Fotografia de natura amb Javier Alonso Torre, peus a punt per l’estiu i balanç de l’Hoquei Sant Just amb Ferran Pujalte

Avui és el torn de la Beyoncé, que és la que esteu escoltant ara mateix, que és la veu i el tema musical, que es diu Already, que obre el programa d'avui, de la plaça Mireia, d'avui dimarts 11 de maig. Si recordeu, ahir, justament abans de marxar del programa i abans també d'escoltar els nostres contertulians de la tertúlia esportiva cantar l'última cançó abans de marxar, sonava una mica aquest tema musical. Així que avui hem aprofitat per escoltar-la una mica més i encetar, com deia, aquest programa de la plaça Mireia, número 759. Què tal, com esteu? Esperem que ve i que també estigueu sintonitzant, com dic sempre, a radiodesvern.com, ja sigui a través del dial del 98.ofam, a través de la web o de l'aplicació mòbil disponible per iOS i per Android. I amb aquest Already de Beyoncé, i ara mateix que passen 12 minuts de les 5 de la tarda, us comento el sumari pel programa, com deia, 759. Avui tancarem el cicle d'entrevistes a fotògrafs que han participat a les xerrades fotogràfiques de l'agrupació fotogràfica de Sant Just. De fet, l'últim fotògraf, el sisè i últim fotògraf, va ser Javier Alonso Torre, que precisament ahir dilluns 10 de maig, el vespre, feia la sessió d'aquesta xerrada fotogràfica. Ell està especialitzat en fotografia de naturalesa, fotografia del medi ambient, i descobrirem amb ell què l'ha dut a fer a aquestes fotografies, que animo a que li doneu un cop d'ull al seu web, JavierAlonsoTorre.com. Seguirem parlant de podologia amb la Teresa Montero. Avui ens prepararem d'alguna forma o esperem que vosaltres us prepareu amb nosaltres, prepararem els peus, en concret, òbviament, de cara a l'estiu. Parlarem de també quines són les lesions més habituals després de l'hivern, després de passar molts mesos amb els peus, sense que els toqui l'aire, i també quines característiques ha de tenir un bon calçat d'estiu. Així que, com deia, avui la Teresa ens prepararà per lluir els peus de cara a l'estiu. I a la segona hora tornarem a tenir, de fet, el Borja López de l'hoquei Sant Just, aquí a la plaça Mireia. Recordeu que és un espai de forma quinzenal, per tant, feia dues setmanes que no el teníem per aquí. Avui, a més, ens porta l'entrenador i director esportiu del club, que és Ferran Pujalte, i així que parlarem amb ell, entre d'altres, aquesta, podríem dir, notícia, doncs bé, no massa ben rebuda. I és que el primer equip de l'hoquei Sant Just no ha pogut pujar definitivament a l'hoquei Lliga, però, a part, també comentarem altres temes d'actualitat del club, com sempre, amb el Borja López. I ja teniu disponible, de fet, des d'ahir, però us ho recordo, teniu disponible l'entrevista que vam fer ahir el Quim Déu i el Manuel D. Donato per aquesta exposició, aquesta mostra express que es diu Ferrum, a càrrec de l'artista Manuel D. Donato, que s'inaugura aquest dijous, 13 de maig, a dos quarts de vuit, a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Podeu trobar l'entrevista tant al web radioesvern.com, a l'apartat Magassins La Plaça Mireia, com també directament l'enllaç al nostre perfil de Twitter, arrobapl, guió baix, i ja ho sabeu. La Plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat, de veritat que jo no puc... Així jo no m'ho trobar allà. Algú parque està davant. No, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passigolla. Passigolla, passigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvert. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encuentres mal o arroba. Socorro! No em toquis els ous. No em toquis el calamar. No em toquis el nad. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menys a la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. No podem viure sense bateria. Sense cobertura. Sense carregador. No podem viure sense línia. Sense funda. Sense connexió. Sense memòria. No podem viure sense mòbil. Però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Ràdio 1.2.1. R.O.M. 98.1. Doncs bé, entrem ara a parlar amb la primera persona que passa avui pel programa, per la plaça Mireia. Ell és el fotògraf Javier Alonso Torre, que, com us comentava, ha estat l'últim fotògraf encarregat de tancar aquestes xerrades fotogràfiques que ha organitzat l'Agrupació Fotogràfica de Sant Jus commemorant, atenció, i recordem-ho, els seus 10 anys com a entitat aquí al poble. Així que el saludem. Javier, buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Bienvenido a la emisora local, a Radio Das Bern, y también, como siempre digo, al programa La Plaza Mireia. gracias también por atendernos. y, nada, vamos a hablar un poco de fotografía, Javier, empezando por cómo fue esa charla, aunque online, con los fotógrafos, amateurs, profesionales, en fin, las personas que se conectaron de la Agrupación Fotogràfica de Sant Jus. Pues, muy bien. La verdad es que me sentí muy a gusto con todos los compañeros de Sant Jus. Estuvimos hablando mucho de fotografía y yo creo que resultó interesante para todos. Pudimos intercambiar opiniones, aunque, bueno, yo estuve mostrando un poco mi manera de ver la fotografía, sobre todo de ver el paisaje, pero, bueno, creo que entre todos pasamos unas horas muy interesantes hablando de fotografía. Fue más quizá una charla que no tanto una clase, digamos, teórica, ¿no?, en este sentido. Sí, hombre, yo llevo muchos años pues dando talleres y cursos, entonces siempre me sale un poco la vena didáctica y empiezo un poco, parece que estoy dando una clase. Pero, bueno, sí, la idea era una charla, pero, bueno, sí, hicimos todo un poquito, sobre todo estuve mostrando mi trabajo y mi manera particular de ver el paisaje. Que de eso también queremos hablar. De hecho, creo que lo he dicho antes, justo cuando he presentado el programa, eres, digamos, especialista, ¿no?, o especializado en fotografía de naturaleza, de, en fin, lo que nos rodea, ¿no?, el medio ambiente, sobre todo paisajes de naturaleza. ¿En qué momento decidiste decantar tu carrera profesional hacia ese lado? Pues surgió un poco, un poco, pues, por estas crisis que dicen que la palabra crisis es oportunidad, pues algo así. me gustaba mucho la fotografía, yo he estudiado imagen y sonido, pero no me dedicaba a eso, yo he estado muchos años trabajando en hostelería y a raíz de la crisis y tal, bueno, pues de eso que dices, pues me voy a tirar al monte y me tiré al monte y llevo ya, pues, unos cuantos años dedicando exclusivamente a la fotografía. y además creo que también tienes en casa, digamos, en la familia, ¿no?, creo que tu padre también, ¿no?, quizá te influyó, no sé si en el tema de naturaleza o en el tema de coger una cámara de fotos. En el tema de coger una cámara, yo siempre veía a mi padre, siempre que tenía un rato libre, siempre le veía con la cámara en la mano, entonces, pues, eso yo creo que se queda clavado en la cabeza, ¿no?, y en cuanto, en cuanto cayó una cámara en mis manos, que me la regaló él, pues, bueno, ahí empezó todo, diría el otro, ¿no? Y en este caso, claro, naturaleza, me imagino que para ello no siempre estás en el mismo sitio, sino que los viajes, en tu caso, en tu tipo de fotografía, también requiere de moverse, por lo tanto, de viajar. Claro, claro, a ver, no es que sea fundamental, porque realmente muy cerquita nuestro, más cerca de lo que la mayoría de la gente se puede, puede sospechar, tenemos paisajes fascinantes, de hecho, muchas veces una de mis mayores motivaciones es mostrar la belleza de cosas que tengo, nada, que tengo a media hora o una hora en coche, ¿no? Entonces, eso es fantástico, pero sí es cierto que hay veces que hay parajes que son tan distintos, tan dramáticos, tan magnánimos, tan grandes, que necesitas ir a verlos, ¿no? Ir a Islandia, ir a lo que sea, ¿no? Al desierto, hay un montón de paisajes tan diferentes que siempre queremos visitarlos todos. Claro, estoy viendo precisamente ahora estas imágenes que hacía referencia, estas fotografías de Islandia, de las Islas Lofoten, también en Noruega, claro, desde hace un año, Javier, ¿cómo has enfocado este lado de la fotografía? Digamos, sí que es cierto que puedes salir, digamos, cerca, coger el coche moverte, pero no gozas de este tipo, de otro tipo de paisajes. Así es, así es, además, imagínate, yo, mucha parte de mi labor profesional, pues es organizar viajes fotográficos y a Lofoten, yo a Lofoten llevo fotógrafos, llevo ya como seis años llevando fotógrafos allí todos los años y obviamente este año pues no pudo ser. Entonces, pues bueno, ha sido bastante complicado, tanto a nivel profesional como luego a nivel de pasión, el no poder estar ahí, pues eso, todo lo que hemos pasado mal, estando encerrados en casa, pues imagínate nosotros que nos va la vida, por decirlo de alguna manera, estar ahí fuera, pero bueno, hemos hecho lo que hemos podido, que diría. Sí, habéis podido igualmente hacer quizás estos talleres, me imagino que de forma online, ¿no? Y de viajes durante este año seguramente menos de los habituales. Muchísimos menos, sí, pudimos hacer pues algo, ¿no?, en esa apertura que hubo y tal, pero imagina, justo cuando hicieron el segundo cierre, el de otoño, yo justo ese fin de semana tenía talleres en Pirineos, en Orbeza y tal y nada. Entonces, bueno, toca reinventarse. Yo creo que a veces cuando pasa algo malo tienes que volver a reinventarte otra vez, ¿no? Entonces, lo que hicimos fue mucho online, mucho pues eso, como lo de ayer era otra historia, pero por ejemplo, dando ya talleres con asociaciones vía internet, pues bueno, un poco lo que han hecho todo el mundo, imagínate, esta gente, ¿quién le iba a decir al profesor de Zumba que se iba a poner a dar clases, ¿no?, a través del ordenador? Pues bueno, hay que darle siempre la mirada positiva y no tener miedo a los cambios, eso no quiere decir que prefiere al otro, prefiero estar mil veces con la gente, contacto físico y bueno, de hecho, ya estoy preparando bastantes cositas y la verdad que la gente está ansiosa de salir, entonces en ese sentido, pues bueno, con ganas, ilusión. Decías también que tienes una mirada obviamente característica y cada fotógrafo también tiene su ojo particular, que ve la fotografía o ve esa imagen de una manera particular, ¿cómo sería tu manera, digamos, o la característica que definiera tu fotografía de naturaleza? Pues sí, yo creo que todos tenemos o con el tiempo vamos haciendo nuestra manera de ver las cosas, ¿no? Y yo lo que sí tengo es como que yo soy muy desordenado en mi vida, ¿vale? O sea, no es que esto nada dramático, ¿no? Pero tú ves mi despacho, por decirlo de alguna manera, donde tengo el ordenador y está todo patas por hombro y cuando me pongo a fotografiar es todo lo contrario, necesito como que todo esté en su sitio, entonces me obsesiono con la composición y que el mensaje de la foto pues sea todo muy limpito, como que todo esté muy ordenado, ¿no? Y yo creo que es una manera subconsciente de intentar ordenar el desorden que normalmente llevo encima, ¿no? Entonces, pues bueno, creo que es un poco la característica de mi fotografía, paisajes muy limpios, muy directos y que enseguida te llama la atención pues un par de elementos que son los que te atrapan la mirada, ¿no? O sea, que en el fondo te ayuda a ti mismo también la fotografía en un aspecto de tu personalidad. Sí, sí, no sé, yo, esto igual es un poco película mía, ¿no? Porque es un autoanálisis nada profesional, ¿no? Pero sí, sí que me ayuda y ya no, bueno, pero yo creo que a todo el mundo, si algo tiene la fotografía en la naturaleza es que es terapéutico total, o sea, porque no hay nada. Mira, hace poquito salí a hacer fotos a un bosque, tú imagínate un bosque en primavera cuando la hoja acaba de echar el brote recién salido, metido en un bosque en mitad de una niebla y yo solo allí, eso, aunque no hagas fotos, ya eso es terrible, es una, es, yo, aquí tenemos en el País Vasco bosque es basoa, ¿no? Baso, entonces yo digo que es basoterapia, es bosqueterapia, entonces sentirte ahí, luego ya encima la sensación de en una fotografía traerte capturado ese momento, pues es otro, otro plus todavía, ¿no? Yo creo que es, vamos, y sirve de terapia para mucha gente, además tiene una parte como muy creativa, ¿no? Pero sin necesidad de manejar los lienzos como, no sé, como un pintor, ¿no? Entonces es una manera para bastante sencilla, entre comillas, aunque tiene cierta dificultad, de conseguir algo creativo, ¿no? Entonces yo creo que a la gente le gusta tanto la fotografía, le engancha tanto por eso también, ¿no? Y de hecho algunas de estas fotografías quizá más de, digamos de aquí, bueno, del Cantábrico, ¿no? En concreto las reúnes en este libro en Fotografiando el Cantábrico que creo que también es una especie de guía, ¿no? De cómo realizar este tipo de fotografías. Sí, realmente yo soy un, cuando hago algo que intento ser perfeccionista, ¿no? Entonces lo primero que me plantea a la hora de hacer un libro didáctico, que es el caso de este, es un libro en el que pretendo enseñar a la gente a hacer fotos y a buscar su manera de ver el paisaje, pues al principio iba a hacer uno de paisaje, pero me parecía como que necesitaría una enciclopedia. Y dije, bueno, pues voy a hacer uno de fotografía de costa, que tiene muchísimas cosas particulares. Y dije, jo, pero es que hay tantos tipos de costa. Entonces dije, bueno, me voy a centrar en lo que yo más domino, que es el Cantábrico. Pero realmente es un libro que serviría para hacer fotos. Bueno, yo soy un enamorado, por ejemplo, de la Costa Brava. Siempre que está el festival de Monfoto en Lloret, siempre me hago unas escapadas ahí a hacer fotos porque hay unas calas ahí que son fantásticas. Entonces, por bueno, toda la experiencia de estos años haciendo fotos en la costa, pues están plasmadas en ese libro. Eso es. Veo que hay otros libros también, ¿no? El libro de Susurros de la naturaleza también es otro que va un poco ligado con este concepto que decías que es terapéutico, que en la naturaleza y creo que realmente está estudiado científicamente, ¿no? Lo que aporta solo es bueno. Sí, Susurros es totalmente distinto. Es un libro ya más de autor en el que yo mezclo fotografías con reflexiones un poco fotográficas, con pequeños cuentos, con cositas, con anécdotas. Entonces, bueno, es algo muy muy diferente, muy entrañable pero bueno, igual de gratificante para mí, ¿no? Es algo que, bueno, pues al final eso es todo, todo lo que sea creativo me llena mucho. Mira que te he dicho antes que antes de dedicarme a esto me dedicaba a la hostelería y la hostelería si tiene algo que no es, salvo que sea, no sé, un coctelero o no, muy afamado, un barbán, no tiene nada de creativo. Tiene mucho de contacto con las personas que eso es muy bonito, muy gratificante, pero de creativo, de cosas que se mantengan en el tiempo no tiene nada, ¿no? Nuestro trabajo era como muy efímero, ¿no? Pero bueno, y aquí sí que está, ¿no? Entonces, en cualquiera de las dos obras pues lo he disfrutado mucho y el feedback que me llega de la gente que los lee es eso, ¿no? Es que en el libro transmito esa emoción y creo entonces que son muy motivadores, ¿no? Pero yo creo que es lo interesante. Claro, y ahora me está imaginando en el momento en que estás realizando una fotografía, pongamos, la de las Islas Lofoten o Islandia mismo, claro, la parte de creatividad es esperar a que realmente llegue ese momento de luz que querías para la foto o es más el retoque o ya es todo el conjunto. Pues, mira, yo, las fotos mías retoques no tienen mucho, o sea, no me gusta modificar, tienen edición, obviamente, me gusta jugar con la temperatura y color, pero cuando hablamos creatividad, al final, donde más nos centramos es en buscar un punto de vista original, en que no sea la típica imagen que puedes ver nada más llegar allí, no hacer la postal, sino buscar recursos visuales para hacer que tu imagen sea más atrayente. Está claro que el sitio siempre va a ser fundamental y sobre todo el momento, o sea, si de repente estás en un lugar y sucede un hecho atmosférico espectacular, pues es fantástico. Yo, de hecho, cuando voy con la gente a los hotels, yo hasta que no conseguimos ver la primera aurora, no paro y estoy nervioso y luego ya cuando lo consigo, que hasta ahora todos los años siempre hemos conseguido ver auroras, pues ya hay descanso porque ver solo la cara de la gente cuando ven su primera aurora boreal, eso no tiene precio ninguno, es una pasada. Me lo imagino. Es absolutamente espectacular. Sí, sí, o sea, la verdad, es que no te lo puedes, o sea, ver las fotos llama mucho la atención, ves ese cielo verde, pero cuando estás allí es que te sientes con los pelos como escarpias, es algo increíble. Hablando también de fotografía, pero en este caso las formas geométricas que pueden aparecer en ellas, también las estudias o las analizas previamente, el árbol que esté ahí justo torcido con la roca o el elemento que aparezca, tiene, es como un cuadro, hay como elementos geométricos que tienen su función en la imagen. Sí, sin duda, sin duda, sobre todo porque, bueno, lo que pasa es que ves, es que me sale el tema este didáctico, te iba a poder explicar una cosa, pero bueno, algo así rápido, en arte se habla mucho de la percepción visual, de cómo el cerebro ve las imágenes y el cerebro, una de las cosas que tiene es que intenta siempre reconocer lo que está viendo, entonces, cuando reconoce algo de una manera fácil, ¿no?, un triángulo, un triángulo y de repente dice, ah, mira, un triángulo, entonces ese estímulo le gusta al cerebro, entonces, si tú en una imagen le aportas ese tipo de estructuras, le metes un círculo, un triángulo, una curva muy evidente, pues eso le gusta, entonces, estás haciendo que la foto llame la atención, entonces, una de las cosas que solemos hacer mucho en paisaje es buscar esos elementos en la naturaleza que tienen una forma significativa pues eso, de repente, imagínate, encuentras un árbol que se retuerce y justo en el hueco que deja esa curva pues pones otro elemento, entonces el cerebro lo ve todo tan bien distribuido que le resulta agradable, ¿no? Entonces sí que jugamos mucho con eso, ¿no? Con la geometría, la distribución de los elementos, ahí está la diversión, ahí está la creatividad esa que te decía, ¿no? En ordenar el caos porque la naturaleza es como muy caótica y de repente si conseguimos ordenarla pues es maravilloso. Claro, ordenarla en el sentido de encontrar quizá el ángulo desde donde tomar la fotografía porque la naturaleza no la puedes, no es un bodegón, ¿no? Que puedas cambiar de sitio las piezas. Claro, no puedes cambiar de sitio las piezas, la luz no la puedes poner tú, es la luz que tienes, entonces te sientes como muy pequeñito y tú no puedes hacer nada más que estar atento y moverte y conseguir lo mejor posible, ¿no? Es como un combate, es decir, a ver qué, con estos elementos que me han puesto hoy aquí, a ver qué soy capaz de hacer, ¿no? Entonces es un reto que no siempre es fácil pero que es muy estimulante. Y en cuanto, por ejemplo, a colores, veo que la mayoría de tus fotografías, por no decir todas, ¿no? O las que he podido ver son en color, es decir, la naturaleza ya de por sí no ya se presta y encima si son paisajes, quizá zonas volcánicas o, como decías, Islandia, entre otros muchos sitios donde puedas haber ido a tomar fotografías, ¿el blanco y negro tiene algún papel en tu fotografía? Pero muy pequeñito, realmente. Cuando hago una imagen en blanco y negro precisamente es porque quiero que el color no influya, pero el color es el mayor estimulante emocional que tenemos, ¿no? Ante un color azul respondemos de una manera totalmente diferente ante un color rojo o un color verde, ¿no? Entonces, el encontrar esos elementos en la naturaleza o el ajustar en nuestras cámaras, mira, yo puedo hacer una foto de un día nublado y puedo dejarla totalmente gris, pero puedo decidir con el ajuste de temperatura de la cámara hacer que esos grises se vuelvan azules. Entonces, hay veces que tú quieres transmitir una sensación de frío o de misterio, entonces jugamos con esas cosas que más que reflejar la realidad reflejan la emoción de lo que tú tenías ahí. Entonces, en esa idea o en ese trabajo de transmitir emociones, el color es fundamental, es fundamental. Además, es algo que se ha usado en el arte desde hace mucho y curiosamente, pues hace poco varios compañeros han sacado libros y publicaciones hablando de cómo eso, ¿no? De cómo no fotografiar en color, sino fotografiar el color, fotografiar con el color, ¿no? Entonces, es una cosa que para nosotros es, digamos que es un arma fundamental en nuestra obra, ¿no? Estoy viendo, hablando de color y bastante color en la naturaleza, estoy viendo también una de las fotografías que se puede encontrar en tu galería de fotos en la web, javieralonsotorre.com, de la fotografía de la Bechu. De hecho, creo que se llama La naturaleza habla y de hecho, parece que hable exactamente esto. ¿Esto dónde es? ¿Esto lo tenemos aquí cerca? Sí, la Bechu es Haizquivel, es en Gipuzkoa, es entre San Sebastián y Ondarribi y es una ladera que cae directamente al mar y hay unas formaciones rocosas que son como, forman como geodas, tú imagínate, como geodas gigantes de arenisca que la erosión ha ido desgastando y por dentro tienen, pues eso, como formas, como círculos, de diferentes colores, todos en tonos muy rojos y entonces, pues eso, para hacer pequeñas abstracciones o detalles, es color puro. De hecho, tenemos, tenemos en la península hay tres lugares donde el rojo en la naturaleza es espectacular, que uno es ese, luego en Guadalajara hay un sitio que se llama, bueno, caña mares que tienen, que tiene, pues cañas rojas, ¿no? Las que se utilizan para hacer el mimbre que en otoño se ponen rojas, rojas, rojas y luego en Huelva tenemos río Tinto que es un río que realmente es, por los sustratos de hierro que lleva, pues es rojo y todas sus cuencas es rojo, es como estar en Marte. Entonces, tenemos ahí una serie de paisajes rojos de los cuales, bueno, estoy haciendo un proyecto de fotografía de naturaleza en rojo y la verdad que sí, es muy estimulante encontrar esas cosas tan potentes de color en la naturaleza. Es que de hecho no parece que sea la Tierra parece Marte, depende cómo lo mires, ¿no? Parecen cráteres. Incluso al menos esta galería, ¿no? Que decía. Claro, en cuanto a las localizaciones para ir terminando, Javier, las localizaciones de estos sitios entiendo que ya la búsqueda es con el objetivo de, ¿no? O ya sea por la hora en la que vas a ir o porque lo que quieres retratar de ese sitio es lo que realmente te llama la atención. Claro, claro. Muchas veces vamos buscando un sitio específico porque hemos visto una foto muy bonita de él, pero otras veces vamos buscando pues eso, ¿no? Es decir, si yo quiero hacer una foto de, pues de eso, de una playa pero que transmita calma pues voy buscando un arenal con pocas piedras. Entonces, depende de lo que busquemos en ese momento pues hacemos, buscamos un sitio diferente o tal, ¿no? Y mira, hablando de localizaciones realmente hay mucha gente que dice, jo, pues yo es que he encontrado este sitio y no quieren decir dónde es, ¿no? Y yo, por ejemplo, en ese sentido, salvo localizaciones que son delicadas en cuanto a protección del medio ambiente porque hay sitios que son muy delicados entonces esos no los comento, he puesto en mi web con otros compañeros fotógrafos un mapa de localizaciones entonces la gente puede entrar al mapa y buscar, ¿no? Aparece toda la península y ver un sitio y está ordenado, ¿no? Fotografía de bosque, fotografía de costa, fotografía nocturna, de montaña y entran ahí y tienen una foto de ejemplo de lo que se pueden encontrar ahí, una pequeña descripción y el punto GPS para que puedan llegar ahí, vamos, sin pérdida, ¿no? Entonces, bueno, hemos hecho ahí una cosa, esas cosas que se han podido hacer en pandemia porque hemos parado y hemos tenido tiempo de hacer algo más, pues mira, esto ha sido también una de ellas. Pero entiendo que de forma genérica algunas de estas ubicaciones decías se quedan anónimas, quedan guardadas, digamos. Sí, sí, pero sobre todo eso, las que son un poco delicadas porque hay ciertos sitios que son delicadas. Yo quiero pensar que todos los fotógrafos de naturaleza, todo el mundo que va a hacer fotografía a la naturaleza, es cuidadoso, pero hay ciertos sitios que realmente sí que hay que tener, hay que tener cuidado. Yo en mi labor cuando hago viajes y talleres también está eso, ¿no? En inculcar un poco a la gente esos valores porque realmente mucha gente se acerca por la estética, por el conseguir fotos bonitas, pero también es un poquito labor nuestra pues ser cuidadosos y poner en valor esos sitios que nos gustan tanto. Claro, y que si queremos que queden ahí hay que cuidarlos, obviamente, preservarlos para poder volver o que vayan otras personas. Si es que a veces parece tanto de sentido común que suena raro tener que recordarlo tanto, pero se ve que el sentido común es el menos común de los sentidos. Es lo que se iba a decir, sí, sí, exacto. Entonces, pues bueno, hay que ser insistente en el mensaje y no desfallecer. O sea, realmente tenemos un, bueno, tenemos una biodiversidad en la península que es brutal. O sea, el tener el Mediterráneo peguineos, el tener el clima continental en la zona del centro, el tener el Cantábrico en un clima atlántico, o sea, que es una pasada. Tenemos zonas tipo desierto que aunque no sea lo deseable, pero a nivel de biodiversidad también es importante, pues imagínate, entonces si lo cuidamos un poquito, pues eso que ganarán los que nosotros y los que vengan después. Eso es, exacto. Muy de acuerdo con esto, Javier. Y con esto tenemos que ir dejando aquí la entrevista. Un placer hablar contigo, aunque sea por teléfono, también saber que participas con la agrupación fotográfica, además para cerrar este ciclo, como decía, de entrevistas, de estas charlas fotográficas para conmemorar estos diez años de la agrupación que se dicen rápido pero también es una tasca importante la que hacen desde la agrupación. Javier, muchas gracias, muchos éxitos y que vaya todo muy bien. Genial, muchas gracias y un placer hablar contigo. Un abrazo, adiós. Adiós. Chihuahua, Mediena, Chiezezy. Chiena, chiezezy. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'enunció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gentcat.cat barra Atenció a les Dones. 012. La Generalitat al teu costat. Al teu costat. A L'Estat al teu costat. La Grímpia. La Grímpia. A L'Estat al teu costat Sinturitzasi. A L'Estat al teu costat. La Gríloop. La Gríakov. La grila Atenció a les Que tenim la primavera aquí a tocar, de fet la tenim a sobre, ja ben bé, això ho sap tothom, però que després ve l'estiu també ho sap tothom. Però quina part del nostre cos és força important de cara a l'estiu, perquè a part d'aguantar-nos durant tot l'any a l'estiu, encara és més important, perquè trepitja roques, mar, aigua, sal, marçalada, etcètera, etcètera, doncs bé, si hem de parlar de peus, com sempre ho hem de fer amb la Teresa Montero, que la tenim al telèfon i la saludem, és la nostra pudòloga Teresa, buenas tardes. Muy buenas tardes, ¿qué tal estáis todos? Mira, preparando los pies ya para que salgan a, iba a decir a la calle, salen cada dia, però para que salgan ya destapados, descubiertos, a l'aire. Sí, porque ya es que toca el tiempo, yo creo que después de esta semana ya estaremos, ¿no? De tiempo. ¿O qué? Bueno, esto habría que ir siguiéndolo con el espacio de meteorología que tenemos aquí, pero bueno, sí, sí, me imagino que en un par de semanas ya los pies al aire pueden ir, aunque ya hay gente valiente que ya he visto con chanclas, de esas que tanto te gustan y esas cosas también. Sí, yo también las he visto. Digo, mirad, qué ganas tiene todo el mundo. Contentísima de ver chanclas con el dedo ahí metido. Pues hay que preparar, como decía, los pies para el verano. ¿Y cómo lo vamos a hacer? Eso nos lo vas a contar tú misma. Sí, básicamente lo primero que tenemos que hacer es inspeccionar nuestros pies antes de ponernos los zapatos de verano, lógicamente. También tengo que decir que hay personas que les da igual tener el pie de aquella manera. Si tiene calor se ponen las sandales o las chanclas y ya está. Y aire, ¿no? Sí, lo único que sí es cierto es que deberíamos mirarnos un poquito más, ya que estamos con los pies, que es algo que nos está aguantando durante todo el día. Y más ahora con otro tipo de zapato, que el pie va mucho más suelto que si vamos con el zapato de invierno. Entonces es importante saber que, sobre todo de mirarlos antes de hacer nada, y saber identificar qué es lo más frecuente que podemos encontrar, o las lesiones más frecuentes o más típicas que podemos encontrar una vez que sacamos los pies al aire, ¿no? O sea, después del invierno, ¿no? O cuando nos inspeccionamos. A ver cómo están. Entonces, las más típicas, que en algún momento sí, lo hemos vuelto a hablar en el programa, o sea, que ya os tiene que sonar, las galletas interdigitales, no sé si os acordáis, que eran muy típicas cuando hay personas que no se hacen bien entre los dedos o que les suda mucho el pie. Porque hay personas también que ahora en verano les sudan más los pies que en invierno. Entonces no se dan cuenta, o para ellos se piensa, por lo que se me lo han dicho muchas veces en consulta, que como que ellos no se notan que suden tanto, porque todo el mundo dice que el que te sude el pie es lo mismo que te huelan mal. Y ya hablamos en su momento también que eso no es así. Que te puede sudar el pie, pero que no tienes por qué tener mal olor de pie. Simplemente porque no puede dar lugar a tener grietas interdigitales o que, por ejemplo, puedan venir también tener hongos entre los dedos. Hoy hay personas que dependiendo del calzado que se pongan y les suda mucho, dejan, aparte de toda la huella, van como incómodos y van a tener alteraciones digitales. Porque lo notarán todo como muy mojado y se resbalarán del propio zapato. Que eso también es importante tenerlo en cuenta. Y también decir que no pasa nada, que se pone un tratamiento y se regula. Que tiene como todo el mundo mucho pavor y no es para eso, tampoco. Luego, importante también o es típico que podamos encontrar nuestras amigas hiperkeratosis, que ya hemos comentado también muchas veces, que se da en algunas zonas del pie donde tiene mucha más presión. Entonces, muchas veces los pacientes intentan eliminarla con utensilios que son cortantes, como, por ejemplo, la punta con las tijeras, que las abren, o con un cuchillo de untar, también me lo han contado. Ah, mira qué bien. O con la gilet, ¿sabes? Entonces, o hacen eso o van a lugares que no están especializados. Señores, otra llamada, no hagamos eso. La gente decía que nos cortemos. Y aparte, que menuda guerrería, hablando ya... ¿En plata? No, entre personas, no entre podóloga paciente. Y también tenemos que tener en cuenta de todo esto que siempre que nos aparezca una duricia, llamarla como queráis, duricia callo o hiperkeratosis bien dicho, que es porque tenemos una alteración biomecánica en lo que es en el pie. Y por eso salen esas acumulaciones de piel en algunas zonas. Luego, importante también, que hay mucho ahora de verano e invierno y muchas se mantienen en verano. Las grietas en los talones, esto es porque no se ha hidratado. Durante el invierno lo se ha hecho. Durante el invierno, eso es. Entonces, es necesario que cojamos, y que no vale ahora ponerse dos días crema, ¿vale? Para pasar a decir, venga, voy a enseñar los pies, me doy dos días crema y ya está. No. Es necesario que tengamos, pues ahora empieza dos o tres meses, tenemos ahí un mes todavía para poder ir hidratándonos lo que son los pies. Y también saber que el hecho de no hidratarlos provocan que la piel se rompa. Entonces puede aparecer gridas que van a hacer también que el paciente le duela mucho, sobre todo cuando anda. Recordar que la grida se hace hacia adentro. Y a veces se convierten en que están muy sangrantes. Yo te digo que es que hay gente que yo las he visto por la calle con esto y siguen andando y se ponen tacones y yo no lo entiendo. Pero bueno, hay gente... Bueno, cada uno con su salud de todas, ¿no? De todo su cuerpo. Sí, hay gente que aguanta más, me imagino. Por supuesto. Y luego también importante, pues eso, si vemos las uñas mal, ¿vale? Porque ya hemos dicho en muchas ocasiones que hay mucha patología de uñas, pero lo más conocido entre la población es tener hongos en la uña o en el pie, que a veces nos va a dar un mal aspecto. Y que, claro, tener también en cuenta que no siempre va a dar una sintomatología. Por lo tanto, muchas veces el paciente no se preocupa que tiene hongos en la planta del pie, porque como no le pica, pues ya se cree que no tiene, se cree que es la piel seca. Pero si encima estáis echando crema y sigue igual, no es que tengáis una piel atópica ni nada, es que lo mismo estamos hablando de otra patología, entonces es interesante llevarlo a cabo. O sea, decir algo no va bien, lo vamos a tratar. Más que nada porque se pega en la familia, entre todos, por eso. Claro. ¿Qué más puede aparecer después de este invierno? Eso es más o menos las más características que más... O sea, las características, perdón, las patologías que más aparecen es esto. Vale. ¿Vale? Luego, también hay que tener en cuenta, o me preguntan mucho ahora de este tiempo, que cómo tiene que ser el zapato de verano. Siempre acordaros que no son zapatos planos o que las suelas no sean de buen material, es decir, que sean típicas estas. Salieron unos, si os acordáis, una moda de que eran unas suelas como de madera, que no articulaban absolutamente nada. Error, no os pongáis eso. Yo además de dos o tres pacientes que se cayeron. Desde ahí arriba, ¿no? Claro, porque no tienes articulación ninguna. Claro, no, la movilidad es como un zanco entero, es como una madera entera, ¿no? Exacto. Que no estamos en China, que podemos hacer otras cosas, que hay muchos zapatos hoy en día. Eso ya depende del glamour que quiera cada uno, de eso de para lucir hay que sufrir, ahí cada uno, ¿no?, también decide lo que quiere lucir o sufrir, ¿no? ¿Qué le pesa más? Claro, no, pero es que aparte yo me los probé para ver lo que era y es que pesan. Bueno, claro, es un trozo de madera. O sea, ¿cómo puede levantar eso? Bueno, da igual. Eso no, clarísimamente, eso no, eso no os lo compréis. Yo no lo aconsejo. No entréis a la clínica de Teresa con estos zapatos, por favor. Luego, también importante que, bueno, eso, que tengamos suelas elásticas, los dos centímetros de la parte de atrás respecto a la parte de adelante, siempre es súper importante y que sean zapatos que sujeten al pie. Es decir, la chancla, muchos que me dicen, que por eso has hecho ese comentario, que una chancla, lo único que vamos a tener después de utilizarla son dolores de pie. Porque si os dais cuenta, cuando la chancla va a andar, o sea, para moverla, es tu pie que tiene que echarla como para adelante y luego volverla a coger. Entonces, claro, yo creo que si luego vamos a tener problemas musculares, no lo mismo a los tres días de ponértela, pero lo mismo sí cuando cambiemos a zapatos de invierno otra vez. Entonces, chancla solamente para temas de piscina y así que evitemos poder coger hongos o verrugas y ya está. Y luego para salir, pues las sandalias, así con unas características un poco más mejores, ¿no? Para nuestros pies. Y no sé si, claro, entiendo que no, digamos, no hay ningún pacto con ninguna marca de zapatos, pero hay alguna marca o algún tipo de, sí, marca, por decirlo directamente, que recomiendes de zapatos de calzado. Yo marcas, marcas en sí, no me voy a meter porque curiosamente todas las marcas siempre tienen alguno o algún par, dos o tres de zapatos que son, que nos podríamos poner, ¿vale? Por ejemplo, yo qué sé, con los niños pequeños ahora que empiezan a caminar y tal, en su día estuvimos hablando de biomecánics, por ejemplo. Tienen unas características que van muy bien para que ellos comiencen a caminar. En personas, o sea, ya en adultos, no me quiero meter porque, por ejemplo, hay una marca que gusta mucho que es la Martins, ¿vale? Que también ahora sacan de verano y tal, y a mí personalmente no me gustan, pero porque la bota pesa muchísimo. Y eso luego hacemos a nivel muscular que moleste. Lo que pasa es que, claro, tú al momento no lo ves, porque lo mismo día vas poniéndote la piscina, porque a mí no te pasa nunca y llega un momento que te pasa. O sea, es como todo. O que priman también, como decía, la estética, ¿no? Eso ya dependerá absolutamente de cada uno, ¿no? De lo que decida hacer con sus pies. Por eso estas que han sacado ahora también de las cangrejeras que se llevaban en su día y ahora están otra vez con las cangrejeras de moda. Vamos a ver, pues eso es plástico. Es que, mira, son muy bonitas esas cangrejeras, ¿eh? Pero sí que es verdad que seguramente no es lo mejor para el pie. Pero ponte la pata a la playa y ya, a ver, no te la pongas para ir por la calle, que es como estar andando con un blandiblu en el pie. O sea, yo no voy a decir nunca un tipo de marca que tengáis que comprar, pero sí que tengáis en cuenta las características que estamos diciendo. Y nos falta todavía, y nos quedan dos minutos menos casi, de, bueno, sí, consejos, digamos, para preparar ya los pies para que salgan al aire. Nada, muy rápida. Es importante que si no sabemos qué es lo que tenemos en el pie o tenemos a alguien que nos haga la inspección, que acudamos el podólogo. Por ejemplo, he tenido pacientes que han venido a la clínica, tenían verrugas y no lo sabían. Entonces, esto es importante. Después, que si tenemos que un exceso de sudoración, claro, sobre todo en el tema de verano, que cojan también y que acudan a un centro especializado, porque así se podrá regular. Lo importante, la hidratación. Ya sabéis, toque el pie y la parte de adelante, nunca entre los dedos. Y así vamos a hacer... Bueno, y también interesa... Bueno, que tengáis que saber que la hidratación en el pie la utilizamos para ganar elasticidad, no para que estén más bonitos o menos. Y así evitamos también que la piel se rompa y podamos dar lugar a tener ampollas o tener clivellas o rozaduras. Lo mismo que pasa con las sandalias. Sandalias adecuadas, menos aparición de esto que estamos comentando. Y el momento de la visita. Didi. Ya lo sé y ya termino. Que si nos vamos a pintar las uñas, sobre todo asegurarnos que nuestra lámina ongueal se encuentre bien. no vale que esté mala y encima poner encima una uña de gel o coger y pintarla, porque va a ser peor. Para que no se vea. Exacto. Exacto. Cuidado con ese tipo de cosas. Y nada, que si vamos, por ejemplo, a la playa, lo que he dicho, cangrejeras o las zapatillas de río, lo que quieras es para evitar que nos cambiemos algo y que así que provoque ese malestar en el pie. Pues ahora sí, tenemos ya los pies preparadísimos y si no, si alguien tiene alguna consulta, ya saben dónde acudir, a la clínica de podología Teresa Montero, en la plaza Maragall, número... Número dos. Número dos. Ahora sí, lo dejamos aquí, Teresa. Un abrazo. Un abrazo a todos vosotros. Hasta el próximo martes. Cataluña Radio. Las noticias de las 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. El Departament de Salut destaca la bona evolució de la pandèmia a Catalunya amb la baixada de fins al 30% d'alguns dels principals indicadors l'última setmana. S'espera que l'evolució en positiu continuï, ja que a mitjans de juny s'haurà vacunat gran part de la població més gran de 50 anys, que és la majoritària en els ingressos hospitalaris i defuncions. Catalunya comunica tot això, 33 defuncions per Covid més, i supera els 22.000 morts ja en aquest moment. El nombre de malalts de coronavirus als hospitals baixa d'una quarantena. Salut notifica 780 contagis nous, que és molt menys que en altres moments de la pandèmia, i detecta una forta caiguda de nous positius des de començaments de mes. Tots els indicadors milloren, com ja hem dit, i s'han posat a dia d'avui unes 40.000 vacunes més. Notícies breus, Gerard López. A Catalunya els propers 10 anys caldran fins a 130.000 nous habitatges de lloguer assequible, i per construir-los el Consell Assessor d'Infraestructures proposa que les administracions cedeixin de forma temporal terreny públic als promotors privats perquè els edifiquin. Segons aquest organisme, les administracions disposen de molts solars, on s'haurien de construir equipaments que finalment no es fan o bé estar en desús, i creuen que es poden aprofitar per fer front a l'emergència habitacional. Escoltem-se a o del Guillermo, que és secretari d'aquest Consell. Calen respostes extraordinàries a situacions extraordinàries. I això entenem que davant de la necessitat de disposar d'habitatges de lloguer a preu regulat, és important poder destinar una part dels solars destinats a equipaments que de veritat no es destinen i que es poden destinar a aquesta necessitat imperiosa que té la nostra societat. Primer pas pel retorn dels creuers a Catalunya aquest estiu. El Procicat ha aprovat el procediment que les navilieres hauran de seguir de cara a la represa de l'activitat en els pròxims mesos. Les companyies hauran de presentar una sol·licitud perquè la Secretaria de Salut Pública les autoritzi a atracar els ports catalans. Hi hauran de fer constar informació sobre l'itinerari, la capacitat del vaixell o el programa d'activitat dels passatgers. Soldats britànics van matar 9 persones innocents el dia 9 d'agost del 1971 a l'oest de Belfast, segons conclou una jutgessa nord-irlandesa. En canvi, no hi ha prou proves per saber si va ser l'exèrcit qui va matar un desès civil. La jutgessa que ha portat el cas, que troba impactant que l'estat britànic no hagi obert una investigació d'aquests fets, assegura que cap de les víctimes havia comès cap delicte. També lamenta que no s'hagi investigat la identitat dels soldats que van matar els civils. Entre les víctimes, hi havia un capellà catòlic que, mentre estava ajudant les altres víctimes i brandava un objecte blanc, va rebre dos trets a l'esquena. Familiars de les víctimes han rebut amb emoció la decisió d'aquesta jutgessa. Ella és innocent. Era una mare innocent que anava a buscar-me a mi i a la meva germana i no es mereixia morir d'aquella manera. No la van matar per error, però avui hem tingut justícia. Tenim pau. Hem netejat el nom de la meva mare. Hem aconseguit la veritat i la justícia. La Fundació Dalí ha fet avui balanç de l'activitat d'aquest any i de les perspectives de futur. Maria Rovira. Bona tarda. S'exposaran obres de Salvador Dalí a Taiwan, Corea, Sant Petersburg, Itàlia, en un moment en què, segons el president de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, es té un posicionament internacional com no s'havia tingut mai. A més, també preparen una campanya per atreure visitants francesos quan es recuperi la mobilitat. Jordi Mercader en destacava la importància. Que la institució ha de ser molt flexible, molt agressiva i molt online, per entendre'ns, eh? En el moment que hi hagi desplaçaments a França efectibles, haurem de fer una campanya ja prevista per fer-la allà. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Esports, Damià Aguilar. El ciclista nord-americà Joe Dombrovski de l'UAE guanya la quarta etapa del Giro d'Itàlia de ciclisme amb final a Sestola en un port de segona i amb mal temps. L'italià Alessandro De Marchi de l'equip israel és el nou líder en 22 segons sobre Dombrovski. S'acaba de presentar la revolta. La prova ciclista femenina de 100 quilòmetres amb sortida i arribada a Sant Cugat, que es disputa el dia 30 amb 120 corredores i la presència, entre altres, dels equips Movistar i el Massi Tàctic. Mitja hora perquè comenci el partit de bàsquet ACB que enfronta el Bascònia i el joventut de Badalona. La penya busca la classificació matemàtica per als play-offs. A les 9 comença la TDT del llevant Barça de la primera divisió de futbol. En victòria els començaran líders provisionalment. A les 7, Ossassuna Cádiz i a les 8, Elx Alavés. El president de la Lliga, Javier Tebas, pensa que hi pot haver sancions per Barça i Madrid com a impulsors de la Superlliga. El tècnic del Barça d'envol, Xavi Pasqual, ha confirmat que no seguirà dirigint l'equip la pròxima temporada. L'equip juga demà l'anada dels quarts de final de la Champions a la pista del Meshkov-Brest de Bielorrusia. I el tenista japonès Kei Nishikori ha mostrat preocupació sobre les possibilitats reals d'organitzar els Jocs de Tòquio l'estiu que ve. Destaca que es tracta de crear una bombolla de 10.000 persones i creu que pot ser un focus de molts contagis. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López. Aquest dissabte 15 de maig, la plaça de la Pau tornarà a ser escenari de les activitats programades amb motiu de la Festa de la Pau. Les entrades que es podien reservar a Entràpolis ja estan exaurides, quan encara falten cinc dies. Enguany, el tret de sortida de la festa anirà a càrrec de Pallassos Sense Fronteres, amb l'espectacle Marra Mangu, en el qual els Pallassos Pep Callau i el grup musical Pepsi-Colan oferiran una barreja explosiva d'animació musical i d'actuació claunesca. Tot seguit, l'agrupament escolta Martin Luther King llegirà el manifest d'enguany i després hi haurà actuació del grup de percussió Sant Justenc-Bandandarà i l'actuació del drac de Sant Just. La Festa de la Pau finalitzarà amb un gran somriure per part de les persones assistents, que serà recollit amb una fotografia aèria. A finals de mes d'abril, l'atur registrat al Baix Llobregat s'ha situat en 49.690 persones, disminuint respecte al mes anterior en 842 persones, el que suposa un 1,7% menys. El decrement relatiu mensual al Baix Llobregatí se situa per sobre del registrat a l'àmbit metropolità i del conjunt de Catalunya. El creixement relatiu mensual al nostre municipi de Sant Just se situa en un 0,2% més, el que suposa un augment respecte al mes anterior d'una sola persona. El nombre de persones registrades a les oficines de treball al Baix Llobregat ha baixat un 2,1% en el cas dels homes i un 1,4% en el cas de les dones. A Sant Just, el creixement interanual ha estat un 14,96% en 86 persones. Així doncs, Sant Just té actualment un atur registrat de 661 persones. D'aquestes, 282 són homes i 379 són dones. Així doncs, sembla que les dades d'atur finalment milloren lleugerament respecte a l'augment continu al qual veníem acostumats aquests últims mesos. Tot i així cal remarcar que es tracta d'una millora molt mínima i molt lenta. Sergi Seguí, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana, assenyalava avui a Ràdio d'Esvern que es van reunir amb el govern de l'Ajuntament de Sant Just per analitzar el decret que ha aprovat la Generalitat i que regula les zones de planificació educativa i que diu que els centres educatius s'han d'assemblar al màxim possible al seu entorn. Des d'Esquerra Republicana es va pensar en l'escola Miquel, Martí i Pol que tot i formar part del municipi de Sant Feliu de Llobregat es troba a un sol carret del barri de Maslluí de Sant Just d'Esvern. D'aquesta manera van posar sobre la taula que la planificació del centre també inclogui els infants del barri de Maslluí. D'aquesta manera s'evitaria el desplaçament innecessari d'aquests infants cap a les escoles Montseny, Canigó o Montserrat. La segona petició que van fer a l'Ajuntament va ser que en comptes de fer una ampliació del propi institut per fer 5 o 6 línies, es fes la implantació d'un institut escola a Sant Just en aquest espai que actualment té una línia educativa molt potent que és les bases de Sant Pere. Seguí recordava que allà hi haurà la segona escola Bressol cobrint les edats del 0 als 3 anys una escola de primària i que també compta amb una educació postobligatòria de l'escola Algaró. Amb la construcció de l'institut escola doncs es podrien cobrir totes les edats. Seguí explicava que el govern no només hi va estar d'acord sinó que han demanat a la Generalitat per escrit aquestes dues opcions. I això està tot per les 6. Tornem amb més informació als enjust notícies complet de les 7 del vespre. Fins ara mateix, no marxeu! No em toquis els ous! No em toquis el calamar! No em toquis el naps! Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menys a la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. No podem viure sense bateria. Sense cobertura. Sense carregador. no podem viure sense línia. Sense funga. Sense connexió. Sense memòria. No podem viure sense mòbil. Però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Ràdio Nostèm. Ràdio Nostèm. Ara escoltes. Ràdio Nostèm. Ràdio Nostèm. Ràdio Nostèm. Ràdio Nostèm. Ràdio Nostèm. Ràdio Nostèm. Ràdio Nostèm. Ràdio Nostèm. Ràdio Nostèm. Ràdio Nostèm. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Molt bé, doncs aquí encantats de celebrar-vos abans de tot felicitar-vos per la iniciativa pel programa i vigileu no li dono moltes ales al Borja que es farà un espai aquí Sí, ja el té l'espai, oficialment ja el va tenir fa un parell d'anys i ara torna a tenir-lo i la merda bé, Ferran, no et preocupis com deia, Borja, avui portes no per sona, sinó per trucada a Ferran Pujal té entrenador i director esportiu del club perquè hem de repassar diferents punts, alguns no massa diguéssim, bones notícies i altres potser més altres bones, que ja ho diré bé una de les és que el primer equip realment no ha pogut pujar a l'Hockey Lliga Sí, de fet dissabte teníem l'última oportunitat i bé, no en treballem de tèix perquè m'agradaria més que sigui en Ferran que ho comenti però com que vam dir que si era possible vindríem si aconseguíem l'ascens doncs en aquest cas no ha sigut possible com va ser fa uns anys i bé, doncs creieu per tu que en Ferran doncs vingués ens expliqués la seva visió particular una mica doncs tant de director esportiu com d'entrenador i bé, doncs també com amb el dia que va venir el Jordi com a president doncs qui millor que ell que ens pugui orientar tot teu Ferran sí, una cosa abans tinc bastant retorn no sé si me'l podria eliminar perquè em costa parlar i sentir-me al moment ho intento, va mentrestant explica'ns una mica que ara sembla que te l'hem eliminat sí, millor gràcies sí, sí, perfecte no, a veure al final sempre que que t'il·lusiones per les coses quan no les tens és una decepció no? i jo crec que estem tots una mica tristos perquè pensem pensem no? que hem fet molt bon any amb moltes coses hem rendit com a equip a un nivell doncs bastant alt la gent ha de ser conscient que estem en una categoria molt competitiva és una categoria que bueno és a nivell nacional no? a nivell espanyol que recull molts dels equips que baixen d'Okei Lliga i que cada any intenten tornar a aquesta categoria nosaltres en el grup doncs teníem 4, 5 o 6 ex-Okei Lliga amb planties d'Okei Lliga pràcticament i per tant s'ha de posar en valor el que ha intentat fer l'equip no? que és intentar liderar aquest grup doncs amb equips amb molt bona trajectòria sempre no? i com deia no sé al final si tires una mica enrere penses que quan quan vam començar doncs a pensar no? que havíem de potenciar el primer equip i havíem de donar múscul donar entrada doncs a una figura externa no? perquè per producció pròpia doncs encara no teníem el nivell suficient per per competir allà on havíem de competir i jo crec que s'ha fet molt trajecte s'ha fet molt trajecte el el el el el el un d'aquests objectius com deia al principi és a dir hem de tenir una imatge de primer equip que que realment encomani a tota la base a tota la gent que tenim al darrere que generi expectativa que que doni aquesta imatge de lluita de d'estructura de joc d'alguna manera que que sigui un bon mirall per tota la gent que que tenim al darrere no? jo crec que això ho estem aconseguint perquè una mica de modèstia jo crec que el treball dels jugadors i dels responsables diguem tècnic ha estat molt bo no ho passa que això és un esport al final depenent que la pilota entri o no entri ens hem quedat en un punt de promoció hi ha tres doncs de l'ascens directe fins tres o quatre jornades doncs hem estat allà amb opcions directes després bueno hem anat una mica ballant en funció de la jornada al final hem acabat l'última la darrera jornada no depeníem de nosaltres i va sortir creu bueno al final l'esport paga aquestes petites coses també sí doncs una mica sobretot era això enfocar aquest final de temporada que havia il·lusionat a tot el club que ens havia il·lusionat a tots jo sempre parlo clar des de molts moltes vessants com a jugador com a coordinador com a projecte com a tot això però però sí que em tenia ganes que en Ferran que normalment doncs no hi és tan visible cap a la part de la base doncs fos ell qui ens expliqués una mica tot això i sí que també volia per una banda en Ferran és l'entrenador i per una altra banda és el director esportiu i jo m'agradaria que ens expliqués a la gent que no ens coneix tant doncs una mica què és el Sant Just a nivell d'estructura de base o com veu ell el funcionament i és que a vegades no com que no el tenim a prop doncs no arriba tant llavors aprofitar que està aquí amb nosaltres bueno és una pregunta molt oberta jo no sé jo porto uns quants anys en això en el OK i penso que conec bastantes estructures de clubs jo crec que el Sant Just en aquest moment té moltes coses bones eh trient una mica de la part esportiva doncs tota la part de gestió doncs com va dir el president i no és tirar flors eh gratuïtes perquè crec i comparativament amb altres clubs s'està fent una feina excel·lent però després a nivell esportiu el que hem lluitat no i a incorporar el Borja doncs reforçar doncs aquesta idea és al final cada club té la seva personalitat i nosaltres al final el que volem és formar jugadors i jugadores amb un sistema de joc obert que tots i totes siguin capaces de dominar totes les parts de les zones del joc no que que diguem que que de bona manera és generar jugadors i jugadores intel·ligents no que que quan creixin i es facin ja diguem jugadors i jugadores sèniors doncs siguin capaces de tàcticament i culturalment doncs desenvolupar qualsevol acció o qualsevol situació de la pista i vagin allà on vagin doncs siguin referents a nivell esportiu no i i això passa doncs per una feina de base en un moment vam decidir que com que un model de joc obert no és fàcil d'implementar doncs en segons quines situacions vam decidir doncs apostar per formar els nostres entrenadors no i vam dir bueno agafem gent que tingui gent jove que tingui ganes que siguin esponges que vulguin créixer i i aprendre i que i que estiguin motivats sobretot això és molt important per per entrenar nens i nenes des de la base i pensant que l'important és això són els nens i les nenes no jo figurar i posar-me galons i dir que som molt bons entrenadors al final tot això va arribant perquè la gent al final parla d'un o d'un altre que fa bona feina però jo crec que l'objectiu és aquest un model de joc cobert per fer créixer jugadores i jugadores i i formar els nostres entrenadors i jo crec que en aquest estem en aquest trànsit jo crec que hem crescut molt en aquest sentit la gent parla bé de nosaltres tenim gent que vol venir aquí per tant vol dir que això s'estrapola fora i que de que això de que tenim anem guanyant terreny al dins d'aquest mundillo no de l'ok i això doncs és una mica el que ens hi hem posat a fa anys i ara comença a ser ja una realitat Déu-n'hi-do has sintetitzat força bé la pregunta que era una mica oberta però gràcies Ferran no sé si volies incidir en un altre tema no no de fet la pregunta era oberta perquè tampoc no he volgut acutar volia que fos una cosa més aviat de visió global del que estem fent perquè ell coneix millor que ningú el que hi ha al darrere no tenia un bueno li volia demanar a veure com valorava la situació que hem passat també una mica durant tot aquest temps de pandèmia bueno al final ja vam parlar una mica l'altre dia ens ha afectat a tots però bueno des del seu punt de vista doncs com veu que s'ha gestionat també no deixa de ser una pregunta oberta no vull que sigui molt extensa però però bueno enfocada cap a la pandèmia cap a la Covid no amb l'experiència que ell té a nivell d'hoquei a nivell d'anys que porta doncs amb aquest esport a veure quina visió té d'aquesta del que hem passat i de com estem ara també que segur que no m'ha passat mai amb cap altre equip ni cap altre no seguríssim no no però al final tot ha sigut un procés adaptatiu no jo diria que en quant al primer equip no com a entenor per el comentador doncs una primera fase doncs amb mitjans peses no hosti jo he de jugar i marcar aquest jugador quan sé que no s'estan fent proves no jo què sé nosaltres hem sigut bastant responsables hem sigut jo diria que o sort o no sé o un un un un diguem una bona responsabilitat individual com a club ens hem fet test d'antígex periòdicament no només quan ens obligava el viatge perquè no sé perquè havíem d'anar a Corunya o Galícia que ho reclamaven sinó també perquè havíem de viatjar i volíem estar tranquils per nosaltres mateixos doncs després d'aquesta primera fase una mica incerta a poc a poc els jugadors s'han anat diguem adaptant a doncs a les circumstàncies i una mica llança dels riscos que implicava doncs entrenar competir adaptant-nos a no sé a canviar-se les grades a no fer servir vestidors o sigui és una mica una mica estrany i a nivell de base doncs jo crec que el perfil camaleònic no del Borja que ha estat capaç de continuament adaptant els horaris als recursos que ens deixava la situació adaptant o donant una mica obrint la ment a tots els entrenadors també perquè doncs hem de tenir imaginació per fer activitats i no provocar una desconexió perquè al final tenim moltes eines a nivell de possibilitats de comunicar-te via telèfons etcètera però al final s'ha de tenir una mica d'imaginació per fer coses que enganxin també i jo crec en això Dona Borja i la resta d'entrenadors han estat jo diria que com un excel·lent perquè doncs això no han parat com deia abans tenim un grup d'entrenadors i entrenadores que estan per als nens i les nenes bàsicament és un tema motivacional els que tenim doncs jo crec que estan super perfilats i estem molt contents de tenir-los i super agraïts i per tant jo crec que espero que ho estiguem passant ja definitivament però evidentment no ha sigut fàcil però jo també coneixent coses que han fet altres curs o han deixat de fer jo crec que als Sant Jus podria dir que hem estat bé sempre millorable evidentment però hem estat bé Aprovadíssims amb nota Borja Sí Tu també en concret deia Bé al final és el que hem parat altres dies veies que hi havia com no sé que s'escapava alguna cosa el fet que els nens i les nenes no posessin entrenar i és de buscar alternatives i en aquest sentit tothom s'hi va volcar els entrenadors van buscar alternatives i bé era una situació molt anòmala i de moment crec que l'hem salvat i que com diu en Nando si tot va bé ja sembla que anem cap a dalt o sigui que bé de tot se n'aprèn i crec que també ha sigut una oportunitat com per per donar més valor a la gent que tenim com a entrenadors i com a entrenadores perquè realment han deixat de banda les seves vides entre cometes com per donar-ho pels equips o sigui que per part meva ha d'agrair-ho i re tirar-m'ho en aquest sentit tirar-m'ho i fer-ho del club que és una mica el lema que sempre utilitzeu almenys a les xarxes Ferran sí sí no sé no sé al final jo crec que és això no som un equip d'equips no jo diria no o sigui sempre jo no sé fent una mica d'història no jo vaig portar el meu fill com a el meu fill com a pare a jugar aquí Sant Just al club i poc a poc sense el Guguero em vaig anar implicant i d'una manera molt natural no i crec que que tant la Junta com la gent diguem els entredors com els no sé delegats i delegades saps jo crec que hi ha aquest sentiment d'equip no que que fa que això que vagi rodant i és així eh si no no no és un tema d'acabar bé no no no no coneixeu gaire però no no sóc de dir les coses així gratuïtament i jo crec que el club està en molt bona dinàmica molta gent que que posa mans sense demanar res i això és molt important o sigui les coses al final no passen per casualitat el club està creixent és prou Estàs d'acord no Borja? Sí, sí i tant està creixent i molt realment ara ens trobem a un punt cada tant creixer la teva ja ho comentàvem amb el Jordi tant creixer ens falten espais i és una realitat l'èxit que estem tenint tant a nivell de base com a nivell d'escola genera que hem de buscar alternatives perquè pràcticament no hi cabem i bueno és bo perquè realment denota que estem treballant bé però per una altra banda doncs clar si no tens si no pots donar sortida a vegades costa trobar la manera clar en aquest cas Ferran no sé si tu també jugues algun paper important en la decisió d'ampliar espais o de demanar potser a l'Ajuntament més pistes no realment molts grups de treball a la pista perquè entenem que perdem qualitat i no volem passar aquest límit o sigui altres clubs no és per la manera cadascú té la seva manera de fer doncs són capaços de fer 3-4 grups dins de la pista i això complica complicar el que ens ha de dedicar que és formar i això ens ho complica llavors no volem passar aquest límit i hem de tenir imaginació i mirar si entre les dues pistes 3 que tenim comptar amb Montseny doncs som capaços d'una sortida de tot el potencial que tenim jo tenia una pregunta més personal a veure hòstia no no que després tenim en treno bueno en camí no em veureu tu endavant ja ens coneixem no no no té no té més és simplement que jo volia saber la seva la gent que coneix en Ferran i en Joan saben que en Ferran és entrenador del primer equip i que en Joan és jugador del primer equip i ja ho he comentat abans que en Joan va venir aquí fa molt de temps que ell l'ha seguit com a pare però actualment és el seu entrenador llavors simplement el fet de ser pare d'un jugador del primer equip amb la responsabilitat que té li volia demanar a veure com com es porta com ho veu com ho porta el Joan simplement perquè això perquè és una situació anòmala també i que bueno jo suposo que afecta les dues parts de moltes maneres no s'acostuma a donar aquesta situació en coneixem en algun altre cas en el món del bokei però en aquest cas que el tenim a casa doncs crec que també és bo conèixer-ho pare i entrenador com ho fas Fernanda no és una situació volguda ni desitjada perquè al final jo diguem si he de he de tenir diguem converses per dir-ho d'una manera així amb el meu fill doncs les puc tenir a casa no cal que o sigui tàctiques o del tipus que sigui no el que passa que es va donar la situació i bueno internament a casa doncs ben dit tu si ens enfadem el primer dia ja ho deixeu o sigui ho deixo jo directament i ara continuo jugant i jo surto el que no volíem era portar els conflictes a casa però la realitat no descobreixo res jo tinc un fill que és de molt bona pasta i m'aguanta bé jo per part meva miro de ser just no és fàcil segurament m'equivoco i potser des de fora es pot pensar diferent jo miro de ser just miro de ni de regalar-li res ni de penalitzar-lo i això és molt complicat perquè jo després reflexionant en moltes situacions veig que o he sigut injust o he sigut generós o sigui que és complicat gestionar-ho però bé no sé al final ho anem diguem suportant mútuament i jo crec que diguem estem en els límits de de de de tenir una relació diguem justa o cordial o diguem suportable no sé quina seria la paraula però evidentment no no no és una situació que jo hagués volgut ni que m'agrada ni que m'agradaria allargar amb molt temps ojo ho ha dit eh pot ser alguna cosa com a com a coordinador Borja per desemparallar-los no no entenc que no però sí que és veritat i també li faig la pregunta amb una mica de trampa perquè jo com a coordinador visc el dia a dia de l'entorn i a vegades t'arriba el retorn de no sé com si fos gratis que el Joan està el primer equip gratis econòmicament no t'ofereixes gratis metafòricament sí metafòricament com si és arribat gràcies a que en Ferran és l'entrenador i tot al contrari realment el Joan és un jugador que treballa que entrena que viu per l'hoquei i poso amb més valor el fet que la seva relació sigui tan difícil com perquè ningú pugui dubtar que realment el Joan s'ho ha guanyat i que la situació que viuen és molt difícil és a dir jo jo no sé com ho gestionaria però realment visc la part de club visc la part de jugador i visc la part d'entrenador i ostres no sé per mi és com és d'admirar no? aquesta interesa aquesta manera de portar-ho tot i que com diu en Nando ha de ser molt difícil perquè realment on està el límit no? de ser pare de ser entrenador i ho porta entenc que no ho vull allargar perquè realment al final és el seu fill i tindrà ganes també que faci la seva però sobretot també ho dic que en el sentit aquest que ningú dubti que realment és molt difícil i que el Joan s'ha guanyat igual que jo igual que qualsevol altre dels que estem o sigui que a ulls des de fora la mirada és diferent no? em sembla que no s'hagi hagut de treballar massa per arribar on està i que sigui el més fàcil tenir pare com a entrenador no? potser és al revés no sé ell anant d'acomover jo sí que a vegades t'arriba aquest feedback i jo sempre ajuto per dir no no és que no és així les coses no són així la gent treballa per arribar i en aquest cas és així però sí que és veritat que a vegades sembla que clar com que és el pare de tal doncs li ha posat més fàcil jo us dic que no és el contrari no? jo crec que és molt més el contrari de fet les casos que conec han sigut més el contrari que no a favor res més aprofitar aquesta pregunta també per per dir-ho era personal però anava enfocada cap al club eh Ferran s'entén s'entén sí sí també perquè no m'apreti l'entrenament després i cadascú jugant amb les seves cartes sí no hi ha problemes no hi ha problemes no sé sembla que sí que tens alguna altra pregunta preparada l'últim que volia demanar una mica és com veu el futur del club sí després que ell digui el que vulgui eh vull dir estar convidat perquè pugui dir el que vulgui com sempre i tant però sí no sé el futur el futur més immediat el futur és imprevist però bueno si ens pot orientar una mica i més ara amb la Covid però va cap a una neu amb el vaixell bé sempre el futur sempre és incert però és veritat que hi ha uns fonaments més o menys sòlids també jo penso que al final tots tenim certa experiència i sabem que el que s'ha fet és molt important però el més important és el pas següent no? sempre i jo crec que que seria un error pensar doncs que com que estem fent bé les coses i això doncs és gratis no? o sigui estem on estem perquè s'ha treballat molt a nivell de gestió de club a nivell de junta a nivell d'estructura d'entrenadors etcètera s'ha treballat molt per arribar a aquest punt estem en al final l'entorn esportiu no no no no no no no no no no no no o qualsevol entorn diguem empresarial però al final tot és competència o sigui la gent no para de treballar els altres clubs no paren de treballar o sigui i nosaltres el que hem de fer és si ens ha arribat doncs ens ha costat X arribar fins aquí doncs per seguir hem de fer X més alguna cosa si no això no funcionarà una mica és el missatge no? o sigui hem de ser més exigents cada vegada i i pensar que amb el que hem fet fins a arribar per arribar aquí no en tenim prou per continuar millorant per tant hem de ser exigents i hem de hem de donar-li voltes a tot el que fem hem de trobar millores i aquest és el camí ara Borja has de dexifrar la X i ja tens la solució has d'aïllar la X de l'equació i ja tens la solució problemes que teia tu abans soc de lletres i a vegades costa trobar-la a mi no em demanis ajuda sisplau no no estem sempre buscant-la o sigui allà busquem alternatives i coses per fer i bueno al final tampoc no és una ciència exacta i has de trobar també cada club té una mica el perfil i jo crec que el secret també a vegades està en trobar bueno igual que un entrenador busca la manera de gestionar un grup doncs un coordinador busca la manera de gestionar molts grups i un director esportiu a molts entrenadors és això que diuen Nando és anar seguint treballant perquè això no pari i que es faci més gran i amb més qualitat sobretot a quina hora teniu entrenament avui Ferran? a quina hora us creueu per la pista? no va a les 8 ja estarem per allà i a 2 de 9 ja estem dins de la pista carai bona puntualitat t'haig de dir com a anècdota que en Ferran em coneix a mi des que potser tenia 5 anys o 6 no sé però per casualitats de la vida o per... tots dos som nascuts al barri d'Horta i els meus pares tenien el bar del club i bueno Nando ho recordarà millor que jo perquè jo era molt petit però és com que la vida ens ha anat portant en un camí paral·lel en paral·lel sí sí és curiós però fins aquí fa molts anys moltíssims home sí deu fer uns quants des que em coneix jo crec que és això són 36 anys doncs aproximadament i a la teva edat Ferran tota una vida junts a més gairebé junts sí sí ja ho he dit i allà a Horta al club doncs abans es feia molta més vida social hi havia un bar que rutinava doncs una mica tot amb les accions i anaves allà fins i tot els caps de la setmana esmorzar o el que fos i el Borja sempre estava per allà s'esportant al bar i estava per allà amb l'estiqui i la pilota i bueno llavors després quan entrenava la Vilafranca i estava jugant al júnior del bar se'l vaig lluitar per entrenar com a jugador i després jo quan entrenava el Vic doncs també el vaig portar cap a Vic bueno hem anat tenint una mica de hem mantingut la relació i bueno està molt bé i cap aquí Sant Just també va ser va ser el culpable el Ferran? sí sí sí sí ell acabava de jugar a França crec i el vaig ah no perdona ja havia tornat aquí exacte tornava de França sí i el vaig trucar perquè vingués a fer de coordinador sí i encantat de la vida i mira per on tornava a coincidir fins avui això són molts anys és una bona rellecòria l'he tornat a tenir d'entrenador o sigui que al final far més inri sí sí anem fent anem fent el que deia un camí paral·lel i encantat de la vida jo per part meva no tenia res més te n'anà a preguntar no no no no sé si ell vol dir alguna cosa però si no ja el deixaria marxar cap a entrenar Ferran tens els micròfons oberts en aquest cas el telèfon però per si volies comentar algun últim tema final del club de l'hoquei no bueno jo diria que bueno això no tornant al principi jo crec que i parlo del primer equip i la decepció una mica entre cometes perquè si haguéssim parlat al principi de temporada visualitzat on estaríem i ho hem acabat no sé si ho haguéssim signat però estaríem molt contents també dir que nosaltres estem molt contents de tot el que s'està generant al voltant del primer equip perquè no només és un grup de treball que lluita i s'entrega i competeix jo crec que bé sinó tot el que la pandèmia d'alguna manera penalitzant però tot el que tenim al voltant la gent que ens ve a veure tot i les dificultats que passa fred al darrere del vidre els nens que sabem que ens segueixen jo crec que això al final és una de les pedres diguem d'aquest projecte que el club ha de créixer ha de créixer des de baix sobretot però ha de tenir una imatge que ha de transmetre tot el que estem fomentant des de baix i això jo crec que el primer equip crec sincerament que ho fa i que per això jo crec que jo no sé enganxat on s'enganxa i una mica l'objectiu és ser ambiciosos mantenir aquest nivell intentar-lo millorar i al final bueno animar tota la gent que ens ha acompanyat i que ara el millor és tan tristos recordar que això és esport que a vegades doncs mira com fa dos anys vam enllaçar un playoff espectacular i vam guanyar tothom i vam pujar de categoria aquesta no s'ha donat però que bé que lluitarem i que no defallirem per intentar-ho novament l'any que ve segur així m'agrada espero que també passar per aquí per la plaça Mireia us doni bona sort com així va passar fa un moment d'anys això segur ja us he dit que s'agraeix que hi hagi programes que obrin els micros a les antipatres esportives i al Sant Jus en concret Cloma a Ràdio d'Esvern jo crec que ho feia i ho fa i ho seguirà fent al final també és l'altaveu del poble del municipi Ferran gràcies avui per passar per aquí com deia entrenador i director esportiu del club del club buqueri Sant Jus aquí al nostre municipi bueno Borja jo sé que us va llevar una estona però us podeu acomiadar si voleu m'agrada aquí una horeta ja hi som gràcies Nando per venir vinga atter adeleu adeleu adeleu adeleu adeleu Doncs bé, deixem aquí Borja com dèiem també amb el Ferran l'espai d'avui, m'agrada també parlar amb el Ferran i saber també que teniu un lligam més enllà de la pista, més enllà del joc, del club que Déu-n'hi-do, són molts anys també ara entenc per què li deies Nando per la resta del món és Ferran per mi és Nando jo amb ell parlo en castellà és com quan parles amb els teus pares fa tants anys que el conec el vaig conèixer parlant en castellà i jo quan estem a dins l'equip i parlem català, amb ell en concret parlo en castellà s'ha de fet una mica estrany parlar en català amb ell quan vaig a parlar en català amb ell ja n'hi penso però és estrany perquè no tinc aquest sí, quan t'agostumues a parlar amb un idioma però sí que és veritat que per mi és una cosa especial a vegades dic amb la meva dona o quan parlo sobre aquest tema és com un padrí que he tingut dins el hockey que jo no és perquè tampoc m'ho han regalat però sí que m'ha acompanyat al meu camí i sempre m'ha guiat i quan he tingut alguna cosa algun dubte sobre l'esport sobre la meva vida sempre hi és sempre t'ajuda i tot i que sembli que és una persona molt sèria perquè realment té aquesta veu i aquesta pausa és el primer que li agrada a Cachondeo però bueno, no deixa de ser una figura dins del club i la serietat la manté s'ha de fer respectar també però realment jo només puc dir coses bones i ojalà duri molt aquesta relació i aquesta dinàmica que portem segur que sí si es va cuidant que es veu que sí segur que durà molts anys més almenys per part meva ho intentaré dir segur que per la seva també sí home, i tant doncs Borja, deixem aquí l'espai d'avui ara sí que et deixo anar a entrenar també i a veure... ando? ens veiem d'aquí dues setmanes a l'espai d'hoquei a veure qui serà el pròxim convidat no descarto algú que està darrere de les pantalles i les xarxes socials sense dir el nom el tinc aguantat allà però de moment el portaràs l'últim, no? al final de juliol o al juny no ho sé com que no ho planifico però no tant tant intento que sigui una mica també així natural està a la recàmera, no? està allà, està allà també així està una mica més nerviós sí, no? sempre pensa potser em toca a mi i no li acaba tocant amb ell o ella per cert, va venir a Bilbao dissabte també amb la seva dona van a fer el cotxe i van venir uau, doni adó, no? hem passat el cap de setmana suposo que sap qui és, eh? home, sí i suposo que si algú sap qui va anar a Bilbao doncs sabrà que és ell no ella però és ell sí, sí realment ja passarà per aquí vindrà, vindrà el gestor de xarxes ara sí que ho hem dit molt bé Borja, ens veiem dues setmanes gràcies amb un convidat sorpresa que sigui ell o ella molt bé una abraçada gràcies adéu t'avéu When the souvenirs s'en'mèlent les larmes me viennent Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit