent que descones, però no està molt bé. Bueno, és una sala molt bancant, molt... un lloc petitet, però... però, bé, que té... pots vendre alguna cosa quan estàs veient l'obra. Sí, home, això del cafè de teatre, que durant molts anys, i encara ara, em sembla, que no sé si hi ha algun altre teatre així petitet, o no es pugui prendre alguna cosa. Potser no estava pensant en el teatre aneu, la sala de sota, que sí que pots entrar... Exacte, per exemple, amb una serveza, però vaja, que tampoc no és un fet gaire habitual, anar a veure teatre. L'ambient que allà és especial, i una cosa que potser molta gent no sap, si no hi ha un altre llan tiól, una vegada a la vida, així, a Barcelona, jo crec que s'ha d'anar, s'ha d'anar. Jo crec que sí, jo crec que sí. Si podeu fer-ho dilluns o dijous, millor, eh? Home, evidentment, evidentment, evidentment, evidentment. Però sí que és una sala, però han passat... Bueno, gent com Crisicle, com Rubianes, Magica Andreu... Només d'entrar, hi ha una mena de pitrín amb tots aquests il·lustres que han començat a llan tiól, Alberto Romero, per exemple, per les noves generacions, que també van començar a llan tiól. Vull dir que és una sala que, però, han començat moltes companyies o molts còpics que... que, bueno, que són molt, molt coneguts. I l'Eli diu, i quan es podia fumar, no ho t'he dit gona, eh? Quan es podia fumar, suposo, a la gota, que em diuen una mica, perquè en un lloc tan petit, la concentració de fulma hauria de ser bastant important. Només podíem veure l'espectacle a la primera fila, perquè ja més cap enrere no es veia. De fet, també hi ha una altra cosa que volia preguntar-te, que, si no, si no ha estat mai... El tema del... perquè vols de sou 4, encara, però pel tema dels camerinos, que allò és un passadís estret, com aquell que diu, just darrere de l'escenari, ja perca allà, ja, la Tretjo, vaquillatge, vestuari, de totes les companyies que estan al llan tiól cada setmana. Sí, com us organitzeu? Exacte, com us organitzeu? Bueno, doncs, amb molt de carinyo i... i fan molt primets tots. Sí que no. I clar, allà, el folló em calla, perquè, a més, al llan tiól té programes dobles i triples, algunes nits, a les nous esteu vosaltres, per exemple, avui, no entiendo lo que me dices, després venen un d'altres, i això passaria... Clar, això és una mica com el Camaroto, dels hermanos. Una mica, una mica, és que és una mica caos... Però, bueno, dintre del caos, és bastant ben organitzat, és a dir, que l'escoltem més o menys al seu espai, i les companyies, doncs ens coneixem tots i ens respectem, vull dir. ¿L'has portat bé o no?Sí, sí, la veritat és que sí. Normalment ja costa m'haver dit bon rotllo, mentre l'altres parlant, no. Però potser porteu tant de temps, us tenen una mica de ràbia, diuen, mira, aquests.Ah, home, jo crec que no. Espero que com a màxim, en sigui, ens aspecte, però no en tinc poc. Escolta, parlem d'aquesta segona obra, que no anem per la tant, que és No Entiendo Lo Que Me Dices, una comèdia d'embolics en plan bo de vil, a més a més, també hi ha una història d'amor, no, de permís. L'has escrit tu, com treballeu a l'acompanyar? Tu l'escrius, una proposta, després els assajos es poden canviar coses, o com ho feu?Sí, sí, sí, ni molt menys. És un text fancat. De fet, portem, aproximadament, bueno, portem des del setembre amb aquesta obra, i el text continua evolucionant, vull dir, que això. I el mateix, i van també, des de tres anys, encara provem de fer bromes noves. Encara canvieu coses, del de l'escenari en directe. Sí, sí, més que canviar, doncs, bueno, provem una mica... Ah, mira, vull que m'ha acobit fer una mica d'improvisació, fer aquest cas, o fer el que desfacudata, si veiem que funciona, doncs sí que l'empodem incloure, si veiem que no, doncs, l'hem provat, no funciona, no passa res. Clar, tu com a...Potser com a director, autò de l'obra, i també actor, tens més avantatge perquè... Potser el que vulguis, però potser un altre actor, a l'hora de l'obra, no?, a l'hora de canviar coses, està una mica més... No pensis, eh, però sóc jo el que més em mouto, respecto una mica, m'ho estic... Clar, perquè és teu, no? Els altres actors els que t'hagis vivit van fent més de la seva. Però, bueno, també perquè em coneixem tant com sóc, i jo sempre penso que, bueno, un guió és justament això, és un guió, no és pas una... una bíblia on toca la paraula de fer s'agrada, alguna sí, evidentment, per un sentit de història i per coses prou, però el text, en principi, sempre és un text obert, i de vegades fins i tot ens permetem... El fet d'interactuar amb alguna persona del públic, alguna vegada ens ha passat, que també han dedit algun comentari sobre l'obra, ranquem la quarta paret sense problema... Ah, sí? O sigui, que això també és un classiu, oi, l'entiol, no? No sé per què és propici, a que la gent també, moltes vegades, clar, és que els actors estan molt a prop del públic, perquè estan en taulets, ja prenen algú, el públic, els actors, i, clar, sentiu directament el que estan dient moltes vegades, no? Absolutament, no, i de vegades, sense cap pudor, l'espectador es dirigeix a nosaltres, o sigui, no tenen cap problema. Com si estiguessin parlant i a la tele... No, no, jo estic allà i que veus que els altres aprofiten a mi. Te'n recordes algun cas, així, més o menys especial, que dius, mira, aquest cas és que jo crec que no s'emborrarà mai de la memòria. Va haver-hi un, amb el divan, el que passa ja no ho puc explicar molt, perquè llavors has de fer-li una acusada de l'obra. Hi ha com una petita sorpresa per dir alguna cosa, hi havia una dona gran entre el públic i per reaccionar això, en plan de... però que li va dir a l'actor, ho veus, oi, si com ho veus? Sí, sí, sí, sí, jo ja m'ho imaginava. Oh, que bo, que bo. Interpel·lant directament a l'actor, ja, trencant l'acord a paret, no? Que es diu? Que bo, no? L'altre que el personatge diuen, sí, sí, ja, té raó, senyora, té raó. No, efectivament sempre sempre és del personatge, però actualment amb el públic, amb tota la llibertat, i sabant que això no t'han preguntat els textos, són completament obert, i moltes vegades algun actor... Escolta, mira, que he pensat que aquí, en comptes d'això, dic jo altra, dic, bueno, val, provem-ho, si funciona, ja tinc cap problema, tot el que sigui per millorar, va bé. Estem parlant amb el Bernan Munoz, com diem directora de companyia Camaleoni, que ja porta en un parellet d'emporades ben bones al teatre llantió amb diferents espectacles, sobretot amb el divan. A vosaltres us han enganxat de ple l'aument de l'Iva al teatre, que va ser fa uns mesos. Com us ha afectat tot plegat? Jo crec que no ens ha afectat tant l'aument de l'Iva, en el sentit de que, clar, les preus, de fet, ja són preus ajustats, en la qual cosa la pujada ha sigut bastant mínima, no? Jo crec que la pujada l'hi va afectar més amb un preu més d'altra sala. El nostre clar és un preu molt, molt, molt assustat, en la qual cosa la pujada és bastant petita, no? De fet, a més, poder el fet que la gent no s'estima més del millor... Bueno, ja hi ha una pobra tradició, diguem-ne, d'anar al teatre aquí a Catalunya, amb la qual cosa això ja és una afectació natural de sempre, i després del fet que, clar, si la gent no es nota feina o tal, ho deia, li costa una mica, també, de venir al teatre. Sí que s'ha notat una baixada, però jo crec que no és tant pel preu de l'Iva, tot i que és un tema que... Si no perquè la gent ja no té tant diners com abans, i a l'hora de retallar ja el pressupost familiar i de les coses... Clar, el pressupost de retallar per... entre altres coses, posar-lo, sí, en aquest cas, el teatre... Sí, evidentment, la cultura, malauradament, bueno, i és així, no? Perquè, clar, hi ha coses bàsiques i moltes vegades la cultura és el primer que retallar. Exacte, sí, sí, no s'acostuma a considerar una cosa bàsica, ni tan sols, evidentment, per governs, perquè d'altre t'han dit que no ens hagi afectat, trobo que la pujada, a l'Iva, és una massacra per la cultura. De totes maneres, no només el llan tion, altres teatres també ho fareixen a ofertes i descomptes molt attractius, perquè tothom que pugui vulgui anar al teatre a veure aquestes obres. I tant, i tant, no, no, no, crec que nosaltres, en aquest cas, també fem esports d'ajustar molt els preus, perquè la gent no es pugui continuar veient teatre, i moltes vegades, la diferència a qualitat preu no és la que la gent es pensa, de vegades és... Ah, això és molt baratet, no deu ser molt... No, no, no, hi ha coses molt interessants a quals preu, per tant, no, no, la gent podria discernir una miqueta amb això, no? Una obra que costi 30 euros no vol dir que sigui millor que una. Exacte. De fet, a la gran web, també hi ha molts descomptes, atrapalop.com, i allà també trobareu per anar a veure el divan, o no entiendo lo que me dius, els dilluns i els dijous al teatre de Llantiol de Barcelona, la nostra recomanació del dia d'avui, digues-ho. Correcte, no tinc una idea, la web de Llantiol també podeu afantar-la, i mira, et faré, ja que estic en antena, et faig una promo especial per la gent que ens estigui d'escoltar. Home, home, home, que t'empatava, que estic... Que bé, que bé. A veure, quina és la promo? Doncs mira, atrapalop.com a la web de Llantiol, l'oferta és a veu euros. Sí? Doncs per a l'oient del vostre programa, els hi deixaríem avui. Ah, mira, a 8 euros? Més que vina tequilla, escuteu. Vinc de part de la penya del mort. Ah, mira? A 8 euros. Molt bé, de m'estortar. Fantàstic, moltíssim. Moltes gràcies. El favor de les dues obres, eh? Sí, el divan, els dilluns, a les 9 de la nit i... A les 8 i mig, el divan. A les 9 i a les 9, els dijous, no entiendo lo que me dices. Ah, exacte. Molt bé. Doncs escolta, per anar a dormir d'això aquí, perquè, si no, el serveix informatiu ens facen bronca. Sí, clar. O sigui, que moltíssimes gràcies per tot. Que vagi molt bé, un abraçada molt forta. Bona tarda. Cristina, acabem el programa. El millor de la penya del mort, per tu, avui ha sigut. Entrevistes d'examen han definitivat tot el programa. Avui... Oh! Tirem la casa per la finestra. Que vagi molt bé, tornem demà a partir de la 5 de la tarda. Graggui tota la gent que ha fet possible la penya del mort. Rua, avui, Leli, Capdevila, el Xat i el Sergi Pont, també. I tota la gent que ha fet possible el programa. A partir de la 5 de la tarda.