Del pop art al Miniprint: “El somni americà” al CaixaForum, tècniques de gravat i el tresor del Museu Víctor Balaguer

Fins demà! El programa amb aquest tema es diu Banana, la canta Shaggy, entre d'altres, amb DJ Fly i Con Cara. 5 i 10 d'aquesta tarda de dimecres 5 de maig, seguim, ja sabeu, en directe des de Ràdio d'Esvern i fins les 7 del vespre sarem aquí amb vosaltres, si ho voleu. Tenim per endavant el programa número 755 i a continuació, com sempre fem, us explicaré el sumari per aquestes dues properes hores. Començarem de viatge, sí, de visita també a exposicions amb la Glòria Cunés. Anirem fins al Caixa Fòrum a Barcelona per visitar virtualment i des d'aquí, des dels micròfons de Ràdio d'Esvern, l'exposició El somni americà del pop a l'actualitat. És l'art gràfic de l'Amèrica del Nord dels anys 60 i en aquesta exposició, si us animeu a anar-hi després del que ens explicarà la Glòria, podreu veure una visió força diversa dels artistes respecte a aquests diversos períodes de canvis socials i polítics als Estats Units, que encara segueixen. Per a més informació també podeu seguir l'etiqueta o el hashtag Somni americà Caixa Fòrum a les xarxes socials o en el nostre Twitter i reunir la informació que hem publicat. També passarem amb la Glòria Cunés per la biblioteca, a veure si ho dic bé, Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, ja ho diré bé, un museu que va obrir les portes el 26 d'octubre del 1884. Avui trobarem a faltar però els nois de la tertúlia de cinema que sabem que estan força enfeinats i d'exàmens a l'Institut de Sant Just de Sica, els enviem també molta força, molts ànims i que vagin molt bé els exàmens. Nosaltres però seguirem a la segona hora a partir de les 6 amb l'Oriol Lluc. Avui ens portarà expressions i paraules relacionades amb la vacuna i la medicina. I si recordeu, fa dues setmanes ja ens va portar l'Oriol a un espai similar, de fet va ser la primera part. Avui en aquesta segona part parlarem entre altres de l'expedició Balmis, de paraules i conceptes com el Bademecum o d'on prové l'expressió metge de capçalera. I per acabar temes d'economia relacionats amb la Covid, com es recuperarà el sector de l'automoció després de la crisi de la Covid i quina repercussió té la recuperació de llocs de treball també perduts durant la pandèmia en aquest sector d'automoció en parlarem amb l'economista Rafel. Us faig com sempre el recordatori, a part que ens podeu seguir a les xarxes socials al Twitter, arrobapl, la guió baix Mireia, i podeu trobar totes les entrevistes, espais, en fi, tot el que passa aquí al programa ho podeu trobar al web de radiodesvern.com, a l'apartat magazins, la plaça Mireia. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern, un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoentres mal o arroba? Socorro! Doncs bé, ens ambientem una mica cap a aquests anys 60 per visitar l'exposició que ens porta avui la Glòria Conesa i ho fem escoltant ara mateix. Són a Rita Pavón, amb aquest de Temí un martell, el que ha traduït seria, doneu-me un martell, saludem la Glòria. Glòria, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Dic que ens ambientem musicalment per visitar una exposició que més o menys ronda aquests anys. Sí, comença als anys 60 i fins ara. El pop internacional, no? El pop internacional és el somni americà, o sigui, el somni americà que vés des del pop dels anys 60 fins a l'actualitat. Aquesta exposició està al Caixa Fòrum, no? Està al Caixa Fòrum. A Barcelona. De Barcelona, primer va passar per Madrid i després ens l'han portada a Barcelona. No sé si després anirà a algun altre lloc o no, perquè a vegades després aquestes exposicions es passen a altres llocs, ja que aquesta, de fet, està muntada en part pel British Museum, o sigui que és una exposició que possiblement vagi donant toms. No sé exactament quins llocs està prevista, però en principi, en el British i a Madrid i a Barcelona segur, després anirà al voltant. I ara la tenim aquí, que val molt la pena, l'has visitada, entenc, i per això ens la portes, perquè la recomanes. Sí, la recomano, la recomano, la recomano. A veure, és una exposició d'art gràfic, o sigui, que tot el que hi ha allà són, sobretot, cartells o pòsters o coses fetes amb grafisme i amb gravats, o sigui, gravats són aquelles planxes, normalment, com feien abans els diaris, que ara els fan d'una altra manera, no? Però, clar, als anys 60 les tècniques eren aquestes, és una tècnica que es va posar molt de moda, i aleshores, com que també, a més, era un art molt activista, molt feminista, que parlaven d'activisme social, aleshores anava molt bé per fer els textes i hi havia molt, o sigui, són gravats, gravats d'aquella època, que, bueno, encara es fan servir, no? Hi ha autors, artistes, més aviat. Sí, els artistes, alguns són molt coneguts, com Andy Warhol és el més conegut, no? Que va començar, doncs, amb el seu estudi, i allà reunia gent, i aleshores, doncs, feien totes aquelles coses que ja sabem, que ja les hem explicades alguna altra vegada, no? Junts amb ell estava l'Esper Jones, que és també molt conegut per les seves banderes americanes, que les fa amb diferents textures i diferents mides, i treballa molt amb la bandera americana. I després també hi ha el Robert Ronchester i el Jim Dean, el The Cooking, o sigui, hi ha molta gent que és prou coneguda amb l'ambient d'art. I es van juntar en aquella època, que venia després de la Segona Guerra Mundial, va començar a haver-hi una eufòria econòmica, on la gent, aleshores, anava per el luxe, els grans cotxes descapotables, les cases, luxe personal, amb el vestit, i aquesta és la història que va començar amb el pop de l'època, no?, cap als anys 60. després d'haver estat en una època de, verdaderament, molt comprimida en quant a gastos i també és perquè no es podia, no? Era un ressurgir una mica, no? Era un ressurgir, exactament. L'art pop va ser un art que va anar des de costa a costa, des de la costa est a la costa, des de la costa oest fins a la costa est, o sigui, des de Sant Francisco i sobretot a Nova York. Perquè es va originar als Estats Units, no?, aquest art. Es va originar als Estats Units per allà a la costa, o sigui, Califòrnia, San Francisco, tota aquella zona de per allà, i després va venir cap a Nova York. Amb tot aquest art podem incluir el que és el minimalisme, l'art conceptual i el fotorealisme. Tot això són parts d'aquest art que va sortir des dels anys 60 i que, de fet, encara dura. Ells van començar a experimentar materials nous i van explorar amb els seus treballs, que parlava molt de raça, de feminisme i de la crisi financiera mundial. Aleshores, eren tots com, bé, com ja ho hem dit, no?, va haver-hi el boom econòmic i, a partir d'aquí, doncs, els seus treballs parlàvem des de la publicitat, sobretot, recordem l'Andy Warhol amb les seves botelles de Coca-Cola... La sopa Campbell's, no? La sopa Campbell's, sí. I el consumisme. Aleshores, estava molt de moda el consumisme. Tot el contrari que ara, que sembla que ara, ens hem donat compte que això del consumisme no funciona, no? I, a partir d'aquí, doncs, van haver-hi una sèrie d'artistes que els van promocionar tot aquest art que era molt diferent a tot a l'anterior, perquè l'anterior ja saps que era molt realista, clar, que hi havia també l'art abstracte, no?, però van fer un canvi molt radical perquè era treballat amb tintes molt de colors, tintes planes, o sigui que vol dir colors molt naturals, molts vermells, negres, grocs, blaus, i sobretot era això, un art, per dir-ho d'alguna forma, molt publicitari, no? Aleshores, ells... Sí, de fet, crec que la publicitat en aquells anys també va jugar un pop important i es va aprofitar una mica d'aquest art. Crec que en aquell moment també es va començar a utilitzar aquest tipus d'art a la publicitat. Sí, la publicitat va començar aquí també als anys 60, és quan va haver-hi un gran boom i es va muntar la majoria d'agències de publicitat, que per cert a Catalunya hi havia el 70% i a Madrid només hi havia el 20, i en aquests moments em sembla que deu estar al 100% allà. Sí, gairebé. Però aquí a Espanya la publicitat va començar, aquí a Catalunya grans empreses. Home, Gilby, no?, és un nom que sona força. Sí, Gilby abans era Bassat, i ell va començar molt jove, jo el recordo. Bé, a mi em va venir a l'agència, el senyor Bassat, que era molt jove, a portar anuncis al Filomatic. I va venir a portar-me anuncis. Què és això del Filomatic? Filomatic! Filomatic era una maquinilla de feitar que l'anunciava... És que va ser molt... Però manual, no? Entenc. Sí, Filomatic l'anunciava un actor que es deia Gila. Ah, sí, a l'espanyol. Sí, a l'espanyol, sí. Ho es deia? Sí. Ho es deia, crec. I feia una mica de conya, explicava una mica de xiste, i parlava d'això, sí. I bé, a l'hora... Manuel, Manuel Gila. Manuel Gila. Ah, no, perdó, Miguel, ja ho diré bé. Miguel, Miguel Gila. Miguel Gila. I parlava... Que feia aquest gag del telèfon, no?, que... Sí, és aquest. Doncs el Bassat va... Sí, recordo que em venien a portar anuncis d'aquesta. Me n'hi venia personalment, perquè és que era quan començava, o sigui, ara és la més important. Sí, gairebé, ara és la més important, sí. Aleshores, era molt jove i portava els anuncis, després els repartien per tot Espanya, amb tots els diaris, o sigui que sí. La publicitat dels anys 60 va haver-hi un boom, sobretot aquí allà, potser als Estats Units, potser seria abans, després de la Segona Guerra Mundial i cap als anys 50, no? Aquí va trigar una mica més, va trigar una mica més. Els anuncis se'ls feia cadascú i d'aquesta manera van començar les agències de publicitat. van començar a vindre a multinacionals i, bueno, per allà, què t'haig de dir, no?, amb tots els esports que surten a la televisió. Exacte. I crec que vam veure molt, no?, és a dir, veure en ve alta d'aquest art, també, no?, així pop, aquests colors, aquest puntilisme, també, no? Amèrica, sobretot, això, no? El Warhol, de fet, va començar fent publicitat, com tu has dit, amb les sopes, sobretot, que mira encara dura, no?, o sigui, de fet, encara són unes icones que encara venen els quadros com a decoració per llars modernes de gent jove, o sigui que... I en té un molt conegut, també, que crec que era la cara de la Marilyn Monroe, però amb sinotípia, no? En aquesta exposició, la Marilyn Monroe, no sé si està, amb onze colors, onze colors, que és allò que feia Warhol, no?, que t'agafava una fotografia i la feia tota color. Llavors, en aquest cas, hi ha la de la Marilyn Monroe, i després també hi ha la de la Jacqueline Kennedy, el dia que van matar el seu marit, i que la va agafar amb una expressió de duresa, de, bueno, de la mort del seu marit, i aleshores també hi ha unes quantes fotografies ampliades, lògicament, de la Jacqueline Kennedy. No, no sabia que també l'havia agafada amb ella, ara estic veient el quadre aquest també, amb colors més foscos, per això més apagats. Sí. Més tristos, també, no?, pel moment. Doncs, ells parlaven, sobretot, d'això, aquests pintors, bueno, pintors no, eren artistes, perquè pintar no és que pintessin. Clar, la categoria era artista, no? La categoria és artista, clar, si vas a mirar la categoria d'artista, a mi sempre m'ha estranyat molt, perquè, quan un és advocat, doncs, o sigui, quan un estudia lleis, li diuen que és advocat, quan estudia medicina, li diuen que és metge, en canvi, quan estudia art, no, li diuen artista, perquè, bueno, artista, ja ho saps, les senyores folklòriques, que amb tot el meu respecte, elles són molt artistes, no? Aleshores, artistes són tantes coses que, aleshores, els artistes, de veritat, els que estudien art, o sigui, els que estudien art a Belles Arts, és una llàstima perquè no tenen un nom propi, com els doctors o els advocats o tots aquests que hem dit, no? Però haurien de ser artistes, no? S'entén? Clar, el que passa és que els artistes, jo penso que no agrada que els diguin artistes, perquè, és això, no? O sigui, sembla com si no fos només artista el que està estudiat art, o sigui, l'art abarca tantes coses, bueno, ara els cuiners també són artistes, o sigui, que ha de fet la gent que ha fet Belles Arts no té un nom propi, Això és collita meva, o sigui, però que m'agradaria que tinguéssim un nom propi, no? Clar, Bell Artesí hauria de ser, Bell Artesà, no sé, clar, n'hauria de buscar un nom que... Artesà és una altra cosa, perquè l'artesania no té res a veure amb l'art, o sigui, sí que té a veure, però és diferent. I en... l'artesania està feta... o sigui, la diferència entre artesania i art, deien que l'artesania surt del cor i l'art surt de la ment. Sí, això són coses que s'han dit que, bueno, és igual. Això serà una altra carpeta, no? Aquí queda, aquí queda. Però peces d'artesania també s'han considerat art, no? Vull dir, clar, no? O no? Creus que no? Són altres àmbits. Bueno, per començar, clar, els artistes abans no es deien així, o sigui, en el temps dels romans els artistes no eren coneguts, o sigui, ara tenim escultures de l'època dels romans o dels grecs i no sabem qui les va fer, perquè ells en realitat eren artesans, que ara serien artistes i molt reconeguts, però això no va arribar fins molt més tard. Abans la gent eren artesans. En canvi, ara, de fet, hi ha una paraula que és artistes, ja no són artesans, o sigui, hi ha una petita... jo penso que hi ha diferència entre artesà i artista, per el que t'he dit, no? Els artesans treballen més amb les mans, treballen més amb formes, mentre que els artistes sembla que siguin més mentals, no? És que, clar, la definició d'artista, si la busquem, diu, persona que practica alguna de les velles arts, música, pintura, escultura, arquitectura, dansa, poesia, en especial si s'hi dedica a ell professionalment. Clar. Clar, és tan genèric... Clar, però ara no, perquè ara ja et dic, o sigui, ara molta gent és artista, però artista de cuina, artista de mil coses, no? Però, bueno... Nosaltres també podíem ser artistes, no? Ara mateix. De la ràdio. Sí, clar, no? De veu, no? De veu. Doncs mira, sí, suposo que sí. Llavors, els que es movien en aquesta època cap als anys 60, Andy Warhol, altres que has comentat, Jasper Jones, Robert Rochensberg, eren artistes, eh? I a partir d'aquí ja cadascú es definia com podia, bonament. Eren artistes, sí, sí, d'aquests... No, no hi ha cap... Vull dir, no eren allò de dir pintors o... No, és que no... Grafistes... No, sí, grafistes, de fet sí, perquè l'art pop, sobretot, és un art molt gràfic. O sigui, està plasmat, com dèiem abans, amb paper i amb pòsters i amb... Sobretot amb molta lletra, perquè com que era un art molt reivindicatiu i també el de molt feminisme, com, per exemple, hi havia un grup de persones, de noies, que es deien guerrilla gals, eren americanes, i aquestes reivindicaven el feminisme i el seu... se les coneix sobretot perquè hi ha la Venus desnuda, que és una figura, eh? I aleshores elles el que feien era posar aquesta Venus, però amb un cap de... Sí, de mono. De mono, d'orangotà, crec que era. I així es van donar a conèixer i va ser, de fet, el primer grup, perquè, clar, com a tot arreu, ja ho sabem, o sigui, els homes triunfen, els homes són artistes, els homes són cineastes, ara comença a haver-hi alguna dona, però generalment els homes triunfen. No sé si és que abans les dones totes es quedaven a casa a cuidar els fills, però... I a partir d'aquí, o sigui, no, aquestes les guerrilla gals, ja el seu nom ja indica el que eren, no?, eren unes guerrilleres que volien que se les reconeixés i que feien verdaderament art. Eren unes dones molt interessants. Molt ús de collage també en aquella època, no? Molt ús del collage, sí. Enganxar una cosa sobre l'altra. O fotos de presidents, no?, o, vull dir, barrejar... Posar-los color als llavis, perquè l'Andy Warhol va fer fotografies del Nixon i de la Jacqueline i de tots aquests que hem dit, i els hi posava, eren com en blanc i negre, però ell els hi posava color i els hi pintava els llavis de groc i, bueno, feia, s'entretenia, com era una mica l'art aquest que fan una mica els nens petits, no?, que els hi donen una... Sí, oi? És una mica manualitat. Els hi donen una... Una revista i ara, no? Sí, un paper amb un dibuix i ells el tenen que pintar i si se'n surten de la línia, doncs és igual. També hi havia el Mao, Warhol va fotografiar... Va fer molts dibuixos, va fer dibuixos del Mao, no? Hi ha uns dibuixos de... Bueno, que són dibuixos o pintures de 3 metres, em sembla que en vaig veure una que era com de 3 metres del Mao. I en aquesta exposició d'aquí també hi ha... Sí, també pintat, crec, no?, amb les sombras d'ulls, amb els llavis també pintats, no? Sí, en aquesta exposició d'aquí del Caixa Fòrum hi ha un esquelet de més de 2 metres que és d'ell mateix, o sigui, sembla ser que és del Warhol, un esquelet amb també tot dibuixat i explicant coses, no? Tenien com un punt una mica... No sé si naïve és la paraula, eh? Però una mica com, no sé, no infantil, sinó tècniques com molt bàsiques, vull dir, fer un collage... Jo penso que una valor ràpid, no? O sigui, així com fins aleshores, després els pintors... Bueno, ja hi ha qui diu que s'ha estat dos anys per fer una obra, no? Ara hi ha aquest que ha fet el Floyd, no? Un que ha fet un dibuix, va haver-hi una exposició al Caixa Fòrum, i és un que ha fet un quadro petit de la reina d'Anglaterra, i diu que s'ha estat dos anys per pintar-lo. Jo no sé com s'ho ha fet, ara ha estat dos anys per pintar un quadro. Jo la veritat és que quan pinto, en una setmana t'ho fa un quadro. No, no, era capes sobre capes, capes sobre capes, capes sobre capes. No recordo ni. En aquest cas, podríem dir que els artistes d'aquests anys, 60 era una mica més veloç, el procés i el resultat. Sí, sí. Bueno, a més es reunien i feien aquelles reunions, i també pintaven i feien los happenings, que això ja ho vam parlar l'altre dia. El Warhol, sobretot, va pintar la Liz, bé, et dic noms molt coneguts, no? Després de l'expressionisme abstracte, fins als 40, però a partir d'aquí, dels 60, va començar, el Warhol li va pintar la Liz Taylor, la Marilyn Monroe, la Jacqueline Kennedy, i el Jones va fer tota la sèrie de banderes. Després, el Roy Linsenstain, que per cert, el Roy Linsenstain tenim aquí, és aquell que fa puntets a les cares, són unes cares com de noies, amb els ulls molt oberts, i els dic, però ho fa tot de puntets. I que per cert, tenim una obra aquí a Barcelona que és molt maca, que està al Passeig de Colón davant de Correus. Hi ha una gran obra monumental, quan vas cap a la Barceloneta, i allò és del Roy Linsenstain, que és aquest grup, és aquest grup de gent, que a més s'apuïaven, i es parlaven, i es veien, i aquest Roy Linsenstain el que feia era una mena d'obres puntejades, com hem dit abans, amb un estil de vinyetes de còmic. Feia diverses coses, i com si fos una vinyeta de còmic. Sí, amb colors com molt... Sí. Molt nets. Sí, no? Vull dir, blau, vermell, però... Sí. Vull dir, una escala cromàtica força reduïda, en aquest sentit. Després, què més podem dir? En els museus, quan la guerrilla Gels, hem de tenir en compte, que per l'any 89 van sortir, i en el Metropolitan Museu només hi havia un 5% de dones artistes. En canvi, hi havia un 85% de nusos femenins, o sigui, que la dona no era artista, però posava per l'home. Això també ara sembla que ha canviat. De totes maneres, nusos d'homes, jo no en conec gaire, no n'he vist gaire, o sigui que... No, ara que he de pensar, no me'n ve cap al cap, eh? La veritat, vull dir, un home pintat per una dona més no acostuma a ser més habitual. No, gens. No sé per què. Només amb una pel·lícula que parlaven... Hi havia una pel·lícula de la Isadora Duncan, que és de Isadora Duncan, de la bailarina la Vanessa de Grey, i ballava imitant Anna Isadora Duncan, i allà sí que sortia i parlaven de la bellesa de l'home despullat. Clar, que estem parlant d'una Isadora Duncan, que era una dona bailarina, que li encantaven els homes i els trobava que l'home despullat era una meravella, no? Aquesta senyora, la Isadora Duncan, al final va morir, anava amb un descapotable, amb un mocador d'aquells de seda que volaven, i se li va enganxar amb la roda del cotxe i es va ofegar. És una bailarina que a la seva època, que ja hauríem de ser els anys 20, m'imagino, era molt reconeguda, li van fer una pel·lícula fantàstica que no l'he tornat a veure mai més. O sigui, la van estrenar amb un dels ciners de Paciència Gràcia fa molt de temps i no l'han tornat a fer i és una pel·lícula meravellosa. Ell era ballarina, no? O era actriu també? Diu que és la Vanessa Ray Gray, que ara fa d'allà i hi ha moltes pel·lícules, perquè és balleta, l'altre dia va sortir a la tele. Però, clar, a la pel·lícula feia veure que era l'Isadora Duncan, que era una bailarina fantàstica d'això, no sé si dels anys 20, més o menys, anys 30. Què més? Què més tenim? Bé, aquí a l'exposició aquesta del Caixa Fòrum tenim a la Jenny Olser amb una gran pintura dividida en parts que costa molt de veure i jo aquesta no l'havia vista perquè la Jenny Olser la conec que feia reivindicacions feministes amb texta, molt de texta, i aleshores ho projectava a grans pantalles del carrer de Nova York. I en aquest cas, estan allà com si... O sigui, que són... És una pintura. Pintura o, no sé, gravat exactament, no sé el que és. Però ella acostumava a fer molt texta reivindicant coses femenines. Hi havia diverses noies, dones, que això ho van fer-ho perquè les dones, ja saps, o sigui, que no comptaven, no van per res a la pintura. Les dones, normalment, suposo que és que estaven a casa cuidant de les criatures i demés, i sempre saps... Bé, és més, hi ha moltes artistes que qui firmava, això ja en el segle XVII o XVI, que elles pintaven i qui firmava era el seu marit. Ara no ets a dir noms, però... O escriptores, també, no? Escriptores, també. Escriptores, també. com la Víctor... La Wolf, no? Sí, sí. La Virginia Wolf, no? Sí, potser... I això ha passat sempre, o sigui, que moltes vegades quan les dones han fet coses artístiques o que sembla que són coses d'homes, doncs, després qui firmava era el marit. Se n'han fet diverses pel·lícules d'aquests temes i, afortunadament, això sembla que ja no passa. De totes maneres, segueixen havent-hi moltes exposicions d'homes i menys de dones. Cada vegada més, però costa. I quan vas als museus, costa trobar, costa molt trobar dones. I en aquesta exposició, la que comentaves, la Jane Oldsert, sí que hi ha peça seva, o sigui, és de les poques dones artistes que apareixen a aquesta exposició. O n'hi ha... Doncs no. O la única. No, n'hi ha alguna més, però no gaire. Els noms no te'ls he de dir perquè alguns noms jo no els coneixia. Però vaja, que predominen els artistes, no? Sempre predominen els homes artistes. Sí. Sí, hi ha un llibre que me'l van regalar no fa gaire, que és un llibre bastant gran i bastant important, que diu dones artistes. I en canvi, el dones està tetxat. Saps? O sigui, el títol de dones està tetxat, però és dones artistes. Aleshores, tetxat. Però a dintre, tot són dones. Dones artistes. i és un llibre que hi ha moltes dones que sí que es coneixen, altres menys. Però el que sembla és que s'estan recuperant. Que s'estan... O sigui, que hi ha moltes dones artistes que no eren conegudes i que pel que sigui ara s'estan recuperant. No sé per què. Els museus estan intentant buscar a les seves fundàries tot el que siguin dones, inclús hi ha museus que estan dedicant exposicions a les dones. No fa gaire ho va fer a la Ticent a Madrid i també hi ha alguns que ho han fet a Nova York i inclús a Londres també. Han fet exposicions de dones artistes que no es coneixien i que estan sortint a la llum. Sembla que, bueno, que anirem guanyant pla perquè és que fins ara eren tot homes. Eren tot homes. Les dones no comptaven per res. Clar, l'estimes que igual si no s'han conservat les obres o el que sigui d'aquestes persones, d'aquestes dones, no? Estranyament, si no ho té la família, etcètera, etcètera, o ha anat passant, no? Com troba aquestes obres? No, no es troben. O sigui, la que sigui de dones, clar. Jo m'imagino també que potser si posa a Jimeno, es pensaven que era Antonio Jimeno i potser ara estan descobrint que és Angelines Jimeno, per dir alguna cosa, no? Però, bueno, això, estan amb això. Esperem que puguin sortir coses molt interessants. I tant. Doncs aquesta exposició, no t'he preguntat quanta estona s'hauria de dedicar a l'exposició del somni americà al Caixa Fòrum? Calcular. No, no tant com amb altres que són molt més grans. No està malament aquesta, no està malament. El que passa que entre que són coses que més o menys ja coneixes, perquè, clar, hi ha quadres que veus més o menys més o menys de qui són, saps de quina època són, aleshores, pots anar més de pressa que amb altres exposicions. Diguem-ne, molt contemplatiu en el sentit de no necessites molta estona, potser, per quedar-te mirant realment un quadre, no? Sense desmereixer per res, l'obra. No, no, però clar, no cal que et sentis una hora davant d'un plàtan. Vull dir, clar, exacte, davant de la llauna de Campbell's, no? La llauna de Campbell's. Primer perquè la coneixes i després perquè se'ls caeix. Aleshores arribes allà i dius, oh, mira, l'alla una Campbell, no? Clar. Doncs que bé, doncs ja està. Clar, no és com un quadre realista que li estàs buscant, no? A veure el detall o a veure què. Després hi ha una cosa molt interessant, jo la vaig trobar molt interessant, que és que amb una taula plana, horitzontal, et projecten una pel·lícula de com es fan els gravats. O sigui, aquesta exposició és molt de gravats, saps? I com es feien als anys 60, t'imagino. No, no, i ara. El segueixen fent bàsicament igual? Bàsicament igual. Sí? Bàsicament igual. És amb una planxa, la planxa li fa el dibuix o aleshores amb uns líquids s'impregna, aleshores es posa el cartró, després passa per un tòrcul, li dones la volta al tòrcul i la planxa xafa el paper i li dona inclús a vegades volum. Quan aquest paper que té com barbes al rededor, blanc i que és gruixudet, tu li veus que té unes endidures, o sigui que el dibuix està marcat, això són gravats i això encara ara inclús és més, jo diria que ara està bastant, bastant, bastant, no a la moda però quasi que sí, eh? Sí, han recuperat una mica també el tema més manual, crec que es diu sinotípia o linotípia, crec que es diu? Ja, és que hi ha molta, la linotípia, l'estinotípia, la serigrafia, hi ha molts sistemes que exactament, jo inclús alguns, no, mira que faig això perquè hi ha una escola, ara li farem propaganda, una escola que es diu Trasa, Sarrià, i que vaig a fer gravat i... de fet jo faig litografia però encara no m'han sàpigut explicar molt bé la diferència que hi ha entre litografia i gravat, o sigui... A veure, litografia... No, no és fàcil, no és fàcil, no és fàcil. Litografia què seria? Litografia en realitat vol dir treballar-te la pedra, però clar, ara ja ningú agafa una pedra, li fa un dibuix i ho estampa, o sigui, val, aleshores ara les litografies normalment es fan amb una planxa de ferro que sí que té com una capa, jo et diria, a veure, per explicar-ho que la gent ho entengui, com una... El paper de l'Ija, sí, que té aquelles pedretes, saps allò que... Sí. Doncs sembla que és alguna cosa així, o sigui, en la planxa de ferro té més o menys això i és quan s'estampa i es fa. Però... Però el dibuix on s'ha de fer? El dibuix a vegades es fa amb una linotípia que és... o amb ferro que és amb... En linotípia és una goma. En linotípia no, no ho dic bé. és com una mena... Hi ha una mena de goma que allà es fa el dibuix. que és com si fos un estamp, no? Com si fos un segell que... Un segell, sí. Però clar, llavors tu fas el... El dibuix el fas en aquesta goma, per entendre's. Després fas com la còpia d'enganxar el paper, no? Exacte, sí. Però primer fas el tall en aquesta goma, no? Amb un punxó molt primet, amb un punxó molt primet, el vas resseguint, el vas fent, que de fet els gravats és allò que feia el Goya, que saps que els dibuixos del Goya semblen... Hi ha alguns dibuixos de Goya que semblen tot ratllats, tot ratllats, tot ratllats. És perquè ho feia així. eren gravats i aleshores amb un punxó anava fent les línies més o menys gruixudes per donar força a les ratlles que fos el negre o fos el gris o fos el més claret. És tot un sistema que encara es fa servir exactament igual com es feia servir a 300 anys. Perquè la sinotípia, és que aquesta sí que n'he sentit per la... o cianotípia, crec que es diu, no l'estic dir malament. És que hi ha moltes coses d'aquestes a l'iniotípia, la sinotípia i jo no et sé... Ho he intentat, eh? No et pensis. He intentat saber les diferències però no les acabo d'entendre. I he treballat amb paper i no t'ho sé bé. És que la sinotípia em crea curiositat perquè és com si fos una radiografia d'una imatge. És curiós perquè et deixa uns colors... Són blaves les làmines, acostuma a ser de color blau i acaba tenint l'afecte radiografia. De fet, és que l'altre dia també ho parlàvem i tampoc vam arribar a conclusions molt clares, no? Els anuncis per a les revistes quan fa uns 20 anys es treballava, s'enviaven amb tres planxes de color, el vermell, el blau i el groc i després ja sortia amb el groc i el blau, doncs sortia el verd, no? I aleshores, amb aquestes tres, eren com tres plàstics i això s'enviava per fer els anuncis de tot color que surten a les revistes actualment. No sé si encara ho segueixen fent perquè fa molt temps que no ho faig, no? Però es feien amb aquests papers encara, o sigui, papers plàstics, no? Ara no sé com ho fan. Hi ha molts sistemes d'impressió i no sé com s'estan utilitzant ara. Però és curiós que, per exemple, el grafisme encara s'utilitzi de la mateixa manera. la tècnica que es feia servir doncs això fa 50, 60 anys cap als anys 60 bàsicament. La veritat és que queda molt bé. O sigui, un gravat, un gravat, a mi els gravats abans no em agradaven massa potser perquè no els coneixia però a mesura que els he anat veient penso que és una tècnica molt bona. Bé, quan vaig estar a Belles Arts a la universitat el departament de gravats no el vaig trepitjar, vull dir. Perquè a més és una tècnica clar, això del gravat que després li has de posar molta tinta, t'has d'embrutar molt i has d'embrutar molt i és una tècnica que a mi m'agrada més agafar, pintar un pinzell o un llàpid. El gravat per mi és molt dificultós, és molt dificultós potser per això i per lo dificultós que és no està prou apreciat. No està prou apreciat. A cada que és, per exemple, fan un un concurs cada any que es presenta gent de tot el món i li diuen miniprint i són uns gravadets petits de no sé si són 12 o 15 centímetres quadradets i omplen tota la sala d'exposicions i són és gravat o és estampat? Són gravats. És gravat. Bé, gravats. Allà es presenta la cartolina amb el gravat. Clar, però bé, prèviament s'ha fet la feina de crear. Sí, exacte. que l'any passat aquest concurs el va guanyar la Marta Balada que és d'aquí de Sant Just que va fer unes coses molt boniques. Ella té molta paciència i bueno, va guanyar el concurs aquest on es presenten de tot el món perquè clar, és que abans és senzill perquè tu el que els gravats ocupa molt o sigui, aquestes gravats ocupen és paper ocupa molt poc puesto es poden enviar molt fàcilment i costa poc d'enviar i sempre arriben és diferent una exposició on tens que enviar un quadro que fa metro i mig per metro i mig que pesa molt que et costa molt d'enviar que potser l'espatlla el recader en canvi això petitet és molt fàcil de fer i a més és molt apreciat és molt apreciat el gravat bueno, Goia ja va començar encara no sé si va començar ell o va començar abans però els seus gravats són molt famosos i encara continuem amb el gravat encara que és una tècnica que jo quasi diria que és ancestral per mi és una tècnica molt com el retaula també que el fan aquí a Dalakanginastai crec que és una de les tècniques també més antigues de treballar el retaula que fan actualment és exactament igual al que es feia en el segle XIII-XIV o sigui comences treballant amb Clara X amb IMA X o sigui ja comences que els pigments vas aquí al carrer Buen Suceso perquè encara és el Buen Suceso i compres els pigments a quilos o a mig quilo un quart de quilo i et fan tot de bossetes de pigments de colors i aleshores aquests pigments de colors es treballen exactament igual que fa segles i aleshores per fer-ho exactament igual ho barreges amb ou amb l'ou fas una pasta li poses més coses i amb allò pintes pinta sobre fusta pinta sobre fusta una fusta preparada que li has de donar primer que això a mi em posava dels nervis onze capes de guix i cada capa s'ha d'assecar primer comences amb una fusta aleshores capa de guix esperar que s'assequi capa de guix esperar que s'assequi una horitzontal l'altra vertical i així fins que té un bon gruix de deu o onze capes i després aquí sobre pots pintar aleshores amb la pintura a l'ou és molt difícil molt complicat una mica engurrós i una mica engurrós i per mi molt agurrit perquè fins que no has fet una pintura un quadre d'aquests poden pesar mesos és per practicar la paciència bàsicament bàsicament i estava veient Glòria i aquest any és el 41è festival del miniprint 41 anys fa que ho fan a partir del 26 de juny s'inaugurada l'exposició sí a més està molt considerat mundialment o sigui és una cosa molt petita amb un poble molt petit però que que té molt d'èxit i que està molt bé hi ha diverses persones d'aquí del poble que s'hi presenten sí investigarem alguna vegada em sembla que també s'ha presentat la Laura Baringo i la Marta ja et dic la Marta Balada l'any passat va guanyar va guanyar el concurs i després te'ls tornen em sembla em sembla que te'ls tornen ah val és per exposar el miniprint l'exposes i te'l tornen sí això és a l'estiu o sigui és a cada ques sí aquí estic veient que aquesta edició que fan aquest any que és la 41ena edició del 26 de juny al 30 de setembre a la a veure si ho dic bé a la galeria sí fort taller galeria fort potser que es digui no recordo no alguna cosa així la senyora que ho porta és una senyora molt simpàtica que fa 40 anys que ho fa i esperem que tingui continuitat per molts molts molts anys la galeria és petiteta és molt petita però té un arbre al mig i és un lloc encantador o sigui jo diria que aconsello també com sempre que a la gent si li agrada aquest tema que aprofiti per anar a passar un dia a Cadaqués i tant que no sigui el mes d'agost perquè no podrà entrar perquè tanquen l'entrada a dalt a dalt de a dalt de la muntanya i et fan desviar i tu vas a Cadaqués però tallen i t'envien cap a Port de la Selva i es queden tan amples però és que a Cadaqués no hi ha lloc per aparcar hi ha quatre pàrquings i a l'estiu sempre estan plens i aleshores si et fas la idea d'anar a Cadaqués si et fas la idea d'anar a Cadaqués vés-hi abans a les 10 del dematí perquè si no t'envien a la Port de la Selva tant si vols com si no vols i allà és on hi ha aquest concurs de miniprint que són gravats que són quasi tots són gravats no sé si hi ha alguna altra cosa investigarem ha de ser alguna cosa impresa en petit format i Glòria ens havies o m'havia apuntat també que parlaríem d'una altra de la biblioteca d'un museu que no me'l vull oblidar que ens queden 10 minuts encara però el museu Víctor Balaguer el museu Víctor Balaguer a mi és que m'encanta el tenim aquí al costat és una meravella i poca gent la coneix i a mi em sembla jo deia que no la coneixia l'he conegut ara quan he buscat informació és del 1800 i pico 1884 em sembla que van començar sí em sembla que és del 1884 sí sí sí no? sí sí 1884 és un senyor que va començar a col·leccionar i bueno poc a poc ha anat fent una col·lecció que té allà es guarden obres del Prado jo les he vistes aleshores hi ha Grecos Goya Rubens que un dia la primera vegada que vaig anar va ser molt divertit perquè entres hi ha un robador no hi havia recepcionista bueno tampoc fa tants anys potser uns no sé 10-15 anys però no hi havia control d'accés vols dir? ni res no una vegada l'han robat se'n van endur una peça gran i un altre van retallar van retallar la pintura i se'n van endur la pintura i van deixar el marc no és que és un la biblioteca aquesta és de les primeres de fet és una biblioteca i que em sembla que és podria ser que fos si no la primera de les primeres de Catalunya segur i d'Espanya també aleshores aquesta biblioteca té ara està convertida en biblioteca és una biblioteca que hi ha llibres també hi ha una sala tancada que jo no he pogut entrar que és una biblioteca molt antiga i aleshores té la part de les pintures les pintures estan amontonades des del terra fins al sostre una a costat de l'altra i ja et dic són de Goya de Rubens del Greco i sembla mentida que puguin estar allà perquè jo quan vaig entrar a la primera vegada vaig dir mira sembla un Rubens i no no sembla un Rubens era o era de Rubens o ben bé de l'escola de Rubens perquè això no queda massa clar però bé ells diuen que és un Rubens i val la pena és un museu que està al peu de l'estació de tren o sigui baixes el tren i et trobes amb aquest museu i val la pena fer una escapadeta no és massa conegut pel valor que té de les obres que té no és massa conegut no però és que a més té Picassos i té obra moderna té obra des de la prehistòria perquè té una mòmia d'una nena que no sé si n'hi ha cinc no sé en tot el món una mòmia una mòmia d'una nena que això és una cosa molt estranya perquè no n'hi ha i a part de la mòmia de la nena comences amb tota la història la prehistòria i aleshores allà hi ha de tot o sigui poden ser medalles bueno quadros ja n'hi ha en parlem o sigui hi ha una mica de tot aquest senyor es dedicava a col·leccionar tot el que podia i ho va posar en allà o sigui que sent un lloc que no és gaire gran bé Déu-n'hi-do el gran que és però no és un gran museu no i et trobes doncs una quantitat de coses que no t'ho esperes que no t'ho esperes a part d'obres importants i si no són importants doncs la gent que les ha pintades són molt importants perquè des de Morillo hi ha tot el que puguis imaginar per què? doncs perquè el Prado el museu del Prado té un dipòsit històric en allà o sigui que de fet si li volguessin donar una mica res només que fessin un anunci ja saps que jo soc de les anunces de la publicitat ara fessin quatre anuncis a TV3 dient que hi ha aquest museu a Vilanova i que té obres del Goya del Morillo del Greco de Rubens és que allò estaria clar que la seguretat d'aquest lloc no és gaire bona no sé si per això no esperem que avui dia ho sigui millor que fa uns anys o tampoc no ha millorat massa no és gaire bona és un lloc que no està preparat no sé ara ho han arreglat una mica però els falta seguretat per a tot el valor que tenen allà dintre perquè a més són coses com ja t'hem dit des de la prehistòria fins ara i pot ser hi ha tot és una cosa com bastant increïble com bastant increïble però està molt bé perquè a més vas allà com sempre dic agafes i te'n vas a dinar després per Vilanova et fas una bona paella o una mariscada i pots passar un lloc fantàstic totalment a part hi ha altres col·leccions que veig que són itinerants que es van que entenen d'altres que van passant d'això ja no et puc parlar perquè no sé actualment potser està tancat sobretot recordeu sempre que vulgueu anar a un museu truqueu primer a veure si està obert i més ara i més ara amb tema Covid i més ara sí senyor doncs investigarem més sobre aquest museu perquè mana Déu això és és or és tresor és tresor és un tresor que tenim i que està molt puc conegut però de veritat que val molt la pena val molt la pena perquè a més és entretingut perquè hi ha de tot és que hi ha de tot de tot em sembla que també hi ha animals o sigui dissecats petitets o tipus aranyes o coses d'aquestes o sigui és una mica un poc és un poc hipòtic que diuen sí perquè pot ser museu nacional perdó museu d'història d'arts naturals també una mica de tot de fet és un dipòsit ja et dic moltes coses són del Prado que no sé per què no es promociona són d'aquells museus que dius bueno allà estan per algun motiu segurament no es promociona massa però nosaltres avui estem parlant d'ell perquè la gent hi vagi i ho conegui i Glòria si et sembla deixem aquí l'espai fantàstic que espero que la gent també hi apunta tots aquests llocs entre aquesta exposició del somni americà del pop a l'actualitat del Caixa Fòrum que crec que estan fins el 13 de juny per tant queda un maset i alguna cosa encara és possible que ho allarguin igual que la resta que no és possible que ho allarguin perquè el problema el problema ara ja vam comentar que és el portar i transportar obres aleshores les exposicions aquesta no sé si acabava acabava fa molt de temps i en canvi l'estan allargant molt clar perquè ara podem anar ens podem moure lliurement entre cometes una mica més lliures que fa una setmana potser i també que hem visitat el museu Víctor Balaguer com dèiem a Vila i Nova Lleix el truque també hi poden anar els nostres oients Glòria dimecres vinent seguim viatjant molt bé per la cultura gràcies per passar per aquí gràcies a tu adeu Comum i -mum-mum-mum-mum-mum-��-swatch-by-s onde rock it Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit