La Plaça Mireia del 18/9/2019 — Maria Rodríguez Soto: embaràs i ficció a “Els dies que vindran”, maternitat real, premis i treball en parella

Resum global

En aquest episodi, la presentadora de Ràdio Desvern conversa amb l’actriu Maria Rodríguez Soto, protagonista de “Els dies que vindran” (dir. Carlos Marqués-Marcet). La xerrada explora com és rodar embarassada de debò, la voluntat de desmitificar la maternitat, els límits entre autoficció i ficció, l’efecte dels premis en la carrera, i el treball creatiu en parella amb David Verdaguer. També s’hi tracen ponts amb el teatre (“Una gossa en un descampat”) i es tanquen amb consells francs per a embarassades i informació de la projecció al Cicle Gaudí.

Punts clau

• Rodar embarassada: experiència viscuda com a natural i potent; la idea neix del director, fascinat per les relacions i el “tenir/no tenir fills”.

• Desmitificar la maternitat: més enllà del relat “perfecte i rosa”, s’aborden amb valentia les ambivalències, el dol identitari i la pèrdua d’improvisació en la vida quotidiana.

• Premis i carrera: el guardó a Màlaga actua com a reafirmació en un mercat petit i reticent a cares noves; la visibilitat mediàtica augmenta, tot i que la feina ja venia d’abans.

• Ficció vs realitat: tot i filmar el canvi real del cos de la Maria, el film és ficció i s’evita el “reality show”; es crea una parella i uns conflictes oposats als de la vida real.

• Nucli familiar i rodatge: presència de família i vídeo domèstic; producció propera i artesanal, rodatge en interiors al Born (pis del director) i exteriors del barri.

• Teatre i dol perinatal: “Una gossa en un descampat” converteix el dolor en llum compartida, donant veu a una realitat sovint silenciada.

• Treball en parella: amb David Verdaguer, treballar junts és còmode i divertit; ara porten projectes en paral·lel.

• Consells per a embarassades: confiar en la intuïció, no fer cas de cap consell i dormir molt abans de parir; invitació a veure el film per sentir-se acompanyades.

Temes principals

Rodar embarassada i origen del projecte

• Embaràs viscut amb força i salut; el director proposa construir una ficció sobre un embaràs real per culminar la seva línia temàtica sobre relacions i maternitat.

Maternitat sense mites

• Explorar el costat menys dit: dol amb un mateix, renúncia a la improvisació, i percepció que el temps s’accelera amb la criança.

Premis, mercat i mitjans

• El premi a Màlaga com a injecció psicològica i reconeixement d’anys d’ofici en un mercat petit; puja l’exposició als mitjans.

Ficció vs realitat i creació del personatge

• Treball d’improvisació i composició física (energia de “llova”) per construir la Vir; el film juga entre documental corporal i ficció narrativa.

Família, logística i territori

• Família present a escena i material d’arxiu; rodatge proxim al Born, amb pocs recursos i molt suport de l’entorn.

Teatre i dol perinatal

• “Una gossa en un descampat” converteix un trauma en catarsi col·lectiva, ajudant a acompanyar i comprendre qui ho ha viscut (o el seu entorn).

Treballar en parella i futur

• Complicitat creativa amb Verdaguer; en el present, camins professionals separats però oberts a retrobar-se.

Consells finals i invitació

• Confiar en la pròpia intuïció i cuidar el descans; el film serveix per desmitificar i sentir-se menys sola.

Cites destacades

"No va d’això."

Sobre si és “real o ficció”: el focus és en la història, no en separar què és veritat.

"El millor consell és que no facin cas de cap consell."

Crida a escoltar la pròpia intuïció durant l’embaràs.

"És de l’única cosa per la qual me’n penedeixo de ser mare: el temps passa tan ràpid."

Context i informació pràctica

• Projecció al Cicle Gaudí a Sant Just Desvern (Ateneu, Sala Cinquantenari), anunciada al programa.
• Falques informatives: cursos de català (parla.cat, CPNL), canals de Ràdio Desvern i informació de consum (012, consum.cat).