De la feina que et mereixes a la llei del "sí és sí": onada Covid, Tribunal de Comptes, polèmiques amb Vox i llibres que fan viatjar per ciutats

Quilombo, Quilombo, Quilombo, Quilombo. Doncs bé, a punt de tocar els 800 programes de la plaça Mireia, avui encetem el programa número 795, avui dimarts dia 6 de juliol, i ho fem amb aquest tema musical, es diu Quilombo, i és de Cabúl Babac. Molt bona tarda a tothom, avui anem uns minuts una mica tard, passa justament un minut d'un quart de sis de la tarda, però som aquí, ja ho sabeu, fins les set. I a continuació, ja sabeu que, com sempre, us fem el sumari de tot el que us portem i us tenim preparat per aquest programa, com deia, a cinc programes de coronar-nos amb 800 programes. Una boca tendra que no sap passar. Doncs bé, començarem parlant amb la Iolanda Bacardit, que de fet la tenim aquí a l'estudi 1 de ràdio d'Esvern. Ella és psicopedagoga i docent, està especialitzada en acompanyar persones a aconseguir els seus objectius professionals. En parlarem, parlarem de com aconseguir, podríem dir, el projecte de la feina que et mereixes, no? En parlarem de tot plegat amb la Iolanda Bacardit. Què més? Parlarem també de podologia. Seguirem fent aquestes preguntes més freqüents de la mà de la Teresa Montero, de la clínica de podologia Teresa Montero, aquí a Sant Just, a la plaça Maragall. I saltarem a la segona hora per repassar temes d'actualitat Covid i també temes d'actualitat política amb el Joel Reguant. Aquests temes passen, entre altres, partir enrere algunes de les mesures de la Covid-19. També parlarem del Tribunal de Comptes i aquestes finances tan absolutament elevades que imposen els presos independentistes, ja no presos. Parlarem també de la sentència de Vox i d'aquests cartells electorals i també d'aquesta nova llei sobre els delictes sexuals. Si abans coneixíem que no és no, ara sí és sí. I abans que acabi el tema musical amb el que hem obert avui al programa us faig també el recordatori que si voleu trobar i escoltar les entrevistes que fem aquí al programa ho podeu fer al web radiodesvern.com, a l'apartat magazins La Plaça. Mireia, de fet, ja podeu recuperar l'entrevista que vam fer ahir els dos protagonistes, més que protagonistes, els dos creadors, de fet, del projecte Trail Barcelona, aquestes activitats esportives per a infants i també per a adults. Vam parlar amb el David Buenacasa, ell és veí de Sant Just i també monitor de lleure, i la Cristina Sánchez, que també és una de les seves creadores. Podeu trobar també més informació al web trailbarcelona.com. I per acabar, per cert, el programa d'avui m'havia oblidat comentar-vos que parlarem també de literatura amb l'Oriol Saneúix a l'espai de llibre vell, el bon consell. Doncs bé, avui a l'espai de literatura va de llibres que descriuen o que ens porten a conèixer ciutats del món, lectura ambientada en ciutats, però que també en forma part de la seva escriptura en paràgrafs o capítols dedicats a descriure parts o racons de la ciutat on està ambientada. La Plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Què? Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! La veritat, la veritat és que jo no puc, així jo no puc treballar. Algú per què està d'abans? No, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passigolla. La colla passigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoentres mal o algo? Socorro! Ràdio d'Esvern. Em trobaràs tanto. Doncs bé, comencem parlant amb la primera convidada del programa d'avui. Ella, com us havia presentat fa uns minuts, és la Yolanda Bacardit. Bona tarda, Yolanda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda al programa, benvinguda també a l'emissora i a Sant Just, que crec que potser no ho coneixies massa fins ara. No sé si és la primera vegada, però sí que és la primera vegada que he fet un recorregut conscient per aquí. Tenim un bon poble, eh? D'això et recomanaré més indrets per visitar, més enllà de Can Ginestà, que el tenim a sobre. Sí. I que realment és un espai força agradable per estar-hi. Molt, molt, molt. La veritat és que sí. Doncs benvinguda de nou, com deia, aquí a l'emissora també. T'he presentat abans i ho torno a fer. Ets psicopedagoga, ho diré bé, i docent, també estàs especialitzada en acompanyar persones a aconseguir els seus objectius professionals. Poden trobar més informació, tot pel que parlarem, al web yolandabacardit.com, Yolanda My, per si algú que vol conèixer-te una mica més. La feina que et mereixes és el nom d'aquest projecte, no?, d'aquesta emprenedoria personal, al qual tu vols acompanyar persones a que ho aconsegueixin, això, realment. Sí. Com ho fas? O d'on ha sorgit aquesta idea? Aquesta idea, doncs, mira, jo fa, el que has comentat, psicopedagoga i docent, fa 20 anys que em dedico a la docència, a fer formació, en fa 12 que em dedico a temes d'orientació laboral i, bé, ara fa dos anys vaig decidir, doncs, engegar la meva pròpia empresa perquè veia, en tot aquest àmbit laboral, veia que es treballa sempre des de la vessant més tècnica, que està molt bé i s'ha de fer. Quan una persona vol trobar feina, doncs, saber fer un bon currículum, saber trobar ofertes, saber fer una entrevista, no?, un procés de selecció. En temes d'emprenedoria, doncs, el mateix, no?, t'assessoren, la idea de negoci, temes fiscals, econòmics, i tot això està molt bé i és necessari, però jo sempre trobava a faltar la part d'acompanyament més des de la gestió emocional, des de... Tot això són canvis. Jo estic... Estava fent fins a veure una feina i ara em plantejo canviar-ne una altra o em quedo a l'atur i he de canviar o estava treballant per una empresa i ara vull emprendre. I què passa amb aquesta gestió del canvi, amb aquesta gestió de les emocions, de les inseguretats? I crec que aquí hi havia una mancança i és el que jo he volgut cobrir, no?, aquest acompanyament més des d'aquesta perspectiva d'aconsegueix la feina que et mereixes, la feina que vols aconseguir, i aconsegueix-la de debò amb seguretat i amb ganes i amb confiança. Llavors tu fas, diguéssim, aquest acompanyament menys tècnic, però més centrat en la part de gestió emocional, entenc, o d'aquestes frustracions que poden arribar, etcètera, no? Sí. Sóc com el complement d'aquesta part més tècnica, que sí que s'està fent i s'està fent molt bé. i sóc aquest complement de dir som-hi perquè hi ha moltes persones que es queden pel camí precisament per aquestes inseguretats, no? Persones que estan molt ben formades, amb molta experiència i que no arriben a aconseguir allò que volen. Crec que hi ha xifres, no?, d'aquestes persones que es queden pel camí, malauradament. Sí. Aquí, en l'últim informe que va fer Catalunya Empren, en aquest cas estem parlant d'emprenedoria, persones que volen emprendre. Hi havia com un 60% d'abandonament de totes les persones que s'assessoren per poder muntar una empresa i hi havia un 60% que no acabava iniciant la seva idea de negoci. Aquí, al Baix Llobregat, si parlem de tot Catalunya, les xifres augmenten a un 70,3, més o menys. I sí que és cert que l'abandonament, no tenim les dades reals dels motius pels quals abandona. Per què, no?, aquesta gent queda pel camí? No tenim tots els motius, però hi ha una part important que pot anar per aquí. Perquè, per exemple, quan jo m'estava assessorant precisament per muntar la meva empresa, me'n recordo, el meu assessor, com que jo precisament treballava tot, no?, volia treballar tot aquest tema de la gestió emocional, el meu assessor em va comentar, no?, com desconcertat, que hi havia una altra noia que estava assessorant, una noia amb molta motivació, amb moltes ganes, que tenia una bona idea de negoci, que tenia els coneixements, l'experiència, que estava per fer el pas de tirar endavant aquell negoci i, de cop, va desaparèixer. I per què va desaparèixer? I els motius, ostres, no tenien, eren com molt superficials. Bueno, no acabo de veure-ho clar, potser no és ben bé el que jo vull fer... Com pot ser que una persona preparada, amb ganes, motivada, quan ha de fer el pas, desaparegui, deixi de... no faci el pas per tirar endavant allò que ella vol, no? I jo crec que hi ha molts casos com aquests. I al final, vau almenys saber el per què, en aquest cas, en aquesta persona, aquesta noia no ho ha tindrat? No, perquè moltes vegades, quan les persones desapareixen, això també m'he trobat jo amb l'orientació laboral, moltes vegades les persones desapareixen i no acabes de saber el per què desapareixen, vull dir, no tornen, no s'assessoren, o una persona que l'estàs preparant per fer una entrevista de feina molt concreta i després no arriba a l'entrevista, què està passant? Si estaves davant meu, si ho estaves fent bé, si estaves preparada, si tens els coneixements, què està passant? I normalment aquí el que passa és que les inseguretats són molt més fortes que les ganes d'aconseguir allò, el no creure en un mateix, no crec que estic preparada, potser fracassaré, ves a saber què passarà, i tot això, hi ha persones que no ho saben gestionar i al final el que fan és renunciar als seus objectius. També diuen que qualsevol canvi implica sortir a la zona de confort, tant vas cap a una zona desconeguda, 100%, i això et provoca por, respecte, imagina que això és el que més tractes, no?, quan hi ha persones que s'apropen a tu per gestionar aquests temes. Clar, quan jo parlo de gestió emocional, en realitat jo el que tracto molt són les pors, és l'emoció amb la que més em trobo que he d'ajudar. Sí, bàsicament són pors, i són pors que el que fan és controlar la persona, no és que jo controli la por, que seria una bona gestió, és normal tenir por quan ens hem d'afrontar a un canvi, és normal, perquè és una incertesa, no sabem què passarà, però l'hem d'aprendre a gestionar, si no, no faríem mai res, sempre estaríem al nostre lloc. Llavors, què passa? Que hi ha gent que no sap fer aquesta gestió de la por, i és quan es deixa vèncer per aquesta por i, per tant, renuncia i no fa allò que potser voldria fer. I així, en general, no ens n'ensenyen molt a gestionar... No, tampoc n'hires a escoles, eh? Ara bastava anar a remetir-me, perdó, a remetre-me a... Quan som més petits que, teòricament, és quan tot això se'ns hauria d'inculcar una mica més, i en aquell moment tampoc no se'ns ensenya. Ja depèn de cada casa, cada llar i cada família, no? Però diguéssim que no hi ha una assignatura de gestió emocional obligatòria, que hauria de ser-ho. Estaria bé, estaria bé, de gestió emocional, perquè, bueno, les emocions les tenim sempre, no? I a vegades ens ensenyen que les hem d'evitar. I no, no les hem d'evitar. El que hem de fer és gestionar-les. És normal que hi surtin. Són la resposta a una situació concreta. I benvingudes siguin les pors, però les hem de saber gestionar. Escoltar, també, no? A veure què ens diuen per fer una mica... Fets-hi cas. Sí. Llavors, diguéssim, en aquestes... No sé si s'anomenen sessions o, no? Imagino que es tracten com sessions, les trobades que fas amb aquestes persones. Jo faig, ara el que estic fent, vaig per dues vies. Faig formacions, persones que volen fer més una formació. Són formacions grupals, però sobretot el que és el procés, el treball és individualitzat. I, si no, el que faig són assessoraments més individualitzats. Persones que diuen, no, no, jo vull treballar individualment amb tu i llavors treballem individualment. Sigui com sigui, qualsevol de les coses que jo faig, qualsevol dels serveis, sempre és individualitzat i molt en funció de la situació de la persona, del que demana o de les seves necessitats. Això sí. I a través... És a dir, com acaben arribant a tu aquestes persones? Com acaben coneixent la teva figura concreta, no? Aquesta peça d'ajuda? Clar, aquí, per part meva, és la part de donar-me a conèixer perquè moltes vegades les persones ni som conscients que tenim... Bueno, aquestes pors és el que s'acaben anomenant creences limitants, no? Són idees que tenim de nosaltres mateixos que ens limiten i ens impedeixen, doncs, fer el que volem. Llavors, moltes vegades la gent no és ni conscient que tenen creences limitants, no? Aquesta noia que va deixar l'assessorament, ella es pensava, doncs, bueno, que no era el seu moment, que no, però segurament ni es plantejava que realment tenia una creença limitant. Llavors, a vegades és difícil treballar-ho. Llavors, jo el que faig és molt donar a conèixer, no? Informar que existeix això i llavors el que, quan jo ho explico, també quan faig classes i ho explico, a la gent li ressona, a la gent li toca, no? Li diu, ai, això, això, a mi em passa això, això i això altre. Va per aquí? Doncs sí, va per aquí. Llavors, per mi, hi ha una part molt important de la meva feina, que és de sensibilització, de donar informació i que la gent també s'ho reconegui en si mateixa. Clar, no deixa de ser una mica una teràpia de greu de psicologia. Sí. De fet, els psicòlegs també treballen en la part de la gestió emocional. Jo la treballo com a una part d'un procés de desenvolupament professional. Jo no faig teràpia, jo no soc psicòloga, per tant, des de la part de la teràpia, jo no la tracto, però sí, des de la part de necessària aquesta, de poder aconseguir els objectius que cadascú us proposa. Que si després ells o elles ho treballen personalment, doncs benvingut sigui, no? I tant. Anem dos per un, en aquest sentit. I tant, i tant. Emocionament parlant. D'aquestes formacions que parlaves, estava entrant al web i mirant, dient com tres passes a seguir, no? Potser aquest del de revelar-te, alliberar-te i aconseguir-ho. Sí. Que són aquestes formacions, no? Que comentaves que fas tant en grup com individual. Sí. Sí. De fet, el que jo acabo utilitzant és un mètode, un mètode que he com creat, no? D'experiències d'aquí i d'allà, coses que jo he utilitzat, no? Al llarg de la meva trajectòria professional, doncs he acabat creant un mètode que l'anomeno VIA. I aquest mètode és el que jo utilitzo tant en les formacions com en els assessoraments. Que, d'alguna manera, és primer de tot, has de tenir un objectiu, has de saber què vols, perquè si no sabem què volem, no anem enlloc, anem navegant per la vida. Un cop sabem el que volem, llavors treballem la ve baixa, és la visió, l'objectiu professional, la I és la identitat. La identitat és quin tipus de professional aconsegueix aquells objectius, com és, quines característiques, què fa, què pensa. Llavors, a partir d'aquí, aprendre a ser aquest professional. Jo vull ser, és com tenir un professional referent, jo vull ser aquest professional perquè sé que aquest tipus de professional aconsegueix els seus objectius. I quan ja tenim això definit, a partir d'aquí comença l'acció, que és la... Hem de començar a fer acció, ens hem de moure. I, en paral·lel, sí que treballo totes les creences, perquè durant tot el procés van apareixent creences. Ostres, aquest professional, jo no arribaré mai a ser com aquest professional, jo no tinc aquestes capacitats. Bé, doncs tot això és el que hem d'anar treballant. I aquestes formacions, no sé si... o quantes n'has fet de moment, per conèixer una mica, diguéssim, amb el percentatge d'èxit? Amb les formacions, he començat... Jo ara porto dos anys amb el projecte i les formacions són molt recents. Fins ara havia fet com assessoraments. Llavors, les formacions, això, són molt recents i la propera que faré, la primera que faré, és a l'octubre, a l'octubre d'aquest any, que tinc ja les inscripcions obertes. El que sí que n'hi ha una, que és la primera, la inicial, la de Revela't, que és una formació bàsica i aquesta és gratuïta. Llavors, qualsevol persona que entra al meu web i que la vol fer, doncs se la pot descarregar i, bueno, aquí sí que ja he tingut descàrregues, no? I això sí. Estic, doncs, oferint, no?, aquestes formacions per començar a treballar. I després hi haurà, entenc, també, com un seguiment de les persones que participin en aquests cursos de formació. Sí, és la idea. És la idea. Són formacions grupals, són online, això sí, però són grupals, llavors hi haurà espais, el treball és individual, però hi haurà espais per compartir, perquè moltes vegades a tots ens passen coses similars. I llavors, veure que, ah, si a mi em passa el mateix que li passa a la companya, ah, doncs ja no estic tan sola, ah, i tu què fas? També és un intercanvi d'idees, de recursos. Llavors, la idea és, sí, jo m'ho treballo individualment, però compartim, compartim també processos. Que és com una mica l'efecte mirall, no?, que a vegades també ajuda, o t'ajuda o no t'ajuda, però en definitiva, segurament, et serveix com per veure què passa amb els altres, que tu també potser t'està passant, o no vols reconèixer que t'està passant. Sí. Sovint passa també. I a vegades, quan veiem en els altres què passa, no?, aquella persona reconeix, ostres, doncs a mi m'està passant això, això i això, llavors és quan jo també puc ser capaç de dir, ah, doncs a mi també, i, bueno, i anem fent passos endavant, perquè el primer pas és reconèixer i a partir d'aquí treballar-ho tot. I en el teu cas personal, és a dir, en quin moment tu o tu mateixa et vas dir jo vull aconseguir la professió que em mereixo i vas tirar endavant el projecte, és a dir, et vas a tu treballar per tirar endavant això. i tant, perquè això de les creences limitants tothom en té, llavors, jo també m'he hagut de treballar les meves, les meves creences anaven, jo feia molts anys que volia fer el meu projecte, no?, tenia les meves idees i les volia tirar endavant i jo també vaig tenir la meva època de dir, no, no, no, on vas, no?, la meva frase era on vas, piltre, el que t'has cregut, no?, el que t'has cregut, és que, sí, sí, era la meva frase, no?, fins que vaig dir, bueno, això ho hem de començar a treballar, si realment és el que vols, hem de començar a treballar coses, no?, i arrel d'haver treballat coses també puc estar aquí, no?, avui, bueno, avui amb el meu projecte i, no sé, no deixo de ser també un exemple del meu propi procés i del meu propi projecte, no?, home, sí, si les persones també s'enmirallant amb tu, no?, quan facin formacions per guanyada també, no?, de conèixer l'experiència en primera persona directament. Clar, perquè a vegades sembla que els professionals no ens passi mai res o siguem com molt ideals i, no?, els professionals són persones. A vegades sembla que està com fet, no?, ja està fet, ja ho tenen fet o ja funciona, no s'escompte, funciona bé. I no, tothom passa pels seus processos i en el meu cas està bé perquè jo ja he fet aquest procés, jo també sé del que parlo perquè ho he viscut amb mi mateixa, no?, llavors, bueno, genial, em venia també molt de gust poder compartir això amb altres persones. Sí, i tant. Alguna recomanació per a algú que estigui en aquest llindar de faig, no faig, m'hi tiro, no m'hi tiro, és que vols dir que ara és allò també de ara és el moment, ara és el moment, no?, alguna recomanació així final? Ara és el moment? És una creença. No és mai el moment, no? Ah, també és una creença. Sí, perquè no és mai el moment, no?, és una por, és un dubte, és una inseguretat. Jo el que diria és quan, si un dia ens fa mal el cap, doncs, mira, ens fa mal el cap i no passa res. Si durant dos dies ens fa mal de cap o durant tres dies ens fa mal de cap... Igual és la Covid, eh? Igual, bueno, sense entrar en el tema. No, però potser el tercer dia em prenc una pastilla, però si estic 15 dies amb mal de cap, me'n vaig al metge. Home, sí. Llavors, jo el que diria és, si hi ha algú que té aquest ronron al cap de tinc ganes, però no ho sé, però ara és el moment, ostres, que s'assessori, que no ens quedem amb les ganes. Tots podem, en algun moment de les nostres vides, tots podem gaudir de la nostra feina o gaudir dels objectius que volem fer endavant. El primer pas, a vegades, no és tirar-se a la piscina, el primer pas és contactar amb un professional i valorar i veure el què. O sigui, que jo el que diria és endavant, no ens quedem amb el ronron. i no t'ho he preguntat, però, clar, tema d'edat, entenc que a partir que s'és major d'edat, no? Sí. Edat laboral. Sí, no? Sí, sí, sí, sí. Moltes vegades, per això, ens ho trobem més amb edat adulta. Sí? Sí. Persones que, bueno, que han estat treballant i que a vegades diuen, ostres, això no és el que jo vull, a mi m'agradaria una altra cosa, edat adulta vull dir 35, 40, i potser de jove, de jove ho pots tenir molt clar, però potser de jove, bueno, fas una mica, no?, el recorregut, vas fent, vas fent. No, la inèrcia. La inèrcia. Una mica. I quan arribes a certa edat, dius, vols dir que això és el que jo vull i aquí és quan et planteges coses. Però si no hi ha edat, no hi ha edat. Oh, clar, espero que a qualsevol persona que s'hi vulgui apuntar a partir de 18, no? Doncs, mira, quasi t'ho vi. i holandabacardit.com és el web per si algú vol contactar amb tu. Sí, contactar amb mi. I entenc que ja dins per contactar amb tu. Sí, el meu correu electrònic també està allà, el meu telèfon inclús, o sigui que sí, que cap problema poden contactar amb mi. I a part també estàs a xarxes socials, a Telegram, a LinkedIn, a Facebook, a Instagram, a YouTube, i crec que no em deixo cap. Sí, ha d'estar, ha d'estar. Bueno, no sé si ha d'estar, però hi soc. Sí, ha d'estar, ha d'estar. Iolanda, que vagi molt bé, molts èxits a tu i les persones que passin també per, podíem dir, per les teves mans professionals, que també els necessitem molts èxits i esperem tornar-te a veure per aquí també aviat. Moltes gràcies i moltes felicitats per aquests 800 que esteu a punt de aconseguir. A mi, moltes gràcies. Hi ha cinc programes per aquests 800, que és molt ràpid també. Sí, sí, i tant. I aquí també sí que fem el que ens agrada, per tant, estem dins d'aquest... Felicitats. Sí, dins d'aquest col·lectiu que s'ho passa bé. Gràcies, Iolanda, i que vagi molt bé. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Busques alguna cosa en concret? Deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. St. Just Market, sense anar més lluny. Compra els teus comerços de sempre, ara, online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Compra a St. Just, sense anar més lluny. St. Just Market. Més informació a la plataforma stjustmarket.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de St. Just d'Esverde. Està, de fet, a l'Ajuntament de St. Just Market. Està, de fet, a l'Ajuntament de St. Just Market. Escoltem temes musicals com aquest, Never Leave You, de l'Humidé. Hem de parlar encara amb la Teresa Montero, de la Clínica de Podologia, per seguir comentant aquestes preguntes freqüents que li arriben més sovint a la consulta, però coses del directe la tenim amb un pacient, amb una pacient, de fet. Així que esperarem un parell de minuts a veure si podem parlar amb ella, si no, seguim escoltant temes musicals en aquests pròxims sis minuts. Escoltem aquest NIF, perdó, NIF no, Never Leave You. If you want me to stay, we'll always be. If you want me to stay, love and listen. If you want me to stay, if you want me to stay, and I believe you. Thank you. Thank you. Thank you. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La mala evolució de les dades fa que el govern hagi pres noves mesures restrictives que afecten sobretot l'oci nocturn. Estem parlant demà les dades de la Covid. Les discoteques només podran obrir els espais a l'aire lliure i hauran de tancar a les 3 de la matinada. Els actes amb més de 500 persones amb mobilitat lliure, com ara els concerts de festa major, hauran de preveure un pla de control on es demanaran proves PCR, test d'antígens o el passaport Covid per poder-hi accedir. Sobre això, reaccions diferents entre els sectors afectats per aquestes noves mesures. Mentre l'oci nocturn s'ha mostrat indignat, el sector dels espectacles està a l'expectativa de quin resultat poden tenir. El secretari general de la patronal FECASARM, Joaquim Boades, critica que no se'ls hagi tingut en compte a l'hora de decretar un nou tancament i que se n'hagin assabentat pels mitjans de comunicació poc abans d'una reunió precisament amb el Departament de Salut. Indignació total, perquè evidentment és una decisió de la qual ell ja ha reconegut que no en som els responsables, per tant no entenem que encara tot i així es mantingui la decisió de tancar-nos. També evidentment els hem dit que com pot ser que anem a una reunió on ja tot està decidit, quan ell havia parlat que s'arribaria a un consens amb el sector, per tant quelcom que és d'una manca de respecte total. Boades diu que s'havia proposat la solució d'un pla de test d'antígens previs que garantia la seguretat de tothom. Des de fer casarm s'assegura que es condemna el sector a la ruïna i que recorreran la decisió al TCJ. Notícies breu, Gerard López. La Caixa de Solidaritat demana aportacions individuals per cobrir les fiances que el Tribunal Espanyol de Comptes ara reclama una trentena d'exals càrrecs de la Generalitat. Consideren que la mesura aprovada avui, de suport aprovada des del govern, és positiva, però que no evita que calgui apel·lar a la solidaritat dels ciutadans per defensar el conjunt de represaliats. Barcelona, Albert Durant. En aquests moments la Caixa de Solidaritat té guardats 400.000 euros. El seu president, Pec Cruanyes, ha fet una crida a la ciutadania per no deixar ningú enrere. Quedirem a fer aportacions a la Caixa de cara a que puguem plantejar defensar les persones represaliades que es veuen en aquesta situació d'un atac en els seus propis patrimonis. Cruanyes ha explicat que avui mateix han presentat una demanda al jutjat número 13 de Barcelona reclamant el retorn d'una de les dues fiances de 4 milions d'euros que van consignar una al Tribunal de Comptes i una altra al mateix jutjat número 13 per l'1 d'octubre. Cruanyes parla de duplicitat de sancions i diu que si es retornessin aquests diners es destinarien a les fiances del Tribunal de Comptes per l'acció exterior. El mateix Cruanyes, així com l'ANC i també Òmnium, han valorat positivament la creació del fons per part de la Generalitat per fer front a aquestes fiances, tot i que han reconegut que només servirà per guanyar temps. Limiteix el número 2 d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona, segons ha pogut confirmar Catalunya Ràdio de Fons Pròximes al Consistori Barceloní. Joan Subirats és tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, regidor de Cultura, d'Educació, Ciència i Comunitat, a més a més. Va ser el número 2 de la llista de Colau a les eleccions municipals del 2019. Demà, en una conferència de premsa, s'explicaran els canvis al cartipàs municipal. Finalment, van ser 20.000 els assistents presencials a l'edició del Mobile World Congress d'aquest any o de la setmana passada, segons dades que ha fet públiques avui la GCMA, l'empresa que organitza. Això és menys d'una cinquena part dels que hi van assistir, per exemple, a l'edició de la prepandèmia de l'any 2019. El certamen d'enguany, que es va acabar el dijous, també hi va comptar amb 10.000 usuaris únics diaris que hi van participar de forma telemàtica. Amb tot, però, els responsables fan una valoració positiva de la fira perquè, segons diuen, tot i les circumstàncies difícils, ha permès reactivar el negoci del sector. Diverses associacions professionals, com ara Reporters Sense Fronteres o el grup de periodistes Ramon Bernils, han condemnat la piulada de Vox, de l'ultradreta Vox, a Twitter, que amenaça l'editor de la revista satírica El Jueves. Paral·lelament, molts usuaris de Twitter han demanat als responsables de la xarxa que obligui la formació ultra a retirar el tuit, o que, fins i tot, els hi tanquin el compte. En una piulada, el partit de Santiago Abascal publica una foto del president del grup editorial RBA i acusa la revista El Jueves de difondre l'odi contra milions d'espanyols. A més, esperona els seus simpatitzants a esperar-lo a la sortida del seu despatx a Barcelona per exigir-li responsabilitats. Esports, en Ruth Vila. Marc Cavendi ja ha guanyat la desena etapa del Tour de França amb final a l'esprint. El britànic sumat 32 victòries a la ronda francesa i es queda un sol triomf del rècord de Dimers, que en va aconseguir 33. Pogatxar manté el mallot de groc del líder. El Barça ha fet oficial el traspàs del júnior Firpo al Leeds. El club anglès pagarà pel jugador 15 milions i el Barça es reserva un 20% d'una futura venda del futbolista. A l'Eurocopa, Espanya busca aquest vespre, a les 9, la seva cinquena final. Els de Luis Enrique s'enfronten a Itàlia en la semifinal a l'estadi de Wembley. A la Copa Amèrica, l'Argentina i Colòmbia jugaran la pròxima matinada una de les semifinals del torneig. La selecció del Brasil ja s'ha classificat per a la final. El Barça femení ha anunciat el fitxatge de la migcampista internacional noruega Ingrid Engen, de 23 anys, que arriba procedent del Wolfsburg i lliure de contracte. Engen ha firmat per les dues pròximes temporades. I en bàsquet al Madrid ha fet oficial el fitxatge de l'exblaugrana Tomá Ertel. El base francès va veure ressentit el seu contracte amb el Barça quan es va saber la seva intenció de fitxar pel club blanc a mitja temporada. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. Continua a la Universitat Sant Justenca d'estiu celebrant avui la segona xerrada de l'any amb la presentació del llibre del vi de Plini al vell a càrrec de Mònica Miró Vinaixa, poeta i divulgadora del món clàssic. Mònica Miró escriu el pròleg del llibre tot indicant que es tracta d'una obra que descobreix els secrets i els atributs del vi de la vinya, una planta ancestral que impregna l'imaginari dels pobles banyats per la Mediterrània. Parla de varietats i gèneres, processos per elaborar begudes alcohòliques, formes habituals de conservar-les i envasar-les i altres qüestions tècniques i pràctiques. Tot això amb el contrapunt també d'un conjunt d'anècdotes que hi estan vinculades i que en revelen aspectes de la vida privada i pública del món romà, de vegades sorprenentment semblants als nostres. La xerrada d'on serà avui a dos quarts de vuit del vespre davant el celler de Can Mata, al carrer Raval de la Creu número 28 de Sant Just d'Esvern, on s'hi servirà també una copa de clos ardit, un xerelo fet en amfora per gentilesa del celler de Can Mata. Neix Trail Barcelona, una escola de trail running i muntanya que busca fer conèixer la naturalesa a partir del plaer de l'esport. Hem entrevistat al magazín de tardes la plaça Mireia, els seus creadors David Buenacassa, veí de Sant Just i monitor de Lleure, i Cristina Sánchez Sierra. L'origen de la iniciativa explica que va ser tenir l'oportunitat de compartir la passió que els desperta la natura i l'esport, tot observant com s'han popularitzat aquestes sortides arrel de la pandèmia. Van tenir la idea de crear una escola per ensenyar a infants i adults a gaudir i estimar la natura a partir del trail running. Buenacassa explica que per ell el trail running és córrer per espais naturals, tot allunyant-se dels espais urbans i de l'asfalt, sempre amb l'objectiu de gaudir de la naturalesa fent esport. Sánchez explicava que ara mateix tenen les inscripcions obertes que es poden fer entrant a la seva pàgina web de trailbarcelona.com i omplint el formulari corresponent. Per contactar amb l'organització també podeu utilitzar qualsevol dels canals que tenen disponibles, ja sigui enviant un correu electrònic a info arroba trailbarcelona.com, trucant al telèfon 646 34 46 57 o a través de les seves xarxes socials, el seu canal d'Instagram i el Facebook. L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern fa una crida a totes aquelles persones que al llarg del 2020 o aquest any 2021 hagin fet o facis 50 anys que es van casar, és a dir, que celebrin les noces d'or i que vulguin rebre un reconeixement a tots aquests anys de convivència. Per a tal efecte s'ha de fer una sol·licitud a l'Ajuntament abans el proper divendres 16 de juliol. Així, durant l'acte del baranar de la gent gran previst pel 5 d'agost durant el transcurs de la festa major, es farà aquest homenatge a les persones que celebrin les noces d'or i així ho desitgin. I això és tot. Tornem amb més informació al Sant Just Notícies complet de les 7 del vespre. Fins ara mateix, no marxeu! Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vbaixa xl.cat perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. No em toquis els ous. No em toquis el calamar. No em toquis el nab. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menge la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. No podem viure sense bateria. Sense cobertura. Sense carregador. No podem viure sense línia. Sense funda. Sense connexió. Sense memòria. No podem viure sense mòbil. Però al cotxe, podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Igualment, sigui com sigui, qualsevol de les coses que jo faci, qualsevol dels serveis... Vaig santi a l'horitzó com un soroll de fons. I al cor, aquell senyor, i tremolar els aparadors. Vaig baixar el carrer i com jo ja n'era en milers. Ningú sap què ha passat. Hi ha una columna de fuma allà a baix. I busco entre la gent el teu barret vermell. I es mou un gat a cels just davant dels meus peus. i no contestes i no dius res. M'has dit que tornaves després d'uns cafès i enmig d'un petó m'has dit que era jo el que et protegia quan tot va pitjor. M'has dit que no és pitjor. La segona explosió va trencar els aparadors. Ens va cobrir un núvol de pols tot de paper i el teu barret girant damunt els taxis del davant. i jo pel plantat tapant-me el cap. I no contestes i no dius res. M'has dit que tornaves després d'uns cafès i enmig d'un petó m'has dit que tot va pitjor. M'has dit que era jo el que et protegia quan tot va pitjor. I parlen de tu els diaris i les ràdios i la televisió tenen la seva versió. Vas fer-me un petó just després de l'explosió per dir-me que tot avui anirà millor. Fins demà! M'agrada estar amb tu! Doncs bé, seguim en directe des de Ràdio Desverns, ja ho sabeu, i seguim també les portes d'aquest programa 800 que ens en queden només 5 per arribar a aquesta xifra, aquesta gran xifra. Això voldrà dir que portem unes 1.600 hores aquí al vostre costat en directe i això vol dir que han passat moltíssimes persones també per aquí, per la plaça Mireia. Una d'aquestes persones que passa molt sovint i que també ha omplert moltes, moltes hores és el Joel Reguant que el tenim amb nosaltres al telèfon. Joel, bona tarda. Bona tarda. Què tal, Sant Jus? Com esteu? 1.600 no les he fet, eh? No, totes no, però clar, comptant que surts per duplicat gairebé cada dues setmanes tens més temps. I que porto 3 temporades, sí? Per això ho deia. Déu-n'hi-do, sí, ja tens raó, ja. Gran part d'aquestes hores, no totes, són teves també, Joel, aquí. És veritat. No, no, està bé, està bé. No ho havia pensat així, es veus jo, però home, 800 programes són molts, enhorabona, perquè són moltíssims. I tant, i tant. I gràcies també a vosaltres, que sempre dic el mateix, però és que és la veritat. Si vosaltres no hi fóssiu, jo dues hores parlen cada dia, crec que la gent no m'aguantaria, saps? Jo no sé si tindria pal·liqués per dues hores senceres, però bé. Depèn, depèn del que passi. Però vaja, al marge d'això, que també t'agraeixo els comentaris d'aquests gairebé 800 programes, que he de comptar, a veure si tindrem aquí o no el programa, he de comptar. No ho sé, ja ho miraré. Mirarem. Hem de començar avui tocant temes com, per exemple, la Covid-19, que s'han disparat de forma exponencial els casos. Sí. Val a dir que també s'han, diguéssim, s'han replicat en persones d'edat d'entre els 14 i gairebé els 30 pocs, que també és aquesta part de la població que es comença a vacunar ara. Per tant, són els que estan menys protegits. Sí. Demà farà una setmana, de fet, que es va obrir la vacunació a la franja d'entre 16 i 29 anys. A la franja de 30 i 35 ja fa una setmana i avui fa un dia, setmana i un dia, que ja ens estem vacunant. Jo no sé tu, però a mi el braç ja no em fa mal. No, això són 24 hores. No, no, van ser 48. Ah, no, 48. No podia aixecar el braç, però ara ja està, van ser dos dies. Fins i tot el diumenge vaig poder jugar a OK Batins, per tant, perfecte. I la veritat és que la vacunació segueix a un ritme extremadament ràpid. La gent s'està vacunant a marxes forçades, ho hem dit. Han començat vacunacions massives sense cita i s'esgoten les vacunes. Deixa'm posar la falca. Una d'aquestes vacunacions massives ha tingut lloc a Roda de Ter, un municipi que no sé si et sona d'alguna cosa. Bueno, em sona perquè és on estàs tu ara, no?, bàsicament. Correcte, correcte, correcte. El meu municipi. I es van agotar les vacunes Pfizer en molt poca estona, per tant, tots aquests indicadors són altament positius, vol dir que la gent es va molt vacunar. Deixa'm dir, a moda d'exemple, així és una mica anecdòtic, que avui, per exemple, hi ha hagut una ciutat important espanyola que ha tingut una caiguda molt important de la gent que es vacuna. És Pamplona. Habitualment vacuen a 3.000 persones i avui han vacunat unes 1.600. Té una explicació, no sé si és científica o no, m'hi deia, però avui és 6 de juliol. Tècnicament, abans de la Covid, avui hi hauria el que es coneix com el xupinazo. Sí. I demà seria 7, Sant Fermín. Si hi ha un motiu pel qual en aquesta ciutat en concret avui hagi caigut la vacunació, molt probablement el trobarem, en què aquesta festivitat per ells és pràcticament sagrada. A veure si l'any que ve ja podem tenir el Sant Fermín normal i corrent i com tantes altres, com Patum, com totes les festes majors i, de fet, tornem a la normalitat. Què és el que ha passat aquí a Catalunya? Tornem a casa. Tornem a Canji. El que ha passat és que Salut, però sí, Cat i tot això, per entendre'ns, ha fet marxa enrere amb aquesta fase de desescalada, de tornada a la normalitat i, per tant, el que han fet és dir que l'oci nocturn principal, per dir-ho així, en el focus mediàtic, anava a dir principal culpable del que està passant, però potser no és veritat, per això he modificat. Ha de tancar una vegada més. Ja no sé quantes han fet. El tema és... Ha perdut el compte, eh, t'he de dir. Sí, s'ha tancat l'oci nocturn interior, ho dic perquè és important que fem aquest matís d'interior, es tanca a partir d'aquest divendres 15 dies. No és fàcil, no és fàcil. En els llocs oberts es manté, per això he fet aquest petit matís important, que només es tanca el que és interior. Llavors, és molt important que en totes les activitats que tinguin més de 500 persones serà obligatori, ja no opcional, sinó obligatori un test d'antígens 12 hores abans o bé una PCR o el certificat de pauta completa, és a dir, el certificat COVID que ja us podeu baixar des de lamevasalut.cat. Per tant, tots els que ja tingueu pauta completa, ja podeu anar a lamevasalut.cat i treure-vos-ho. Per què han decidit aquestes mesures? Perquè el nombre de contagis està pujant, està multiplicant cada dia que passa. Evidentment, les UCIs, és cert que no estan experimentant un creixement exponencial, però sí que s'estan saturant els centres d'atenció primària, els CAPs. Llavors, com que s'està començant a saturar una altra vegada, el que s'ha de fer és posar el fre, tirar endarrere i intentar reduir contagis. Què podem fer nosaltres per evitar-ho? Doncs, ja us el sabeu, distància, mans, mascareta. Totes les activitats que es puguin fer a l'exterior, les hem de fer a l'exterior. Totes les quedades amb amics, amb família, que es puguin evitar, les evitem. si s'han de fer o perquè algú diu és que fa molt de temps és que ho hem d'aconseguir, doncs, a fora. El temps dóna per estar a fora, inclús a vegades fa massa calor i tot. Intentem evitar els espais tancats. Avui hi havia una enquesta on la gent bàsicament venia a dir que se sentia més segura quan veu que es desinfecten els llocs que la gent toca. Bé, les infeccions no es produeixen per aquest tipus de contagis, es produeixen per l'aire, que evidentment entendreu que no es desinfecta com a tal. Llavors, si és en un lloc tancat és molt fàcil un contagi. En canvi, si és en un lloc obert és molt més difícil. I sembla una tonteria el que anem dient de llocs oberts, llocs oberts, però és que verdaderament és així. Amb l'arribada de la calor, la calor ens juga a favor. Per tant, tot el que puguem fer a dins, ai, disculpeu, a fora i no a dins, s'ha de fer a fora sempre. I ara, a més a més, el dia dóna per estar a fora. Dóna, almenys per estar aquí. Depèn de l'hora, dóna més per estar dins amb un aire acondicionat. Sí, sí, això està clar, això està clar. Però, per exemple, un vespre a Sant Just, que hi he estat moltes vegades, per estar aquí outside, disfrutant de les vistes, parlem de cangs, parlem el que sigui, s'està 10 vegades millor que qualsevol lloc intern. Vull dir, s'està molt millor. Aprofitem-ho, som un país mediterrani, podem estar fora als vespres, quan tornem de treballar, doncs guanyem aquests espais. A més a més, jo ho dic perquè a l'hivern no els hi tindrem, aquests espais. disfrutem l'usada, combatem el coronavirus. No ens oblidem que el virus segueix viu aquí entre nosaltres, que les vacunes encara no han acabat, tota aquesta fase de vacunació. Seguim en marxa amb aquest tema, però intentem no propagar-ho. És que, de fet, tot el que puguem evitar, de debò que és molt millor per a tots, perquè li posarem remei abans. Per tant, queda molt poc, fem-ho bé aquest tram final. Volia afegir també, Joel, que Catalunya ha demanat també que la mascareta torni a ser obligatòria al carrer, perquè, clar, la competència és estatal, però, diria això, des de Salut, des de la Generalitat també, es demana que les persones, quan vagin pel carrer, clar, no poden imposar-ho, però poden demanar... No es pot imposar, és exactament així. No ho he explicat perquè, justament, això és una petició, com has dit, que s'ha fet al Ministeri, que, evidentment, de moment encara no té resposta, però sí que és una recomanació que es fa, que tornem a recuperar la mascareta. Sé que no... És a dir, jo he dit que a fora s'està bé als vespres i, en canvi, la mascareta és tot el contrari. Sé que cansa, que n'estem fars, que ja no ho podem més, amb les mascaretes, però sempre que hi hagi aglomeracions, sempre que veiem molta gent, sempre que hem d'entrar en un lloc a dins, posem-nos la mascareta un moment i, quan, en canvi, anem pel carrer i anem, que no tenim gent al voltant, ens la podem treure. Això no afecta. Però intentem, quan hi ha altres persones, portar la mascareta. i és anar posant i treiem, posant i treiem. A sobre s'ha de dur sempre. S'ha de dur sempre. Jo, llavors, al final, també amb l'americana va molt bé perquè la poses allà i vas fent. Però bé, ja sé que això és d'aquelles coses que voldríem haver oblidat i no haver de recuperar mai més, però... Hauríem d'haver... De fet, crec que hi havia gent que també desitjava poder-les cremar definitivament per Sant Joan d'aquest 2021, però crec que ens haurem... Jo també, m'incloc, però crec que ens haurem d'esperar, si més no, un Sant Joan més a poder-les cremar definitivament. Esperem, eh? Esperem. Sí, si no, per la Mercè a veure. Això mateix. Passem a altres temes que no són Covid en aquest aspecte. Hem de parlar també del Tribunal de Comptes i d'aquest fons de 10 milions d'euros per fer front a la fiança, precisament, del Tribunal de Comptes. Aquest fons de 10 milions l'ha creat, no?, la Generalitat. Exacte. Hi ha un debat polític en tot això que és què fem amb les fiances que s'estan imposant. Recordem que hi ha els càrrecs de la Generalitat, per exemple, parlem del president Artur Mas, del conseller Mas Culell, de Joan Vega... Són 34 càrrecs, no?, en total, crec. Sí, són 34 càrrecs i va haver, primer, una primera tongada que va ser el tema del 9 de novembre i aquí, per això em referia a Mas Culell, al president Mas, a la consellera Rigau... Després hi va haver una nova tongada que serien els membres de govern que formaven part tant del govern del president Mas com del govern del president Puigdemont. I no es descarta que hi hagi una tercera tongada encara. És més, ja està anent millor, per dir-ho així. Llavors, és correcte el que tu m'hi deies dit, són 34 persones als quals se'ls imposa fiances, que no condemnes, fiances milionàries. Tal és aquest punt que, clar, es dona la paradoxa que aquestes persones se'ls podrien incauntar els seus béns. És més, els que van estar encausats pel 9 de novembre es podrien ja subhastar els seus béns, per tant, el president Artur Mas podria perdre la seva casa perquè podria ser subhastada i el que subtingui amb aquestes ventes aniria a la persona, a la persona jurídica, que el Tribunal de Contes considera com a perjudicat, que és la Generalitat de Catalunya. Paradoxalment, seria la Generalitat de Catalunya. Llavors, la pròpia Generalitat, governada per independentistes, doncs el que està fent és intentar evitar que el mal encara sigui pitjor. I aquí és on hi ha hagut, per dir-ho així, diferents propostes per part dels partits. Junts va demanar que fos la Generalitat qui posés les fiances. El que s'ha fet de moment, perquè Esquerra, per exemple, va demanar reactivar la caixa de solidaritat. El que s'ha fet aquí és crear un fons, tu mateix ho has dit fantàsticament bé, un fons de 10 milions. Compte, perquè crear un fons d'entrada no vol dir que s'acabi pagant o no. D'entrada és tenir aquest fons preparant per si és necessari. El temps va corrent. Són 15 dies per depositar aquestes fiances. Si no es depositen, es començaran a embargar els béns privats, els béns personals. Què podria passar si la Generalitat pagués les fiances? Doncs compte, perquè el que podríem tenir aquí és un possible o un presumpte de dicta de malversació de fons, perquè aquests diners que són públics no estaven destinats a això, no estaven pensats per anar aquí. I aquí ja hi ha hagut grups polítics, què et diré jo, PP i PSOE, que ja han abanaçat que això ho podríem portar davant dels tribunals i tindríem un altre cas que acabaria a la justícia. Per tant, aquest tema de ben segur que no ens deixarà indiferents i que de ben segur que ens deixarà nous capítols per anar explicant aquí. I els anirem seguint, com sempre dic amb tu, Joel. Això sempre. Passant també un altre tema que fa temps que vam comentar, són aquests, podíem dir, entre famosos i controversos cartells de publicitat, podíem dir, màrqueting, propaganda electoral, en definitiva, de Vox, que en aquestes imatges sortia una dona gran, una senyora gran i un mena, i crec que indicava una cosa similar a un mena, 4.700 euros al mes, la teàvia, 400 euros... 70 de pensió. Sí, exacte, una cosa així. al mes i al final, crec que la justícia ha avalat aquest cartell electoral de Vox contra aquests menors estrangers. Correcte. Aquí el tema, el que va passar en un inici és que la Fiscalia va actuar contra aquells cartells. Per tant, hi va haver una petició de Fiscalia que, evidentment, van apatar a la justícia, van apatar als jutjats. La resposta judicial, inicialment, estem parlant de la primera instància, va ser que no, que era propaganda, que eren missatges de caràcter polític i que no s'entrava aquí en un delicte d'incitació a l'odi ni que tampoc suposava una vulneració de l'ordenament jurídic. Llavors, en un primer moment, el que es va dir és no. Què va passar? Tot aquest tema, Fiscalia el recorre i arriba fins a l'audiència provincial de Madrid perquè aquests cartells es van posar per les eleccions de Madrid. Les eleccions, en aquest cas, que acaba guanyant Isabel Díaz Ayuso. Ara tenim resolució del que ha dit l'audiència de Madrid. No confonem, audiència provincial amb audiència nacional. Són diferents, eh? En aquest cas, és la provincial de Madrid. Provincial de Madrid, exacte. és l'òrgan superior del que seria, per dir-ho així, la primera instància. Bé, en aquest sentit, l'audiència provincial el que diu és que no hi ha delicte, que no veu indicis per ordenar-ne la retirada, que són missatges de caràcter polític i que, per tant, es pot estar a favor o en contra, però que no n'ordenaria la retirada, en aquest sentit. Però és que hi ha hagut algunes parts d'aquests eslògans que van ser fins i tot perillosos, tal com es deien. Hi ha un punt en què es diu que els menors no acompanyats són un problema evident. És a dir, ve a dir que existeix, clar, jo diria una problemàtica o una controvèrsia. Dir que una cosa és un problema evident, bé, el fi que és per dir-ho així és una miqueta el centre de la Diana. Per tant, no només no s'ordena la retirada, sinó que no hi ha indicis de delicte d'odi, tampoc d'injúria ni de calúmnia, per bé que es va demostrar que no era cert que cobressin 4.700 euros al mes i que, a més a més, és veritat que són un problema. Això és el que ha dit l'Audiència Provincial de Madrid. Com t'has quedat? No, força estupafacta també. Hi ha un tema vinculat amb aquesta notícia que també hi apareix aquesta famosa revista dels dimecres que es diu El Jueves, no? Aquesta sècira política perquè, de fet... La piulada de Vox. Exacte, Vox també ha acusat a l'editor d'El Jueves d'aquesta revista de difundir, i crec que ho estic llegint literalment, difundir odi contra milions... Mentides contra milions d'espanyols. Exacte. Però és que, a més a més, en difonen la cara i difonen el lloc on treballa, és a dir, la direcció, diuen el despatx de la Diagonal de Barcelona. Sí, diuen que quan surti de la Diagonal de Barcelona doncs haurà de fer front a les responsabilitats. Clar, a mi si jurídicament em dius que s'ha de fer front o que jo hauria de fer front a les responsabilitats, entenc que han de ser de caràcter legal. No sé què és el que entén aquesta gent per fer front a responsabilitats. I, de fet, això de cridar a, com dir-ho, aquest assenyalament, aquest, no sé, dir on treballa i que quan surtis hauràs de fer front a... És una espècie d'amenaça, no? En certa manera. Té aquesta pinta d'amenaça. És una pràctica com la d'assenyalar que no és agradable. Durant molts anys Ciudadanos ha denunciat assenyalaments i al final va provocar ell mateix assenyalaments com va ser el cas de Sant Andreu de la Barca. I, no, és una pràctica que podria ser subsumida en un delicte. Per tant, aquesta persona del jueves podria presentar una querella i a veure què és el que passa. No hi entraré avui perquè vull entrar-hi divendres amb més calma, però assenyalar algú i, per exemple, per la seva orientació sexual, que aquesta setmana és de rabiosa actualitat per desgràcia, és evident que és un delicte fins al punt que aquesta setmana hem de lamentar morts, morts per ser homosexuals. En parlarem el divendres perquè segurament aquesta setmana encara passarà moltes més coses i així el divendres agafarem més temps i en parlarem encara. D'acord. I ens queda un últim punt que era aquest, Joel, que si et sembla guardem tota la matralla i tot el contingut perquè també, com bé deia, segurament aquesta setmana s'anien succeint altres aconteixements. De fet, també sobre el cas del Samuel, perdó, em sortia a Ismael, perdó, del Samuel, sí que hi havia unes persones detingudes, també estava sota secret de sumari, però tampoc no està publicat la seva informació. Per desgràcia, no és l'únic cas que hi ha hagut aquesta setmana i està ben. Per tant, això està començant a ser habitual, quan una cosa ens transforma en habitual és quan has de fer saltar totes les alarmes. Les alarmes han de saltar en qualsevol cas. I recordem, que venim també de la setmana de la commemoració de precisament aquest dia del Rull, el GTVI Q+. I que ja va acabar malament, ja va acabar malament amb l'extrema dreta. Llavors, s'han d'encendre totes les alarmes. A Sant Just ahir vam tenir una concentració davant de l'Ajuntament. Sí, ho vaig veure. No sé si també a Rodater o pobles més propers al teu també es van a aquestes escades. Nosaltres ho fem més a Vic, per dir-ho així, però sí, mira, ara no és per fer una similitud, perquè són dos casos que, per dir-ho així, no s'assemblen, però recordeu el cas de la Manada? Allò va encendre totes les alarmes i ha acabat provocant que avui s'aprovi una llei. Sé que han passat tres anys, perquè, mira, avui justament haurien de començar els Sanfermins, que és on va passar el 2018, però avui s'ha aconseguit aprovar al Congrés la llei que n'hi diuen del només sí és sí, que, perquè ens entenguem, entén que tota relació sexual sense consentiment passa a ser considerada agressió. Molts aquí em direu aviolació, és que jurídicament utilitzem dos conceptes. Un és l'abús sexual i l'altre és l'agressió sexual. L'agressió és el que en diríem la violació vulgarment coneguda. Llavors, ara, si no hi ha consentiment, és a dir, si per tant, no s'ha donat el consentiment, el sí és sí, ja entrem dins del camp de les violacions, de l'agressió sexual. Abans no. Abans necessitàvem un plus perquè no fos considerat abús si no passéssim a una agressió sexual. Recordem que la manada en un primer moment és condemnada per abús sexual en nou anys de presó i posteriorment, en sentència d'apel·lació al Tribunal Superior, passen a ser condemnats per agressió sexual a una condemna de 15 anys. Tot això va desembocar tot aquell moviment que acaba provocant aquest canvi legislatiu i que, per tant, ara ja directament estarien enjudiciats per agressió sexual. Evidentment, aquest enduriment de la pena a ells no els aplica perquè ells ho van fer anteriorment, aplicarà a partir d'avui, però amb això el que venim a dir és que van passar una sèrie de fets terriblement desagradables i que esperem que no tornessin a succeir mai més, provoquen una consciència social i acaben desenvolupant un canvi legislatiu. Qui sap, o esperem que potser d'aquí un temps tot aquest tema que hi està veient de discriminació homòfoba, aquesta ratxia violenta que hi està veient per una orientació sexual tant legítima com qualsevol altre, doncs acabi també desenvolupant una nova llei que hi hagi un nou sistema que protegeixi més i que sobretot, i ara aquí em poso una mica més teòric, considerem per fi que aquest tipus de delictes a part de ser el cas del Samuel a més a més és un cas d'assassinat, a més a més hi hagi un delicte d'odi, a més a més tingui un agreujant per discriminació per raó de l'orientació sexual, és que això el que diu penal ja ho diu, però falta que ho apliquem, llavors apliquem-ho, ja existeix el delicte d'odi, i contemplem-ho també contra temes d'orientació sexual, contemplem també el delicte de discriminació en aquest tema, ja existeix, ja s'aplica, doncs va. De fet, ara també tenim la llei trans, però no abarca altres temes com pot ser temes d'odi, s'ha aprovat recentment també. Sí, els canvis legislatius sempre són lents, per desgràcia sempre són lents i per desgràcia també hem de passar a vegades coses molt greus, recordà la mare el cas de la manada, per provocar un canvi, però és que a vegades, per no dir totes, els canvis no venen motivats pel poder legislatiu, venen motivats per la gent, és la gent qui es llança als carrers i provoca el canvi amb la manada. Qui sap si a dia d'avui no estem visquent un canvi que és la gent ahir que es va llançar als carrers per denunciar l'assassinat del Samuel. Potser d'aquí no sé quant de temps, per desgràcia més del compte, tenim un canvi legislatiu. eutanàsia i va haver un cas molt bèstia d'aquella persona que li va com ho va dir cedir les seves mans a la seva dona el van acusar fins i tot de violència de gènere i ha provocat un canvi a la llei. Per cert, aquesta persona a dia d'avui ha estat absolta perquè com que l'eutanàsia s'ha despenalitzat ha estat absolta de la justícia. Aquí sí que s'aplica retroactivament. Déu-n'hi-do la classe de dret que acabem de fer en un moment. Sí, no, no, és espectacular. M'agrada molt també que ens puguis parlar d'aquests temes amb un vocabulari i a vegades que és més entenible que no pas sovint, no, quan directament llegim les notícies o són conceptes que costen d'entendre. Per això volia explicar una mica la diferència, no, en aquesta llei del sí és sí per què passa a considerar-se una agressió perquè és una tonteria, però avui un m'ha dit com és que no es considera violació? Dic, no, és que agressió és violació. És abús que no ho és. Ah, vale, vale. A vegades utilitzant llenguatges una mica massa tècnics. tècnic que no s'entén sembla que l'advocat no és tan bo. Si no utilitzem certes paraules llatines i coses així, sembla que el meu advocat no és gaire bo perquè l'entenc massa bé. Llavors, això és una tonteria però és bastant així, eh? Sí, potser no ho he trobat. Potser és més marketing que una altra cosa, però si tu parles molt raro, què bo és el meu advocat? No has entès res? No entenc res, però mira que ho hem de fensa. Clar, tu els metges vols no entendre'ls, no, què tens? Un no sé què, no sé quantos... Uf, que greu. Digui-m'ho enllà aquí, digui-m'ho en català, sisplau. Sí, sí, sí, tal. Tot en llatí. Tot el qual com és. Joel, hem de deixar aquí l'espai per seguir també amb altres col·laboradors. Gràcies, una tarda més per passar per aquí i ens escoltem el divendres, que tornem a tenir-te aquí al programa. Aquí estarem, que vagi molt bé. Igualment, adeu. Adéu. Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Hi ha un llibre que es diu Rayuela, que és de Julio Cortázar, i el que fa aquest llibre ens posa dins de diferents laberins de carrers i de llocs dins d'on passa el que seria la història del llibre. Llavors, inclús el llibre acaba amb un mapa de la ciutat de París on és possible seguir el recorregut que els protagonistes fan i se situen dins d'aquesta ciutat, dins de París. Per tant, és una manera de llegir una novel·la i, a més a més, gaudir de les descripcions de certs punts de París on et fan ambientar-te i estar com si estiguessis allà dins de París. Crec que és un gran escriptor també, Julio Cortázar, i força reconegut també. Les seves obres es venen internacionalment a tot el món. Per tant, bona recomanació i bon escriptor també. Correcte. Després tenim un altre llibre. En aquest cas, ens aniríem a Madrid, no?, que, a més a més, ara, quasi que ens ho han posat fàcil, amb tots els sablos i tots aquests sucedanis d'aves, que estan molt més barats encara. Doncs, si algú té algun bitllet per anar-hi o vol fer això, doncs el llibre, el documento saldanya, el documento saldanya, realment és en castellà, és un llibre que ens va guiant per diferents racons de les ciutats per trobar el tresor, que la història ens diu que s'ha de perseguir un tresor, i llavors ens explica una miqueta aquests racons, on el relat que té, en aquest cas, la ciutat, la ciutat de Madrid, té una gran importància dins del llibre. A més de ser el marc escènic, doncs, transcorre l'acció i va explicant i citant edificis arquitectònics, esglésies, temples, el metro, i quasi que acaba agafant coprotagonisme, no?, la ciutat de Madrid dins de la història. Al final, la història el que és és que gira al voltant d'un document que va pertany a un col·leccionista d'antiguitats, en aquest cas en saldanya, i hi ha un tresor que està valorat amb diferents milions d'euros i s'ha de buscar on està aquest tresor a Madrid, no?, doncs, aquesta busca del tresor ens porta a la descripció de tots aquests diferents llocs de la ciutat madrilenya. Més enllà de l'Oso hi ha el Medronyo i la plaça del Sol, hi ha molts més indrets a la capital de la península que també es poden visitar. N'hi ha una altra, pel que estic veient per aquí, que ens trasllada una mica més lluny. De fet, hauríem d'agafar un avió, però no cal si tenim el llibre a la mà. Exacte. Paul Auster escriu la trilogia de Nova York, que està formada per tres novel·les curtes, una ciutat de vidre, la següent Fantasma i la següent L'Habitació Tancada. Totes elles, totes les tres novel·les estan ambientades a Nova York i ens mostren l'essència d'aquesta ciutat i inclús ens intenta traslladar aquell típic i tòpic que s'utilitza molt del somni americà que tant exploten els americans, doncs una miqueta convertir o fer realitat aquest somni americà, doncs en aquest cas en el llibre ens trasllada a aquesta Nova York i podem inclús entendre i captar les essències de Nova York. Ens diu que transcorre per Times Square, per Brooklyn, per Queens, i bé, que inclús podríem dir, metafòricament, que el llibre fa olor a Nova York. Gairebé. Aquest seria un per anar, diguéssim, per viatjar una mica més lluny. Hem passat una mica per París, per Madrid, ara tocàvem també Nova York. Crec que hi ha altres ciutats, podríem dir, més emblemàtiques turístiques o les més conegudes, que són, per exemple, a Londres. Londres, sí, sí, sí. Les aventures de Sherlock Holmes, de Sir Arthur Conan Doyle, és ben conegut, no?, que aquest és el principal creador del detectiu Sherlock Holmes. Doncs, en aquest cas, en aquestes aventures, va descrivint la Londres de quan passen, de quan transcorren els successos del llibre, que seria a finals del segle XIX. inclús està tan descrit i explica diferents llocs de la ciutat que, si més no abans de la pandèmia, hauríem de veure, tenen el que s'anomena la ruta de Sherlock Holmes, on han recorregut pels diferents exemples atmàtics que parlen en el llibre. Potser una miqueta similar al que es feia aquí a Barcelona, no?, amb els llibres de Carlos Ruiz Zafón, sí, sí. Un altre dels grans escriptors, no?, on podríem dir que... Sí, força conegut, si més no. I tant, i tant, sí, sí. I si ens agrada potser... També el podríem ubicar, eh?, que els seus llibres també es podríem citar aquí, però he volgut anar-me'n a llibres un pèl menys coneguts en aquest cas, sí, sí. Dic, si ens agrada potser viatjar a altres parts una mica més exòtiques, per entendre'ns una mica, potser podem tocar Àsia. Exacte, exacte. Hi ha Shanghai Baby, de Wei Yui, que explica la història d'una jove xinesa que es troba dins d'un triangle amorós entre la dicotomia dels límits, no?, de l'esperit i la matèria. Bé, una miqueta el que té l'exòtic que veiem allà a la part d'Àsia, que moltes vegades l'oterrenal i el tema més sentimental també s'entrelliguen. Però, en aquest cas, el llibre, i si ens centrem en el que volem destacar, ens retrata magníficament la ciutat de Xangai. En aquest cas puc dir que desconeguda totalment, i d'aquests llibres que estic parlant segurament seria el que jo destacaria més per ser una ciutat que segurament serà molt més diferent a la que estem acostumats. I després, n'hi ha una altra que també el recomanaria molt, perquè és una ciutat que a mi, almenys, m'atron moltíssim no hi he anat, que és Mèxic, la ciutat de Mèxic. Hi ha un llibre que et diu Tot va començar un diumenge, d'Helena Poniatowska, que en aquest llibre ens fa introduir-nos tant a la ciutat, que sembla que estiguem caminant per la ciutat de Mèxic, dels anys 50, en aquest cas que és on està ambientat el llibre. Mèxic que també és molt, molt, molt interessant i, de fet, he vist trossos petits d'aquests curs que va fer l'actor Josep Lionuesa, que ens va comentar que s'havia quedat penjat allà amb tot el tema dels confinaments i tal, i va engegar un projecte de mostrar la ciutat de Mèxic, un projecte gravat per ell mateix i la seva parella, a més a més, amb resolució d'alta qualitat, que és molt, molt interessant de veure. I no sé el per què, m'imagino, aquell llibre, traslladar-me a unes imatges semblants a això que estic comentant. Molt probablement també, no?, tindreu una mica aquesta vinculació, almenys com a suport visual segur que ajuda també a endinsar-nos cap a aquesta ciutat de Mèxic. I n'hi ha d'altres posant-nos una mica més, podíem dir, romàntics o podíem... Sí, crec que sí, Venècia és una de les ciutats, no?, crec que es considera així com París. I tant. De les més romanticones d'Europa. Sí, doncs hi ha un llibre, Mort a Venècia, de Thomas Mann. En aquest cas, Mann escriu aquesta obra amb un estil precís, ho direm tal qual ho destaquen qui em va inspirar a mirar aquest llibre. Aquesta obra, Mann l'escriu amb un estil precís i brillant, que descriu l'atmosfera crepusculat i agònica d'una acolorida Venècia. Llegir aquesta novel·la pot comparar-se amb visitar una exposició de quadres expressionistes de Venècia on es retraten els seus trets més grotescs i decadents, però alhora en la bellesa dels seus llacs i gòndoles. Per tant, destaquem altra vegada un llibre que per les seves descripcions ens traslladaria a Venècia. Després ja, com sigui la història, o que vulguem imaginar-nos la història d'amor i romàntica que parlem, això ja la imaginació podrà. Això que cadascú li afegeixi la imaginació. Déu-n'hi-do, la descripció col·loca el llibre en un punt certament especial, realment, la sinopsi. Sí, sí, sí, la sinopsi el col·loca molt això, no? Quan parlem de Venècia, que inclús podrem dir que existeix l'art venencià, no? Recarregat, tal, doncs fa l'efecte que ens transmetrà aquest tipus d'art i d'arquitectura i de com és la ciutat en aquest aspecte. Exacte. Doncs ens quedem amb aquest últim, Oriol, a no ser que vulguis afegir en uns 15 segons un altre llibre. No, no, no, afegir que la cançó que has posat, les cançons que hem posat avui són de Bebo San Juan, que és de l'Alter Ego d'Emili Aragón, del qual sóc fervent seguidor perquè sempre l'hem etiquetat com a pallasso, com a còmic i tal, però realment és un gran, gran, gran músic i compositor, del qual el reivindico fermament. Doncs ens quedem escoltant aquesta veu, en concret ara està sonant de l'Havana hasta aquí, de Bebo San Juan, i ens quedem escoltant-lo amb ell. A veure, Oriol, bona tarda, gràcies per passar per aquí, que vagi tot molt bé. Igualment, adeu a tots. Adéu, adéu. Doncs així és, nosaltres marxem amb aquest tema musical de Bebo San Juan, com ens comentava l'Oriol Sanauja, de l'Havana hasta aquí, i fins aquí també aquest programa de la plaça Mireia. Demà ensatarem el 796è programa a les portes d'aquests 800. Que tingueu un vespre.