De Stonewall a la llei trans: Pride, despatologització, gènere fluid i psicologia afirmativa (amb Ramon Palacios)

... Imperfection és el grup, no, perdó, és el nom de la cançó que obre avui al programa de la plaça Mireia amb aquest grup que du com a nom Elephants. I amb aquest tema musical, que si no recordeu malament, va sonar ahir al final del programa. Obrim avui la plaça Mireia, número 792. Ara encetem, ara sí, de ple i amb una bona caloreta el mes de juliol. Amb aquest dijous 1 de juliol encetem, com dèiem, l'últim mes que estarem aquí amb vosaltres en directe des de Ràdio d'Esvern. Seguirem amb el mateix horari de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda aquí en directe a través de les ones de l'emissora blava, l'emissora de Sant Just. I per aquest mes de juliol us proposem una programació una mica variada respecte a la temporada sencera i és que hi ha molts col·laboradors que, òbviament, també agafen vacances o decideixen acabar la temporada al mes de juny. És el cas, per exemple, de la Glòria Cunessa, que la vam acomiadar ahir, el Pep Quintana també, que la vam acomiadar el dilluns, i així es van succeint diferents col·laboradors que van dient adeu fins setembre. Ells marxen, marxen de vacances, però tenim altres entrevistes, espais i molta més informació que us portarem a través dels micròfons durant aquest mes de juliol per parlar, entre d'altres, i sobretot, de la festa major d'aquest any. Així que esperem que, de la mateixa forma, ens feu costat d'aquest mes de juliol. I ara, si us comentem el sumari pel programa d'avui, amb aquest número 792 de la plaça Mireia, començarem parlant amb la plataforma Iris, precisament amb un dels psicòlegs que forma aquesta plataforma, ell és el Ramon Palacios. I avui parlarem del grup LGTBI, entre d'altres temes. Parlarem d'espatologització de l'homosexualitat. Parlarem d'aquesta festa coneguda com a Pride. Què és? Quina història té al darrere? També diferenciarem entre els conceptes de gènere, sexe i sexualitat. Parlarem de la psicologia afirmativa, també de la llei trans, i d'altres espais on podeu consultar informació referent a aquest tema. I tot això ho englobem dins d'aquest passat dia de l'orgull LGTBIQ+, que va ser el passat dilluns 28 de juny. Escoltarem bona música també en el programa d'avui, ja ho sabeu. I seguirem a la segona hora parlant de xarxes socials. I aprofitant que ahir, precisament, va ser el dia de les xarxes socials, avui la Vanessa Montserrat ens porta les últimes novetats que podeu trobar a les xarxes socials. I per últim, que sabíeu que avui, a dos quarts de vuit, s'inaugura l'última mostra express de la temporada a l'espai del lliure creació. Carme Malaret es presenta avui, com dèiem, a les set i mitja. La mateixa autora hi serà, ella és l'Imma Alonso, i presenta el projecte de 125 dibuixos únics que sorgeixen de la necessitat de mantenir un vincle i una comunicació també amb el seu alumnat de l'escola Tras. Què farem aquesta tarda? Doncs parlarem també amb l'Imma Alonso. Uns minuts abans que inauguri aquesta última mostra express de la temporada entendrem què són aquests 125 dibuixos i com la van ajudar a mantenir aquesta comunicació i vincle amb els seus alumnes de l'escola Tras. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Què? Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú perque està davant. No, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passigolla. La colla passigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoentres mal o arroba? Socorro! Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria. Ho que porta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. Informa't de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amd.cat. fp.amd.cat. EFAPRO. Aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus l'esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. La revolució sexual de la Casa Azul hem cregut que és el tema més adequat per parlar del que a continuació tractarem amb el Ramon Palacios, ell és psicòleg i forma part d'aquesta plataforma, d'Iris Plataforma. El saludem perquè el tenim al telèfon. Ramon, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Ramon. Com estem? Bé, molt bé. Amb moltes ganes, com sempre. Doncs vinga, anem a parlar. Avui podíem dir que engloguem aquesta temàtica també aprofitant aquesta setmana que s'està commemorant, entre altres, aquest 28 de juny que va ser el dia, podíem dir, de l'orgull LGTBI o el dia de, no? Seria? Una de les paraules que crec que es refereix a aquest dia també o es coneix també com a Pride, no? Aquesta festa o aquesta jornada per mostrar que l'amor no té ni fronteres sexuals, ni fronteres d'edat, ni fronteres físiques, ni de sexe. Correcte, Mireia. Mira, en concret, per fer una miqueta de memòria, no? I fer un recull d'història, el 28 de juny el que es celebra va ser uns distúrits que van succeir a Nova York en l'any 69. Coquetament el que va passar és que van fer una redada a un barri conegut per ser gay friendly, no? A un bar d'ambient, que es deia Stonewall. I dic que en aquella època, tot i que ens pot semblar avui dia molt estrany, l'homosexualitat, la transexualitat, era perseguida, no? I no era estrany trobar forces de l'ordre que perseguien a persones LGTBI. El que va passar aquell dia és que la gent va dir prou. va dir prou i va haver una sèrie de revoltes contra les forces de l'ordre, no? I aquest moviment es va estendre a través de tot el món. I en concret aquí a Espanya va arribar uns quants anys després, però va arribar, en concret va ser l'any 1977 i, bueno, ho he de dir perquè jo soc de Barcelona i em fa orgull dir-ho, va ser a Barcelona el primer orgull que es va celebrar a Espanya. Aquesta és part de la història, diguéssim, de com tot moviment, no?, com arrenca i com les primeres persones que en aquest cas es revolten, no?, cap a les forces de l'ordre per protegir uns drets que haurien de ser ja de per si, no?, per llei, protegits. Hi ha altres punts que també podrien tractar avui, Ramon, que, per exemple, a veure si ho dic bé, que és la despatologització de l'homosexualitat. Què vol dir exactament aquest concepte? Doncs vol dir, Mireia, que en el moment en què es deixa de considerar l'homosexualitat com un trastorn mental fins a l'any 1990, concretament el 17 de maig, que també és una data assenyalada dins del col·lectiu LGTBI, l'OMS encara reconeixia l'homosexualitat com un trastorn, no? Tot i que l'Associació Psiquiatria Americana en 1974 ja va treure l'homosexualitat dins dels seus manuals de psiquiatria, de diagnòstics psiquiàtrics, no va ser fins al 1990 fins que l'OMS va dir que no era una malaltia. I fins llavors s'estava tractant com allò, com una malaltia amb tot el que això implica, no? Clar. Quan es treu aquest pes de malaltia, entenc que és quan també s'accepta que una persona que sigui homosexual, sigui del sexe que sigui, no té cap tipus de problema mental. Exacte, evidentment. I no només s'accepta que no té un problema mental, sinó no se li fa un tractament per aquest assumpte. Clar. No? Perquè el diagnòstic va acompanyat d'un tractament. I els tractaments que es feia a persones homosexuals, bueno, havien arribat a ser autèntiques barbaritats, no? De fet, amb l'institut internacional fa un recull d'alguns tractaments que es van fer aquí, al nostre país, no? Durant el franquisme, com lobotomies, electroxocs, teràpies alvasives. Les teràpies alvasives consistien a una persona, se li mostraven escenes o imatges homosexuals acompanyades de... Normalment era una descarga elèctrica, també se'ls donaven fàrmacs amètics, vull... per fer-los vomitar. i cessava això quan li posaven escenes o imatges heterosexuals, no? Amb això que es pretenia era que el servei de describir, no? La seva tendència. Clar, podem imaginar què suposava per una persona tot aquest procés, aquest tractament, tant... que era, bueno, era absolutament milt. I tant. Clar, l'evolució de, diguéssim, del col·lectiu o de les persones que formen aquest grup de LGTBI i també s'han sumat altres inicials, ara és LGTBIQ+, què volen dir exactament aquestes sigles? D'acord, això pot semblar una miqueta complicat. LGTBI vindria a ser lesbianes, gais, transexuals i bisexuals. la I serien intersexuals, és a dir, que es troben en un punt entre els dos sexes, Q serien Qs, que s'acostumaria a dir que serien un sexe o un gènere fluid, d'acord? I el plus seria tota la resta, seria una categoria que vol acollir les persones que no se senten identificades a cap d'aquestes sigles, ni tampoc en el model més tradicional que nosaltres tenim, no? Vull dir, intenta ser unes sigles el més inclusives possibles. Has dit el queer, crec que has dit una tendència fluïda o has dit alguna cosa de fluid que no m'ha quedat massa clar com és això? Com es descriuria la queer? El de generar fluid, per això Mireia, si em permets, s'hauria de fer un partit, parlar un momentet sobre conceptes com és el sexe, el gènere i la sexualitat. Vinga, parlem. Així és molt ràpid i molt esquemàtic, no? El sexe seria el sexe biològic, no? És allò físic amb el que neixem. El gènere és el rol que nosaltres mostrem, és com ens comportem, el que mostrem cap a fora. i la sexualitat és cap a on dirigim el nostre desig. Llavors, hi ha, fins i tot avui dia, no? Una tendència, una relació d'aquests tres conceptes, és a dir, el sexe pot ser masculí o femení, d'acord? En funció de si és masculí o femení, el rol és home o dona i el desig és cap al sexe contrari, no? Això és un punt de vista que avui dia queda més que clar que realment no és així, vull dir, que hi ha persones que són homosexuals, bisexuals, vull dir, hi ha un ventall molt ampli, no?, de sexualitat. A nivell de gènere, del rol, també penso, mira, si féssim un assassí de memòria i volguéssim abocar una dona, sexualment dona, que tingui un rol que li atribuiríem allò masculí, segurament a qualsevol persona ens pot tenir al cap alguna imatge, no?, o algun record. El mateix és per un home. Llavors, tampoc queda clar que si tu tens un sexe biològic determinat t'hagis de comportar sempre d'una determinada manera. Però les teories queer i de l'ambiguació del sexe i del gènere van encara més enllà, no?, i estableixen que el sexe, tot i ser biològic, que ho categoritza d'una manera o altra, som les persones, no?, i per tant hi ha una càrrega social al darrere. En això, per exemple, com fa molt biologistes, si reduïssim la qüestió de sexe al màxim, podríem afirmar que un home és XY i que una dona és XX, no? I això, a més, és el que ens han ensenyat a l'escola i sempre. Clar, després ens trobem, per exemple, síndromes com el síndrome d'aixapel que hi ha homes que són cromosòmicament són XX. Això què vol dir? Que tot i que tenen els cromosomes XX, que seria de la dona, les característiques sexuals que s'han desenvolupat no són pròpiament de la dona o no únicament de la dona, però podríem parlar d'hemosolitisme o unes característiques intersexuals que evidentment es donen casos que no són molt abundants, però no obstant això, existeixen encara, no? Llavors plantejaríem, no?, fins a quin punt ha de ser tan determinant els nostres gens, els nostres comosomes X o Y, no?, en un assumpte tan complex com és el nostre rol, la nostra sexualitat i la nostra pròpia identitat. Clar. I les persones de gènere fluid, doncs, vindrien a ser persones que si fos masculí, femení, dos estems d'un continu, d'acord, que podríem anar cap a una banda i cap a l'altra, que no s'acaben identificat d'un o de l'altre, sinó que al llarg de la seva evolució, de la seva vida, doncs, van identificant-se i van agafant com a seus, no?, característiques, etcètera, tant d'un concepte com de l'altre. Clar, llavors que s'hauria de parlar de tendència de gènere, per exemple, quan parlem de, dins d'aquest col·lectiu LGTBIQ+, quan parlem d'un grup en concret, per exemple, les persones que són transsexuals, no?, aquest concepte defineix el gènere, el sexe, la sexualitat, què és el que defineix de la persona? En el cas dels transsexuals, seria... és a dir, la paraula, no la persona, és a dir, quan es parlen de persones trans o persones transsexuals, no?, s'està fent referència a què? Al gènere, no?, directament, entenc, ni el sexe ni la sexualitat de la persona. Jo, fins i tot, un poc, seria, sense ser un professional que es dedica exclusivament a això o que tingui un tipus d'estudi, etcètera, però jo sí que ho classificaria des de la meva formació, la meva experiència i la meva opinió personal que va més enllà, Mireia, va... està més relacionat amb la identitat pròpia, no?, com a persona. Llavors, una persona transsexual s'identifica amb un gènere concret o un sexe i el que passa que, a nivell biològic, doncs potser no es troba que encaixi, no?, en aquesta idea. o que també se li ha signat al néixer un sexe i un gènere amb el qual no s'ha conforma. Perquè tampoc tot és la biologia, vull dir, una persona, pot ser un home trans, per exemple, pot decidir que no cal fer, per exemple, una intervenció de la seva, dels seus genitals per poder se sentir home. Clar. Saps què vull dir? i això és correcte perquè si aquesta persona es dona així, per què no? Clar, entenc que... El concepte d'això dels símptomes de Chappell o de Suellar en concret, no?, que tu pots tenir uns chromosomes però després les característiques sexuals primàries, secundàries, etcètera, com ens mostres cap al món, la teva orientació sexual pot diferir molt. Clar. Lliguem això, si et sembla, també amb la llei trans, aquest canvi de sexe, en aquest cas sí que és canvi de sexe, sense haver de necessitar informes metges o processos d'hormonació, no?, una llei trans que es va aprovar, bé, que ha estat aprovada pel Consell de Ministres a nivell estatal i no sé si has tingut l'oportunitat almenys de saber què és el que engloba aquesta llei que reconeix en definitiva l'autodeterminació de gènere, no sé si es podria considerar així. No, no, totalment. Sí que me la he mirat de no en profunditat, però sí que la tinc bastant vista, la llei trans. El primer dret més important i el que s'hi provoca ser d'abuts és que una persona sigui capaç de reafirmar-se en el seu sexe, en el seu gènere, en la seva sexualitat. D'acord? Clar, la identitat és el com que ens construïm nosaltres mateixos. i tot eixos. Llavors, quin seria un professional del tipus que sigui medi, psicòleg, psiquiatre, etcètera, per negar-ho? Vull dir, si una persona ha sent home o ha sent dona, ho sent i punto. I no s'hauria de donar tanta volta si té uns cromosomes, si té una orientació sexual determinada o si té genitals masculins o femenins, no? I això és el que busca aquesta llei, que les persones es puguin afirmar en la nostra condició i sobretot un tret que a mi em sembla molt important, que a partir dels 17 anys no es necessiti consentiment dels pares. Que això, que a moltes persones és el mateix, no? Hi ha un discurs de rebuig cap a això i hi ha sensators que s'escandalitzen, però, clar, pensem en una persona que estigui en un ambient que no sigui afavoridor. Clar. Vull dir, una persona, un adolescent, al cap i a la fi, que la seva família no entén això, per tant, no estan fent un bon acompanyament, no seria estar ajudant que faci aquesta reafirmació, no?, de la seva propria identitat. No ha d'esperar fins que sigui major d'edat per poder fer aquest procés. Amb aquesta llei trans implicaria que ja amb 17 anys si es troba que la seva família no és afavoridora, que pugui tirar pel dret i pugui iniciar-ho. I més en una etapa tan important, no?, com és l'adolescència, que és precisament on ens desperta, no?, la nostra sexualitat, ens acabem de desenvolupar, etcètera. La llei sí que... Digues, digues, Ramon. No, per mencionar també altres aspectes d'aquesta llei trans, això és el que em sembla més important, però que fan altres apuix, com, per exemple, la prohibició expressa de les teràpies conversives, que tot i que no són tan sàdiques com les que vam trobar el segle passat, l'impacte negatiu a les persones és més evident. També, d'acui, no?, les tècniques de reproducció d'acícida amb persones trans, l'afiliació de nadons amb parelles que encara no estan casades, que fins ara un membre, no?, el que no era progenitor, adoptava l'altre, el fill. I amb aquesta nova llei la pot afiliar com es veu. La pròrroga de... amb persones intersexuals, no?, a l'hora de definir-se. Fa també una... polítiques d'inserció laboral. També explica l'àmbit educatiu per poder anar formant a les noves generacions la diversitat que ens trobem, no?, la realitat que al final estem parlant d'això, de què és el que hi ha. I per això és una llei que és molt important, que és pionera i que, bueno, penso que tindrà molts beneficis, no?, en el nostre territori que és on s'aplicarà. Xoca una mica, no?, amb una llei recentment coneguda, la llei d'Hongria, la llei húngara, no?, que bàsicament veta totes les referències al col·lectiu LGTBI. en aquell país no tan sols no pots deixar veure la teva, diguéssim, condició de gènere, sinó que ni tan sols crec que pots obtenir informació per, en aquest cas, com estàvem parlant de la llei trans, de poder, per exemple, aconseguir fer un canvi de sexe en aquest país en concret. I estem parlant de la Unió Europea, no?, que de fet també han posat una mica el crit al cel, no?, davant d'aquesta polèmica de la llei húngara, de la llei d'Hongria. Ja, clar, tu, Ramon, imagina't viure en un país en el qual la llei, en comptes de tenir aquesta llei trans espanyola, fos totalment el contrari, que ni tan sols el govern està al teu costat o al costat d'aquest col·lectiu, no?, sigui qui sigui la persona que forma part d'aquest col·lectiu, ni tan sols està al teu costat per seguir en aquest procés. Això, com ho veus? Seria quelcom terrible, seria tornar a anys d'escorantisme, no?, on la gent s'ha d'amagar, on no hi ha informació, això també agrava que hi hagi l'acceptació, no?, d'aquestes persones. Per tant, pot augmentar el rebuig, també, pot augmentar les agressions les agressions i tots els problemes que deriven de tot això. I això, saps què passa? Que això ja es coneix, ja es coneix la conseqüència d'aquest tipus de polítiques, no?, i ja sabem on ens porta. Llavors, a mi em sembla atros, no?, que a la Unió Europea del que s'hauria de fer a l'Arde, no?, és el progrés que hi hagi membres que siguin capaços de defensar aquestes postures, ja ni et dic, no?, tan sols d'arribar-ho a provar. ens sembla totalment atros i també deixes a la gent, per un costat la deixes la protegida, no?, perquè al final el que hem parlat a vegades, no?, el que no, com dir-ho, el que no es parla no existeix. Clar. Si tu no formes a la gent des d'una perspectiva de gènere, des d'una perspectiva LGTBI, des d'una perspectiva trans, és com si no existís, però això sabem que és mentida, no?, i hi ha països que estàs superpasseguida i fins i tot per anar a la mort i no obstant, hi ha homosexuals, hi ha transsexuals, etcètera, perquè és quelcom que ve amb la nostra condició humana. I això correspon sobretot, i m'agradaria deixar-ho clar, que respon a un discurs polític, no?, perquè em trobo moltes vegades a alguns interlocutors, no?, anem a deixar aquí, que fan un discurs en contra d'aquest tipus de lleis, de mesures, etcètera, no les d'Hongria, sinó les d'Espanya, en aquest cas, i el discurs és polític, no?, encara que el vulguem disfressar des de la biologia, des de la psicologia, des de la medicina, etcètera, i està superestudiat això i es porta anys estudiant-se. Llavors, per atendre que les coses siguin d'una manera determinada, no?, aquesta relació entre sexe, gènere, orientació sexual, que tota la resta és patològic, etcètera, és negar la tangent, és negar allò que és evident. I això també s'ha de poder dir, que no hi ha una base científica ni professional darrere, encara que vulguin fer veure això. hi ha una intenció política i, bueno, aquí cadascú sabrà, no?, a quins interès us pot escombre. I tant. Dins d'aquest col·lectiu crec que també hi ha un, com has dit, no?, aquest plus, aquest símbol de suma al final del grup LGTBIQ, implica, significa que hi ha altres grups o altres gèneres, definicions d'identitats, si volem dir, que també s'engloben, no?, però que no es diuen segurament perquè les inicials serien molt llargues, no hi caben tots, n'hi ha un altre, que és el gènere no binari, que no està inclòs en aquesta llei trans i que, de fet, el Ministeri d'Igualtat el que volia intentar era afegir aquesta tercera casella, no?, sovint quan ens toca omplir documents d'home o dona, no?, incloure, inclús aquesta casella, no?, per reconèixer aquest gènere no binari per a aquells que no se sentin ni homes ni dones. Finalment, crec que va ser els socialistes no van ajudar que l'anteprojecte, de fet, l'avantprojecte es tirés endavant. Però, clar, aquest gènere no binari on se situa dins d'aquest col·lectiu LGTBIQ+, perquè crec que és dels menys coneguts. A veure, es situaria potser a nivell de sigles, no?, es situaria en aquest plus o en aquest cul de cuir, no?, des del meu punt de vista. Aquest gènere no binari, bueno, tornem una miqueta al que parlava abans, no?, de... a nivell social hi haurien dos sexes, dos gèneres. Normalment, els hem... els hem considerat com categories, vull dir que o pertany a un o pertany a l'altre i per pertany a un o altre has de reunir una sèrie de característiques, de requisits, etcètera, a nivell de conducta, de sèrie sòlid, de tendència sexual, de biològiques, físiques, etcètera, no? I el que s'està veient és el contrari, que no és com a categòric, sinó és una cosa contínua, no?, que serien dos pols, allò masculí i allò femení i que a l'allà d'aquest contínu la gent ens identifiquin amb un o altre, no?, però que no hi ha una totalitat masculina en quant a característiques, eh?, i femenina. Què passa amb la gent no binària? Doncs que no s'identifica ni amb un extrem ni a l'altre i també em sembla legítim, no?, perquè si no s'està sent identificada una persona ni amb el jo masculí ni amb el jo femení, per què l'hem de forçar a que s'identifiqui? Clar. Quan, tampoc em sembla que el com patològic ni que no hauria tampoc d'afectar l'escenvolupament de la vida de qualsevol persona, no?, aquest fet. És un procés molt molt propi, molt subjectiu, molt individual de cada persona, la seva identitat sexual, de gènere i d'orientació sexual i com a tal no hauria d'implicar, no?, en la seva feina, la seva educació, les seves relacions, etcètera. Penso que és que el com que nosaltres, la gent en general, no ens hauríem de ficar i a nivell professional el que hem de fer és acompanyar aquestes persones, no?, en aquest procés de reafirmar-se i d'acompanyar en el seu procés de la seva identificació, no?, de crear la seva identitat i sentir-se a gust i poder desenvolupar-se com a persona i etcètera, com a qualsevol altre. Ja tinc un concepte per aquí apuntat, Ramon, que crec que també volies parlar-ne, que és de la psicologia afirmativa. En quin punt entra en tot plegat aquesta psicologia afirmativa? La psicologia afirmativa? Bueno, precisament, el que tracta és de tot això que estic parlant, no?, d'acompanyar a la persona a reafirmar-se a si mateixa, el 2011, des de l'APA, s'aprova que la psicologia afirmativa sigui la que s'utilitzi, no?, per atractar a usuaris que siguin LGTBI, U+, etcètera, no? Això queda totalment, no?, en el model anterior, el model que patologitzava la homosexualitat i la transsexualitat. O sigui, ja la homosexualitat no és que el com patologi, si no és un... és que el com propi de cada persona, no? I el que pretén des d'aquesta partent de la psicologia és acompanyar les persones a poder-se reafirmar. Si s'ha de ser homosexual, doncs afirmar-se des de la seva homosexualitat i encara més enllà, no?, de poder fer una recuperació de les seves seqüeles, no?, per els abusos que hagi pogut patir, per les segregacions homòfobes, per la seva vida potser en el clòset, per totes aquestes característiques que afronten les persones, algunes, per desgràcia, LGTBQ. I sé que hi ha potser diversos espais o punts per consultar si hi ha persones que pel que sigui necessiten més informació sobre, ja sigui sobre el col·lectiu o sobre qualsevol tema en concret d'identitat, de gènere, etcètera, etcètera. No sé si ens en vols recomanar algun. Sí, mira, començaria pel saber d'atenció integral al SAI, LGTB, del Departament d'Igualtat de la Generalitat de Catalunya, d'acord? Seguiria pel saber i trànsit que es troba al cap nomància d'atenció primària, d'atenció a transsexuals. També hi ha una associació aquí a Barcelona que és el Casablanda que compta entre altres serveis d'una assessoria psicològica que també és un recurs interessant a fer-ho servir. A més a més, el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya compta amb un espai propi de professionals que es dediquen a la psicologia afirmativa i a la diversitat sexual i de gènere on també es poden fer una consulta i si algú necessita iniciar un procés terapèutic o una consulta psicològica o del tipus que sigui es poden adreçar i demanar assessorament. I per últim i no menys important també mencionar tant per la seva labor com la seva importància a l'Observatori contra l'Homofòbia aquelles persones que hagin patit algun tipus d'agressió aquí els donen assessorament i també és un lloc on es poden adreçar i que penso que a més és necessari quan hi ha una agressió que hi hagi també una resposta. Perdona. Digues, digues. No, vull dir, aquests són alguns dels punts que jo recomanaria segurament hi hagi molt més però sí, Mireia, m'agradaria a més de deixar-ho deixar una cosa ben clara, no? I és el marge de tot això les persones que ens estiguin escoltant, no? Que les confin dels professionals que no vagin en aquesta línia, d'acord? Si es troben mai a un professional professional entre cometes si em permets que va en contra de la pròpia reafirmació de sexe de gènere si els ofereixen una teràpia de conversió que malauradament encara es troben i es denuncien però encara existeixen, no? Vols deixar de ser homosexuals? Doncs jo t'ajudo, etcètera. Que les confin d'aquests professionals que puguin ser denunciables també i deixar clar que no és cap on hem d'anar i que no és cap on avança l'evidència científica. Això penso que és superimportant, no? en marxa de la tarda i deixar això sobre relleu. I tant, i tant. Prenent doncs bé aquests canvis de podíem dir reafirmació de sexe, no? Prenent-los com un fet natural més enllà de les hormones i no com una patologia mental com dèiem a l'inici, no? L'OMS ja l'ha tret no és que calgués que l'OMS ho fes però vaja si ho fa un organisme com l'OMS doncs encara reafirma que no passin com deies aquests tipus de teràpies de conversió, no? Intentar que la persona canviï d'opinió d'allò que sent amb el seu cos és a dir bàsicament el que es feia fa uns quants anys i potser no tants anys malauradament. Sí, exacte. Ramon, deixem aquí l'espai d'avui ha estat un plaer ens hem allargat una mica més però creia que també era important en aquesta setmana per commemorar aquest dia ni tan sols per, doncs bé doncs parlar de tot aquest col·lectiu que sempre se li ha d'una veu ara aquesta setmana o el dia 28 de juny o qualsevol dia de l'any així que Ramon t'agraïm que avui hagis enfocat l'espai cap a aquest costat i seguim parlant amb tu i amb Iris Plataforma. D'acord, moltes gràcies a vosaltres per servir aquest espai. A tu, una abraçada. Una abraçada. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit