Incognito i l’acid jazz; calor de juny a Sant Just; frases i paraules de Rodamots; el carrer Carles Mercader; i notícies d’actualitat

Bona tarda. Bona tarda, de dilluns 7 de juny, programa 777 a la plaça Mireia per endavant i avui obrim amb aquest tema de Red Hot Chili Peppers, tot i que estem entrant l'estiu, es diu Snow. 5 i 12 de la tarda amb aquest tema musical, us donem la benvinguda, com deia, al programa 777. Això és la plaça Mireia i fins a 7 del vespre de la tarda encara serem aquí amb vosaltres. Amb aquesta neu de Red Hot Chili Peppers us donem la benvinguda i també us fem el sumari, com sempre, pel programa que us portem per avui. Començarem repassant la previsió del temps amb el Carles Rius. Sabeu, i si no ho sabeu ara us enterareu, que amb l'etiqueta Meteo Sant Just, hashtag Meteo Sant Just, ens podeu trobar a les xarxes socials, a Twitter i també a Instagram i a Facebook, òbviament, on podeu trobar tota la informació que publiquem des de l'emissora i des del programa referent a la previsió del temps. Seguirem amb una altra etiqueta, és història Sant Just, ho fem amb el Pep Quintana cada dilluns a partir de dos quarts de sis de la tarda, perquè repassem diferents carrers del poble a perruda alfabètic, seguint la novena miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justencs. A través d'aquests carrers descobrim l'origen del nom i també de la formació del nostre poble. Si ens dona temps amb el Pep, també repassem alguns mots gràcies al web rodamots.cat i també parlem de la història en general o d'anècdotes de la vida. I a la segona hora, a banda d'escoltar bona música, tindrem també la tertúlia esportiva amb el Joan Esmerats, el Carles Rius i el Pol Brull. Avui, però, trobarem a faltar el Salva Crespo, que des d'aquí li enviem una forta abraçada i també el Sergi Seguí. Sous-titrage ST' 501 Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! La veritat, la veritat que jo no puc, així jo no puc treballar. Algú parque està davant. No, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passi golla. La colla passi golla. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda a Ràdio Desverg. Un lloc de tots i per tots. Es activa el món. T'encuentres mal o algo? Socorro! Ràdio Desverg. FOM 98.1 Avui sí tenim la música que ens ha demanat. El Carles Rius està sonant... Tu mateix, Carles, digue'ns què està sonant. Què ens has demanat? Està sonant un grup que es diu Incognito. És un grup que recentment ha tret un disc realment molt bo i per això avui volíem fer una mica de recordatori del seu pas per la música durant la dècada, sobretot dels 90 i dels 2000. El que passa és que els 80 va ser quan van començar però tampoc no havien fet massa cosa. Però a partir dels 90 sí que realment comencen a triomfar en moltíssimes cançons. El responsable de tot això, perquè realment és un grup estrany, perquè la veu que esteu sentint és Jocelyn Brown, una de les cracks de les divas del món del sol i de la música funky house. Però vull dir que el responsable de tot això és un home que va formar el grup, que es diu Jean-Paul Blue Maunique. Aquest home que va néixer a Anglaterra és un home que va formar Incognito l'any 1980. Durant aquelles èpoques, a l'inici, ell mateix es dedicava a fer moltes produccions de jazz i és un home que va rebre la influència de molts grups, que són els que m'han influït també amb la música. O sigui, no he fet el mateix que ell musicalment parlant, però vull dir que quan parles de Stevie Wonder, Marvin Gaye, Santana, Erwin & Fire, Cool and Again, doncs ja veus que és un rotllo molt funk i realment és una història molt bonica, la del Jean-Paul Blue Maunique. Bluey, es diu Bluey. És B-L-U-E-Y. Llavors es diu Bluey. I llavors, durant els 80 es va dedicar a fer molt jazz funk, però això als 80, com que hi havia l'album de la disco, tampoc no hi havia massa i començava la música així més caucera, tampoc no hi va haver massa. Però va haver una revolució, a principis dels 90, amb un estil de música que se li va posar com acid jazz. Era un funk jazzístic, amb molt instrument, amb cançons amb ritmes molt macos, tampoc no eren ritmes molt ràpids, i a l'acid jazz va triomfar bastant a principis dels 90. I va ser quan, crec que Incognito va començar a agafar un pes específic al món de la música. Aquesta cançó que escoltem es va editar l'any 1991, és un dels primers èxits, va arribar a ser número 6 a les Illes Britàniques i em sembla que número 2, si no recordo malament... No, número 2 no, número 25 a Irlanda, o sigui que en el seu país aquest començava a funcionar. Aquí van començar a entrar moltíssimes cançons boníssimes. Durant la dècada dels 90 tenim Don't you worry about a thing, tenim cançons com Still a friend of mine, que també és preciós i que va arribar molt amunt a les llistes d'èxits. També trobem cançons com I hear your name. Bé, és que en té moltíssimes, són moltes les cançons. Nights over Egypt, que això era cap als 2000, i realment, és que si mireu, realment moltes cançons molt bones. Algunes són versions de cançons antigues que ell va versionar amb estil de música aquest anomenat acid jazz i va ser un dels precursors d'aquest estil de música perquè va estar molt a sobre de la fundació de dos segells que van marcar aquest estil de música entre el 90 i el 95, que són acid jazz i talking load. Aquests dos segells van triomfar en aquelles èpoques i tu, el normal entrar amb un pap en aquella època i era escoltar acid jazz. O sigui, sí que després si anaves a la discoteca escoltaves altres coses, però aquesta música l'esteu sentint així, mig ambiental, que és un ritme que als 90 sonava prou bé, fins i tot es punxava a les discoteques, però era més difícil, era més així de puristes, musicals, per anar ballar cançons així, però vull dir que els paps sonaven amb molta facilitat i realment són cançons molt bones. Per què dèiem abans que escoltàvem a Jocelyn Brown? perquè aquest home s'ha farcit sempre, o sigui, aquest grup ha anat evolucionant, ha anat variant, ell sempre estava al cap damunt, però sempre ha estat envoltat de grans músics, grans instrumentistes, i només us recomano que us aneu a la Viquipèdia i mireu en cognito la quantitat de gent que ha participat en el projecte d'aquest grup, perquè està plegat de guitarristes, baixistes, contrabaixistes, teclistes, flautistes, realment sempre s'envoltava de gent molt bona. Jo els he tingut la sort de veure'ls al poble espanyol fa moltíssims anys, cap a finals dels 40 o a principis dels 2000, i també han participat en veus espectaculars. Mai Salik potser és la més coneguda perquè va fer carrera en solitari després, però hi ha veus també que són molt conegudes perquè han col·laborat amb ell. Per exemple, a Marc Anthony, en tenim a Mo Brandis, a Linda Muriel, a Richard Weiler, a Shaka Khan, que l'altre dia em sembla que en parlàvem d'A Shaka Khan, i també Stevie Wonder ha participat, o sigui que hi ha moltíssima gent molt bona que sempre ha participat en aquestes produccions que realment són molt boniques i a més a més, com que s'envoltava de professionals i de veus molt maques, realment la producció és bestial. I ho dèiem això pel fet aquest, que aquest home ha presentat nou àlbum, Mare no fa massa, un àlbum que realment recomanem des d'aquí. Ara em recorda els Stay Homers, que crec que precisament avui s'ha fet públic, el vídeo que van gravar cantant juntament amb Ruben Blades, via telemàtica, perquè Ruben Blades entrava per trucada, cantant i tu, bueno, sí, part instrumental i veu. Sí, sí, sí. A petita escala, em refereixo a aquestes col·laboracions que també donen molt de nom en el grup. Clar, Ah, no, no, clar, o sigui, sí, les veus que esteu sentint són gent molt coneguda, la Maisa League, en solitària, realment ha fet discurs molt bons i realment acompanyar-te de personatges tan importants normalment et dona moltes ales. Així que recomanem la música d'Incognito, busqueu-ho, ja el trobareu al nou àlbum, jo ara no el trobo perquè ha sortit fa molt poc, però crec que realment està molt bé i aquestes produccions, Crec que es diu Feel the Real, ho tinc per aquí. Sí, sí, amb Mickey Moore, amb Mickey Clàssic. Pot ser, pot ser. És que no el trobo. Mira, anem a provar si és aquesta i si no, doncs escoltem igual. Això què seria? Un funky disco? Això què seria? Això és house, això és funky house, ja ho has dit bé, està entre el new disco i el funky house. És com per escoltar-la sencera, eh? Sí, la guardo per escoltar-la més endavant en el programa. Sí, és que els músics s'atén a darrere, és al·lucinant. Avui ens hem obert la finestra a aquest grup que es diu Incognito, que juntament amb Brand New Heavies, que també els deus conèixer, doncs, va marcar tota una època, a principis dels 90, amb aquest estiu de música, que després ha anat marcant també una mica la vida del house durant les primeres dècades d'aquest segle. o sigui que... És que té una miqueta de tot, té funky, té un rotllet una mica disco... És molt complerta, eh? Sí, sí, sí. Doncs vinga, ens acompanya amb, com deia, aquest nou tema que es diu Feel the Real, Mickey Moore, crec que es diu així, Andy T. És un remix juntament amb Incognito. Repassem ara, sí, Carles, la previsió del temps de cara a aquesta setmana, a veure què ens espera, més calor, xafogor, humitat, que aquests últims dies, aquesta setmana, ha estat força present. Sí, sí, sí. Una miqueta, una miqueta. Realment el temps es tranquil·litza molt, es relaxa molt. Avui no portem aquells titulars de dir dissabte plaurà o dijous potser a la nit i tal. Avui no parlem pràcticament de pluges. Hi ha molt poques previsions que et diguin algun dia de pluges. Si en voleu algun, podria ser la nit de divendres, no, la nit de dijous o divendres que podrien caure algunes gotes, però vaja, com que posa gotes i falten quatre dies ja no ens ho creiem gens ni mica. Però el que sí serà notícia aquest cap de setmana són unes temperatures que es consoliden per la banda alta, unes temperatures que ahir ja ens van portar als 25,3 graus de màxima i diumenge, o sigui que el migdia va fer calor i avui hem arribat als 24,7 però amb una temperatura de sensació de 25 graus aquest migdia, o sigui, bueno, fa una estona, fa una horeta, mira, cap a les 4 i escaig doncs teníem aquests 25 graus de sensació. La humitat, sí que aquest cap de setmana ha estat una mica més alta però ara també tenim un ventet que ens està fent baixar una mica la humitat, ara estem al 49%, o sigui que la sensació està al voltant dels 24 graus. Són uns ambients ja molt càlids al migdia que amb poca cosa ja pot sortir al carrer tranquil·lament, això dels pantalons curts, les sandàlies o les perdenyes doncs ja ho podeu portar tranquil·lament i la previsió que portem és una miqueta el mateix, o sigui, aquesta tarda sí que tornaran a créixer algunes nubulades, no s'enjust, però sí que les veurem de lluny perquè tornarà a reproduir-se una miqueta la situació de cada tarda que estem vivint aquests últims dies, aquestes tempestes de mitja tarda que cauen més cap a l'interior i més cap al nord. Si mirem el radar meteorològic ara he rigut perquè és que em ve la imatge d'en Joel, però vull dir, si mirem ara el mapa... Està plovent per Osona? Sí, el que passa que és a l'est d'Osona, no sé si els enganxa amb ells directament, però sí que tot el que és la zona de Vic cap a mar, com si diguéssim, de la població de Vic cap a mar, hi ha unes tempestes molt violentes i algunes amb calamar-se i tot. Sí, a més a més és dels pocs llocs de Catalunya que plou, ens està plovent al Pla de l'Estany, a la Garrotxa, a Vic, d'una manera important, també al Gironès, i comença a baixar una miqueta cap al Montseny, cap al Baix Oriental, o sigui que aquestes tempestes que es van reproduir ahir, avui tornen a ser notícia i tornen a caure en el mateix lloc. Demà, què tindrem? Doncs una situació semblant a l'avui, sol al matí, però a la tarda creixeran nubulades però no tindran prou força com per deixar anar tempestes, o sigui que demà a la tarda esperem que sigui un dia que sí que intentaran creixer nubulades, aquest és el titular que li podries deixar anar al Joel després de la segona hora perquè demà a Osona no. No, demà el tindrem, no avui. Avui no el tenim? No, no, demà. Doncs demà estarà... No, perdona, divendres, aquesta setmana no. Ah, aquesta no s'ho mereix. No, cada dues setmanes fa un dimarts. Ah, perfecte, perdó, perdó, perdó. Cap problema. Doncs el fet és que avui podria estar content perquè el pronòstic és que demà a Osona no plourà, o sigui que demà serà un dia que a Catalunya no s'esperen precipitacions, el sol dominarà tant matí com tarda i això provocarà que les temperatures s'enfilin una miqueta més. Avui hem arribat a tocar dels 25, doncs demà ens aproparem als 26, o sigui que ja són mig dies molt càlids. Pel que fa a les mínimes, aquesta última nit ha fet fresqueta, podríem dir, hem baixat fins als 16 graus, que no està gens malament, o sigui que les nits són prou agradables, a partir de les 12 o la 1 el termòmetre cau en picat i la nit encara és prou suportable, però de cara als propers dies, ben no bufaran massa marítim, les mínimes tampoc és que tinguin massa tendència a baixar i estarem entre els 17 i els 19 graus, o sigui que seran unes mínimes càlides i allà on hi ha força acumulació de gent, ciutats, urbés, doncs allà potser les temperatures sí que podrien arribar fins i tot als 20 graus de mínima. De cara al dimecres seguirem amb una situació molt semblant, potser amb alguns núvolets a la tarda, amb temperatures que creiem que dimecres tocaran sostre, o sigui que dimecres no us estranyi que poguéssim arribar a 26 o 27, o sigui que del dimecres al migdia farem un testet de ple estiu i a partir de dijous el que passarà és que les temperatures començaran a recular una mica però van cap a normalitzar-se, no és que hagi de fer més fresca sinó que d'aquest pic del dimecres que podríem arribar a 27 entre dijous i dissabte tornarem a valors entre els 24 i els 25 graus que és una mica el normal per l'època. I el que fèiem referència abans aquesta nit de dijous a divendres que potser tenim alguns núvolets més i potser es podria escapar alguna goteta. Això el que farem és anar-ho anar-ho seguint durant la setmana i a mesura que ens anem apropant aquest dia el dijous o divendres doncs podrem precisar una miqueta més a veure si hi ha precipitació o no. Realment és una cosa que és molt minsa i normalment quan falten 4 dies i et marquen dècimes de litre realment el després acaba passant sense pena ni glòria. I pel que fa al cap de setmana vist des d'avui també el sol és el protagonista setmana molt tranquil·la amb temperatures molt agradables plenament estiuenques i pràcticament ni amb núvols a la tarda o sigui que realment és una setmana que la podríem qualificar d'un testet d'estiu a primers de juny. És com l'estiuet de Sant Martí al setembre-octubre, no? Novembre. Perfecte. Al novembre però ara és una anticipació del que serà l'estiu. Del que serà l'estiu. Val a dir que avui quan venia cap aquí cap a la ràdio cap a l'emissora el sol t'hi ha d'una sensació que pica igual que quan estàs a la platja o a l'aire lliure a l'exterior a l'agost que tens la sensació que t'està sucarrimant la pell i que si no portes crema t'estàs cremant i m'ha vingut la imatge dels asiàtics que venen per aigües de pluja pel carrer a l'estiu i dic no seria tan esbojarrada la idea és que aquí miraria raro la gent. Mireia, estem a 15 dies de l'estiu estem a 15 dies de l'estiu astronòmic o sigui que això està a caure i ja és normal que anem pel carrer i pensem més en la platja que no passen treballar perquè amb aquest solet és el millor que es pot fer o estàs amb aire acondicionat o estàs de vacances en un lloc on puguis refrescar i està tranquil. Aquí piscina tenim? On tenim piscina? Aquí a la ràdio? No, no es podria comprar una toy però amb tant de parella electrònica aquí seria una mica perillós així faríem dos per un una permanent rissada i una piscineta petitona a l'emissora Refresques i vas a la perroquer Si algú que tingui piscina i tingui ganes que la ràdio vagi a casa seva que ens ho digui per exemple podem fer així una emissió en directe amb xof de fons jo encantada No, però més el tanto perquè els que tinguin moltes ganes de veure ni tenen una toy d'aquestes d'un metre per un metre tampoc no és cas de naixir Estem parlant de piscina D'acord, de piscina Des de la P fins la A Una piscina No un trosset de plàstic No, no Piscina Vinga, va doncs ens quedem amb aquesta previsió del temps i d'aquí a poc anirem per aigües pel carrer No us espanteu Seré jo perquè em vull protegir del sol Carles, bona setmana Igualment I fins divendres Que vagi bé Bona setmana Bona setmana Bona setmana Bona setmana Bona setmana Bona setmana Bona setmana Bona setmana Bona setmana Bona setmana Bona setmana Bona setmana Bona setmana Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. F-Pro. Amb l'EFP aviat podrà envolar. Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Una mica més i amb aquest sol, Pep, ja no ens veiem d'estudi a estudi, eh? No, no, esclar, és que aquests reflexes... Clar, tenim ara aquí tanta claror que ens entra, per sort, eh? Vull dir, està molt bé que entri claror, però entre tanta... Entra massa. Els reflexes dels vidres de l'estudi no et veia. No, clar. Ara ha millorat això, eh? Amb el Carles ho ha arreglat una mica. Home, sí. El servei del poble. El servei. El servei de la ràdio. El servei d'aquí, sí. Sí, això és perquè ens vam fer aquí una podada molt gran. No sé si t'han adonat. Una podada, has dit, no? Una podada. Sí. No? Una podada. Amb el doble sentit, que és que l'han fet ara a l'estiu. Sí. Bé, a l'entrada a l'estiu, que clar, no ha dit tanta llum. Sí, han deixat tota aquesta part desèrtica. Totalment. Que era aquí davant nostre. I, esclar, la claror és... Entra molt. De fet, crec que ara, des del pàrquing d'aquí de Can Ginestà, la gent ens veu a l'emissora. Abans no ens vèiem perquè estàvem tapats amb els arbustos, ara ens han com destapat. Estem nus. No, també ens poden veure amb la càmera. També. Encara no està funcionant, eh? Per això està aquí... No, ara feia una pregunta incisiva, eh? I de segon nivell, eh? Amb el sentit de dir com estava la cosa. Jo ja saps que, Pep, demano que la posin, que l'instal·li, per tu. Només per tu. Només, només per tu. Sí. Si només anirà a les càmeres... Els dilluns d'aquesta hora no hi ha prou. Anirà la resta de dies, però aquesta especialment. Molt bé, molt bé, molt bé. No, és que ara mirava i no la veia. Tu em vas ensenyar la taula. Ronda per aquí, eh? Sí, ronda per aquí, ronda per aquí. Vas al sal a treure una parella que dius, mira, això és la càmera tal. Està per aquí. Sí, sí, molt bé. Existir, existeix. Això. Instal·lada no està. No. Això, anem a passos aquí, eh? Sí, no, no cal córrer tant, eh? No cal córrer. Sí. No cal córrer. Bet, bona tarda i bona calor, eh, també. Sí, Déu-n'hi-do, eh? Avui, sí, es nota. Avui es nota, mira. Encara aguantes amb camisa mania llarga, eh? Sí, mira, perquè encara no he fet el canvi d'arribar. No has fet el camí d'arribar. Perquè com que hi ha dies que fa fresca, allà al mil·lenari, més a més, el ventet que ens passa és fresquet. Però el vespre a nit, no vols dir? Sí, sí, sí, quan allà surts una estona per veure la posta de sol i per veure una mica els ocells i tot això, doncs llavors fa una mica de fresca, però avui crec que no en farà gens. No té tinta, no. Pensa que estem a 15 dies de l'estiu, eh? De l'estiu com a estació meteorològica. Meteorològic, sí, sí, sí. Bé, bé, doncs com que toca, per això ens exclamem o comentem, quan fa fred, oh, és que fa fred, doncs escolta... Vostè és comentar-ho també, eh? Sí, l'estiu ha de fer la temperatura que li correspon. Aquí s'ha acabat, aquí, la broma, clar. S'ha acabat, i punt. I punt. Hem dit. Molt bé. Hem dit aquí. Tens, què tens? Pep, tinc paraules, veig que portes la miscel·lània i les frases. Porto, si no, jo porto sempre. Vols que comencem per les frases, que fa un parell o tres de setmanes que les tenim una mica oblidades? Sí. Et sembla? D'acord. I a més el Carles està per aquí pendent. Jo, com que no veig el Carles, perquè amb els reflexes que deia abans, no el veig, però... Això, estem com a peixeres, eh? No ens veiem entre nosaltres, eh? Sí, no ens veiem entre nosaltres, sí, és veritat, és curiós. Vols que digui una frase? Jo el veig per aquí de Raúll, t'informo del que em diu, val? Sí, molt bé, això. Ara jo el veig així, és a la llunyania, també, dintre de l'altre estudi. Està maquinant coses. Sí. Em sembla que m'està gravant un disc. Ah, mira. Sí. Està treballant per tu. Podria ser, podria ser. Veus, el servei, el servei, el servei d'aquest poble. Vinga, va, quines tres frases d'aquestes rampoines? Aquestes rampoines, a veure, diu... Són dòcils els records i es deformen, per poc que els dits els premin com mantega. Ai, sí. Això és d'en Miquel Martí i Pol. Aquesta em sona, eh, també, l'havia sortit d'aquesta, eh? Sí, sí, l'havia sortit, però com que es va descalificar... Són dòcils els records i es deformen, per poc que els dits els premin com mantega. O sigui, Miquel Martí i Pol. Un altre que diu... No deploris el que és irremeiable i busca remeis allò que lamentes. Aquesta també havia sortit. És que ja ens estan sortint ara ja les darreres, eh, que vam descartar, vam deixar... Però, esclar, un moment o altre surten, si no tirem prou. I aquesta d'aquí és, la de l'irremeiable? Aquesta de William Shakespeare. Ah, mira. Sí, és un senyor conegut, també. Sí, sí, força conegut. No deploris el que és irremeiable i busca remeis allò que lamentes. Bona, aquesta. I un altre diu... La vida és com el cafè o les castanyes a la tardor. L'olor que fan sempre és més bona que no pas el gust que tenen. Ai. Això, la Maruja Torres. Que marc, no, això? Un altre coneguda. Un altre, sí, sí. La Maruja Torres. Una mica amarga. Diu això, la vida és com el cafè o les castanyes a la tardor. L'olor que fan sempre és més bona que no pas el gust que tenen. M'agrada aquesta, també, eh? Quan sents aquella oloreta de cafè i tal. I quan passes al costat d'una castanyera o que sigui aquella oloreta de castanyes acabades de... Ai, amoniat-ho, eh? També. Però aquí, amoniat-ho, no, per l'home. Val, no, igual la Maruja no menjava masses d'amoniatos, estirar més de castanyes. Jo sóc més de castanya que d'amoniat-ho, eh? Sóc més de castanyer que no pas d'amoniaté per menjar. Sí, jo no sabria què dir-te. No, no, jo sí que t'ho sé dir. Sí, tu ho tens molt clar, eh? Sí, ho tinc molt clar. Jo no tant. Perquè potser el... Amoniat potser porta massa sucre. Ui, jo li poso sucre més. Ah, a més a més li poso sucre. Ui, sí, jo el suco amb sucre. Això és una cosa que vaig a prendre a casa i ja, mira, saps allò que ja no ho concebeixes sense? Sense, això mateix. Hi ha gent que s'hi posa mel, eh? No sé si és pitjor. Què dius ara? Encara més dolç. També? Imagina't, imagina't. Anem a preguntar-li al Carles des d'aquí, a veure si em treu el braç, a veure si hi ha algun dels tres. Què dius aquestes? No sé si la segona m'està dient. La segona. La del Shakespeare. Tu en quina et quedes, Pep? Aviam. Primer teníem el Miquel Martí Pol, amb aquests records dòcils. Jo diria aquesta del Shakespeare també, eh? No deploris el que lamenta, el que és irremeïable, perdó, ho tornaré a dir. No deploris el que és irremeïable i busca remei allò que lamentes. A més aquesta és empoderadora, no? Sí, no, ja. El dia a dia també va bé. No vagis sumicant, sinó espavila i... Posa-hi remei. Posa-hi remei. Posa-hi mans a l'obra. Posa-hi. Posa-hi. Vinga, abans, quedem la de Shakespeare. Per fi tornarem a tenir una frase del tabló d'entrada de la ràdio, Pep. Doncs ja està, aquesta ja la separem i la tindràs després, eh? Gràcies minimal, ja, també. Sí, això mateix. Per aquestes frases. Sobretot. Que no els mencionem massa. Sí. Vols que anem a repassar algunes paraules? Sí. Crec que són una mica fàcils, eh? Ah, si tu creus. Però, vaja, a vegades diem això, després no ens en sortim, eh? Sí, això mateix. Però, vaja. Mira, n'hi ha una que diu amorosir. Suavitzar, amorosir, o sigui, aplanar, d'alguna manera. Sí. Però té una connotació amorosa, eh? Amorosa, sí. Sí. Amorosa i tot. És com, aquí diu, fer tornar amorosa alguna cosa. És a dir, entendrir-se. Ja. Suavitzar, però prendre ment. Jo no ho aplicava res. Parlava així en general, que volia dir amorosir, no? Suavitzar, això. Doncs amorosir, doncs molt bé. Amorosir la parella. Amorosir. Amorosir. Tot i que aquí, en un dels exemples, no va cap a una parella, va cap a un tros de carn. em diu, amorosir una carn poc melosa. Què hi dius, ara? Per les abraçar o alguna cosa. Sí, segurament. l'haig de fer petons o abraçar o dir-li frases boniques o alguna cosa. O la meteorologia. Perquè s'estobi la carn. Potser és per això, sí. Diuen que està més bona la carn més tendra i estovada, no? Més tendra, sí. Hi ha maneres també, perquè de vegades hi ha una massa especial per aplanar la carn, per aplanir la carn. Un bistec o... Una massa vols dir el... Una massa de fusta. Això, que no em sortia. Sí, per picar, per picar. Sí, com per amassar la massa d'una pizza, per exemple. Sí, però piques amb la massa, piques i la pots aplanar. Pobre animal, eh? Per si li faltés alguna cosa més. No, no, però si està mort i el bistec, no. No, sí, clar. Però bueno, tant per tant... És per allò per dir, doncs, és més suau, més tendra, més no sé què. Més amorós. Jo no hi he fet, amorosir. Amorosir. Amorosir. El diu que... El bistec. El temps també, diu, amb aquesta pluja la terra s'amorosirà. Ah, bé, vol dir, sí. Té aquesta connotació, també. Està bé, molt bé. Està bé, molt poètic, però hi està molt bé. Sí, està molt poètic, els de Rodamots. Sí, sí. Mira, n'hi ha una altra, aquesta crec que és fàcil, és de Bades. D-E-B-A-D-E-S, de Bades. Algunes vegades, en Bà, en Bà. De Bades és en Bà. Sí, senyor, sense efecte, inútilment, diu. Sí, sí, és en Bà. O també pot ser gratis o de franc. Ja, sí, de Bades, d'on nom això li va donar de Bades, o sigui, que li va donar gratuïtament, per exemple. M'han donat això de Bades, exacte. Mira, n'hi ha un altre, un nom femení, Bastreta. Una Bastreta. Sí, Bastreta, no? Sembla que es refereix a una qüestió... És oberta? Bastreta. Bastreta. Bastreta. Crec que es refereix a una part econòmica, un avançament d'uns diners, per exemple, del que et toca cobrar a final de mes. Una Bastreta és un avançament d'aquests diners que et mereixes a final de mes, però que els necessites en aquest moment i tenen una Bastreta, que els avancen, sí. Doncs sí, sí, senyor. Diu que és avançar diners, és pagar per endavant abans del temps establert, que són, bàsicament, diners Bastrets o diners anticipats. Això mateix, que veiem, doncs, del sou, que t'en avancen uns diners, que és la Bastreta. Això mateix. Perquè els necessites, en aquell moment. Ara ve una que és molt fàcil, la sabem tots, suposo, és el verb xiu-xiu-ejar. Ah, doncs parlar fluixeta a l'orella, per exemple. Una cosa així, xiu-xiu-ejar, parlar molt fluixeta... En veu baixa. Sí, en veu baixa. O a cau d'orella, no? A cau d'orella, sol ser, perdó. Sí, sí, és el que he dit. També té una altra definició que diu que en certes coses també es fa una... És a dir, xiu-xiu-ejar vol dir fer una remor sorda i tenuíssima. Xiu-xiu-a, per exemple, el foc xiu-xiu-ejava suaument. És com un so... Està molt poètic, eh? Sí, no, ja veig que... És com un so natural, diguéssim, no? El riu xiu-xiu-ejava, no? Sí, va, d'acord, sí, sí, sí. Esclar, la remor que és que fa al riu quan passa l'aigua, que t'encantes el foc... El foc també es porneja i llavors també t'encantes amb les formes de la flama. Veus com ballen les flames... Bueno, et quedes embobat. Sí, sí, allò és molt perdut. Sí, eh? És molt relaxant. Sí, et poses a davant. Ara parlàvem de la llar del foc o del riu. Doncs veus com passa l'aigua i t'encanta una mica, eh? Et deixa una mica estabornit. Està bornit en aquest sentit, no? Que deixa una mica fora de la realitat. Se t'emporta una mica la... I en pau, eh, també. Sí, sí, sí. La naturalesa és el millor... Relaxa. Relaxa, no? Cura qualsevol malaltia, també, no? Sí, sí, jo crec que és la millor aspirina que hi ha. Totalment. Digue, venia una altra, si vols l'última, si no en tinc alguna altra, que és un verb, que és escometre. Fer alguna cosa. Escometre una aventura, doncs... Fer, fer alguna cosa. Escometre, sí. Escometre, doncs, una aventura... Ok, abans, una aventura, una feina, escometre... Per mi, seria això, no? Sí. Aquell ho defineix d'una altra forma. Diu, dirigir-se amb força contra algú per combatre'l, com atacar-lo o embestir-lo. Ah. És a dir, retornar la força, no? Per exemple, diu, no s'atrevien a escometre un enemic tan poderós o el va escometre a cops de bastó. És a dir, hi ha una mica de força pel mig. Doncs així ja s'aparta una mica del que jo deia al principi, que és decidir-se a fer una cosa, escometre una aventura, escometre una activitat. I, evidentment, també té aquesta connotació, eh? És possible, és possible. És a dir, al final és cometre, és, no? Aventurar-se, fer, no? Començar. Sí, jo crec que sí. Però bé, sí. Més o menys. És, inclina'n cap a aquesta banda més bèl·lica. Que no hi haurà només una definició, també. Hi ha moltes aplicacions, òbviament, d'aquests verbs, verbs, paraules, el que sigui. I hi ha un altre que diu encalçar, que és un verb. Encalçar és com... Que no va de sabates, eh? No és posar-te bé una sabata en una... No. Encalçar és, doncs, entomar alguna cosa, entomar una decisió, no ho sé, no t'ho sé dir ara. Encalçar no és una paraula estranya, per mi, però vull dir que ara no la sé situar, potser, en el seu context. Aquí diu, clar, aquí té dues, diguéssim, definicions diferents i aplicacions del verb diferent. Em diu, per una banda, pot ser córrer darrere d'algú per atrapar-lo. Per exemple, el gos... T'encalçaré, t'encalçaré. Sí, el gos encalçava un conill, no? És a dir, córrer i... A veure si t'enxampo, però t'encalço, m'imagino. Després hi ha un altre que diu que també s'utilitza en sentit figurat, com, per exemple, la mort l'encalçava. La mort? Sí. La mort per morir? Sí, com si t'empaïtés també. T'enpaïta i t'enganxava. Persegueix, no? Sí, ja. Una mica. Un i un altre que diu, qui fuig de la seva feina, la seva feina l'encalça. Ja, bé. Això és un refrany mallorquí, eh, a tot això. Ja. Estan molt variats, eh, els senyors rodamots. Sí, que és, sí. Els rodamots estan molt bé, no? Jo els admiro per la feina que fan i per la dedicació que hi tenen. I ara em dic que quan demanessin virolles ja ens en recordaríem d'ells. Això mateix. Sí, les virolles, que em fa molta gràcia la frase, la paraula aquesta, no? Si ens podeu enviar virolles, que les hem acabat. Potser podem aportar un petit brí. Un brí, una mica de, sí. Una quantitat molt petita d'alguna cosa, no? Això mateix, sí, clar. També s'utilitza en quantitats que no són físiques, com per exemple, aquí diu, el teu cunyat no té un brí d'enteniment. Ni una mica. Gens, ni una mica, eh? Malament si són cunyats. Sí, exacte. Però vaja. Molt bé. I em podies seguir buscant més, eh, Pep? Aquestes són les que tenia seleccionades per avui? Ja. Si sembla, intentaré... Si vols, anem a la missalanya. Un carrer, un carrer. Avui crec que teníem un molt llarg, que l'altre dia vas dir... Teníem d'estar llarg, i ara mirava a veure quina hora era, que tenim temps de fer-lo, eh? Que és el carrer Carles Mercader. Carles Mercader. Que és conegut, no? Ostres, vull estar aquí a la hora, eh? Comença el carrer Miquel Reverter i enllaça amb el carrer de Bona Vista. O sigui, va d'un carrer paral·lel a l'altre, eh? Sí. Perpendícular. Hi ha la casa Pairal de Can Ginestar. O sigui, que més a la vora... Aquí hi som. Masia enderrocada per donar lloc a l'actual edifici remodelat a principi de segle, amb estil modernista per la família Moodlell de Can Ginestar. Adquirida per l'Ajuntament de Sant Just l'any 1978 i en el que hi ha instal·lada la sala d'exposicions, el celler, la biblioteca, així com el servei de cafeteria, serveis administratius de l'Ajuntament i els locals socials de diverses entitats culturals. Pel seu conjunt arrebrat i ajardinat és conegut com el parc de Can Ginestar. Nosaltres, no sé si hem parlat de nosaltres, però mirarem, si no direm, nosaltres també som. Sí, podria posar-ho per aquí, eh? Per exemple, el carrer porta el nom d'una víctima de la Guerra Civil, Carles Mercader. Vivia en una casa pròxima a la magia de Can Solanes i exercia del funcionari Burot, que cobrava els drets d'entrada de xarxes articles a la ciutat de Barcelona. Què és això, Burot? Veus? Anava a preguntar-nos, Vismai, o saps què és un Burot? Vismai vol dir que és una persona, eh? No, és un punt a l'entrada de la ciutat, allà on comença en aquest cas, posem Barcelona, no?, perquè és el que parla aquí. Doncs arribava un camió en mercaderia i s'havia d'aturar en el Burot, en els Burots. Llavors hi havia un administratiu... Era com una duana. Era una duana. Més o menys. Exacte. Llavors deia, què porta això? Llavors, mirar-hi ha de pagar 30 cèntims per quilo o... És igual, és un exemple, no? Per això que porta aquí, i era un tribut que havia de pagar a la ciutat de Barcelona. O sigui, no podies entrar segons quina mercaderia. Llavors, doncs, per això hi havia els Burots. I en les principals ciutats, o sigui, les avengudes i els carrers que donaven entrada a la ciutat, normalment allà hi havia un Burot. O sigui, hi havia un local que, doncs, allà s'aturaven els camions i potser hi havia inclús, segons l'importància, una bàscula, o sigui, que passés el camió o una cosa de l'estil. Doncs aquest senyor... El càrrec era Burot. Era Burot. Sí, sí, el nom era Burot. Com si diguessis Guàrdia Civil o com que diguessis Policia Nacional o diguessis Guàrdia Urbana. Perquè... El seu nom era Burot. En francès, ara em sona que hi ha la paraula bugó, no? Que s'escriu boreau, que és un despatx, que no sé si pot derivar... Sí, jo crec que deu derivar, d'alguna manera, el francès Burot, del despatx, del centre administratiu aquest que s'havien d'aturar. Sí, com un punt, no? Un punt d'aturada. Una oficina allà al mig, no? Sí, i tant, que hi havia una oficina aquí a mi. Jo recordo, encara, perquè n'hi he vist uns quants de Burots encara, vull dir, de parades aquestes, a l'entrada a Barcelona, doncs hi havia els Burots i la gent s'aturava els camions, els carros, el que fos, és igual. Era com una caseta. Una caseta, sí. Com el peatge, no? Que són com casetes així, petitones. Sí, diguem-ho així. No gaire gran, que allà, doncs, hi havia una barrera, o sigui, un senyor que t'aturava. Escolta, home, vaig a dintre... Bueno, ja veies que entrava a Barcelona. Sí, no podia anar cap a altre lloc, no? I llavors, aviam, què porta això i allò, i segons quins productes portaves, tenien un impost. Com unes taxes, no? Sí, unes taxes, això mateix, sí, sí. I Carles Mercader era... treballava d'això. Treballava de Burot. Era Burot. Era Burot. I llavors diu això. Exerci de funcionari, Burot, que cobrava els drets d'entrada de certs articles a la ciutat de Barcelona, això que estàvem dient ara mateix, militava el recater del partit carlista, i aquesta fou, la causa, és de suposar, de la seva mort en aquells anys tèrbols del principi de l'esclat revolucionari del juliol del 36. És de suposar, eh? És de suposar, perquè era recater del partit carlista, i aquest senyor militava, doncs, en aquest partit i la seva ofici era ser Burot i ja està. I llavors, doncs, aquest senyor va pagar, doncs, també el fet de pertànyer a un partit polític, doncs, que els contraris, el van dir, doncs, el van matar. El seu nom figurava a la placa que recollia el nom dels caïdors partidors i per la pàtria, enclavada a l'església parroquial de Sant Just i Pastó, dels Sants Just i Pastó. O sigui, a la placeta, a la façana mateix de l'església, hi havia una placa, que encara sembla que es guarda en l'arxiu municipal, on hi havia els noms principals, diguéssim, dels caiguts que hi havia per Déu i per la pàtria, no? I llavors aquest senyor constava el seu nom en aquesta placa. Aquesta placa, al cap dels anys, es va retirar. Es va treure? Es va treure, sí, perquè ja havia passat una mica aquesta, diguéssim, aquesta situació una mica massa política i tot plegat i es va normalitzant. I ara es van destacar aquestes persones que havien mort, segons semblava per Déu i per la pàtria. Clar, exacte, però agafant el seu cas, militant al partit carlista, semblava que ni per Déu ni per la pàtria havia mort aquest home. Bé, els carlistes més aviat eren catòlics, podríem dir-ho d'alguna manera, no? Però em refereixo que la seva mort no va ser justificada ni per Déu ni per la pàtria, no? Em refereixo segons el que diu la miscel·lània? No, va ser una lluita entre partits, m'imagino, no? Quan diu que aquest senyor és carlista, doncs passem per aquí i el matem, no? Així és de clar i de senzill i de complicat. I llavors, doncs, així d'anar, hi havia el seu nom. En aquesta placa que et deia, que molt possiblement, un dia li preguntarem a l'Jordi Amigo... Estarà guardada, no? Sí, està guardada en la regió municipal. Jo diria que sí, aquesta placa de marbre, amb els noms gravats en aquesta placa de marbre, i que, bé, la recordo molt bé, posada en el... de davant, a la façana de l'església. A la mateixa façana, eh? A la mateixa. A la mateixa façana. Sí, sí, mirant a l'església a Madrid. Hi havia la placa aquesta clavada a la façana. Hi havia una sèrie de noms, que és que devia començar pel José Antonio Prima de Rivera. M'imagino jo, eh? Però ara no parlo de memòria, no ho sé, eh? Però vull dir, així. I ja veus, doncs ara ja tenim aquí un carrer més, que és el carrer de Carles Mercader. Se li va dedicar aquest nom a aquest senyor, que va ser una de les poques, per sort, víctimes que hi va haver durant la Guerra Civil aquí, a Sant Just. A Sant Just. Ens vam sortir prou bé de víctimes, perquè tot i que qualsevol és lamentable, una sola ja n'hi ha prou, però, esclar, comparant amb altres pobles del vol, aquí va ser un mínim les persones que van morir per motius de la Guerra Civil Espanyola. O incivil, el que en diuen alguns, no? Perquè, esclar, és molt empipa d'això entre gent coneguda i famílies i de plegat que hi hagi morts, no? I, doncs, habitants del mateix poble, de plegat. Doncs aquí va estar molt de sort amb els governs republicans que hi van haver, perquè van vigilar moltíssim i van evitar quantitat de desastres d'aquest tipus, de morts o de malifetes o d'expropiacions, etcètera. Va ser molt interessant. El més interessant per mi, des del meu punt de vista, és la incautació que van fer el govern municipal que hi havia de tots els llibres de l'arxiu perruquial. Pensa que la primera cosa que es van cremar van ser els arxius i les esglésies. I, naturalment, dir-los, les esglésies hi havien els arxius i van cremar. I aquí hi va haver una jugada molt interessant per part dels que en aquest moment estaven al consistori, que va ser incautar els llibres de l'arxiu. Per proteger-los. Sí. Els van incautar, vam usar els ells. I se'ls van emportar. I quan va acabar la guerra els van tornar. O sigui, que avui dia, a l'arxiu perruquial d'aquí Sant Just, tenim una quantitat de llibres importantíssims, dels més importants que podem trobar a nivell d'informació, dels que tenim pel Baix Llobregat. Salvat, gràcies a aquest moviment, no? Sí, sí, tant. Era gent del poble, els republicans, que estimaven el poble, i ho estimaven tot això, i van estimar. Mira, ara ens hem de marxar. Ara diem adeu, eh? Fins una altra estona. Adéu, adéu. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabria. El líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, avala els indults, serien, diu, un gest que serviria per alleugerir el conflicte, paliar el dolor de la repressió i el patiment de la societat catalana. En una carta, Junqueras aposta per un referèndum pactat com el d'Escòcia i alerta que la via unilateral no és ni viable ni desitjable. I fa més inabastable, diu, la independència. Junqueras també fa autocrítica de l'1 d'octubre i allarga la mà a tots els que es van sentir exclosos el 2017. Ho diu en un article a l'Ara i a la Sexta, el mateix dia que els presidents català i espanyol, Pere Aragonès i Pedro Sánchez, han llançat missatges també de distensió des de Barcelona mateix. Aragonès aposta per superar el bloqueig i Sánchez demana fer passos serents que obrin una nova etapa. Junts per Catalunya, per la seva banda, li demana a Esquerra que no es renunciï a cap via per aconseguir la independència. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, insisteix que el seu partit no exclou cap via democràtica. Notícies breus, Gerard López. Onze mesos després, el risc de rebrot del coronavirus a Catalunya millora fins a ser moderat per sota dels 100 punts. La incidència acumulada recula per sota dels 100 contagis per cada 100.000 habitants els últims 14 dies. Salut ha notificat 200 positius nous i 5 defuncions més. S'han posat 25.000 vacunes més. Jeff Bezos, propietari de la multinacional Amazon i l'home més ric del món viatjarà com a passatger en el primer vol a l'espai que farà la seva companyia Blue Origin. La càpsula s'enlairarà el 20 de juliol amb només sis tripulants, entre els quals hi haurà també el germà de l'empresari. Quedarà en família tot. Washington, Geni Lozano. Farà només 15 dies que s'haurà retirat com a director general d'Amazon quan Jeff Bezos veurà complert el somni més preuat de la seva infantesa, volar a l'espai. Ho farà a bord de la càpsula New Shepard de la seva pròpia companyia aeroespacial Blue Origin en el primer vol tripulat turístic a l'espai. L'empresari de 57 anys ho ha anunciat amb un vídeo promocional al seu compte d'Instagram on explica que en el viatge l'acompanyarà el seu germà petit, Marc. Vull ser en aquest vol perquè és una cosa que he volgut fer tota la meva vida. És una aventura, és molt important per a mi. He convidat el meu germà que vingui en aquest primer vol perquè som els amics més pròxims. El món literari comemora el 75 aniversari del naixement de l'escriptora i periodista Montserrat Roig amb un programa d'actes i la reedició de La veu melodiosa, la seva última novel·la. L'obra es va publicar el 1987 que és 4 anys abans de la seva mort i està protagonitzada per l'Espardenya que és un personatge que descobreix el món real després d'una infància viscuda en un món fictici que el protegeix. Amb un marcat to simbòlic i poètic la veu melodiosa indaga en la consciència individual i col·lectiva segons avança Edicions 62. La directora catalana Clara Roquet es trenarà llibertat a la setmana de la crítica del pròxim Festival de Canes. Es tracta de l'òpera prima d'aquesta directora i en el repartiment hi figuren Maria Morera, Nicol García, Nora Naves i Vicky Penya. Roquet ha estat coguionista de la pel·lícula 10.000 quilòmetres de Carlos Marquès Mercet, petra de Jaime Rosales i també autora del curtmetratge El Adiós. En aquest sentit, llibertat o libertat explica les últimes vacances d'estiu de la família Vidal amb la seva àvia que té Alzheimer avançat. Nova York prepara un macroconcert al Central Park per celebrar la seva recuperació. Segons avança el diari The New York Times, l'alcaldia de la ciutat ja està treballant amb el productor musical Clyde Davis per organitzar un concert de 3 hores amb 8 estrelles icòniques per a unes 60.000 persones. El concert es faria el 21 d'agost i la idea és que pugui seguir per televisió, es pugui seguir des de tot el món. Davis treballa en la selecció d'artistes i el gegant Life Nation s'encarrega de la producció. Segons el govern municipal, la majoria d'entrades serien o seran gratuïtes i els vacunats, que serien al voltant del 70% del públic, estarien en una zona diferenciada dels que no ho estan. Si el concert tira endavant, tindria lloc tan sols setmanes abans de la reobertura de Broadway, prevista a mitjan setembre. Central Park ja ha acollit diversos concerts històrics, com aquest que estem sentint, Delton John, l'any 1980, justament 3 mesos abans de la mort del seu amic, John Lennon. Esports, Ruth Vilar. Comencem amb Esport en directe. Rafa Nadal busca la classificació pels quarts de final de Roland Garros. Nadal juga contra l'italià Jannick Sinner i perd el primer set, tot i que acaba de començar per dos jocs a quatre. Nova Djokovic ha patit davant un altre italià, Lorenzo Musetti, de 19 anys, però finalment ha confirmat ja el seu pas a quarts. A més, Musetti lesionat s'ha acabat retirant. El quadre femení, Pau Lavadosa, jugarà demà a un dels quarts contra l'Eslovena, Tamara Sidenchek. El Barça de bàsquet comença aquest vespre al play-off de semifinals pel títol de la Lliga CB. Rebrà a partir d'un quart de deu al Tenerife, al Palau Blaugrana, un partit que podreu seguir en directe pel web i per l'aplicació de Catalunya Ràdio. I en futbol, el Barça dóna per tancada la negociació pel fitxatge d'Ava i Nàldum. Tot apunta que el mig campista holandès fitxarà pel París Sant Germen. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ua López. Amb motiu de l'actual creixement de la demanda de personal amb nocions de reparació de petits aparells tecnològics, Solidança Inicia el Curs Reparàtic de Reparació de Mòbils i Tauletes, dirigit a persones aturades de 18 a 29 anys, per tal de facilitar l'entrada o reincorporació al mercat laboral en un sector que es manté en constant creixement. La formació es realitzarà des d'aquest dijous dia 10 de juny i fins al proper 23 de juliol, en horari de matins de 9 a 2 al carrer Treball 5 de Sant Just d'Esvern. Encara compten amb places disponibles per a poder-s'hi apuntar. Seran un total de 170 hores on s'inclouran coneixements tècnics, competències transversals, coaching personal i grupal i orientació laboral pràctica. En aquest curs, els alumnes aprendran coneixements del software dels smartphones, les possibles avaries, els processos de muntatge i desmuntatge. Si estàs interessada o interessat, cal fer inscripció prèvia enviant les dades de contacte al correu electrònic formació2 arroba solidança.cat o ve trucant al 655 424 650. Aquest proper divendres es durà a terme a Sant Just un homenatge a l'Arcadi Oliveres. Arcadi Oliveres va ser un referent de l'activisme social, del pacifisme, l'anticapitalisme i l'antimilitarisme, que ens va deixar el passat 6 d'abril. Va ser un home compromès que no va militar mai en cap partit, però sempre va prendre partit en favor de la justícia social. Aquest homenatge es durà a terme aquest divendres a les 7 del vespre a la Sala Utopia del Casal de Joves i comptarà amb la presència de Jordi Armadans, president de la Fundació per la Pau, i de Montserrat Solsona, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Cal realitzar inscripció prèvia enviant un correu electrònic a cpsantjust.com. Es tracta d'una activitat organitzada per Justícia i Pau de Sant Just, la Parròquia dels Sants Just i Pastor i l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. En el ple municipal del mes de maig, el grup municipal d'Esquerra Republicana va presentar una moció de suport per a la incorporació del permis retribuït de menstruació i climateri a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Explicaven en aquesta moció que, segons les dades, entre el 25 i el 60% de les dones pateixen dolor durant la menstruació, és a dir, dismenorrea, un tema encara avui-tabui que s'ha tractat d'invisibilitzar durant dècades. De fet, entre un 1 i un 15% de les persones que pateixen dismenorrea pateixen dolors molt intensos i invalidants que les incapacita temporalment. Patir dolor durant la regla és un fet que s'ha normalitzat socialment, però que no ho és i menys quan impedeix desenvolupar amb normalitat la teva vida quotidiana. La pressió social provoca que les persones que pateixen dolor menstrual hagin d'amagar-lo i fer veure que no passa res, però la realitat és que aquests dolors afecten psicològica i físicament i, per tant, dificulten el desenvolupament habitual de les seves feines. Finalment, aquesta moció va ser aprovada pels vots a favor del PSC, Movem, Esquerra Republicana, la CUP i la regidora no escrita i les abstencions de Junts per Catalunya i el regidor no escrit. I això està tot. Tornem amb més informació als enjus notícies complet de les set del vespre. Fins ara mateix, no marxeu! Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria, que aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables, curso una FP dual, estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a sp.amb.cat. EFA Pro, amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Botellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora amb Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ara escoltes Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit