L’Enigma Iber al MAC, museus a Montjuïc i butlletins de Catalunya Ràdio i Sant Just

Música Torna a sonar la veu de George Ezra al programa i sobretot per obrir la plaça de Mireia. Aquest tema musical es diu Get Away. Amb aquest tema, com deia, obrim la plaça de Mireia d'avui, dimecres 19 de maig, que de fet fa dies que no recordem el número de programa i gairebé me n'he oblidat, però no us puc dir que avui és el número 765. Música Ara mateix passen 11 minuts de la 5 en punt d'aquesta tarda, però asolellada i esperem, com sempre, que estigueu sintonitzant Ràdio d'Esvern, ja sigui per la web a radiodesvern.com, al dial, al 98.1 FM de tota la vida i també a les aplicacions de Ràdio d'Esvern disponibles per iOS i per Android. Música Us explico a continuació el programa i el sumari, de fet, que us portem per aquest programa 765. i començarem fent una visita al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que el tenim ubicat a Barcelona. Visitarem l'exposició L'Enigma Iber, o Iber, una exposició que vol abordar i explicar la història i cultura dels anomenats pobles íbers que van viure a la façana mediterrània, a la península ibèrica, no només a Catalunya. Ho farem, com sempre, amb la glòria conesa. I hem de donar de nou ànims als nois de la tertúlia de cinema, perquè segueixen estant d'exàmens. Van fer els trimestrals, famosament coneguts així, i ara estan fent els finals de curs. A més, recordem que estan a segon de batxillerat, així que van molt enfeinats. Des d'aquí els enviem molta sort i molts ànims. A la segona hora seguirem descobrint refranys, fases, fetes i expressions amb l'Oriol Lluc. I si recordeu que fa unes setmanes, de fet ja fa gairebé una miqueta més, perquè va ser al març, vam parlar d'expressions relacionades amb les presons i la policia, i també l'origen que tenien sobre la religió. Doncs bé, avui les forces de l'ordre, en definitiva, són les protagonistes d'aquest espai que ens portarà l'Oriol Lluc. Per exemple, maneres col·loquials d'anomenar la policia, com benemèrita, maderos o grisos, i frases fetes com anar vestit de 21 botó. Quin serà el seu origen d'aquestes expressions? Com sempre, l'Oriol Lluc fa la feina de recerca i ens ho explica. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! La veritat, la veritat és que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú fa aquesta, no? No, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passigolla. Passigolla, passigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esverd. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoentres mal o algo? Socorro! Socorro! Ens hem de remuntar cap a la segona edat del ferro. Per això ens ambientem musicalment amb aquest tema que ens pot recordar una mica aquesta època mitjabal. L'època màdia val per visitar, com deia, aquesta exposició que podeu veure, una exposició temporal, val a dir, al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Ho fem, ja sabeu, com sempre, amb la Glòria. Glòria, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Com estem? Doncs estem bé. Estem força bé, no? Ha començat el dia malament, però sembla que està acabant fantàstic. Malament pel temps, no vols dir? Pel temps que es veu dia. Sí, meteorològicament parlant. Exacte. Cert. A més, ara que ens han fet aquesta por de radical aquí, ens toca més el sol que mai. Sí, val a dir-ho. Així que estem aquí posant-nos morenos, també. Glòria, ens estem ambientant una mica, no sé si encertat o no, el 100% amb la cançó, amb la música. Sí, jo penso que molt bé. Sí, és una música d'aquelles... que no se sap de quan és. Medieval, no? Però veus que no és d'aquí, sí. Exacte, perquè anem cap a aquesta segona edat de ferro, per exemple, almenys a aquests pobles ibers, que de fet aquí a Sant Just en vam tenir un i també. Sí, estem parlant dels segles entre el VI i el segle I abans de Crist. Aquesta va ser l'època dels ibers, els ibers, que en el Museu d'Arqueologia de Barcelona, de Catalunya, en aquests moments hi ha aquesta exposició que és molt adequada també per nens, perquè és molt didàctica. Aleshores, no solament estem parlant d'una exposició que poden anar els grans, sinó que poden anar en família. No és que hi hagi moltes coses per nens, però és una cosa... Clar, els nens poden entendre que se'ls expliqui qui van ser els primers pobladors de la península ibèrica, que són, de fet, els seus avantpassats, no? Aleshores, penso que està molt bé portar-los i que ho comencin a conèixer. És molt gràfica, hi ha, com sempre, pel·lícules per veure i amb tridimensionals. Aleshores, hi ha un lloc que és aproximadament com aquesta sala, que deu fer quatre, quatre i quatre a cada paret. I, de fet, quedes allà com a dintre i, aleshores, et van passant un video que està molt bé, perquè és dels poblats que hi ha aquí a Catalunya, que en tenim molts, no? Aleshores, està molt bé per portar nens. Sí, de fet, com deia, no tan lluny aquí a la penya del Moro, no? Sí, la penya del Moro és un poblat íber, sí, exactament. Els íbers sempre estaven a penyes o a dalt de la muntanya. Feien uns poblats que tenien una muralla i, aleshores, la part de dins de la muralla feien les seves cases. Les seves cases, encara que estem parlant de fa molts, molts anys, eren molt semblants a les que tenim ara. O sigui, casetes vol dir una part per menjar, una per cuinar, una per dormir i una pels animals i per els estris de feina. I aquí a Catalunya n'hi ha molts, el més important, que és el d'Ull Estret, després a Burriac també n'hi ha una, Argentona, hi ha una Santa Coloma semblant a aquest d'aquí, del que tenim aquí a la penya. Sembla ser que a Montjuïc també hi havia hagut algun, però aquest no es coneix. I sempre estaven a la part de dalt, suposo que era per dominar el paisatge, a veure si venien o no venien els enemics, que era l'important, aleshores. que no vinguessin els enemics. Sí, com torres de guaita, no? Exacte. Però així aprofitaven i tenien tot el campament a dalt. Exactament. Això és el que feien. I en quant a la seva vida, era una vida que ja començaven amb l'agricultura, van començar amb el ferro, primer amb el bronzo, ferro, aleshores es feien ells, tant els estris, que podien ser, si eren els de cuina, podien ser de ceràmica. Després també treballaven a l'espart i aquestes coses per fer cistells i demés, i bueno, s'ho anaven fent tot ells. I era una civilització, no sé si de la civilització perquè ben bé no ho era, però que només es podria comparar actualment amb el que eren, quan va començar també l'Euskadi, o sigui, els bascos, no? Els bascos primitius eren, és el més semblant que pot haver als ibers. Suposem, inclús la llengua que ells parlaven, en aquesta exposició que hi ha al museu, hi ha una locució, o sigui, parlen, i se sent parlar el seu idioma, que és un idioma que s'entén però no es comprèn, o sigui, han aconseguit desxifrar les lletres, els sons, o sigui, saben que allò diu o o diu bé, però en canvi no se sap el que diuen, o sigui, s'entén però no es comprèn. I ho passen i és divertit veure perquè és un idioma clar. No s'entén el missatge, vols dir? No s'entén el que diu, no se saben el que vol dir, o sigui, les paraules que diuen no se sap què vol dir, però s'entenen, s'entenen, o sigui, que ja parlaven com nosaltres però no els entenem, no sabem què deien, entenem més o menys els sons però res més. I bé, hi ha imatges, hi ha so, i després posien tot una mena, doncs, mapes, planells, vídeos, on et van explicant coses. hi ha, doncs, això, no? O sigui, veus a vegades els poblats com eren, encara n'hi ha, hi ha moltes restes aquí a Catalunya, hi ha molts poblats i es poden conèixer. Inclús es va fer, la Generalitat va fer la ruta, la ruta dels ibers, que pots anar per tots els pobles que pertanyen a aquesta comunitat. Més de 21, hi ha llegit, més de 21 jaciments a tota Catalunya. Sí. Sí, i va fer una ruta, la Generalitat va fer una ruta, bueno, crec que va ser la Generalitat, suposo que acompanyada dels ajuntaments i de tothom, no? Van fer una ruta per poder-los seguir, poder-los veure. Això va començar, sobretot, més que re fa, doncs, no sé si uns 30 o 40 anys, que es van posar més en sèrio i van fer aquesta ruta. Aleshores, els van començar a, d'alguna manera, publicitar, o sigui, els van presentar perquè la gent sapigués que existien, perquè fins aleshores estava totalment abandonat. era com aquí a la banyada del mort, vull dir, saps? Hi havia quatre pedres, però no se'n parlava i ara ja l'estan ballant, l'estan arreglant, i possiblement m'hi facin algun vídeo, crec que jo, i m'imagino perquè tot arreu ho fan. I, bé, és una cosa, doncs, que cada vegada sembla que se li s'ha donat més importància. A part que van haver-hi molts segles, cap a... entre el 1300 i... durant cinc o sis segles va estar tot això, tot aquest tema molt abandonat, o sigui, els hiberts és com si no haguessin existit. Després va ser quan, a partir d'un cert moment, se m'han adonat que això era important, i aleshores és quan s'ha començat a estudiar, o sigui, que, de fet, cada vegada en sabem més. Que van quedar en l'oblit durant un temps, o no es va investigar sobre... Sí, sí, no, no, va quedar en l'oblit. La d'an mitjana, bueno, la d'an mitjana va ser un desastre, per segons què, i va quedar en l'oblit, en l'oblit, i després, doncs, sembla que s'ha recuperat. I, bé, ara comencen a moure-ho moltíssim. De fet, ara que deies això de la Ruta dels Ibers, hi ha un web que és rutadelsibers.cat, que engloba tots aquests jaciments que estan arreu de Catalunya, i al voltant d'aquestes les exposicions, les activitats, hi ha moltes activitats, com deies, infantils, per família, per saber com aprofitar els recursos naturals, com feien créixer els pobles, que és molt didàctic, també, és molt educatiu. Sí, així és. Aleshores, aquest era un poble, com ja hem dit, era un poble molt agrícola, però també treballava la metal·lúrgia, o sigui, va començar amb el ferro i també la plata, i a part de la plata per adornar-se, que feien cullerets, i a més tenien pedres, i, de fet, hi ha alguns que si els veus, dius, bueno, és que això ara tu podries posar, no?, polseres, anells, arrecades, també les espases, que van començar sent de bronzo i van acabar sent de ferro, perquè primer es va conèixer el bronzo i després el ferro. Ells vivien, ja eren jeràrquics, o sigui, tenien uns prínceps, per dir-los d'alguna manera, que eren els que manaven i que, a més, els seus descendants heredaven. O sigui, hi havia la gent al poble, però hi havia una jeràrquia, anava pujant fins a arribar als prínceps, que li deien ells, els prínceps que són els que, verdaderament, s'enduien tota la riquesa de la gent que treballava, o sigui, per el que cobraven, perquè aleshores ja hi vivia moneda, i es feien intercanvis també amb els fenicis i els cartaginesos, o sigui, uns portaven oli i els altres els donaven blat i tot això al rededor de la Mediterrània. I va ser un moment que va ser quan la Mediterrània es va expandir això a tot el llarg entre els fenicis, els grecs, els que passaven per Roma, i tot això va fer que els ibers arribessin aquí, que de fet els ibers eren d'aquí, però no se sap ben bé com va haver-hi un moment que deien que havien arribat d'una altra banda, de l'Àfrica, però no. Sembla ser, perquè encara no ho sàvem ben bé, que no, que els ibers no van venir de lloc, sinó que estaven aquí o van sortir d'aquí, vaja, res més. Que no van arribar a cap lloc. No van arribar a cap lloc. Que van ser els primers, de fet, els primers pobladors d'aquí. I aleshores... Clar, perquè escrits d'aquella època, a part de... Sí, ja n'ha escrit però no els entenem. Clar, el no poder entendre realment el que vol dir, potser l'Ai també explica una gràcia de història, sabem, no? Sabem el que és l'Ai, però no sabem... És possible que expliqui la seva història, o sigui, a més, encara s'estan descobrint coses, o sigui, el 1971 es va descobrir una senyora, una dona, que és com la dama d'Elche, que es diu la dama de Baza. I aleshores allà van trobant moltes coses, o sigui, que cada vegada més és un tema que en lloc d'anar-lo olvidant sembla que ens interessa i que aleshores anem acabant de concretar el que es feia i el que no es feia. Que també està, estic veient el museu, ah no, aquest està, el Museu Arqueològic Nacional, aquest suposo que està a Madrid, l'adama de Baza, que deies. L'adama de Baza, sí, n'hi ha tres d'importants, l'adama de Baza, l'adama d'Elche, i l'altra no recordo com es diu. Són dones a tamany real, bueno, l'adama d'Elche suposo que quasi tothom la deu recordar, que recorda molt a les falleres de València, que porten allò, les arracades aquelles, aquelles ensaïmades, aquelles ensaïmades a les orelles, doncs es pensa que les falleres de València segueixen bé, o sigui, tot això bé de, bueno, doncs això, l'adama d'Elche, no?, de l'època aquesta molt abans de Jesucrist. Sí, perquè allò és Alicant, no?, vol dir, València a tocar. Ells, a part de la, o sigui, ells escrivien i feien servir el torn, amb el qual teníem ceràmica, el torn ja estava inventat i feien, doncs, les peces de ceràmica, també teníem metalúrgia, que ja hem dit que feien plata i ferro, i també feien ceràmica. Amb la ceràmica, teníem diversos colors, un d'ells era el vermell, i també amb les gerres de ceràmica que es veuen aquí en el museu, doncs es veuen històries, o es veuen coses que passaven, com els egipcis, que dibuixaven, explicaven històries a través dels dibuixos. Explicaven històries, doncs això igualment, i clar, el que passa és que cada vegada se'n troben més, i això va omplint les pàgines per poder fer cada vegada més un llibre més complet de lo que eren ells. Perquè estic veient també que el web del Museu Arqueològic, que és MAC Barcelona, hi ha moltes... De fet, li diuen Museu Arqueològic de Barcelona, però ara, si vas allà i veus els papers... De Catalunya... Sí, li diuen de Catalunya, o sigui, ben bé, no sé si està gaire clar, els fulletos actuals, sembla que li dediquen més, que parlen més de Catalunya que de Barcelona, de fet està aquí a Barcelona, o sigui que és igual. Perquè veig que hi ha moltes estatuetes, molt petitones... Moltes, hi ha una espècie de ninotets, ferro, de ferro, que són com a exèrcits. Molt ben treballades. Molt ben treballades. I són com a exèrcits, o sigui, de fet, són quasi com ninets o aquells nanos que abans jugava als soldadets de plom, doncs és el mateix, exactament igual, o sigui, i com tu diguis, o sigui, molt dibuixades, molt treballades, totes diferents... Bueno, a tamany bastant, és a dir, les proporcions humanes, no? Sí. Vull dir, està bastant... Sí, les proporcions, em sembla que les teníem bastant clares, perquè inclús això de la dama d'ells i aquesta altra, la dama de Baza, és que hi ha... O sigui, en el museu hi ha la reproducció, o sigui, són còpies, però a tamany natural, perquè les autèntiques no es poden trasladar perquè tenen por que se'ls desfagin, saps? O sigui, són molt delicades i aleshores el que han fet per fer aquesta exposició, que suposo que anirà per altres bandes, és fer unes còpies per poder-les trasladar, però exactament igual. I, a més, són a tamany natural, o sigui, els ibers treballaven a tamany natural les cares d'aquestes dones, que són molt boniques. I, a més, de les dones, aquestes que hi ha allà, les dames, la dama de Baza i tal, aquesta exposició compta amb uns 500 objectes que han vingut de 38 museus, institucions, tant de Catalunya com d'Espanya i també de part de França. O sigui, que és una exposició que han portat coses de molts llocs per anar reconstruint. Els ibers, de fet, van estar per la part de la Mediterrània, des de més o menys, sí, a l'Acan, o per allà, a Múrcia, a Cartagena, i van arribar a la part de França, tot el sud de França, Marsella i Capallasses, o sigui, és tota una franja del Mediterrani. No es van endinsar gaire a la península ibèrica. Sí que s'hi van endinsar, però eren bastant diferents. o sigui, hi havia tres, per començar, parlaven idiomes diferents, o sigui, tres idiomes, que tots ells podries dir que eren ibers, però que era una parla diferent, o sigui, estaven dividits com en tres grups. Com dialectes, no? Sí, estaven dividits en tres grups, aquí a Espanya. Aleshores, ells eren una gent, era religiosa, com tothom, tenien les seves deeses, i feien actes d'això. Rituals. Rituals. Feien rituals, sobretot feien rituals. En l'exposició hi ha un cap amb un clau clavat a dalt, a sobre del cap. Vaja, algú que no l'estimava massa. No, sembla que això era com bastant normal, no ho sé. i feien sacrificis. Se suposa que no feien d'humans, però no està gaire clar, o sigui, eren sacrificis d'animals, els déus, però és possible que fessin també sacrificis humans. Cap amb un clau clavat. Sobretot els nens, sí, els nens, dels que neixien, la meitat es morien, primer per les malalties i totes aquestes coses, però també sembla que hi havia alguna cosa sobre aquest tema, però no està gaire clar. Tot això ho saben, ho podrien saber millor pels enterraments, com se sap, de moltes civilitzacions, que els enterraments diuen molt, perquè parlen de la roba, dels objectes, aquesta gent també l'enterraven amb moltes de les seves possessions, de les seves armes, però què passava? Que els incineraven, o sigui, a l'incinerar-los no ha quedat res, quasi res. Bé, potser les peces aquestes que les acompanyaven, els objectes, però que el cos com a tal, no, no? Ni el cos, les robes tampoc, se sap que anaven vestits així, com els romans, amb una tele de persones, amb una capa, que tenien talers, que es feien la roba ells mateixos, una roba molt senzilla, amb un manto per sobre i amb alguna escenefa de color vermell, de color blau, això ho hem vist una mica en les pel·lícules, no? Sí. Els romans ja vestien més o menys així, i les dones també anaven així vestides, s'adurnaven, això sí, en cullarets, polseres, rassalets, i arracades, totes aquestes coses també les tenien. I totes es dedicaven més o menys al tema rural o agrícola, això no sé si se sap massa... Sí, es dedicaven sobretot... I tant homes com dones. Agrícola, sí, el que passa és que les dones, la dona, com sempre, ha sigut una part bastant important, era una societat potser una mica matriarcal, perquè elles es dedicaven a la casa, a anar a buscar l'aigua, a fer el menjar... Bé, ja sabem de què estem parlant. Però, a part d'això, sembla que eren importants, o sigui, que tenien dret a la parla i a donar les seves opinions. Això també passava en moltes civilitzacions com l'egipcia, no? Que les dones estaven més considerades que inclús segons on avui en dia. Home, arriba a tenir una reina com Cleopatra, no? Vull dir, que són civilitzacions que sí que realment les dones han estat un puntal a nivell polític i històric. On es troben moltes coses d'aquestes és a Menorca, que hi ha tots aquells talajots de pedra. Ah, sí, cert. són taules que eren taules que eren taules que es suposa que de sacrifici i que estan totes enfocades cap a la mateixa banda, crec que és cap alers, cap a la sortida del sol i aleshores allà es feien sacrificis. no se sap ben bé com anava, però la fi dels talajots, que és això de Menorca, sobretot, aquestes pedres, perquè a Menorca no n'hi ha, a Menorca feien també tots aquests actes de ceremonies i tal, els feien, però en canvi no tenien les taules que té Menorca. Menorca està plena de taules i estan igual que estaven, o sigui, a més són molt impressionants. I la fi dels talajots va ser 550 anys abans de Crist, o sigui, que tot això estem parlant, doncs això, de més de 500 anys abans de Crist, més als 2.000 d'ara, 2.500, 3.000 anys. 3.000 anys, aproximadament. En quant a Menorca i Mallorca, tot això es va acabar amb l'arribada dels grecs i els punics que van arribar a Eivissa. Aleshores, totes aquestes històries dels hívers ja es van anar desfent. Van venir els romans i també van poder amb ells. Entre els grecs i els romans es van acabar els hívers. Perquè no sé si se sap, o sabres tu, no sé, Glòria, la quantitat, per exemple, d'hívers que van, és a dir, si va ser realment una població gran, extensa, és a dir, si van, perquè clar, on que tocaven sobretot a la Mediterrània, no? Extensa, sí, perquè extensa anaven des d'Itàlia, tot el sud de França, quasi mitja Espanya i alguna part del sud d'Àfrica. O sigui que, sí, extensa, es pot dir que era extensa. Milers. Era extensa, però clar, la gent abans s'ha multiplicat molt la terra en quant a la humanitat amb els últims anys, però és que fa quatre dies Barcelona i vivíem... Bueno, fa una mica de quatre anys. De quatre dies, però sí. Eren barris petits de pobles, sí, sí, totalment. Sí, a més, la gent a les hores no passava d'unes edats molt tempranes. Es morien molt joves, els nens, el 50% es morien, les dones als 22 anys pràcticament era la seva fi i els homes als 33. és el contrari que ara, o sigui, els homes vivien més, suposo que les dones estaven per el que dèiem abans, que treballaven al camp, que treballaven més i potser els homes els cuidaven més. La qüestió és que les dones morien cap als 22 anys i els homes cap als 33. Possiblement totes aquestes moses devien també la higiènica, no sabien què era. No, les malalties sense cura, no? Les malalties sense cura, la higiene... Igual una constipat era, no? Sí. Si no anem de... Exacte. no sobreviure-hi. Sí. El Magda, el que també fa... El Mag, el Museu d'Arquelegia... Sí. Té molt en compte, té molt en compte les dones. Aleshores es nota. I des de fa un temps s'apropa molt a lo que és la dona. I en aquest cas, també li dona importància a lo que és la dona perquè abans moltes exposicions es parlava de los hombres, los guerreros i poca cosa més. I en canvi, ara s'està començant a donar més importància a lo que és el tema de dones. Què més puc dir? A part dir que està ubicat en un indret força espectacular, també, per anar-hi al museu en si. El museu en si és un lloc, clar, és un edifici que l'han restaurat, crec que encara l'han de restaurar més, però està, és un edifici només que per l'arqueologia. La veritat és que jo no hi havia estat mai. No sé si és que no havíem fet cap exposició molt interessant o a mi no em havia interessat massa el tema fins ara, però és un museu que també val la pena anar-lo a veure. És una mica desconegut perquè, clar, tothom coneix el Palau Nacional, coneix la Fundació Miró, però hi ha moltes coses a Montjuïc molt interessants, inclús jardins. i hi ha molts jardins que no es coneixen. Després a Montjuïc també hi ha el Museu Militar a dalt i a cop l'Espanyol que de fet és un altre museu. I tant. El Caixa Fòrum també està per allà més o menys. I, bueno, sempre estan en continu... Montjuïc és un lloc que podrien fer-ho encara molt millor perquè hi ha llocs a països europeus en què hi ha poso una muntanya, per exemple, això a Alemanya ni alguna, que està plena de museus o també la illa dels museus a Berlín em sembla que és. I, per tant, no estaria malament que algú s'ho pensés. Però, clar, després ens trobem com el tema d'ara que s'està cuent amb la Colau que ja hem parlat altres dies que, bueno, què fem amb el museu de l'Hermitage, no? Sembla que això dels museus els dona una mica de... no sé, sembla que no els agradi, no? Sí, sembla que sigui una inversió que no suposa, com dir-ho, beneficis. No, però si no és cap inversió, perquè són franquícies. O sigui, la franquí... No, i a més, són un lloc de treball, també. El Google Heim, l'Hermitage, tot això són franquícies, amb la qual cosa no és una cosa que costi molt. No costa molt perquè... I a més, les obres te les porten, te les van canviant. Vull dir, no és... Penso jo que no... Penso que no és tan car com pugui semblar. I bé... Home, la inversió en cultura i això en llocs de treball, també, és a dir, la creació de... No sé quants llocs de treball serien per l'Hermitage aquí a Barcelona. Molts, molts, perquè no has de comptar només la gent que treballa a l'Hermitage, has de comptar els hotels, els restaurants, els sovrenirs, la roba, la roba perquè, bueno, ja saps, els russos venen aquí i es tornen bojos, se'n van a Precious de Gràcia i és una bogeria. Ara ja trobes dependentes parlant en russos i en xinès, o sigui. I estaria molt bé que Barcelona en un moment determinat va ser la ciutat del disseny, volien que fos, no ho ha acabat de ser del tot, ho va ser al rededor de les Olimpiades, però ara estaria molt bé que li dediquessin a la cultura, també. Ara, jo encara no l'he vist al museu de... ja ho hem comentat també, de les Drassanes. És un museu nou i... És a dir, les Drassanes... Les Drassanes ara és un museu. Abans era... Que abans es feien també exposicions. Abans feien exposicions de marítim, o sigui, de vaixells, de vaixells. i ara... Ara l'han convertit en un altre tipus de museu, almenys una part important. La setmana que ve anirem a veure'l. Ah, mira, perfecte. Espero anar-lo a veure perquè estic parlant d'una cosa que no conec i no m'agrada parlar de temes que desconec, no? Clar, jo conec per la faceta més de la part marítima, és a dir, de les exposicions que s'han fet sempre relacionades amb el món naval. Sí, però ara l'han canviat però exactament no sé com... què hi ha. No sé què és el que hi ha i m'interessaria molt veure'l. És per anar-hi. A més que té un pont... Venim un... Ja ho diré bé, que tenim un pont de tres dies, no? El dilluns. Sí, que és festiu. El que no sé si els dilluns, com sempre, estan oberts o estan tancats. Recordeu sempre de mirar l'horari i confirmar si està oberts. Si s'ha de comprar entrada anticipada, que sovint també... Això és el que diuen sempre, però vaja, els museus poques vegades tens problema menys que sigui una d'aquestes exposicions com aquesta que hi ha del... en aquell... del Clim. La que en vam parlar, no? Sí, la que en vam parlar. Aquelles diuen que te les treguis per endavant perquè si no sí que pots tenir problemes. Aquelles on diumenge pots tenir problemes, però les altres és més difícil. És més difícil. Què més podem dir? Pots preguntar-te també quanta estona vas estar i en aquest enigma iber? Com sempre, hi ha les pel·lícules que a vegades duren un quart d'hora. Aquesta vaig estar com una hora i pico. Déu-n'hi-do. Vaig estar una hora i pico. Vaig estar una hora i pico llegint, mirant, potser tampoc... era un dia gaire... Vaig entrar plovent, vaig sortir amb sol, vull dir, també feia. Una mica. I a més, una cica d'art a dintre, no? Com sempre, les botigues tenen de tot, les botigues de tot referent als íbers. Tenen llibres d'artista, no crec, no? Llibres d'artista, no m'hi vaig fixar, però tenien llibres dels íbers, tants com volguessis, i sempre hi ha coses pels nens i, bé, a part de l'exposició, també val la pena mirar les ventes de tot el que tenen perquè sempre pots complementar el que és l'exposició mirant els llibres i demés, no? Està bé. Està bé. I, a veure, si acabem de parlar dels íbers, després dels íbers acaben venir els celtíbers, els celtes, els maures, hi ha gent que jo ni la coneixia, nomides, libis, aquests van venir del nord d'Àfrica. Bueno, els libis abans de ser libios. Celtes són els únics que m'han sonat, eh? La resta diria que no. Sí, els celtíbers eren abans que els celtes, però els celtes venien del nord, venien de... bueno, el que era de ser Gran Bretanya i per allà dalt. I després hi ha uns que es deien que aquests no els he sentit mai, o els cícols. Després vam parlar dels sares, dels baleàrics. Aquests sí, aquests eren baleàrics, seren d'altres i llavors. Bé, és... és molt àmpli tot el que expliquen, molt didàctic, ja et dic, es pot anar perfectament amb els nanos. I després hi ha una cosa, això també ho hem dit, no?, que era molt semblant a l'idioma, a l'eusquera, quan se sent parlar que no entens res de res. Però sona com... Sona com l'eusquera. Sona com l'eusquera, allò que dius, bueno, què estan dient, no?, ho mengeu en temps perquè són llatins, però clar, aquests, a més, són idiomes molt antics i molt tancats i costen t'entendre. Després hi ha una cosa que és interessant que és una llàmina on abans escrivien, no tenien paper, aquests encara no tenien paper, però sí que tenien plom i escrivien amb làmines de plom i s'han trobat moltes làmines de plom que... Amb inscripcions, amb inscripcions, que el que dèiem abans es poden llegir però no es poden entendre perquè sabem que allò és una A i que allò és una B de so, però en canvi no sabem el que volen dir. i, bueno, potser amb més temps i quan vagin descobrint més zones, perquè cada vegada en venien més, com dèiem, aquí a Catalunya, no sé si hi ha una vintena, doncs ja anirem sabent què és el que diuen, se suposa, no? Que m'encantaria saber i entendre també una mica com realment arriben a dexifrar aquests llenguatges, perquè, clar, m'imagino que en algun moment han de connectar que allò refereix a una lletra o a una paraula, no? Bé, hi ha uns idiomes que ara no et sé dir quins són d'aquests dels, si no són dels assíris, si semblen, que hi ha una pedra que es diu la pedra Roseta, sí, que està allà, ho vam comentar algun dia, crec, crec que és allà, al museu de Londres, sí, potser, i, bueno, allà hi ha tres idiomes, un darrere a l'altre, van entendre, i amb això em sembla que va passar més o menys el mateix, van trobar una làmina de ploma escrita, i a partir d'aquí van començar a treballar i van començar a entendre algunes coses. Perquè estic veient la làmina que la tenen publicada a una fotografia a la pàgina del museu i hi ha símbols com un asterisc, o una rodona amb una creu al mig, vull dir que, clar, o una M, alguna se n'enganyó, una D al revés, una Q, però, clar, a ulls nostres amb la nostra escriptura i amb les nostres lletres, clar. vull dir, després he estat llegint que en Picasso va tindre molt a veure amb els, o sigui, ell va agafar molta idea del que eren els llibres en quant al cubisme i demés, perquè en el 1906 en Picasso amb el Louvre que va començar a portar coses i va començar a ensenyar coses dels llibres i tal, aleshores se m'ha adonat que va ser quan va fer allò de les Mademoiselles de Dignong i tot aquell tema de cubisme i es veu que té alguna cosa a veure perquè el Picasso es va quedar molt, aturat, o sigui, quan va conèixer el que eren els llibres i a partir d'aquí va fer coses que d'alguna manera tenen relació amb ells en quant a això, no? De formes, de formes, fer llenguatge artístic seu basant-se o inspirant-se. Això és el que diuen, jo no ho acabo d'entendre massa perquè, clar, el cubisme és molt quadrat i, en canvi, els llibres eren molt detallistes, les dones les seien perfectes amb una realitat augmentada que era molt forta, no? Però, bueno, sembla ser que això és el que diuen els experts i, per tant, ho acceptem, no? Això, ho acceptem. Si vols que acabem de repassar alguna cosa més, Glòria. Bé, doncs, no sé què més dir, que... Que... Que hi aneu, no? Era com al principi, va ser també el principi de l'oristocràcia, per allò que dèiem, no? que ja hi havia prínceps i res, que ho anaven heredant i que eren mercaders, o sigui, tot això venia també, intercanviaven amb els romans i els cartaginesos cap al final i això va ser catastròfic pels ibers. Quan van arribar aquí els romans i els cartaginesos es van acabar els ibers. Els van acabar perquè ells venien amb una cultura que els ibers la van adaptar i van anar adaptant-se a totes les coses que els importaven de fora, tant els romans com els cartaginesos i, aleshores, ja es van començar a barrejar, barrejar i es van acabar els ibers. I, aleshores, vam seguir amb els romans i tota la història. No ho deixen de ser els nostres avantpassats, com deies. I tant. Dels ibers venim. Dels ibers venim. Bé, encara estem a la península ibèrica. No sé. Sí, i encara la denominem com a tal. Encara la denominem península ibèrica, sí. Totalment. Serà per ells, tants anys, 2.000, gairebé 500, que comentàvem. Doncs, Glòria, si vols deixem aquí l'espai d'avui. Recordem aquesta exposició a l'Enigma Iber al Museu d'Arqueologia de Catalunya que està a tocar a Pobles Seca de Montjuïc amb aquesta història i cultura d'aquests pobles ibers que van viure i vindre, no sabem si estaven aquí a la façana mediterrània d'aquesta península. També hi ha un vídeo que hem penjat nosaltres al nostre Twitter, que és un vídeo del YouTube, que és una visita guiada durant uns 25 minuts, crec, graver 30, que és una visita guiada virtual, però segur que val la pena anar-hi, però per si algú vol fer un petit tast. Està bé, aquest vídeo està bé, o sigui, val la pena entrar-hi perquè et fas una idea molt clara de lo que és l'exposició, o sigui, està bé. Doncs va, que hi vagin tant al nostre Twitter com a l'exposició. Molt bé. Glòria, que visqui la cultura i les exposicions. Gràcies. Fins la setmana vinent. Fins la setmana vinent. Fins la setmana vinent. Fins la setmana vinent. What's come over me feels like I'm somebody else. I get overwhelmed so easily. My anxiety keeps me silent when I try to speak. What's come over me feels like I'm somebody else. I get overwhelmed. My anxiety creeps inside of me makes it hard to breathe what's come over me feels like I'm somebody else. I get overwhelmed so easily. My anxiety keeps me silent when I try to speak. I get overwhelmed so easily. My anxiety creeps inside of me makes it hard to breathe what's come over me feels like I'm somebody else. I get overwhelmed so easily. My anxiety creeps inside of me makes it hard to breathe what's come over me feels like I'm somebody else. I get overwhelmed so easily. My anxiety keeps me silent when I try to speak. My anxiety keeps me silent when I try to speak. My anxiety keeps me silent when I try to speak what's come over me feels like I'm somebody else. I get overwhelmed. I get overwhelmed. I get overwhelmed. I Should be fine, but it's all too much. I Should be fine. But I'm not I get overwhelmed so easily My anxiety creeps inside of me Makes it hard to breathe What's come over me feels like I'm somebody else I get overwhelmed I get overwhelmed Good for you, I guess you moved on really easily You found a new girl and it only took a couple weeks Remember when you said that you wanted to give me the world Good for you, I guess that you've been working on yourself I guess the therapist I found for you should really help Now you can be a better man for your brand new girl Good for you, you look happy and healthy Not me, if you ever cared to ask Good for you, you're doing great out there without me Baby, gotta wish that I could do that I've lost my mind, I've spent the night crying On the floor of my bathroom But you're so unexpected, I really don't get it I guess good for you Good for you, I guess you're getting everything you want You've got a new car and your career's really taking off It's like we never even happened, baby What the fuck is up with that? And good for you, it's like you never even met me Remember when you swore to God I was the only person who ever got you Well, screw that, screw you You will never have to hurt the way you know that I do Well, good for you, you look happy and healthy Not me, if you ever cared to ask Good for you, you're doing great out there without me Baby, gotta wish that I could do that I've lost my mind, I've spent the night Crying on the floor of my bathroom But you're so unexpected, I really don't get it I guess good for you Maybe I'm too emotional But your apathy's like a wound in salt Maybe I'm too emotional Maybe you never cared at all Maybe I'm too emotional Your apathy is like a wound in salt Maybe I'm too emotional Maybe you never cared at all Good for you, you look happy and healthy Not me, if you ever cared to ask Good for you, you're doing great out there without me Baby, like a damn sociopath I've lost my mind, I've spent the night Crying on the floor of my bathroom But you're so unexpected, I really don't get it But I guess it's good for you Well, good for you, I guess you moved on really easily Minimum Minimum Diagon Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum Minimum On perd notre temps, on reste perdre tout le temps Loin de nous, ni l'un ni l'autre ni rap Perdu, perdu, perdu temps Perdu, tous ces gens m'avaient prévenu On baisse ça, on l'a voulu Perdu, sans s'entendre sur notre ébu On s'ennuie fort, on se tue Perdu, perdu, perdu Tous ces gens m'avaient prévenu On se déchire, on se tue Je vais avoir l'habitude, mais ces derniers mois J'ai flanché, loin de toi, loin de moi Sans prendre la mesure de ce qui m'arrivait Et c'est arrivé, sans le voir venir Notoriété oblige J'y prends bien du plaisir, même si j'y perds ma liberté Vouloir trop réussir La pression du succès Des gens, les autres Donc est-ce qu'on va devenir ? Perdu, tous ces gens m'avaient prévenu On baisse ça, on l'a voulu Perdu, sans s'entendre sur notre ébu On s'ennuie fort, on se tue Perdu, perdu, perdu Perdu, tous ces gens m'avaient prévenu On se déchire, on se tue Loin de nous, loin de nous Loin de nous, loin de nous Ni l'un, ni l'autre, ni rien Loin de nous, loin de nous Loin de nous Perdu, tous ces gens m'avaient prévenu On baisse ça, on l'a voulu Perdu, sans s'entendre sur notre ébu On s'ennuie fort, on se tue Perdu, perdu, perdu Perdu, tous ces gens m'avaient prévenu On se déchire, on se tue Ça me manque les jours tendres du début À s'aimer pour la première fois Loin de nous, loin de nous Loin de nous, ni l'un, ni l'autre, ni rien I found a love for me Darling, just dive right in Follow my lead I found a girl Beautiful and sweet Well, I never knew you were There's someone waiting for me Cause we were just kids when we fell in love Not knowing what it was I will not give you up this time Darling, just kiss me slow Your heart is all I own And in your eyes, you're holding mine Baby, I'm dancing in the dark With you between my arms Barefoot on the grass Listening to our favorite song When you said you looked a mess When you said you looked a mess I whispered underneath my breath But you heard it Darling, you look perfect tonight Well, I found a man Stronger than anyone I know He shares my dreams I hope that someday We'll share our home I found love To carry more than just my secrets To carry love To carry children of our own We are still kids But we're so in love Fighting against all odds I know we'll be alright This time Darling, just hold my hand Be your girl, you'll be my man And I see my future in your eyes Well, baby, I'm dancing in the dark With you between my arms Barefoot on the grass While listening to our favorite song When I saw you in that dress Looking so beautiful I don't deserve this Darling, you look perfect tonight No, no, no Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda Us informa aquí Olián Sabrí Elsa Artadi No serà la vicepresidenta Del govern de Pere Aragonès Ni ocuparà la cartera d'economia Segons ha avançat El diari La Vanguardia Ha confirmat Catalunya Ràdio La vicepresidenta de Junts per Catalunya Que estava cridada a ser la dona forta Del partit del president Puigdemont Al pròxim govern de coalició amb Esquerra Ha comunicat al número 2 del partit Jordi Sánchez La decisió de no formar part Del nou executiu I de continuar De voler continuar A l'Ajuntament de Barcelona Notícies breus Gerard López El Tribunal Constitucional Ha admès a tràmit El recurs Que el Parlament de les Illes Va presentar Contra els pressupostos De l'Estat Perquè no va atendre El règim insular Aquesta és una iniciativa Impulsada pels sobrionistes I que va tenir el suport Del PP I de Ciutadans Socialistes I Podem S'hi van oposar Palma Lali Ferrer Bona tarda Bona tarda Les formacions que l'impulsen Consideren Que el pressupost espanyol No reconeix el factor insular I per tant Les Illes Balears Queden infrafinançades Josep Castells És el portaveu De més per Menorca I això vol dir Que el Tribunal Constitucional Dirà per primera vegada En la història Si quan la Constitució Diu Que cal atendre De forma assenyalada El fet insular Això serveix per alguna cosa O no serveix per res Les Illes són les terceres Per la cua Pel que fa a inversions estatals Lali Ferrer Catalunya Ràdio Palma La demanda d'aliments I productes De primera necessitat Als centres de càritas No s'atura Només a les comarques De Girona Va créixer el 2020 D'un 43% Van atendre 19.000 persones Girona Fèlix Martín Hola, bona tarda Càritas Girona Va atendre l'any passat 29.000 persones Globalment això és un 21% Més que l'any anterior Però el percentatge Es duplica Si ens fixem només En el servei Per cobrir necessitats bàsiques Dolors Puiglavall Directora de l'entitat A Girona Hi ha hagut un creixement Desorbitat Del 43% En relació al 2019 Dels participants En servei d'aliments I una de cada 5 persones Ateses per Càritas Girona el 2020 S'han quedat directament Sense ingressos Fèlix Martín Catalunya Ràdio Girona La investigació científica Sobre l'origen De Cristòfor Colom Enfila la recta final Amb l'estudi De l'ADN De les restes Òssies Atribuïdes Al descobridor I també A dos dels seus familiars La recerca Que es va paralitzar Durant 16 anys A l'espera D'un avenç tecnològic Que està ja disponible Diu que l'anàlisi Pot començar D'aquí a dues o tres setmanes Amb l'objectiu Que les conclusions Es puguin presentar El pròxim dia 12 d'octubre La Fira Mediterrània Tindrà aquest any El seu primer obrador D'arrel Un laboratori de creació Per donar suport Als artistes El certamen es farà Del 14 al 17 d'octubre Manresa Nàtia Dell L'obrador d'arrel Amb 14 propostes Per a aquesta edició Vol donar continuïtat A l'engròs Als laboratoris De creació De la Fira Espais d'experimentació Per a propostes d'arrel De mirada contemporània Ho explica El seu director Jordi Fosses És el programa D'acompanyament A tots aquells projectes Artístics Que treballen Amb aquests materials Amb el patrimoni material Amb la cultura popular Amb l'arrel Però que ens ho fan Per interpel·lar-nos avui A més projectes Que ens obrin noves mirades Que ens proposin nous reptes Fosses també ha pensat Que l'espectacle inaugural De la 24è edició Serà trencadís Amb el debut De l'Orquestra De Músiques D'Arrel de Catalunya Una nova formació Integrada per 31 joves I ara la cantant Nordamericana Demi Lovato Que s'ha declarat Persona no binària L'artista Ha revelat A les xarxes socials Que pren aquesta decisió Després d'un període De teràpia I autorreflexió I la fa pública Per ajudar altres persones A fer el pas D'anunciar-ho al seu entorn A partir d'ara Lovato passa a utilitzar Pronoms neutres Com Dei o Dem Justament avui El programa Independents Dicat Dedica un especial Als artistes De gènere no binari Des de la pionera De l'electrònica Wendy Carlos Fins al jove Cantant de Vilanova I la Geltrú Bonite Passant per Sam Smith Kate Tempest O Arca Esports Sònia Leart Les jugadores del Barça Celebraran avui El títol De Champions Amb els aficionats Presents a l'estadi Johan Cruyff On juguen partit de Lliga Contra l'Atlètic de Bilbao Les mesures anti-Covid Limiten l'accés A uns mil socis Al partit Des d'un quart de nou I quan s'acabi Hi haurà festa I parlaments De les jugadores A segon El Sabell Juga el Corcon D'aquí una hora En un partit decisiu Per la permanència L'Espanyol Per la seva banda Es podria proclamar Campió Si el Mallorca Per aquesta tarda A Tenerife A la Lliga CB de Bàsquet Barça-Bascon N'hi ha un quart de deu A l'últim partit Dels Blaugrana Abans de la Final Four De l'Eurolliga En futbol Sala A les 7 Indústria Santa Coloma Valdepenyes I a la Lliga Sobaldambol A dos quarts de nou Granollers Logroño Fins aquí Les notícies Tot seguit Les notícies De Sant Just Bona tarda Us informa Lua López El projecte d'Ambici sense edat Ha començat una campanya Per aconseguir voluntaris I voluntàries Que hi vulguin participar Ambici sense edat A Sant Just Desvern És un dels projectes De Sant Just Solidari Que mitjançant Un programa De voluntariat social Vol retornar La capacitat D'anar en bicicleta I fer sentir el vent A la cara A persones grans O amb alguna discapacitat Actualment Ja estan en marxa Però necessiten ampliar La família del voluntariat Això ho han fet Començant a cercar Persones Que tinguin Més de 18 anys I ganes d'ajudar Assenyalaven per això Que el voluntari O voluntària Tindrà en tot moment Una flexibilitat màxima Perquè el temps de dedicació Se'l marca cadascú Aconseguirà D'aquesta manera Millorar la salut El benestar I la qualitat de vida De persones grans O amb alguna discapacitat I lluitar contra La solitud no volguda També contribuirà A crear una societat On la ciutadania Activa Generi felicitat A les persones Que ho necessitin I realitza una activitat Saludable Innovadora I molt gratificant Per fer-ho Només s'ha de trucar Sant Just Solidari Al 93 473 6584 O escanejar El codi QR Que trobareu A la pàgina web De Radio d'Esvern I a les xarxes socials D'Ambici sense edat Per aconseguir Més informació Solida Solida Tancarrobamiga I a Eurecat A través del projecte Laboratori d'Innovació Tèxtil Finançat per l'art I en col·laboració Amb la iniciativa Maresma Reimàgin Tèxtil Organitzen la jornada Workshop Upcycling Disseny i Metodologia Liderada per Atrapolab A gent especialitzat En formació En reciclatge tèxtil I upcycling El workshop Serà gratuït Finançat per projecte I tindrà una durada De 5 dies Amb una sessió en línia I 4 sessions presencials El workshop Està orientat A dissenyar Una metodologia Per a crear una peça A partir de roba I tèxtils En desús Amb l'objectiu De sistematitzar El seu procés De confecció Les places Són limitades I ja s'han obert Les inscripcions Que es poden fer Mitjançant el formulari Que trobareu a la pàgina web De Ràdio d'Esvern Que l'assenyalar Que no es pot assistir Només a una sessió Que cal completar El workshop sencer Que es durà a terme Entre el 4 i el 10 de juny Del 2021 El de Film Festival El Festival Internacional De Cinema D'Autor de Barcelona Ha decidit afavorir La descentralització Del festival I ampliar la difusió Més enllà De la ciutat de Barcelona El festival presenta El millor cinema Internacional contemporani I inèdit Els nostres cinemes És una iniciativa De Nou Cinemart Una difusora audiovisual Especialitzada En la promoció I difusió De cinema contemporani El Dà Va celebrar La seva primera edició El 2011 Per aconseguir Aquesta descentralització El Casal de Joves De Sant Jus Projecta Aquest dissabte 22 de maig A les 6 de la tarda La pel·lícula El teléfono del viento De Novojiro Suwa El llargmetratge Explica la història De l'Aro De 17 anys Que comprèn Un llarg viatge A través del Japó Per buscar respostes En una ciutat on el 2011 El devastador tsunami Es va endur El seu germà I els seus pares Aquest viatge Porta la jove Encara aturmentada Per la pèrdua Des d'Hiroshima Fins a Tokio Fukushima Yotsuchi On una vegada Va ser casa seva En el camí Es troben altres persones I les històries De les seves pèrdues I això està tot Pel butlletí De les 6 de la tarda Tornem amb més informació Als enjust notícies Complet De les 7 del vespre Fins ara mateix No marxeu Mireia Belmonte Laia Palau Laia Sanz Maria Vicente I Alexia Putellas Juntes Sumen més de 140 títols esportius I tu estàs perdent No saps A què t'estàs perdent I tu perds des de fa molt De veritat tu vols seguir perdent Si no veus esport femení T'estàs perdent la meitat de l'espectacle Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya La Generalitat de Catalunya I la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Col·labora Ràdio d'Esvern A Sant Just Canviem el xip Iniciem la implantació D'un nou model de recollida De residus domèstics Per reciclar més i millor Un nou sistema En què els contenidors De les fraccions orgànica i resta S'obriran amb targeta Saps com funciona? Informa-te en el web Santjust.cat barra residus I els perfils de Twitter i Instagram Arroba Sant Just Residus Utilitza la targeta I recicla més i millor Pel medi ambient A Sant Just Canviem el xip Ajuntament de Sant Just d'Esverns Com protegir-nos de la Covid-19 En el dia a dia? Millor a l'exterior Que a l'interior Millor amb poques persones Que amb moltes Millor dins la teva bombolla Que a fora Millor poc temps Que amb molt temps Millor persones de risc baix Que de risc cal Informa-te'n a CanalSalut.gencat.cat Sistema de Salut de Catalunya Generalitat de Catalunya Ràdiun 2B Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Madero Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit