Adrià Collado

I ara, per mi, l'enhorabona de la feina. I ara, per mi, l'endemà de la feina. Fins aquí el dia. Avui passarà per la penya del Morro, un sant justent, que fa pocs anys, tot serà dit, s'ha afincat el nostre municipi, i que és un reconegut actor de la petita pantalla. Ha treballat en moltíssimes sèries, però la que li va donar el salt definitiu va ser aquí en Viva, on interpretava un dels personatges principals, l'advocat gay parella a la ficció del Mauri. Adrià Collador, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvingut a la penya del Morro. Ens ha muta l'el·lusió que estiguis aquí. Podem dir que ets senyustent, o no? Deduptió. De fet, vaig venir a viure a Sant Just farà cosa d'un parell d'anys. Estic encara en fase d'adaptació, però estic encantat, eh, d'estar aquí. No sé si en fase d'adaptació hi ha totalment adaptat, perquè jo t'he vist moltes vegades passejant pel poble, els cas de coxinet, no sé, prenent alguna cosa per canginar-se... Sí, això és la meva dona, que és d'aquí de Sant Just. Va fer tot el possible, perquè vinguéssim a viure aquí, ho va aconseguir i, evidentment, s'ha d'aprofitar, s'ha d'aprofitar el poble. Jo soc de tota la vida de Gràcia, llavors tenia una certa recansa a sortir del meu lloc, però realment sigui-ho molt bé, estic encantat, tenim la muntanya al costat, tenim de tot, fantàstic. Home, Gràcia és com un poble, també. Sí, sí, també. Jo vivia a la part del més cap a Vallcarca, però sí que és veritat que tenies un tir de pedra, doncs Gràcia, no? Però no deixa ser un poplet que està al costat de Barcelona, vull dir que és fantàstic, realment, és una situació privilegiada. Estàs bé a Sant Just, no cap queixa aprofitar ara, eh? Cap queixa, cap queixa, cap queixa. Bé, parlant de la teva feina que, de fet, fa molt poquet, acabes de rodar una pel·lícula, com ha anat, això? Doncs mira, aquesta pel·lícula vam rodar el mes de gener de 2013, és una TV-Movie, una pel·lícula per televisió, que es podrà veure per TV3, que es diu Cendres, i diguéssim que és una barreja entre una espècie com de thriller i, o algo així, com El Caso. Per entendre'ns, hi ha morts, hi ha cadàvers, s'escapa una mica, diguéssim, del que es coneix, com la típica TV-Movie, de bones intencions, sinó que, en aquest cas, intentem que sigui una mica més canyera. Tu feia temps que no treballaves en català o per... En català he treballat poquíssim, s'ha fet. Sí, perquè des del principi vaig començar treballant en una sèrie que es deia el joc de viure a TV3, i després he anat fent coses a TV3, però coses com esporàtiques, sobretot alguna TV-Movie, alguna cosa concreta, però des d'un bon principi vaig començar a fer la meva carrera, que és que pot dir així a Madrid, i vaig començar a fer en pel·lícules sobretot a Madrid, doncs amb menys saca al caràcter del guerrero, o sobreviviré, o d'anar-te de morir, vaig... i llors, ja, per aquestes coses, em vaig afiançar més treballant a Madrid, però no és una cosa tan poc volguda, sinó que em va portar una mica cap allà, no? Llavors, tot just acabat, menys saca, amb menys saca era? Què crec que sí? Tot just després de menys saca em van oferir a Quinoa i Can Viva, com deies abans, i llavors ja vaig començar la carrera a Madrid. Sempre que puc, vinc a Barcelona a fer alguna cosa com m'ofereixen, però sí que és cert que hi ha com una espècie de l'actor que està a Madrid, sembla com difícil que torni a Barcelona quan en realitat està aquí mateix, un cop d'avé. Per què passa això? Perquè quan hi ha una a Madrid o aquella a Madrid ja està triomfant, ja no cal trucar-ho. Home, si bé, és cert que, normalment, quan fas una sèrie a Madrid, estàs bastants mesos, no? Normalment, una temporada pot ser de 5 o 6 mesos, en el cas d'aquí a Quinoa i Can Viva, eren bastant més llargues, estaven bastants mesos, i a la que s'havia finalitzat també, eren molts mesos per fer una temporada, llavors, clar, si estaves 6, 7, 8 mesos a Madrid treballant, difícilment ho podies combinar amb una sèrie catalana, però amb pel·lícules sempre es pot combinar més. Jo sempre he intentat combinar pel·lícules amb televisió. Bé, parlem de Quinoa i Can Viva, que per ser aquest any 2011 ja fa 10 anys que va començar. De fet, va ser tot un fenomen social, com recordes tot aquells primers anys? Vull dir, tu vas marxar, vas tornar després. Sí, sí que és veritat que la gent de l'Às no. Segur que una mica marxarà, en aquest sentit. Sí, perquè me'n recordo, jo vaig fer la primera temporada, després teníem un projecte amb un grup d'amics, que és una pel·lícula que es diu Aislados, que ens en vam anar a Ibiza, que ho hem produït nosaltres. Llavors, sempre he tingut aquesta cosa d'intentar no estar molt temps en un lloc, però sí que és cert que hi havia la possibilitat d'anar a fer aquesta pel·lícula i de fet, a la següent temporada, em van tornar a trucar i vaig estar amb totes les temporades fins al final. La jugada em va sortir bé, perquè vaig poder fer el meu cinema amb amics. O sigui, tu mateix, vas dir, no, jo lo siento, no puedo seguir. Sí, no, volia fer aquesta pel·lícula, m'havia incorporat i a la sèrie. Tenia... sí que hi ha un punt... Clar, sona com malament, dir-ho, però un punt com rebel, de dir, no, jo ara vull fer això, faig això, i intentar, sobretot, no estancar-me amb una cosa concreta, intentar, doncs això. No t'anava a dir, no tens alguna cosa a veure en Casallarta? No, no tenen això, perquè jo crec que en aquest país... No sé si és... És que no sé si és fàcil o difícil en Casallarta, el que passa és que també tenia en compte una cosa, que és difícil fer alguna cosa d'èxit, en el cas d'aquí a qui em viva, ja es pot dir amb la distància, va tenir molt d'èxit, i de fer la gent encara en pare, vull en dir al carrer, dient que segueix veient els capítols. Posant la repetició a la nova, o la Neus, no sé, alguna d'aquestes... Pare, pare. Tu com ho revs tot això? No, jo revo bé. No, en la línia del Cadella, que a veure en Casallarta, a veure si fas una sèrie que té èxit, que funciona, que tu t'ha anat bé, que és absurd dir qualsevol cosa dolenta sobre el tema, al contrari. El que passa sí que és estrany, que després de tants anys la gent encara... És una mica... Sembla que el verano a full, l'efecte xanquete. Jo, que sembla que xanqueta no ha morto nunca, és una mica el mateix, no? La gent te la referent de tu igual de jove, que fa 10 anys. Sí, però després, com la que sabecina, realment, diguéssim que l'evolució... M'he fotut bé ell, també, a la tele, vull dir que la gent també et veu i el cabell se m'ha fotut blanc, però jo ho he vist molt bé. I, a més a més, sobretot, perquè, com deia abans, ho he pogut combinar amb altres coses. Sí, home, vas... No, vull que puc fer pel·lis de terror, pel·lis... Dramas, vull dir, que he intentat sempre combinar-ho. El teu personatge de Fernando Navarro, te'l vas preparar d'alguna manera especial, o a la tele és tot tan ràpid que no tens ni temps de preparar-ho com el cine. Doncs, en aquest cas, va ser... A més, recordo que quan em van trucar... Em va trucar molt representant, jo estava Ibiza. I em van trucar molt representant, oferim una sèrie, que en aquell moment, el referent que teníem de José Luis Moreno, era per fer la noixia de fiesta i aquest tipus de coses més de revista. Jo, esclar, la sorpresa va ser monumental. El que passa és que jo estava a casa uns amics, allà a mig de la muntanya, passant de tot. Em van enviar el guió, vaig llegir el primer guió i realment vaig dir, hòstia, això està bé, això té conya, no? I, efectivament, vaig dir que sí. No m'ho vaig plantejar excessivament. Senzillament, em va semblar... Em va semblar interessant la proposta. A més, el feia de parella amb el Luis Moreno, que és un actor excel·lent, que l'havia vist en teatre, i em semblava un actor collonut. I em va sempre estirar-se a la piscina, perquè mai saps si una sèrie funcionarà o no funcionarà. Però com que tampoc passa res, perquè si no funciona, te la treuen i vas una altra cosa. Ho sento que ho digui així, però és que és veritat. És que funciona, no? Sí, llavors vaig anar a Madrid i la veritat és que molt bé, molt bé. Per cert, has parlat de José Luis Moreno, l'has conegut en persona alguna vegada, imagino que sí. Sí, sí, sí. És tan dur, com diuen, a l'hora de treballar. A mi no, jo sé que té fama de dur, però sí que és cert que jo, en el meu cas particular, no puc tenir cap queixa, perquè el tio és simpàtic, agradable, baixava poc a plató, ell tampoc s'hi miscoia, perquè són els seus... El Alberto Caballero, que són familiars seus, no? És el seu tiet. Doncs són els que realment portaven tot el pitote de la sèrie, llavors realment baixava tant en tant. Molt agradable. Sí que és cert que té una fama, però en el meu cas particular, jo no puc dir res dolent sobre ell. Això vol dir que en el teu cas no pot dir res? No, però això són les gentes que corren. A tothom li arriben coses. De totes maneres, jo estic en una professió, que el que no rebi algun tipus de crítiques és perquè no està a la professió, perquè tenint un càrrec públic, i a més a més algú que té poder, doncs, evidentment, sempre és un niu de crítiques. Després, amb el canvi de cadena d'antena 3 a tele 5, va arribar la que sé a vecina, on ja aneu, que continua, encara, no?, amb la tensa rodant-se. Jo no hi sóc, ja. És la primera vegada que ho dic així públicament, perquè ningú... Mira, no ho he dit. Exclusiva. Exclusiva, per la peia. No, no, no. Fins ara estaves, no? Sí, vaig estar a la temporada passada, que passava un contracte de 8 capítols. Llavors no se sabia si renovaria o no renovaria. En el meu cas, vaig fer la pel·lícula aquesta per TV3, ara segurament me n'aniré mègica fer una altra pel·lícula. És a dir, no se l'ha plantejat, però tampoc hi hauria hagut possibilitat. T'agradaria canviar una mica la teva trajectòria professional i dedicar-la més al cinema, que no pas a la televisió, a partir d'ara? Però si no hi ha cinema en aquests moments... No, a veure, saps què passa? Que clar, el que coneix la gent és la sèrie, però jo he fet quasi més cinema que a TV3. Perdona, tu has treballat amb directors com Ventura Pons, El pregato plegat, amb Carlos Saura, a Buñuel y la mesa del rei Salomón, i fins i tot vas participar a la pel·lícula Evita, amb Madonna i Antonio Banderas l'any 96. Això... Va ser el primer que vaig fer pràcticament. Això m'ho has d'explicar. Com et va sortir aquesta feina? A veure... En un principi, s'havia de rodar la pel·lícula Evita a Barcelona, i fer una sèrie. Hi havia una previsió, i llavors es va fer un càsting pels actors catalans, barres espanyols, que havien de treballar allà. Finalment van decidir anar a rodar a Londres i a altres localitzacions, però aquest càsting va quedar allà. Llavors hi havia una seneta molt petita. És gairebé una anècdota, això de que jo sortia a Evita. Llavors hi ha una escena, que l'Antonio Banderas estava en una pel·lícula antiga, llavors en aquesta pel·lícula en blanc i negre, necessitava un actor amb un look allò que es diu ara, latino, no? Jo era moreno, no tenia que viure blanc com ara, doncs els va semblar que era... Que era dient, me'n vaig anar a Londres, vaig estar només dos dies a Londres, o tres, crec que recordar... El dia anterior era rodar amb una febrada de tres ous, i no però res, va ser una experiència divertida, vaig conèixer la Madonna... Vas conèixer la Madonna? Sí, sí. Què et va dir? Què li vas dir? Em va dir que no fumés a la seva presència. Bàsicament sí, jo fumava aquella època, em va dir... I res, va ser... res, un intercanvi d'impressions. En aquell moment em va dir que havia... Don't smoke in front of me, please. No, m'ho ha dit el segurat de tres metres que tenia. Ah, el segurat de tres metres. Cap problema, només faltaria, no? Però ella em va explicar que estava preparant una cançó que es deia La Isla Bonita, en aquella època. Va arribar. Una anècdota, una anècdota. Però clar, aquestes superproduccions, marxar a Londres, amb estrelles, amb seguretat... Sí, però tu ets l'últim món, allà. Tinguis ja un cert estatus, evidentment. Però va ser una experiència bastant maca. Per cert, abans has comentat que vas començar TV3 treballant, els nostres espies ens han dit que la primera aparició va ser o Espanya, potser? De Goll de Gom o no? No crec que fos la primera. En aquella època, clar, quan comences, la professió van donant paparets petitets. Vaig fer una aparició a la Espanya... Què feia, o Espanya? Te'n recordes? Sí, feia d'un Latin Lover. D'un Latin Lover, també. Sí, que tenia un lío amb la Carme Conesa. Clar, és que tu sempre et donaves papers de guapo, perquè, a part, que ets guapo. Això és tot tu. Ara, després, ja quedaré, faré un paper. No, però tu vas començar treballant de model, també. Sí, estava amb una agència de models d'aquí de Barcelona que es deia Grup. Jo és clar, sobretot a l'època d'estuïs feia diverses coses. Feia de model, també vaig estudiar història a l'universitat. I a partir del tercer curs d'història, també vaig apuntar una escola de teatre. Llavors, intentava combinar una mica de les tres coses. Fer de model per guanyar una mica de pasta, perquè, evidentment... I feies desfilades i tot? Sí, desfilades em vaig fer algunes, algun gaudí, alguna cosa. Però sobretot el que feies, sobretot molts anuncis. Això sí, campanyes... Campanyes grosses, tio, el vull una sopa, que es va fer molt famós el moment i era un d'aquests, el Rufles Matutano... Adria, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa, per haver-te passat una estona per la penya del Morro, aquí, a Radio Desbert, la teva ràdio, també. A partir d'ara, que vagi molt bé, i res, ja en tenim seguint. I diré, mira, un Sant Justen, mitj gracient, mitj Sant Justen, que va fent les seves cosetes. Bona tarda i gràcies per venir. www.du.xcl