MACBA: "En temps real" — Art conceptual català, Col·lecció Rafael Tous, Fina Miralles i el llegat del Metrònom

Ell és Eduardo Vianello i aquest tema es diu abronzatíssima, que la traducció de l'italital català bàsicament seria molt morena. Aprofitem que cau aquest calor, aquest caldo, que ja sembla caldo d'agost gairebé, per començar amb un tema musical una mica més refrescant. Així que amb aquest tema musical us donem la benvinguda a tots i a totes a la plaça Mireia d'aquest dimecres 9 de juny. 5 i 11 de la tarda, benvinguts a tots i a totes. Pel programa d'avui us fem el sumari a continuació, començarem parlant amb la Glòria Conesa, que la tenim aquí a l'estudi. Parlarem d'una exposició que podeu trobar a una de les sales del MACBA, Barcelona, es diu en temps real, és art conceptual de Rafel Tous. És una mostra de la col·lecció que l'empresari Macenes, vinculat al món del tèxtil i també col·leccionista, va donar al museu ja farà gairebé un any. L'exposició, per si voleu saber, teniu temps per visitar-la fins al gener del 2022. Seguirem amb els nois de la tertúlia de cinema, tot i que trobarem a faltar el Pol i el Víctor, perquè, com bé sabeu, ara aquests dies són els exàmens de les paules a l'activitat, així que estan més que concentrats per estudiar aquests exàmens que els hi queden entre avui i demà, crec que acaben. Així que no els tindrem amb ells dos, però tindrem a l'Alías, tindrem al Víctor i, perdó, al Víctor, no, al Marco i crec que també a l'Enric. Saltarem a la segona hora per sentir-nos una mica més, encara, si podem, a l'estiu, perquè la setmana passada l'Oriol Lluc ens va acomiadar amb la promesa de portar un espai sobre el món del mar, la navegació i els mariners. I així ho ha fet. A més, ens hem anat, diguéssim, a volcar a un dels referents lingüistes, que és Víctor Pàmies, en el qual ell ha agrupat en el seu refrenyer temàtic on hi trobem més de 211 dites o refrenys sobre el mar i gairebé 227 sobre els mariners. Ho podeu trobar al web temàtic.dites.cat. Avui l'Oriol Lluc ens desfarà algunes expressions i frases, com per exemple plegar veles, que cada pal aguanti la seva vela, gavines en terra temporal a la mar o donar peixets. Són algunes de les que ens explicarà. I per acabar el programa d'avui, Espai d'Economia en Temps de Covid, avui resoldrem, o intentarem fer-ho, la qüestió de per què s'està generant tanta inflació arreu del món. Parlem de les inciències en les matèries primes, també la caiguda de l'IPC en el passat 2020 i també de la massa monetària retraiguda. Si voleu aprendre una mica més d'aquests termes econòmics, ja heu d'esperar fins la segona hora. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú fa aquesta, no? No, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, pessigolla. La colla pessigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esverm. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoeix mal o algo? Socorro! Ràdio d'Esverm. FM 98.1 Ens acompanya per entrar a l'espai amb la Glòria que coneix aquest tema musical, que és la banda sonora de la pel·lícula Call Me By Your Name. El tema es diu Mystery of Love, de Suhan Stevens. Si voleu escoltar-la, heu d'anar, òbviament, a alguna platàfona per fer-ho. I és el tema que ahir ens vam quedar mitges. Teníem ganes també de que sonés, així que així ho fem. I també saludem la Glòria. Òbviament, Glòria, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, ben tornada a la ràdio, que si està força fresc, eh? O s'està molt bé aquí dintre. Tothom diu el mateix. Quan entra, dic, mira, però feixo quedar-me aquí dins, que a fora. Dic, no, no, entreu, entreu, i tant. Aquí tenim aire acondicionat. Tornem a anar de ruta, a més per Barcelona, que crec que cau un caldo important. Important, Jonathan, aquest matí, uf! Sí, sí, molt fort, molt fort. La ciutat no ventila igual que aquí. Contaminació... Allà, sents aquella xofú que diuen de Barcelona, que es nota, es nota. I la humedat. I, a més, el MAC va estar una mica en el rovell de l'ou, per tant, també és entrat fins al cor. Fins al cor. De Barcelona. Sí. Directament. Al centre, el mateix, allà, en aquella plaça, que allò és un caldo de... Bueno, de tot. Sí, segueixen a haver-hi els skaters, no? Tots estan allà, i, a més, pujar i baixar les skaters, t'has de... Bueno, perdó, t'apart el nas i aquelles coses que passen fins que arribes al MAC. De vegades estàs allà, la cosa ja canvia. Sí, és com una... Però aquella plaça és tremenda, tan maca que és i tan... Bueno, tan descuidada, no? Perquè la cuida, però... Bueno, és igual. És una mica de tots, no? És del poble, aquella plaça. Però sí, entrem dins del MAC, perquè segurament estarem més fresquets, també. Estem fresquets. Segurament. I anem a veure aquest art conceptual. A mi em costa d'entendre, eh? L'art conceptual, he de dir. L'art conceptual et costa d'entendre. Bé, l'art conceptual, doncs mira, precisament és una de les coses que anava a dir. És, per a la gent que li costa d'entendre l'art conceptual, ja no parlo d'aquests que se n'enriuen, això ja no. Però els que tenen interès per conèixer'l, crec que és una manera, una exposició que està molt bé. Primera, perquè tots els artistes són catalans. Després, perquè s'entén molt bé. Perquè tens, si vols, pots anar un dia que te l'expliquin. I, a part, com que és d'aquí, doncs jo penso que s'entén, no? Perquè, a més, és un art que és activista, està polititzat, perquè... Polititzat, sí, ho dic bé, perquè és dels anys 70-80, quan va acabar la guerra, i pot ser que et doni per entendre, ja d'una vegada, el que és l'art conceptual, no? O sigui, que no és el que tu estàs veient, sinó és el que t'està dient. O sigui, no és allò, tu quan veus una obra d'en Goya, doncs saps el que estàs veient, unes persones que ballen, o unes gitana, o el que sigui, no? En canvi, ara aquí no. Aquí, tu quan veus allò, t'has d'imaginar el que t'estan dient. I, al principi, pot semblar molt difícil, però la que t'hi fiques, a mi és l'únic... O sigui, és l'art que ara m'interessa, o sigui, ja des de molts anys és l'art que ja entenc. O sigui, em costa menys entendre una exposició on hi ha un miral, que possiblement molta gent no sap qui és, que no, doncs una cosa d'en Goya, l'entenc molt més, no? L'entenc més perquè potser és el plug meu el que he estudiat i m'agrada. Clar, aquí tens un avantatge, jugues amb avantatge. Però, clar, a l'art conceptual, per exemple, he vist algunes peces d'aquest espai, no? D'aquestes peces de la col·lecció de Rafael Tous. Sí. I, clar, és a dir, cadascú interpreta el que li vol transmetre l'artista a través d'aquella peça. És a dir, hi ha tantes interpretacions com persones mirin l'obra. Exacte, sí. És així. O sigui, l'artista et vol dir alguna cosa, i t'ho diu. Però, a part d'això, hi ha obres amb les que tu t'imagines el que et vol dir, que potser no és el que t'està dient. O sigui, que, bueno, jo el trobo... És que, en aquesta exposició, hi ha coses que, per el que dèiem, no?, són artistes nostres, que no és el mateix el pensament que pugui tindre un artista nord-americà dels anys 40 o 50 que pugui dir-te un artista català dels anys 40. O sigui, és totalment diferent. Aleshores, el ser d'aquí potser s'entén més que si vas a veure una cosa d'Estats Units. Per tant, per entendre l'art conceptual trobo que és una molt bona exposició. Una molt bona exposició. I ja et dic, si vas amb una visita guiada, encara més. Clar, això et deu ajudar bastant, no? En el teu cas, suposo que no l'has fet guiada. No. T'has autoguiat. No, no l'he fet guiada. Entre altres coses, perquè em sembla que les visites guiades són el divendres a la tarda. A mi m'agraden les visites guiades. Però el que tenen és que va molta gent, costa molt d'entendre el que diuen. I, bé, si et llegeixes les crítiques de l'avantguàrdia, del periòdico, i agafes els fulletons que et donen allà, doncs és quasi com una visita guiada. Les audioguies són més pràctiques, algun cop ho hem comentat, no? Les audioguies. Les audioguies no acostumo agafar-les, però sí, també estan molt bé perquè les audioguies generalment només es fixen en unes certes obres, no en totes. O sigui que per les que ells et diuen, doncs estan molt bé. El que passa és que no totes estan en l'audioguia, només les més interessants. Clar, potser et perds part, no, d'ella? Sí, possiblement. I aquesta de... Del Rafael Toms. Sí, clar, es diu en temps real, en tempo real o en real time, perquè està traduït a diferents idiomes, no? Què hi trobes allà? Perquè per internet, si intentes buscar, obviament trobes algunes fotografies de l'exposició molt variades. Sí. De peces molt variades, em refereixo. Sí, perquè els artistes són molt variats, però tots són, com ja hem comentat, de mitjans del segle passat cap aquí, o sigui, dels 50, 60, 70, 80, i pràcticament els has de... Si no els coneixes, potser costa una mica, però són els més coneguts que hi ha, són els personatges, quasi tots són catalans, dels més coneguts, o sigui que, per entendre aquest art d'aquesta època, d'artistes catalans, torno a dir que val la pena anar a veure-la. Val molt la pena anar-la a veure. Llavors, què hi trobem, per exemple? Perquè clar, és una col·lecció d'un artista que va donar o cedir, no sé quina és la paraula, al Magba, no? Sí, va donar. Sí, va donar directament a aquesta col·lecció. Cedir vol dir que la deixen 50 o 100 anys i que els hereus la poden reclamar. Aquesta no. Aquesta està donada. Val, sí, és del Magba. Fa un any va donar 1.100 obres al Magba. Això és moltíssim, però moltíssim, perquè a més són obres que ara estan reconegudes. Quan ell les comprava, no. Ell va començar a comprar les obres a artistes no coneguts, anant a exposicions a Sabadell, a Martorell, a pobles on hi havia artistes catalans que es posaven i va començar a comprar. I resulta que aquests artistes, la majoria han estat reconeguts. Tenia molt d'ull, diria jo, per el que li agradava. Només comprava el que li agradava, però el que li agradava ha resultat ser tot molt bo. O sigui, de molt bons artistes i després molt reconeguts. Però reconeguts a través que ja donés aquest fons? O és a dir, quan ja... No, no, no. No. Aquest fons s'ha donat ara, o sigui, fa un... Sí, fa un any. Fa un any que l'ha donat i ara s'ha començat a exposar. Però aquests artistes són reconeguts des dels anys 80, 90, alguns, 2000, 2010. o sigui, que han estat... Al final, doncs, tenia tota la raó i va saber què comprar molt bé. Va saber què comprar molt bé. Llavors, estan, diguéssim, tots junts o està... Com es presenten aquestes obres? Clar, són diferents artistes, suposo que cadascuna també... Estava rejant, no està cronològic perquè no té cap sentit i aleshores ha estat tota una planta sencera. Després hi ha una exposició al tercer pis i després hi ha una de Miralda a la capella. Si no m'equivoco, és la del Miralda, que està a la capella. La capella, no sé si heu estat, qui no hagués estat, és una capella, tal qual, és la capella, que està anaccionada al magba, o sigui, està separada però forma part del magba en quant a col·leccions perquè li deixen exposant allà. I bé, doncs allà també hi ha unes quantes peces, encara que sigui una capella, que no està en funcions de capella i és més, a davant. Hi ha una altra mena de convent a l'altra banda del magba que també els hi han cedit i que després l'arreglaran. Em sembla que ja ho hem comentat algun dia que dintre d'uns anys aquell espai serà l'ampliació del magba perquè el magba s'ha quedat petit. El magba s'ha quedat petit per tot el que tenen i per tot el que es pot... Bueno, en aquest cas ja ho veus, 1.100 obres, te les dono, no? I aleshores, molt bé, ja me les has donat i ara on les poso? On les col·loquem? Perquè totes aquestes són les que estan a l'exposició? Aquestes 1.000 i escaig obres? No, no, hi ha moltes les que hi caben, per dir-ho d'alguna manera. A més, aquesta exposició està també en el metrònom que és un lloc on ell va començar, que el va muntar ell, un lloc d'exposicions per artistes novells, sobretot, i per músics i que feien moltes coses, tertúlies, xerrades, que estan al Born, en el carrer Fusina. Aquest metrònom va estar obert durant molts anys, ara està tancat, però allà es van fer moltes coses d'art i de, no solament d'art, sinó de música i de coses artístiques, de les quals ell va ser, el Rafael Tous, va ser el que va començar, el que va començar amb aquest lloc. I d'aquí va sortir molta gent que ara és molt coneguda internacionalment, i molts d'ells han triomfat abans als Estats Units, com sempre passa, que no pas aquí, o sigui, una vegada ja han triomfat als Estats Units, aleshores aquí els reconeixem. Això és així? Sí, ho va passar, no? De fet, metrònom, per a aquells que hagin estudiat música, és aquest aparell que et dona el compàs de... Sí, és la maquineta aquesta? Em sembla que sí, el piano, sí, és el que et va donant el pas de l'escala que teien, el compàs, etcètera. Sí, sí, sí, és el metrònom. De fet, estic llegint que en el metrònom l'accés és lliure, per tant, entenc que no s'ha de pagar, no? No s'ha de pagar. És l'accés que pugui. El metrònom no s'ha de pagar, el magma sí, i la capella tampoc. El magma és l'únic lloc que has de pagar. No sé quan es paga perquè hi ha uns abonus anuals i després pot ser l'amic del magma que et dona també per anar a la seva biblioteca a buscar coses i... Bueno, si ets amic del magma no pagues i no sé quan és l'entrada. Sí, de fet, hi ha com un grup, un col·lectiu que és Amics dels Museus, no? També? Que crec que glutina... Sí, però els Amics dels Museus és una altra... És una gent que s'ha ajuntat i que va veure museus, inclús de tota Europa, diria jo, del món, ja és més complicat, no? Però és gent que va veure museus en companyia i és una associació que sembla que està bé, està força bé també. N'havia sentit d'escoltar, ahir a parlar. Sí, els Amics dels Museus, sí. tenen una web i pots mirar-la i pots fer-te amic dels museus i aleshores, doncs mira, jo això és molt aconsellable per gent que, que per el que sigui, amb una certa edat, no parlo de gent de 20 anys perquè segurament no hi són, però gent que necessiti companyia o fer coses i no sàpiga què fer, per mi és un lloc ideal, mirar el que fan i si hi ha algú que t'agrada, doncs aprofitar-ho, no? Bueno, compartir aquest, no? Si t'agrada visitar museus, compartir aquest moment amb altra gent que també en sàpiga, li agrada dir. Sí, hi ha diverses associacions aquestes per fer amics, però amb aquest pla, amb museus, tal, hi ha un altre que es diu, ara, que es diu Vermut. Amics del Vermut, del Vermut. Vermut, i a les racies van començar a dir que es troba per fer el Vermut i tal, però la qüestió és que tu t'hi pots afegir, hi pots anar, hi fan coses, hi van aquí, hi van allà, bé, està bé aquests grups que tenen una vessant cultural i que es reuneixen. Clar, aquí estava pensant quina és la vessant cultural del Vermut. No, la del Vermut és, no sé què fan exactament, jo no en ho mai, però es poden, potser al dematí van a veure alguna cosa o van a fer alguna cosa i després acaben amb el Vermut. I la broma és fer, és dir, el del Vermut, és un grup que està ara en les xarxes i que, bueno, està vigent. No l'havia sentit d'escoltar, aquest tampoc. No, són nous, jo fa poc temps que els he sentit, però sí que hi ha. Després hi ha una altra, Ceres, Ceres, Ceres, Ceres, no me'n recordo, que es diu, que està a Montaner, via Augusta, que potser és en plan una mica més elitista, però que també està bé, Ceres, em sembla que, no sé, us ho puc dir per qui et pedia, i que fan sortides, per exemple, al final d'any, per la gent que així no sap gaire què fer, agafen el Trans Cantàbrico o el Trans Andalusia, uns trens que hi ha, i van a passar el fi d'any, i jo he enviat a molta gent, i la veritat és que la gent està contenta, aquest no és un lloc molt barat, però per gent que no té gaire companyia, i de moment, hi ha un moment que es troba necessitat, doncs està molt bé, Ceres, no sé com es diu, Ceres, Ceres, no serà una constructora, no serà aquest, no serà aquest, és a Montaner, no me'n recordo com s'hi diu ara, ja us ho diré, però ho busquem, cap problema, tornem cap a... El Magpa? Sí, no? Sí. Tornem cap al Magpa, que no sé si volies explicar alguna cosa més d'aquest, en temps real, d'aquest art conceptual. Bé, hi ha peces molt grans, i això també és bastant impressionant, i després hi ha moltes, algunes que són d'aquestes col·leccions que són 50, 60, 70 quadrets, que fan una sola peça, i... està... està ben aprofitat a l'espai, més aviat atapaït, perquè hi ha molta cosa, sí, hi ha vídeos, com sempre, i poca cosa més puc dir. Jo estic veient una per aquí, per internet, que suposo que forma part d'aquesta mostra, que són com una espècie de tires de plàstic, de dalt a abast, que pengen plenes, no ho sé, és una imatge que... però totes estan plenes del mateix, de de la baix, diguéssim. El mateix de de la baix, però totes són diferents. Sí. En una poden haver-hi globus, a l'altra preservatius, a l'altra poden haver-hi raspallades. I guants, veig? Guants. Sí, és una instal·lació molt gran, que fa, no sé dir-te, 10 per 10 per 10, és una instal·lació molt gran, de la fina Miralles. Aquesta fina Miralles és una persona que, ara és gran, no sé si deu tenir 60 o 70 anys, que una de les coses que va fer ella, quan va començar, que va cridar molt l'atenció i que encara està en vigor, bé, vigor per veure-la, com a exemple d'art conceptual català, que és que es va enterrar amb terra. Ah, sí, amb pedres. Sí. Sí. Aquesta imatge l'he vista. Era com un arbre, i sortia, sortia, era com si, es va enterrar la meitat, fins a la cintura, i a la vegada li sortien mans com arbres i coses d'aquestes. I es va com cobrir també, com amb palla, també, també. No? Tota ella, o es va lligar amb un arbre, no? Sí, també. És ella l'artista que fa. Segur que és ella. Veus, és aquest tipus d'ara el que a mi a vegades em costa d'entendre. La fina mirall. No entenc exactament el que volen transmetre. Clar, jo puc interpretar el que a mi em pot venir pel cap quan la veig, no? I penso que m'angoixa veure-ho quan està enterrada. No. No sé si és el que vol transmetre a ella. No, no, jo no m'angoixa. Penso que és sortim de la terra i tornem a la terra, per exemple. Val? O sigui... És una lectura més positiva que la meva. Ah, sí, clar, segons de mirar en pla positiu perquè els artistes són molt negatius. La majoria, bueno, ja ho saps, no? Al principi, el Toulouse-Lautrec i tots aquests es dedicaven a l'absenta i tots estaven beguts, bojos, en el manicomi. L'altre, el Van Gogh que es va tallar a l'orella. Vull dir, clar, els artistes han estat sempre poc compresos. Poc compresos fins que s'han mort. En el moment que es moren, la majoria és quan triunfen, no? Això ha passat amb molts, amb molts, i jo crec que continua passant. Sí? Amb menys escala perquè... Sí, sí, sí, és possible que continuï passant. El que passa és que ara hi ha molta gent, els mitjans ens els deixen veure. Clar, tota aquesta gent dels anys 40, o feia exposicions o ningú se n'enterava, no? Ara tenim la televisió que ens diu quan hi ha les exposicions, on són, ens expliquen, no? Clar, ara entra la televisió o la ràdio i els mitjans de comunicació, doncs esclar, la gent es pot donar a conèixer i pots decidir si t'agrada o no t'agrada, mentre que abans però es trigaven més a donar-se a conèixer. Per això la gent pobra no venia en un quadre o en vida i després es feien superfamosos. Sí, però ja no hi eren. Ja no hi eren. No, està clar. Fina Miralles és una de les que exposa en aquesta... Sí? en temps real del MACBA. N'hi ha una altra que he vist i clar, jo vaig mirar les imatges, Glòria, suposo que formen part, no? Hi ha una que sembla que hagin partit la sala en dos i hi ha mitja part de la sala que té tot de pedres o trossos de fusta al terra, pot ser, amb unes fustes i uns trossos així de pedra, tot esparcit, i a l'altra hi ha com una espècie de... no sé què és, com un tros de ciment, no sé exactament què és, que clar... Sí, pot ser ciment. M'escriure una imatge. També hi ha una que coment... Aquesta no te la puc explicar perquè no... no he parlat gaire tant. Perdó, són marcs de... són trossos de marcs de quadres. De quadres. No sé exactament què diré. Cantonades... Aquí davant, ara jo en tinc una que estic mirant, que hi ha del francès abasc, abat, que es diu Ausbig, aquest francès abasc també és molt conegut, Ausbig, i aleshores hi ha sis peces com quadres una miqueta grans, però no massa, com màxim un metro, i que parlen de... Només diu hi ha tot de terra i tot d'un granulat, com terra, i diu Ausbig, però la paraula es va fonent, saps? Primer es llegeix sencer i després, a poc a poc, va desapareixent. Bé, què vol dir de... Bueno, tothom sap el que és Ausbig, tothom sap el que és la terra, i... imagina't, no puc dir més. No, és que tampoc... A l'art conceptual no es pot explicar molt clarament, pla, pla, pla, perquè si no ja no seria conceptual, vull dir, ell t'explica alguna cosa i tu has d'agafar el concepte, no? Clar, d'aquí també el nom, no? És a dir, clar, l'artista no vol tampoc que tothom vegi una cosa, no? També m'imagino, és a dir, que interpreti una cosa i crea un concepte i a partir d'aquí, que cadascú ho interpreti. El que estic veient també és que Rafael Tohus també té una espècie de col·lecció de cascs. El Rafael Tohus col·lecciona moltes coses, es col·lecciona, es col·lecciona, el Magba, això també està en el Magba, els cascos aquests de moto, els cascs de moto i de, no sé, de tot, de rugby, potser ni algun, no, no, no, però és que ell col·lecciona de tot, és un home que ve de textil i suposo, és d'una família B, es va casar amb una dona que de nom, no recordo com es diu, però que és de la família Gòdia, una de les famílies més importants de Barcelona, viu ara en una casa de mil metres quadrats i aquesta senyora, bueno, es va separar d'ella i aquesta senyora, al ser una de les més, com diguem, econòmicament més podents de Barcelona, suposo que també li deuria facilitar... Isabel de Pedro, pot ser? Aquesta és la d'ara, em sembla. Ah. Em sembla, és la d'ara, ell es va casar amb la, no, no recordo com es diu, un Gòdia. Aquests Gòdia viuen, si no m'equivoco també, part de la família davant del Monestir de Pedralbes tenen un palauet. Ah, mira. No sé si ell viu exactament allà o no, però sí que viu en una casa com d'uns mil metres quadrats, plena d'obres d'art i bé, és col·leccionista de totes, veu que col·leccionava cromos, col·leccionava pel·lícules de cine, uns paperets que donaven abans en el cine, col·leccionava tot, quasi tot coses de paper, tot el que venia, tot el que li venia a mans, ho quedava i ho col·leccionava. És un gran col·leccionista de tota mena. Però té vinculació amb el que tothom coneix, la joieria Tous? O no? No té res a veure? No, res a veure. Res a veure amb la família Tous, almenys en aquestes alçades, vull dir, clar, si els avis o besavis, però en principi, en principi no té res a veure amb quan a família propera. No té res a veure amb la família Tous. Sí, potser, a mi també em va passar, perquè jo la veritat és que no el coneixia i també vaig pensar, doncs, deu ser la col·lecció dels Tous, no? Ara, en el moment que vas començar a llegir, ja vaig veure que no, que no tenia res a veure amb els Tous. Amb els Tous, jo i és de Manresa, no té res a veure. Ell és de Barcelona, sempre ha estat a Barcelona i de... Doncs no. Coincideix amb el cognom, simplement, no? Coincideix amb el cognom i res més. Coincideix amb el cognom i res més. Què més? No ho sé. Què més podem explicar? Què més ens vols explicar, Glòria? No ho sé. Doncs mira, que artistes hi ha, doncs, des de... Hi ha unes fotografies, per exemple, que són de cossos de dona, de dona nua, i ella els va posant trossos de... de la joven de la perla, de la Mona Lisa, o sigui, ha fet una mena de... Com col·laix a sobre. Com col·laix a sobre, de cosos nusos de dona, i n'hi ha molts. O sigui, té bastantes coses que són repeticions, o sigui, els mateixos quadros, però amb coses que ell li ha sobreposat. Després també té això, com tu has dit, col·laix, i tota mena de col·leccions d'ell. Per allà hi ha catàlegs d'exposicions. Ell les feia enviar catàlegs de tot el món. Clar, ara si tu demanes a totes les exposicions del món que t'envien catàlegs, això ja no t'ho fa ningú. No, diran catàlegs de la web. Es veu que en els anys 40 sí que l'hi feien, saps? Ell sabia que hi havia una exposició a Tòquio o sabia que hi havia una exposició a Massachusetts i aleshores demanava que li enviessin el fullet de l'exposició. I té una col·lecció de catàlegs d'exposició molt important, es veu, també. També. Això depèn de com, depèn de com es miri, seria, a veure, salven totes les distàncies, però el conegut síndrome de diògenes, que la gent, no? A veure, arriba un moment que ja no sap separar perquè vol aglutinar tot a casa, perquè vol tenir-ho tot, i col·leccionar-ho, clar, estem parlant d'un col·leccionista, òbviament. Però és que els col·leccionistes, els que col·leccionen, l'has d'haver de col·leccionar moltes coses. Sí, sí, tan variat. Ara he parat, però jo de petita col·leccionava moltes coses, moltes, però moltes, segells, jocs de cantis, caixes de medicaments buits. Això també? Sí, també. Has de fer una obra amb ells. Quan era nena, jugava a farmàcia, aleshores col·leccionava caixes de medicaments buits. Això, sí. i col·leccionava moltíssimes coses i encara guardo algunes, però vaja, me n'he anat esprenent, però a qui li agrada col·leccionar i una cosa curiosa que ara no té res a veure, però la deixo anar, qui ja volgui escoltar que l'escolti, la majoria de la gent que col·lecciona són del signe pistis. Ah, sí? Perquè esteu en una bombulleta o alguna cosa? Jo no soc pistis, jo no soc pistis, però generalment quan algú diu que col·lecciona li pregunto si és pistis o que ha començat la col·lecció algun pistis, perquè a vegades diu, no, no, jo no soc pistis. Qui va començar aquesta col·lecció? Ah, doncs la meva mare, la meva nòvia, la meva dona, que és pistis. Sempre hi ha una relació astrològica. Que ja dic, qui la vulgui que la agafi, que no, doncs molt bé. L'hauríem de corroborar, Glòria, quan vegi algú que col·lecciona coses també li preguntaré quin signe els odi aquests. Molt bé. Per corroborar-ho, Glòria, deixem aquí l'espai d'avui, prenem nota del MACBA i que s'hi vagin amb crema solar. l'espai d'avui. l'espai d'avui. l'espai d'avui. L'espai d'avui. L'espai d'avui. L'espai d'avui. L'espai d'avui. L'espai d'avui. L'espai d'avui. L'espai d'avui. Explaining what I feel. That empty feeling. Don't back down. Concentrate on seeing. The breaker's in the bar. The neighbour's greeting. Bona nit Bona nit Bona nit Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit